, , , , ,

Arriba la 13ena edició del projecte Nahual de la Fundació Utopia

Magdalena Herlinda Coj Och

El passat 30 de juliol vam descobrir el nom de la persona que a partir del 13 de setembre compartirà amb nosaltres els seus aprenentatges i experiències professionals que l’han portat a ser la representant Nahual 2020. Es tracta de Magdalena Herlinda Coj Och, guatemalenca originària de Nahualà – Sololà, participant del Projecte de Cooperació pel Desenvolupament – EFCI Dones emprenedores de la mateixa ciutat. Ella serà qui durant tres mesos realitzarà una estada a Girona i realitzarà diverses activitats i tallers de sensibilització, basats en la creativitat i la innovació social a diferents Centres Cívics, equipaments públics i organitzacions de grups de dones, joves i infants.

Magdalena Herlinda Coj Och

Des de ja li donem la benvinguda a la seu de Fundació Utopia, i donem per inaugurada la 13a edició d’aquesta iniciativa que es dedica a fomentar l’intercanvi professional i personal entre professionals de l’àmbit social i comunitari de Catalunya i de Guatemala.

Agraïm a totes les persones que van presentar la seva candidatura, ja que totes podien haver sigut una gran representant, han deixat constància del treball que es realitza per la construcció de noves realitats, realitats que contribueixen a fer realitat aquests somnis personal, comunitaris i de país, que amb el treball constant i l’esforç es van materialitzant. Els convidem a continuar fent aquestes aportacions i participant de la convocatòria Nahual.

Nahuales en Girona, és el nom de la pàgina de Facebook (https://www.facebook.com/nahuales.en.girona) que la Fundació Utopia fa servir per anar informant de les diferents activitats que realitza dins el Projecte Nahual a la ciutat de Girona, i també és uns dels canals de comunicació amb les persones que any darrer any fan que aquesta experiència sigui un èxit.

, ,

A un clic del teu mòbil

La Fundació Utopia es mou, camina a través d’un món cada vegada més virtual i basat en la comunicació a tots els nivells.

Però sense perdre de vista la nostra missió real i els valors que ens mouen en el món físic, al de cada dia, al que fa front als reptes humans que ens van portar ara fa 12 anys a crear-la i construir-la, conjuntament amb els nostres socis dels països del Sud.

utopia

L’altre dia, un professional del món de l’empresa econòmica tradicional, em va dir una frase que em va fer pensar “em sembla quasi impossible, que tot i les crisis, actuals i passades, la vostra entitat segueixi al peu del canó, col·laborant en fer d’aquest món un món més just. Moltes entitats com la vostra, han caigut, malauradament pel camí, perquè és molt difícil mantenir la qualitat dels projectes en un món tan poc equitatiu econòmicament”.

Em vaig quedar escoltant-lo. I em va venir al cap la cita del filòsof i poeta Ralph Waldo Emerson quan deia: “patinant sobre gel fi, la seguretat es troba en la velocitat”.

Velocitat per adaptar-te al canvi, velocitat per una cerca de recursos eficient, velocitat per atendre unes necessitats imperioses (alimentació, salut, atenció a les dones victimitzades…) i que no tenen espera, que és ara o mai, que fem tard… Recordeu a en Pere Casaldàliga i l’eslògan fantàstic de l’Agenda Llatinoamericana d’aquest any? És tard, però és la nostra hora.

Tot va a parar allà mateix. És tard sempre per aquelles persones que més ho necessiten i per les que pateixen. És tard per aquelles que han perdut la il·lusió i els somnis pel camí, però si no és ara, quan?

Si ens aturem a la pista de gel, caurem, o ens deixaran caure.

La Fundació Utopia ha endengat una campanya per donar a conèixer el que fem arreu del món, a través de Facebook, Instagram i altres xarxes a l’abast de tothom. Aquí a casa nostra i allà, a les cases dels qui més ho necessiten.

Segueix la nostra cursa sobre el gel a #utopiatogether.

En un món de “likes” i de cors en format emoticona, volem arribar als cors de veritat, al m’agrada real i conscient, que vol dir “hi participo”, “ho faig”, “actuo”.

Vols formar part de la nostra tasca? La tens a un clic en el mòbil.

Facebook: https://www.facebook.com/Utopia-Together-102731871460962

Instagram: https://www.instagram.com/utopiatogether/

, ,

Una visió de la gestió de la Covid-19 al Marroc

Altra Riba

Des del 2014, la Fundació Utopia està treballant ininterrompudament al Marroc, col·laborant amb l’organització civil i les administracions locals del país nord-africà amb qui ens uneix història i veïnatge.

El Marroc, com gran part del món, ha patit els efectes de la pandèmia COVID-19 aquests últims mesos. Ha estat una situació difícil que ha desestabilitzat el precari equilibri en què viuen milers de persones, afectant la societat en totes les seves esferes: l’econòmica, la social i la política.

Altra Riba

Altra Riba

El personal sanitari marroquí, tant civil com militar, ha mostrat un alt compromís per salvaguardar les vides de les persones més vulnerables i les institucions de l’estat han prioritzat la salut dels seus habitants, convertint la lluita contra el virus en un assumpte d’estat, llançant diverses iniciatives i promovent lleis de manera immediata, amb la finalitat de pal·liar efectes encara pitjors en la ciutadania. Marroc, va ser un dels primers països que va tancar les fronteres i va emetre una ordre urgent amb el compromís de salvaguardar els col·lectius més vulnerables a través d’un fons d’urgència social, imprescindible davant del tancament de qualsevol activitat no essencial.

La tasca de cooperació al desenvolupament que promou la nostra entitat està centrada en aquests moments en la zona Fez-Meknés, on, és important destacar, la societat civil ha respòs de manera participativa i solidària, creant grups de suport i col·lectius veïnals actius per protegir a les persones que més ho han necessitat.

La contrapart al territori amb qui ens uneix una llarga trajectòria d’entesa i col·laboració, ha estat una de les entitats que ha participat activament en la resposta imminent. L’Associació Moultaka (Joves pel Desenvolupament) es va organitzar, reestructurant la seva tasca habitual, per tal de distribuir aliments i articles de primera necessitat, als veïns i veïnes greument afectades per la parada forçosa, i fent campanya de sensibilització i coneixement de la realitat a tothom que es troba aïllat i té diferents problemàtiques afegides.

Totes les organitzacions i ONG del territori van aturar també, durant la part més dura del confinament, les seves tasques habituals, reconvertint-se i essent motores i facilitadores de l’atenció més directa. L’Associació Moultaka es va trobar en la tessitura de suspendre els projectes Incuba i l’Altra Riba temporalment, donat que no hi havia una fórmula viable per seguir formant a les persones beneficiàries, donat que la majoria provenen d’entorns molt fragilitats, i amb seriosos problemes per accedir a la tecnologia digital.

En els moments actuals, el jovent i les famílies que atenem, es troben ocupats i preocupades per tal de trobar una sortida a la greu precarietat econòmica en la qual es veuen immerses. La majoria de les famílies vivien fins ara gràcies a l’economia no formal, sense cap cobertura sanitària o prestació.

És en un moment com aquest, on la tasca imprescindible d’entitats socials del territori, recolzades per organitzacions de cooperació al desenvolupament i unides a una política pública marroquí de defensa dels col·lectius més vulnerables, és Urgent i Impostergable.

Dones, infants i adolescents, persones amb diversitat funcional i famílies monoparentals són les principals víctimes dels efectes col·laterals de l’emergència sanitària. Hem d’allargar la mà, donar suport, estar al seu costat en la mesura de les nostres possibilitats, posant èmfasi en la nostra missió i valors: proposar, treballar i no deixar-se vèncer davant les desigualtats en aquest món, amb la mirada posada en la justícia social. I ser més que mai, una comunitat global unida amb un únic objectiu: que ningú quedi enrere.

Si vols saber més sobre els projectes de Cooperació al Desenvolupament al Marroc; Incuba o l’Altra Riba pots seguir-nos a la nostra pàgina web www.fundacionutopia.org o a l’Instagram de la Fundació: https://www.instagram.com/utopiatogether/

, , , ,

Com es viu la COVID-19 a Nahualá

Marleny Macario, responsable del projecte de Fundació Utopia a Nahualà, Guatemala, ens fa un breu apunt sobre la situació de les dones maies rurals guatemalenques que viuen a Nahualà en temps de COVID-19.
Des de la Fundació Utopia, fa més de deu anys que es treballa sobre el terreny amb elles, apoderant i donant veu, perquè són víctimes de triple discriminació: per ser dones, indígenes i en situació de pobresa. La seva veu, és la nostra missió.

Dos meses ya que se registró el primer caso de COVID-19 en nuestro país. Nuestro sistema de salud no está ni remotamente preparado para hacer frente a esta contingencia.
En un primer momento, los medios nacionales en televisión difundieron la noticia y recomendaron una serie de acciones para evitar la propagación del virus. Sin embargo, esta información no llegó a un gran número de población, debido a que la mayoría de familias en nuestro municipio no disponen de luz eléctrica, por lo tanto, las radios comunitarias fueron nuestras aliadas.

Desde el proyecto EFCI Mujeres Emprendedoras asumimos la responsabilidad de realizar una campaña de difusión, llegando al máximo de nuestras posibilidades, puerta a puerta.
El 14 de mayo se diagnosticó el primer caso de contagio en nuestra comunidad y las autoridades cerraron las entradas al municipio y restringieron la movilidad. Estas medidas frenaron el contagio, pero decenas de familias dejaron de abastecer a sus familias de lo más básico. Cabe decir que en la comunidad nos dedicamos en su mayoría, a la economía no formal. Somos personas jornaleras, tejedoras y artesanas.

El miedo, la incertidumbre y la falta de recursos ha provocado un racionamiento de los alimentos diarios entre las familias para poder subsistir… ¿hasta cuándo?

Nuestro Gobierno ha anunciado 10 acciones para ayudar a las familias más necesitadas, pero esta colaboración no ha llegado, ni podrá llegar, dado que los programas gubernamentales pasan por acceder a medios digitales y páginas web donde inscribirse o tomando como base de selección recibos de luz… pero un gran porcentaje de nuestras familias no tienen servicio de energía eléctrica, y mucho menos acceso a medios digitales óptimos y conocimientos para acceder a las ayudas urgentes….
Ya ven ustedes, solo con este apunte, el nivel de exclusión al que estamos sometidos y sometidas.

Las mujeres EFCI, lejos de darnos por vencidas, hemos hecho piña, y vuelto a nuestra filosofía ancestral del Trueque. Gallinas, huevos, pan, alimentos en conserva… no tenemos más herramientas, y más ahora que la violencia de género se convierte en un problema mucho más grave, dado que las mujeres más vulnerables ya no pueden acceder a otras viviendas, y su hogar se convierte en su prisión.

La situación se agrava por momentos, pero como proyecto comunitario tenemos el compromiso firme de seguir siendo un apoyo hacia las mujeres y familias más vulnerables.
No tenemos más medios que nuestra fuerza personal y la certeza que en otros países del mundo, gracias al apoyo de la cooperación internacional, se escuche nuestra voz.

¡Gracias por escucharnos! y muchos ánimos a todos y todas.

, ,

La desnutrición infantil… ¿Qué puedo hacer yo para erradicarla?

Si encuentras una bandera blanca en una ventana o en una puerta, hecha con un trozo de sábana, significa una cosa muy clara: La familia que vive aquí ya no tiene alimentos para subsistir.

Hace más de cinco años que la Fundación Utopía , con sede en Cataluña y que trabaja en diferentes países en situación de fragilidad grave económica para la mayoría de su población, trabaja en el departamento de Totonicapan, Guatemala.

Cinco años en los que, conjuntamente con el hospital de referencia y la contraparte en el territorio, forma en agrocultivos y medidas higiénicas y alimentarias a las familias más vulnerables , para proteger a los y las 7 de cada 10 niños y niñas menores de 5 años que sufren desnutrición crónica. Estas son las cifras que nos hacen llegar desde el país a día de hoy, debido a la pandemia mundial y a la incapacidad de las familias para poder salir a trabajar. Cada vez  en más casas ondean banderas blancas…

Nuestra organización, gracias al apoyo de la cooperación internacional, atiende a más de 250 familias durante el año, No sólo a través de la formación y la educación, sino también ofreciendo canastas básicas de vitaminas y alimentos, tanto a las familias con niños/as ingresadas en el hospital, como las comunidades más alejadas de la ciudad principal y del hospital.

A estas alturas, y debido a la parada forzosa de la financiación en cooperación internacional que las ONG hacemos llegar a los proyectos, hemos tenido que ralentizar nuestras iniciativas con el gran perjuicio que esto conlleva para todas las familias, ya de por sí muy afectadas, y ahora en situación de crisis aumentada extremos intolerables.

¿Qué podemos hacer nosotros? Desde la entidad no hemos parado desde el inicio de la crisis, en buscar colaboraciones y ayudas, ya sea de particulares en Cataluña y / o Europa, como de empresas y otros organismos en el propio país de Guatemala para seguir entregando suministros, pero no llegamos a todo, no llegamos a nada prácticamente.

Es por este motivo que hemos lanzado la campaña Infancia en Riesgo en el portal Migranoderena , entre otras vías de investigación de fondo urgente e imprescindible.

 

¿Qué puedes hacer tú para colaborar con las personas que más lo necesitan?

Sabemos que la situación de muchas casas catalanas también es precaria y difícil…. Pero imagina por un momento, vivir en un país donde no hay servicio de Banco de Alimentos que llegue a todos, ni Servicios Sociales, ni ayudas a las personas trabajadoras en paro … imagina esto y lo que puede hacer tu pequeña ayuda en un territorio como Guatemala. Tú puedes colaborar con las iniciativas del propio país de Guatemala con el fin de erradicar las banderas blancas.
El país y su gente, hacen todo lo que pueden, y desde aquí les podemos brindar una ayuda inestimable, porque más allá de la distancia y de las diferencias Sur-Norte, los niños y las niñas son la realidad del mañana, y la malnutrición afecta el futuro global de toda la población mundial.
Forma parte del cambio!

, , , ,

La desnutrició infantil… què puc fer jo per eradicar-la?

Si trobes una bandera blanca en una finestra o en una porta, feta amb un tros de llençol, vol dir una cosa molt clara: La família que viu aquí ja no té aliments per subsistir.

Fa més de cinc anys que la Fundació Utopia, amb seu a Catalunya i que treballa en diferents països en situació de fragilitat greu econòmica per la majoria de la seva població, treballa al departament de Totonicapan, Guatemala.

Cinc anys en què, conjuntament amb l’hospital de referència i la contrapart al territori, forma en agrocultius i mesures higièniques i alimentàries a les famílies més vulnerables, per protegir els i les 7 de cada 10 nens i nenes menors de 5 anys que pateixen desnutrició crònica. Aquestes són les xifres que ens fan arribar des del país a dia d’avui, degut a la pandèmia mundial i a la incapacitat de les famílies per poder sortir a treballar. Cada cop a més cases hi ondegen banderes blanques…
La nostra organització, gràcies al suport de la cooperació internacional, atén a més de 250 famílies durant l’any, no només a través de la formació i l’educació, sinó també oferint cistelles bàsiques de vitamines i aliments, tant a les famílies ingressades a l’hospital, com a les comunitats més allunyades de la ciutat principal i de l’hospital.
A hores d’ara, i degut a la parada forçosa del finançament en cooperació internacional que les ONG’s fem arribar als projectes, hem hagut d’aturar les nostres iniciatives amb el gran perjudici que això comporta per totes les famílies, ja de per si molt afectades, i ara en situació de crisi augmentada a extrems intolerables.

Què podem fer nosaltres? Des de l’entitat no hem parat des de l’inici de la crisi, en buscar col·laboracions i ajudes, ja sigui de particulars a Catalunya i/o Europa, com d’empreses i altres organismes al propi país de Guatemala per seguir entregant subministres, però no arribem a tot, no arribem a res pràcticament.
És per aquest motiu que hem llançat la campanya Infancia en Riesgo al portal Migranoderena, entre altres vies de recerca de fons urgent i imprescindible.

Què pots fer tu per col·laborar amb les persones que més ho necessiten?
Sabem que la situació de moltes cases catalanes també és precària i difícil…. Però imagina per un moment, viure en un país on no hi ha servei de Banc d’Aliments que arribi a tothom, ni Serveis Socials, ni ajudes a les persones treballadores a l’atur… imagina això i el que pot fer la teva petita ajuda en un territori com Guatemala. Tu pots col·laborar amb les iniciatives del propi país de Guatemala per tal d’eradicar les banderes blanques.
El país i la seva gent, fan tot el que poden, i des d’aquí els podem brindar una ajuda inestimable, perquè més enllà de la distància i de les diferències Sud-Nord, els nens i les nenes són la realitat del demà, i la malnutrició afecta el futur global de tota la població mundial.
Forma part del canvi!

, , , ,

#migranoarena: Infancia en riesgo

La desnutrició crònica és un dels grans problemes pels infants menors de 5 anys que viuen en zones rurals de Guatemala. Les famílies no disposen de recursos materials ni formatius per fer front a aquesta emergència social.

Per fer front a aquesta crua realitat, el projecte Nutrició infantil de Fundació Resilis treballa colze a colze amb l’Hospital departamental de Totonicapan i els centres de salut de la zona, infermeres i nutricionistes, educadores indígenes i la societat civil del territori per a oferir el recolzament necessari a aquestes famílies i aportar el nostre gra de sorra.

Tu pots ser part de la solució, i ens agradaria comptar amb el teu suport en aquesta campanya: amb la teva aportació, podem arribar als 3000€ i així aportar els recursos bàsics pel cultiu i els complements nutricionals i vitamínics que oferim. Ens hi ajudes?

https://www.migranodearena.org/reto/21598/infancia-en-riesgo-nutricion-infantil-guatemala

, , ,

Invisibilitat

M’ha dit la meva companya d’oficina, tècnica d’igualtat, que si no em sap greu fer un petit escrit sobre l’equitat de gènere en els nostres projectes de Cooperació al desenvolupament. I, automàticament he pensat…. és igual que parli des de la perspectiva dels projectes al Marroc, a Guatemala o al Senegal… no importa l’espai d’intervenció, perquè la lluita (tristament) és la mateixa, tot i les distàncies culturals que hi pugui haver.
I he volgut titular aquest escrit amb una paraula que em ve al cap cada vegada que treballo amb dones allà on sigui: Invisibilitat.

I a partir d’aquí, de la Invisibilitat intrínseca de tota dona que és alhora professional, dona i cuidadora (no especifico “mare” donat que mares ho som totes d’una manera o altra), es dissenyen les estratègies a cada projecte, per donar-li veu, vot  i accés a qualsevol espai social i comunitari.

Puc començar a exposar els projectes i a estendre’m en el treball en defensa dels drets humans i socials vulnerats a causa d’aquesta invisibilitat. I com des dels equips de treball al territori i aquí a Catalunya, fem mans i mànigues per buscar recursos i treure energia d’on calgui,  per apoderar i fer brillar tantes i tantes persones, que no per invisibles, deixen de ser el 51% de població als seus països…
Però sabent del cert que no hi ha temps ni espai per un anàlisi acurat en un mitjà divulgatiu com aquest, només permeteu-me uns exemples, que sempre és bo saber que darrere les paraules escrites hi ha vides, somriures i mirades.

La … (posa tu el nom que més t’agradi)… té tres infants menors d’edat i un marit. Ella diu que el marit és com si fossin dos o tres infants més, si s’ha de comptabilitzar la feina (invisible) que porta. A part, ella va demostrar ser una noia espavilada i tossuda, i gràcies a l’educació pública del seu país va poder formar-se i és llicenciada. No ha exercit mai la seva professió. Té 40 anys.

Em mira amb nostàlgia i em diu: “Veig créixer els meus fills i filles, i que la meva família està cuidada i feliç, i això em satisfà molt… encara que ningú em pregunti mai si m’hagués agradat exercir la meva professió, si per un sol dia, m’hagués agradat ser jo mateixa” …

No cal que afegeixi res, no?

La … (ja has triat un altre nom?)… va haver de deixar d’anar a l’escola als 11 anys. La seva mare, que no sap llegir ni escriure perquè no va poder anar fins als 6 anys a l’escola, es va posar malalta i ningú es podia fer càrrec de la casa ni dels germans i germanes petites. El pare treballava tot el dia i somriu burleta quan li pregunto si els germans i germanes grans o ell podrien haver donat un cop de mà a les tasques de la llar perquè ella no hagués d’abandonar l’escolarització…

“M’agrada tant participar dels projectes que es realitzen, ara que sóc més gran, m’adono que tinc tant per aprendre! És una llàstima que el meu futur passi per quedar-me al poble i no poder viure el meu somni d’anar a la capital i estudiar… però saps què et dic? Les meves filles ho tindran ben diferent, perquè els demostraré com d’emprenedora i potent pot ser una mare com jo, que puc aixecar el meu negoci i mantenir-lo, perquè haver organitzat casa meva tants anys, m’ha donat eines imprescindibles”

… sense comentaris. Olé tu!

I ara en ve un altre….

La … és llicenciada, professional reconeguda i guanya un sou equiparable als seus col·legues masculins. Viu en una casa preciosa, es cuida molt i té un càrrec molt important al govern del seu país. Va estudiar als Estats Units gràcies a beques i a les possibilitats i l’esforç de la seva família, és una persona influent i amb poder en un país on és estrany que una dona arribi tant lluny.

Té 37 anys.  La felicito i li faig saber la meva admiració per tot el que està fent.

I em mira, una mica trista i la … em diu “He fet tot el que s’havia de fer per arribar a ser una bona professional i tenir un lloc de responsabilitat des del qual es puguin canviar les coses… i saps que hem diuen el meu pare, la meva mare i els i les germanes cada cop que els vaig a veure? Que quan penso tenir fills o filles i un marit que em cuidi, que se’m passarà l’arròs. I aquest és el seu tema preferit a les reunions familiars…”

Res a dir, oi?

Facis el que facis, al no poder arribar a tot com si fossis superwoman, et fa sentir culpable. Trista. Abatuda. Vençuda. Invisible als ulls que et miren.

Doncs no.

Els projectes de cooperació que desenvolupem volen lluitar contra això i cada pas, cada iniciativa, on les noies poden allargar la seva escolarització  gràcies a una bicicleta, on cada dona pot obrir el seu negoci gràcies a una formació en emprenedoria,  on cada nena és alimentada correctament pel seu creixement òptim… són focus que il·luminen i lluiten per donar llum i visibilitat.

Ah… potser ha semblat que parlo només dels projectes als països on col·laborem, no? Doncs… malauradament, i salvant les distàncies i agraint a tantes dones que han brillat abans que nosaltres, per descomptat, aquí a casa nostra la Invisibilitat també està present en molts camps. No deixem de lluitar, que no està tot guanyat, ni aquí ni allà.

Feliç dècada de la dona visible!

Raquel Sabater i Ten
Coordinació General de Fundació Utopia

, , , , ,

Diem adéu al projecte Nahual 2019

Un any més, el projecte Nahual (encarnat enguany per la Sucely i la Katty) ha deixat emprempta al nostre territori. Se’n van havent fet sentir la seva expertesa i la seva veu, carregades de bons moments i d’aprenentatges. L’enriquiment ha estat mutu, val a dir! Des de Plataforma Educativa els desitgem un bon viatge de tornada i molta força per continuar treballant per fer d’aquest món un lloc més digne per a totes les dones i les seves famílies. 


Us deixem amb un petit recull del seu pas per Girona:

Programa Televisió de Girona MIRADES

Entrevista de Pau Lanao al Punt Avui

A la 14ena nit del voluntariat acompanyades de voluntàries

Activitat amb el grup de dones del Centre Cívic Ter

Taller amb joves al CREI La Ginesta (projecte educatiu de Fundació Resilis)

 

, , ,

Diem adeu al projecte Chajinel

“Tenim moltes ganes de continuar endavant els propers anys!”

Aquesta setmanaha estat l’última del projecte Chajinel, una iniciativa molt ben rebuda per la Facultat d’infermeria i Medicina de la UDG.

Gràcies a tots i totes que l’heu feta possible!

“Era un projecte nou, però amb el llistó tant alt que ha deixat l’Amanda com a gran professional Guateamtenca que és, tenim moltes ganes de continuar endavant els propers anys!” – Explica la Raquel Sabater, responsable del projecte

Al centre, l'Amanda, l'enfermera guatemalteca que ha estat l'ànima d'aquest projecte de cooperació

Al centre, l’Amanda, l’enfermera guatemalteca que ha estat l’ànima d’aquest projecte de cooperació