, , , ,

Coneixeu l’Ateneu Cooperatiu de les Terres de L’Ebre?

L’Ateneu Cooperatiu de les Terres de l’Ebre és una agrupació d’entitats de l’economia social i cooperativa que des de finals del 2016 va decidir tirar endavant amb el projecte. Actualment l’Ateneu està format per la Fundació Astres, La Fundació Gentis, Fundació Ulldecona, l’Ajuntament d’Amposta, l’Ajuntament d’Ulldecona i les Cooperatives Surt de Casa, ALC Assessors, EPI (Energia Per a la Igualtat) i Cresol.

L’objectiu principal de l’ateneu és la creació de cooperatives i el foment de l’economia social al territori. Formen l’equip tècnic de l’Ateneu els representants de les entitats agrupades assumint diferents àrees dels eixos a executar. També hi ha un equip tècnic que desenvolupa les activitats de l’ateneu, com el Carlos Lamote responsable de l’ateneu, la Judit Jornet responsable de l’àrea de dinamització, el Pep Simó responsable de l’àrea de educació i comunicació, la Sofia Arques responsable dels acompanyaments a la creació i consolidació de cooperatives i la Mirna Boix coordinadora de l’equip tècnic de l’Ateneu Cooperatiu.

L’ateneu actua realitzant acompanyaments, tallers, mapa de l’economia social, relleu empresarial, etc. Destaca la Fira Àgora, la fira de l’economia social a les Terres de l’Ebre que es va celebrar el passat 11 de maig a Ulldecona sent un èxit de participació. Concretament es desenvolupen  accions que fomentin l’emprenedoria social, com el programa CoopCrea de creació de cooperatives on acompanyen als emprenedors durant tot el procés, des de la creació del pla d’empresa a la recerca de finançament o la constitució de la mateixa cooperativa, i també el programa CoopCreix de consolidació de cooperatives, perquè aquelles cooperatives ja existents puguin ampliar el coneixement i el funcionament de cada un dels projectes.

A banda del foment de l’emprenedoria també es fomenten accions puntuals, com projeccions de documentals, el mapa de l’economia social de les Terres de l’Ebre o dins del món educatiu, la realització de tallers FesCoop perquè els alumnes coneguin què és i com funciona l’economia social o la creació de Cooperatives d’alumnes.

A més, des de l’Ateneu es promouen projectes dins l’economia social com l’habitatge cooperatiu, on s’han realitzat diferents accions per a fomentar el model i que aquest sigui més conegut per la població ebrenca. També s’ha fomentat la creació de Grups de consum al territori per tal d’ajudar a aquells interessats a poder fomentar el consum de proximitat sense intermediaris.

 

 

, ,

Fundació Utopia repassa el 2018

L’entitat repassa la seva tasca durant el 2018

En el seu àmbit de cooperació internacional, l’entitat ha dut a terme projectes a Guatemala, Senegal i Marroc


Creativitat, innovació, educació, bicicletes per l’educació, cooperació, desenvolupament, emprenedoria… què tenen en comú totes aquestes paraules? Doncs que són les claus d’alguns del projectes que Fundació Utopia, treballant en l’àmbit de cooperació internacional, ha dut a terme a Guatemala, Marroc i al Senegal, així com a Catalunya en la seva línia de Educació pel desenvolupament  i Treball comunitari.

Val a dir que gràcies al finançament rebut per estructura interna i potenciació del teixit associatiu i per col·laborar en l’àmbit de la Sensibilització ciutadana vers la justícia social, han pogut planificar, coordinar i avaluar els projectes, fent equip amb les respectives contraparts i persones beneficiàries de les seves propostes.  Volem compartir amb vosaltres un breu repàs del que ha estat aquest 2018 per a la Fundació Utopia;  


A Guatemala hem continuat desenvolupant el projecte EFCI Dones Emprenedores Nahualà, que des l’any 2014 ha acompanyat a més de 200 dones indígenes i les seves comunitats. Les diferents edicions del projecte han permès realitzar tallers formatius vertebrats en la creativitat i la innovació com a eines de desenvolupament humà integral i sostenible. El projecte ha comptat amb una escola bressol pels fills i filles de les participants per facilitar que poguessin accedir a les formacions i lluitar per la igualtat de gènere des de les coses més bàsiques… amb qui es queden els infants quan la dona es forma? En un país on la conciliació està a anys llum de ser una realitat, projectes com aquest, fan possible la formació de qualitat per les dones-mares i altre càrregues familiars.

L’entitat, des de 2015, també posa els seus esforços al Senegal, concretament a la regió de Palmarin, amb el projecte Bicicletes per l’educació. Aquesta iniciativa ha treballat de manera conjunta amb l’Institut de Palmarin-Facao i amb la seva comunitat, oferint bicicletes per tal de facilitar l’accés a l’educació de joves del territori, que per accedir a l’escola han de desplaçar-se a peu entre 4 i 10 kms diaris, cosa que comporta, com us podeu imaginar, problemes relacionats amb el fracàs escolar o l’absentisme.

El projecte ha entregat més de 700 bicicletes a l’alumnat d’aquesta regió, que han reportat beneficis socials i acadèmics, com la reducció de l’absentisme escolar en un 80%, l’augment en dos punts de la mitjana de l’Institut, i l’èxit de l’alumnat de Palmarin a la prova de selectivitat, on han aprovat el 51% en front de la mitjana nacional (31%).
El projecte ha crescut vers nous territoris, com Fimela i Point-veló, i continua aportant el seu gra de sorra a l’educació de joves del país, especialment de les noies adolescents que veuen en l’ús de la bicicleta una sortida pràctica a les seves necessitats de mobilitat per seguir estudiant.

Aquest 2018, s’ha engegat la iniciativa “L’Altra Riba” al Marroc, amb un profitós intercanvi d’experiències amb educadors voluntaris i els seus homòlegs de l’orfenat amb qui es col·labora a la ciutat de Fez. Només es l’inici de noves formes de col·laboració entre països en matèria de formació entre professionals i intercanvi de bones practiques.

Cal esmentar, que la col·laboració que es rep de l’Agència Catalana de Cooperació, fa possible que puguem participar en la Coordinadora d’ONG´s de Girona i comarques i que puguem participar en les seus actes i companyes. Aquest 2019 seguim sent membres de la Junta, ostentem la representació al Consell Municipal d cooperació de l’Ajuntament i participem activament en totes les iniciatives que s’organitzen.  

La Fundació Utopia començarà un setembre ple de nous reptes i treball conjunt amb les contraparts del territori i totes les persones beneficiàries i que participen en les iniciatives, que són el motor i l’espurna de tot el que la Fundació defensa i lluita per aconseguir.

 

 

 

, , ,

Fundació Plataforma Educativa: Cooperació al desenvolupament ’18

Fundació Plataforma Educativa ha desenvolupat projectes a Guatemala i al Marroc des dels seus inicis, i aquests últims mesos hem obert nous camins de cooperació a Colòmbia, arrel de les conseqüències del conflicte armat entre les persones més desfavorides, i s’ha creat una nova iniciativa, el projecte Chajinel (“la que té cura dels altres” traducció de l’idioma kitché)  de Sensibilització i Educació pel Desenvolupament, dedicada a la ciutadania de Girona gràcies a l’ aliança amb la Universitat de Girona i la seva facultat d’Infermeria.

Volem que la societat conegui de primera mà què es fa en els projectes de cooperació, i quina millor manera que conèixer a les infermeres i/o comadrones que treballen en els indrets més rurals i empobrits, de la societat Guatemalenca. Intercanvi de coneixements i bones pràctiques, solucions a mida de les necessitats més imperioses del infants, aquest és el motor que mou l’àmbit de cooperació de la nostra entitat.

Totes aquestes accions han estat possibles perquè hem comptat amb el finançament de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la col·laboració de la Coordinadora d’ONG’s Solidàries

Pel que fa a la tasca de Fundació Plataforma Educativa a Guatemala, els esforços s’han centrat en la realitat dels infants desnodrit del departament de Totonicapan, atenent unes  250 famílies. Aquest 2018, a part de la tasca habitual del projectes (formació nutricional, tant a dins coma fora del centre hospitalari i entrega d’aliments i vitamines), hem pogut crear una iniciativa d’agricultura a petita escala, amb el cultiu de bolets, que dóna oportunitats a les mares de família d’aportar nous nutrients a les seves famílies.

Finalment,  Fundació Plataforma Educativa ha participat activament en la Coordinadora d’ONG’s Solidàries de Girona i comarques en diferents actes com són la Campanya Pobresa Zero, la campanya de commemoració dels Drets Humans i la jornada anual sota la temàtica “Antimilitarisme i Cultura de Pau”. Així mateix, ha participat en altres activitats com el Dia de la Violència contra la Dona i la Nit del Voluntariat.

 

, , , , ,

Entrevista: Neus Albesa, practicant d’infermeria al projecte “Infància en risc: Prevenció de la malnutrició infantil a Guatemala”

“Cal saber veure-hi més enllà de la punta de l’iceberg: abordar la realitat des del coneixement que ens aporta la vivència”

 


La Neus Albesa Castanyer té 24 anys i cursa el 4t d’infermeria a la UdG,  un any eminentment pràctic. D’orígen nepalès i amb marcat accent olotí (és filla de la Vall d’en Bas) la Neus ens explica que viu a Catalunya des de l’edat d’un any i que aquest estiu anirà al Nepal per primera vegada, juntament amb els seus pares. Explica també que va triar infermeria per la seva vessant social, més que no pas l’assistencial.

D’esperit inquiet i aventurer (amb poc més de 20 anys ja ha fet un voluntariat a Kènia i a Guatemala) la Neus ens explica com ha estat la seva experiència, els darrers mesos, com a cooperant en el projecte Infància en risc: prevenció de la malnutrició Infantil a Guatemala, dut a terme per la Fundació Plataforma Educativa amb la seva contrapart local Asociación de desarrollo Integral Jun Kat Alabcum (ADJIKA) i l’hospital Departamental de Totonicapán.


 

Per què infermeria?

Hi ha dos grans blocs de la infermeria, la que està a l’Hospital, atenent malalts…

Bata blanca i xeringa…

Sí, aquesta visió. Doncs la respecto molt però a mi m’interessa més l’altra vessant de la infermeria: la social, més de docència, d’educació per a la salut, detectar actius en salut, estudiar la població, etc. Tot això m’interessa, així com el contacte cara a cara. Jo sempre dic l’exemple d’anar més enllà de la punta de l’iceberg. Abordar des del coneixement realitats que, a vegades, només ens quedem amb allò superficial.

Quan estava estudiant ja vaig decantar-me per aquí, el tema social, d’ajudar… Sempre m’ha atret. Estic en una entitat de lleure des de fa molts anys (sóc monitora d’excursionisme), he estat a la Creu Roja, també. I l’any passat, per exemple, que ja feia tercer d’infermeria i tenia certes nocions, vaig anar a Kènia durant un mes, en un projecte de Salut i educació. Però no hi vaig anar sola: només va ser un mes i hi anava amb més voluntaris, molt diferent d’aquesta última experiència.

 

“El que m’emporto ho podria resumir en una frase (a nivell hospitalari): “amb menys recursos es poden fer les coses molt ben fetes”

 

Ens expliques en què consisteix el projecte on has fet les pràctiques?

Infància en risc: prevenció de la malnutrició Infantil a Guatemala forma a pares i mares d’infants menors de 5 anys residents a aquest departamento de Totonicapán. Se’ls forma en matèria de nutrició i lactància materna, higiene a través de tallers formatius, participatiu i dinàmics. Hi fèiem tallers a nivel hospitalari i tallers a nivell comunitari. Anàvem dues vegades a cada municipi dels 5 que presenten un índex més elevat de desnutrició i/o malnutrició. El mateix centre de Salut ens informava d’on era més necessari incidir.

 

Perquè ens en fem una idea: un dia de projecte, com era?

Es convocava les famílies, es feia la refacció (un àpat a mig matí/tarda així com una bossa d’aliments. Pensa que ens trobàvem amb que, per algunes famílies, aquell era l’únic àpat que feien). Hi havia oli, pasta, frijol, arròs, mel, protemas, etc. Després fèiem els tallers on conscienciàvem als pares i les mares de la importància de l’alimentació. Es mostraven molt interessats i hi havia bon ambient, tant amb les famílies, com amb els companys que m’esperaven allà per realitzar el projecte (dura nou mesos, tres dels quals vaig poder viure a través d’aquesta cooperació). M’emportaré un bon record de tots però especialment de l’Ana Felisa Chaclan, la coordinadora, la Julia Maribel, l’administrativa, la Mari Yoli, qui estava a l’hospital, experta en Salut i nutrició. I de l’Elvira, qui donava els taller i parlava quitché. Això era vital.

 

Aquest projecte el vas triar tu o se t’hi assigna?

En un principi havia d’anar a Nicaragua, a un projecte relacionat amb drogodependència i Malaltia mental. Però finalment, l’estat actual de Nicaragua no va permetre-ho: la Facultat no es va arriscar a dur estudiants allà. Però a mi em va quedar el cuquet de marxar. Llavors és quan em van comentar aquest projecte de Fundació Plataforma Educativa i em va motivar molt, sobretot el tema d’educació sanitària per donar a les mares.

 

“87 dies: 3 mesos, l’estada més llarga lluny de casa, fora de la zona de confort. Al lloc on em va tocar crec que vaig aprendre la part més crua d’aquella societat”

 

I el que t’agrada més?

L’enfocament. El projecte no està pensat des del paternalisme. No és “ara venim els blanquets a solucionar-vos la vida” Les persones feien les xerrades eren els mateixos locals, que coneixen perfectament els recursos que compten i la seva realitat

 

I quina realitat et vas trobar contrastada amb allò que esperaves?

Vaig mirar d’anar-hi sense prejudicis. Em vaig informar, és clar. Però hi anava sobretot amb l’esperit de “vull que em sorprengui allò que em trobaré”. I em vaig trobar que hi havia una necessitat urgent i real de promoure al màxim la lactància materna i que les mares estiguin informades. La base de l’alimentació a Guatemala, la base de l’alimentació és el blat de moro, cosa que no aporta els nutrients necessaris per a un correcte creixement. I això s’ha de treballar.

 

Malnutrició no és desnutrició

Sí. És això: el blat de moro és un “afartapobres”. La carn, el peix… La gran part de guatemalencs no s’ho poden permetre a diari. Com a font de proteïna tenen el frijol, proteïna vegetal, encara que no és el mateix. Per això per nens és important que en la primera infància s’allargui la lactància materna, la llet de la mare porta tot el que un nen necessita.

 

“És important que en la primera infància s’allargui la lactància materna, la llet de la mare porta tot el que un nen necessita”

 

I què és el que et va xocar més de l’entorn que et vas trobar?

Jo vaig estar acollida amb una família molt humil que tenien 10 fills al departamento Totonicapan. Dins del nucli familiar, molts problemes de masclisme, alcoholisme, etc. Jo estic molt contenta d’aquesta experiència i la repetiria (em van tractar bé, vaig aprendre molt) però ara penso que hi aniria amb algun company amb qui compartir aquells moments d’experiència. 87 dies, 3 mesos, l’estada més llarga lluny de casa, fora de la zona de confort. Al lloc on em va tocar crec que vaig aprendre la part més crua d’aquella societat.

A nivell hospitalari he après molt sobretot observant i estic molt contenta també pel granet de sorra que vaig aportar: vaig insistir en el tema del rentat de mans entre pacient i pacient. Hi ha les malalties nosocomials, gent que va a l’hospital sana i surt malalt (aquí també passa, però tenim els protocols higiènics més marcats).

Vaig aprendre també la importància de la potabilització de l’aigua. Les aigües, aquest és un gran problema, afecten molt negativament a la Salut de la població. Evidentment que un nen estarà mal nodrit si la base de l’aigua ja està malament.

 

“A nivell hospitalari he après molt sobretot observant i estic molt contenta també pel granet de sorra que vaig aportar”

 

I què te n’endús?

Les 23 hores d’avió donen per pensar molt. Jo he fet un diari emocional i vital per no deixar-me res de tot el que he après: persones, assistència, qualitat de vida. El que m’emporto ho podria resumir en una frase, a nivell hospitalari: “amb menys recursos es poden fer les coses molt ben fetes”. I a nivell d’impost personals i vitals: la gent molt maca, el poc que tenien t’ho donaven, les teles precioses, els seus colors llampants, això era preciós.

 

Què diries als futurs practicants?

Que s’animin a tenir una experiència com aquesta, que de tot s’aprèn. Que tinguin molta paciència, també. Que no hi vagin amb una imatge preestablerta, fora prejudicis. Que no només es quedin amb allò visible (la punta de l’iceberg) i s’ha d’anar més enllà, més endins per conèixer l’autèntica realitat guatemalenca.

 

La Neus Albesa, lluint indumentària tradicional guatemalenca

 

 

 

 

 

 

 

, , , , , ,

Entrevista a l’Anna Navio, practicant a Montevideo

“Esperava aquesta realitat però no és el mateix viure-la  que saber què hi ha”

 

Hem parlat amb l’Anna Navio, practicant a través de Fundació Utopia a Montevideo, l’Uruguai. L’Anna és de Ripoll, té 21 anys i està cursant l’últim any del grau de Treball Social a la Universitat de Girona. També és monitora de lleure i vetlladora escolar.

“Sempre he treballat amb infants i adolescents, de fet és la meva passió” –ens explica.” Tot i així, sempre he tingut inquietud pel que fa a la societat i, sobretot, per les persones més vulnerables”.

És per això que va decidir fer aquesta carrera i sempre que està a les seves mans fa aportacions socials (aquells petits grans de sorra que fan grans les platges) per lluitar per la millora de la societat.

 


Les companyes de Fundació Utopia ens parlen, orgulloses, de les practicants que fan una tasca tan valuosa lluny de casa. Una d’aquestes estudiants ets tu. Explica’ns en què consisteix el projecte que estàs duent a terme.

Actualment estic realitzant les meves pràctiques a Montevideo, a l’Uruguay, més concretament a una associació dedicada a infants i adolescents amb risc social, anomenada La Barca, que és la contrapart de Fundació Utopia al territori. Abans que res, vull dir que em sento afortunada d’estar treballant amb els dos àmbits dels quals tinc vocació: l’àmbit social i els infants i adolescents.

En aquesta associació estic treballant amb dos projectes: D’una banda, el d’intervenció amb famílies i per l’altra el del procés d’autonomia amb joves. El primer es tracta d’un acompanyament i vinculació familiar de forma econòmica, social i emocional i el segon, treballa amb adolescents i amb el seu procés d’autonomia i això suposa un acompanyament a través de la gestió que fan de l’econòmica, les seves relacions socials, la seva educació i enfocament laboral i emocional.

És un acompanyament transversal, vaja. I quant de temps hi estaràs?

Estaré treballant amb aquesta associació (La Barca) durant tres mesos, que és el període de les pràctiques corresponents als meus estudis.

Des de la teva arribada, t’has incorporat a un equip de treball, a un engranatge que ja funcionava…

Sí. L’engranatge és l’equip de l’associació La Barca, és a dir, els meus companys/es de feina han estat educadors i treballadors socials i també hi havia una psicòloga i una professora que tenen rols més específics.

Cada un dels usuaris té assignat un educador/a o treballador/a social referent. Jo m’he afegit a dos casos de cadascun dels projectes i acompanyo al referent de cada un dels usuaris en totes les intervencions i accions.

I com són els perfils de les persones que s’atenen des de l’associació?

El tipus d’usuari que atenc són persones en risc: infants i adolescents que han estat vivint un període de la seva vida en “hogares” i en aquest moment en surten i són derivats a la l’associació. Per tant, en el cas del projecte de família, per exemple, és molt important treballar la vinculació familiar, ja que pot ser que l’infant es retrobi amb la família d’origen o bé que sigui una “família amiga”. En el cas dels adolescents és un treball molt decisiu també ja que han d’aprendre a autogestionar la seva vida: els acompanyem en el camí de fer-se grans.

“En el cas dels adolescents és un treball molt decisiu també ja que han d’aprendre a autogestionar la seva vida: els acompanyem en el camí de fer-se grans”.

Com veus l’estat del jovent a l’Uruguai?

Complicat. Molt complicat… És un context amb violència i molta pobresa, gens bons acompanyants ni pel jovent ni per ningú. Molts dels joves treballen amb xarxes de tracta de persones o amb màfies de drogues, per poder sobreviure. Sincerament, sí que esperava aquesta realitat però no és el mateix viure-la d’aprop que saber el què hi ha. És molt dur veure la vida dels joves que estant en risc d’aquí, la majoria pateixen violència de tot tipus, física, psicológica, sexual…I és una tasca complexa la que s’ha de fer per a que puguin tenir una vida autònoma, sana i feliç.

Ells hi tenen molt a dir, però l’entorn és advers… Potser no ens en fem prou a l’idea…

Exactament. Abans de venir vaig parlar amb les noies que van fer la pràctica l’any passat i per això ja sabia del cert la realitat a la que anava, però com ja he dit, quan ho vius en persona és brutal. Penso que em serà del tot útil, com a estudiant i com a persona, ja que toco temes molt diversos en cada cas i professionalment m’estic omplint de coneixements que em serviràn en el futur.

I parlant de futur…què els diries als practicants que l’any vinent viuran una experiència semblant a la teva?

Als practicants del futur els hi diria que els recomano fer-ho si tenen vocació i passió ja que és una experiència impressionant i molt gratificant. També que és una feina molt dura emocionalment però aprèns i fas un creixement personal i professional gegant. Gegant.

“És una tasca complexa la que s’ha de fer per a que puguin tenir una vida autònoma, sana i feliç”

M’agradaria afegir que treballar amb persones és una feina extraordinaria però treballar amb persones d’aquesta realitat ho és encara més. És com una barreja d’emocions diverses; entusiasme, felicitat, tristesa i impotència que et fa obrir el cor. Des del meu punt de vista, estic molt contenta d’haver pogut fer una aportació, per petita que sigui, a la vida d’aquests infants i adolescents, perquè és tan cert com dur saber que per ells tot acompanyament i ajuda els pot canviar la vida.

Per a mi, està ha estat una gran experiència i la tornaria a fer-ho si en tingués oportunitat, perquè aquí valores més la feina que fas i, per impotent que sigui saber que no pots fer res eminentment decisiu per canviar aquesta la vida de tots i totes, jo sé que estic fent tot el possible per canviar petites coses d’algunes persones que he conegut aquí. A l’Uruguai he après que no podem fer-ho tot ni ajudar a tothom, però sí que podem donar-ho tot de nosaltres en la mesura que ens sigui possible.

 

 

, , , , ,

Des de l’altra Riba: un projecte per a joves no acompanyats

En Hatim Boukardi, coordinador d’equips de l’OIKIA Girona escriu aquest breu d’opinió al Punt Avui per parlar-nos de Des de l’Altra Riba. En sentirem a parlar!


, , ,

El cole·legi Pla de Salt rep 11 bicicletes de Fundació Utopia-BsF

Aquest dilluns, 22 d’octubre la Fundació Utopia-Bicicletes Sense Fronteres va fer una entrega d’11 bicicletes BMX de 20 polsades al Col·legi Públic Pla de Salt.

Rebuts pel docent del centre, Pere Riembau. l’entrega la van fer  Claudio Albornoz, voluntari de l’entitat i expert en mecànica de bicicletes, i la tècnica de cooperació d’Utopia BsF.

Aquestes bicicletes formaran part d’una iniciativa del centre educatiu anomenada “Talents”, on setmanalment l’alumnat fa cursos complementaris a l’ensenyament reglat en matèria de robòtica, bicicletes, bricolatge, etc. per descobrir noves potencialitats de l’alumnat, com ara la creativitat i habilitats socials.

En el marc del “Talents” de bicicletes treballen temes relatius a la bona conducció, la seguretat viària, interpretació de mapes per la seva orientació, mecànica de bicicletes i sortides en bicicleta, entre altres activitats.

Actualment, el col·legi Pla de Salt es troba en llista d’espera per rebre més bicicletes.

, , , , , ,

Us posem al dia de l’activitat del projecte Nahual 2018

El nostre reporter voluntari, Luís Alfonso Martinez Gonzalez (gràcies, Luís!), ens informa de les activitats que el participants del projecte Nahual (Fundació Utopia BsF) estan realitzant a Girona i foranies. A Vilobí d’Onyar van viure la fira de la poma i la pera. A Sant Narcís van conèixer els responsables del centre cívic i les instal·lacions i, finalment, van celebrar els deu anys d’una entitat gironina que vehicula la causa femenina a través de la interculturalitat. En voleu saber detalls?


Els participants del projecte Nahual visiten el centre cívic de Sant Narcís

Amb l’objectiu d’establir coordinacions amb el Centre Cívic Sant Narcís, els  participants del projecte Nahual 2018 es van reunir amb el seu director i l’equip de treball.

L’Alma i en Gerardo, que donaran vida al projecte Nahual d’enguany , busquen col·lectius de persones interessades en el treball grupal que permeti dinamitzar la participació i el desenvolupament creatiu de propostes per al Desenvolupament Comunitari.

La trobada també va servir per fer  un recorregut per les instal·lacions del Centre Cívic de Sant Narcís i per establir-hi línies de treball.

“De la col·laboració entre els professionals del projecte que lidera Fundació Utopia BsF i el centre cívic,  s’espera que tant infants i  adolescents com adults, puguin participar del procés d’intercanvi” Declarava el Gerardo.

En aquest mateix marc de relació també va sorgir la proposta de realitzar una xerrada d’intercanvi sobre Gestió Cultural.

 

Tots els colors de Guatemala a la Fira de la Poma i la Pera de Vilobí d’Onyar

Com cada any, el projecte na Nahual ( Fundació Utopia BsF) ens acosta al nostre territori dos participants per a un intercanvi professional i intercultural a Girona. “La Fira de la Pera i la Poma” realitzada a Vilobí d’Onyar va ser un dels escenaris que va propiciar a aquesta onzena Edició un ambient de confiança i intercanvi.

L’Alma i en Gerardo, tots dos d’origen guatemalenc, van dedicar aquest dia per conèixer la celebració que ja és tradició a Vilobí d’Onyar que entronca l’agricultura de producte de proximitat amb la població local.

La fira, celebra que s’han acabat les tasques de recollida de pomes en el camp i permet als vilatans un lloc de trobada i esplai familiar, a més de reunir a personalitats de Girona, veïns i convidats internacionals, com són els Nahuales en la seva edició 2018.

De la  fira, els nahuals d’enguany en destaquen  la participació d’infants i joves i les seves les famílies, així com  productors que hi van trobar un lloc per engalanar amb paradetes de pomes de les diferents varietats i derivats.

El groc de la Golden, el verd de la Granny Smith, el vermell de la Fuji… Així mateix, a la parada guatemalenca es van oferir mil i un colors més, provinents de Centre Amèrica: telers, individuals, artesanies i colorits productes. Això i la calidesa de les amistats de les diferents edicions del projecte que avui treballen a Girona i que els van donar un cop de mà compartint informació sobre la cultura Maya, coneixements i savieses ancestrals amb els assistents a la fira.  Un dia per recordar!

 

Dones d’arreu del Món celebra el seu 10è aniversari amb els participants del projecte Nahuals 2018.

Per celebrar el desè aniversari de “Dones d’arreu del  Món”, l’entitat gironina va preparar materials fotogràfics i audiovisuals per visibilizar un resum de 10 anys de treball.

Van intercanviar amb els participants del projecte Nahual 2018 (Funfació Utopia BsF). I és que una de les claus del projecte és la de  col·laborar, participar, i contribueir, juntament amb persones, grups i associacions del territori en la celebració d’actes populars i festius que contribueixin a una identificació col·lectiva, en la creació i promoció de coordinadores d’entitats del barri, en la col·laboració i creació de projectes comunitaris concrets i la celebració de reunions o assemblees de barri amb caire informatiu o altres temes d’interès general. La celebració d’aquest aniversari, és una d’elles.

Dins les activitats que realitza l’associació  Dones del Món per  generar recursos econòmics destinats a les entitats humanitàries, l’Alma Sirin , participant del projecte Nahual, realitza un taller de brodat a mà a les dones de l’entitat. Va ser un moment perquè les dues iniciatives parlessin sobre temes de cooperació, recaptació a través dels materials que elaboren, contribució a la recerca i mitigació de malalties, donatius a entitats humanitàries així com activitats que promouen i en les quals estan immerses. “El nostre món està passant per grans problemes però vostès han aconseguit mantenir-se a punta d’obstinació i dedicació en la lluita per la seva dignitat” –reblava l’Alma, a una de les dones de l’entitat gironina. Finalment també els va desitjar molts més anys d’aquesta energia incansable de la feminitat mobilitzada, independentment de la seva procedència.

, , ,

Estudiants del Grau de Treball Social de l’UdG aterren a Guatemala en el marc del projecte EFCI Dones Emprenedores Nahualà

El passat 25 de setembre, la Natalia Garcia i en Jon Longa arribaren a territori guatemalenc per col·laborar de manera activa al projecte EFCI DONES EMPRENEDORES NAHUALÁ.

El projecte, liderat per Fundació Utopia-BsF enfoca els seus esforços en apoderar emocionalment, socialment, laboralment i comunitariament a dones indígenes maies, residents al Departament de Sololá, i que es troben en risc d’exclusió social per diversos motius.

La Natàlia és alumna de  curs del Grau de Treball Social de l’UDG, i realitzarà les seves pràctiques professionals en el marc d’aquest projecte.

Per la seva part, en Jon Longa és voluntari de l’entitat (Fundació-Utopia BsF) i oferirà els seus coneixements mèdics i d’altres habilitats als habitants del territori.

La seva experiència tindrà una durada de tres mesos, on formaran part de la cultura guatemalenca, i estan acompanyats pels professionals del projecte.

Des de Fundació Utopia-BSF, volem agrair l’acollida a l’Associació Swan Tinamit i a la responsable del projecte a territori Marleny Macario, així com a l’Ajuntament De Girona per col·laborar amb aquest projecte de cooperació al desenvolupament.

, ,

Pràctiques de Treball Social a l’Uruguai: reinserció social i autonomia