, , ,

Invisibilitat

M’ha dit la meva companya d’oficina, tècnica d’igualtat, que si no em sap greu fer un petit escrit sobre l’equitat de gènere en els nostres projectes de Cooperació al desenvolupament. I, automàticament he pensat…. és igual que parli des de la perspectiva dels projectes al Marroc, a Guatemala o al Senegal… no importa l’espai d’intervenció, perquè la lluita (tristament) és la mateixa, tot i les distàncies culturals que hi pugui haver.
I he volgut titular aquest escrit amb una paraula que em ve al cap cada vegada que treballo amb dones allà on sigui: Invisibilitat.

I a partir d’aquí, de la Invisibilitat intrínseca de tota dona que és alhora professional, dona i cuidadora (no especifico “mare” donat que mares ho som totes d’una manera o altra), es dissenyen les estratègies a cada projecte, per donar-li veu, vot  i accés a qualsevol espai social i comunitari.

Puc començar a exposar els projectes i a estendre’m en el treball en defensa dels drets humans i socials vulnerats a causa d’aquesta invisibilitat. I com des dels equips de treball al territori i aquí a Catalunya, fem mans i mànigues per buscar recursos i treure energia d’on calgui,  per apoderar i fer brillar tantes i tantes persones, que no per invisibles, deixen de ser el 51% de població als seus països…
Però sabent del cert que no hi ha temps ni espai per un anàlisi acurat en un mitjà divulgatiu com aquest, només permeteu-me uns exemples, que sempre és bo saber que darrere les paraules escrites hi ha vides, somriures i mirades.

La … (posa tu el nom que més t’agradi)… té tres infants menors d’edat i un marit. Ella diu que el marit és com si fossin dos o tres infants més, si s’ha de comptabilitzar la feina (invisible) que porta. A part, ella va demostrar ser una noia espavilada i tossuda, i gràcies a l’educació pública del seu país va poder formar-se i és llicenciada. No ha exercit mai la seva professió. Té 40 anys.

Em mira amb nostàlgia i em diu: “Veig créixer els meus fills i filles, i que la meva família està cuidada i feliç, i això em satisfà molt… encara que ningú em pregunti mai si m’hagués agradat exercir la meva professió, si per un sol dia, m’hagués agradat ser jo mateixa” …

No cal que afegeixi res, no?

La … (ja has triat un altre nom?)… va haver de deixar d’anar a l’escola als 11 anys. La seva mare, que no sap llegir ni escriure perquè no va poder anar fins als 6 anys a l’escola, es va posar malalta i ningú es podia fer càrrec de la casa ni dels germans i germanes petites. El pare treballava tot el dia i somriu burleta quan li pregunto si els germans i germanes grans o ell podrien haver donat un cop de mà a les tasques de la llar perquè ella no hagués d’abandonar l’escolarització…

“M’agrada tant participar dels projectes que es realitzen, ara que sóc més gran, m’adono que tinc tant per aprendre! És una llàstima que el meu futur passi per quedar-me al poble i no poder viure el meu somni d’anar a la capital i estudiar… però saps què et dic? Les meves filles ho tindran ben diferent, perquè els demostraré com d’emprenedora i potent pot ser una mare com jo, que puc aixecar el meu negoci i mantenir-lo, perquè haver organitzat casa meva tants anys, m’ha donat eines imprescindibles”

… sense comentaris. Olé tu!

I ara en ve un altre….

La … és llicenciada, professional reconeguda i guanya un sou equiparable als seus col·legues masculins. Viu en una casa preciosa, es cuida molt i té un càrrec molt important al govern del seu país. Va estudiar als Estats Units gràcies a beques i a les possibilitats i l’esforç de la seva família, és una persona influent i amb poder en un país on és estrany que una dona arribi tant lluny.

Té 37 anys.  La felicito i li faig saber la meva admiració per tot el que està fent.

I em mira, una mica trista i la … em diu “He fet tot el que s’havia de fer per arribar a ser una bona professional i tenir un lloc de responsabilitat des del qual es puguin canviar les coses… i saps que hem diuen el meu pare, la meva mare i els i les germanes cada cop que els vaig a veure? Que quan penso tenir fills o filles i un marit que em cuidi, que se’m passarà l’arròs. I aquest és el seu tema preferit a les reunions familiars…”

Res a dir, oi?

Facis el que facis, al no poder arribar a tot com si fossis superwoman, et fa sentir culpable. Trista. Abatuda. Vençuda. Invisible als ulls que et miren.

Doncs no.

Els projectes de cooperació que desenvolupem volen lluitar contra això i cada pas, cada iniciativa, on les noies poden allargar la seva escolarització  gràcies a una bicicleta, on cada dona pot obrir el seu negoci gràcies a una formació en emprenedoria,  on cada nena és alimentada correctament pel seu creixement òptim… són focus que il·luminen i lluiten per donar llum i visibilitat.

Ah… potser ha semblat que parlo només dels projectes als països on col·laborem, no? Doncs… malauradament, i salvant les distàncies i agraint a tantes dones que han brillat abans que nosaltres, per descomptat, aquí a casa nostra la Invisibilitat també està present en molts camps. No deixem de lluitar, que no està tot guanyat, ni aquí ni allà.

Feliç dècada de la dona visible!

Raquel Sabater i Ten
Coordinació General de Fundació Utopia

, , , ,

Diem adéu al projecte Nahual 2019

Un any més, el projecte Nahual (encarnat enguany per la Sucely i la Katty) ha deixat emprempta al nostre territori. Se’n van havent fet sentir la seva expertesa i la seva veu, carregades de bons moments i d’aprenentatges. L’enriquiment ha estat mutu, val a dir! Des de Plataforma Educativa els desitgem un bon viatge de tornada i molta força per continuar treballant per fer d’aquest món un lloc més digne per a totes les dones i les seves famílies. 


Us deixem amb un petit recull del seu pas per Girona:

Programa Televisió de Girona MIRADES

Entrevista de Pau Lanao al Punt Avui

A la 14ena nit del voluntariat acompanyades de voluntàries

Activitat amb el grup de dones del Centre Cívic Ter

Taller amb joves al CREI La Ginesta (projecte educatiu de Fundació Resilis)

 

, , ,

Diem adeu al projecte Chajinel

“Tenim moltes ganes de continuar endavant els propers anys!”

Aquesta setmanaha estat l’última del projecte Chajinel, una iniciativa molt ben rebuda per la Facultat d’infermeria i Medicina de la UDG.

Gràcies a tots i totes que l’heu feta possible!

“Era un projecte nou, però amb el llistó tant alt que ha deixat l’Amanda com a gran professional Guateamtenca que és, tenim moltes ganes de continuar endavant els propers anys!” – Explica la Raquel Sabater, responsable del projecte

Al centre, l'Amanda, l'enfermera guatemalteca que ha estat l'ànima d'aquest projecte de cooperació

Al centre, l’Amanda, l’enfermera guatemalteca que ha estat l’ànima d’aquest projecte de cooperació

, , , , , , , ,

Quan arriba la recta final tenim ganes de dir gràcies!

Cap de setmana dedicat als projectes Nahual i Chajinel i als voluntaris i voluntàries que hi participen.

Ja ha arribat el Desembre, això vol dir que estem a la recta final de projectes com el Chajinel i el Nahual. Han estat uns mesos intensos de col·laboració i aprenentage i n’estem segurs que repetirem havent incorporat el millor d’aquestes experiències.

A les imatges podeu veure que ha estat un cap de setmana intens per les integrants dels nostres projectes de cooperació al desenvolupament i el nostre univers constel·lats de persones voluntàries que se sumen a donar suport a la nostra activitat i que fan que l’estança d’aquestes persones i grans professionals sigui encara més profitosa.

Gràcies, Pep, Neus, Javier, Jordi, Susana, Mouna, Christine, Lily… sou tan valuosos!

Gràcies també als finançadors i als col.laboradors que fan possible un aprenentatge mutu com aquest.

Gracias amigas! Gracias amigos!

Els i les participants del projecte Nahual i Chajinel, acompanyades de les persones voluntaries durant la Nit del voluntariat i el comiat que els van fer a Can Moragues

, , , ,

Voluntariat i cooperació, cosins germans

El voluntariat és indispensable en el projecte d’Educació pel Desenvolupament Nahual i pel projecte de Sensibilització i Aprenentatge compartit, Chajinel. Què és, el voluntariat, sinó el parent més directe de la cooperació? ;P

Gràcies als més de 30 voluntaris/es que fan possible unes accions continuades durant gairebé tres mesos.

Cada cop som més les persones implicades, que es mouen per un món més just i la defensa dels drets humans per tothom i a tot arreu. A la imatge, una altra mostra:

La voluntària Belissa Mendez fent d’amfitriona a Barcelona de les participants Nahual i Chajinel 2019

,

Chajinel és cooperació, salut i sentit

El projecte Chajinel és un projecte de Sensibilització i Educació pel Desenvolupament de la Fundació Plataforma Educativa, lligat al projecte que executem a Guatemala contra la desnutrició Infantil des de fa 4 anys: Infància en Risc al departament de Totonicapan.

Per primera vegada, hem unit esforços amb el Grau d’Infermeria de la UDG i l’Ajuntament de Girona per dur a terme un projecte aquí a Catalunya, que dóni a conèixer la situació dels infants desnodrits i la tasca que es realitza amb la nostra contrapart del Sud i l’hospital estatal, tots units per la lluita contra la desnutrició dels infants de 0 a 5 anys en situació d’alt risc per manca d’una alimentació correcte i nutritiva.


L’Amanda és infermera i activista social a Guatemala i ve a compartir uns mesos amb nosaltres, per ensenyar i per apendre en un projecte d’intercanvi de realitats i de coneixements centrats en la salut materno infantil.

L'Amanda i la Lily davant la seu de Plataforma Educativa a Girona

L’Amanda i la Lily davant la seu de Plataforma Educativa a Girona

, , , ,

Estrenem projecte: el Chajinel

Aquest mes d’octubre, la Fundació Plataforma Educativa, dins la seva línia de Cooperació al Desenvolupament i Sensibilització a la ciutadania,  inicia, juntament amb la UdG, el projecte Chajinel, una nova iniciativa que promou una experiència formativa, a través de l’arribada d’un/a professional de la salut materna-infantil titulat/da en infermeria, de Centreamèica (Guatemala), i que col·labori amb el projecte de cooperació internacional Infància en Risc – Lluita contra la desnutrició infantil a Guatemala.

L’objectiu és que aquest/a professional es formi i sensibilitzi la ciutadania gironina i alhora, comparteixi els seus coneixements en l’àmbit d’atenció als infants i a la cura de la mares i infants en situació de desnutrició crònica, malalties derivades o prematuritat, compartint i aprenent de professionals de Catalunya i establint un intercanvi enriquidor que promogui canvis en ambdues comunitats.

La persona seleccionada per aquesta primera edició és l’Amanda Maria Pastor. Aquesta professional d’infermeria, realitzarà una estada de dos mesos a Girona, i realitzarà xerrades de sensibilització, assistirà a formacions i organitzarà trobades formals i informals amb diferents agents de salut de la ciutat i visites a diferents serveis d’interès.

El projecte va de la mà de la Facultat d’Infermeria de la UdG, qui acompanyarà a l’Amanda en aquesta experiència, i l’acompanyarà en les seves visites als diferents serveis sanitaris que visitin a més d’organitzar algunes activitats i  amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona en la seva àrea de Cooperació i Sensibilització que ha confiat el la iniciativa de l’entitat com una mostra més de la tasca que fan les entitats socials de Girona en matèria de defensa dels drets humans

I no ens queda sinó agrair a totes les persones i entitats que heu fet possible Chajinel i començar aquesta nova aventura!

 

Amanda Pastor, Chajinel 2019, i Llian Canté, responsable del projecte, a l’entrada de la seu de Plataforma Educativa a Girona

 

, , , ,

Un pont entre el Marroc i Catalunya

“Creiem que Incuba és un projecte exemplar i que, gràcies a la tasca coral d’organitzacions públiques i entitats socials, pot donar resposta a les necessitats reals dels joves, i especialment les dones marroquins”


Del 16 al 20 d’Agost un equip encapçalat per la Fundació Utopia i voluntaris en cooperació internacional de la Fundació Resilis, van poder viure una experiència d’intercanvi entre les realitats de l’Accio Social a Catalunya i al Marroc respectivament.

El viatge tenia dos objectius: En primer lloc, començar a establir aliances per tal de replicar el Projecte Incuba a la ciutat de Tetuan, i en segon lloc, dur a terme per primera vegada, un intercanvi professional entre Educadors socials del centre Oikia de Girona i professionals de l’orfanat de Fez que van visitar.

El projecte Incuba s’està realitzant amb èxit des del 2014 a Fez i ara des de la Fundació Utopia,dedicada a la cooperació internacional,  es vol realitzar la mateixa tasca a la ciutat de Tetuan, on molts joves arriben de tot el Marroc, per buscar oportunitats i una vida millor.

El projecte de cooperació l’Altra Riba, centrat en menors d’edat en situació de vulnerabilitat greu o acollits en orfanats del país.

“Creiem que Incuba és un projecte exemplar i que, gràcies a la tasca coral d’organitzacions públiques i entitats socials, pot donar resposta a les necessitats reals dels joves, i especialment les dones marroquins” -Ens explica la Raquel Sabater, responsable de la Fundació Utopia.

En quant a la Formació i intercanvi entre Educadors, es tracta d’un dels objectius del nou projecte de cooperació l’Altra Riba, centrat en menors d’edat en situació de vulnerabilitat greu o acollits en orfanats del país.

La formació va consistir en 12 hores de reunions i trobades entre els voluntaris de Resilis i els professionals que tenen cura dels infants en un dels centres d’acollida de menors orfes més grans de tot Fez. 140 nens acollits i més de 60 professionals.

 

 

 

, , , , ,

Entrevista: Neus Albesa, practicant d’infermeria al projecte “Infància en risc: Prevenció de la malnutrició infantil a Guatemala”

“Cal saber veure-hi més enllà de la punta de l’iceberg: abordar la realitat des del coneixement que ens aporta la vivència”

 


La Neus Albesa Castanyer té 24 anys i cursa el 4t d’infermeria a la UdG,  un any eminentment pràctic. D’orígen nepalès i amb marcat accent olotí (és filla de la Vall d’en Bas) la Neus ens explica que viu a Catalunya des de l’edat d’un any i que aquest estiu anirà al Nepal per primera vegada, juntament amb els seus pares. Explica també que va triar infermeria per la seva vessant social, més que no pas l’assistencial.

D’esperit inquiet i aventurer (amb poc més de 20 anys ja ha fet un voluntariat a Kènia i a Guatemala) la Neus ens explica com ha estat la seva experiència, els darrers mesos, com a cooperant en el projecte Infància en risc: prevenció de la malnutrició Infantil a Guatemala, dut a terme per la Fundació Plataforma Educativa amb la seva contrapart local Asociación de desarrollo Integral Jun Kat Alabcum (ADJIKA) i l’hospital Departamental de Totonicapán.


 

Per què infermeria?

Hi ha dos grans blocs de la infermeria, la que està a l’Hospital, atenent malalts…

Bata blanca i xeringa…

Sí, aquesta visió. Doncs la respecto molt però a mi m’interessa més l’altra vessant de la infermeria: la social, més de docència, d’educació per a la salut, detectar actius en salut, estudiar la població, etc. Tot això m’interessa, així com el contacte cara a cara. Jo sempre dic l’exemple d’anar més enllà de la punta de l’iceberg. Abordar des del coneixement realitats que, a vegades, només ens quedem amb allò superficial.

Quan estava estudiant ja vaig decantar-me per aquí, el tema social, d’ajudar… Sempre m’ha atret. Estic en una entitat de lleure des de fa molts anys (sóc monitora d’excursionisme), he estat a la Creu Roja, també. I l’any passat, per exemple, que ja feia tercer d’infermeria i tenia certes nocions, vaig anar a Kènia durant un mes, en un projecte de Salut i educació. Però no hi vaig anar sola: només va ser un mes i hi anava amb més voluntaris, molt diferent d’aquesta última experiència.

 

“El que m’emporto ho podria resumir en una frase (a nivell hospitalari): “amb menys recursos es poden fer les coses molt ben fetes”

 

Ens expliques en què consisteix el projecte on has fet les pràctiques?

Infància en risc: prevenció de la malnutrició Infantil a Guatemala forma a pares i mares d’infants menors de 5 anys residents a aquest departamento de Totonicapán. Se’ls forma en matèria de nutrició i lactància materna, higiene a través de tallers formatius, participatiu i dinàmics. Hi fèiem tallers a nivel hospitalari i tallers a nivell comunitari. Anàvem dues vegades a cada municipi dels 5 que presenten un índex més elevat de desnutrició i/o malnutrició. El mateix centre de Salut ens informava d’on era més necessari incidir.

 

Perquè ens en fem una idea: un dia de projecte, com era?

Es convocava les famílies, es feia la refacció (un àpat a mig matí/tarda així com una bossa d’aliments. Pensa que ens trobàvem amb que, per algunes famílies, aquell era l’únic àpat que feien). Hi havia oli, pasta, frijol, arròs, mel, protemas, etc. Després fèiem els tallers on conscienciàvem als pares i les mares de la importància de l’alimentació. Es mostraven molt interessats i hi havia bon ambient, tant amb les famílies, com amb els companys que m’esperaven allà per realitzar el projecte (dura nou mesos, tres dels quals vaig poder viure a través d’aquesta cooperació). M’emportaré un bon record de tots però especialment de l’Ana Felisa Chaclan, la coordinadora, la Julia Maribel, l’administrativa, la Mari Yoli, qui estava a l’hospital, experta en Salut i nutrició. I de l’Elvira, qui donava els taller i parlava quitché. Això era vital.

 

Aquest projecte el vas triar tu o se t’hi assigna?

En un principi havia d’anar a Nicaragua, a un projecte relacionat amb drogodependència i Malaltia mental. Però finalment, l’estat actual de Nicaragua no va permetre-ho: la Facultat no es va arriscar a dur estudiants allà. Però a mi em va quedar el cuquet de marxar. Llavors és quan em van comentar aquest projecte de Fundació Plataforma Educativa i em va motivar molt, sobretot el tema d’educació sanitària per donar a les mares.

 

“87 dies: 3 mesos, l’estada més llarga lluny de casa, fora de la zona de confort. Al lloc on em va tocar crec que vaig aprendre la part més crua d’aquella societat”

 

I el que t’agrada més?

L’enfocament. El projecte no està pensat des del paternalisme. No és “ara venim els blanquets a solucionar-vos la vida” Les persones feien les xerrades eren els mateixos locals, que coneixen perfectament els recursos que compten i la seva realitat

 

I quina realitat et vas trobar contrastada amb allò que esperaves?

Vaig mirar d’anar-hi sense prejudicis. Em vaig informar, és clar. Però hi anava sobretot amb l’esperit de “vull que em sorprengui allò que em trobaré”. I em vaig trobar que hi havia una necessitat urgent i real de promoure al màxim la lactància materna i que les mares estiguin informades. La base de l’alimentació a Guatemala, la base de l’alimentació és el blat de moro, cosa que no aporta els nutrients necessaris per a un correcte creixement. I això s’ha de treballar.

 

Malnutrició no és desnutrició

Sí. És això: el blat de moro és un “afartapobres”. La carn, el peix… La gran part de guatemalencs no s’ho poden permetre a diari. Com a font de proteïna tenen el frijol, proteïna vegetal, encara que no és el mateix. Per això per nens és important que en la primera infància s’allargui la lactància materna, la llet de la mare porta tot el que un nen necessita.

 

“És important que en la primera infància s’allargui la lactància materna, la llet de la mare porta tot el que un nen necessita”

 

I què és el que et va xocar més de l’entorn que et vas trobar?

Jo vaig estar acollida amb una família molt humil que tenien 10 fills al departamento Totonicapan. Dins del nucli familiar, molts problemes de masclisme, alcoholisme, etc. Jo estic molt contenta d’aquesta experiència i la repetiria (em van tractar bé, vaig aprendre molt) però ara penso que hi aniria amb algun company amb qui compartir aquells moments d’experiència. 87 dies, 3 mesos, l’estada més llarga lluny de casa, fora de la zona de confort. Al lloc on em va tocar crec que vaig aprendre la part més crua d’aquella societat.

A nivell hospitalari he après molt sobretot observant i estic molt contenta també pel granet de sorra que vaig aportar: vaig insistir en el tema del rentat de mans entre pacient i pacient. Hi ha les malalties nosocomials, gent que va a l’hospital sana i surt malalt (aquí també passa, però tenim els protocols higiènics més marcats).

Vaig aprendre també la importància de la potabilització de l’aigua. Les aigües, aquest és un gran problema, afecten molt negativament a la Salut de la població. Evidentment que un nen estarà mal nodrit si la base de l’aigua ja està malament.

 

“A nivell hospitalari he après molt sobretot observant i estic molt contenta també pel granet de sorra que vaig aportar”

 

I què te n’endús?

Les 23 hores d’avió donen per pensar molt. Jo he fet un diari emocional i vital per no deixar-me res de tot el que he après: persones, assistència, qualitat de vida. El que m’emporto ho podria resumir en una frase, a nivell hospitalari: “amb menys recursos es poden fer les coses molt ben fetes”. I a nivell d’impost personals i vitals: la gent molt maca, el poc que tenien t’ho donaven, les teles precioses, els seus colors llampants, això era preciós.

 

Què diries als futurs practicants?

Que s’animin a tenir una experiència com aquesta, que de tot s’aprèn. Que tinguin molta paciència, també. Que no hi vagin amb una imatge preestablerta, fora prejudicis. Que no només es quedin amb allò visible (la punta de l’iceberg) i s’ha d’anar més enllà, més endins per conèixer l’autèntica realitat guatemalenca.

 

La Neus Albesa, lluint indumentària tradicional guatemalenca