, ,

Fundació Utopia repassa el 2018

L’entitat repassa la seva tasca durant el 2018

En el seu àmbit de cooperació internacional, l’entitat ha dut a terme projectes a Guatemala, Senegal i Marroc


Creativitat, innovació, educació, bicicletes per l’educació, cooperació, desenvolupament, emprenedoria… què tenen en comú totes aquestes paraules? Doncs que són les claus d’alguns del projectes que Fundació Utopia, treballant en l’àmbit de cooperació internacional, ha dut a terme a Guatemala, Marroc i al Senegal, així com a Catalunya en la seva línia de Educació pel desenvolupament  i Treball comunitari.

Val a dir que gràcies al finançament rebut per estructura interna i potenciació del teixit associatiu i per col·laborar en l’àmbit de la Sensibilització ciutadana vers la justícia social, han pogut planificar, coordinar i avaluar els projectes, fent equip amb les respectives contraparts i persones beneficiàries de les seves propostes.  Volem compartir amb vosaltres un breu repàs del que ha estat aquest 2018 per a la Fundació Utopia;  


A Guatemala hem continuat desenvolupant el projecte EFCI Dones Emprenedores Nahualà, que des l’any 2014 ha acompanyat a més de 200 dones indígenes i les seves comunitats. Les diferents edicions del projecte han permès realitzar tallers formatius vertebrats en la creativitat i la innovació com a eines de desenvolupament humà integral i sostenible. El projecte ha comptat amb una escola bressol pels fills i filles de les participants per facilitar que poguessin accedir a les formacions i lluitar per la igualtat de gènere des de les coses més bàsiques… amb qui es queden els infants quan la dona es forma? En un país on la conciliació està a anys llum de ser una realitat, projectes com aquest, fan possible la formació de qualitat per les dones-mares i altre càrregues familiars.

L’entitat, des de 2015, també posa els seus esforços al Senegal, concretament a la regió de Palmarin, amb el projecte Bicicletes per l’educació. Aquesta iniciativa ha treballat de manera conjunta amb l’Institut de Palmarin-Facao i amb la seva comunitat, oferint bicicletes per tal de facilitar l’accés a l’educació de joves del territori, que per accedir a l’escola han de desplaçar-se a peu entre 4 i 10 kms diaris, cosa que comporta, com us podeu imaginar, problemes relacionats amb el fracàs escolar o l’absentisme.

El projecte ha entregat més de 700 bicicletes a l’alumnat d’aquesta regió, que han reportat beneficis socials i acadèmics, com la reducció de l’absentisme escolar en un 80%, l’augment en dos punts de la mitjana de l’Institut, i l’èxit de l’alumnat de Palmarin a la prova de selectivitat, on han aprovat el 51% en front de la mitjana nacional (31%).
El projecte ha crescut vers nous territoris, com Fimela i Point-veló, i continua aportant el seu gra de sorra a l’educació de joves del país, especialment de les noies adolescents que veuen en l’ús de la bicicleta una sortida pràctica a les seves necessitats de mobilitat per seguir estudiant.

Aquest 2018, s’ha engegat la iniciativa “L’Altra Riba” al Marroc, amb un profitós intercanvi d’experiències amb educadors voluntaris i els seus homòlegs de l’orfenat amb qui es col·labora a la ciutat de Fez. Només es l’inici de noves formes de col·laboració entre països en matèria de formació entre professionals i intercanvi de bones practiques.

Cal esmentar, que la col·laboració que es rep de l’Agència Catalana de Cooperació, fa possible que puguem participar en la Coordinadora d’ONG´s de Girona i comarques i que puguem participar en les seus actes i companyes. Aquest 2019 seguim sent membres de la Junta, ostentem la representació al Consell Municipal d cooperació de l’Ajuntament i participem activament en totes les iniciatives que s’organitzen.  

La Fundació Utopia començarà un setembre ple de nous reptes i treball conjunt amb les contraparts del territori i totes les persones beneficiàries i que participen en les iniciatives, que són el motor i l’espurna de tot el que la Fundació defensa i lluita per aconseguir.

 

 

 

, , , , ,

La facultat d’infermeria acull la presentació dels projectes oberts a estudiants en pràctiques

Recordeu la Neus Albesa? La vam entrevistar fa un parell de setmanes, en relació al projecte Infància en Risc: Prevenció de la malnutrició infantil a Guatemala perquè ella va fer-hi les pràctiques d’infermeria durant aquest any.

Acompanyada de la directora de la Fundació Utopia, Raquel Sabater, i de l’organització amb el poble Saharaui, ACAPS, van presentar aquest dimecres 27 a la facultat d’infermeria, els projectes que accepten estudiants de pràctiques durant el 2019.

La sala d’actes de la Facultat estava plena de joves estudiants d’infermeria i medicina!

Fer pràctiques a un projecte a l’estranger és una possibilitat que els estudiants de grau, sensibilitzats amb la cooperació internacional, poden trobar interessant. Les places, però, són poques. La Fundació Utopia i la Fundació Plataforma posa anualment entre 4 i 5 espais de pràctiques a la disposició dels estudiants d’infermeria, educació i treball social i fa el seu seguiment i tutorització.

, , , , ,

Entrevista: Neus Albesa, practicant d’infermeria al projecte “Infància en risc: Prevenció de la malnutrició infantil a Guatemala”

“Cal saber veure-hi més enllà de la punta de l’iceberg: abordar la realitat des del coneixement que ens aporta la vivència”

 


La Neus Albesa Castanyer té 24 anys i cursa el 4t d’infermeria a la UdG,  un any eminentment pràctic. D’orígen nepalès i amb marcat accent olotí (és filla de la Vall d’en Bas) la Neus ens explica que viu a Catalunya des de l’edat d’un any i que aquest estiu anirà al Nepal per primera vegada, juntament amb els seus pares. Explica també que va triar infermeria per la seva vessant social, més que no pas l’assistencial.

D’esperit inquiet i aventurer (amb poc més de 20 anys ja ha fet un voluntariat a Kènia i a Guatemala) la Neus ens explica com ha estat la seva experiència, els darrers mesos, com a cooperant en el projecte Infància en risc: prevenció de la malnutrició Infantil a Guatemala, dut a terme per la Fundació Plataforma Educativa amb la seva contrapart local Asociación de desarrollo Integral Jun Kat Alabcum (ADJIKA) i l’hospital Departamental de Totonicapán.


 

Per què infermeria?

Hi ha dos grans blocs de la infermeria, la que està a l’Hospital, atenent malalts…

Bata blanca i xeringa…

Sí, aquesta visió. Doncs la respecto molt però a mi m’interessa més l’altra vessant de la infermeria: la social, més de docència, d’educació per a la salut, detectar actius en salut, estudiar la població, etc. Tot això m’interessa, així com el contacte cara a cara. Jo sempre dic l’exemple d’anar més enllà de la punta de l’iceberg. Abordar des del coneixement realitats que, a vegades, només ens quedem amb allò superficial.

Quan estava estudiant ja vaig decantar-me per aquí, el tema social, d’ajudar… Sempre m’ha atret. Estic en una entitat de lleure des de fa molts anys (sóc monitora d’excursionisme), he estat a la Creu Roja, també. I l’any passat, per exemple, que ja feia tercer d’infermeria i tenia certes nocions, vaig anar a Kènia durant un mes, en un projecte de Salut i educació. Però no hi vaig anar sola: només va ser un mes i hi anava amb més voluntaris, molt diferent d’aquesta última experiència.

 

“El que m’emporto ho podria resumir en una frase (a nivell hospitalari): “amb menys recursos es poden fer les coses molt ben fetes”

 

Ens expliques en què consisteix el projecte on has fet les pràctiques?

Infància en risc: prevenció de la malnutrició Infantil a Guatemala forma a pares i mares d’infants menors de 5 anys residents a aquest departamento de Totonicapán. Se’ls forma en matèria de nutrició i lactància materna, higiene a través de tallers formatius, participatiu i dinàmics. Hi fèiem tallers a nivel hospitalari i tallers a nivell comunitari. Anàvem dues vegades a cada municipi dels 5 que presenten un índex més elevat de desnutrició i/o malnutrició. El mateix centre de Salut ens informava d’on era més necessari incidir.

 

Perquè ens en fem una idea: un dia de projecte, com era?

Es convocava les famílies, es feia la refacció (un àpat a mig matí/tarda així com una bossa d’aliments. Pensa que ens trobàvem amb que, per algunes famílies, aquell era l’únic àpat que feien). Hi havia oli, pasta, frijol, arròs, mel, protemas, etc. Després fèiem els tallers on conscienciàvem als pares i les mares de la importància de l’alimentació. Es mostraven molt interessats i hi havia bon ambient, tant amb les famílies, com amb els companys que m’esperaven allà per realitzar el projecte (dura nou mesos, tres dels quals vaig poder viure a través d’aquesta cooperació). M’emportaré un bon record de tots però especialment de l’Ana Felisa Chaclan, la coordinadora, la Julia Maribel, l’administrativa, la Mari Yoli, qui estava a l’hospital, experta en Salut i nutrició. I de l’Elvira, qui donava els taller i parlava quitché. Això era vital.

 

Aquest projecte el vas triar tu o se t’hi assigna?

En un principi havia d’anar a Nicaragua, a un projecte relacionat amb drogodependència i Malaltia mental. Però finalment, l’estat actual de Nicaragua no va permetre-ho: la Facultat no es va arriscar a dur estudiants allà. Però a mi em va quedar el cuquet de marxar. Llavors és quan em van comentar aquest projecte de Fundació Plataforma Educativa i em va motivar molt, sobretot el tema d’educació sanitària per donar a les mares.

 

“87 dies: 3 mesos, l’estada més llarga lluny de casa, fora de la zona de confort. Al lloc on em va tocar crec que vaig aprendre la part més crua d’aquella societat”

 

I el que t’agrada més?

L’enfocament. El projecte no està pensat des del paternalisme. No és “ara venim els blanquets a solucionar-vos la vida” Les persones feien les xerrades eren els mateixos locals, que coneixen perfectament els recursos que compten i la seva realitat

 

I quina realitat et vas trobar contrastada amb allò que esperaves?

Vaig mirar d’anar-hi sense prejudicis. Em vaig informar, és clar. Però hi anava sobretot amb l’esperit de “vull que em sorprengui allò que em trobaré”. I em vaig trobar que hi havia una necessitat urgent i real de promoure al màxim la lactància materna i que les mares estiguin informades. La base de l’alimentació a Guatemala, la base de l’alimentació és el blat de moro, cosa que no aporta els nutrients necessaris per a un correcte creixement. I això s’ha de treballar.

 

Malnutrició no és desnutrició

Sí. És això: el blat de moro és un “afartapobres”. La carn, el peix… La gran part de guatemalencs no s’ho poden permetre a diari. Com a font de proteïna tenen el frijol, proteïna vegetal, encara que no és el mateix. Per això per nens és important que en la primera infància s’allargui la lactància materna, la llet de la mare porta tot el que un nen necessita.

 

“És important que en la primera infància s’allargui la lactància materna, la llet de la mare porta tot el que un nen necessita”

 

I què és el que et va xocar més de l’entorn que et vas trobar?

Jo vaig estar acollida amb una família molt humil que tenien 10 fills al departamento Totonicapan. Dins del nucli familiar, molts problemes de masclisme, alcoholisme, etc. Jo estic molt contenta d’aquesta experiència i la repetiria (em van tractar bé, vaig aprendre molt) però ara penso que hi aniria amb algun company amb qui compartir aquells moments d’experiència. 87 dies, 3 mesos, l’estada més llarga lluny de casa, fora de la zona de confort. Al lloc on em va tocar crec que vaig aprendre la part més crua d’aquella societat.

A nivell hospitalari he après molt sobretot observant i estic molt contenta també pel granet de sorra que vaig aportar: vaig insistir en el tema del rentat de mans entre pacient i pacient. Hi ha les malalties nosocomials, gent que va a l’hospital sana i surt malalt (aquí també passa, però tenim els protocols higiènics més marcats).

Vaig aprendre també la importància de la potabilització de l’aigua. Les aigües, aquest és un gran problema, afecten molt negativament a la Salut de la població. Evidentment que un nen estarà mal nodrit si la base de l’aigua ja està malament.

 

“A nivell hospitalari he après molt sobretot observant i estic molt contenta també pel granet de sorra que vaig aportar”

 

I què te n’endús?

Les 23 hores d’avió donen per pensar molt. Jo he fet un diari emocional i vital per no deixar-me res de tot el que he après: persones, assistència, qualitat de vida. El que m’emporto ho podria resumir en una frase, a nivell hospitalari: “amb menys recursos es poden fer les coses molt ben fetes”. I a nivell d’impost personals i vitals: la gent molt maca, el poc que tenien t’ho donaven, les teles precioses, els seus colors llampants, això era preciós.

 

Què diries als futurs practicants?

Que s’animin a tenir una experiència com aquesta, que de tot s’aprèn. Que tinguin molta paciència, també. Que no hi vagin amb una imatge preestablerta, fora prejudicis. Que no només es quedin amb allò visible (la punta de l’iceberg) i s’ha d’anar més enllà, més endins per conèixer l’autèntica realitat guatemalenca.

 

La Neus Albesa, lluint indumentària tradicional guatemalenca

 

 

 

 

 

 

 

, , , ,

Entrevistem al president del CE Horitzó, Josep Bernabeu.

L’Escola de circ social del CE Horitzó de Terrassa:

Burlant els límits d’allò possible

“El circ serveix per treballar la persona de forma integral, buscant desenvolupar habilitats físiques, cognitives i socials”


Josep Bernabeu (Barcelona, 1958) Ens explica que l’afició per l’esport va ser segurament herència del seu pare, que havia estat atleta del F.C. Barcelona de jove i que fa propiciar que, a casa, es “respirés esport pels quatre cantons”.  En Josep Bernabeu va començar la seva trajectòria com esportista adaptat als 16 anys, quan es va inscriure en un equip de bàsquet en cadira de rodes de la seva ciutat. Durant més de vint anys va ser jugador de diversos equips d’aquest esport, tots ells ubicats a Barcelona o a poblacions del seu cinturó urbà. A mitjans dels anys noranta, juntament amb companys vinculats al món de l’esport, van fundar el Club Esportiu Horitzó, organització reconeguda en la VI edició dels premis d’Acció Social Mercè Bañeras i Maria Figueras que atorga Plataforma Educativa als projectes capdavanters en innovació i emprenedoria social a Catalunya. En concret, a la passada edició dels nostres premis es va reconèixer la seva Escola de Circ social a Terrassa, iniciativa amb reconeixement i recorregut del qual parlarem a continuació.


Com va néixer el CE Horitzó?

Va ser a  partir de 1994. Un grup d’esportistes vàrem detectar certes mancances en el món de l’esport adaptat, que ens van fer dissenyar un projecte alternatiu i fundar el Club Esportiu Horitzó. A partir d’aquell moment, em vaig dedicar a desenvolupar aquest projecte que, per a mi, era molt engrescador, tot i que ho compatibilitzava amb la meva feina i amb el bàsquet en cadira de rodes, primer com a jugador i posteriorment com a tècnic. Des de fa 25 anys que sóc el president del Club Esportiu Horitzó i en fa uns 12 que m’hi dedico exclusivament en cos i ànima, perquè crec que el nostre és encara un projecte que està molt vigent, que any rere any va creixent i que encara té un marge molt substancial.

 

I l’escola de circ social?

En el marc de les activitats físiques adaptades a persones amb diversitat funcional que organitza el Club Esportiu Horitzó, l’octubre de 2017 es va iniciar un nou projecte en el qual hi vàrem posar tota la nostra il·lusió i el nostre esforç. Es tracta d’una escola de Circ Social que, amb seu a Terrassa, pretén aglutinar nens i joves, amb funcionalitats diverses, que se sentin atrets per aprendre o perfeccionar les tècniques del mon del circ. El Circ Social utilitza les tècniques pròpiament  dites del circ més conegut (malabars, trapezi, teles, acrobàcia, teatre, dansa, equilibris, etc.) per treballar la persona de forma integral, buscant desenvolupar habilitats físiques, cognitives i socials. El circ és un art que sempre ha intentat burlar els límits d’allò que és possible.

Així doncs, en aquesta activitat, tothom te l’oportunitat de treballar amb els seus propis límits, potenciant les seves capacitats de forma creativa. Es tracta d’un projecte innovador, unificador i inclusiu, en el qual hi participen persones amb o sense diversitat funcional, la qual cosa planteja el repte seriós d’anar cap el camí de la inclusió i l’ integració.

“Tothom te l’oportunitat de treballar amb els seus propis límits, potenciant les seves capacitats de forma creativa”

Doncs està molt clar, oi? Amb tot això que ens explica, el CE Horitzó és més que un club!

Des del nostre punt de vista, sense cap mena de dubte, és molt més que un club. Les connotacions que el fan diferent són la participació i el contacte directe de les famílies i els cuidadors dels nostres socis amb l’entitat, el fet que cada cop més s’estan engegant activitats socials que no es poden emmarcar de forma estricta en el món de l’esport i el factor inclusiu que estem donant a l’entitat admetent, cada cop més, persones sense diversitat funcional en algunes de les nostres activitats.

D’altra banda, no es pot dir que en la nostra entitat hi hagi un sentiment de “país” com en altres que estan considerades “més que un club” per aquesta connotació, però sí que hi ha un sentiment de cercar “l’horitzó personal” en cada un dels nostres socis i dels seus familiars.

Ben mirat, compartir un horitzó també crea un vincle! I parlant de vincles i horitzons compartits, com ha estat el darrer any de l’Escola de circ social des que el projecte va ser reconegut als premis d’acció social de Plataforma Educativa?

El projecte de l’Escola de Circ Social ha sofert en el darrer any un canvi important pel que fa al seu desenvolupament.  El reconeixement de Plataforma Educativa va suposar, més enllà del premi econòmic, un punt d’inflexió en el grup, que en el darrer any ha vist com creixia en qualitat i en quantitat d’usuaris, com es tecnificava molt més l’activitat i com es començaven a plantejar petits grans reptes com poden ser l’organització d’una representació de circ social a finals del curs (juny de 2018) o la inclusió de col·lectius d’usuaris en risc d’exclusió social provinents de CRAES de la nostra zona d’influència. Aquest darrer repte ve a ser com la quarta pota d’una cadira que coixejava (la inclusió social) i que ara ja tenim.  Estem molt i molt satisfets del desplegament del projecte, tot i que som conscients que encara ens resta un llarg camí per recórrer fins que veiem el nostre somni complert.

Com ja he dit, el premi de la Plataforma Educativa va ser un punt d’inflexió en l’activitat. Per una banda, tot i que això no ha estat el més important, el premi econòmic va ajudar molt a que els comptes de l’activitat per l’any 2017 sortissin sense dèficit. Però el més important va ser que, arrel de la recepció d’aquest reconeixement, els usuaris van augmentar i es va poder assolir el concepte d’”inclusió” dintre del projecte, gràcies a la participació de nens de la Fundació Busquets de Terrassa i el CRAE l’Espurna de Rubí.

Escola de circ social del CE Horitzó

 

Fantàstic! I i l’horitzó d’aquest projecte del CE horitzó, com es presenta? Quines són les vostres fites de futur?

El projecte té encara un llarg recorregut per davant. Molts dels nostres usuaris són encara nens i cal anar veient si el circ es va interioritzant dins seu com una afició ferma o només es tracta d’una experiència passatgera. D’altra banda, cal fomentar més el tema inclusiu, obrint l’activitat a nenes i nens que no tinguin cap tipus de discapacitat i treballant molt més la relació d’un grup amb l’altre fins que es fonguin en un de sol.

“Estem molt i molt satisfets del desplegament del projecte, tot i que som conscients que encara ens resta un llarg camí per recórrer”

Pel que fa a les condicions de treball,  estem en contacte amb l’Ajuntament de Terrassa per tal de gestionar un nou espai de la nostra activitat en un futur a mig termini. I finalment, hi ha un projecte per implementar l’activitat de Circ social al municipi de Rubí, tot i que s’està avaluant si es disposa d’una infraestructura adient a aquesta activitat.

Finalment, voldria agrair a  Plataforma Educativa el reconeixement i el tracte que ens va donar en l’acte d’entrega de Premis de l’any 2017. Mai haguéssim esperat que una entitat gironina pogués reconèixer un projecte realitzat al Vallès Occidental i, amb sinceritat, els records d’aquell acte i del tracte que vàrem rebre per part de les persones que organitzàveu, encara resta molt viu per a nosaltres i és un motiu més que ens ajuda a tirar endavant un projecte que no està exempt de dificultats en el seu dia a dia.

Gràcies a vosaltres i a continuar treballant per burlar els límits d’allò possible!

, , , , ,

A Plataforma Educativa premiem l’acció social Ajudeu-nos a fer extensiva aquesta convocatòria!

:

, , ,

Cooperació entre països i transformació

La Raquel Sabater, responsable de Fundació Utopia BsF, escriu aquest breu d’opinió a El Punt Avui

, , , , , ,

Entrevista a l’Anna Navio, practicant a Montevideo

“Esperava aquesta realitat però no és el mateix viure-la  que saber què hi ha”

 

Hem parlat amb l’Anna Navio, practicant a través de Fundació Utopia a Montevideo, l’Uruguai. L’Anna és de Ripoll, té 21 anys i està cursant l’últim any del grau de Treball Social a la Universitat de Girona. També és monitora de lleure i vetlladora escolar.

“Sempre he treballat amb infants i adolescents, de fet és la meva passió” –ens explica.” Tot i així, sempre he tingut inquietud pel que fa a la societat i, sobretot, per les persones més vulnerables”.

És per això que va decidir fer aquesta carrera i sempre que està a les seves mans fa aportacions socials (aquells petits grans de sorra que fan grans les platges) per lluitar per la millora de la societat.

 


Les companyes de Fundació Utopia ens parlen, orgulloses, de les practicants que fan una tasca tan valuosa lluny de casa. Una d’aquestes estudiants ets tu. Explica’ns en què consisteix el projecte que estàs duent a terme.

Actualment estic realitzant les meves pràctiques a Montevideo, a l’Uruguay, més concretament a una associació dedicada a infants i adolescents amb risc social, anomenada La Barca, que és la contrapart de Fundació Utopia al territori. Abans que res, vull dir que em sento afortunada d’estar treballant amb els dos àmbits dels quals tinc vocació: l’àmbit social i els infants i adolescents.

En aquesta associació estic treballant amb dos projectes: D’una banda, el d’intervenció amb famílies i per l’altra el del procés d’autonomia amb joves. El primer es tracta d’un acompanyament i vinculació familiar de forma econòmica, social i emocional i el segon, treballa amb adolescents i amb el seu procés d’autonomia i això suposa un acompanyament a través de la gestió que fan de l’econòmica, les seves relacions socials, la seva educació i enfocament laboral i emocional.

És un acompanyament transversal, vaja. I quant de temps hi estaràs?

Estaré treballant amb aquesta associació (La Barca) durant tres mesos, que és el període de les pràctiques corresponents als meus estudis.

Des de la teva arribada, t’has incorporat a un equip de treball, a un engranatge que ja funcionava…

Sí. L’engranatge és l’equip de l’associació La Barca, és a dir, els meus companys/es de feina han estat educadors i treballadors socials i també hi havia una psicòloga i una professora que tenen rols més específics.

Cada un dels usuaris té assignat un educador/a o treballador/a social referent. Jo m’he afegit a dos casos de cadascun dels projectes i acompanyo al referent de cada un dels usuaris en totes les intervencions i accions.

I com són els perfils de les persones que s’atenen des de l’associació?

El tipus d’usuari que atenc són persones en risc: infants i adolescents que han estat vivint un període de la seva vida en “hogares” i en aquest moment en surten i són derivats a la l’associació. Per tant, en el cas del projecte de família, per exemple, és molt important treballar la vinculació familiar, ja que pot ser que l’infant es retrobi amb la família d’origen o bé que sigui una “família amiga”. En el cas dels adolescents és un treball molt decisiu també ja que han d’aprendre a autogestionar la seva vida: els acompanyem en el camí de fer-se grans.

“En el cas dels adolescents és un treball molt decisiu també ja que han d’aprendre a autogestionar la seva vida: els acompanyem en el camí de fer-se grans”.

Com veus l’estat del jovent a l’Uruguai?

Complicat. Molt complicat… És un context amb violència i molta pobresa, gens bons acompanyants ni pel jovent ni per ningú. Molts dels joves treballen amb xarxes de tracta de persones o amb màfies de drogues, per poder sobreviure. Sincerament, sí que esperava aquesta realitat però no és el mateix viure-la d’aprop que saber el què hi ha. És molt dur veure la vida dels joves que estant en risc d’aquí, la majoria pateixen violència de tot tipus, física, psicológica, sexual…I és una tasca complexa la que s’ha de fer per a que puguin tenir una vida autònoma, sana i feliç.

Ells hi tenen molt a dir, però l’entorn és advers… Potser no ens en fem prou a l’idea…

Exactament. Abans de venir vaig parlar amb les noies que van fer la pràctica l’any passat i per això ja sabia del cert la realitat a la que anava, però com ja he dit, quan ho vius en persona és brutal. Penso que em serà del tot útil, com a estudiant i com a persona, ja que toco temes molt diversos en cada cas i professionalment m’estic omplint de coneixements que em serviràn en el futur.

I parlant de futur…què els diries als practicants que l’any vinent viuran una experiència semblant a la teva?

Als practicants del futur els hi diria que els recomano fer-ho si tenen vocació i passió ja que és una experiència impressionant i molt gratificant. També que és una feina molt dura emocionalment però aprèns i fas un creixement personal i professional gegant. Gegant.

“És una tasca complexa la que s’ha de fer per a que puguin tenir una vida autònoma, sana i feliç”

M’agradaria afegir que treballar amb persones és una feina extraordinaria però treballar amb persones d’aquesta realitat ho és encara més. És com una barreja d’emocions diverses; entusiasme, felicitat, tristesa i impotència que et fa obrir el cor. Des del meu punt de vista, estic molt contenta d’haver pogut fer una aportació, per petita que sigui, a la vida d’aquests infants i adolescents, perquè és tan cert com dur saber que per ells tot acompanyament i ajuda els pot canviar la vida.

Per a mi, està ha estat una gran experiència i la tornaria a fer-ho si en tingués oportunitat, perquè aquí valores més la feina que fas i, per impotent que sigui saber que no pots fer res eminentment decisiu per canviar aquesta la vida de tots i totes, jo sé que estic fent tot el possible per canviar petites coses d’algunes persones que he conegut aquí. A l’Uruguai he après que no podem fer-ho tot ni ajudar a tothom, però sí que podem donar-ho tot de nosaltres en la mesura que ens sigui possible.

 

 

, , ,

Tirant pel dret per a una condició humana més justa

Les companyes de Fundació Utopia BsF ens expliquen com va anar el concert solidari del passat dia 15 de desembre a la Mirona, organitzat per celebrar el 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans


El passat 15 de desembre  la sala  LaMirona de Salt va acollir el concert solidari que celebrava el 70 aniversari de la Declaració de DD.HH.

Unes 370 persones  vna gaudir de dos concerts dels grups: “Germà Negre” i “Orquestra Maribel”. A més, a la mitja part de l’esdeveniment es va procedir a fer un sorteig de 4 lots, cortesia de diverses entitats del tercer sector, establiments, restauració, etc. on es sortejaven sopars, paneres, tallers, materials de papereria, llibrets, entre altres coses.

Des de la Fundació Utopia-BSF, volem agrair a la Sala la Mirona els serveis prestats, als grups que hi participaren i, en especial, a l’equip tècnic de la Coordinadora d’ONG’s Solidàries i de l’Alt Maresme per fer-ho possible, sense el seu esforç, temps i dedicació no haguera estat possible tant d’èxit. Així mateix, volem fer una menció especial a totes les entitats que van participar en la comissió d’organització i logística.

Enguany, podem afirmar que els drets humans han arribat a un públic molt diferent, ja que als concerts hi van anar persones grans, adults, nens, etc. Entre les persones que hi assistirem hem de remarcar la presència del Regidor de Cooperació de l’Ajuntament de Girona, Cristobal Sànchez.

Així mateix, volem agrair el suport i la col·laboració de Dipsalut, l’Agència Catalana de Cooperació i l’Ajuntament de Girona.

,

Fundació Utopia BsF a la Fira de Contractació Pública: Cercant nous vincles al territori barceloní

Les companyes de Fundació Utopia van estar presents a la Fira de Contractació pública de Barcelona la setmana passada. Ens expliquen com va ser el seu dia i quines impressions es van emportar.


El passat 20 de novembre al Centre Internacional de Convencions de Barcelona (CCIB) es va dur a terme la Fira de Contractació pública sostenible, transparent i accessible, amb la col·laboració de PIMEC, a la qual va assistir Fundació Utopia-BSF amb l’objectiu de cercar noves aliances i vincles a territori barceloní.

Entre els diversos estands que hi havia, Utopia-BSF, va destinar els seus esforços a l’estand de Serveis Socials i Serveis a les Persones, demanant informació i procurant noves aliances en relació a temàtiques com la recerca de feina, la formació estable, l’assessorament empresarial o la inserció laboral. Aquest interés ve suscitat arrel dels i les participants que formen part dels nostres projectes a Barcelona, fent una especial incidència al projecte INCUBA DONES BCN, un projecte social d’emprenedoria femenina. Amb aquest objectiu es varen mantenir diferents reunions amb els tècnics de Barcelona Activa, els quals ens van atendre molt cordialment.

Des de la nostra entitat, volem agrair als organitzadors i col·laboradors d’aquesta incitativa l’oportunitat que brindaran les entitats socials per obrir nous horitzons al món social i empresarial d’Economia Social i Solidària (ESS).

Continuarem treballant a territori barceloní per donar continuïtat a les iniciatives socials i de millora del benestar de tota la població.

 

, ,

Fundació Utopia BsF a la Fira de Recursos Educatius de Girona

“Educació com a pau i resolució de conflictes, educació com a diversitat, educació com art i educació com igualtat”

Les companyes de Fundació Utopia BsF ens escriuen aquest contingut per parlar-nos de la seva implicació a la la Fira de Recursos Educatius de Girona a través del projecte Nahual.


Un total de 12 entitats adscrites a la demarcació de Girona van explicar en què consistien els seus projectes d’acció educativa

Ahir dilluns 26 de novembre, al Centre Cívic ter, es va dur a terme la Fira de Recursos Educatius de la Ciutat de Girona – hi participaren 12 entitats-, on Fundació Utopia-BSF va participar de la mà del projecte Nahual.

L’acte va ser inaugurat pel regidor d’educació qui va agrair la participació de les diverses entitats i va posar de manifest la importància de la tasca socioeducativa.

Durant la fira, els participants del projecte Nahual 2018, proposaren oferir tallers educatius basats en creativitat i innovació com a eines de desenvolupament humà integral i sostenible. A més, de treballar de manera transversal l’educació en valors, la importància de la diversitat i la importància de la igualtat en el seu sentit més ampli. Aquests tallers que imparteixen els dos cooperants des que estan a Girona,  van dirigits a tota mena de públic, quedant inclosos col·legis i instituts, entitats socials i centres cívics.

Durant la Fira, es va realitzar la dinàmica de la teranyina que va consistir a teixir una teranyina a través d’un cabdell. Cada participant va aportar una idea de què significava l’educació per ells. Les idees que varen eixir de les persones que hi participaren varen ser: educació com a pau i resolució de conflictes, educació com a diversitat, educació com art i educació com igualtat, entre d’altres.

Finalment, dues de les persones que hi participaren, es llançaren damunt de la teranyina com a mostra de confiança en la resta de persones que hi participaren, posant de manifest valors com la col·laboració, la cooperació, la confiança mútua i la solidaritat entre d’altres.

Des de Fundació Utopia-BSF, volem agrair a “La Caseta” i a l’Ajuntament de Girona la invitació per participar en la 3ª setmana de Girona, Ciutat Educadora. Fins l’any vinent!