, , ,

L’autèntica pandèmia

ferran capità

Us compartim l’article de Ferran Capità, director del Centre d’Acollida Oikia gestionat per la Fundació Resilis.

ferran capità

És tan cert com gastat dir que la Covid-19 ens ha posat a prova davant una situació totalment nova, que no hem disposat de les eines suficients ni tampoc de les fortaleses personals per entomar-la. I que les conseqüències han estat -en massa casos- dramàtiques i difícilment reparables. Voldríem no haver-ho descobert així, però la Covid també ens ha mostrat la gran capacitat de supervivència i adaptació que tenim. I és que l’instint per sobreviure i superar-nos ha permès que estiguéssim activats i atents per minimitzar l’impacte d’aquesta crisi.

Un dels grans aprenentatges del que estem vivint és que no tenim el control sobre el nostre entorn, i que l’única cosa que podem tenir apamada és la manera en què podem reaccionar-hi. En aquest sentit i ara més que mai, cal aprendre a millorar la nostra capacitat d’adaptació a la incertesa. De fet, la vida des dels seus orígens ha estat sempre incerta, perillosa i finita, tot i que en el curs de la història occidental –penso en les societats del primer món, és clar- plani aquesta pau aparent, aquesta manca de perills vitals. Potser aquesta branca acomodada de l’espècie humana s’està creient el miratge d’una vida sense sorpreses? A l’altra banda del mirall -els diria- hi ha persones que coneixen i viuen les crisis com un fet massa habitual, com era habitual reaccionar al perill dels predadors en plena natura, quan començàvem a dir-nos sàpiens.

Les administracions fins ara, han prioritzat -com no pot ser d’altra manera- la cura de la pandèmia, la investigació per trobar solucions ràpides i eficaces per tornar a reactivar l’economia, la prevenció i, en definitiva, retornar a la situació prèvia a l’arribada de la Covid-19.

Semblaria doncs, que la nova normalitat que reiteren els governs capitalistes consisteix en més del mateix. Però, si com a societat volem aprofitar l’oportunitat d’aquesta crisi per iniciar una transformació, no hauran servit de res les pèrdues que s’han generat durant aquest procés: gairebé dos milions de morts a nivell mundial, increment dels nivells de pobresa, exclusió social, desigualtat, greus afectacions emocionals, etc.

Es fa del tot necessari prendre mesures orientades clarament al desenvolupament sostenible: sostenibilitat mediambiental, econòmica i social. En definitiva, un nou model social que posi al centre el benestar de les persones i un nou model econòmic que preservi el nostre entorn. O ens transformem i invertim en les persones i en la preservació del medi ambient o no tindrem ni salut, ni vida ni món on viure.

Deia el filòsof francès Albert Camus que les pitjors epidèmies no són biològiques sinó morals. Potser és ara el moment per abordar una pandèmia molt més perillosa i letal que la del virus: la dels mercats i el sistema financer especulatiu. Uns mercats i una economia subjecte a l’especulació i la productivitat sense aturador i sense cap límit. Potser ara és el moment de posar en marxa un pla de xoc social que rescati les persones i alhora construir una nova política econòmica que transformi en humanes les seves estructures. Humanitzar la política econòmica és també tenir cura del nostre entorn.

Calen més evidències per demostrar que el model econòmic global actual només prioritza el consum i la riquesa per sobre de la justícia social i l’equitat?

Diuen que els números són l’exemple clar i concret de les polítiques públiques. Sorprenen doncs, els pressupostos de l’estat espanyol pel 2021 (PGE-2021) que no van en aquesta direcció i que perpetuen un status quo que ens aboca a un carreró sense sortida. Només cal mirar les xifres del pressupost on, en plena pandèmia, es destinen 9.072 M€ al ministeri de defensa, per sobre dels 7.330 M€ destinats a sanitat i 5.201 M€ destinats a serveis socials. Aquest és el reflex de la voluntat política del govern “més progressista de la història d’Espanya”. De què ens vol defensar amb aquests 9.072 milions?

D’altra banda, la injecció de 27.000 M€ que la Unió Europea ha de remetre a l’estat espanyol durant el 2021, com a avançament dels 140.0000 M€ assignats per fer front a la pandèmia, permet tenir cert optimisme que no sembla tenir en compte l’enorme crisi que estem patint. Tot i que és cert que en bona part les propostes van destinades a despesa social i inversions per crear ocupació i, en aquest sentit, cal celebrar l’increment tan important de la despesa social. Però cal no ens enlluernem amb les xifres i que ponderem el gran forat de la caixa on aniran a parar aquests diners.

I a Catalunya què hem de fer? És obligació del nou govern que s’erigeixi en les pròximes eleccions tenir un paper rellevant en el lideratge d’aquesta necessària transformació; sí, cal lluitar per la sobirania de país, sens dubte. Però sense sobirania energètica, alimentària, sense una redistribució democràtica dels recursos tornarem un model econòmic i social, caduc, incert i finit. Volem viure en llibertat, però en un país nou que assumeixi polítiques humanitzades i per a tothom. El cooperativisme creixent en molts sectors és un potent exemple que aglutina els valors i compromisos de l’economia per a la vida i el bé comú.

Moltes persones, organitzacions i entitats vinculades a l’economia social i solidària ja fa temps que lluiten per un món més just, equilibrat i respectuós. Però per tal de poder disposar de més incidència i impacte ens cal créixer, alçar la veu i, alhora, posar atenció a iniciatives transformadores que fa temps sorgeixen arreu. Ara bé, les propostes alternatives que cal accionar, han de capgirar el món que només dona resposta a uns interessos minoritaris i ho han de fer ara mateix. S’han d’acabar les excuses, o com diria Spike Lee, «Facts!». Comencem a guarir l’autèntica pandèmia?

, , , ,

La pandèmia al Marroc i els projectes de Cooperació al Desenvolupament

Us compartim aquest article d’Hatim Bourkadi, voluntari dels projectes de Cooperació al Marroc de la Fundació Utopia i Coordinador Pedagògic Centre Oikia – Educador Social.

La història del Marroc sempre ha estat marcada per successives onades d’epidèmies. Els i les historiadores destaquen els efectes devastadors de la pesta de 1799 que va buidar el país de la seva població, ciutats com Marràqueix i Fes van perdre respectivament el 83% i el 54% dels seus habitants. El segle XIX va ser testimoni de cinc grans onades de còlera intenses, que van afeblir al país demogràficament i econòmicament.

L’epidèmia del Coronavirus paralitza els sistemes de salut de tot el món així com l’economia mundial i el transcurs de la vida en totes les seves esferes. El Marroc no n’és l’excepció, malgrat l’eficient gestió de la primera onada, la pandèmia provoca una profunda recessió econòmica i social i posa en evidència el seu feble sistema sanitari. No obstant això, aquesta crisi sense precedents, va provocar una onada de solidaritat entre la ciutadania i va mobilitzar a tot el sector industrial per col·laborar amb el sector mèdic a afrontar la situació.

L’economia informal al Marroc és la més damnificada d’aquesta crisi. Un estudi de la confederació general d’empreses marroquines “CGEM”, xifra l’economia informal en més del 20% del PIB, segons les estadístiques de 2016 de l’Organització Mundial del Treball, el sector informal crea entre el 75% i el 89% dels llocs de treball al Marroc. En aquests moments milers de persones treballadores informals que es troben sense activitat i que de facto estan excloses de totes les xarxes de seguretat social. Una exclusió que pot tenir importants conseqüències sobre l’economia nacional, però també sobre la pau social del país.

El projecte de cooperació internacional “Incuba Fes”, coordinat per la fundació Plataforma Educativa, neix l’any 2013, amb l’objectiu d’ajudar a la incorporació de joves del Marroc, majoritàriament professionals i persones emprenedores del sector informal, al teixit empresarial marroquí, formant-les en l’àmbit de la gestió empresarial i ajudant-les a formar les seves pròpies empreses, fer-les duradores en el temps i promoure el desenvolupament sostenible del territori d’acció.

L’any 2017 neix “l’Altra Riba”, una iniciativa liderada per un grup de professionals d’àmplia experiència en el sector social, amb l’objectiu d’acompanyar als i les professionals de l’atenció a les persones amb necessitats especials i als i les joves tutelades pel govern Marroquí. És una iniciativa que pretén proporcionar formació, assessorament i intercanviar experiències entre país d’acollida i país receptor de joves emigrants, amb l’objectiu d’apoderar-nos mútuament, difondre un coneixement real i de primera mà del que significa migrar il·legalment, els problemes que es troben els i les joves menors quan arriben a les nostres costes, i oferir possibilitats laborals i formatives al seu propi municipi i ciutat marroquina, per totes aquelles que no volen deixar les seves famílies enrere, convertint la migració en una opció i no en l’única opció possible i desesperada, posant en perill la seva integritat.

La pandèmia va alentir la nostra tasca durant aquests mesos, però ens ha brindat l’oportunitat de poder exercir la nostra acció sense necessitat de la presència física. El projecte Incuba Fes en la seva actual edició, s’està desenvolupant de manera telemàtica, facilitant els equips informàtics de les sales de la formació a qui no tenen mitjans. En aquest sentit, l’equip pedagògic del projecte està fent un seguiment, des de la distància, dels diferents projectes de les persones emprenedores i un acompanyament físic en les diferents etapes dels projectes.

El projecte “l’Altra Riba” s’ha hagut d’adaptar a la situació obrint un pont de diàleg, i d’intercanvi i assessorament a les persones representants dels i les professionals d’un centre d’acolliment de menors a l’espera del retrobament tan esperat entre una riba del mediterrani i l’altre.

Amb aquest escrit, volem agrair a totes aquelles persones voluntàries, finançadores i col·laboradores dels projectes de la Fundació Utopia al Marroc. Sense vosaltres, i encara menys aquest any, la tasca no hauria estat possible. No ens donem per vençuts ni pervençudes, seguim endavant i ampliant col·laboracions al mateix Marroc alhora que promovem noves iniciatives.

Gràcies per estar al nostre costat un any tan difícil.

, , , , ,

Els joves del Centre d’Acollida Oikia visiten el museu Dalí

Els nois del centre d’acollida Oikia ens expliquen com van viure la visita al Museu Dalí de Figueres


El dia 14 de Gener vam anar a Figueres per veure el Museu-teatre Dalí. En Tamir, un noi del centre, va fer un maqueta de l’edifici torre Galatea molt maca i realista: era una representació artistica de Salvador Dalí i on va viure.

Aquell dia el matí els educadors i professors agafaven les furgonetes amb els nois amb molta energia i alegria de camí al museu. Un cop allà dins, les dues treballadores ens van realitzar una visita guiada on ens explicaven la història del museu i la vida de l’artista. Dins el museu estàvem envoltats de quadres, tots amb diferentes formes i significats. Cada sala té fotografies d’un mateix tema com pot ser l’amor la guerra, la tristesa, la solitud…etc. Cada sala té un vigilant de seguretat que vigila que no toquis les obres d’art i n’hi ha que no es poden fotografiar ja que són “sagrades” i no les té cap museu més.

Al museu no només hi havien fotografies i quadres, si no que també hi han vehicles com per exemple el seu cotxe amb tres persones d’escultura dins,  i prop d’ell havia una pila de rodes de tractor i, a sobre, havia una pastera de fusta. També hi havien altres escultures com una dona que no té mans i portava una roba d’estil saharawi. Ens van explicar que aquet regal pertanyia a un home que viu a Romania i va  regalar-li a Dalí i també hi havien molts regals a sobre de la paret. Dins del cotxe, comença a ploure si poses una moneda!

A la seva habitació havia al seu llit que estava molt net, hi havia un prestatge amb llibres i flors. A l’entrada de la seva habitació, hi havia una fotografia de Dalí i la seva dona, Gala, que estaven pintant.

També va venir a televisió de Figueres (tramuntana TV), que ens van fer preguntes i van felicitar en Temir per la seva gran obra d’Art.

Ens ha agradat molt el surrealisme de Salvador Dalí.

Annas i Mohamed.

, , , , ,

Un pont entre el Marroc i Catalunya

“Creiem que Incuba és un projecte exemplar i que, gràcies a la tasca coral d’organitzacions públiques i entitats socials, pot donar resposta a les necessitats reals dels joves, i especialment les dones marroquins”


Del 16 al 20 d’Agost un equip encapçalat per la Fundació Utopia i voluntaris en cooperació internacional de la Fundació Resilis, van poder viure una experiència d’intercanvi entre les realitats de l’Accio Social a Catalunya i al Marroc respectivament.

El viatge tenia dos objectius: En primer lloc, començar a establir aliances per tal de replicar el Projecte Incuba a la ciutat de Tetuan, i en segon lloc, dur a terme per primera vegada, un intercanvi professional entre Educadors socials del centre Oikia de Girona i professionals de l’orfanat de Fez que van visitar.

El projecte Incuba s’està realitzant amb èxit des del 2014 a Fez i ara des de la Fundació Utopia,dedicada a la cooperació internacional,  es vol realitzar la mateixa tasca a la ciutat de Tetuan, on molts joves arriben de tot el Marroc, per buscar oportunitats i una vida millor.

El projecte de cooperació l’Altra Riba, centrat en menors d’edat en situació de vulnerabilitat greu o acollits en orfanats del país.

“Creiem que Incuba és un projecte exemplar i que, gràcies a la tasca coral d’organitzacions públiques i entitats socials, pot donar resposta a les necessitats reals dels joves, i especialment les dones marroquins” -Ens explica la Raquel Sabater, responsable de la Fundació Utopia.

En quant a la Formació i intercanvi entre Educadors, es tracta d’un dels objectius del nou projecte de cooperació l’Altra Riba, centrat en menors d’edat en situació de vulnerabilitat greu o acollits en orfanats del país.

La formació va consistir en 12 hores de reunions i trobades entre els voluntaris de Resilis i els professionals que tenen cura dels infants en un dels centres d’acollida de menors orfes més grans de tot Fez. 140 nens acollits i més de 60 professionals.

 

 

 

, ,

Els joves d’OIKIA s’expressen sense filtres al XIV Festival Inund’art

Els joves d’OIKIA s’expressen sense filtres al XIV Festival Inund’art a Girona

A la deriva és el títol d’aquesta instal·lació artística al Pont de les peixateries durant el Festival Inund’art de Girona.

La proposta ha donat veu a través d’escrits dins ampolles a alguns joves que ara viuen en Centres d’acollida o CRAES.

Dins la franja de taller, alumnes de 3r d’ESO de l’Institut de Sils van proposar als joves de l’aula Oikia i que han marxat sols del seu país, a col·laborar i formar part en el seu projecte d’intervenció artística dins el Festival Inund’art.

Els textos, dins les ampolles, eren escrits fets directament per ells, expressant desitjos, pors, tristeses i il·lusions, destinats als mateixos alumnes de l’IES. La cerca d’una altra vida, la dura realitat viscuda, desitjos pors i il·lusions … Una expressió directa i sense filtres.

, ,

Joves del Centre d’Acollida Oikia visiten l’IES Celrà

En Mohamed i l’Abderrahim, dos dels joves que viuen al CA Oikia (Fundació Resilis) ens expliquen que bé va anar la visita de tornada a l’IES Celrà.


El dimecres 3 d’abril alumnes, educadors i professors del Centre d’acollida Oikia vam visitar l’IES Celrà. Ja és la tercera trobada que fem! Només d’arribar, vam fer una foto de grup a la porta de l’institut.

En primer lloc ens va rebre el director i tot seguit els alumnes de 2n d’ESO ens van fer una visita guiada per l’institut: l’aula de dibuix, de tecnologia, música, tallers, informàtica, el pati, el bar… Després vam ballar i cantar unes cançons que havien preparat i també els vam ensenyar a ballar música marroquí.

Abans que plogués  vam sortir al pati i vam jugar una sèrie de jocs com el pichi i el samurai. No hi havíem jugat mai, nosaltres!

Quan jugàvem, plovia molt i vam entrar a la sala i vam esmorzar pastissos i refrescs. El dia anterior grans i petits vam fer al taller de cuina un pastissos de poma i xocolata per portar-los a les noies i professors de l’IES Celrà. Ells també van preparar-ne alguns, també molt bons…

Després d’haver acabat de menjar hi va haver mitja hora de sortir el pati i vam aprofitar l’oportunitat de parlar i jugar amb les noies.

Després, els vam donar una foto de grup que havíem fet  al centre la vegada que van venir i elles ens van regalar una bossa de roba amb un estampat fet per elles i amb l’escrit “La barrera més gran és el  teu silenci”.

Després d’acabar vam fer la darrera foto amb les noies i els professors, per tenir un bon record d’un dia genial!

Mohamed M. i Abderrahim H.q

, ,

Capgirant el format clàssic de la institucionalització

En Ferran Capità, director del CA Oikia escriu aquest article d’opinió al social.cat

Si parlem avui en dia de centres de menors i d’institucions de protecció és per evidenciar la seva profunda crisi. Ja fa un temps que s’han accentuat les dificultats de legitimació d’unes institucions creades per mantenir un tipus de control social que està en procés de desaparició.

Que les institucions que ofereixen protecció a aquests menors han de ser més petites i més normalitzadores, és una frase que, només a nivell intuïtiu ja es mostra clarament plausible. En aquesta línia, els estudis ens mostren que és possible viure satisfactòriament en un entorn residencial, sempre que sigui de qualitat i el més semblant al nucli familiar. A més, hi hauria un acord més o menys ampli en el sentit que la millora de la situació de les institucions requereix l’augment de la inversió pública per tal de reduir-ne la capacitat, millorar la gestió i definir un pla organitzatiu per perfils que garanteixi els drets dels infants i adolescents, però que alhora no els estigmatitzi segons les problemàtiques.

Tanmateix, per complir amb la garantia de drets dels infants i joves es fa absolutament necessari que hi hagi una harmonització de condicions. Sota aquesta premissa, resulten inadmissibles les desigualtats actuals entre centres segons titularitat, tant de les condicions físiques dels serveis, com de les condicions laborals dels professionals i el seu reconeixement. Cal portar a la realitat i als fets la condició de serveis públics i treballadors públics a través de la millora de les clàusules de contractació i la supervisió, incloent-hi l’avaluació tècnica dels projectes educatius.

Caldria explorar aquestes vies i potser incorporar certes figures professionals provinents de l’àmbit de la discapacitat com l’assistent personal; rol que proporciona el suport necessari a una persona per tal de poder dur a terme el seu projecte de vida amb la màxima autonomia

Es posa de manifest dia rere dia la situació actual dels centres de menors quant a conflictivitat, sobreocupació i manca de recursos (tant professionals com econòmics dels mateixos), incloent-hi la gran arribada de menors no acompanyats, que pressiona la seva sostenibilitat. La relació entre la vigilància i el control obert i continu no es pot donar a partir del confinament en establiments massificats sinó que caldria que fos a partir de la creació de xarxes de lligam dels infants i joves amb diferents agents, col·lectius i entitats de la comunitat. En aquest sentit, i tal com habitualment es diu, davant de situacions diferents no podem donar les respostes de sempre.

La millora del benestar dels infants i joves tutelats implica potenciar decididament els acolliments familiars tant en família extensa com en família aliena. La família és l‘element socialitzador per excel·lència. En elles es poden produir accions facilitadores de tal socialització. També exigeix posar la formació i l’escola com a elements centrals que compensin i afavoreixin el seu benestar. La integració escolar millora a mitjà i llarg termini els processos d’inclusió social. També potenciar el paper de les amistats i de les activitats de lleure fomenten de forma exponencial la normalització.

La família és l‘element socialitzador per excel·lència. En elles es poden produir accions facilitadores de tal socialització. També exigeix posar la formació i l’escola com a elements centrals que compensin i afavoreixin el seu benestar.

De rebot de totes les dificultats que deriven del format clàssic de la institucionalització, darrerament han sorgit reflexions i propostes complementàries al manteniment d’algunes institucions especialitzades i que recauen sota el concepte de “extitució”. El prefix ‘ex’ ens indica treballar des de fora, i reconeix poder intervenir des d’altres entorns no residencials, més comunitaris. Per exemple, ara parlem de “centres de dia”, és a dir, sorgeixen formats no presencials d’intervenció. Caldria explorar aquestes vies i potser incorporar certes figures professionals provinents de l’àmbit de la discapacitat com l’assistent personal; rol que proporciona el suport necessari a una persona per tal de poder dur a terme el seu projecte de vida amb la màxima autonomia i autodeterminació, tot garantint l’exercici de drets i la igualtat de condicions de la resta de la ciutadania.

Tal com diu el psicòleg i educador Jaume Funes, “encara que no confiem en la institució (segurament hem de continuar essent un punt desconfiats) s’haurà de seguir educant, ajudant”. Necessitem, però, d’unes noves polítiques adaptades, que tinguin la vista posada al nou món i receptives a les necessitats. La nova política necessita la participació activa dels professionals del sector des d’un inici. I el sector clama per un reconeixement social i laboral de la complexa tasca que es desenvolupa, sovint de forma anònima i desconeguda per la societat.

,

el CA Oikia va participar en una iniciativa del club de petanca de Santa Eugènia

Girona. Activitats a la plaça del Barco de Girona amb menors immigrants no acompanyats.

Més activitats educatives i d’acollida i menys actuacions policials. Aquesta és la reivindicació que va fer el president de la mancomunitat de veïns de Santa Eugènia, Ramon Macaya, durant la jornada que es va desenvolupar a diferents indrets del barri adreçada als menors estrangers no acompanyats (MENA) que es troben en aquests moments al centre d’acollida Oikia”.
El dia 20 de desembre el CA Oikia va participar en una iniciativa del club de petanca de Santa Eugènia.El Punt Avui se’n va fer ressò i ho recollim aquí.

, ,

Posar en joc inclusió, llengua i esperit de barri

Des d’Oikia Girona ens expliquen una activitat que van fer amb l’Ateneu de Santa Eugènia: Petanca! Sí,se’ns fa estrany veure joves jugant a petanca, però ho tenen molt clar: jugar a la pentanca és inclusió, llengua i barri. Voleu veure’ls jugar?


El passat dia 27 i 29 de novembre els nois del centre d’acollida Oikia van jugar a la petanca amb l’Ateneu de santa Eugènia. La petanca és un esport molt popular i valorat al Marroc, els nois hi juguen habitualment.

Abans de començar l’activitat van visitar el centre cívic de Can Ninetes, allà tres educadores els hi van explicar els serveis que s’ofereixen des del centre; orientació laboral, serveis socials, ajuntament, activitats d’oci .a més a més els hi van ensenyar l’espai Marfà on hi havia grups de música assajant, també van poder visitar l’Ateneu de Santa Eugènia.

Ha sigut una gran experiència intergeneracional i intercultural que de ben segur que tornarem a repetir.

Un cop esmorzats i contents per la bona rebuda per part dels professionals de Can Ninetes i de l’Ateneu anem a la plaça del Barco. Allà els esperaven en Paco, en Kike i en Marcel, són voluntaris (la gran majoria) jubilats. Tots tres són jugadors molt experimentats. A més de jugar a la petanca intenten dinamitzar el barri a través d’aquest joc.

Els nois del centre van poder aprendre alguns trucs i estratègies per jugar millor. Després d’escoltar els consells van jugar un parell de partides.

Els Joves d’Oikia els hi ha agradat molt i demanen repetir-ho perquè a més, de passar-ho bé aprenen la llengua catalana i castellana, per què han de comunicar-se amb els voluntaris. Ha sigut una gran experiència intergeneracional i intercultural que de ben segur que tornarem a repetir.

, , ,

Els joves del CA Oikia visiten les ruïnes d’Empúries

Des del Centre d’Acollida Oikia (Fundació Resilis), ens envien aquestes ratlles per explicar-nos com va anar la sortida que van fer a principis de juliol a les ruïnes d’Empúries.


Els joves del centre d’acollida Oikia el passat 4 i 5 de juliol van anar a fer una visita a les ruïnes d’Empúries.

“Vàrem tenir la gran sort que la guia del museu parla Darijà (Àrab Marroquí)”. Els nois van quedar molt sorpresos que una noia catalana parles tan bé la seua llengua.

Van passejar-se pel cardo i el decumanus (carrers principals), de la ciutat grega i romana van descobrir l’Esclepi, un semidéu que protegia la ciutat grega i Serapis una altra deessa. Els grecs tenien molts deus i podien ser homes i dones.

Els adolescents varen adonar-se que la cultura del Marroc i la catalana comparteixen part del seu origen. Algunes tradicions gregues encara són ben present a la societat marroquina, com per exemple; el triclini (mena de llit, butaca llarga), les termes o banys públics molts semblants als hammams marroquins.

Els adolescents varen adonar-se que la cultura del Marroc i la catalana comparteixen part del seu origen

Els treballadors del museu van ser molt simpàtics, i van regalar un llapis amb motius grecs a cada un dels joves.

No s’esperaven que unes simples pedres poguessin ensenyar-los tantes coses!