, , , , , ,

Entrevista a l’Anna Navio, practicant a Montevideo

“Esperava aquesta realitat però no és el mateix viure-la  que saber què hi ha”

 

Hem parlat amb l’Anna Navio, practicant a través de Fundació Utopia a Montevideo, l’Uruguai. L’Anna és de Ripoll, té 21 anys i està cursant l’últim any del grau de Treball Social a la Universitat de Girona. També és monitora de lleure i vetlladora escolar.

“Sempre he treballat amb infants i adolescents, de fet és la meva passió” –ens explica.” Tot i així, sempre he tingut inquietud pel que fa a la societat i, sobretot, per les persones més vulnerables”.

És per això que va decidir fer aquesta carrera i sempre que està a les seves mans fa aportacions socials (aquells petits grans de sorra que fan grans les platges) per lluitar per la millora de la societat.

 


Les companyes de Fundació Utopia ens parlen, orgulloses, de les practicants que fan una tasca tan valuosa lluny de casa. Una d’aquestes estudiants ets tu. Explica’ns en què consisteix el projecte que estàs duent a terme.

Actualment estic realitzant les meves pràctiques a Montevideo, a l’Uruguay, més concretament a una associació dedicada a infants i adolescents amb risc social, anomenada La Barca, que és la contrapart de Fundació Utopia al territori. Abans que res, vull dir que em sento afortunada d’estar treballant amb els dos àmbits dels quals tinc vocació: l’àmbit social i els infants i adolescents.

En aquesta associació estic treballant amb dos projectes: D’una banda, el d’intervenció amb famílies i per l’altra el del procés d’autonomia amb joves. El primer es tracta d’un acompanyament i vinculació familiar de forma econòmica, social i emocional i el segon, treballa amb adolescents i amb el seu procés d’autonomia i això suposa un acompanyament a través de la gestió que fan de l’econòmica, les seves relacions socials, la seva educació i enfocament laboral i emocional.

És un acompanyament transversal, vaja. I quant de temps hi estaràs?

Estaré treballant amb aquesta associació (La Barca) durant tres mesos, que és el període de les pràctiques corresponents als meus estudis.

Des de la teva arribada, t’has incorporat a un equip de treball, a un engranatge que ja funcionava…

Sí. L’engranatge és l’equip de l’associació La Barca, és a dir, els meus companys/es de feina han estat educadors i treballadors socials i també hi havia una psicòloga i una professora que tenen rols més específics.

Cada un dels usuaris té assignat un educador/a o treballador/a social referent. Jo m’he afegit a dos casos de cadascun dels projectes i acompanyo al referent de cada un dels usuaris en totes les intervencions i accions.

I com són els perfils de les persones que s’atenen des de l’associació?

El tipus d’usuari que atenc són persones en risc: infants i adolescents que han estat vivint un període de la seva vida en “hogares” i en aquest moment en surten i són derivats a la l’associació. Per tant, en el cas del projecte de família, per exemple, és molt important treballar la vinculació familiar, ja que pot ser que l’infant es retrobi amb la família d’origen o bé que sigui una “família amiga”. En el cas dels adolescents és un treball molt decisiu també ja que han d’aprendre a autogestionar la seva vida: els acompanyem en el camí de fer-se grans.

“En el cas dels adolescents és un treball molt decisiu també ja que han d’aprendre a autogestionar la seva vida: els acompanyem en el camí de fer-se grans”.

Com veus l’estat del jovent a l’Uruguai?

Complicat. Molt complicat… És un context amb violència i molta pobresa, gens bons acompanyants ni pel jovent ni per ningú. Molts dels joves treballen amb xarxes de tracta de persones o amb màfies de drogues, per poder sobreviure. Sincerament, sí que esperava aquesta realitat però no és el mateix viure-la d’aprop que saber el què hi ha. És molt dur veure la vida dels joves que estant en risc d’aquí, la majoria pateixen violència de tot tipus, física, psicológica, sexual…I és una tasca complexa la que s’ha de fer per a que puguin tenir una vida autònoma, sana i feliç.

Ells hi tenen molt a dir, però l’entorn és advers… Potser no ens en fem prou a l’idea…

Exactament. Abans de venir vaig parlar amb les noies que van fer la pràctica l’any passat i per això ja sabia del cert la realitat a la que anava, però com ja he dit, quan ho vius en persona és brutal. Penso que em serà del tot útil, com a estudiant i com a persona, ja que toco temes molt diversos en cada cas i professionalment m’estic omplint de coneixements que em serviràn en el futur.

I parlant de futur…què els diries als practicants que l’any vinent viuran una experiència semblant a la teva?

Als practicants del futur els hi diria que els recomano fer-ho si tenen vocació i passió ja que és una experiència impressionant i molt gratificant. També que és una feina molt dura emocionalment però aprèns i fas un creixement personal i professional gegant. Gegant.

“És una tasca complexa la que s’ha de fer per a que puguin tenir una vida autònoma, sana i feliç”

M’agradaria afegir que treballar amb persones és una feina extraordinaria però treballar amb persones d’aquesta realitat ho és encara més. És com una barreja d’emocions diverses; entusiasme, felicitat, tristesa i impotència que et fa obrir el cor. Des del meu punt de vista, estic molt contenta d’haver pogut fer una aportació, per petita que sigui, a la vida d’aquests infants i adolescents, perquè és tan cert com dur saber que per ells tot acompanyament i ajuda els pot canviar la vida.

Per a mi, està ha estat una gran experiència i la tornaria a fer-ho si en tingués oportunitat, perquè aquí valores més la feina que fas i, per impotent que sigui saber que no pots fer res eminentment decisiu per canviar aquesta la vida de tots i totes, jo sé que estic fent tot el possible per canviar petites coses d’algunes persones que he conegut aquí. A l’Uruguai he après que no podem fer-ho tot ni ajudar a tothom, però sí que podem donar-ho tot de nosaltres en la mesura que ens sigui possible.

 

 

, ,

La Reinserció, Feina de Tots

Les companyes de Fundació Gentis ens envien aquest contingut per parlar-nos de la jornada “La Reinserció, Feina de Tots” que va tenir lloc a Barcelona el 30 de novembre


El passat 30 de novembre, va tenir lloc al CaixaForum de Barcelona, la jornada “La Reinserció, Feina de Tots”.

El programa Reincorpora de “la Caixa”, ofereix a persones privades de llibertat l’oportunitat de construir un futur diferent i plenament integrat en la societat a través d’itineraris personalitzats.

Fundació Gentis porta a terme el programa des de la seva creació ara fa 7 anys gràcies al suport de Fundació Bancària “la Caixa” i en coordinació amb el CIRE (Centre d’Iniciatives per a la Reinserció) del Departament de Justícia. La tècnica d’inserció de Gentis atén a persones derivades pel CIRE en la fase final de les seves condemnes amb l’objectiu de millorar la seva ocupabilitat.

En un dels punts del programa de la jornada, Fundació Gentis amb les restants 20 entitats que porten a terme el programa Reincorpora de Fundació Bancària “la Caixa”, va rebre un reconeixement de la mà de la consellera de Justícia, Ester Capella, i del director General de la Fundació Bancària “la Caixa”.

També en el marc de la jornada, vam poder escoltar la conferència del Sr. Grant Duwe, responsable del sistema de presons de l’estat de Minessota que va exposar els diferents programes que desenvolupen i  l’impacte i/o retorn que tenen aquestes mesures en la societat.

Les aportacions del mateix participant del programa Reincorpora van posar en evidència la importància de la voluntat de canvi que han de tenir les persones per poder iniciar un veritable procés de reinserció

A més vam poder reflexionar sobre la reinserció de les persones privades de llibertat gràcies a la taula rodona composada per personal de RRHH d’una empresa col·laboradora del programa Reincorpora, d’un participant del programa, d’una entitat social i d’un acadèmic de la Universitat de Barcelona.

Les aportacions del mateix participant del programa Reincorpora van posar en evidència la importància de la voluntat de canvi que han de tenir les persones per poder iniciar un veritable procés de reinserció, així com la importància de participar dels programes existents que ofereixen eines i recursos per millorar les competències de base,  tècniques i transversals necessàries per incorporar-se de nou al món laboral.

, , ,

Tirant pel dret per a una condició humana més justa

Les companyes de Fundació Utopia BsF ens expliquen com va anar el concert solidari del passat dia 15 de desembre a la Mirona, organitzat per celebrar el 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans


El passat 15 de desembre  la sala  LaMirona de Salt va acollir el concert solidari que celebrava el 70 aniversari de la Declaració de DD.HH.

Unes 370 persones  vna gaudir de dos concerts dels grups: “Germà Negre” i “Orquestra Maribel”. A més, a la mitja part de l’esdeveniment es va procedir a fer un sorteig de 4 lots, cortesia de diverses entitats del tercer sector, establiments, restauració, etc. on es sortejaven sopars, paneres, tallers, materials de papereria, llibrets, entre altres coses.

Des de la Fundació Utopia-BSF, volem agrair a la Sala la Mirona els serveis prestats, als grups que hi participaren i, en especial, a l’equip tècnic de la Coordinadora d’ONG’s Solidàries i de l’Alt Maresme per fer-ho possible, sense el seu esforç, temps i dedicació no haguera estat possible tant d’èxit. Així mateix, volem fer una menció especial a totes les entitats que van participar en la comissió d’organització i logística.

Enguany, podem afirmar que els drets humans han arribat a un públic molt diferent, ja que als concerts hi van anar persones grans, adults, nens, etc. Entre les persones que hi assistirem hem de remarcar la presència del Regidor de Cooperació de l’Ajuntament de Girona, Cristobal Sànchez.

Així mateix, volem agrair el suport i la col·laboració de Dipsalut, l’Agència Catalana de Cooperació i l’Ajuntament de Girona.

, , , , ,

Des de l’altra Riba: un projecte per a joves no acompanyats

En Hatim Boukardi, coordinador d’equips de l’OIKIA Girona escriu aquest breu d’opinió al Punt Avui per parlar-nos de Des de l’Altra Riba. En sentirem a parlar!


, , ,

Apropar-se junts a les arts escèniques

El Grup de Teatre Escola Riumar i la Residència La Duna, una sinergia que apropa a les persones amb discapacitat intel·lectual a les arts escèniques. Ens ho expliquen els companys i companyes de la Duna


L’Escola Riumar col·labora amb la Residència La Duna un cop més, amb l’objectiu de fomentar la integració social de les persones amb discapacitat intel·lectual en la pràctica de les arts escèniques. L’art és un mitjà privilegiat d’aprenentatge que potencia l’expressió, la comunicació, la imaginació així com la creativitat, oferint una forma alternativa d’aprendre, fomentant autoestima i el desenvolupament personal d’un mateix.

Els actors gaudeixen de la iniciativa que s’emmarca en l’obra de teatre “La Fada Estella”, una peça que dóna veu al conte editat per Carme Franch, veïna de Deltebre. El conte representa la història de la Fada del Delta anomenada Estella, qui marca el camí de la llum per a que els Reis Mags de l’Orient puguin arribar a totes les cases dels xiquets i xiquetes del municipi.

L’art és un mitjà privilegiat d’aprenentatge que potencia l’expressió

El projecte de convertir el conte en obra de teatre l’il·lumina la Rosa Royo, veïna també de Deltebre, que el converteix en un diàleg on interactuen fins a un total de 26 actors entre residents de La Duna i alumnes del CEIP Riumar.

Com apuntava Aristòtil, el teatre és terapèutic en sí mateix, representa un món en el que tot té cabuda ja que un pot representar qualsevol persona, qualsevol situació, viure realitats que d’una altra forma seria impossible sentir, aprendre de les nostres accions i de la dels altres donat que en el teatre s’actua i s’observa, es pot parar i tornar a començar.

El conte es comercialitza a les llibreries del poble on el 25% dels beneficis van destinats als nois i noies del Grup de Teatre La Duna. En breu us comunicarem com comprar-lo online, mentrestant però, des de La Duna ens oferim a comprar-lo nosaltres i fer-vos-el arribar. L’autora, amb el total de les vendes de la presentació del llibre, va realitzar una primera aportació econòmica de 263€.

El conte es comercialitza a les llibreries del poble on el 25% dels beneficis van destinats als nois i noies del Grup de Teatre La Duna

 

, ,

(OPINIÓ) Mena: al voltant de l’imaginari sobre el concepte

“Potser un enfocament positiu és aquell tan senzill de pensar que la diferència ens aporta valor”

En Ferran Capità, director del CA Oikia de Girona, escriu a l’ARA Comarques Gironines sobre com superar l’imaginari que pesa sobre els “menes” Llegiu-lo aquí 👉https://bit.ly/2C6qsCi


El concepte ‘mena’ difumina el que hi ha sota d’aquesta etiqueta: un vida concreta. Serveix per referir-nos-hi, com ho fan tota la resta de conceptes amb les coses, però en casos com aquest, quan el referent és un col·lectiu vulnerable, penso que ens allunya de la veritable realitat dels infants i els joves, amb noms i cognoms, que estan entre nosaltres i sense família.

La conflictivitat d’aquesta paraula amb la realitat la podem fer extensiva a la paraula ‘immigrant’, per exemple. Totes dues (mena i immigrant) són generalistes i despersonalitzen una realitat amb la intenció tranquil·litzadora de veure-la de lluny, des del sofà de la televisió, lamentant la vida de passada, des de la comoditat de la distància.

Si el que pretenem és no aïllar i jutjar aquestes persones, la fórmula és infal·lible: no els anomeneu ‘immigrants’, no incorporeu un fet de seguretat ciutadana i no sumeu al vostre imaginari uns quants titulars tendenciosos. Són els ingredients que asseguren la lectura simple, que dona un resultat clar i ràpid: xenofòbia i racisme, dues patologies socials que s’instal·len en nosaltres amb la mateixa facilitat que un bacteri.

Però l’anàlisi és molt més complexa i multifactorial. Ve de lluny: les persones tenim por, por a allò desconegut, por a allò diferent. Però la realitat és ben diferent de les nostres previsions: si us desfeu d’aquesta mirada, veureu el drama personal d’aquestes persones. I és que totes les seves històries tenen el mateix fil, són relats de desesperació. Històries crues conviuen amb els components socioculturals seductors d’occident, amb una esperança de futur sovint incerta i amb el mur més alt de tots: la soledat.

No són pocs i continuaran venint. Oblideu que aquesta situació és excepcional o d’un parell d’anys, conjuntural. Els processos migratoris formen part de la condició humana des dels orígens. Ho portem a dins, la genètica ens fa lluitar per sobreviure, viure millor, i si cal arriscar ho fem, sempre que les condicions ens empenyin a fer-ho.

Davant el drama migratori que viu el Mediterrani, ens cal una resposta ràpida. Una resposta cívica, com la que sempre hem donat quan ha sigut necessari. El nou país que volem construir també ens ha de fer sentir orgullosos de formar part d’un país obert, amable i acollidor. En aquest sentit, les respostes que es donin des de les administracions i des de la societat civil no poden ser d’urgència com fins ara. Cal organitzar i planificar les accions entre totes les administracions per abordar aquesta nova realitat, instal·lada entre la nostra. Les solucions d’acollida que únicament faciliten la concentració de joves en grans centres no garanteixen els drets que tenen com a infants. Per això cal complementar-la amb acció comunitària provinent del món local, acció que faciliti la integració d’aquests joves amb dificultats. I recursos. I respostes creatives i diferents a aquests reptes. Potser un enfocament positiu és aquell tan senzill de pensar que la diferència ens aporta valor, arriba on no arribem, introdueix mirades noves i maneres de fer diferents. Ens podem enriquir conjuntament i ho necessitem per sobreviure.

 

 

, ,

“M’apassiona compartir el descobriment d’alternatives en situacions complexes i sentir que ens en sortim plegats”

Avui parlem amb en Jordi Rieradevall (Vidreres, 1981), educador al Pis Assistit Tiana, membre del Grup Motor de Participació de Plataforma Educativa i del Comitè Resilis. Ens explica que és el noi de tres germanes i que viu a Cassà de la Selva amb la Cristina, la seva dona, i dos fills menuts, la Laura, de 4 anys, i l’Oriol, que va néixer el passat Sant Jordi. Aquest pare reincident és llicenciat en Història de formació i diplomat en Educació Social, en Jordi també suma un màster en Joventut i Societat. Abans de treballar en l’àmbit social, va compaginar els estudis amb feines a l’hostaleria i la indústria paperera. Partidari de saludar tothom pel carrer, defensor dels somriures, aficionat a les reformes de casa (això ja diu molt de la seva inquietud i creativitat)  ens apunta, satisfet, que ell és les cames que aguanten i l’Isaura i l’Aldric dos gegants que ben segur fa ballar amb la mateixa energia que encara el seu dia a dia.


Llicenciat en història, les lletres de la memòria i el temps. Què va fer que decidissis treballar al tercer sector?

El meu bagatge personal amb les causes perdudes, l’interès per la Història social i la màgia de les relacions humanes. La meva germana Alèxia estava acabant Educació Social quan jo era a Roma d’Erasmus cursant les darreres assignatures d’Història. Viure en una altra realitat com era la romana i tenir algú tan proper que t‘anava explicant conceptes des de la perspectiva de l’Educació Social, va ser determinant a l’hora de lligar-ho tot. Vaig passar de voler contribuir a la transformació social des d’una aula de secundària davant dels joves, a voler-ho fer al seu costat i on fos.

Doncs sí que vas posar fil a l’agulla! Explica’ns una mica el teu camí abans d’arribar a Plataforma Educativa

El meu camí com a Educador Social comença el juny de 2008 al Centre Obert Güell, on vaig tenir la sort de poder treballar amb joves i famílies migrants establertes al barri de Santa Eugènia – Can Gibert del Pla, tastant la pedagogia salesiana. Aleshores també era el meu barri, i jo també era, com elles, un eugenienc més. Des del Centre Obert, vaig poder viure de prop el funcionament del Pla d’Educació i Convivència. Més tard, vaig formar part de l’equip de recerca de la UdG que  va endegar la seva Avaluació Participativa, en el marc d’un estudi sobre l’AP en els Plans de Barris, juntament amb altres universitats. Santa Eugènia de Ter i la seva gent són un exemple de cohesió per a la societat gironina. Trobo molt simbòlic que Plataforma Educativa justament hi tingui la seu central, quasi tant com la fita assolida amb la reposició del Pont del Dimoni després de tants anys de lluita veïnal.

El desembre de 2010, després d’haver fet substitucions als CRAEs i Centre d’Acollida de l’Entitat, vaig  començar a treballar al Pis Bolós, on hi he crescut laborament durant set anys. Al Pis Bolós hem pogut desenvolupar estratègies facilitadores del desenvolupament dels projectes dels joves que hi han anat passant. Sota la direcció d’en Rafa, he pogut fer la transferència entre els aprenentatges a nivell acadèmic i la pràctica educativa. Considero que aquest binomi és un dels motors que avui s’està desaprofitant més en el món social.

Al llarg de l’any 2018, sempre dins l’SPAE, he passat a la intervenció en els Pisos Assistits, i sóc l’educador referent del Pis Assistit Tiana des de l’agost, amb quatre joves que avui són tots ells majors d’edat i que lluiten per anar seguint el projecte d’emancipació que dibuixen amb el nostre suport.

 

I tens dos fills petits. Explica’ns com és un dia a la vida del Jordi Rieradevall…

El matí queda determinat per l’escola de la Laura i les necessitats de l’Oriol. Entremig hi ha tasques domèstiques i cuinar. Havent dinat agafo el cotxe cap al Pis Tiana. Ens saludem a mesura que uns i altres joves van arribant. La variabilitat dels humors i les circumstàncies fa que cada dia sigui una nova oportunitat pel reforçament dels vincles. Com que cadascun té horaris diferents, es pot treballar de manera molt personalitzada, i també i ha els moments per compartir plegats. De tornada cap a casa, música o tertúlia política per processar com ha anat el dia. Abans d’anar a dormir, si el son de l’Oriol m’ho permet, encara puc fer un cop d’ull a articles i vídeos dels mitjans no convencionals.

La variabilitat dels humors i les circumstàncies fa que cada dia sigui una nova oportunitat pel reforçament dels vincles.

I què és el que t’agrada més de la teva feina?

La proximitat en el tracte amb el jove, m’apassiona la seva imprevisibilitat. Compartir el descobriment d’alternatives en situacions complexes i sentir que ens en sortim plegats. M’agrada tenir l’acompanyament incondicional com a punt de partida. Això et fa replantejar constantment com han estat i com poden ser les intervencions educatives.

Un altre dels aspectes que més m’agraden és poder treballar amb el sistema de qualitat que tenim a la casa. En el meu cas, em motiva molt poder fer tota la documentació amb el jove, que sigui protagonista de tot el seu projecte: la redacció del Pla de Treball Individual, de cada tutoria i com ho avaluem. Ajuda molt a l’hora de superar la desconfiança que el jove pugui tenir després de les seves experiències en el sistema de protecció social.

“Es fan necessaris replantejaments que posin el focus en les capacitats de les persones i no en la dimensió dels seus problemes”.

Quins creus que son els principals reptes amb els que ens enfrontem les entitats del tercer sector com la nostra?

El principal repte és arribar a tothom i amb els recursos suficients per arribar-hi. Com que això avui sembla una utopia, el segon repte és allunyar-nos de les polítiques que ens porten cap a una intervenció assistencialista. L’increment d’urgències socials ens estiren cap a aquí, però es fan necessaris replantejaments que posin el focus en les capacitats de les persones i no en la dimensió dels seus problemes.

 

La participació a Plataforma Educativa, un empat tècnic entre diferències i semblances

Plataforma Educativa és una xarxa d’entitats dedicades a l’abordatge social desde l’especificitat de cada organització. És complex gestionar la participació de Plataforma Educativa de manera transversal? Com l’enfoqueu? Des de la participació podem millorar, optimitzar la nostra tasca? 

Podríem dir que estem davant d’un empat tècnic entre diferències i semblances. Determinar una cosa o l’altra dependrà de la variable que agafem. En el Grup Motor de Participació tenim en compte diverses variables a l’hora de saber de quina diversitat estem parlant. Una de molt clara la marca el fet residencial, per exemple. Una altra variable és la feina, una altra la formació, etc. Per això estem treballant en els indicadors que ens permetin determinar qui té més números de voler participar en la millora de l’Entitat. La identificació del grau de sentiment de pertinença és clau a l’hora de debatre de manera realista quina serà la Cultura de Participació de Plataforma Educativa.

Ara estem centrant els esforços en la maduració de les accions que s’han anat produint des de la preparació de la primera Jornada de Participació, l’any 2016. Tenim en fase de proves la Xarxa de participació i durant l’any 2019 aquesta ha d’anar prenent cos. En parlarem properament, però les perspectives d’implementació són molt bones. Una de les coses que valorarem serà quin serà el seu impacte a nivell de millora dels serveis participants.

La participació és un imprescindible si el que realment volem és que la nostra tasca de transformació social sigui significativa: fa identificar problemes, buscar solucions i consensuar les decisions. Després de cada procés, ens trobem que les persones pensen més i millor; i això ho diem des de l’experiència.

 

La setmana passada es va celebrar el congrés de Tercer Sector: en quin punt està la participació en una entitats socials com la nostra? Com la innovació pot incidir positivament a les dinàmiques de Participació?

Els darrers anys la participació s’ha anat aparellant cada cop més amb la paraula governança. Aquest fet és indicatiu del canvi social que estem vivint. Volem ser part d’allò que ens afecta, també en la manera de gestionar-ho. Probablement, les entitats del Tercer Sector acabaran tenint en compte explícitament la participació en la governança, encara que només sigui per dir que no la contemplen.

I nosaltres?

En el nostre cas, estem treballant per obtenir un model de participació que s’apropi en alguns aspectes a aquesta participació en la governança. I la innovació ha de ser un dels grans companys de viatge. L’existència del Grup Motor ja és tota una declaració d’intencions, i en comparació a altres entitats, és una innovació. Sense les innovacions tecnològiques, per exemple, la implementació de la Xarxa de participació no seria possible. L’aprofitament d’aquests recursos a l’hora de desenvolupar les idees ens pot situar com a entitat a l’avantguarda de la innovació social.

 

 

 

 

 

, ,

Un taller dedicat a la gestió de les finances personals i familiars

Les comnpanyes de Fundació Utopia ens fan arribar aquest text per explicar-nos que la setmana passada es va celebrar un taller en clau econòmica i domèstica a molts quilòmetres d’aquí, a Guatemala. Va ser una facilitadora adscrita l’Efci Dones Nahualà, projecte  que l’entitat du a terme a aquell país, l’encarregada de conduir la sessió.


El passat 29 de novembre, el projecte EFCI DONES NAHUALÁ, va executar el taller número 23, dedicat al control de les finances personals i familiars. De la mà de la facilitadora Beatriz Macario, es desenvoluparen treballs individuals i col·lectius per definir la importància d’administrar adequadament els recursos personals i familiars d’acord amb les necessitats més elementals i evitar les despeses innecessàries.

A través de diferents dinàmiques, s’identificaren les causes més comunes de la inadequada administració financera de la llar. Es va parlar sobre la importància d’estalviar i l’ús adequat dels recursos del seu abast amb l’objectiu de millorar l’economia familiar i incentivar l’economia del municipi. Durant tots el tallers, es varen fer intercanvi d’idees i d’opinions, així com alternatives d’ús, consum i d’estalvi.

Van comptar amb la participació de 26 dones indígenes, que, acabat el taller, mostraren el seu agraïment als professionals que els havien donat algunes claus per gestionar el dificultós dia a dia.

Des fundació Utopia-BSF, volem agrair l’esforç que fa l’Associació Swan Tinamit, contrapart nostra al territori, i als professionals implicats, així com a l’Ajuntament de Girona per confiar en aquesta iniciativa que tracta d’apoderar a dones indígenes que es troben en risc d’exclusió social.

, , , ,

“Treballem per innovar en participació dins les entitats”

El passat 22 de Novembre, la nostra companya, Raquel Sabater, va assistir a l´últim dia del Congres del Tercer Sector Social, que es va celebrar al Museu del Disseny de Barcelona, a La Farga de l’Hospitalet.

Com a responsable d’incentivar la  Participació a la xarxa d’entitats i de promoure el nou dispositiu tecnològic de Participació que porta com a nom provisional, “Àgora”, va assistir a la Xerrada sobre Entitats Socials Innovadores en Tecnologia i a l’espai M4social.

El grup motor de Participació, juntament amb diversos directores/es de serveis de Terres de l’Ebre, Barcelona i Girona, estan realitzant una prova pilot per tal de fer possible aquest 2019 una millora substancial de la Participació, posant la tecnologia a l’abast dels usuaris i dels professionals de manera àgil i senzilla d’aplicar.

, , ,

Lideratge creatiu com a eina per a la transformació de la vida quotidiana.

Com podem transformar la nostra vida quotidiana? El Luís, reporter a qui hem d’agraïr la seva tasca desinteressada amb Fundació Utopia-BsF, ens explica com va anar un dels tallers que realitzen els participants del projecte Nahual d’enguany a Girona.


Diumenge passat 25 de novembre, els becaris Alma i Gerardo, protagonistes de l’actual edició del projecte Nahual, van fer  aliança amb l’Associació Social Cultural d’Hondures a la Província de Girona, tot realitzant el taller sobre lideratge creatiu. La unió fa la força!

El taller va abordar les qualitats, valors, coneixements i habilitats que han d’enfortir les els líders en els seus diferents acompliments

Part del procés va servir per disseminar coneixements ena metodologies que faciliten la reflexió i la transformació de vida quotidiana. Un total de 13 persones (9 dones, una gran majoria) van participar activament en el taller que va abordar les qualitats, valors, coneixements i habilitats que han d’enfortir les els líders en els seus diferents acompliments.

En aquesta activitat es va aplicar la tècnica les dues cares de la moneda, activitat que serví a les persones participants  potenciar les capacitats existents en els seus lideratges, van destacar la importància de desaprendre actituds negatives i desenvolupar capacitats com ara a la comunicació assertiva, critica i democràtica.