Assemblea FICE-Es a Bilbao

David Ruiz (coordinador tècnic de la fundació Resilis) va assistir el passat 10 de maig a l’assemblea ordinària de FICE España a Bilbao.

Entre els diferents temes d’interès que afectaven a les entitats membres de la Federació, es va informar que FICE serà membre de la junta directiva d’Opening Doors for european Children.

Així mateix, també es va proposar l’ingrés de l’associació valenciana Nueva Infáncia i es va acordar que la següent jornada se celebrarà a final d’any a Madrid.

15 de maig: Dia Internacional de les famílies

El Dia Internacional de les Famílies se celebra avui, 15  de maig. Aquesta commemoració reflecteix la importància de la família en la promoció de l’educació de la primera infància i les oportunitats d’aprenentatge permanent per a nens i joves.

Celebrar un dia com el d’avui, brinda l’oportunitat de fomentar la presa de consciència sobre qüestions que afecten a les famílies i  promoure l’adopció de mesures adequades per ajudar a cada família a assegurar el benestar i la dignitat de tots els seus membres.

En concret, aquest 15 de maig de 2018 la Generalitat de Catalunya celebra el Dia Internacional de les Famílies, que enguany està dedicat al lleure en família. L’objectiu d’aquesta edició és fomentar el temps compartit en família que enforteixi els vincles entre els seus membres en un espai relaxat i de gaudi. Volem que se celebrin activitats i festa en tots aquells espais on les famílies es troben i comparteixen el seu temps lliure: casals, cases de colònies, albergs, museus, parcs, etc.

Així mateix, avui hem estat presents a l’acte institucional que se celebra a l’Auditori del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. L’acte constarà d’un col·loqui i hi assistiran membres de l’Observatori de Famílies així com una respresentació de les associacions de famílies que representen la diversitat familiar del nostre país.

, ,

Sapere Aude: La mentoria com a eina d’inclusió social

El projecte Sapere Aude és un projecte finançat per la unió europea, en el marc dels projectes Erasmus + del pla europeu EUROPA 2020 que compta amb la participació de 5 països (Austria, Alemanya, França, Croàcia i Espanya) i Fundació Plataforma Educativa és l’organització responsable de la coordinació del seu desenvolupament global.

Aquesta iniciativa vol mostrar els beneficis que reporta la presència d’un/a referent per a un infant i/o adolescent en risc d’exclusió en el seu desenvolupament vital, tant a nivell de creixement personal com de projecció acadèmica. I ho fa formant un grup de persones voluntàries amb l’objectiu que esdevinguin mentors/es d’aquests joves i/o infants en risc, acompanyant-los un cop per setmana durant tot el curs 17-18.
Si voleu disposar de més informació sobre el projecte, com funciona o els seus objectius podeu entrar a www.sapereaude-project.com i/o donar-vos d’alta al butlletí per rebre el newsletter del projecte així com les notícies, impactes i resultats del projecte en aquest enllaç.

, ,

La seu de Plataforma Educativa acull entrevistes amb els mentors del projecte Sapere Aude

Les trobades serviran per recollir les valoracions dels mentors fins a dia d’avui

 


“L’impacte social del projecte és més important del què havíem imaginat”

La seu de Plataforma Educativa a Girona ha acollit durant els dies 10 i 11 de maig un seguit de trobades individuals dels mentors del projecte Sapere Aude que serviran per posar sobre la taula les valoracions finals del projecte fins a dia d’avui.

Marta Garcia, membre de l’equip tècnic del projecte i qui ha realitzat les entrevistes, ens explica que els mentors destaquen l’impacte que ha tingut sobre ells el projecte. “D’entrada, ens plantejàvem que fos beneficiós pels nois/es  però  també el fet que també ho sigui pels mentors, ens fa pensar que l’impacte social del projecte és més important del què havíem imaginat. A més, els mentors han gaudit amb el projecte i s’han sentit útils, la majoria vol continuar l’any vinent”.

“La voluntat de tothom perquè la cosa rutlli ha estat una gran fortalesa per superar entrebancs en la mentoria”

D’altra banda, Marta Garcia posa també sobre la taula les dificultats que han anat sorgint durant els darrers mesos. I és que  “No tot són flors i violes, les relacions passen per moments de crisi o tensió… però la voluntat de tothom (personal dels CRAE, mentors, nois/es,… ) perquè la cosa rutlli ha estat una gran fortalesa per superar entrebancs i tirar la mentoria endavant”

Com sabeu, el projecte Sapere Aude és un projecte finançat per la unió europea, en el marc dels projectes Erasmus + que compta amb la participació de 5 països (Austria, Alemanya, França, Croàcia i Espanya) i Fundació Plataforma Educativa és l’organització responsable de la coordinació del seu desenvolupament global.

 

,

Segona trobada del projecte RUSC

Els responsables del projecte RUSC, famílies amigues del CRAE Lo Carrilet (Fundació Resilis)  de Tortosa, ens fan arribar quatre ratlles de l’experiència d’una sortida plegats en plena natura


“Ja comença a crear-se un apropament entre les famílies i els infants i adolescents”

El passat diumenge 22 d’abril, va tenir lloc la segona trobada del projecte RUSC Famílies Amigues del CRAE Lo Carrilet de Tortosa.

En aquesta ocasió, vam organitzar una excursió per les muntanyes de Bítem, per tal que les famílies i els infants i adolescents del CRAE  poguessin gaudir d’un entorn natural i lliure junts.

Aquesta es va dur a terme des de les 10:30 del matí fins la 13:00 aproximadament, on vam recórrer la Cova de la Bruixa, l’Ermita de Sant Josep i els ponts penjants que hi ha pel territori.

Durant el transcurs d’aquesta activitat vam poder observar com ja comença a crear-se un apropament entre les famílies i els infants i adolescents, per part d’ambdós.

El resultat de de la sortida va ser molt profitós, compartint el temps tots junts. Fins i tot, la gosseta d’una de les famílies va voler la seva insígnia del RUSC. Esperem amb ganes i il·lusió fer la tercera quedada!


Fundació Resilis i el GEIEG, esport i compromís social

El GEiEG expressa una vegada més  el seu compromís social amb la signatura del conveni de col.laboració amb la Fundacio Resilis.

D’aquesta acció se’n deriven avantatges pels infants i joves que estan practicant esports de les diferents seccions del Club.

A l’acte de signatura hi foren presents Cesar de Tiburcio i Pau Serra, Director General i director esportiu del GEiEG, així com Santi Roura i Anna Sunyer, en representació de la Fundació Resilis.

El trànsit a la vida adulta de joves amb dificultats socials

David Ruiz (coordinador tècnic de la fundació Resilis) serà un dels ponents de la III Jornada Gizarteratzen que se celebrarà a Bilbao el proper 10 de maig. Sota el lema 18 años: y ahora qué? El tránsito a la vida adulta de jóvenes con dificultades sociales la jornada abordarà experiències i models tant de l’entorn proper com de l’àmbit europeu, sempre mantenint la visió innovadora vers el coneixement i desenvolupament compartit. La intervenció de David Ruiz serà durant la taula rodona amb representants de projectes i programes com ara  ALEP. Institut für außerschulisches Lernen und Erlebnispädagogik (Alemanya); Igaxes 3. Programa Mentor (Galicia) o Associação Humanidades. (Portugal). Des de Resilis s’aportarà l’experiència de l’ SPAE/UFA. (Servei de Promoció Autonomia i Emancipació).

Podeu consultar el programa de la jornada aquí

El CRAE Lo Carrilet viu La Feria de Abril

Educadores del CRAE Lo Carrilet (Fundació Resilis) ens fan arribar aquestes paraules perquè tenen ganes d’explicar-nos com han celebrat la Feria de Abril al centre.


La nostra Feria de Abril particular

 

La Feria de Abril és una activitat cultural que permet donar a conèixer tradicions entre l’Equip Educatiu i els infants i adolescents del CRAE.

 

En motiu de la “Feria de Abril” que cada any es celebra a la ciutat de Sevilla, dues educadores del CRAE Lo Carrilet, naturals d’Andalusia van portar a terme una simulació d’aquesta festivitat durant la “Noche del Pescaíto”, nom típic del dia en que s’inaugura la fira.

Aquest tipus d’iniciatives són molt enriquidores, aprofitant que hi ha un nombre considerable de persones de diverses Comunitats Autònomes, especialment Andalusia,

Van elaborar “peinetas” i flors i van fer participar dels balls típics per sevillanes durant la nit del 14 d’abril. Els infants i adolescents van rebre amb interès aquesta festa i van voler participar tant dels balls com dels complements més característics de la indumentària sevillana.

Aquest tipus d’iniciatives són molt enriquidores, aprofitant que hi ha un nombre considerable de persones de diverses Comunitats Autònomes, especialment Andalusia, desenvolupant la seva activitat professional als Serveis de la Fundació Resilis de les Terres de l’Ebre.

, , ,

Emocions i sentiments en l’acolliment familiar

El primer pas cap a una societat més acollidora recau en donar a conèixer aquesta mesura de protecció, en fer-la present dins la societat. I publicacions com la que teniu a les mans ens ajuden a avançar en la difusió de la cultura de l’acolliment familiar a casa nostra. Gràcies, junts garantim el dret dels infants a viure en família, junts #femgranlacolliment!

, , , ,

Empreses amb valor social: un enfocament renovat al concepte d’emprenedoria

Cal obrir una bretxa entre l’emprenedoria social i l’ordinària? Quins handicaps tenen els emprenedors socials? Aquestes i altres reflexions a l’article que l’Albert Rosa Congost, director executiu de la #FundacióAstres escriu avui a @Socialpuntcat


Diu el diccionari que un emprenedor és aquell que té iniciativa i coratge per emprendre i dur a terme, amb gran activitat, les pròpies empreses, especialment empreses difícils, arriscades. A l’entrada posterior, es fa referència al seu sentit econòmic: “Persona que crea, desenvolupa i implanta un projecte empresarial”. Però, i els emprenedors socials? Que no els recull, el diccionari? Com els definim? Cal obrir una bretxa entre l’emprenedoria “ordinària” i l’emprenedoria social, quan l’àmbit econòmic va tan estretament lligat a l’acció social?

Escric això perquè tinc en ment reconèixer (al diccionari, a l’hora de parlar-ne, on sigui) el valor d’aquells projectes que vagin més enllà de la pura productivitat econòmica i tinguin valor social intrínsec, un valor que sobrepassi, fins i tot, la voluntat de responsabilitat social corporativa, allò políticament correcte per ser una empresa que es mostra sensible a les dificultats dels més desfavorits en la nostra societat. I més enllà del compliment d’aquesta condició complementària: parlo de projectes empresarials on la responsabilitat social és essencial i constitutiva de la seva activitat, projectes que es realitzen a través de persones amb difícil accés al mercat laboral per la seva discapacitat, per exemple, o per la seva situació personal que els situa en risc d’exclusió. Projectes que procurin treballar per gestionar una relació sostenible amb l’entorn, també. Això ja és la quadratura del cercle, ho sabem, però s’esdevé i, afortunadament, en tenim molt exemples.

 

Ens hi atrevim perquè creiem fermament que pot funcionar i posarem totes les eines i experiència perquè pugui ser viable. Perquè cal que sigui econòmicament viable, però no només: ha de ser humanament sostenible

 

Ho he constatat des de fa anys, tots els que fa que em dedico al món social. Catalunya està plena de petites i grans iniciatives que s’han emprès des de diferents àmbits professionals amb recursos i abast que no sempre son proporcionals al seu talent i capacitat transformadora. Projectes enfocats a millorar la qualitat de vida de les persones, que reben el suport d’entitats socials o nascudes d’iniciatives individuals, ja sigui des de la tecnologia, la innovació en abordatges existents o través d’accions que se sumen a l’objectiu comú de la naturalesa que compartim els emprenedors socials, que és la voluntat de fer un món més just i més accessible per a tothom. En aquest sentit, quan diem (les entitats, els actors socials) que no estem sols i que convé saber-se part d’un món que pugna per la seva humanitat, cal cuidar l’acció social, cal reconèixer-la, buscar punts de suport, encara que siguin modestos. Aquest és el motiu pel qual Plataforma Educativa, per exemple, va convocar ara fa sis anys els Premis d’Acció Social Mercè Bañeras i Maria Figueras.

Cal obrir una bretxa entre l’emprenedoria “ordinària” i l’emprenedoria social, quan l’àmbit econòmic va tan estretament lligat a l’acció social?

Per aquest propòsit és evident que s’ha d’esperonar l’esperit emprenedor als quatre vents, que s’han de sembrar les llavors de l’acció social arreu, fins i tot a aquells llocs on sembla que no hi pot créixer res. Que no hi ha ni el sòl adequat ni allò necessari per fer-hi créixer cap cosa precisament perquè mai abans ningú hi ha plantat res. En aquest sentit, penso en un projecte en concret que gestionem des de la Fundació de dirigeixo: El Taller Canigó. Es tracta d’un petit projecte empresarial situat a la ciutat de Girona, el primer taller de tot Europa gestionat per una entitat social i que dona feina a persones amb discapacitat intel·lectual. I per què no? Ens hi atrevim perquè creiem fermament que pot funcionar i posarem totes les eines i experiència perquè pugui ser viable. Perquè cal que sigui econòmicament viable, però no només: ha de ser humanament sostenible pel propòsit que ens hem marcat. I aquest és el valor essencial que té el nostre projecte: les capacitats de persones amb discapacitat, les que posem al servei del client. Les posem en valor i les visibilitzem només a través de la feina ben feta, no pel fet de ser realitzades des de la diferència. I us podria parlar també de la botiga del Palet, situada a Tordera Allà s’hi poden adquirir els mobles fets amb material recuperat i que fabriquen al Centre Especial de Treball d’Astres.

Dites aquestes coses, sembla que no hi ha d’haver diferència pel que fa a l’actitud entre emprenedoria social i ordinària, detectareu que cal un grau d’optimisme que tots necessitem com l’aigua. Tanmateix l’emprenedor social ha d’haver-se-les amb un handicap: amb el projecte i la il·lusió sota el braç ha de fer el que és més difícil per a una empresa social, que és trobar l’equilibri entre el valor social que sense dubte genera i el valor econòmic inherent a qualsevol empresa. Això estaria bé que ho recollís algun diccionari.


Albert Rosa és director executiu de la Fundació ASTRES, entitat que desenvolupa projectes, programes i serveis per a l‘atenció integral de persones amb discapacitat intel·lectual per a la millora de la seva autonomia.