, ,

(Entrevista) Anna Maria Martín, cap de producció de Multisignes

“Compensa veure el resultat final i la part pedagògica directa i indirecta que s’arriba a produir”

 Multisignes va ser premiada en la categoria d’emprenedoria social en la passada edició dels premis d’Acció Social que organitza Fundació Plataforma Educativa


L’Anna Maria Martín és la cap de producció de Multisignes, iniciativa premiada a la passada edició dels Premis d’Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras que organitza Fundació Plataforma Educativa. Els premis, com sabeu, celebren i premien projectes d’acció social que destaquen pel seu caràcter innovador i emprenedor del territori català, així com persones meritòries del guardó de corresponsabilitat ciutadana per la seva trajectòria d’implicació professional en el nostre sector. Des de la Fundació ens interessem per la trajectòria dels premiats de cada edició i ens agrada poder-vos explicar de la salut dels projectes i dels seus protagonistes.

L’Anna Maria és nascuda a Vic, va estudiar Ciències exactes, interpretació en llengua de signes per a persones sordes i guia-interpretació per a persones sordcegues, Ciències de l’educació i també Diplomada en postgrau en expert en interpretació en llengua de signes. A partir d’aquí ha tingut una trajectòria treballant en el món de l’educació en diferents vessants, en totes les edats i a professionals de diferents àmbits. Ho ha fet a través del Treball directe amb infants amb discapacitat sensorial i intel·lectual des de fa 25 anys. Anys en què també ha gestionat diversos projectes educatius i culturals. Fins que l’any 2008 va fundar l’empresa MultiSignes, juntament amb en David Riera, per treballar l’accessibilitat audiovisual i poder fusionar projectes audiovisuals i l’accessibilitat per TV, Museus, Ajuntaments, etc.

Li demanem una foto seva per il·lustrar aquesta entrevista i ens diu que no té massa sentit: que ens en servirà una de l’equip de Multisignes, perquè és el treball conjunt que fa possible, dia a dia, tirar endavant la seva activitat. I és que Multisignes ofereixen serveis integrals de producció audiovisual en diversos formats (realització en directe, gravació i postproducció d’esdeveniments). També elaboren programes de televisió de gran format i fan accessible qualsevol tipus d’audiovisual realitzat i pàgines web incorporant-hi llengua de signes, subtitulació per a sords i audiodescripció per a persones cegues.


 

Quin és el valor que penses que aporta la vostra feina, a banda de l’indiscutible valor de l’accessibilitat als continguts?

Poder compartir el món de l’educació de diferents àmbits i el món empresarial permet poder fusionar projectes, poder conèixer una diversitat de perfils molt importants. Tots aporten riquesa, tots. Crec que és molt interessant sortir de les zones de confort i poder fer treballar àrees diferents que a priori no tenen molta relació i que al final es pot comprovar que l’intercanvi aporta riquesa per tothom.

 

 

És el cas del projecte d’en Cliu a Girona?

Exacte. En el projecte d’en Cliu a Girona (contes il·lustrats adaptats per a infants amb discapacitat sensorial)  hi ha implicades les escoles que han volgut participar-hi a nivell de creació de contes; professionals de patrimoni històric i cultural de museus; Ajuntament; també alumnes d’integració social de l’institut Vallvera de Salt, per poder fer adaptacions dels contes, dibuixant del conte; i, finalment, professionals del món audiovisual.

 

 

Tota una tasca de coordinació de diferents agents que no deu ser pas senzill, oi?

No, però compensa en veure el resultat final i la part pedagògica directe i indirecte que s’arriba a produir.

 

 

Vam saber de vosaltres enguany per una campanya de crowfunding dedicada al documental 5+2=7, dedicat a la sordceguesa. En quin punt està, el projecte?

Actualment ja estem a les últimes gravacions i a l’edició del documental 5+2=7, el mes de juliol es farà la preestrena. Així mateix, al desembre, coincidint amb el dia internacional de la discapacitat, es farà l’estrena oficial.

 

5-2=7 és un documental que té com a objectiu fer difusió de la sordceguesa, una discapacitat sensorial desconeguda per la majoria de gent, encara que, només a Catalunya, afecta més de 3.000 persones.

 

 

Com ha estat l’últim any de projecte de pel qual vau ser premiats, alguna novetat? N’esteu contents del seu desplegament?

Després de contactar amb tots els centres educatius de Girona, van ser tres (Ceip Migdia, Escola del Bosc de la Pabordia i CEIP Santa Eugènia) que amb l’alumnat de 5è van presentar diferents contes. El jurat va escollir els cinc millors dels punts escollits i ara ja estem a la fase del dibuixant i adaptació a lectura fàcil, pictogrames, llengua de signes, subtitulació i locució. Quan ja estigui tot enllestit, a impremta! Ens fa il·lusió poder-lo presentar amb vosaltres el 23 d’abril!

Posteriorment s’està organitzant una festa amb diferents museus de implicats de la ciutat i poder dedicar-la als nens i nenes participants, els que han guanyat i tots els pares i mares que vulguin i professionals. Per tant: tothom hi serà benvingut!

,

Eina Activa gestiona el servei de consergeria de l’Espai Caixa de Tarragona

Estem contents d’informar-vos que des d’aquest gener Eina Activa gestiona el servei de consergeria de l’Espai Caixa de Tarragona on fa les seves activitats l’Associació Gent Gran Sant Magí.

Aquest nou local és un centre amb un nou model d’organització pel que fa a la integració dels usuaris en l’espai i també de les funcions dels conserges.

Per iniciar aquesta nova etapa, el 12/2 es inaugurar amb representants de l’Obra Social La Caixa i autoritats locals.

 

Felicitats a tot l’equip!

, , , ,

Entrevista: Evelyn Zambrano, voluntariat en acció

Parlem amb l’Evelyn Zambrano, tècnica al departament de Finances de Plataforma Educativa però també voluntària a una de les entitats de la xarxa: Acciona’t. A l’Evelyn li queden pocs dies per acomiadar-se de la feina feta a Girona i de tots els companys i companyes, perquè en breu emprendrà una  nova etapa professional que va començar a Plataforma Educativa de la mà del programa Garantia juvenil i que continuarà a Malta ampliant les seves competències en anglès i el seu horitzó laboral. Desitjant-li tota la sort del món, no la volem deixar marxar sense que ens expliqui la seva contribució en el món del voluntariat a través d’Acciona’t, entre altres assumptes professionals i humans que us oferim a continuació.


“Sempre he tingut la curiositat per col·laborar en projectes socials, viure el que suposa formar part d’una causa on sentir-me implicada”

L’Evelyn Zambrano Ramirez va néixer a Guayaquil (Equador) el 1991. Abans de parlar d’ella s’atura en qui confessa són els seus dos grans pilars: La seva mare Marilyn i la seva germana gran, la Tatiana. Amb elles fa pinya i caliu, ja que la seva família per part de mare viu a Catalunya i la branca paterna viu a New Jersey.  Ens explica que va arribar a Espanya amb deu anys d’edat i en acabar l’ESO tenia clar que volia estudiar Administració (ho confirmem: l’Evelyn és una dona que té el somriure tan clar com les idees). Així que va començar amb un Cicle mitjà de Gestió Administrativa i després va fer una prova d’accés al grau superior pel Cicle superior d’Administració i Finances.

Acabats els estudis, tot va canviar… Ja canvia normalment per a la gent, la sortida de la bombolla dels llibres  i l’entrada al món laboral, tot un altre univers. Però a ella encara li va canviar més, la vida. Un dels seus dos pilars, la seva mare, va marxar a l’Equador, llavors. Des d’aleshores que comparteix pis amb una amiga. Però que ens ho expliqui ella:


 

I d’aquella etapa estudiantil fins arribar a ser companya nostra, a Plataforma, què ha passat?

Doncs ho podríem resumir com que estava “a la recerca d’experiència”

 

“Evelyn Zambrano a la recerca d’experiència”, tot un títol de pel·lícula d’aventures!

Doncs gairebé! Com que no tenia experiència en l’àrea d’Administració (requisit indispensable en totes les empreses) vaig estar quatre anys treballant en diverses botigues de roba, també vaig fer cambrera i donant classes de reforç a nois d’educació primària i secundària.

 

El fabulós món laboral, que ens ajuda a reinventar-nos contínuament…

I tant! Però s’ha de mirar pel costat positiu. Durant el transcurs d’aquest temps, també anava realitzant cursos/certificats de professionalitat amb l’objectiu de continuar mantenint els meus coneixements actualitzats esperant el dia que arribés la meva oportunitat.

I sempre arriba?

A mi, almenys sí! Buscant per internet vaig descobrir el programa de Garantia Juvenil i em vaig inscriure amb la il·lusió que em truquessin per realitzar pràctiques en una empresa relacionades amb els meus estudis.

I…

Que em van trucar diverses empreses, però la primera va ser Plataforma Educativa (en Lluís Casanovas, cap d’administració d’unitats productives) per a concertar una entrevista. El mateix dia en finalitzar l’entrevista em va dir que estava seleccionada.

 

Ets a dins. Des d’aleshores fins ara què has après? (o desaprès, que també va bé)

Des d’aquell moment, el moment en què poses els peus per primera vegada en un lloc nou fins avui, ha estat un llarg recorregut dins de l’entitat. Que és una i en són moltes, això té de bo. He après moltíssim i continuo aprenent gràcies a l’ajuda, confiança i paciència dels meus companys. Ha sigut un plaer i una sort treballar amb aquest gran equip. I sempre estaré agraïda per aquesta primera oportunitat.

Ha sigut un plaer i una sort treballar amb aquest gran equip. I sempre estaré agraïda per aquesta primera oportunitat.

 

I quines són les teves funcions, exactament?

En aquests anys, he realitzat diverses funcions, com el control documental de les oficines de Fundació Gentis, contractes de lloguer de les oficines, Equips informàtics i de formadors externs, validacions de factures i la seva comptabilització. També el seguiment del pressupost d’inversió assignat a cada oficina de Fundació Gentis, i la creació i gestió d’una petita base de dades que recull tota la informació de les oficines i dels programes atorgats a Fundació Gentis.

 

No és pas poca cosa! Una base de dades… Per on es comença?

Pel començament! (riu)  La Base de dades inicialment es deia GLOBAL G i actualment gràcies a l’ajuda, confiança i col·laboració del tots els companys, s’ha transformat en GPS on s’han anat incorporant altres entitats del grup, amb l’objectiu de treballar amb un mateix programa.

 

Però uns altres companys, diferents dels que tens al departament de finances, ens expliquen que tens una altra faceta. La de treballar com a voluntària i pels voluntaris d’una entitat  que també forma part de Plataforma Educativa, Acciona’t, dedicada a aquest tema. Quina és la teva tasca aquí?

Col·laboro amb el disseny de la plataforma de la base de dades de tots els voluntaris i col·laboradors de Acciona’t, amb l’objectiu de donar una bona atenció i agilitzar les gestions que ha de fer el voluntari/col·laborador des del moment que es dona d’alta. I a la vegada, que permeti augmentar l’eficàcia, rapidesa  i agilitat tant per l’equip de treball com per als col·laboradors.

La meva aportació a més de la creació de la base de dades “Gestor de voluntaris”,  és fer acompanyament amb l’equip per la socialització del coneixement de l’us d’una eina que permeti maximitzar el temps i els esforços del equip, amb l’ objectiu de millorar la productivitat.

També participo dins el Projecte Nahual, el coneixes? És tan interessant i necessari! Aquí deixo el barret de voluntària comptable, diguem, i faig més de referent del territori per persones que venen com becàries durant 3 mesos a la ciutat de Girona: compartim activitats i aprenem de la seva experiència i cultura.

És enriquidor ser voluntària del Nahual (us ho recomano per futures edicions!) perquè es poden compartir les curiositats que ofereix el descobriment de una nova cultura.

Com els vas conèixer?

Després de veure diverses noticies relacionades amb el projecte Nahual, se’m va encendre la guspireta de participar com a voluntària. Vaig demanar informació i, en la mesura de conèixer més detalls i vincular les meves habilitats i les ofertes que té Acciona’t,  vaig trobar el meu espai dins aquest projecte.

Som un equip  que de moment esta format per dones, cadascuna aporta una part important pel desenvolupament de la nostra tasca. Elles aporten informació de l’ús de  l’eina i jo aprofito per fer les millores necessàries per adaptar la base de dades a les seves necessitats. Això fa que les millores siguin contínues.

Se’m va encendre la guspireta de participar com a voluntària. Vaig demanar informació i, en la mesura de conèixer més detalls i vincular les meves habilitats i les ofertes que té Acciona’t,  vaig trobar el meu espai dins aquest projecte.

 

Què et mou a dedicar hores del teu temps lliure al voluntariat? 

El voluntariat és una experiència molt personal i precisament el que em va moure a participar va ser experimentar una vivència diferent del que faig habitualment, que m’aportés més a nivell personal.  Sempre he tingut la curiositat per col·laborar en projectes socials, i viure el que suposa forma part d’una causa des de la que sentir-me implicada.

 

Quines han estat les últimes activitats d’Acciona’t?

Una de les últimes activitats que van fer és la participació en la Nit del Voluntariat de Girona, per mi va ser la primera vegada i va ser una experiència única.

També va ser gratificant conèixer més persones amb aquest desig de col·laborar i participar en diferents projectes i accions socials, molts d’elles desconegudes però amb el seu estil propi.

 

Què els diries al altres treballadors de les diferents entitats i departaments de Plataforma Educativa que tinguin curiositat per l’activitat d’Acciona’t? Val la pena enrolar-se a la comunitat del voluntariat?

Doncs els diria que ser voluntari Acciona’t és donar una mica del teu temps a una realitat que moltes vegades no coneixem fins que no la tenim a tocar.

Els voluntaris que alhora som treballadors de les entitats a vegades estem a departaments com Recerca o Administració, i essent voluntaris dels projectes socials ens adonem d’on van dirigits els nostres esforços i per a qui treballem en el nostre dia a dia. És molt enriquidor i animem a tots i totes a formar part dels projectes de cooperació que s’hi desenvolupen, de l’acció social que defensem i de la tasca que es fa cada dia per un món més just.

 

I el farem, un món més just?

No ho sé, però segur que no el farem si ens quedem de braços creuats. Per ser voluntari Acciona’t només has de posar el teu talent, els teus dons, al servei dels altres. Acciona’t té unes dinamitzadores molt alegres (coneixeu la Raquel? Coneixeu la Lily? Per favor: no us les podeu perdre!)  i hem pogut gaudir d’una trobada de voluntaris de tot Girona i d’altres activitats comunes que ens uneixen molt com a equip. És una experiència que recomano!

, , , , ,

Entrevista: Neus Albesa, practicant d’infermeria al projecte “Infància en risc: Prevenció de la malnutrició infantil a Guatemala”

“Cal saber veure-hi més enllà de la punta de l’iceberg: abordar la realitat des del coneixement que ens aporta la vivència”

 


La Neus Albesa Castanyer té 24 anys i cursa el 4t d’infermeria a la UdG,  un any eminentment pràctic. D’orígen nepalès i amb marcat accent olotí (és filla de la Vall d’en Bas) la Neus ens explica que viu a Catalunya des de l’edat d’un any i que aquest estiu anirà al Nepal per primera vegada, juntament amb els seus pares. Explica també que va triar infermeria per la seva vessant social, més que no pas l’assistencial.

D’esperit inquiet i aventurer (amb poc més de 20 anys ja ha fet un voluntariat a Kènia i a Guatemala) la Neus ens explica com ha estat la seva experiència, els darrers mesos, com a cooperant en el projecte Infància en risc: prevenció de la malnutrició Infantil a Guatemala, dut a terme per la Fundació Plataforma Educativa amb la seva contrapart local Asociación de desarrollo Integral Jun Kat Alabcum (ADJIKA) i l’hospital Departamental de Totonicapán.


 

Per què infermeria?

Hi ha dos grans blocs de la infermeria, la que està a l’Hospital, atenent malalts…

Bata blanca i xeringa…

Sí, aquesta visió. Doncs la respecto molt però a mi m’interessa més l’altra vessant de la infermeria: la social, més de docència, d’educació per a la salut, detectar actius en salut, estudiar la població, etc. Tot això m’interessa, així com el contacte cara a cara. Jo sempre dic l’exemple d’anar més enllà de la punta de l’iceberg. Abordar des del coneixement realitats que, a vegades, només ens quedem amb allò superficial.

Quan estava estudiant ja vaig decantar-me per aquí, el tema social, d’ajudar… Sempre m’ha atret. Estic en una entitat de lleure des de fa molts anys (sóc monitora d’excursionisme), he estat a la Creu Roja, també. I l’any passat, per exemple, que ja feia tercer d’infermeria i tenia certes nocions, vaig anar a Kènia durant un mes, en un projecte de Salut i educació. Però no hi vaig anar sola: només va ser un mes i hi anava amb més voluntaris, molt diferent d’aquesta última experiència.

 

“El que m’emporto ho podria resumir en una frase (a nivell hospitalari): “amb menys recursos es poden fer les coses molt ben fetes”

 

Ens expliques en què consisteix el projecte on has fet les pràctiques?

Infància en risc: prevenció de la malnutrició Infantil a Guatemala forma a pares i mares d’infants menors de 5 anys residents a aquest departamento de Totonicapán. Se’ls forma en matèria de nutrició i lactància materna, higiene a través de tallers formatius, participatiu i dinàmics. Hi fèiem tallers a nivel hospitalari i tallers a nivell comunitari. Anàvem dues vegades a cada municipi dels 5 que presenten un índex més elevat de desnutrició i/o malnutrició. El mateix centre de Salut ens informava d’on era més necessari incidir.

 

Perquè ens en fem una idea: un dia de projecte, com era?

Es convocava les famílies, es feia la refacció (un àpat a mig matí/tarda així com una bossa d’aliments. Pensa que ens trobàvem amb que, per algunes famílies, aquell era l’únic àpat que feien). Hi havia oli, pasta, frijol, arròs, mel, protemas, etc. Després fèiem els tallers on conscienciàvem als pares i les mares de la importància de l’alimentació. Es mostraven molt interessats i hi havia bon ambient, tant amb les famílies, com amb els companys que m’esperaven allà per realitzar el projecte (dura nou mesos, tres dels quals vaig poder viure a través d’aquesta cooperació). M’emportaré un bon record de tots però especialment de l’Ana Felisa Chaclan, la coordinadora, la Julia Maribel, l’administrativa, la Mari Yoli, qui estava a l’hospital, experta en Salut i nutrició. I de l’Elvira, qui donava els taller i parlava quitché. Això era vital.

 

Aquest projecte el vas triar tu o se t’hi assigna?

En un principi havia d’anar a Nicaragua, a un projecte relacionat amb drogodependència i Malaltia mental. Però finalment, l’estat actual de Nicaragua no va permetre-ho: la Facultat no es va arriscar a dur estudiants allà. Però a mi em va quedar el cuquet de marxar. Llavors és quan em van comentar aquest projecte de Fundació Plataforma Educativa i em va motivar molt, sobretot el tema d’educació sanitària per donar a les mares.

 

“87 dies: 3 mesos, l’estada més llarga lluny de casa, fora de la zona de confort. Al lloc on em va tocar crec que vaig aprendre la part més crua d’aquella societat”

 

I el que t’agrada més?

L’enfocament. El projecte no està pensat des del paternalisme. No és “ara venim els blanquets a solucionar-vos la vida” Les persones feien les xerrades eren els mateixos locals, que coneixen perfectament els recursos que compten i la seva realitat

 

I quina realitat et vas trobar contrastada amb allò que esperaves?

Vaig mirar d’anar-hi sense prejudicis. Em vaig informar, és clar. Però hi anava sobretot amb l’esperit de “vull que em sorprengui allò que em trobaré”. I em vaig trobar que hi havia una necessitat urgent i real de promoure al màxim la lactància materna i que les mares estiguin informades. La base de l’alimentació a Guatemala, la base de l’alimentació és el blat de moro, cosa que no aporta els nutrients necessaris per a un correcte creixement. I això s’ha de treballar.

 

Malnutrició no és desnutrició

Sí. És això: el blat de moro és un “afartapobres”. La carn, el peix… La gran part de guatemalencs no s’ho poden permetre a diari. Com a font de proteïna tenen el frijol, proteïna vegetal, encara que no és el mateix. Per això per nens és important que en la primera infància s’allargui la lactància materna, la llet de la mare porta tot el que un nen necessita.

 

“És important que en la primera infància s’allargui la lactància materna, la llet de la mare porta tot el que un nen necessita”

 

I què és el que et va xocar més de l’entorn que et vas trobar?

Jo vaig estar acollida amb una família molt humil que tenien 10 fills al departamento Totonicapan. Dins del nucli familiar, molts problemes de masclisme, alcoholisme, etc. Jo estic molt contenta d’aquesta experiència i la repetiria (em van tractar bé, vaig aprendre molt) però ara penso que hi aniria amb algun company amb qui compartir aquells moments d’experiència. 87 dies, 3 mesos, l’estada més llarga lluny de casa, fora de la zona de confort. Al lloc on em va tocar crec que vaig aprendre la part més crua d’aquella societat.

A nivell hospitalari he après molt sobretot observant i estic molt contenta també pel granet de sorra que vaig aportar: vaig insistir en el tema del rentat de mans entre pacient i pacient. Hi ha les malalties nosocomials, gent que va a l’hospital sana i surt malalt (aquí també passa, però tenim els protocols higiènics més marcats).

Vaig aprendre també la importància de la potabilització de l’aigua. Les aigües, aquest és un gran problema, afecten molt negativament a la Salut de la població. Evidentment que un nen estarà mal nodrit si la base de l’aigua ja està malament.

 

“A nivell hospitalari he après molt sobretot observant i estic molt contenta també pel granet de sorra que vaig aportar”

 

I què te n’endús?

Les 23 hores d’avió donen per pensar molt. Jo he fet un diari emocional i vital per no deixar-me res de tot el que he après: persones, assistència, qualitat de vida. El que m’emporto ho podria resumir en una frase, a nivell hospitalari: “amb menys recursos es poden fer les coses molt ben fetes”. I a nivell d’impost personals i vitals: la gent molt maca, el poc que tenien t’ho donaven, les teles precioses, els seus colors llampants, això era preciós.

 

Què diries als futurs practicants?

Que s’animin a tenir una experiència com aquesta, que de tot s’aprèn. Que tinguin molta paciència, també. Que no hi vagin amb una imatge preestablerta, fora prejudicis. Que no només es quedin amb allò visible (la punta de l’iceberg) i s’ha d’anar més enllà, més endins per conèixer l’autèntica realitat guatemalenca.

 

La Neus Albesa, lluint indumentària tradicional guatemalenca

 

 

 

 

 

 

 

, ,

Entrevistem al president del CE Horitzó, Josep Bernabeu.

L’Escola de circ social del CE Horitzó de Terrassa:

Burlant els límits d’allò possible

“El circ serveix per treballar la persona de forma integral, buscant desenvolupar habilitats físiques, cognitives i socials”


Josep Bernabeu (Barcelona, 1958) Ens explica que l’afició per l’esport va ser segurament herència del seu pare, que havia estat atleta del F.C. Barcelona de jove i que fa propiciar que, a casa, es “respirés esport pels quatre cantons”.  En Josep Bernabeu va començar la seva trajectòria com esportista adaptat als 16 anys, quan es va inscriure en un equip de bàsquet en cadira de rodes de la seva ciutat. Durant més de vint anys va ser jugador de diversos equips d’aquest esport, tots ells ubicats a Barcelona o a poblacions del seu cinturó urbà. A mitjans dels anys noranta, juntament amb companys vinculats al món de l’esport, van fundar el Club Esportiu Horitzó, organització reconeguda en la VI edició dels premis d’Acció Social Mercè Bañeras i Maria Figueras que atorga Plataforma Educativa als projectes capdavanters en innovació i emprenedoria social a Catalunya. En concret, a la passada edició dels nostres premis es va reconèixer la seva Escola de Circ social a Terrassa, iniciativa amb reconeixement i recorregut del qual parlarem a continuació.


Com va néixer el CE Horitzó?

Va ser a  partir de 1994. Un grup d’esportistes vàrem detectar certes mancances en el món de l’esport adaptat, que ens van fer dissenyar un projecte alternatiu i fundar el Club Esportiu Horitzó. A partir d’aquell moment, em vaig dedicar a desenvolupar aquest projecte que, per a mi, era molt engrescador, tot i que ho compatibilitzava amb la meva feina i amb el bàsquet en cadira de rodes, primer com a jugador i posteriorment com a tècnic. Des de fa 25 anys que sóc el president del Club Esportiu Horitzó i en fa uns 12 que m’hi dedico exclusivament en cos i ànima, perquè crec que el nostre és encara un projecte que està molt vigent, que any rere any va creixent i que encara té un marge molt substancial.

 

I l’escola de circ social?

En el marc de les activitats físiques adaptades a persones amb diversitat funcional que organitza el Club Esportiu Horitzó, l’octubre de 2017 es va iniciar un nou projecte en el qual hi vàrem posar tota la nostra il·lusió i el nostre esforç. Es tracta d’una escola de Circ Social que, amb seu a Terrassa, pretén aglutinar nens i joves, amb funcionalitats diverses, que se sentin atrets per aprendre o perfeccionar les tècniques del mon del circ. El Circ Social utilitza les tècniques pròpiament  dites del circ més conegut (malabars, trapezi, teles, acrobàcia, teatre, dansa, equilibris, etc.) per treballar la persona de forma integral, buscant desenvolupar habilitats físiques, cognitives i socials. El circ és un art que sempre ha intentat burlar els límits d’allò que és possible.

Així doncs, en aquesta activitat, tothom te l’oportunitat de treballar amb els seus propis límits, potenciant les seves capacitats de forma creativa. Es tracta d’un projecte innovador, unificador i inclusiu, en el qual hi participen persones amb o sense diversitat funcional, la qual cosa planteja el repte seriós d’anar cap el camí de la inclusió i l’ integració.

“Tothom te l’oportunitat de treballar amb els seus propis límits, potenciant les seves capacitats de forma creativa”

Doncs està molt clar, oi? Amb tot això que ens explica, el CE Horitzó és més que un club!

Des del nostre punt de vista, sense cap mena de dubte, és molt més que un club. Les connotacions que el fan diferent són la participació i el contacte directe de les famílies i els cuidadors dels nostres socis amb l’entitat, el fet que cada cop més s’estan engegant activitats socials que no es poden emmarcar de forma estricta en el món de l’esport i el factor inclusiu que estem donant a l’entitat admetent, cada cop més, persones sense diversitat funcional en algunes de les nostres activitats.

D’altra banda, no es pot dir que en la nostra entitat hi hagi un sentiment de “país” com en altres que estan considerades “més que un club” per aquesta connotació, però sí que hi ha un sentiment de cercar “l’horitzó personal” en cada un dels nostres socis i dels seus familiars.

Ben mirat, compartir un horitzó també crea un vincle! I parlant de vincles i horitzons compartits, com ha estat el darrer any de l’Escola de circ social des que el projecte va ser reconegut als premis d’acció social de Plataforma Educativa?

El projecte de l’Escola de Circ Social ha sofert en el darrer any un canvi important pel que fa al seu desenvolupament.  El reconeixement de Plataforma Educativa va suposar, més enllà del premi econòmic, un punt d’inflexió en el grup, que en el darrer any ha vist com creixia en qualitat i en quantitat d’usuaris, com es tecnificava molt més l’activitat i com es començaven a plantejar petits grans reptes com poden ser l’organització d’una representació de circ social a finals del curs (juny de 2018) o la inclusió de col·lectius d’usuaris en risc d’exclusió social provinents de CRAES de la nostra zona d’influència. Aquest darrer repte ve a ser com la quarta pota d’una cadira que coixejava (la inclusió social) i que ara ja tenim.  Estem molt i molt satisfets del desplegament del projecte, tot i que som conscients que encara ens resta un llarg camí per recórrer fins que veiem el nostre somni complert.

Com ja he dit, el premi de la Plataforma Educativa va ser un punt d’inflexió en l’activitat. Per una banda, tot i que això no ha estat el més important, el premi econòmic va ajudar molt a que els comptes de l’activitat per l’any 2017 sortissin sense dèficit. Però el més important va ser que, arrel de la recepció d’aquest reconeixement, els usuaris van augmentar i es va poder assolir el concepte d’”inclusió” dintre del projecte, gràcies a la participació de nens de la Fundació Busquets de Terrassa i el CRAE l’Espurna de Rubí.

Escola de circ social del CE Horitzó

 

Fantàstic! I i l’horitzó d’aquest projecte del CE horitzó, com es presenta? Quines són les vostres fites de futur?

El projecte té encara un llarg recorregut per davant. Molts dels nostres usuaris són encara nens i cal anar veient si el circ es va interioritzant dins seu com una afició ferma o només es tracta d’una experiència passatgera. D’altra banda, cal fomentar més el tema inclusiu, obrint l’activitat a nenes i nens que no tinguin cap tipus de discapacitat i treballant molt més la relació d’un grup amb l’altre fins que es fonguin en un de sol.

“Estem molt i molt satisfets del desplegament del projecte, tot i que som conscients que encara ens resta un llarg camí per recórrer”

Pel que fa a les condicions de treball,  estem en contacte amb l’Ajuntament de Terrassa per tal de gestionar un nou espai de la nostra activitat en un futur a mig termini. I finalment, hi ha un projecte per implementar l’activitat de Circ social al municipi de Rubí, tot i que s’està avaluant si es disposa d’una infraestructura adient a aquesta activitat.

Finalment, voldria agrair a  Plataforma Educativa el reconeixement i el tracte que ens va donar en l’acte d’entrega de Premis de l’any 2017. Mai haguéssim esperat que una entitat gironina pogués reconèixer un projecte realitzat al Vallès Occidental i, amb sinceritat, els records d’aquell acte i del tracte que vàrem rebre per part de les persones que organitzàveu, encara resta molt viu per a nosaltres i és un motiu més que ens ajuda a tirar endavant un projecte que no està exempt de dificultats en el seu dia a dia.

Gràcies a vosaltres i a continuar treballant per burlar els límits d’allò possible!

,

New look pel servei de cafeteria d’Eina Activa

Des d’EINA ACTIVA empresa d’inserció, S.L. ens expliquen que que aquest 2019 els serveis de cafeteria de l’Esplai-La Caixa d’Ulldecona (Terres de l’Ebre) i de l’Esplai-La Caixa de Reus estrenen vestuari.D’aquesta manera, s’unifica la imatge dels dos serveis amb l’objectiu de reforçar la marca als diferents punts de Catalunya, així com de millorar-ne la imatge de cara als clients. Fan patxoca, oi?

, , ,

Comença el cicle de xerrades sobre Educació Inclusiva

Les principals barreres per la inclusió són els prejudicis, propis i aliens

Aquest 30 de gener  Valentí Jimenez, psicòleg i terapeuta familiar especialitzat en intervenció educativa, va ser l’encarregat d’encetar el cicle de xerrades sobre Educació inclusiva que organitza Fundació Plataforma Educativa en el marc del programa europeu IIIS.

Valentí Jimenez va centrar la seva intervenció en el propi recorregut vital, per explicar d’una manera amena i propera  la fràgil distància que separa la  disgregació de la inclusió. Valentí Jimenez, va explicar que des que es va quedar cec a l’edat de 5 anys, va haver d’anar superant barreres però que degut al seu caràcter tenaç i la complicitat de les persones i professionals que ha anat trobant-se pel camí, ha ant superant.

Tot i que va insistir  en què no es considera exemple de res, ell  no deixa de ser un referent de treball i realització per a la plena inclusió.

 

,

“A mi no em molesta que em preguntin d’on sóc, m’agrada explicar d’on vinc”

Entrevistem a la Belissa Mendez, tècnica informàtica a Plataforma Educativa de fa una colla d’anys. Ens parla a tall personal de com ha estat el seu camí fins arribar a treballar al departament TIC que dona servei a les entitats i centres de la xarxa d’organitzacions de Plataforma Educativa. No us la perdeu! Ella és, sens dubte, un bon exponent de la #GentPlataforma


La Belissa  és la gran de dues germanes i va néixer a Bellavista, el  Perú, però va viure fins als 25 anys a Chosica, un petit poble turístic on els seus pares regentaven un càmping. Ens explica que va passar la seva infantesa entre el col·legi de monges salesianes “Maria Auxiliadora” i després s’esplaiava a la piscina del càmping  familiar. Ja de més gran va decidir estudiar informàtica a la universitat “San Martin de Porres” a Lima-Perú, un procés complicat ja que en aquell temps, la seva mare vivia a l’Argentina, treballava molt i amb els diners que estalviava podia pagar part dels seus estudis. Quan parla dels seus pares s’emociona.  Aquests dies de Nadal els ha pogut passar amb ells i tots els seus companys son molt conscients del vincle estret que uneix la Belissa amb els seus estimats pares, tant allunyats físicament durant la resta de l’any. I és que quan li preguntem per la seva vida, el primer que fa és tenir unes paraules per ells i pels esforços que van haver de fer per tirar endavant: “ El meu pare ja jubilat (el van jubilar amb molta antelació per qüestions de lleis d’aquell moment) treballava on podia ja que la seva pensió no donava per a tot. Lamentablement, va arribar el moment en que els pares ja no podien afrontar les despeses de la universitat  i vaig haver d’ajudar i aportar a casa.

Com t’ho vas fer, Belissa?

Prenent decisions, com tothom. Al març de l’any 2003 vaig decidir emigrar per buscar un millor futur, aquí a Catalunya. Vaig conèixer un noi, en David, amb qui vaig començar una relació i em va ajudar a trobar feina a Blanes. Al principi vaig haver de fer de tot (neteja d’habitacions en hotels, cambrera de restaurant, fins i tot fent pizzes al “Telepizza”). Però al cap de poc, vaig trobar feina com a administrativa a l’autoescola “Blanes”, la meva situació laboral s’estabilitzava.

Durant aquest temps, vaig trobar una persona (el Senyor Rafel, com li dic jo) que em va ajudar molt, buscava una noia que cuides el seu fill petit, en Lian, portar-lo al col·legi, ajudar-lo amb els deures, a canvi oferia l’habitació i el menjar. Quan vaig contactar amb ell ja tenia seleccionada la noia, però el mateix dia a la nit em va trucar perquè la noia no podia venir i necessitava a una persona amb urgència, el seu fill no es podia quedar solet. No sé si vaig tenir sort o no, però ja tenia un lloc on viure. Allà vaig ser-hi durant dos anys aproximadament, vaig poder estalviar i ajudar als meus pares.

Déu ni do! Quanta varietat! Però em temo que la cosa no s’acaba aquí, oi?

No! A l’abril del 2007 la cosa va canviar, vaig conèixer al meu home, en Lluís. Vàrem sortir un temps i el 2008 vam anar a viure junts en un piset a Blanes, a prop del port.  Ell tenia la feina a Girona, era molt complicat els horaris que teníem i després de pensar-ho molt a finals del 2009 vam de decidir que havíem de fer un canvi, traslladar-nos a Girona.

I com va començar la teva relació amb Plataforma educativa?

Quan era a Girona i després de fer un curs d’administrativa estant a l’atur, vaig fer les pràctiques a Plataforma Educativa. Per arribar a treballar al departament Tic, primer vaig fer de voluntària, després de practicant i finalment em van contractar. Vaig conèixer la Maribel Flores que em va ajudar moltíssim (li dic el meu “angelet de la guarda”), li vaig comentar el que vaig estudiar i em va dir que segurament necessitaven algú pel departament TIC. I vaig començar com a voluntària (aleshores estava recuperant els meus estudis d’informàtica a la UDG) i, des de l’any 2012 estic al departament TIC donant servei a multitud de centres i persones, és una feina estressant pel volum d’incidències que arribem a tenir però a l’hora és molt gratificant. Estic molt contenta amb la feina que faig.

És una feina estressant pel volum d’incidències que arribem a tenir però a l’hora és molt gratificant.

 Belissa, deixa’m dir-te que trenques els estereotips del que s’espera en un tècnic de la teva especialitat. Explica’ns com veus la teva feina en clau de gènere

Una cosa em que sobta molt, de dones informàtiques aquí no n’hi ha gaires. Com que he estudiat a tots dos llocs (Perú i Catalunya) me n’adono que al meu país estem més acostumats a veure moltes més noies estudiant informàtica i treballant en aquesta àrea que no pas aquí, ara bé, això no suposa cap mena de diferència o discriminació.

A la meva feina no m’afecta el fet de ser una dona, intento millorar cada dia per poder oferir la millor atenció possible. El que sí requereix és d’un constant reciclatge i estudis per no perdre competències.

Al meu país estem més acostumats a veure moltes més noies estudiant informàtica i treballant en aquesta àrea que no pas aquí

 Com és el teu dia a dia? En què consisteix la teva feina, quines són les principals incidències… No se solucionava tot amb un ALT+CTRL+SUPR? Mmm… som molt pesats amb el tema informàtic, els treballadors?

(Riu) I ara! La meva feina es centra molt en l’atenció als usuaris (personal d’oficines, personal dels centres com a directors/es, educadors/es, etc. ). Tota aquesta gent necessita estar en comunicació i amb uns elements informàtics que estiguin actualitzats, per tant, part de la nostra tasca consisteix en mantenir aquesta infraestructura en constant funcionament.

Ens trobem amb problemes de connexió, fallades dels equips, errades dels propis treballadors, etc.  Nosaltres som el centre receptor d’aquestes incidències i de la resolució de les mateixes. Per atendre aquest volum (al voltant de 30 incidències diàries) hem de ser empàtics amb els treballadors i també resolutius.

Per afrontar aquestes tasques ens basem molt en una eina de tiquets que permet portar un control de les incidències i informar als usuaris de l’estat de les mateixes. Fins l’any passat aquesta eina no la teníem i era molt difícil fer-ne un bon seguiment.

Durant el 2018, hem hagut de fer un esforç per implicar als usuaris en la utilització d’aquesta eina. És el que més ens costa, que els usuaris en siguin conscients que l’ús d’aquesta eina és en benefici d’ells i d’elles.

Que som molt pesats, vaja. Però sort dels informàtics! I parlant d’això, bromes a part, estereotips a part:  creus que la teva manera de ser ajuda en la teva feina?

Uf! Quina pregunta… Em considero una persona responsable, sincera, treballadora i exigent, un pèl impacient, ordenada, força casolana, amant dels meus. Crec que la meva forma de ser, em permet ser resolutiva, portar al dia tots el temes que hem de gestionar, tenir un control de les tasques del servei d’atenció a l’usuari. La meva vena perfeccionista fa que intenti sempre millorar el servei que donem, però no sempre assolim aquesta qualitat i arribem a on arribem.

La meva vena perfeccionista fa que intenti sempre millorar el servei que donem

Què et suggereix la paraula “migrant”?

Per mi migrant es equivalent a aquella persona que busca noves oportunitats siguin per necessitat o per evolucionar. En el meu cas, sí que hi havia una certa necessitat ja que a casa no em podien donar l’ajuda necessària.

A mi no em molesta que em preguntin d’on soc, m’agrada explicar d’on vinc. Ara bé, el que m’incomoda, es que la gent acostuma a parlar-me en castellà tot i que d’entrada jo els parlo en català. Això potser amb el temps i amb la millora del meu accent ha anat canviant i ara m’ho trobo menys.

A mi no em molesta que em preguntin d’on soc, m’agrada explicar d’on vinc

Com era el teu entorn al teu país d’origen? N’ha canviat la teva visió des que ets a Catalunya?

Quan vaig sortir de Perú considerava el meu país tercermundista, molt endarrerit en política, justícia social i respecte a les llibertats de les persones. Un cop arribada a Catalunya, em pensava que trobaria una societat molt més avançada…

I…

Que  sí que trobo que hi ha més oportunitats i que esforçant-te pots millorar la teva situació, per exemple estudiant més, formant-te, aprenent la llengua del país, a diferència del meu país on el teu estrat social defineix clarament les oportunitats que puguis tenir en la vida.

Quina pregunta no t’he fet que t’agradaria que et fes?

“Digues un bon lloc per tastar la gastronomia peruana”. Llavors jo et contestaria que a Barcelona trobareu molts llocs, us recomano  el Yakumanka (Carrer Valencia 207), car però absolutament espectacular, portat pel millor xef peruà, Gastón Acurio (amic d’en Ferran Adrià); el Ceviche 103 (Carrer Londres 103), modern, eclèctic.; ah! l Ají (Carrer Marina 19, Port Olímpic), fusió peruano-japonesa, fantàstic!Us diria que tasteu: ceviches, lomo saltado, ají de gallina, anticuchos, arroz chaufa, tamales .

I així, ens deixa la conversa amb la Belissa, una mica com quan s’està en la seva companyia, sempre a punt per riure i celebrar la vida amb un bon regust de boca!

Oberta convocatòria als VII Premis d’Acció Social Mercè Bañeras i Maria Figueras