, , ,

#sijopujotutambe

En Lluís Castells, voluntari de Residència La Duna de Fundació Astres, ens explica en primera persona el seu projecte #sijopujotutambe que ha desenvolupat amb l’ajuda de la Unió Excursionista Lo Passador.

En Lluis ens explica…

Sóc una persona senzilla i de gustos senzills. Un cop ets dins del món Running sempre et marques objectius personals, et fiques un rellotge i encens el cronòmetre…. però em vaig donar compte que allò que feia no em satisfeia….
Penso que som una generació egoista, que només veiem el que tenim davant els nostres ulls. A partir d’aquest moment i participant en una cursa em vaig fer una pregunta.. Totes les persones poden gaudir com jo de fer una cursa?

En aquest moment vaig decidir que aquest viatge de córrer 10 km no els faria sol, sinó que em buscaria un/a company/a de viatge. Els inicis van ser complicats, com totes les coses. Xavier i jo vàrem començar fent les curses de les Running Series de Terres de L’Ebre. Van ser difícils, tot i que Xavier posa les coses molt fàcils i ens vam entendre al moment i cada quilòmetre que fèiem ens apropava més i més, fins al punt que el nostre llenguatge són les mirades i els gestos, les paraules ens sobren.

Xavier és molt pragmàtic i sap aprofitar les oportunitats que li dóna la vida; és capaç de parar el temps, el seu i el de les persones que l’envolten i a conseqüència fa que la resta del món siguin capaces d’aturar el rellotge que porten al canell i veure el que tenen davant i gaudir del que estan fent.

Un dia entrenant vaig anar a pujar a la Foradada. Una muntanya de la serralada del Montsià, em vaig seure a la punta de la Roca del punt més alt i, contemplant el paisatge de Delta, vaig dir “AQUÍ TENIM QUE PUJAR A XAVIER”.

Al baixar i marxar cap a casa, la meva dona (la PAD de La Duna) estava al sofà i li vaig dir:

  • Saps què he pensat avui, quan estava dalt de la Foradada?
  • Què? Em fas por… – em va contestar.
  • Que pujarem en Xavier a la Foradada – i jo, mentre esperava una resposta negativa, la meva dona em va respondre:
  • D’acord, ens fiquem amb això

Vaig pensar, està més boja que jo! I a partir d’aquí vam començar el Projecte #sijopujotutambé.

Vàrem començar a buscar informació sobre cadires de rodes especials i si algú coneixia aquesta pràctica. Aquesta recerca ens va portar a conèixer una associació que es diu Cazaretos, que es troben situats a Valencia, gent que ja fa 3 anys que pugen a persones amb discapacitat a la muntanya amb les cadires Joëlette. Aquestes cadires es fabriquen a França de manera artesanal.

Teníem clar que aquest Projecte no podíem fer-lo sols, i ens vam posar en contacte amb la Unió Esportista Lo Passador de Deltebre, una Associació que practica diferents esports; un grup de persones meravelloses que no van dubtar ni per un moment en unir-se al Projecte #sijopujotutambe. Sense ells no haguéssim pujat a la Foradada amb en Xavier.


Enllaços d’interès:

, , ,

10 d’Octubre: Dia Mundial de la Salut Mental

Aquest dijous, dia 10 d’octubre, El Centre Residencial La Duna (Fundació Astres) celebra el Dia Mundial de la Salut Mental, en el qual buscarà, de nou, concentrar l’atenció i la participació  en la pròpia comunitat de Deltebre. Ens escriuen des de Deltebre:


Per Gemma Navarro, psicòloga de La Duna

“Les creences, les actituds i les reaccions socials incideixen en gran mesura a la vida de les persones amb malaltia mental”.  

Les creences, les actituds i les reaccions socials incideixen en gran mesura a la vida de les persones amb malaltia mental. Hem de ser conscients que darrera de cada malaltia mental, hi ha una persona que la posiciona com a eix central en la seva biografia, com la seva marca, la seva essència. En massa ocasions la societat utilitza etiquetes amb marca negativa per parlar de salut mental; el boig, la depressiva, el maníac, el psicòtic, etc. Etiquetatges que donen peu a l’exclusió, a la diferència i a la desigualtat social.

El nostre dia a dia és el de potenciar l’aprenentatge i expressió de nous comportaments per afavorir mecanismes d’autogovern i de resposta. Busquem noves oportunitats, noves formes de fer. Busquem desaprendre conductes per aprendre’n de noves. No es tracta d’obviar les dificultats, la discapacitat ni els factors de risc, sinó d’invertir energia durant tot un procés de descoberta i d’apropament global sobre la pròpia valua i el reconeixement de la seva persona dins una comunitat local. Pertànyer a un espai o grup social és vital.

En massa ocasions la societat utilitza etiquetes amb marca negativa per parlar de salut mental

La interacció directa en i amb la comunitat local és un dels eixos transversals del nostre projecte de centre. Des de La Duna considerem la nostra pròpia Comunitat la xarxa més valuosa i significativa. La comunitat ens ofereix la proximitat, fonamental per treballar des d’una atenció integral i integrada, per crear vincles socials i de confiança i per fomentar el sentiment de pertinença i context. És per això que ens esforcen en obrir-nos cap a ella i aprofitar tots els recursos que ens ofereix, tant a nivell institucional com a nivell de teixit associatiu.

Donar resposta a les persones usuàries que pateixen malaltia mental requereix de la comprensió i coresponsabilitat ciutadana

Donar resposta a les persones usuàries que pateixen malaltia mental requereix de la comprensió i coresponsabilitat ciutadana. Els ciutadans hem de portar a terme accions i establir compromisos per a l’execució; la xarxa ha de reconèixer la importància que pren la integració social en el desenvolupament del individu i és necessari incidir-hi per tal d’afavorir la inclusió, assegurar la participació en la presa de decisions que afecta a les seves vides i l’accés als seus drets fonamentals.

Aprofitant  els serveis i recursos de la nostra Comunitat consolidem la nostra presència participativa al Festival Deltebre Dansa (Festival de dansa internacional), participem de les festes del poble (Carnestoltes, Festa Major, Mercat i Fires, Cavalcada de Reis, etc.), som usuaris habituals de la Biblioteca Municipal i també participem activament amb escoles, associacions esportives, etc. El Grup de Teatre La Duna i l’Escola Riumar és un clar exemple també de com a través dels espectacles, hem aconseguit fer caure el mur d’estereotips i pors que aïllen i fan invisibles aquestes persones i demostrar que ningú pot ser prejutjar per la seva condició. 

Usuàries i usuaris de La Residència Duna en una anterior celebració del Dia Mundial de la Salut Mental

 

Voleu saber més sobre La Duna? Llegiu aquest article que els vam dedicar