, ,

Posar en joc inclusió, llengua i esperit de barri

Des d’Oikia Girona ens expliquen una activitat que van fer amb l’Ateneu de Santa Eugènia: Petanca! Sí,se’ns fa estrany veure joves jugant a petanca, però ho tenen molt clar: jugar a la pentanca és inclusió, llengua i barri. Voleu veure’ls jugar?


El passat dia 27 i 29 de novembre els nois del centre d’acollida Oikia van jugar a la petanca amb l’Ateneu de santa Eugènia. La petanca és un esport molt popular i valorat al Marroc, els nois hi juguen habitualment.

Abans de començar l’activitat van visitar el centre cívic de Can Ninetes, allà tres educadores els hi van explicar els serveis que s’ofereixen des del centre; orientació laboral, serveis socials, ajuntament, activitats d’oci .a més a més els hi van ensenyar l’espai Marfà on hi havia grups de música assajant, també van poder visitar l’Ateneu de Santa Eugènia.

Ha sigut una gran experiència intergeneracional i intercultural que de ben segur que tornarem a repetir.

Un cop esmorzats i contents per la bona rebuda per part dels professionals de Can Ninetes i de l’Ateneu anem a la plaça del Barco. Allà els esperaven en Paco, en Kike i en Marcel, són voluntaris (la gran majoria) jubilats. Tots tres són jugadors molt experimentats. A més de jugar a la petanca intenten dinamitzar el barri a través d’aquest joc.

Els nois del centre van poder aprendre alguns trucs i estratègies per jugar millor. Després d’escoltar els consells van jugar un parell de partides.

Els Joves d’Oikia els hi ha agradat molt i demanen repetir-ho perquè a més, de passar-ho bé aprenen la llengua catalana i castellana, per què han de comunicar-se amb els voluntaris. Ha sigut una gran experiència intergeneracional i intercultural que de ben segur que tornarem a repetir.

, , ,

Els joves del CA Oikia visiten les ruïnes d’Empúries

Des del Centre d’Acollida Oikia (Fundació Resilis), ens envien aquestes ratlles per explicar-nos com va anar la sortida que van fer a principis de juliol a les ruïnes d’Empúries.


Els joves del centre d’acollida Oikia el passat 4 i 5 de juliol van anar a fer una visita a les ruïnes d’Empúries.

“Vàrem tenir la gran sort que la guia del museu parla Darijà (Àrab Marroquí)”. Els nois van quedar molt sorpresos que una noia catalana parles tan bé la seua llengua.

Van passejar-se pel cardo i el decumanus (carrers principals), de la ciutat grega i romana van descobrir l’Esclepi, un semidéu que protegia la ciutat grega i Serapis una altra deessa. Els grecs tenien molts deus i podien ser homes i dones.

Els adolescents varen adonar-se que la cultura del Marroc i la catalana comparteixen part del seu origen. Algunes tradicions gregues encara són ben present a la societat marroquina, com per exemple; el triclini (mena de llit, butaca llarga), les termes o banys públics molts semblants als hammams marroquins.

Els adolescents varen adonar-se que la cultura del Marroc i la catalana comparteixen part del seu origen

Els treballadors del museu van ser molt simpàtics, i van regalar un llapis amb motius grecs a cada un dels joves.

No s’esperaven que unes simples pedres poguessin ensenyar-los tantes coses!