, , , ,

Els joves d’Oikia visiten la Universitat de Girona

Ens escriuen els mateixos joves del Centre d’Acollida Oikia de Girona (Fundació Resilis) per explicar-nos la seva visita a la Universitat de Girona


El dimarts 11 de juny els alumnes de l’aula del centre d’acollida Oikia vam poder fer una visitar el Campus de Montilivi de la Universitat de Girona.

Ens van acompanyar a fer la visita la Chiraf, una estudiant de química que ara està fent un màster i farà un doctorat, un professor de química de la universitat i un químic “youtuber” que fa experiments pel seu canal de difusió.

A banda de conèixer els diversos edificis de la universitat i el que s’estudia en cada un d’ells, el professor ens va parlar de la taula periòdica—que aquest any fa 150 anys!—i ens va posar exemples pràctics perquè entenguéssim com la podem aplicar en el nostre dia a dia.

La Chiraf ens va explicar com va arribar fins la universitat i ens va dir que a vegades les coses eren difícils però que si ens hi esforçàvem molt podríem aconseguir el que ens proposéssim. Ens va agradar molt que ens digués això!

Al final de tot el “youtuber” Aytam Soto ens va fer experiments químics amb nitrogen com els que fa en el seu canal. Les demostracions que ens va fer eren molt divertides i ens van sorprendre molt. Fins i tot ens van entrar ganes d’estudiar química!

 

, ,

Intercanvi d’impressions entre els joves del CA Oikia i els de l’IES de Celrà

Els joves del Centre d’Acollida Oikia de Girona ens han escrit perquè estan contents d’una visita que van rebre per part d’un grup d’estudiants i professors de l’IES de Celrà. Us deixem amb el seu text:


El 28 de febrer van visitar el Centre d’Acollida Oikia de Girona alumnes i professors de l’escola l’IES Celrà. Concretament, eren  una quinzena d’alumnes de 2n d’ESO. Van venir per veure com vivim al centre, com és la vida del Centre d’Acollida Oikia.

Vam explicar-los  com van arribar alguns nens a Espanya i que hi havia nois que van venir sota un camió i alguns d’ells van entrar amb barca.

En acabat els vam ensenyar les habitacions, les aules, la cuina i el despatx d’educadors de grans i petits.

Després d’una estona vàrem anar al pati, vam jugar a futbol , ping pong i volley tots junts.

Vam parlar d’algunes coses com l’escola i els hobbys que practiquem cada dia  i estem contents. També ens van explicar que aquí elles, com nosaltres, volen viure en pau, que no volen  racisme a Catalunya ni enlloc.

Volem donar les gràcies a aquest institut  per la visita al nostre Centre d’Acollida Oikia i també ens agradaria visitar el seu institut algun dia.

 

, ,

(OPINIÓ) Mena: al voltant de l’imaginari sobre el concepte

“Potser un enfocament positiu és aquell tan senzill de pensar que la diferència ens aporta valor”

En Ferran Capità, director del CA Oikia de Girona, escriu a l’ARA Comarques Gironines sobre com superar l’imaginari que pesa sobre els “menes” Llegiu-lo aquí 👉https://bit.ly/2C6qsCi


El concepte ‘mena’ difumina el que hi ha sota d’aquesta etiqueta: un vida concreta. Serveix per referir-nos-hi, com ho fan tota la resta de conceptes amb les coses, però en casos com aquest, quan el referent és un col·lectiu vulnerable, penso que ens allunya de la veritable realitat dels infants i els joves, amb noms i cognoms, que estan entre nosaltres i sense família.

La conflictivitat d’aquesta paraula amb la realitat la podem fer extensiva a la paraula ‘immigrant’, per exemple. Totes dues (mena i immigrant) són generalistes i despersonalitzen una realitat amb la intenció tranquil·litzadora de veure-la de lluny, des del sofà de la televisió, lamentant la vida de passada, des de la comoditat de la distància.

Si el que pretenem és no aïllar i jutjar aquestes persones, la fórmula és infal·lible: no els anomeneu ‘immigrants’, no incorporeu un fet de seguretat ciutadana i no sumeu al vostre imaginari uns quants titulars tendenciosos. Són els ingredients que asseguren la lectura simple, que dona un resultat clar i ràpid: xenofòbia i racisme, dues patologies socials que s’instal·len en nosaltres amb la mateixa facilitat que un bacteri.

Però l’anàlisi és molt més complexa i multifactorial. Ve de lluny: les persones tenim por, por a allò desconegut, por a allò diferent. Però la realitat és ben diferent de les nostres previsions: si us desfeu d’aquesta mirada, veureu el drama personal d’aquestes persones. I és que totes les seves històries tenen el mateix fil, són relats de desesperació. Històries crues conviuen amb els components socioculturals seductors d’occident, amb una esperança de futur sovint incerta i amb el mur més alt de tots: la soledat.

No són pocs i continuaran venint. Oblideu que aquesta situació és excepcional o d’un parell d’anys, conjuntural. Els processos migratoris formen part de la condició humana des dels orígens. Ho portem a dins, la genètica ens fa lluitar per sobreviure, viure millor, i si cal arriscar ho fem, sempre que les condicions ens empenyin a fer-ho.

Davant el drama migratori que viu el Mediterrani, ens cal una resposta ràpida. Una resposta cívica, com la que sempre hem donat quan ha sigut necessari. El nou país que volem construir també ens ha de fer sentir orgullosos de formar part d’un país obert, amable i acollidor. En aquest sentit, les respostes que es donin des de les administracions i des de la societat civil no poden ser d’urgència com fins ara. Cal organitzar i planificar les accions entre totes les administracions per abordar aquesta nova realitat, instal·lada entre la nostra. Les solucions d’acollida que únicament faciliten la concentració de joves en grans centres no garanteixen els drets que tenen com a infants. Per això cal complementar-la amb acció comunitària provinent del món local, acció que faciliti la integració d’aquests joves amb dificultats. I recursos. I respostes creatives i diferents a aquests reptes. Potser un enfocament positiu és aquell tan senzill de pensar que la diferència ens aporta valor, arriba on no arribem, introdueix mirades noves i maneres de fer diferents. Ens podem enriquir conjuntament i ho necessitem per sobreviure.

 

 

, ,

Xerrada dels Mossos d’Esquadra al Centre d’acollida Oikia de Girona

Els responsables del Centre d’Acollida Oikia de Girona (Fundació Resilis) ens fan arribar aquestes ratlles per explicar-nos una activitat que van realitzar durant el passat mes de juny en què van rebre la visita de dos agents dels Mossos d’Esquadra al Centre.


El passat dia 12 i 13 de Juny en Yassin i en Josep dels Mossos Esquadra varen fer una conferència sobre els delictes penals. Són unes xerrades que ofereixen a tots els centres educatius. Com que el centre d’acollida Oikia disposa d’aula no volem ser menys i per aquest motiu els vàrem convidar.

Els nois del centre van fer moltes preguntes i descobriren que la policia resol el 99% dels delictes. També ens explicaren els nostres drets i deures, van aprendre que tenen molts drets però també obligacions com per exemple ajudar algú que ho necessiti i avisar a la policia si presencien algun delicte o un accident.

Alguns dels nostres alumnes els hi agradaria ser policies i ajudar a millorar la societat. Esperem que tornin ben aviat!