, ,

La desnutrición infantil… ¿Qué puedo hacer yo para erradicarla?

Si encuentras una bandera blanca en una ventana o en una puerta, hecha con un trozo de sábana, significa una cosa muy clara: La familia que vive aquí ya no tiene alimentos para subsistir.

Hace más de cinco años que la Fundación Utopía , con sede en Cataluña y que trabaja en diferentes países en situación de fragilidad grave económica para la mayoría de su población, trabaja en el departamento de Totonicapan, Guatemala.

Cinco años en los que, conjuntamente con el hospital de referencia y la contraparte en el territorio, forma en agrocultivos y medidas higiénicas y alimentarias a las familias más vulnerables , para proteger a los y las 7 de cada 10 niños y niñas menores de 5 años que sufren desnutrición crónica. Estas son las cifras que nos hacen llegar desde el país a día de hoy, debido a la pandemia mundial y a la incapacidad de las familias para poder salir a trabajar. Cada vez  en más casas ondean banderas blancas…

Nuestra organización, gracias al apoyo de la cooperación internacional, atiende a más de 250 familias durante el año, No sólo a través de la formación y la educación, sino también ofreciendo canastas básicas de vitaminas y alimentos, tanto a las familias con niños/as ingresadas en el hospital, como las comunidades más alejadas de la ciudad principal y del hospital.

A estas alturas, y debido a la parada forzosa de la financiación en cooperación internacional que las ONG hacemos llegar a los proyectos, hemos tenido que ralentizar nuestras iniciativas con el gran perjuicio que esto conlleva para todas las familias, ya de por sí muy afectadas, y ahora en situación de crisis aumentada extremos intolerables.

¿Qué podemos hacer nosotros? Desde la entidad no hemos parado desde el inicio de la crisis, en buscar colaboraciones y ayudas, ya sea de particulares en Cataluña y / o Europa, como de empresas y otros organismos en el propio país de Guatemala para seguir entregando suministros, pero no llegamos a todo, no llegamos a nada prácticamente.

Es por este motivo que hemos lanzado la campaña Infancia en Riesgo en el portal Migranoderena , entre otras vías de investigación de fondo urgente e imprescindible.

 

¿Qué puedes hacer tú para colaborar con las personas que más lo necesitan?

Sabemos que la situación de muchas casas catalanas también es precaria y difícil…. Pero imagina por un momento, vivir en un país donde no hay servicio de Banco de Alimentos que llegue a todos, ni Servicios Sociales, ni ayudas a las personas trabajadoras en paro … imagina esto y lo que puede hacer tu pequeña ayuda en un territorio como Guatemala. Tú puedes colaborar con las iniciativas del propio país de Guatemala con el fin de erradicar las banderas blancas.
El país y su gente, hacen todo lo que pueden, y desde aquí les podemos brindar una ayuda inestimable, porque más allá de la distancia y de las diferencias Sur-Norte, los niños y las niñas son la realidad del mañana, y la malnutrición afecta el futuro global de toda la población mundial.
Forma parte del cambio!

, , , ,

La desnutrició infantil… què puc fer jo per eradicar-la?

Si trobes una bandera blanca en una finestra o en una porta, feta amb un tros de llençol, vol dir una cosa molt clara: La família que viu aquí ja no té aliments per subsistir.

Fa més de cinc anys que la Fundació Utopia, amb seu a Catalunya i que treballa en diferents països en situació de fragilitat greu econòmica per la majoria de la seva població, treballa al departament de Totonicapan, Guatemala.

Cinc anys en què, conjuntament amb l’hospital de referència i la contrapart al territori, forma en agrocultius i mesures higièniques i alimentàries a les famílies més vulnerables, per protegir els i les 7 de cada 10 nens i nenes menors de 5 anys que pateixen desnutrició crònica. Aquestes són les xifres que ens fan arribar des del país a dia d’avui, degut a la pandèmia mundial i a la incapacitat de les famílies per poder sortir a treballar. Cada cop a més cases hi ondegen banderes blanques…
La nostra organització, gràcies al suport de la cooperació internacional, atén a més de 250 famílies durant l’any, no només a través de la formació i l’educació, sinó també oferint cistelles bàsiques de vitamines i aliments, tant a les famílies ingressades a l’hospital, com a les comunitats més allunyades de la ciutat principal i de l’hospital.
A hores d’ara, i degut a la parada forçosa del finançament en cooperació internacional que les ONG’s fem arribar als projectes, hem hagut d’aturar les nostres iniciatives amb el gran perjudici que això comporta per totes les famílies, ja de per si molt afectades, i ara en situació de crisi augmentada a extrems intolerables.

Què podem fer nosaltres? Des de l’entitat no hem parat des de l’inici de la crisi, en buscar col·laboracions i ajudes, ja sigui de particulars a Catalunya i/o Europa, com d’empreses i altres organismes al propi país de Guatemala per seguir entregant subministres, però no arribem a tot, no arribem a res pràcticament.
És per aquest motiu que hem llançat la campanya Infancia en Riesgo al portal Migranoderena, entre altres vies de recerca de fons urgent i imprescindible.

Què pots fer tu per col·laborar amb les persones que més ho necessiten?
Sabem que la situació de moltes cases catalanes també és precària i difícil…. Però imagina per un moment, viure en un país on no hi ha servei de Banc d’Aliments que arribi a tothom, ni Serveis Socials, ni ajudes a les persones treballadores a l’atur… imagina això i el que pot fer la teva petita ajuda en un territori com Guatemala. Tu pots col·laborar amb les iniciatives del propi país de Guatemala per tal d’eradicar les banderes blanques.
El país i la seva gent, fan tot el que poden, i des d’aquí els podem brindar una ajuda inestimable, perquè més enllà de la distància i de les diferències Sud-Nord, els nens i les nenes són la realitat del demà, i la malnutrició afecta el futur global de tota la població mundial.
Forma part del canvi!

, , , ,

#migranoarena: Infancia en riesgo

La desnutrició crònica és un dels grans problemes pels infants menors de 5 anys que viuen en zones rurals de Guatemala. Les famílies no disposen de recursos materials ni formatius per fer front a aquesta emergència social.

Per fer front a aquesta crua realitat, el projecte Nutrició infantil de Fundació Resilis treballa colze a colze amb l’Hospital departamental de Totonicapan i els centres de salut de la zona, infermeres i nutricionistes, educadores indígenes i la societat civil del territori per a oferir el recolzament necessari a aquestes famílies i aportar el nostre gra de sorra.

Tu pots ser part de la solució, i ens agradaria comptar amb el teu suport en aquesta campanya: amb la teva aportació, podem arribar als 3000€ i així aportar els recursos bàsics pel cultiu i els complements nutricionals i vitamínics que oferim. Ens hi ajudes?

https://www.migranodearena.org/reto/21598/infancia-en-riesgo-nutricion-infantil-guatemala

, , ,

Invisibilitat

M’ha dit la meva companya d’oficina, tècnica d’igualtat, que si no em sap greu fer un petit escrit sobre l’equitat de gènere en els nostres projectes de Cooperació al desenvolupament. I, automàticament he pensat…. és igual que parli des de la perspectiva dels projectes al Marroc, a Guatemala o al Senegal… no importa l’espai d’intervenció, perquè la lluita (tristament) és la mateixa, tot i les distàncies culturals que hi pugui haver.
I he volgut titular aquest escrit amb una paraula que em ve al cap cada vegada que treballo amb dones allà on sigui: Invisibilitat.

I a partir d’aquí, de la Invisibilitat intrínseca de tota dona que és alhora professional, dona i cuidadora (no especifico “mare” donat que mares ho som totes d’una manera o altra), es dissenyen les estratègies a cada projecte, per donar-li veu, vot  i accés a qualsevol espai social i comunitari.

Puc començar a exposar els projectes i a estendre’m en el treball en defensa dels drets humans i socials vulnerats a causa d’aquesta invisibilitat. I com des dels equips de treball al territori i aquí a Catalunya, fem mans i mànigues per buscar recursos i treure energia d’on calgui,  per apoderar i fer brillar tantes i tantes persones, que no per invisibles, deixen de ser el 51% de població als seus països…
Però sabent del cert que no hi ha temps ni espai per un anàlisi acurat en un mitjà divulgatiu com aquest, només permeteu-me uns exemples, que sempre és bo saber que darrere les paraules escrites hi ha vides, somriures i mirades.

La … (posa tu el nom que més t’agradi)… té tres infants menors d’edat i un marit. Ella diu que el marit és com si fossin dos o tres infants més, si s’ha de comptabilitzar la feina (invisible) que porta. A part, ella va demostrar ser una noia espavilada i tossuda, i gràcies a l’educació pública del seu país va poder formar-se i és llicenciada. No ha exercit mai la seva professió. Té 40 anys.

Em mira amb nostàlgia i em diu: “Veig créixer els meus fills i filles, i que la meva família està cuidada i feliç, i això em satisfà molt… encara que ningú em pregunti mai si m’hagués agradat exercir la meva professió, si per un sol dia, m’hagués agradat ser jo mateixa” …

No cal que afegeixi res, no?

La … (ja has triat un altre nom?)… va haver de deixar d’anar a l’escola als 11 anys. La seva mare, que no sap llegir ni escriure perquè no va poder anar fins als 6 anys a l’escola, es va posar malalta i ningú es podia fer càrrec de la casa ni dels germans i germanes petites. El pare treballava tot el dia i somriu burleta quan li pregunto si els germans i germanes grans o ell podrien haver donat un cop de mà a les tasques de la llar perquè ella no hagués d’abandonar l’escolarització…

“M’agrada tant participar dels projectes que es realitzen, ara que sóc més gran, m’adono que tinc tant per aprendre! És una llàstima que el meu futur passi per quedar-me al poble i no poder viure el meu somni d’anar a la capital i estudiar… però saps què et dic? Les meves filles ho tindran ben diferent, perquè els demostraré com d’emprenedora i potent pot ser una mare com jo, que puc aixecar el meu negoci i mantenir-lo, perquè haver organitzat casa meva tants anys, m’ha donat eines imprescindibles”

… sense comentaris. Olé tu!

I ara en ve un altre….

La … és llicenciada, professional reconeguda i guanya un sou equiparable als seus col·legues masculins. Viu en una casa preciosa, es cuida molt i té un càrrec molt important al govern del seu país. Va estudiar als Estats Units gràcies a beques i a les possibilitats i l’esforç de la seva família, és una persona influent i amb poder en un país on és estrany que una dona arribi tant lluny.

Té 37 anys.  La felicito i li faig saber la meva admiració per tot el que està fent.

I em mira, una mica trista i la … em diu “He fet tot el que s’havia de fer per arribar a ser una bona professional i tenir un lloc de responsabilitat des del qual es puguin canviar les coses… i saps que hem diuen el meu pare, la meva mare i els i les germanes cada cop que els vaig a veure? Que quan penso tenir fills o filles i un marit que em cuidi, que se’m passarà l’arròs. I aquest és el seu tema preferit a les reunions familiars…”

Res a dir, oi?

Facis el que facis, al no poder arribar a tot com si fossis superwoman, et fa sentir culpable. Trista. Abatuda. Vençuda. Invisible als ulls que et miren.

Doncs no.

Els projectes de cooperació que desenvolupem volen lluitar contra això i cada pas, cada iniciativa, on les noies poden allargar la seva escolarització  gràcies a una bicicleta, on cada dona pot obrir el seu negoci gràcies a una formació en emprenedoria,  on cada nena és alimentada correctament pel seu creixement òptim… són focus que il·luminen i lluiten per donar llum i visibilitat.

Ah… potser ha semblat que parlo només dels projectes als països on col·laborem, no? Doncs… malauradament, i salvant les distàncies i agraint a tantes dones que han brillat abans que nosaltres, per descomptat, aquí a casa nostra la Invisibilitat també està present en molts camps. No deixem de lluitar, que no està tot guanyat, ni aquí ni allà.

Feliç dècada de la dona visible!

Raquel Sabater i Ten
Coordinació General de Fundació Utopia

, , , , ,

Diem adéu al projecte Nahual 2019

Un any més, el projecte Nahual (encarnat enguany per la Sucely i la Katty) ha deixat emprempta al nostre territori. Se’n van havent fet sentir la seva expertesa i la seva veu, carregades de bons moments i d’aprenentatges. L’enriquiment ha estat mutu, val a dir! Des de Plataforma Educativa els desitgem un bon viatge de tornada i molta força per continuar treballant per fer d’aquest món un lloc més digne per a totes les dones i les seves famílies. 


Us deixem amb un petit recull del seu pas per Girona:

Programa Televisió de Girona MIRADES

Entrevista de Pau Lanao al Punt Avui

A la 14ena nit del voluntariat acompanyades de voluntàries

Activitat amb el grup de dones del Centre Cívic Ter

Taller amb joves al CREI La Ginesta (projecte educatiu de Fundació Resilis)

 

, , ,

Diem adeu al projecte Chajinel

“Tenim moltes ganes de continuar endavant els propers anys!”

Aquesta setmanaha estat l’última del projecte Chajinel, una iniciativa molt ben rebuda per la Facultat d’infermeria i Medicina de la UDG.

Gràcies a tots i totes que l’heu feta possible!

“Era un projecte nou, però amb el llistó tant alt que ha deixat l’Amanda com a gran professional Guateamtenca que és, tenim moltes ganes de continuar endavant els propers anys!” – Explica la Raquel Sabater, responsable del projecte

Al centre, l'Amanda, l'enfermera guatemalteca que ha estat l'ànima d'aquest projecte de cooperació

Al centre, l’Amanda, l’enfermera guatemalteca que ha estat l’ànima d’aquest projecte de cooperació

, , , , , , , ,

Quan arriba la recta final tenim ganes de dir gràcies!

Cap de setmana dedicat als projectes Nahual i Chajinel i als voluntaris i voluntàries que hi participen.

Ja ha arribat el Desembre, això vol dir que estem a la recta final de projectes com el Chajinel i el Nahual. Han estat uns mesos intensos de col·laboració i aprenentage i n’estem segurs que repetirem havent incorporat el millor d’aquestes experiències.

A les imatges podeu veure que ha estat un cap de setmana intens per les integrants dels nostres projectes de cooperació al desenvolupament i el nostre univers constel·lats de persones voluntàries que se sumen a donar suport a la nostra activitat i que fan que l’estança d’aquestes persones i grans professionals sigui encara més profitosa.

Gràcies, Pep, Neus, Javier, Jordi, Susana, Mouna, Christine, Lily… sou tan valuosos!

Gràcies també als finançadors i als col.laboradors que fan possible un aprenentatge mutu com aquest.

Gracias amigas! Gracias amigos!

Els i les participants del projecte Nahual i Chajinel, acompanyades de les persones voluntaries durant la Nit del voluntariat i el comiat que els van fer a Can Moragues

, , , ,

Voluntariat i cooperació, cosins germans

El voluntariat és indispensable en el projecte d’Educació pel Desenvolupament Nahual i pel projecte de Sensibilització i Aprenentatge compartit, Chajinel. Què és, el voluntariat, sinó el parent més directe de la cooperació? ;P

Gràcies als més de 30 voluntaris/es que fan possible unes accions continuades durant gairebé tres mesos.

Cada cop som més les persones implicades, que es mouen per un món més just i la defensa dels drets humans per tothom i a tot arreu. A la imatge, una altra mostra:

La voluntària Belissa Mendez fent d’amfitriona a Barcelona de les participants Nahual i Chajinel 2019

, ,

Chajinel és cooperació, salut i sentit

El projecte Chajinel és un projecte de Sensibilització i Educació pel Desenvolupament de la Fundació Plataforma Educativa, lligat al projecte que executem a Guatemala contra la desnutrició Infantil des de fa 4 anys: Infància en Risc al departament de Totonicapan.

Per primera vegada, hem unit esforços amb el Grau d’Infermeria de la UDG i l’Ajuntament de Girona per dur a terme un projecte aquí a Catalunya, que dóni a conèixer la situació dels infants desnodrits i la tasca que es realitza amb la nostra contrapart del Sud i l’hospital estatal, tots units per la lluita contra la desnutrició dels infants de 0 a 5 anys en situació d’alt risc per manca d’una alimentació correcte i nutritiva.


L’Amanda és infermera i activista social a Guatemala i ve a compartir uns mesos amb nosaltres, per ensenyar i per apendre en un projecte d’intercanvi de realitats i de coneixements centrats en la salut materno infantil.

L'Amanda i la Lily davant la seu de Plataforma Educativa a Girona

L’Amanda i la Lily davant la seu de Plataforma Educativa a Girona

, , , ,

Estrenem projecte: el Chajinel

Aquest mes d’octubre, la Fundació Plataforma Educativa, dins la seva línia de Cooperació al Desenvolupament i Sensibilització a la ciutadania,  inicia, juntament amb la UdG, el projecte Chajinel, una nova iniciativa que promou una experiència formativa, a través de l’arribada d’un/a professional de la salut materna-infantil titulat/da en infermeria, de Centreamèica (Guatemala), i que col·labori amb el projecte de cooperació internacional Infància en Risc – Lluita contra la desnutrició infantil a Guatemala.

L’objectiu és que aquest/a professional es formi i sensibilitzi la ciutadania gironina i alhora, comparteixi els seus coneixements en l’àmbit d’atenció als infants i a la cura de la mares i infants en situació de desnutrició crònica, malalties derivades o prematuritat, compartint i aprenent de professionals de Catalunya i establint un intercanvi enriquidor que promogui canvis en ambdues comunitats.

La persona seleccionada per aquesta primera edició és l’Amanda Maria Pastor. Aquesta professional d’infermeria, realitzarà una estada de dos mesos a Girona, i realitzarà xerrades de sensibilització, assistirà a formacions i organitzarà trobades formals i informals amb diferents agents de salut de la ciutat i visites a diferents serveis d’interès.

El projecte va de la mà de la Facultat d’Infermeria de la UdG, qui acompanyarà a l’Amanda en aquesta experiència, i l’acompanyarà en les seves visites als diferents serveis sanitaris que visitin a més d’organitzar algunes activitats i  amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona en la seva àrea de Cooperació i Sensibilització que ha confiat el la iniciativa de l’entitat com una mostra més de la tasca que fan les entitats socials de Girona en matèria de defensa dels drets humans

I no ens queda sinó agrair a totes les persones i entitats que heu fet possible Chajinel i començar aquesta nova aventura!

 

Amanda Pastor, Chajinel 2019, i Llian Canté, responsable del projecte, a l’entrada de la seu de Plataforma Educativa a Girona