, ,

Sapere Aude: algunes conclusions

 L’avaluació del pilot

L’Equip de recerca de la Universitat de Girona (Equip de Recerca en Infància, Adolescència, Drets dels Infants i la seva Qualitat de Vida (ERIDIQV) ha estudiael  pilot del  projecte Sapere Aude que s’ha implementat aquest any per avaluar-lo.

 

A resultes d’aquest estudi, hem pogut saber si s’han millorat els resultats acadèmics o si els joves que vivien en centres residencials tenen més ganes d’estudiar o d’assistir a l’escola, entre d’altres aspectes.

 

L’objectiu final és saber si la iniciativa de mentoria ha tingut un impacte positiu en els joves que es troben acollits en centres residencials i conèixer si han millorat els seus resultats acadèmics. Tenint en compte els resultats obtinguts, els socis del projecte en podran treure conclusions i recomanacions sobre com implementar una iniciativa de mentoria per millorar els resultats acadèmics de joves acollits en centres residencials.

La realitat de les dades

 

Menys absentisme escolar, segons joves i professors 

Veure com ha anat un projecte pilot com aquest és un gran repte ja que hi han participat diferents països, diferents entitats del tercer sector, amb diversos idiomes i amb la implicació de diferents agents socials. La complexitat, per tant, estava servida!

A més, treballar amb el sistema de protecció, els seus joves i professionals suposa sovint comptar amb un handicap inherent a la realitat que envolta aquests joves: la inestabilitat. No és nou: hem trobat amb situacions personals i familiars complexes, canvis d’educadors en alguns centres, etc.

A més, no tothom s’ha sentit implicat de la mateixa manera. Alguns professors, per exemple, s’hi han sentit menys cridats. Això té una explicació: la seva tasca del dia a dia no està centrada en el sistema de protecció.

També hem vist que hi ha diferències entre els centres residencials dels diferents països:
• En uns només hi havia nois i altres eren mixtes;
• En alguns no hi havia estrangers mentre que en altres eren la majoria;
• En uns eren centres de poques places i altres eren enormes;
• En uns les plantilles de treballadors eren bastant estables, en altres ben poc.

Per tant, en cap cas l’objectiu ha estat el de comparar els resultats obtinguts en el si dels diferents països participants, sinó que s’han tractat les dades en el seu conjunt, assumint la seva diversitat i entomant-la com una eina més per fer un retrat més viu de la realitat que ens expliquen les dades.

Un apunt important:Per més dades que haguem recollit no podem dir que totes són conseqüència del programa. Això sí: El Sapere Aude i la seva avaluació ens han permès veure les seves fortaleses i febleses, i també altres factors que caldrà tenir en compte per a properes edicions.

Algunes conclusions destacables

 

ELS JOVES

1. A la majoria dels joves els agradat tenir un mentor (i als mentors tenir-los com a mentorats!) Tenir una persona en qui confiar, que dona seguretat, amb qui es pot parlar de moltes aspectes de la vida i demanar consells.
2. Reconeixen ls mentors us han ajudat amb els deures i organitzar el treball escolar. Per tant, podríem dir que és un resultat molt positiu pensant en reedicions.
3. La majoria voldrien continuar el curs vinent i recomanen aquesta experiència.
4. No els agrada anar a l’escola. De fet, si els continua agradant l’entorn escolar és sobretot gràcies a la relació amb els companys.
5. Després del projecte, expressen que les assignatures els van en general millor i han augmentat les espectatives de seguir estudiant.

 

Augment de la voluntat de continuar estudiant dins de l’ensenyament secundari postobligatori, ja sigui per la via acadèmica o per la vocacional

 

ELS MENTORS

1. Els preocupava com motivar els joves
2. S’esforçaven en centrar-se en el tema formatiu
3. Declaren que han fet gran avenços través de la relació personal, la confiança mútua i l’acompanyament personalitzat, mentre que altres els hi ha costat molt més.
4. Valoren molt bé el paper de les respectives organitzacions pel que fa al Suport rebut

 

CONCLUSIONS GENERALS EN CLAU POSITIVA

La personalització ha estat la clau: Han pogut conversar sobre el futur com a estudiants, tenir algú que es preocupa d’aquest tema, que li dona importància i intenta ajudar pensant en la seva manera de ser i en les teves circumstàncies. A més, quan la mentoria s’ha fet en grup, no ha estat tan satisfactòria. Personalitzar, adaptar-se a cada jove, trobar el mentor adequat per a cada jove, també ha estat clau.

Per a tots, el temps ha quedat curt, és aviat encara per veure’n més resultats a mig i llarg termini. Però els primers resultats obtinuguts animen a continuar i a fer-ho amb els mateixos referents. La inestabilitat (en plantilles d’educadors, en situacions referencials i socials complexes) és l’escull principal a superar.

Una de les conclusions més importants que hem extret d’aquesta experiència és que amb reforçant l’estabilitat es podrà reforçar el vincle, el suport emocional i l’acompanyament en el procés escolar.

 

, , ,

Trobada anual entre joves extutelats dins el marc de la mentoria

Des de l’SPAE* (Servei de Promoció de l’Autonomia i Emancipació) de Fundació Resilis ens expliquen la trobada anual entre joves extutelats


El passat dissabte 21 de juliol vam realitzar la trobada anual entre joves ex tutelats que van passar per diferents serveis del sistema de protecció i joves que actualment estan inclosos dins el programa de pisos assistits per majors de 18 anys de l’ASJTET**.

“La interacció entre joves es va centrar en la fortalesa  emocional”

La trobada  es situa dins el marc de la mentoria, creant una dinàmica d’escolta activa  cap als processos vitals dels joves que van deixar de ser tutelats entre els anys 2010 i 2014.

En aquesta ocasió,  la interacció entre joves es va centrar en la fortalesa  emocional que ha de tenir tothom per no deixar-se emportar per la tristesa, la desesperança i “el no voler fer res” i ser valent per reconèixer quan necessites ajuda i ser més valent per a demanar-la.


*SPAE (Servei de Promoció de l’Autonomia i Emancipació) Aquest servei agrupa el conjunt de programes i projectes, gestionats per la nostra entitat i adreçats als joves en risc que estan immersos en processos d’emancipació. En l’actualitat, el servei de promoció inclou 4 pisos assistits, 3 per a majors d’edat i 1 per a joves de 16 a 18 anys

**L’ASJTET és la unitat de la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA) que ofereix als joves entre 16 i 21 atesos per la DGAIA, o que ho han estat, suport tècnic i educatiu en els àmbits d’habitatge, inserció laboral, suport psicològic i suport econòmic i jurídic, amb l’objectiu que assoleixin una plena inserció social i laboral en una situació d’autonomia i emancipació. També té l’encàrrec de facilitar l’accés al seu expedient administratiu a les persones extutelades, quan ho sol·licitin, així com la gestió del Servei de recerca d’orígens biològics.

 

, , ,

Els joves del CA Oikia visiten les ruïnes d’Empúries

Des del Centre d’Acollida Oikia (Fundació Resilis), ens envien aquestes ratlles per explicar-nos com va anar la sortida que van fer a principis de juliol a les ruïnes d’Empúries.


Els joves del centre d’acollida Oikia el passat 4 i 5 de juliol van anar a fer una visita a les ruïnes d’Empúries.

“Vàrem tenir la gran sort que la guia del museu parla Darijà (Àrab Marroquí)”. Els nois van quedar molt sorpresos que una noia catalana parles tan bé la seua llengua.

Van passejar-se pel cardo i el decumanus (carrers principals), de la ciutat grega i romana van descobrir l’Esclepi, un semidéu que protegia la ciutat grega i Serapis una altra deessa. Els grecs tenien molts deus i podien ser homes i dones.

Els adolescents varen adonar-se que la cultura del Marroc i la catalana comparteixen part del seu origen. Algunes tradicions gregues encara són ben present a la societat marroquina, com per exemple; el triclini (mena de llit, butaca llarga), les termes o banys públics molts semblants als hammams marroquins.

Els adolescents varen adonar-se que la cultura del Marroc i la catalana comparteixen part del seu origen

Els treballadors del museu van ser molt simpàtics, i van regalar un llapis amb motius grecs a cada un dels joves.

No s’esperaven que unes simples pedres poguessin ensenyar-los tantes coses!

, ,

La orientació laboral de Fundació Gentis

Avui us volem presentar el servei d’Orientació laboral de la Fundació Gentis.

Des de la Fundació proporcionen a les persones que volen una millora de la seva situació laboral les eines per fer-ho.  “Ho fem a través d’un treball en assessorament personalitzat i ajustat a les seves necessitats i interessos”.- ens expliquen els seus responsables.

A tall general, a la Fundació Gentis duen a terme un servei de Recursos Humans especialitzat en inserció sociolaboral. Centren l’activitat en l’orientació, la intermediació laboral i els processos d’emprenedoria.

El model de referència de treball és l’ocupabilitat per competències, on el projecte professional (pla d’inserció laboral) es converteix en un trajecte per a desenvolupar competències, entenent l’apoderament de la persona ocupable com la fi i el camí per a poder-les treballar.

L’objectiu d’aquest servei  d’orientació laboral en concret és el de  facilitar a les persones el procés de recerca de feina, per tal que puguin trobar una ocupació.

Aquest servei també desenvolupa programes específics d’orientació laboral subvencionat pel Fons social Europeu i el Servei d’Ocupació de Catalunya.

Aquestes són algunes de les seves claus comunicatives:

BUSQUES FEINA?

Necessites un cop de mà per la teva cerca activa de feina? Fa temps que hi busques i no te’n surts?

CANVI PROFESSIONAL

Et trobes capgirant la teva vida professional? Necessites fer un canvi en la teva feina actual i et costa gestionar-ho?

CREIXEMENT PROFESSIONAL

Necessites millorar les teves habilitats o competències clau? Et proporcionem els recursos que necessites per conèixer les competències més demandades al mercat de treball.


Per a més informació i contacte, feu un cop d’ull a la seva web 

, ,

El Servei d’acolliments en família aliena

De què estem parlant quan parlem d’acolliment familiar? Què són les famílies col·laboradores? Cal diferenciar l’acolliment de l’adopció. Us ho expliquem amb detall en el següent article que ens faciliten els companys de la Fundació Infància i Família.


Les ICIF (Institucions col.laboradores d’integració familiar)

Servei d’acolliments en família aliena

L’ acolliment en família aliena, sense finalitat adoptiva i segons la normativa vigent, és la mesura que implica atorgar la guarda d’un infant a una persona o nucli familiar que contrau l’ obligació de cuidar-lo per un temps, amb la finalitat d’integrar-lo en una vida familiar que substitueixi temporalment la seva pròpia.

Quan pels motius que sigui, els pares no poden assumir o exercir la potestat dels fills, serà l’administració qui assumirà de manera immediata i supletòria la tutela d’aquests infants, i delegarà la seva guarda en el director/a d’un centre o bé en una família acollidora.

L’acolliment familiar en família aliena seria la resposta a la separació d’un nen o nena de la seva família natural. Legalment aquesta mesura s’ha d’aplicar quan es prevegi que el desemparament o la necessitat de separació de la família pròpia seran transitoris o quan, tot i havent-hi els requisits per a l’acolliment preadoptiu, aquest no s’hagués pogut constituir.

La llei 14/2010 dels drets i les oportunitats a la Infància i l’Adolescència, preveu les següents tipologies d’acolliment:

  • Acolliment simple: Té una temporalitat marcada atès que es preveu que serà una mesura de caràcter transitori.
  • Acolliment permanent: L’acolliment familiar permanent s’acorda quan es preveu que el desemparament serà definitiu i no es consideri més favorable per a l’interès de l’infant o adolescent l’aplicació de la mesura d’acolliment preadoptiu o quan aquesta mesura no és possible.
  • Acolliment en família d’urgència i diagnòstic: Aquest acolliment permet que l’infant visqui amb una família mentre es fa l’estudi sobre les circumstàncies que han aconsellat separar-lo de la família d’origen. És un tipus d’acolliment adreçat a infants de fins a sis anys. La durada de l’acolliment serà el temps necessari per dur a terme l’estudi de la situació de l’infant i de la família d’origen, que no pot excedir els sis mesos.
  • Acolliment en una Unitat Convivencial d’Acció Educativa (UCAE): Està adreçat a infants i adolescents tutelats, amb necessitats educatives especials, malalties cròniques i/o trastorns de conducta, i grups de germans que requereixen una atenció més especialitzada. Aquests acolliments han de poder oferir un entorn familiar en el qual un dels membres de la família tingui una titulació específica, formació i experiència per atendre les necessitats especials d’aquests infants i adolescents.

Paral.lelament des de les ICIFS es porta a terme l’estudi i seguiment de les famílies que han optat per ser famílies col.laboradores, recurs adreçat a infants majors de nou anys en acolliment institucional en centres residencials i que necessiten gaudir d’un ambient familiar.

L’infant sol conviure amb la família col·laboradora durant els períodes pactats (vacances, festius, caps de setmana…)

, , ,

Eina Activa, entre els impulsors del servei de repartiment a domicili que potencia el comerç de proximitat i la sostenibilitat

Diversos mitjans parlen d’aquesta iniciativa que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona i la participació d’Ecosol i Eina Activa. Es tracta d’un servei de repartiment a domicili en bicicleta  per potenciar el comerç de proximitat i la sostenibilitat en pro de les persones en situació de risc d’exclusió social.

Us deixem amb un recull de premsa on podreu llegir com va anar la presentació que va tenir lloc la setmana passada a Girona:

,

Deltebre Dansa amb la Duna

Un any més, els nois i noies del Centre Residencial la Duna de Fundació ASTRES han participat en la 14è Festival de Deltebre Dansa.

En aquesta edició, hem representat la metàfora sobre la bellesa que es troba a la vida quotidiana, sobre el simple i el senzill.

Aborden el cos des de la quotidianitat, utilitzant la sensibilitat com eina escènica donant valor a les accions belles, habituals i simples, que sorgeixen al llarg del dia en una casa, en un barri i en un poble.

La peça , creada per  l’Erick Jimenez juntament amb la Nuria Sotelo i Thomas Guiraud han donat lloc a que els  nois i noies de La Duna hagin representat la subtilesa del cos i els múltiples aspectes socials.

Aborden el cos des de la quotidianitat, utilitzant la sensibilitat com eina escènica donant valor a les accions belles, habituals i simples

 

,

El programa CoopCREA de l’Ateneu Cooperatiu acompanya la creació de deu noves cooperatives a les Terres de l’Ebre

L’educació alternativa, el turisme o les noves tecnologies són alguns dels
àmbits en què treballen aquests projectes


Un dels objectius principals de l’Ateneu Cooperatiu Terres de l’Ebre és aconseguir la creació i implantació de noves cooperatives al territori i fomentar l’economia social com a model econòmic més just i sostenible.

En aquest àmbit juga un paper primordial el programa CoopCREA que té com a funció principal acompanyar la creació de noves cooperatives i altres entitats de l’economia social, com associacions o fundacions, ja sigui a partir de projectes de nova creació o bé a través de la transformació en cooperativa de projectes ja existents.

En el que portem d’any disset projectes de les Terres de l’Ebre s’han interessat en esdevenir cooperativa i han requerit l’acompanyament del programa CoopCREA a través de l’Ateneu Cooperatiu Terres de l’Ebre.

“S’han presentat més projectes dels que esperàvem, alguns han desistit però en deu encara hi estem treballant i hi veig implicació ja que tenen clar que si estan aquí es perquè creuen en l’economia social i plantegen alternatives per fer un món més sostenible, on es tinguin en compte les persones”, apunta Sofia Arques, tècnica d’acompanyament de projectes de l’Ateneu Cooperatiu Terres de l’Ebre, tot i que precisa que probablement no tots acabaran convertint-se en cooperativa.

Entre els projectes que l’Ateneu acompanya a través del CoopCREA hi ha l’Espai Tataküa d’Amposta, una associació sense ànim de lucre que treballa els conceptes d’escola viva, educació lliure i pedagogia verda; Som Internet, una associació que opera en diversos municipis de les Terres de l’Ebre portant-hi fibra òptica i internet; La Segona Volta, associació dedicada a la recuperació i reciclatge d’objectes en desús que té un punt de venda a Roquetes; o Scultur, un projecte de nova creació a mig camí entre Ulldecona i la Terra Alta que treballa en la dinamització d’espais turístics i catalogació d’espais històrics.

També s’ha d’incloure l’Scape Room La Gavina d’Amposta, la primera cooperativa ebrenca creada amb l’acompanyament del CoopCREA. Tots ells són projectes vinculats a l’entorn, la natura i arrelats al territori i que van des de l’àmbit turístic fins al de les noves tecnologies.

@ A la fotografia podeu veure una de les activitats educatives desenvolupades per l’associació Tataküa d’Amposta, una de les entitats que ha requerit l’assessorament del programa CoopCREA.

, ,

TROBANT ELS COLORS DE LA NIT

Parlem amb en Pep Plana i Farré, mestre i educador social vinculat des de fa una colla d’anys amb Plataforma Educativa. Ho  fem amb l’excusa de la reedició del llibre que vam publicar l’any 2012, el Colors de nit, en el marc dels premis d’Acció Social Mercè Bañeras i Maria Figueras. Parlem amb ell també, d’aquest vincle amb la nostra agrupació a través dels projectes de cooperació internacional de Fundació Utopia BsF i les seves rèpliques al nostre país. Però sobretot, coneixerem una mica més la persona que hi ha darrere d’aquesta llarga carrera professional, plena d’aprenentatges i vivències dignes de compartir. No us la perdeu!


“La creativitat és una poderosa eina de treball social per a la reducció de desigualtats”

Pep Plana i Farré (Santiago de Chile, 1961) mestre, educador social des de fa més de 30 anys en diferents àmbits, centres i entitats de les comarques gironines i màster en Desenvolupament Humà Sostenible i Atenció psicològica a víctimes per l’UdG.

Actualment, treballa al Centre d’Acollida Misericòrdia de Girona i col·labora amb el projecte INCUBA  de Fundació Utopia BsF a Barcelona. I en  moments “recuperats” escriu per afició. El seu caràcter inquiet l’ha portat a viatjar per participar en projectes de cooperació internacional de Fundació Utopia BsF a Guatemala amb l’EFCI (Escola de Facilitadors de la Creativitat i la Innovació) el 2006 i 2008. L’any 2012, aprofitant la festa de l’acció social de la nostra entitat, els Premis d’Acció social Mercè Banyeras i Maria Figueras, podem tenir a les mans el seu “Colors de Nit” (Que, per cert, us podeu descarregar de franc en aquest web).

Parlem amb  ell d’aquelles seves reflexions “interactives” i d’alguns aspectes més de la seva relació amb el món social i el seu ofici, el d’educador. Ofici que coincideix abastament amb la seva passió. També hi ha molta esperança en la manera que enfoca l’educació: Creu fermament en  la capacitat de les persones que, assumint els reptes que la vida els llença (sovint amb el vent de cara), poden tirar endavant.

I tot plegat no només és qüestió d’entusiasme, sinó també de sensibilitat, experiència i altruisme. Perquè l’educació, l’acompanyament en el creixement humà, és l’eina fonamental, el desllorigador que permet moure situacions que d’entrada semblen indissolubles. I sempre, en aquest ofici, “cal cedir a la comunitat el que de manera individual s’ha après treballant”.

 


Des de 2012 (any en què podem llegir el  Colors de Nit)  fins ara, què podries sumar a la teva experiència com a educador?

Bona pregunta ! Crec que cada dia s’aprèn alguna cosa, la meva àvia que sense saber-ho em va parlar de la Resiliència, em deia de ben petit que ella era com aquella vella (llavors tenia 80 anys) que no es volia morir mai perquè cada nou dia aprenia una cosa nova.

Em cal, i ho estic fent, una nova reflexió per encarar el camí cap a la jubilació professional amb dignitat i de manera útil per a les persones amb les quals treballo en la professió.

Aquests darrers anys he après molt sobre els immigrants infantils  i les seves peripècies, m’agradaria saber-ne més per treballar més bé. També crec que podria afegir una visió diferent vers les famílies dels infants.

També he après molt sobre el treball de diferents generacions de professionals ens els equips educatius.  També m’agradaria parlar i reivindicar el paper que juguen les figures teòricament no educatives que participen en el dia a dia dels centres ( neteja, cuina, seguretat, administració, porteria,…)

Em considero privilegiat per haver estat en tot el procés que ha seguit la nostra professió des de ser considerats mers cuidadors fins  a esdevenir actors importants i amb una tasca professional diferenciada

 

Explica’ns la teva relació amb Fundació Plataforma Educativa i més concretament  amb Fundació Utopia BsF, la teva experiència aquí i a Guatemala, en quins projectes vas col·laborar…

La meva relació amb Plataforma Educativa ve de lluny, primer de caire personal amb les persones que la van fundar i més tard intentant aportar la meva experiència i coneixement en els  seus projectes i iniciatives.

Aquesta relació em va portar a col·laborar amb l’entitat i la seva contrapart El Sitio Cultural a Guatemala en el projecte EFCI (Escola de Facilitadors de la creativitat i la innovació)- de Fundació Utopia BsF, que ha demostrat que la creativitat és una poderosa eina de treball social per a la reducció de desigualtats.

Vaig estar-m’hi tot el 2006 i vaig col·laborar en la direcció d’una de les  seus del projecte a la ciutat de Quetzaltenango ( Xela pels amics) a l’ Occidente de Guatemala.

Una vegada retornat he col·laborat i encara ho faig, com a formador amb l’entitat en els projectes EFCI i INCUBA de Salt i Barcelona.

“Cal cedir a la comunitat el que de manera individual s’ha après treballant”

Déu ni do! no et falten les energies…

Personalment em considero una persona inquieta i amb ganes de conèixer, he voltat tant com he pogut i he intentat estar a l’alçada i ser coherent entre el que penso i el que se m’ha demanat professionalment en totes les situacions que he afrontat. M’agrada estar amb la família, mirar sèries i cinema,  escriure de tant en tant, anar en moto, fer excursions, viatjar i portar un petit hort. També m’emociono quan dues joves encantadores em diuen “papa”.

La feina l’he viscut de maneres diferents segons les etapes vitals que he passat i també els moments que ha passat la pròpia professió i les institucions.

Fèiem el que cal fer a la vida, veure els diferents caires de les coses i cercar en situacions fosques els colors que si amaguen.

Em considero privilegiat per haver estat en tot el procés que ha seguit la nostra professió des de ser considerats mers cuidadors fins  a esdevenir actors importants i amb una tasca professional diferenciada d’altres actors socials.

L’escriptura de “colors de nit” intenta parlar d’aquesta trajectòria tant personal com professional i deixar-la allà per si a algú li pot servir.

 

I durant tot el teu “periple” professional”, amb què et quedes (per ara!)?

En més de trenta anys de professió he vist moltes coses i n’he après una de molt important: cal ser coherent entre el que penses i el que fas i que cal tenir clar que petites intervencions professionals poden ser les més importants per  a la persona que acompanyes en un moment especialment difícil de la seva vida.

També he arribat a la conclusió que he de trobar eines i oferir-les per que la persona es recuperi, creixi i esdevingui important per a la col·lectivitat. En resum, que sigui capaç d’activar la seva resiliència per tirar endavant.

En més de trenta anys de professió he vist moltes coses i n’he après una de molt important: cal ser coherent entre el que penses i el que fas i que cal tenir clar que petites intervencions professionals poden ser les més importants per  a la persona que acompanyes

 

I ara, una pregunta tècnica: Com creus que la formació en recursos d’apoderament pot incidir en la inclusió social?

Considero que hi ha un concepte bàsic en el treball socio-educatiu que és la resiliència. Aquesta, com a la capacitat de recuperació de situacions complicades,  esdevé sovint la pedra angular sobre la qual suportar el treball de l’educador.

Quan un professional no creu en general en la capacitat de recuperació de la persona que està acompanyant el treball esdevindrà molt poc efectiu.

Les persones que acompanyem no tenen massa temps; hem de rendibilitzar esforços i a més de establir pràctiques terapèutiques per moments de crisi cal establir processos per a que la persona s’apoderi, activi la capacitat de resiliència i sigui capaç d’agafar les regnes de la seva vida.

 

Per acabar… Què t’agradaria que et preguntés i no t’he preguntat?

Potser aquesta: “com vols que et recordin quan pleguis de treballar des del món professional?”. Crec que el record és important, és el que pots deixar en llegat; ja ho deien els egipcis. Crec que quan plegui intentaré ser-hi però no fer nosa i estar amatent per si puc aportar alguna cosa des de l’experiència.

Quan vaig començar a treballar una germana de la Caritat davant de les nostres “deliris” educatius centrava el tema i aportava per fer-nos aterrar. Sempre començava igual “si es interessante lo que dices i nosotros en el 56 (o l’any que fos) hicimos algo parecido y pasó que…”). En aquelles reunions barrejaven el seny i la rauxa, l’experiència i la novetat. Fèiem el que cal fer a la vida, veure els diferents caires de les coses i cercar en situacions fosques els colors que si amaguen.

Els colors de la nit?

Els colors de la nit.

 

 

, , ,

La figura del mentor social, entre l’educador i el germà gran

Marta Garcia Molsosa, de l’equip coordinador del projecte europeu de mentoria social Sapere Aude, escriu aquesta reflexió al voltant de la figura del mentor social a Social.cat. 


La paraula “mentoria” sembla que està molt de moda. És difícil definir què és un mentor. Fins i tot a mi se’m fa complicat, i això que porto tot un any gestionant el projecte europeu de mentoria social Sapere Aude, dedicat a obtenir la millora dels resultats escolars dels adolescents que viuen en centres residencials d’acció educativa mitjançant el vincle amb un mentor/a que, al llarg de tot aquest curs escolar (2017/18) l’ha acompanyat en algun aspecte de la seva escolarització. Això sobre el paper, perquè la mena de mentoria que he vist aquest any va més enllà de fer els deures: s’han establert veritables vincles que, a més de resultar efectius de cares a la millora dels resultats d’aquests joves, també han estat, essencialment, vincles afectius marcats per la confiança, el respecte i el reconeixement a l’altre.

Sobre què és un mentor o una mentora hi ha molta literatura. Durant aquest any he tingut l’oportunitat de viure-ho i conèixer-ho de prop i podria dir que una de les grans dificultats a l’hora de definir aquesta figura és que els perfils són molt i molt diversos. Els programes de mentoria tenen diferents enfocaments i objectius i, per tant, encomanen tasques diferents als mentors/es i cada relació de mentoria es construeix de manera dinàmica al llarg del temps. Recordo que a la formació que vam fer abans de començar el projecte ens van dir que, en definitiva, un mentor era algú més gran que ofereix guiatge i acompanyament a una altra persona, més petita. Naturalment, en base a aquesta definició la figura del mentor o mentora té molts punt de connexió amb altres, com per exemple, amb la de l’educador o educadora.

s’han establert veritables vincles que, a més de resultar efectius de cares a la millora dels resultats d’aquests joves, també han estat, essencialment, vincles afectius marcats per la confiança, el respecte i el reconeixement a l’altre.

Suposo que la diferència entre aquestes dues figures rau en el poder que tenen l’un i l’altre sobre el noi o noia a qui dirigeixen la seva acció educativa: mentre que l’educador pot decidir en determinats aspectes de la vida del jove, el mentor o mentora se centra a guiar o acompanyar en certes decisions que pugui fer el/la propi/a jove. És a dir: un educador pot decidir si un noi/noia pot sortir o no, a quines hores pot tenir el mòbil, si ha d’anar al metge, a quina hora sopa, etc. I, en canvi, un mentor, no.

A més, el tipus de relació que s’estableix amb el/la jove també és diferent. L’educador està amb ells/elles cada dia (o gairebé cada dia) i gestiona la quotidianitat del centre on resideix. En definitiva, l’educador conviu amb el jove. En canvi, el mentor o mentora té una relació més puntual, esporàdica, si bé constant (i en els casos en què hi ha hagut molts canvis d’educadors podríem dir que més constant i tot).

Finalment, una diferència que els propis joves han coincidit en assenyalar i valorar de manera molt positiva durant aquest any de projecte és que el mentor/a és un voluntari. És a dir, la relació no està marcada per unes condicions laborals (d’horaris, de torns, de canvis de feina,…) ni mediada per una contraprestació econòmica. Si bé puc dir, com a educadora que soc, la nostra tasca és bàsicament vocacional i que ens l’estimem com una part essencial de la nostra vida, sempre hi ha el pes d’aquestes limitacions i els nois/es les tenen molt presents. Per això, poder gaudir d’una relació sense intermediaris, lliure de contraprestacions, els fa sentir valorats i estimats d’una manera incondicional, necessitat bàsica que tenen tots els infants i joves, no només aquells a qui els manca la xarxa relacional habitual, com és el cas dels i les joves residents en centres d’acció educativa.

Tot plegat fa que ens puguem aproximar una mica més a la figura del mentor i atrevir-nos a assajar-ne una característica que esbossi temptativament quin és el seu paper: el mentor és una figura educativa referent externa, de suport i confiança, que pot arribar a ser tan influent i generadora de benestar com l’educador o educadora del centre residencial.

A més, el mentor gaudeix de la posició privilegiada de no haver de jutjar, saber només allò que el noi o la noia li vol explicar. Com diu en David Ruiz, company d’aquest primer any de vida del projecte, el mentor/a és algú que ve amb una “mirada neta”, i que complementa el paper que fan la resta d’adults que es relacionen amb aquests nois i noies en pro de millorar les seves oportunitats en el futur.

poder gaudir d’una relació sense intermediaris, lliure de contraprestacions, els fa sentir valorats i estimats d’una manera incondicional, necessitat bàsica que tenen tots els infants i joves

Per acabar no puc deixar d’adreçar-me als mentors/es del futur. Els diria que tenen la oportunitat d’ajudar a algun jove a millorar la seva situació escolar d’una manera molt senzilla, personalitzada, flexible,… aportant els recursos personals de què disposin. Els engrescaria a emprendre un camí incert, però, segur, molt gratificant, establint una relació positiva (perquè sempre és positiva, almenys amb l’experiència d’aquesta prova pilot) amb un/a jove que es troba en una situació difícil, però que té un munt d’oportunitats al seu davant. Els diria també que implicar-se en una acció social d’aquestes característiques té un impacte en la millora de la nostra societat i en la cohesió social molt valuós. Ser mentor/ra té a veure amb ser molt conscient d’això: trencar barreres i implicar-se amb la comunitat és una necessitat primordial dels nois/es que viuen en situació de risc. Amb el Sapere Aude aquest trencament de barreres es produeix d’una manera bidireccional i natural, tenint com a base la creació d’un vincle personal de confiança.