Assemblea FICE-Es a Bilbao

David Ruiz (coordinador tècnic de la fundació Resilis) va assistir el passat 10 de maig a l’assemblea ordinària de FICE España a Bilbao.

Entre els diferents temes d’interès que afectaven a les entitats membres de la Federació, es va informar que FICE serà membre de la junta directiva d’Opening Doors for european Children.

Així mateix, també es va proposar l’ingrés de l’associació valenciana Nueva Infáncia i es va acordar que la següent jornada se celebrarà a final d’any a Madrid.

, ,

La seu de Plataforma Educativa acull entrevistes amb els mentors del projecte Sapere Aude

Les trobades serviran per recollir les valoracions dels mentors fins a dia d’avui

 


“L’impacte social del projecte és més important del què havíem imaginat”

La seu de Plataforma Educativa a Girona ha acollit durant els dies 10 i 11 de maig un seguit de trobades individuals dels mentors del projecte Sapere Aude que serviran per posar sobre la taula les valoracions finals del projecte fins a dia d’avui.

Marta Garcia, membre de l’equip tècnic del projecte i qui ha realitzat les entrevistes, ens explica que els mentors destaquen l’impacte que ha tingut sobre ells el projecte. “D’entrada, ens plantejàvem que fos beneficiós pels nois/es  però  també el fet que també ho sigui pels mentors, ens fa pensar que l’impacte social del projecte és més important del què havíem imaginat. A més, els mentors han gaudit amb el projecte i s’han sentit útils, la majoria vol continuar l’any vinent”.

“La voluntat de tothom perquè la cosa rutlli ha estat una gran fortalesa per superar entrebancs en la mentoria”

D’altra banda, Marta Garcia posa també sobre la taula les dificultats que han anat sorgint durant els darrers mesos. I és que  “No tot són flors i violes, les relacions passen per moments de crisi o tensió… però la voluntat de tothom (personal dels CRAE, mentors, nois/es,… ) perquè la cosa rutlli ha estat una gran fortalesa per superar entrebancs i tirar la mentoria endavant”

Com sabeu, el projecte Sapere Aude és un projecte finançat per la unió europea, en el marc dels projectes Erasmus + que compta amb la participació de 5 països (Austria, Alemanya, França, Croàcia i Espanya) i Fundació Plataforma Educativa és l’organització responsable de la coordinació del seu desenvolupament global.

 

,

Segona trobada del projecte RUSC

Els responsables del projecte RUSC, famílies amigues del CRAE Lo Carrilet (Fundació Resilis)  de Tortosa, ens fan arribar quatre ratlles de l’experiència d’una sortida plegats en plena natura


“Ja comença a crear-se un apropament entre les famílies i els infants i adolescents”

El passat diumenge 22 d’abril, va tenir lloc la segona trobada del projecte RUSC Famílies Amigues del CRAE Lo Carrilet de Tortosa.

En aquesta ocasió, vam organitzar una excursió per les muntanyes de Bítem, per tal que les famílies i els infants i adolescents del CRAE  poguessin gaudir d’un entorn natural i lliure junts.

Aquesta es va dur a terme des de les 10:30 del matí fins la 13:00 aproximadament, on vam recórrer la Cova de la Bruixa, l’Ermita de Sant Josep i els ponts penjants que hi ha pel territori.

Durant el transcurs d’aquesta activitat vam poder observar com ja comença a crear-se un apropament entre les famílies i els infants i adolescents, per part d’ambdós.

El resultat de de la sortida va ser molt profitós, compartint el temps tots junts. Fins i tot, la gosseta d’una de les famílies va voler la seva insígnia del RUSC. Esperem amb ganes i il·lusió fer la tercera quedada!


Fundació Resilis i el GEIEG, esport i compromís social

El GEiEG expressa una vegada més  el seu compromís social amb la signatura del conveni de col.laboració amb la Fundacio Resilis.

D’aquesta acció se’n deriven avantatges pels infants i joves que estan practicant esports de les diferents seccions del Club.

A l’acte de signatura hi foren presents Cesar de Tiburcio i Pau Serra, Director General i director esportiu del GEiEG, així com Santi Roura i Anna Sunyer, en representació de la Fundació Resilis.

El trànsit a la vida adulta de joves amb dificultats socials

David Ruiz (coordinador tècnic de la fundació Resilis) serà un dels ponents de la III Jornada Gizarteratzen que se celebrarà a Bilbao el proper 10 de maig. Sota el lema 18 años: y ahora qué? El tránsito a la vida adulta de jóvenes con dificultades sociales la jornada abordarà experiències i models tant de l’entorn proper com de l’àmbit europeu, sempre mantenint la visió innovadora vers el coneixement i desenvolupament compartit. La intervenció de David Ruiz serà durant la taula rodona amb representants de projectes i programes com ara  ALEP. Institut für außerschulisches Lernen und Erlebnispädagogik (Alemanya); Igaxes 3. Programa Mentor (Galicia) o Associação Humanidades. (Portugal). Des de Resilis s’aportarà l’experiència de l’ SPAE/UFA. (Servei de Promoció Autonomia i Emancipació).

Podeu consultar el programa de la jornada aquí

El CRAE Lo Carrilet viu La Feria de Abril

Educadores del CRAE Lo Carrilet (Fundació Resilis) ens fan arribar aquestes paraules perquè tenen ganes d’explicar-nos com han celebrat la Feria de Abril al centre.


La nostra Feria de Abril particular

 

La Feria de Abril és una activitat cultural que permet donar a conèixer tradicions entre l’Equip Educatiu i els infants i adolescents del CRAE.

 

En motiu de la “Feria de Abril” que cada any es celebra a la ciutat de Sevilla, dues educadores del CRAE Lo Carrilet, naturals d’Andalusia van portar a terme una simulació d’aquesta festivitat durant la “Noche del Pescaíto”, nom típic del dia en que s’inaugura la fira.

Aquest tipus d’iniciatives són molt enriquidores, aprofitant que hi ha un nombre considerable de persones de diverses Comunitats Autònomes, especialment Andalusia,

Van elaborar “peinetas” i flors i van fer participar dels balls típics per sevillanes durant la nit del 14 d’abril. Els infants i adolescents van rebre amb interès aquesta festa i van voler participar tant dels balls com dels complements més característics de la indumentària sevillana.

Aquest tipus d’iniciatives són molt enriquidores, aprofitant que hi ha un nombre considerable de persones de diverses Comunitats Autònomes, especialment Andalusia, desenvolupant la seva activitat professional als Serveis de la Fundació Resilis de les Terres de l’Ebre.

, , , ,

Empreses amb valor social: un enfocament renovat al concepte d’emprenedoria

Cal obrir una bretxa entre l’emprenedoria social i l’ordinària? Quins handicaps tenen els emprenedors socials? Aquestes i altres reflexions a l’article que l’Albert Rosa Congost, director executiu de la #FundacióAstres escriu avui a @Socialpuntcat


Diu el diccionari que un emprenedor és aquell que té iniciativa i coratge per emprendre i dur a terme, amb gran activitat, les pròpies empreses, especialment empreses difícils, arriscades. A l’entrada posterior, es fa referència al seu sentit econòmic: “Persona que crea, desenvolupa i implanta un projecte empresarial”. Però, i els emprenedors socials? Que no els recull, el diccionari? Com els definim? Cal obrir una bretxa entre l’emprenedoria “ordinària” i l’emprenedoria social, quan l’àmbit econòmic va tan estretament lligat a l’acció social?

Escric això perquè tinc en ment reconèixer (al diccionari, a l’hora de parlar-ne, on sigui) el valor d’aquells projectes que vagin més enllà de la pura productivitat econòmica i tinguin valor social intrínsec, un valor que sobrepassi, fins i tot, la voluntat de responsabilitat social corporativa, allò políticament correcte per ser una empresa que es mostra sensible a les dificultats dels més desfavorits en la nostra societat. I més enllà del compliment d’aquesta condició complementària: parlo de projectes empresarials on la responsabilitat social és essencial i constitutiva de la seva activitat, projectes que es realitzen a través de persones amb difícil accés al mercat laboral per la seva discapacitat, per exemple, o per la seva situació personal que els situa en risc d’exclusió. Projectes que procurin treballar per gestionar una relació sostenible amb l’entorn, també. Això ja és la quadratura del cercle, ho sabem, però s’esdevé i, afortunadament, en tenim molt exemples.

 

Ens hi atrevim perquè creiem fermament que pot funcionar i posarem totes les eines i experiència perquè pugui ser viable. Perquè cal que sigui econòmicament viable, però no només: ha de ser humanament sostenible

 

Ho he constatat des de fa anys, tots els que fa que em dedico al món social. Catalunya està plena de petites i grans iniciatives que s’han emprès des de diferents àmbits professionals amb recursos i abast que no sempre son proporcionals al seu talent i capacitat transformadora. Projectes enfocats a millorar la qualitat de vida de les persones, que reben el suport d’entitats socials o nascudes d’iniciatives individuals, ja sigui des de la tecnologia, la innovació en abordatges existents o través d’accions que se sumen a l’objectiu comú de la naturalesa que compartim els emprenedors socials, que és la voluntat de fer un món més just i més accessible per a tothom. En aquest sentit, quan diem (les entitats, els actors socials) que no estem sols i que convé saber-se part d’un món que pugna per la seva humanitat, cal cuidar l’acció social, cal reconèixer-la, buscar punts de suport, encara que siguin modestos. Aquest és el motiu pel qual Plataforma Educativa, per exemple, va convocar ara fa sis anys els Premis d’Acció Social Mercè Bañeras i Maria Figueras.

Cal obrir una bretxa entre l’emprenedoria “ordinària” i l’emprenedoria social, quan l’àmbit econòmic va tan estretament lligat a l’acció social?

Per aquest propòsit és evident que s’ha d’esperonar l’esperit emprenedor als quatre vents, que s’han de sembrar les llavors de l’acció social arreu, fins i tot a aquells llocs on sembla que no hi pot créixer res. Que no hi ha ni el sòl adequat ni allò necessari per fer-hi créixer cap cosa precisament perquè mai abans ningú hi ha plantat res. En aquest sentit, penso en un projecte en concret que gestionem des de la Fundació de dirigeixo: El Taller Canigó. Es tracta d’un petit projecte empresarial situat a la ciutat de Girona, el primer taller de tot Europa gestionat per una entitat social i que dona feina a persones amb discapacitat intel·lectual. I per què no? Ens hi atrevim perquè creiem fermament que pot funcionar i posarem totes les eines i experiència perquè pugui ser viable. Perquè cal que sigui econòmicament viable, però no només: ha de ser humanament sostenible pel propòsit que ens hem marcat. I aquest és el valor essencial que té el nostre projecte: les capacitats de persones amb discapacitat, les que posem al servei del client. Les posem en valor i les visibilitzem només a través de la feina ben feta, no pel fet de ser realitzades des de la diferència. I us podria parlar també de la botiga del Palet, situada a Tordera Allà s’hi poden adquirir els mobles fets amb material recuperat i que fabriquen al Centre Especial de Treball d’Astres.

Dites aquestes coses, sembla que no hi ha d’haver diferència pel que fa a l’actitud entre emprenedoria social i ordinària, detectareu que cal un grau d’optimisme que tots necessitem com l’aigua. Tanmateix l’emprenedor social ha d’haver-se-les amb un handicap: amb el projecte i la il·lusió sota el braç ha de fer el que és més difícil per a una empresa social, que és trobar l’equilibri entre el valor social que sense dubte genera i el valor econòmic inherent a qualsevol empresa. Això estaria bé que ho recollís algun diccionari.


Albert Rosa és director executiu de la Fundació ASTRES, entitat que desenvolupa projectes, programes i serveis per a l‘atenció integral de persones amb discapacitat intel·lectual per a la millora de la seva autonomia.

 

,

Model d’Escola de Segona Oportunitat. Programa de Noves Oportunitats per a Joves

Us deixem amb l’article de Sònia Tomàs, directora del CNO de Terres de l’Ebre de Fundació Privada Gentis, publicat al diari l’Ebre.


Model d’Escola de Segona Oportunitat. Programa de Noves Oportunitats per a Joves

L’any 2015 van iniciar la seva activitat a tot Catalunya vuit Centres de Noves Oportunitats (CNO) per a Joves. Aquests centres naixien com a “pilotatge” del model d’Escola de Segona Oportunitat que ja s’havia implantat en altres països d’Europa.

Aquesta era una iniciativa del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) finançada pel FSE en el marc del Sistema de Garantia Juvenil que permetria a aquests centres atendre a joves de diferents territoris fins a 2020.

Per primera vegada, les Terres de l’Ebre sortíem a l’imaginari del país amb l’assignació d’un d’aquests centres. Massa vegades el nostre territori havia perdut el tren d’alguns serveis d’atenció a col·lectius de major vulnerabilitat per un tema de dispersió territorial i “ratios” poblacionals; però no, aquest cop no, el Servei d’Ocupació de Catalunya feia una mirada equitativa a nivell territorial i ens dotava de recursos per atendre 135 joves.

“Tenim la necessitat de treballar amb aquests joves d’una manera diferent i amb una flexibilitat diferent a la de la resta de recursos existents”

Des dels centres s’havien de treballar amb la mateixa intensitat tant aspectes de millora de l’ocupabilitat dels joves com de formació. Aquest fet posava en evidència la transversalitat d’aquest programa entre el Servei d’Ocupació de Catalunya i el Departament d’Ensenyament.

Teníem reptes importants: un d’ells, atendre joves d’entre 16 i 24 anys que no eren visibles en aquell moment, joves que estaven fora del sistema (tant educatiu com laboral), per als quals, els fracassos constants havien suposat una ruptura del seu projecte vital i professional i que la seva mancança competencial havia situat al marge de la societat. Joves desmotivats, que ja no creien en ells mateixos ni en el sistema, que havien normalitzat l’etiquetatge negatiu del seu entorn més proper, dificultant el seu desenvolupament futur com a persones i com a professionals.

Un altre: posicionar aquest recurs com a producte d’una necessitat i que els diferents agents derivadors de joves al centre també ho entenguessin així. Era una oportunitat que feia evident la necessitat de treballar amb aquests joves d’una manera diferent i amb una flexibilitat diferent a la de la resta de recursos existents. Oportunitat de dotar el jove d’eines transversals per treballar diferents situacions de la seva vida: entorn, família, salut, orientació, formació, explorant els seus interessos i motivacions, des del reforç positiu de la persona i des d’una visualització normalitzada del jove. Tot això amb un objectiu: que el jove fos capaç d’assolir un retorn al sistema educatiu formal o una inserció laboral amb certes garanties d’èxit.

“No és un fracàs del sistema educatiu ni laboral fer evident la realitat dels nostres joves amb programes com el de Noves Oportunitats, és una oportunitat de convertir-nos en veritable motor de transformació social”

En una primera fase de funcionament d’aquests centres, els resultats assolits avalen l’aposta iniciada al 2015. Concretament a les Terres de l’Ebre han estat 250 joves els que han arribat al centre; un 85% d’aquests joves no tenien la ESO i feia més de sis mesos que no estaven a cap recurs ni educatiu ni d’orientació laboral. Un 41% dels joves ha retornat al sistema educatiu i el 19% han estat insercions laborals de més de sis mesos.

El nombre de joves atesos i la data de 2020, quan finalitza Garantia Juvenil, obren la porta a reflexionar sobre la necessitat d’aquest servei i sobre la seva consolidació. Realment no és un fracàs del sistema educatiu ni laboral fer evident la realitat dels nostres joves amb programes com el de Noves Oportunitats, és una oportunitat de convertir-nos en veritable motor de transformació social i contribuir a la millora del sistema a través del canvi.

A partir de 2020 el veritable repte serà dotar de recursos propis a aquests centres per poder funcionar com una escola més dins del sistema educatiu del nostre país, amb normalitat i fent front a la realitat: no tots els joves tenen les mateixes necessitats i resistir-nos a aquesta realitat seria, realment, el fracàs del sistema.

Sònia Tomàs i Roiget. Directora del CNO de Terres de l’Ebre

Fundació Privada Gentis

www.gentis.org @FundGentis

,

RUSC Famílies amigues

Aquest divendres, 23 de març, es va celebrar la primera reunió informativa per donar a conèixer el projecte RUSC Famílies Amigues al CRAE Lo Carrilet de Tortosa, gestionat per la Fundació Resilis.

Gràcies a l’Ària, educadora del torn de matí, que va gestionar la convocatòria de les famílies, així com a l’Equip Educatiu que va fer la difusió oportuna entre els seus respectius cercles socials, aquesta primera reunió va ser tot un èxit d’assistència.

“volem que compartiu el vostre temps

A més, també els va voler acompanyar l’Ester Cabanes, Cap del Servei d’Infància i Adolescència de les Terres de l’Ebre, que va aportar a través del seu discurs les necessitats que els infants i adolescents dels CRAE presenten i com el temps d’aquestes famílies poden ser una gran ajuda per a tots ells.

Sota el lema “volem que compartiu el vostre temps”, tots els assistents van participar de les converses generades arrel de les explicacions que anaven rebent.

Aquesta va ser la primera presa de contacte entre la valuosa voluntat d’aquestes famílies  de posar a la disposició dels infants i joves del CRAE el teu temps i el seu suport.

 

 

, ,

Opinió. Dia Mundial de la Síndrome de Down


Us deixem l’article que podreu llegir al El Punt avui d’avui, 21 de març, Dia Mundial de la Síndrome de Down. En la línia de la campanya #xtumirada de Down España respecte la normalització efectiva de les persones amb la síndrome de Down en l’imaginari col·lectiu.


Una nova mirada vers la normalitat

Mar Bosch Oliveras. Girona. Una síndrome és un conjunt de símptomes que defineixen clínicament un estat patològic. Les síndromes, com ara la Síndrome de Down, provenen d’una causa concreta, un “error de la naturalesa”. Quin mal que fa, explicat així! Però als humans ens agrada justificar-ho tot, justificar la natura que es desplega implacable, assajant-se també en els seus suposats errors.  I l’error, en el cas que ens ateny, és l’aparició d’una còpia extra del cromosoma 21. “Un de sol. Només per això tan petit, tan infinitament petit…”

Recordo la mare explicar-me amb aquestes paraules per què la meva germana gran no seria mai gran del tot, o això deien alguns, a qui els agradava categoritzar-ho el món sencer. Categoritzar les persones que per natura són diverses, mutants, tantes vegades imprevisibles. I la Geraldine és imprevisible, gairebé tant com vostè o com jo. Tot i que la rutina li és vital, no sabrem mai quan esclatarà a plorar perquè no sap dir-nos quant mal li fa el món en un instant precís que supera amb un sospir. I és tossuda i posa la música molt alta per emprenyar i calla quan li preguntes com li ha anat el dia. També riu, múrria i desimbolta, quan fa una trapelleria. Tot això, finalment, també és hereditari. Com la seva exultant tendresa i el sentit de l’humor, com tantes altres coses que compartim sense adonar-nos-en. Em sap greu, no podia deixar de parlar d’ella en un dia tan assenyalat.

“Avui és un dia per alçar-nos en contra del llenguatge que limita i insulta les persones amb la Síndrome de Down i les seves famílies”

Avui és el Dia Internacional per la Síndrome de Down, un dia important per reivindicar tots els avenços (verbals, socials, emocionals, científics, culturals) que s’han aconseguit des que aquestes anomalies de la naturalesa amb prou feines sortien de casa, ocultes sota la catifa de la normalitat. Un dia per alçar-nos en contra del llenguatge que limita i insulta les persones amb la Síndrome de Down i les seves famílies (sovint més irascibles que els seus germans, els seus fills que, generalment, tenen les espatlles més amples respecte dels ximples, els de veritat).

“Hem d’alegrar-nos de poder afirmar que en tots els altres dies internacionals comptem amb persones amb la Síndrome de Down que també els representen.”

Un dia com avui, 21 de març, serveix d’excusa, si és que ens en cal, per alegrar-nos de poder afirmar que en tots els altres dies internacionals comptem amb persones amb la Síndrome de Down que també els representen: el Dia de la Dona Treballadora, per les dones-amb-trisomia-21 que es fan lloc en el món laboral; el Dia Mundial de la Salut Mental, per persones que a poc a poc i amb els suports necessaris aprenen a tenir cura d’elles mateixes; el Dia Mundial de la Justícia Social, perquè cada dia vivim en un món més digne pel que fa als drets de les persones amb discapacitat. I no m’aturaria. Per això estic contenta que avui sigui un dia com qualsevol altre per sentir-nos orgullosos de poder treballar amb elles la dignitat de la humanitat sencera, aventurant-nos cap a una nova mirada vers la normalitat.