, ,

(Entrevista) Anna Maria Martín, cap de producció de Multisignes

“Compensa veure el resultat final i la part pedagògica directa i indirecta que s’arriba a produir”

 Multisignes va ser premiada en la categoria d’emprenedoria social en la passada edició dels premis d’Acció Social que organitza Fundació Plataforma Educativa


L’Anna Maria Martín és la cap de producció de Multisignes, iniciativa premiada a la passada edició dels Premis d’Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras que organitza Fundació Plataforma Educativa. Els premis, com sabeu, celebren i premien projectes d’acció social que destaquen pel seu caràcter innovador i emprenedor del territori català, així com persones meritòries del guardó de corresponsabilitat ciutadana per la seva trajectòria d’implicació professional en el nostre sector. Des de la Fundació ens interessem per la trajectòria dels premiats de cada edició i ens agrada poder-vos explicar de la salut dels projectes i dels seus protagonistes.

L’Anna Maria és nascuda a Vic, va estudiar Ciències exactes, interpretació en llengua de signes per a persones sordes i guia-interpretació per a persones sordcegues, Ciències de l’educació i també Diplomada en postgrau en expert en interpretació en llengua de signes. A partir d’aquí ha tingut una trajectòria treballant en el món de l’educació en diferents vessants, en totes les edats i a professionals de diferents àmbits. Ho ha fet a través del Treball directe amb infants amb discapacitat sensorial i intel·lectual des de fa 25 anys. Anys en què també ha gestionat diversos projectes educatius i culturals. Fins que l’any 2008 va fundar l’empresa MultiSignes, juntament amb en David Riera, per treballar l’accessibilitat audiovisual i poder fusionar projectes audiovisuals i l’accessibilitat per TV, Museus, Ajuntaments, etc.

Li demanem una foto seva per il·lustrar aquesta entrevista i ens diu que no té massa sentit: que ens en servirà una de l’equip de Multisignes, perquè és el treball conjunt que fa possible, dia a dia, tirar endavant la seva activitat. I és que Multisignes ofereixen serveis integrals de producció audiovisual en diversos formats (realització en directe, gravació i postproducció d’esdeveniments). També elaboren programes de televisió de gran format i fan accessible qualsevol tipus d’audiovisual realitzat i pàgines web incorporant-hi llengua de signes, subtitulació per a sords i audiodescripció per a persones cegues.


 

Quin és el valor que penses que aporta la vostra feina, a banda de l’indiscutible valor de l’accessibilitat als continguts?

Poder compartir el món de l’educació de diferents àmbits i el món empresarial permet poder fusionar projectes, poder conèixer una diversitat de perfils molt importants. Tots aporten riquesa, tots. Crec que és molt interessant sortir de les zones de confort i poder fer treballar àrees diferents que a priori no tenen molta relació i que al final es pot comprovar que l’intercanvi aporta riquesa per tothom.

 

 

És el cas del projecte d’en Cliu a Girona?

Exacte. En el projecte d’en Cliu a Girona (contes il·lustrats adaptats per a infants amb discapacitat sensorial)  hi ha implicades les escoles que han volgut participar-hi a nivell de creació de contes; professionals de patrimoni històric i cultural de museus; Ajuntament; també alumnes d’integració social de l’institut Vallvera de Salt, per poder fer adaptacions dels contes, dibuixant del conte; i, finalment, professionals del món audiovisual.

 

 

Tota una tasca de coordinació de diferents agents que no deu ser pas senzill, oi?

No, però compensa en veure el resultat final i la part pedagògica directe i indirecte que s’arriba a produir.

 

 

Vam saber de vosaltres enguany per una campanya de crowfunding dedicada al documental 5+2=7, dedicat a la sordceguesa. En quin punt està, el projecte?

Actualment ja estem a les últimes gravacions i a l’edició del documental 5+2=7, el mes de juliol es farà la preestrena. Així mateix, al desembre, coincidint amb el dia internacional de la discapacitat, es farà l’estrena oficial.

 

5-2=7 és un documental que té com a objectiu fer difusió de la sordceguesa, una discapacitat sensorial desconeguda per la majoria de gent, encara que, només a Catalunya, afecta més de 3.000 persones.

 

 

Com ha estat l’últim any de projecte de pel qual vau ser premiats, alguna novetat? N’esteu contents del seu desplegament?

Després de contactar amb tots els centres educatius de Girona, van ser tres (Ceip Migdia, Escola del Bosc de la Pabordia i CEIP Santa Eugènia) que amb l’alumnat de 5è van presentar diferents contes. El jurat va escollir els cinc millors dels punts escollits i ara ja estem a la fase del dibuixant i adaptació a lectura fàcil, pictogrames, llengua de signes, subtitulació i locució. Quan ja estigui tot enllestit, a impremta! Ens fa il·lusió poder-lo presentar amb vosaltres el 23 d’abril!

Posteriorment s’està organitzant una festa amb diferents museus de implicats de la ciutat i poder dedicar-la als nens i nenes participants, els que han guanyat i tots els pares i mares que vulguin i professionals. Per tant: tothom hi serà benvingut!

,

Eina Activa gestiona el servei de consergeria de l’Espai Caixa de Tarragona

Estem contents d’informar-vos que des d’aquest gener Eina Activa gestiona el servei de consergeria de l’Espai Caixa de Tarragona on fa les seves activitats l’Associació Gent Gran Sant Magí.

Aquest nou local és un centre amb un nou model d’organització pel que fa a la integració dels usuaris en l’espai i també de les funcions dels conserges.

Per iniciar aquesta nova etapa, el 12/2 es inaugurar amb representants de l’Obra Social La Caixa i autoritats locals.

 

Felicitats a tot l’equip!

, , , , ,

Entrevista: Neus Albesa, practicant d’infermeria al projecte “Infància en risc: Prevenció de la malnutrició infantil a Guatemala”

“Cal saber veure-hi més enllà de la punta de l’iceberg: abordar la realitat des del coneixement que ens aporta la vivència”

 


La Neus Albesa Castanyer té 24 anys i cursa el 4t d’infermeria a la UdG,  un any eminentment pràctic. D’orígen nepalès i amb marcat accent olotí (és filla de la Vall d’en Bas) la Neus ens explica que viu a Catalunya des de l’edat d’un any i que aquest estiu anirà al Nepal per primera vegada, juntament amb els seus pares. Explica també que va triar infermeria per la seva vessant social, més que no pas l’assistencial.

D’esperit inquiet i aventurer (amb poc més de 20 anys ja ha fet un voluntariat a Kènia i a Guatemala) la Neus ens explica com ha estat la seva experiència, els darrers mesos, com a cooperant en el projecte Infància en risc: prevenció de la malnutrició Infantil a Guatemala, dut a terme per la Fundació Plataforma Educativa amb la seva contrapart local Asociación de desarrollo Integral Jun Kat Alabcum (ADJIKA) i l’hospital Departamental de Totonicapán.


 

Per què infermeria?

Hi ha dos grans blocs de la infermeria, la que està a l’Hospital, atenent malalts…

Bata blanca i xeringa…

Sí, aquesta visió. Doncs la respecto molt però a mi m’interessa més l’altra vessant de la infermeria: la social, més de docència, d’educació per a la salut, detectar actius en salut, estudiar la població, etc. Tot això m’interessa, així com el contacte cara a cara. Jo sempre dic l’exemple d’anar més enllà de la punta de l’iceberg. Abordar des del coneixement realitats que, a vegades, només ens quedem amb allò superficial.

Quan estava estudiant ja vaig decantar-me per aquí, el tema social, d’ajudar… Sempre m’ha atret. Estic en una entitat de lleure des de fa molts anys (sóc monitora d’excursionisme), he estat a la Creu Roja, també. I l’any passat, per exemple, que ja feia tercer d’infermeria i tenia certes nocions, vaig anar a Kènia durant un mes, en un projecte de Salut i educació. Però no hi vaig anar sola: només va ser un mes i hi anava amb més voluntaris, molt diferent d’aquesta última experiència.

 

“El que m’emporto ho podria resumir en una frase (a nivell hospitalari): “amb menys recursos es poden fer les coses molt ben fetes”

 

Ens expliques en què consisteix el projecte on has fet les pràctiques?

Infància en risc: prevenció de la malnutrició Infantil a Guatemala forma a pares i mares d’infants menors de 5 anys residents a aquest departamento de Totonicapán. Se’ls forma en matèria de nutrició i lactància materna, higiene a través de tallers formatius, participatiu i dinàmics. Hi fèiem tallers a nivel hospitalari i tallers a nivell comunitari. Anàvem dues vegades a cada municipi dels 5 que presenten un índex més elevat de desnutrició i/o malnutrició. El mateix centre de Salut ens informava d’on era més necessari incidir.

 

Perquè ens en fem una idea: un dia de projecte, com era?

Es convocava les famílies, es feia la refacció (un àpat a mig matí/tarda així com una bossa d’aliments. Pensa que ens trobàvem amb que, per algunes famílies, aquell era l’únic àpat que feien). Hi havia oli, pasta, frijol, arròs, mel, protemas, etc. Després fèiem els tallers on conscienciàvem als pares i les mares de la importància de l’alimentació. Es mostraven molt interessats i hi havia bon ambient, tant amb les famílies, com amb els companys que m’esperaven allà per realitzar el projecte (dura nou mesos, tres dels quals vaig poder viure a través d’aquesta cooperació). M’emportaré un bon record de tots però especialment de l’Ana Felisa Chaclan, la coordinadora, la Julia Maribel, l’administrativa, la Mari Yoli, qui estava a l’hospital, experta en Salut i nutrició. I de l’Elvira, qui donava els taller i parlava quitché. Això era vital.

 

Aquest projecte el vas triar tu o se t’hi assigna?

En un principi havia d’anar a Nicaragua, a un projecte relacionat amb drogodependència i Malaltia mental. Però finalment, l’estat actual de Nicaragua no va permetre-ho: la Facultat no es va arriscar a dur estudiants allà. Però a mi em va quedar el cuquet de marxar. Llavors és quan em van comentar aquest projecte de Fundació Plataforma Educativa i em va motivar molt, sobretot el tema d’educació sanitària per donar a les mares.

 

“87 dies: 3 mesos, l’estada més llarga lluny de casa, fora de la zona de confort. Al lloc on em va tocar crec que vaig aprendre la part més crua d’aquella societat”

 

I el que t’agrada més?

L’enfocament. El projecte no està pensat des del paternalisme. No és “ara venim els blanquets a solucionar-vos la vida” Les persones feien les xerrades eren els mateixos locals, que coneixen perfectament els recursos que compten i la seva realitat

 

I quina realitat et vas trobar contrastada amb allò que esperaves?

Vaig mirar d’anar-hi sense prejudicis. Em vaig informar, és clar. Però hi anava sobretot amb l’esperit de “vull que em sorprengui allò que em trobaré”. I em vaig trobar que hi havia una necessitat urgent i real de promoure al màxim la lactància materna i que les mares estiguin informades. La base de l’alimentació a Guatemala, la base de l’alimentació és el blat de moro, cosa que no aporta els nutrients necessaris per a un correcte creixement. I això s’ha de treballar.

 

Malnutrició no és desnutrició

Sí. És això: el blat de moro és un “afartapobres”. La carn, el peix… La gran part de guatemalencs no s’ho poden permetre a diari. Com a font de proteïna tenen el frijol, proteïna vegetal, encara que no és el mateix. Per això per nens és important que en la primera infància s’allargui la lactància materna, la llet de la mare porta tot el que un nen necessita.

 

“És important que en la primera infància s’allargui la lactància materna, la llet de la mare porta tot el que un nen necessita”

 

I què és el que et va xocar més de l’entorn que et vas trobar?

Jo vaig estar acollida amb una família molt humil que tenien 10 fills al departamento Totonicapan. Dins del nucli familiar, molts problemes de masclisme, alcoholisme, etc. Jo estic molt contenta d’aquesta experiència i la repetiria (em van tractar bé, vaig aprendre molt) però ara penso que hi aniria amb algun company amb qui compartir aquells moments d’experiència. 87 dies, 3 mesos, l’estada més llarga lluny de casa, fora de la zona de confort. Al lloc on em va tocar crec que vaig aprendre la part més crua d’aquella societat.

A nivell hospitalari he après molt sobretot observant i estic molt contenta també pel granet de sorra que vaig aportar: vaig insistir en el tema del rentat de mans entre pacient i pacient. Hi ha les malalties nosocomials, gent que va a l’hospital sana i surt malalt (aquí també passa, però tenim els protocols higiènics més marcats).

Vaig aprendre també la importància de la potabilització de l’aigua. Les aigües, aquest és un gran problema, afecten molt negativament a la Salut de la població. Evidentment que un nen estarà mal nodrit si la base de l’aigua ja està malament.

 

“A nivell hospitalari he après molt sobretot observant i estic molt contenta també pel granet de sorra que vaig aportar”

 

I què te n’endús?

Les 23 hores d’avió donen per pensar molt. Jo he fet un diari emocional i vital per no deixar-me res de tot el que he après: persones, assistència, qualitat de vida. El que m’emporto ho podria resumir en una frase, a nivell hospitalari: “amb menys recursos es poden fer les coses molt ben fetes”. I a nivell d’impost personals i vitals: la gent molt maca, el poc que tenien t’ho donaven, les teles precioses, els seus colors llampants, això era preciós.

 

Què diries als futurs practicants?

Que s’animin a tenir una experiència com aquesta, que de tot s’aprèn. Que tinguin molta paciència, també. Que no hi vagin amb una imatge preestablerta, fora prejudicis. Que no només es quedin amb allò visible (la punta de l’iceberg) i s’ha d’anar més enllà, més endins per conèixer l’autèntica realitat guatemalenca.

 

La Neus Albesa, lluint indumentària tradicional guatemalenca

 

 

 

 

 

 

 

, ,

Entrevistem al president del CE Horitzó, Josep Bernabeu.

L’Escola de circ social del CE Horitzó de Terrassa:

Burlant els límits d’allò possible

“El circ serveix per treballar la persona de forma integral, buscant desenvolupar habilitats físiques, cognitives i socials”


Josep Bernabeu (Barcelona, 1958) Ens explica que l’afició per l’esport va ser segurament herència del seu pare, que havia estat atleta del F.C. Barcelona de jove i que fa propiciar que, a casa, es “respirés esport pels quatre cantons”.  En Josep Bernabeu va començar la seva trajectòria com esportista adaptat als 16 anys, quan es va inscriure en un equip de bàsquet en cadira de rodes de la seva ciutat. Durant més de vint anys va ser jugador de diversos equips d’aquest esport, tots ells ubicats a Barcelona o a poblacions del seu cinturó urbà. A mitjans dels anys noranta, juntament amb companys vinculats al món de l’esport, van fundar el Club Esportiu Horitzó, organització reconeguda en la VI edició dels premis d’Acció Social Mercè Bañeras i Maria Figueras que atorga Plataforma Educativa als projectes capdavanters en innovació i emprenedoria social a Catalunya. En concret, a la passada edició dels nostres premis es va reconèixer la seva Escola de Circ social a Terrassa, iniciativa amb reconeixement i recorregut del qual parlarem a continuació.


Com va néixer el CE Horitzó?

Va ser a  partir de 1994. Un grup d’esportistes vàrem detectar certes mancances en el món de l’esport adaptat, que ens van fer dissenyar un projecte alternatiu i fundar el Club Esportiu Horitzó. A partir d’aquell moment, em vaig dedicar a desenvolupar aquest projecte que, per a mi, era molt engrescador, tot i que ho compatibilitzava amb la meva feina i amb el bàsquet en cadira de rodes, primer com a jugador i posteriorment com a tècnic. Des de fa 25 anys que sóc el president del Club Esportiu Horitzó i en fa uns 12 que m’hi dedico exclusivament en cos i ànima, perquè crec que el nostre és encara un projecte que està molt vigent, que any rere any va creixent i que encara té un marge molt substancial.

 

I l’escola de circ social?

En el marc de les activitats físiques adaptades a persones amb diversitat funcional que organitza el Club Esportiu Horitzó, l’octubre de 2017 es va iniciar un nou projecte en el qual hi vàrem posar tota la nostra il·lusió i el nostre esforç. Es tracta d’una escola de Circ Social que, amb seu a Terrassa, pretén aglutinar nens i joves, amb funcionalitats diverses, que se sentin atrets per aprendre o perfeccionar les tècniques del mon del circ. El Circ Social utilitza les tècniques pròpiament  dites del circ més conegut (malabars, trapezi, teles, acrobàcia, teatre, dansa, equilibris, etc.) per treballar la persona de forma integral, buscant desenvolupar habilitats físiques, cognitives i socials. El circ és un art que sempre ha intentat burlar els límits d’allò que és possible.

Així doncs, en aquesta activitat, tothom te l’oportunitat de treballar amb els seus propis límits, potenciant les seves capacitats de forma creativa. Es tracta d’un projecte innovador, unificador i inclusiu, en el qual hi participen persones amb o sense diversitat funcional, la qual cosa planteja el repte seriós d’anar cap el camí de la inclusió i l’ integració.

“Tothom te l’oportunitat de treballar amb els seus propis límits, potenciant les seves capacitats de forma creativa”

Doncs està molt clar, oi? Amb tot això que ens explica, el CE Horitzó és més que un club!

Des del nostre punt de vista, sense cap mena de dubte, és molt més que un club. Les connotacions que el fan diferent són la participació i el contacte directe de les famílies i els cuidadors dels nostres socis amb l’entitat, el fet que cada cop més s’estan engegant activitats socials que no es poden emmarcar de forma estricta en el món de l’esport i el factor inclusiu que estem donant a l’entitat admetent, cada cop més, persones sense diversitat funcional en algunes de les nostres activitats.

D’altra banda, no es pot dir que en la nostra entitat hi hagi un sentiment de “país” com en altres que estan considerades “més que un club” per aquesta connotació, però sí que hi ha un sentiment de cercar “l’horitzó personal” en cada un dels nostres socis i dels seus familiars.

Ben mirat, compartir un horitzó també crea un vincle! I parlant de vincles i horitzons compartits, com ha estat el darrer any de l’Escola de circ social des que el projecte va ser reconegut als premis d’acció social de Plataforma Educativa?

El projecte de l’Escola de Circ Social ha sofert en el darrer any un canvi important pel que fa al seu desenvolupament.  El reconeixement de Plataforma Educativa va suposar, més enllà del premi econòmic, un punt d’inflexió en el grup, que en el darrer any ha vist com creixia en qualitat i en quantitat d’usuaris, com es tecnificava molt més l’activitat i com es començaven a plantejar petits grans reptes com poden ser l’organització d’una representació de circ social a finals del curs (juny de 2018) o la inclusió de col·lectius d’usuaris en risc d’exclusió social provinents de CRAES de la nostra zona d’influència. Aquest darrer repte ve a ser com la quarta pota d’una cadira que coixejava (la inclusió social) i que ara ja tenim.  Estem molt i molt satisfets del desplegament del projecte, tot i que som conscients que encara ens resta un llarg camí per recórrer fins que veiem el nostre somni complert.

Com ja he dit, el premi de la Plataforma Educativa va ser un punt d’inflexió en l’activitat. Per una banda, tot i que això no ha estat el més important, el premi econòmic va ajudar molt a que els comptes de l’activitat per l’any 2017 sortissin sense dèficit. Però el més important va ser que, arrel de la recepció d’aquest reconeixement, els usuaris van augmentar i es va poder assolir el concepte d’”inclusió” dintre del projecte, gràcies a la participació de nens de la Fundació Busquets de Terrassa i el CRAE l’Espurna de Rubí.

Escola de circ social del CE Horitzó

 

Fantàstic! I i l’horitzó d’aquest projecte del CE horitzó, com es presenta? Quines són les vostres fites de futur?

El projecte té encara un llarg recorregut per davant. Molts dels nostres usuaris són encara nens i cal anar veient si el circ es va interioritzant dins seu com una afició ferma o només es tracta d’una experiència passatgera. D’altra banda, cal fomentar més el tema inclusiu, obrint l’activitat a nenes i nens que no tinguin cap tipus de discapacitat i treballant molt més la relació d’un grup amb l’altre fins que es fonguin en un de sol.

“Estem molt i molt satisfets del desplegament del projecte, tot i que som conscients que encara ens resta un llarg camí per recórrer”

Pel que fa a les condicions de treball,  estem en contacte amb l’Ajuntament de Terrassa per tal de gestionar un nou espai de la nostra activitat en un futur a mig termini. I finalment, hi ha un projecte per implementar l’activitat de Circ social al municipi de Rubí, tot i que s’està avaluant si es disposa d’una infraestructura adient a aquesta activitat.

Finalment, voldria agrair a  Plataforma Educativa el reconeixement i el tracte que ens va donar en l’acte d’entrega de Premis de l’any 2017. Mai haguéssim esperat que una entitat gironina pogués reconèixer un projecte realitzat al Vallès Occidental i, amb sinceritat, els records d’aquell acte i del tracte que vàrem rebre per part de les persones que organitzàveu, encara resta molt viu per a nosaltres i és un motiu més que ens ajuda a tirar endavant un projecte que no està exempt de dificultats en el seu dia a dia.

Gràcies a vosaltres i a continuar treballant per burlar els límits d’allò possible!

,

New look pel servei de cafeteria d’Eina Activa

Des d’EINA ACTIVA empresa d’inserció, S.L. ens expliquen que que aquest 2019 els serveis de cafeteria de l’Esplai-La Caixa d’Ulldecona (Terres de l’Ebre) i de l’Esplai-La Caixa de Reus estrenen vestuari.D’aquesta manera, s’unifica la imatge dels dos serveis amb l’objectiu de reforçar la marca als diferents punts de Catalunya, així com de millorar-ne la imatge de cara als clients. Fan patxoca, oi?

, , ,

Comença el cicle de xerrades sobre Educació Inclusiva

Les principals barreres per la inclusió són els prejudicis, propis i aliens

Aquest 30 de gener  Valentí Jimenez, psicòleg i terapeuta familiar especialitzat en intervenció educativa, va ser l’encarregat d’encetar el cicle de xerrades sobre Educació inclusiva que organitza Fundació Plataforma Educativa en el marc del programa europeu IIIS.

Valentí Jimenez va centrar la seva intervenció en el propi recorregut vital, per explicar d’una manera amena i propera  la fràgil distància que separa la  disgregació de la inclusió. Valentí Jimenez, va explicar que des que es va quedar cec a l’edat de 5 anys, va haver d’anar superant barreres però que degut al seu caràcter tenaç i la complicitat de les persones i professionals que ha anat trobant-se pel camí, ha ant superant.

Tot i que va insistir  en què no es considera exemple de res, ell  no deixa de ser un referent de treball i realització per a la plena inclusió.

 

, , , , ,

A Plataforma Educativa premiem l’acció social Ajudeu-nos a fer extensiva aquesta convocatòria!

:

, , ,

Xerrada i exposició Fundació Infància i Família

La Fundació Infància i Famíliaresponsable de la difusió, la valoració i el seguiment dels acolliments familiars a les comarques gironines, ensompromís, implicació i generador de canvis.

Us animem a conèixer aquest projecte visitant l’exposició i assistint a la xerrada informativa que portaran a terme les professionals de l’equip el dia 14 de febrer a les 14:00h, a la Biblioteca del Campus Montilivi.

, ,

Cooperació entre països i transformació

La Raquel Sabater, responsable de Fundació Utopia BsF, escriu aquest breu d’opinió a El Punt Avui

, ,

La Reinserció, Feina de Tots

Les companyes de Fundació Gentis ens envien aquest contingut per parlar-nos de la jornada “La Reinserció, Feina de Tots” que va tenir lloc a Barcelona el 30 de novembre


El passat 30 de novembre, va tenir lloc al CaixaForum de Barcelona, la jornada “La Reinserció, Feina de Tots”.

El programa Reincorpora de “la Caixa”, ofereix a persones privades de llibertat l’oportunitat de construir un futur diferent i plenament integrat en la societat a través d’itineraris personalitzats.

Fundació Gentis porta a terme el programa des de la seva creació ara fa 7 anys gràcies al suport de Fundació Bancària “la Caixa” i en coordinació amb el CIRE (Centre d’Iniciatives per a la Reinserció) del Departament de Justícia. La tècnica d’inserció de Gentis atén a persones derivades pel CIRE en la fase final de les seves condemnes amb l’objectiu de millorar la seva ocupabilitat.

En un dels punts del programa de la jornada, Fundació Gentis amb les restants 20 entitats que porten a terme el programa Reincorpora de Fundació Bancària “la Caixa”, va rebre un reconeixement de la mà de la consellera de Justícia, Ester Capella, i del director General de la Fundació Bancària “la Caixa”.

També en el marc de la jornada, vam poder escoltar la conferència del Sr. Grant Duwe, responsable del sistema de presons de l’estat de Minessota que va exposar els diferents programes que desenvolupen i  l’impacte i/o retorn que tenen aquestes mesures en la societat.

Les aportacions del mateix participant del programa Reincorpora van posar en evidència la importància de la voluntat de canvi que han de tenir les persones per poder iniciar un veritable procés de reinserció

A més vam poder reflexionar sobre la reinserció de les persones privades de llibertat gràcies a la taula rodona composada per personal de RRHH d’una empresa col·laboradora del programa Reincorpora, d’un participant del programa, d’una entitat social i d’un acadèmic de la Universitat de Barcelona.

Les aportacions del mateix participant del programa Reincorpora van posar en evidència la importància de la voluntat de canvi que han de tenir les persones per poder iniciar un veritable procés de reinserció, així com la importància de participar dels programes existents que ofereixen eines i recursos per millorar les competències de base,  tècniques i transversals necessàries per incorporar-se de nou al món laboral.