Entrevistem a la Belissa Mendez, tècnica informàtica a Plataforma Educativa de fa una colla d’anys. Ens parla a tall personal de com ha estat el seu camí fins arribar a treballar al departament TIC que dona servei a les entitats i centres de la xarxa d’organitzacions de Plataforma Educativa. No us la perdeu! Ella és, sens dubte, un bon exponent de la #GentPlataforma
La Belissa és la gran de dues germanes i va néixer a Bellavista, el Perú, però va viure fins als 25 anys a Chosica, un petit poble turístic on els seus pares regentaven un càmping. Ens explica que va passar la seva infantesa entre el col·legi de monges salesianes “Maria Auxiliadora” i després s’esplaiava a la piscina del càmping familiar. Ja de més gran va decidir estudiar informàtica a la universitat “San Martin de Porres” a Lima-Perú, un procés complicat ja que en aquell temps, la seva mare vivia a l’Argentina, treballava molt i amb els diners que estalviava podia pagar part dels seus estudis. Quan parla dels seus pares s’emociona. Aquests dies de Nadal els ha pogut passar amb ells i tots els seus companys son molt conscients del vincle estret que uneix la Belissa amb els seus estimats pares, tant allunyats físicament durant la resta de l’any. I és que quan li preguntem per la seva vida, el primer que fa és tenir unes paraules per ells i pels esforços que van haver de fer per tirar endavant: “ El meu pare ja jubilat (el van jubilar amb molta antelació per qüestions de lleis d’aquell moment) treballava on podia ja que la seva pensió no donava per a tot. Lamentablement, va arribar el moment en que els pares ja no podien afrontar les despeses de la universitat i vaig haver d’ajudar i aportar a casa.
Com t’ho vas fer, Belissa?
Prenent decisions, com tothom. Al març de l’any 2003 vaig decidir emigrar per buscar un millor futur, aquí a Catalunya. Vaig conèixer un noi, en David, amb qui vaig començar una relació i em va ajudar a trobar feina a Blanes. Al principi vaig haver de fer de tot (neteja d’habitacions en hotels, cambrera de restaurant, fins i tot fent pizzes al “Telepizza”). Però al cap de poc, vaig trobar feina com a administrativa a l’autoescola “Blanes”, la meva situació laboral s’estabilitzava.
Durant aquest temps, vaig trobar una persona (el Senyor Rafel, com li dic jo) que em va ajudar molt, buscava una noia que cuides el seu fill petit, en Lian, portar-lo al col·legi, ajudar-lo amb els deures, a canvi oferia l’habitació i el menjar. Quan vaig contactar amb ell ja tenia seleccionada la noia, però el mateix dia a la nit em va trucar perquè la noia no podia venir i necessitava a una persona amb urgència, el seu fill no es podia quedar solet. No sé si vaig tenir sort o no, però ja tenia un lloc on viure. Allà vaig ser-hi durant dos anys aproximadament, vaig poder estalviar i ajudar als meus pares.
Déu ni do! Quanta varietat! Però em temo que la cosa no s’acaba aquí, oi?
No! A l’abril del 2007 la cosa va canviar, vaig conèixer al meu home, en Lluís. Vàrem sortir un temps i el 2008 vam anar a viure junts en un piset a Blanes, a prop del port. Ell tenia la feina a Girona, era molt complicat els horaris que teníem i després de pensar-ho molt a finals del 2009 vam de decidir que havíem de fer un canvi, traslladar-nos a Girona.
I com va començar la teva relació amb Plataforma educativa?
Quan era a Girona i després de fer un curs d’administrativa estant a l’atur, vaig fer les pràctiques a Plataforma Educativa. Per arribar a treballar al departament Tic, primer vaig fer de voluntària, després de practicant i finalment em van contractar. Vaig conèixer la Maribel Flores que em va ajudar moltíssim (li dic el meu “angelet de la guarda”), li vaig comentar el que vaig estudiar i em va dir que segurament necessitaven algú pel departament TIC. I vaig començar com a voluntària (aleshores estava recuperant els meus estudis d’informàtica a la UDG) i, des de l’any 2012 estic al departament TIC donant servei a multitud de centres i persones, és una feina estressant pel volum d’incidències que arribem a tenir però a l’hora és molt gratificant. Estic molt contenta amb la feina que faig.
És una feina estressant pel volum d’incidències que arribem a tenir però a l’hora és molt gratificant.
Belissa, deixa’m dir-te que trenques els estereotips del que s’espera en un tècnic de la teva especialitat. Explica’ns com veus la teva feina en clau de gènere
Una cosa em que sobta molt, de dones informàtiques aquí no n’hi ha gaires. Com que he estudiat a tots dos llocs (Perú i Catalunya) me n’adono que al meu país estem més acostumats a veure moltes més noies estudiant informàtica i treballant en aquesta àrea que no pas aquí, ara bé, això no suposa cap mena de diferència o discriminació.
A la meva feina no m’afecta el fet de ser una dona, intento millorar cada dia per poder oferir la millor atenció possible. El que sí requereix és d’un constant reciclatge i estudis per no perdre competències.
Al meu país estem més acostumats a veure moltes més noies estudiant informàtica i treballant en aquesta àrea que no pas aquí
Com és el teu dia a dia? En què consisteix la teva feina, quines són les principals incidències… No se solucionava tot amb un ALT+CTRL+SUPR? Mmm… som molt pesats amb el tema informàtic, els treballadors?
(Riu) I ara! La meva feina es centra molt en l’atenció als usuaris (personal d’oficines, personal dels centres com a directors/es, educadors/es, etc. ). Tota aquesta gent necessita estar en comunicació i amb uns elements informàtics que estiguin actualitzats, per tant, part de la nostra tasca consisteix en mantenir aquesta infraestructura en constant funcionament.
Ens trobem amb problemes de connexió, fallades dels equips, errades dels propis treballadors, etc. Nosaltres som el centre receptor d’aquestes incidències i de la resolució de les mateixes. Per atendre aquest volum (al voltant de 30 incidències diàries) hem de ser empàtics amb els treballadors i també resolutius.
Per afrontar aquestes tasques ens basem molt en una eina de tiquets que permet portar un control de les incidències i informar als usuaris de l’estat de les mateixes. Fins l’any passat aquesta eina no la teníem i era molt difícil fer-ne un bon seguiment.
Durant el 2018, hem hagut de fer un esforç per implicar als usuaris en la utilització d’aquesta eina. És el que més ens costa, que els usuaris en siguin conscients que l’ús d’aquesta eina és en benefici d’ells i d’elles.
Que som molt pesats, vaja. Però sort dels informàtics! I parlant d’això, bromes a part, estereotips a part: creus que la teva manera de ser ajuda en la teva feina?
Uf! Quina pregunta… Em considero una persona responsable, sincera, treballadora i exigent, un pèl impacient, ordenada, força casolana, amant dels meus. Crec que la meva forma de ser, em permet ser resolutiva, portar al dia tots el temes que hem de gestionar, tenir un control de les tasques del servei d’atenció a l’usuari. La meva vena perfeccionista fa que intenti sempre millorar el servei que donem, però no sempre assolim aquesta qualitat i arribem a on arribem.
La meva vena perfeccionista fa que intenti sempre millorar el servei que donem
Què et suggereix la paraula “migrant”?
Per mi migrant es equivalent a aquella persona que busca noves oportunitats siguin per necessitat o per evolucionar. En el meu cas, sí que hi havia una certa necessitat ja que a casa no em podien donar l’ajuda necessària.
A mi no em molesta que em preguntin d’on soc, m’agrada explicar d’on vinc. Ara bé, el que m’incomoda, es que la gent acostuma a parlar-me en castellà tot i que d’entrada jo els parlo en català. Això potser amb el temps i amb la millora del meu accent ha anat canviant i ara m’ho trobo menys.
A mi no em molesta que em preguntin d’on soc, m’agrada explicar d’on vinc
Com era el teu entorn al teu país d’origen? N’ha canviat la teva visió des que ets a Catalunya?
Quan vaig sortir de Perú considerava el meu país tercermundista, molt endarrerit en política, justícia social i respecte a les llibertats de les persones. Un cop arribada a Catalunya, em pensava que trobaria una societat molt més avançada…
I…
Que sí que trobo que hi ha més oportunitats i que esforçant-te pots millorar la teva situació, per exemple estudiant més, formant-te, aprenent la llengua del país, a diferència del meu país on el teu estrat social defineix clarament les oportunitats que puguis tenir en la vida.
Quina pregunta no t’he fet que t’agradaria que et fes?
“Digues un bon lloc per tastar la gastronomia peruana”. Llavors jo et contestaria que a Barcelona trobareu molts llocs, us recomano el Yakumanka (Carrer Valencia 207), car però absolutament espectacular, portat pel millor xef peruà, Gastón Acurio (amic d’en Ferran Adrià); el Ceviche 103 (Carrer Londres 103), modern, eclèctic.; ah! l Ají (Carrer Marina 19, Port Olímpic), fusió peruano-japonesa, fantàstic!Us diria que tasteu: ceviches, lomo saltado, ají de gallina, anticuchos, arroz chaufa, tamales .
I així, ens deixa la conversa amb la Belissa, una mica com quan s’està en la seva companyia, sempre a punt per riure i celebrar la vida amb un bon regust de boca!
