,

“Podem influir amb les nostres petites decisions en el canvi que volem”

La Mirna Boix ens explica la tasca de la Fundació Astres a Terres de l’Ebre i la seva vinculació amb les diferents entitats de la nostra agrupació: primer amb Fundació Gentis (amb la qual manté el vincle a través de l’Ateneu Coopertatiu Terres de l’Ebre) i després amb Fundació Astres.

De la seva mà fem un recorregut personal a través dels diversos projectes i serveis dels que la Mirna n’és un actiu valuós. A continuació entendreu per què…


 

 

Mirna Boix Grau.  (Amposta, 1981)

Enginyera tècnica agrícola i màster dret ambiental. És la persona responsabledel CET  (Centre Especial de Treball) de la Fundació Astres a Terres de l’Ebre, del Social Clean (el servei de bugaderia social) i de les diferents brigades a aquestes terres (una dedicada a la gestió forestal, una altra que se centra en el manteniment i al del Centre Integral La Ribera  i a la  millora d’espais de Plataforma Educativa a Terres de l’Ebre.)

 


La Mirna s’estima la seva terra, explica que se sent afortunada de viure a les Terres de l’Ebre, i més des que, fa uns mesos,  li pot  ensenyar a la seva filla  “és una experiència fantàstica poder-ho compartir amb ella”.

Es defineix a sí mateixa com una persona tolerant, que li agrada escoltar i compromesa amb el que fa. “M’exigeixo responsabilitat i esforç per aconseguir els objectius però sempre buscant la part positiva, procurant que el camí sigui divertit. Intento ser positiva amb les situacions adverses, tot i que no sempre és fàcil. A nivell laboral m’agrada gestionar, planificar, crear i repensar!”

M’agrada la proximitat que tenim, la facilitat que tenen per expressar les necessitats i sobretot perquè em deixen formar part del  seu projecte de vida.

Com creus que aquests trets de caràcter aporten valor a la teva feina?

M’aporten la capacitat de tirar endavant aquelles idees que sembla que no sortiran. De posar-hi empenta i creure que és possible. També em permeten ser propera als companys de feina i sobretot als treballadors del Centre especial de Treball. M’agrada la proximitat que tenim, la facilitat que tenen per expressar les necessitats i sobretot perquè em deixen formar part del  seu projecte de vida.

La principal dificultat és no poder dedicar el temps a fer les coses tan bé com jo voldria. El dia a dia és ràpid i intens, ens deixa poc marge per pensar, organitzar i sobretot per gestionar els equips.

Quina ha estat la relació amb Fundació Astres?

Vaig començar treballant a la Fundació Gentis, fent classes de professora de jardineria per a persones amb discapacitat. En aquell moment compaginava la formació amb el meu lloc de treball. A partir del 2011, ja m’incorporo a la Fundació Gentis amb la idea de començar a desplegar serveis al territori. Cal destacar que llavors érem quatre dones treballant en una petita oficina d’Amposta quan tot començava. Allí, donada la meva formació, a part de fer de professora, comencem a estudiar la possibilitat d’implementar el CET (Centre Especial de Treball) de la Fundació Astres a Terres de l’Ebre.

No serà fins al 2015 quan començo a treballar per a la Fundació Astres, gestionant els serveis productius a terres de l’Ebre sempre pensant en crear un territori socialment responsable. Veiem la necessitat de vincular l’entitat al sector primari, a la jardineria, a la gestió forestal, al sector turístic, etc. tots estratègics en aquest territori i que no estan gaire posicionats en el tercer sector.

En els últims anys, Fundació Astres s’ha fet gran, estenent els seus serveis enllà de les comarques gironines. Com és la relació amb la resta de serveis i responsables repartits arreu del territori? Us ajudeu en el funcionament o hi ha certa atomització?

El CET Astres desenvolupa projectes diferents en cada territori per tant els gestionem de manera autònoma. Tot i així, hi ha objectius conjunts per treballar en el mateix marc estratègic, sobretot en referència a l’atenció a les persones. Hem compartit i compartim espais amb altres serveis i entitats de Plataforma Educativa, cosa que ens permet treballar de forma coordinada i hem creat un equip. Ens complementem, donem suport i arribem allà on l’altre no pot. Aquesta unió fa que treballem transversalment  entre entitats de Plataforma Educativa. Intentem formar part d’aquest projecte de vida sobretot dels joves que no tenen suport familiar i ho sabem perquè ens coneixem i parlem entre tots els serveis. Aquest vincle el cuidem molt, tot i que cadascú ara treballa en un àrea i espais diferents.

Ens complementem, donem suport i arribem allà on l’altre no pot

A  Astres Terres de l’Ebre gestionem serveis residencials, el CET i projectes d’Economia Social. Treballem per impulsar un territori socialment responsable, incidint en una economia social i solidària. Els objectius són millorar la qualitat de vida de les persones, integrant les preocupacions socials, laborals, mediambientals i de respecte als drets humans. Impulsem estratègies col·laboratives i busquem accions eficients i innovadores que creïn valors amb una visió sostenible del territori.

Quins han estat els projectes en els quals t’hi has sentit més implicada? Per què?

Destacaria dos projectes, Simul i l’Ateneu Cooperatiu Terres de l’Ebre.

Simul és un arròs de cultiu ecològic i de primera qualitat, produït al Delta de l’Ebre, en un entorn natural, ecològic i respectuós amb el medi ambient.

És la primera marca social d’arròs ecològic produït a les nostres terres amb el treball de persones amb discapacitat o en situació d’exclusió social. Realitzem les tasques manuals al camp, com birbar, i després, un cop segat i envasat pel molí, fem la part d’etiquetar i comercialitzar.

L’objectiu d’aquest projecte és aconseguir la integració laboral de persones amb discapacitat o en risc d’exclusió, a partir d’un negoci viable i sostenible donant un valor afegit al sector primari. És el projecte més petit que gestionem i hauríem de dedicar-hi més esforços però estem creixent i hem de establir prioritats. Tot i això, no deixem de treballar-hi i suposo que en part, perquè inclou tot el que més ens vincula al territori.

 

En canvi l’Ateneu cooperatiu de les Terres de l’Ebre (ACTE) és un projecte recent i en constant creació. Aquest va ser un repte a nivell laboral ja que partíem de la necessitat de no poder deixar l’oportunitat de tenir a Terres de l’Ebre un projecte que liderés i fomentés l’economia social.

Vam haver de buscar i convocar entitats del territori que poguessin estar interessades en participar-hi. Després de reunions de treball i de veure com ho podíem encaixar, finalment, com a responsable de l’entitat organitzadora que liderava la creació de l’ateneu juntament amb L’Ajuntament d’Amposta, l’Ajuntament d’Ulldecona, la cooperativa Cresol i la Fundació Gentis, va ser possible i en podem estar orgullosos.

L’Ateneu ha situat l’economia Social i Solidària al territori, s’ha posicionat com a referent i promou activitats i programes per recuperar la funció originària de l’economia posant-la al servei de les persones per gestionar els recursos equitativament i explotar-los de manera sostenible.

He après molt sobre com podem influir amb la societat que volem en funció d’on posem els nostres diners, en què s’inverteixen, en com es contracta, com influeixen  al medi ambient i quin món viurem.

A més, fomenta la creació de noves empreses de l’economia social, la posiciona  i genera riquesa i ocupació de qualitat. A les Terres de l’Ebre mancava aquest posicionament econòmic cooperatiu més enllà del cooperativisme agrari, que aquest sí que està instaurant al territori.

He après molt sobre com podem influir amb la societat que volem en funció d’on posem els nostres diners, en què s’inverteixen, en com es contracta, com influeixen  al medi ambient i quin món viurem. Podem influir amb les nostres petites decisions en el canvi que volem, i afortunadament he descobert que hi ha molta gent amb aquestes inquietuds, amb ganes de canviar algunes coses i de conèixer les alternatives que hi ha l’abast, així com grans emprenedors i emprenedores que tenen clar que volen ser un model cooperatiu.

L’Ateneu permet dissenyar un projecte d’economia social des d’un punt de vista creatiu i innovador, podem proposar, plantejar, repensar. Tenim la sort de treballar creient amb el què fem!

He descobert que hi ha molta gent amb aquestes inquietuds, amb ganes de canviar algunes coses i de conèixer les alternatives que hi ha l’abast, així com grans emprenedor

Potser per això tireu endavant projectes tan diversos! És el cas del Social Clean…Explica’ns si  n’estàs contenta, quines il·lusions hi ha, esteses amb la roba blanca que ens venen al cap quan pensem en aquesta bugaderia tan especial…

Social Clean va començar com un petit servei de bugaderia degut a una demanda d’un restaurant que s’havia quedat sense proveïdor. Com ja he comentat compartim espais amb altres serveis de la Fundació Astres i començàvem compartint rentadores i assecadores en horaris diferents.

En aproximadament un any, la demanda va anar augmentant, principalment en participar al Fòrum del talent sobre economia social i explicar els nostres projectes. Llavors, vam decidir que s’havia d’invertir en la creació d’una bugaderia pròpia per al CET i poder cobrir les necessitats dels sector turístic de les nostres terres.

Treballem des de la proximitat, amb cura de les peces i sempre amb atenció personalitzada. No fem grans volums sinó petits clients com allotjaments rurals, hotels i albergs que ens permeten treballar durant tot l’any.

Social Clean està situat a Deltebre, netegem roba de llit, mantes, nòrdics, etc. Els nostres treballadors fan la recollida i l’entrega als establiments i ho preparem tot tal i com ens demana el client.

 

I les brigades? Com és el seu dia a dia? Què és el més difícil de gestionar d’aquest servei? I el més gratificant?

La feina a les brigades es divideix entre la tasca psicosocial i la productiva. En l’àmbit personal i social realitzem la tasca de selecció, intervenció, formació quan s’escau i seguiment psicosocial en el moment de la seva incorporació. A nivell productiu, els responsables de cada àrea acompanyats o bé per la direcció o bé per la treballadora social desenvolupen les tasques productives. Realitzem un acompanyament en el lloc de treball tant als treballadors del CET com als oficials per tal d’adaptar-lo a les seves necessitats i estem constantment en recerca per tal d‘habilitar-lo i facilitar les tasques. És un procés de prova assaig ja que cada usuari té unes necessitats i no ens serveixen els processos productius estandaritzats.

Els serveis que fem són de neteja d’espais, bugaderia, manteniment d’edificis, jardineria i gestió forestal,  auxiliar de cuina, …

Coordinem els diferents serveis per tal que tots els nostres clients tinguis cobertes les seves necessitats. L’objectiu és aconseguir que els  treballadors puguin realitzar diferents serveis i així mirar de complementar jornades laborals i trobar estabilitat. Sempre ho fem tenint en compte les seves aptituds i les potenciem. Adaptem els serveis als treballadors i prioritzem que estiguin en aquell servei que és senten més còmodes i motivats.

El dia a dia consisteix en planificar aquests serveis i coordinar els imprevistos. Tot i això, els llocs de treball estan molt assimilats i els treballadors estan apoderats amb les seves tasques. Les obres més específiques i de durada puntual, requereixen més acompanyament com per exemple les obres de gestió forestal o de jardineria que depenen d’un projecte d’enginyeria específic.

El més difícil de gestionar són els imprevistos, quan un client demana un servei i no tenim personal per poder-ho fer d’immediat. Llavors requereix de l’activació d’un procés de recerca de candidats, veure perfils que s’adapten al servei demandat, preparar tota la estructura, … i amb poc temps és complex construir-ho.

El més gratificant de gestionar aquest servei és veure com tots poc a poc ens anem fent grans, tant a nivell laboral com personal. No em refereixo a l’edat, que també, sinó a la maduresa, a l’apoderament laboral i social, i veure com es creen vincles i teixit social sovint inexistents.

Així, en general, què és el que t’agrada més de la teva feina?

Tornant a la pregunta anterior, el fet de veure com ens fem grans i sobretot aquells treballadors que van entrar molt joves i no només desenvolupen un ofici, sinó que els veus créixer i madurar. Els acompanyem i els ensenyem la responsabilitat, la tasca ben feta, la importància de la seva feina i del que passa si no hi són. La responsabilitat és un dels aspectes que més ens toca treballar, perquè sovint no és creuen tan imprescindibles com en realitat són. La seva feina és important, i de la mateixa manera que s’han de posar límits, també hem de reforçar que sense ells no surt endavant. I és que després de creure durant molt temps que no és així, ens costa fer-los veure que estan equivocats, que la seva tasca compta i molt, que som estem junts en això.

 Personalment crec que el més gratificant és veure que poc a poc es senten part de l’equip, em mostren que em senten propera i venen fàcilment a expressar el que senten o el que necessiten. He viscut petites històries de vida tant intenses que m’han fet viure moments molt especials que crec que cap altra feina m’hauria donat. I són aquelles coses que et fan replantejar la societat i les persones,  et fan valorar el bé que estem molts i que poc conscients que en som.

És molt motivador l’aprenentatge continu i la repercussió social  que tenen tots aquests projectes.

S’assembla el que t’has trobat treballant amb el que t’imaginaves que era el sector social, quan estudiaves?

Bé, la veritat és que jo vaig estudiar enginyeria agrícola i en aquell moment desconeixia el sector social. Sempre m’ha agradat el contacte amb la natura i la protecció del medi natural, però mai m’havia plantejat que ho podria treballar tenint en compte també l’atenció a les persones. Treballar en el sector social ha estat tot un descobriment personal, m’ha fer descobrir que hi ha moltes necessitats diferents. Conèixer persones amb dificultats d’inserció, que viuen situació d’exclusió social i laboral fan comprendre millor la societat. Et fan tocar de peus a terra, veure milers de punts de vista diferents, escoltar experiències i situacions que sinó no coneixeria. Intentes aprendre a no ficar etiquetes, eliminar prejudicis i ser proper a la vida de cadascuna de les persones que van treballant amb tu. I això em fa créixer i comprendre les moltes realitats que conviuen amb mi.

Com a ciutadans, com podem influir o fomentar aquesta mena d’economia?

Nosaltres com a societat podem influir en fomentar aquesta economia. Podem prioritzar l’adquisició de productes fets amb respecte al medi ambient i que valoren la inserció sociolaboral. Podem pressionar per que les administracions públiques aposten per les clàusules socials, per les compres responsables, per que l’activitat es base en un nou model que influeixi en la societat on les persones i el desenvolupament sostenible siguin prioritaris.

 

, , ,

Trobada anual entre joves extutelats dins el marc de la mentoria

Des de l’SPAE* (Servei de Promoció de l’Autonomia i Emancipació) de Fundació Resilis ens expliquen la trobada anual entre joves extutelats


El passat dissabte 21 de juliol vam realitzar la trobada anual entre joves ex tutelats que van passar per diferents serveis del sistema de protecció i joves que actualment estan inclosos dins el programa de pisos assistits per majors de 18 anys de l’ASJTET**.

“La interacció entre joves es va centrar en la fortalesa  emocional”

La trobada  es situa dins el marc de la mentoria, creant una dinàmica d’escolta activa  cap als processos vitals dels joves que van deixar de ser tutelats entre els anys 2010 i 2014.

En aquesta ocasió,  la interacció entre joves es va centrar en la fortalesa  emocional que ha de tenir tothom per no deixar-se emportar per la tristesa, la desesperança i “el no voler fer res” i ser valent per reconèixer quan necessites ajuda i ser més valent per a demanar-la.


*SPAE (Servei de Promoció de l’Autonomia i Emancipació) Aquest servei agrupa el conjunt de programes i projectes, gestionats per la nostra entitat i adreçats als joves en risc que estan immersos en processos d’emancipació. En l’actualitat, el servei de promoció inclou 4 pisos assistits, 3 per a majors d’edat i 1 per a joves de 16 a 18 anys

**L’ASJTET és la unitat de la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA) que ofereix als joves entre 16 i 21 atesos per la DGAIA, o que ho han estat, suport tècnic i educatiu en els àmbits d’habitatge, inserció laboral, suport psicològic i suport econòmic i jurídic, amb l’objectiu que assoleixin una plena inserció social i laboral en una situació d’autonomia i emancipació. També té l’encàrrec de facilitar l’accés al seu expedient administratiu a les persones extutelades, quan ho sol·licitin, així com la gestió del Servei de recerca d’orígens biològics.

 

, , ,

Els joves del CA Oikia visiten les ruïnes d’Empúries

Des del Centre d’Acollida Oikia (Fundació Resilis), ens envien aquestes ratlles per explicar-nos com va anar la sortida que van fer a principis de juliol a les ruïnes d’Empúries.


Els joves del centre d’acollida Oikia el passat 4 i 5 de juliol van anar a fer una visita a les ruïnes d’Empúries.

“Vàrem tenir la gran sort que la guia del museu parla Darijà (Àrab Marroquí)”. Els nois van quedar molt sorpresos que una noia catalana parles tan bé la seua llengua.

Van passejar-se pel cardo i el decumanus (carrers principals), de la ciutat grega i romana van descobrir l’Esclepi, un semidéu que protegia la ciutat grega i Serapis una altra deessa. Els grecs tenien molts deus i podien ser homes i dones.

Els adolescents varen adonar-se que la cultura del Marroc i la catalana comparteixen part del seu origen. Algunes tradicions gregues encara són ben present a la societat marroquina, com per exemple; el triclini (mena de llit, butaca llarga), les termes o banys públics molts semblants als hammams marroquins.

Els adolescents varen adonar-se que la cultura del Marroc i la catalana comparteixen part del seu origen

Els treballadors del museu van ser molt simpàtics, i van regalar un llapis amb motius grecs a cada un dels joves.

No s’esperaven que unes simples pedres poguessin ensenyar-los tantes coses!

, ,

La orientació laboral de Fundació Gentis

Avui us volem presentar el servei d’Orientació laboral de la Fundació Gentis.

Des de la Fundació proporcionen a les persones que volen una millora de la seva situació laboral les eines per fer-ho.  “Ho fem a través d’un treball en assessorament personalitzat i ajustat a les seves necessitats i interessos”.- ens expliquen els seus responsables.

A tall general, a la Fundació Gentis duen a terme un servei de Recursos Humans especialitzat en inserció sociolaboral. Centren l’activitat en l’orientació, la intermediació laboral i els processos d’emprenedoria.

El model de referència de treball és l’ocupabilitat per competències, on el projecte professional (pla d’inserció laboral) es converteix en un trajecte per a desenvolupar competències, entenent l’apoderament de la persona ocupable com la fi i el camí per a poder-les treballar.

L’objectiu d’aquest servei  d’orientació laboral en concret és el de  facilitar a les persones el procés de recerca de feina, per tal que puguin trobar una ocupació.

Aquest servei també desenvolupa programes específics d’orientació laboral subvencionat pel Fons social Europeu i el Servei d’Ocupació de Catalunya.

Aquestes són algunes de les seves claus comunicatives:

BUSQUES FEINA?

Necessites un cop de mà per la teva cerca activa de feina? Fa temps que hi busques i no te’n surts?

CANVI PROFESSIONAL

Et trobes capgirant la teva vida professional? Necessites fer un canvi en la teva feina actual i et costa gestionar-ho?

CREIXEMENT PROFESSIONAL

Necessites millorar les teves habilitats o competències clau? Et proporcionem els recursos que necessites per conèixer les competències més demandades al mercat de treball.


Per a més informació i contacte, feu un cop d’ull a la seva web 

, ,

El Servei d’acolliments en família aliena

De què estem parlant quan parlem d’acolliment familiar? Què són les famílies col·laboradores? Cal diferenciar l’acolliment de l’adopció. Us ho expliquem amb detall en el següent article que ens faciliten els companys de la Fundació Infància i Família.


Les ICIF (Institucions col.laboradores d’integració familiar)

Servei d’acolliments en família aliena

L’ acolliment en família aliena, sense finalitat adoptiva i segons la normativa vigent, és la mesura que implica atorgar la guarda d’un infant a una persona o nucli familiar que contrau l’ obligació de cuidar-lo per un temps, amb la finalitat d’integrar-lo en una vida familiar que substitueixi temporalment la seva pròpia.

Quan pels motius que sigui, els pares no poden assumir o exercir la potestat dels fills, serà l’administració qui assumirà de manera immediata i supletòria la tutela d’aquests infants, i delegarà la seva guarda en el director/a d’un centre o bé en una família acollidora.

L’acolliment familiar en família aliena seria la resposta a la separació d’un nen o nena de la seva família natural. Legalment aquesta mesura s’ha d’aplicar quan es prevegi que el desemparament o la necessitat de separació de la família pròpia seran transitoris o quan, tot i havent-hi els requisits per a l’acolliment preadoptiu, aquest no s’hagués pogut constituir.

La llei 14/2010 dels drets i les oportunitats a la Infància i l’Adolescència, preveu les següents tipologies d’acolliment:

  • Acolliment simple: Té una temporalitat marcada atès que es preveu que serà una mesura de caràcter transitori.
  • Acolliment permanent: L’acolliment familiar permanent s’acorda quan es preveu que el desemparament serà definitiu i no es consideri més favorable per a l’interès de l’infant o adolescent l’aplicació de la mesura d’acolliment preadoptiu o quan aquesta mesura no és possible.
  • Acolliment en família d’urgència i diagnòstic: Aquest acolliment permet que l’infant visqui amb una família mentre es fa l’estudi sobre les circumstàncies que han aconsellat separar-lo de la família d’origen. És un tipus d’acolliment adreçat a infants de fins a sis anys. La durada de l’acolliment serà el temps necessari per dur a terme l’estudi de la situació de l’infant i de la família d’origen, que no pot excedir els sis mesos.
  • Acolliment en una Unitat Convivencial d’Acció Educativa (UCAE): Està adreçat a infants i adolescents tutelats, amb necessitats educatives especials, malalties cròniques i/o trastorns de conducta, i grups de germans que requereixen una atenció més especialitzada. Aquests acolliments han de poder oferir un entorn familiar en el qual un dels membres de la família tingui una titulació específica, formació i experiència per atendre les necessitats especials d’aquests infants i adolescents.

Paral.lelament des de les ICIFS es porta a terme l’estudi i seguiment de les famílies que han optat per ser famílies col.laboradores, recurs adreçat a infants majors de nou anys en acolliment institucional en centres residencials i que necessiten gaudir d’un ambient familiar.

L’infant sol conviure amb la família col·laboradora durant els períodes pactats (vacances, festius, caps de setmana…)

, , ,

Eina Activa, entre els impulsors del servei de repartiment a domicili que potencia el comerç de proximitat i la sostenibilitat

Diversos mitjans parlen d’aquesta iniciativa que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona i la participació d’Ecosol i Eina Activa. Es tracta d’un servei de repartiment a domicili en bicicleta  per potenciar el comerç de proximitat i la sostenibilitat en pro de les persones en situació de risc d’exclusió social.

Us deixem amb un recull de premsa on podreu llegir com va anar la presentació que va tenir lloc la setmana passada a Girona:

,

Deltebre Dansa amb la Duna

Un any més, els nois i noies del Centre Residencial la Duna de Fundació ASTRES han participat en la 14è Festival de Deltebre Dansa.

En aquesta edició, hem representat la metàfora sobre la bellesa que es troba a la vida quotidiana, sobre el simple i el senzill.

Aborden el cos des de la quotidianitat, utilitzant la sensibilitat com eina escènica donant valor a les accions belles, habituals i simples, que sorgeixen al llarg del dia en una casa, en un barri i en un poble.

La peça , creada per  l’Erick Jimenez juntament amb la Nuria Sotelo i Thomas Guiraud han donat lloc a que els  nois i noies de La Duna hagin representat la subtilesa del cos i els múltiples aspectes socials.

Aborden el cos des de la quotidianitat, utilitzant la sensibilitat com eina escènica donant valor a les accions belles, habituals i simples

 

,

Joves del CA Oikia visiten el Centre Jove de Salut de Girona

 

El dimarts 26 de juny i 9 de juliol, dins les activitats programades de l’aula del Centre d’Acollida OIKIA, els joves van visitar i participar en la xerrada sobre sexualitat al Centre Jove de Salut de Girona.

També ens van explicar quins serveis ofereixen: informar i orientar sobre dubtes en relació amb les drogues, sexualitat, alimentació, etc.

,

El CREI La Ginesta de Juià estrena piscina!

El passat cap de setmana, el CREI La Ginesta gestionat per fundació Resilis va estrenar piscina. Els seus responsables ens expliquen la feina que han fet entre tots per poder-la gaudir aquest estiu


Els adolescents del taller han estat treballant dur durant les darreres dues setmanes, per deixar-ho tot a punt. Han elaborat la tarima del voltant de la piscina amb fusta, que prèviament han tractat i pintat, que acaba en una passarel·la que condueix a una dutxa exterior, que també han muntat ells mateixos.

“Amb aquest tipus de treball, s’aconsegueix despertar una motivació interior dels joves”

El taller de La Ginesta, impulsat pel Gerard, està especialitzat en fusteria. Amb aquest tipus de treball, s’aconsegueix despertar una motivació interior dels joves, a part que paral·lelament es treballen molts aspectes de fons, com l’autoestima, el sentiment de vàlua personal i el treball en equip, per citar-ne algun.

Ha estat molt gratificant per tots i cadascun dels joves que ha participat en l’elaboració de la piscina, veure com la dedicació i l’esforç emprat es reconvertia en l’adequació d’aquest espai tan bonic i relaxant i, que ha agradat tant a la resta del centre que no hi ha participat tan directament.

El projecte de la piscina ha estat una altra realitat que s’ha pogut aconseguir gràcies a la il·lusió i entrega de l’equip educatiu. En aquest cas els qui han portat la iniciativa han estat en Gerard, la Itziar i en Jordi.

“El projecte de la piscina ha estat una altra realitat que s’ha pogut aconseguir gràcies a la il·lusió i entrega de l’equip educatiu”

 

,

Us apropem al nou CRAE Maria Reina, gestionat per la Fundació Resilis a Barcelona

Des d’aquest juliol, la Fundació Resilis comença a gestionar el CRAE Maria Reina.  La Regina, la directora del centre, ens explica el dia a dia d’aquest nou servei que gestiona la fundació a la ciutat de Barcelona


“Procurem vetllar per la implicació del centre al barri i a les escoles, per obrir-los-hi finestres a altres experiències”

El CRAE Maria Reina està situat a la part alta de Barcelona, tot just a tocar de la serra de Collserola. “De fet en deu minuts la mainada ja pot anar a fer cabanes!” -ens explica la seva directora.

Atenen a vint-i-quatre infants, d’edats entre 3 i 12 anys.

Per donar un caliu familiar i més individual, estan dividits en tres llars verticals, amb un funcionament autònom.

Els seus responsables ens expliquen que es procura vetllar per la implicació del centre al barri i a les escoles, “per obrir als infants finestres a altres experiències”.

Els agrada que els infants que acullen puguin viure, durant el seu internament, de la forma més semblant als seus companys d’escola o de jocs, i per això obren les seves portes a que els amics i les amigues puguin venir a fer deures, celebrar l’aniversari o simplement a jugar una tarda plegats.

“Donar l’espai i les eines per a que els infants puguin reeixir acadèmicament, és un dels tresors importants que s’emportaran del CRAE”.

Ha resultat positiu participar en el teixit associatiu del barri, participant en activitats com pujar a una carrossa en la cavalcada de reis, fomentant la pertinença a clubs de bàsquet o futbol de la zona, o sortint de casa per anar al parc i a la biblioteca de la zona.

Un altre valor cabdal, destaca la seva directora, és acostar-se a l’èxit escolar. “Donar l’espai i les eines per a que els infants puguin reeixir acadèmicament, doncs és un dels tresors importants que s’emportaran del CRAE”.

I el que té molt clar és que res de tot això podria ser sense la implicació i l’energia d’un equip vital, amb mirada positiva, que és capaç de trobar i explotar les potencialitats de cada un dels nens i nenes.

“Res de tot això podria ser sense la implicació i l’energia d’un equip vital, amb mirada positiva, que és capaç de trobar i explotar les potencialitats de cada un dels nens i nenes.”