,

1 any de CRAE Maria Reina

Ens escriu la Regina Pastrana, directora del CRAE Maria Reina, projecte educatiu de Fundació Resilis. I és que ja fa un any que el CRAE Maria Reina passava a formar part de la Fundació.

A Maria Reina estem d’aniversari.  Tot just fa un any iniciàvem un procés molt important per nosaltres: entràvem a formar part de la família Resilis.

Una bona part de l’equip havia passat tota la seva vida laboral aquí, creixent-hi com a professionals i contribuint a bastir un projecte compartit, i l’anunci del canvi ens obria tot un seguit d’incerteses i dubtes.  I ara què?  La subrogació s’esdevenia en un moment difícil pel centre: casos complexos, i fins a 4 baixes de llarga durada per maternitat. Un escenari distret, si més no.

“Continuem amb el mateix encàrrec institucional, les mateixes indicacions, temporalitats, etc. però el plantejament és un altre”.

Toca fer balanç, un any després.  Diuen que l’important més que on arribes és el que et vas trobant pel camí, que en el trajecte s’amaga allò més interessant i que ens enriqueix.  I és ben cert que n’hem tingut moltes, d’experiències, aquests mesos.  Continuem amb el mateix encàrrec institucional, les mateixes indicacions, temporalitats i exigències , l’acompanyament i seguiment tutorial que fem dels infants no ha variat, però el plantejament és un altre.

Passar a formar part d’una entitat de la magnitud que té Fundació Resilis té una incidència gens negligible en la quotidianitat, sobretot si hom ve d’un model com el nostre. Sentir-se resguardat sota un paraigües tan ampli i ferm aporta tranquil·litat i serenor, i evita la soledat i la incertesa en la pressa de decisions, acompanyats per una supervisió tècnica que sempre hi és.  I això és important.  Un canvi que ens ha donat també sentiment de pertinença a un entorn més gran, i la possibilitat de compartir experiències i maneres de fer amb altres direccions d’altres recursos.  Els problemes i les dificultats persisteixen i és probable que els gestionem de la mateixa manera, però amb un punt més de convicció en saber-nos acompanyats i validats en la nostra intervenció.

“Diuen que l’important més que on arribes és el que et vas trobant pel camí, que en el trajecte s’amaga allò més interessant i que ens enriqueix”.

No ha estat simple, tampoc ens enganyarem.  Adequar tota una dinàmica molt instaurada a un nou funcionament, condicionat (com ha de ser) a sistemes de qualitat, està significant un esforç important de reestructuració de funcions i responsabilitats, d’incorporació i redistribució de tasques, i està sent una oportunitat per introduir canvis substancials amb l’objectiu sempre de millorar l’atenció que donem com a servei.

Exemples en són haver recuperat el servei propi de neteja i cuina (feina titànica!) o la reordenació més racional dels horaris (potser més titànica encara!).  Integrar circuits i protocols, tasca on encara estem a les beceroles i en queda molt per fer, és una feina àrdua d’entrada, però que poc a poc s’automatitza i es va simplificant.

“Sentir-se resguardat sota un paraigües tan ampli i ferm aporta tranquil·litat i serenor”

En definitiva, que estem de festa, en un any ens hem sentit plenament integrats a la família Resilis, amb la sensació de rebre suport i caliu (n’hem passat alguna de grossa!) però també d’aportar a la comunitat experiències i bones pràctiques per a que puguin ser replicades i compartides per altres serveis.

 

  Regina Pastrana, directora del CRAE Maria Reina