, , , ,

Opinió

“Una entitat que porta per nom Utopia ha d’estar feta de persones optimistes (…). També necessita persones que no siguin platòniques: la gent d’Utopia pensa que les idees són el punt de partida per transformar la realitat i que es poden tocar, sobretot si es fan baixar del cel a la terra. Ens referim a conceptes com ara #cooperació#sensibilització o #educació per al #desenvolupament. Això és una utopia: el lloc on es fan realitat les bondats d’una societat justa i plena”.

La companya de comunicació Plataforma Educativa Mar Bosch Oliveras parla així de #FundUtopia i del projecte #Nahual que acaba de començar.

Diari ARA 👉👉https://bit.ly/2miLhVS

, , ,

Fundació Utopia enceta, un any més, el projecte Nahual

Amb l’arribada de les dues participants, es dona el tret de sortida d’aquesta 12a edició del projecte

Avui hem donat la benvinguda a la Jessica i a la Catarina a la seu de Plataforma Educativa . Elles són les dues participants del projecte nahual d’enguany. Les dues tenen molta experiència en l’acció comunitària i són persones vinculades a la transformació social a la població de Nahualá, a Sololá (Guatemala).

Els esperen tres mesos (de setembre a desembre de 2019) en què realitzaran diverses activitats i tallers basats en la creativitat i la innovació social a diferents Centres Cívics de Girona i Salt, així com en altres equipaments públics d’aquestes localitats.

Així doncs, donem per inaugurada la 12a edició d’una iniciativa d’èxit dedicada a fomentar un intercanvi professional i personal entre professionals de l’àmbit social i comunitari de Catalunya i de Guatemala.

Mentre esperem les novetats d’aquesta 12a edició, volem compartir alguns moments que ens van regalar l’Alma i en Gerardo, les dues persones que van formar part del Nahual 2018 i que ens expliquen la seva experiència a Catalunya.

Vols veure el vídeo presentació d’enguany? clica aquí!

 

Les participants del projecte Nahual 2019 acompanyades de la responsable del projecte, Lillian Canté i de Jordi Pascual, director general de Plataforma Educativa.

 

, ,

Ja tenim aquí la 12a edició de Nahual

Aquest proper dilluns 16 de setembre comença una nova edició del projecte Nahual de Fundació Utopia, la 12a ja!. Ho farà amb l’arribada de les dues persones participants de l’edició d’enguany: són la Jessica María Sucely Ixmatá i la Catarina Bernarda Sac, dues professionals guatemalenques que ha estat seleccionades entre totes les candidatures que s’hi van presentar.

Les dues tenen molta experiència en l’acció comunitària i són persones molt vinculades a la transformació social per a la millora de la qualitat de vida de les persones i les comunitats de la població de Nahualá, a Sololá. Ben aviat us les podrem presentar i sabrem més de la seva acció comunitària.

Les facilitadores Nahual, realitzaran una estada de 3 mesos, de setembre a desembre de 2019 i realitzaran diverses activitats i tallers basats en la creativitat i la innovació social a diferents Centres Cívics de Girona i Salt, així com en altres equipaments públics d’aquestes localitats.

El proper 18 de setembre, els hi donarem la benvinguda a la seu de Plataforma Educativa i donarem per inaugurada la 12a edició d’una iniciativa d’èxit dedicada a fomentar un intercanvi professional i personal entre professionals de l’àmbit social i comunitari de Catalunya i de Guatemala.

Mentre esperem les novetats d’aquesta 12a edició, volem compartir alguns moments que ens van regalar l’Alma i en Gerardo, les dues persones que van formar part del Nahual 2018 i que ens expliquen la seva experiència a Catalunya.

Vols veure el vídeo presentació d’enguany? clica aquí!

 

, , , , ,

Raquel Sabater, directora de Fundació Utopia, explica el projecte Nahual

A les portes de la dotzena edició del projecte, hem servit aquesta entrevista a xarxanet per explicar a tothom la il·lusió que ens fa que torni a arribar setembre i amb ell una nova edició del projecte Nahual. Ens ho explica la Raquel Sabater, directora de Fundació Utopia


 

En què consisteix el projecte Nahual?

Nahual és una iniciativa d’educació per al desenvolupament i de sensibilització ciutadana que es tradueix, bàsicament, en què cada any (i ja en fa 12!) una jove facilitadora de la creativitat i la innovació arriba a Girona per realitzar un intercanvi socioeducatiu al territori. L’estada és de tres mesos, si ho comptem en temps.

Ella (perquè gairebé sempre es tracta de dones) prové de Guatemala, i forma part de tots aquells joves líders i lideresses que gràcies als projectes de cooperació internacional que s’han realitzat al seu país, han pogut formar-se, estudiar i convertir-se en agents de canvi i transformació a les seves comunitats.

I com és un jove Nahual?

Són persones amb una gran vinculació amb la seva terra i la seva cultura. Els seus coneixements ancestrals són el punt de partida de l’aprenentatge en comú que construïm entre ells i elles i els agents dels centres cívics del nostre territori, i els seus usuaris i usuàries. Tenen maneres d’abordar diferents, d’abordar realitats que potser no ens són tan llunyanes. D’aquesta manera, el projecte Nahual és un pont entre Catalunya i Guatemala, un pont que construïm plegats.

Cal dir que aquests joves convidats, han pogut estudiar tècniques de creativitat i innovació a l’Escola de Creativitat i Innovació que, des del 2003, es realitza a Guatemala. Primer es van formar més de 300 joves, nois i noies amb ganes i actitud, però en situació de precarietat econòmica i moltes vegades en situacions personals molt dures… Però les seves dificultats no van ser impediment per estudiar i compartir les seves capacitats i il·lusions.

Què és el que fan concretament aquí?

Aquests i aquestes joves valentes, en aquests moments, estan replicant el que van aprendre i formant col·lectius de persones en situació de pobresa extrema a les seves comunitats. Així són els Nahuals. Només cal venir a Girona del 15 de setembre a 15 de desembre i participar en qualsevol dels tallers i xerrades que es realitzen als equipaments municipals de la Ciutat.

Puc parlar-vos de l‘Álvaro (Nahual 2008 i pioner en aquest projecte), activista cultural i lluitador aferrissat contra el narcotràfic al seu país, i que actualment dirigeix un centre comunitari a la seva ciutat; de la Lily (Nahual 2009) que va cocrear durant la seva estada un espai de trobada per dones nou vingudes que encara funciona a les ribes del riu Ter.

Imagino que hi ha molts exemples com aquests…

Sí. La Jackie (Nahual 2010), bibliotecària innovadora que va deixar a Salt la seva empremta amb una iniciativa per infants que continua any rere any; la Brendy (Nahual 2011), mestra en àrea rural i que fa el possible perquè els infants atesos puguin esmorzar cada dia a la seva escola i encara es pregunta què es fa aquí amb tot el menjar que sobra a les nostres taules.

També la Marleny (Nahual 2012), que va ser ambaixadora indígena del seu país i ara dirigeix una ONG al seu poble natal centrada en les dones víctimes d’un sistema heteropatriarcal violent i abusiu; l’Anita, el Pedro, la Maricela… Cada jove Nahual porta tot un univers rere seu, com veus.

Concreta’ns els objectius del projecte.

Conscienciar la població de Girona i Salt de la importància de la lluita pels drets humans, que estan essent vulnerats en molts llocs del món; de la necessitat de no discriminar les ètnies minoritzades que habiten la nostra terra, i de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones allà on sigui i en tot moment.

El projecte l’impulsa la Fundació Utopia… Ens fas cinc cèntims sobre la vostra missió i el que feu?

El projecte Nahual formar part dels 10 projectes que la Fundació Utopia lidera. És una entitat encapçalada per un petit però potent equip tècnic, i que compta amb un grup de voluntaris i voluntàries (en aquest moment més de 30), i de persones i entitats vinculades als països on treballem. Fan possible una altra realitat, vinculada a la defensa dels drets humans, fent especial esment a les vulneracions de drets que pateixen les nenes i les dones, i a la lluita per assolir els objectius de l’agenda 2030.

El Nahual és només la punta visible de l’iceberg de la feina que l’entitat realitza, dia a dia i d’una manera coral amb les persones amb les quals col·laborem a diferents territoris, com són Guatemala, Marroc o Senegal. Per conèixer més sobre la Fundació només heu d’entrar a la seva pàgina web, i si el que us interessa és fer-vos voluntaris o voluntàries del projecte Nahual, podeu seguir-nos pel Facebook Nahuales en Girona. Per qualsevol consulta sobre els projectes podeu escriure a fundacionutopia@fundacionutopia.org i us respondrem amb molt de gust!

Quines altres entitats participen a Nahual i quina és la seva aportació?

Les altres entitats que participen al projecte Nahual són imprescindibles per al seu funcionament, perquè és un projecte coral i construït en base al treball que es realitza als nostres barris i ciutats, on incloem la iniciativa de sensibilització Nahual per arribar al màxim de ciutadania, de diferents col·lectius i edats, sempre amb la idea d’estendre la importància de l’educació pel desenvolupament.

Això no seria possible, sense la vinculació dels centres cívics de Girona, les entitats i ONG’s de Girona i comarques, i fins i tot d’altres entitats amb cobertura a tot Catalunya, com els Minyons Escoltes, que creuen en la justícia social i en la possibilitat de construir entre tots un món millor.

De quina manera fomenta el projecte la cooperació, l’educació per al desenvolupament i els drets humans?

El projecte fomenta la cooperació i la defensa dels drets humans mostrant de primera mà i donant a conèixer els beneficiaris directes de la cooperació internacional, aquells que dia rere dia veuen vulnerats els seus drets, especialment les dones indígenes d’escassos recursos econòmics, que viuen una triple discriminació: ser dona, ser indígena i alhora empobrida.

Si tens aquesta persona davant, si comparteixes els seus problemes, les seves il·lusions, i veus l’efecte positiu que ha tingut en la seva vida el pas per un projecte de cooperació, te n’adones de la importància que té el que es fa en el dia a dia de les entitats socials al territoris on treballen, colze a colze amb els protagonistes. Són aquestes persones les que marquen el camí dels projectes, les seves necessitats… És un esforç comú de tots per fer front a les vulneracions sistemàtiques dels drets humans que pateix una gran part de la població en països com Guatemala.

I quin paper juga en tot això la creativitat i la innovació?

Creiem fermament que la creativitat i la innovació, aplicada a l’entorn social i a la comunitat, és motor de desenvolupament. Tots, siguin quines siguin les nostres circumstàncies vitals o la formació que hem rebut, tenim uns talents innats i una creativitat interior que podem posar al servei dels demés.

D’aquesta premissa, va néixer al 2003 l’Escola de la Creativitat i la Innovació a Guatemala. D’ella van sorgir grans líders comunitaris (vora uns 300!) que actualment estan treballant a Guatemala i a tot Centre Amèrica en diferents camps, on posen la creativitat i els seus talents naturals al servei de la societat i de la feina que realitzen. L’Escola EFCI va ser un punt de partida per molts joves i actualment, 16 anys després, encara s’està estenent com una taca d’oli per les zones més rurals i empobrides de Guatemala.

A què es deu aquest èxit?

Perquè funciona. Perquè apoderar-te i creure en tu, i veure que pots col·laborar fent d’aquest món un lloc més amable i acollidor per tothom, fa que vulguis participar en projecte, fa que tinguis ganes i possis la passió necessària per fer front a les dificultats diàries creient en tu mateix i les teves possibilitats.

La cooperació dóna una empenta a aquestes iniciatives, alè i ales, que són tan necessàries per molta gent.

Amb la d’enguany ja van 12 edicions de Nahual. Quin balanç feu de tots aquests anys de funcionament?

Puc dir que ens sentim molt orgullosos d’aquesta iniciativa. Estem arrelats al territori, els professionals de l’acció social i la cooperació del nostre voltant creuen en la iniciativa i hi participen; els finançadors col·laboren per fer-la possible; els voluntari i voluntàries donen el millor d’ells i ells mateixes…

Ens agradaria fer-la més gran, arribar a més ciutats, a diferents municipis catalans que volguessin conèixer el projecte i participar-hi d’una manera activa i compromesa. La nostra entitat i les convidades Nahual que arriben, estem obertes a noves xerrades, visites i trobades. Només cal que ens contactin i arribarem a acords i col·laboracions.

Què significa participar en aquest projecte?

Val la pena donar un cop d’ull al que passa a l’altra banda del món, sense filtres. És important mirar als ulls dels que arriben i veure-t’hi reflectit. Participar a Nahual és trencar barreres i teixir ponts entre continents… I un cop fet això, comprovar que tots som un. Que entre éssers humans, sota la pell i la indumentària, siguin quines siguin les nostres opinions, creences o cultura, no hi ha diferències, tots som ben iguals i amb els mateixos drets.

 

Raquel Sabater, directora de Fundació Utopia

, , , , ,

Un pont entre el Marroc i Catalunya

“Creiem que Incuba és un projecte exemplar i que, gràcies a la tasca coral d’organitzacions públiques i entitats socials, pot donar resposta a les necessitats reals dels joves, i especialment les dones marroquins”


Del 16 al 20 d’Agost un equip encapçalat per la Fundació Utopia i voluntaris en cooperació internacional de la Fundació Resilis, van poder viure una experiència d’intercanvi entre les realitats de l’Accio Social a Catalunya i al Marroc respectivament.

El viatge tenia dos objectius: En primer lloc, començar a establir aliances per tal de replicar el Projecte Incuba a la ciutat de Tetuan, i en segon lloc, dur a terme per primera vegada, un intercanvi professional entre Educadors socials del centre Oikia de Girona i professionals de l’orfanat de Fez que van visitar.

El projecte Incuba s’està realitzant amb èxit des del 2014 a Fez i ara des de la Fundació Utopia,dedicada a la cooperació internacional,  es vol realitzar la mateixa tasca a la ciutat de Tetuan, on molts joves arriben de tot el Marroc, per buscar oportunitats i una vida millor.

El projecte de cooperació l’Altra Riba, centrat en menors d’edat en situació de vulnerabilitat greu o acollits en orfanats del país.

“Creiem que Incuba és un projecte exemplar i que, gràcies a la tasca coral d’organitzacions públiques i entitats socials, pot donar resposta a les necessitats reals dels joves, i especialment les dones marroquins” -Ens explica la Raquel Sabater, responsable de la Fundació Utopia.

En quant a la Formació i intercanvi entre Educadors, es tracta d’un dels objectius del nou projecte de cooperació l’Altra Riba, centrat en menors d’edat en situació de vulnerabilitat greu o acollits en orfanats del país.

La formació va consistir en 12 hores de reunions i trobades entre els voluntaris de Resilis i els professionals que tenen cura dels infants en un dels centres d’acollida de menors orfes més grans de tot Fez. 140 nens acollits i més de 60 professionals.

 

 

 

, ,

S’obre la convocatòria de la dotzena edició del projecte Nahual

Participants del projecte Nahual 2018, amb membres de Fundació Utopia

Avui, 25 de juny la Fundació Utopia obre la convocatòria  per participar en el Projecte Nahual 2019 que facilita l’estada a Catalunya durant tres mesos de professionals de l’acció comunitària arribats des de Guatemala, fent partícip a la societat catalana de la realitat guatemalenca, alhora que participen i col·laboren amb grups de treball i entitats catalanes aportant la seva expertesa i experiència com a professionals de la cooperació internacional.

Si voleu saber més sobre el projecte Nahual, Bases i convocatòria Cliqueu aquí

 

 

, ,

Fundació Utopia repassa el 2018

L’entitat repassa la seva tasca durant el 2018

En el seu àmbit de cooperació internacional, l’entitat ha dut a terme projectes a Guatemala, Senegal i Marroc


Creativitat, innovació, educació, bicicletes per l’educació, cooperació, desenvolupament, emprenedoria… què tenen en comú totes aquestes paraules? Doncs que són les claus d’alguns del projectes que Fundació Utopia, treballant en l’àmbit de cooperació internacional, ha dut a terme a Guatemala, Marroc i al Senegal, així com a Catalunya en la seva línia de Educació pel desenvolupament  i Treball comunitari.

Val a dir que gràcies al finançament rebut per estructura interna i potenciació del teixit associatiu i per col·laborar en l’àmbit de la Sensibilització ciutadana vers la justícia social, han pogut planificar, coordinar i avaluar els projectes, fent equip amb les respectives contraparts i persones beneficiàries de les seves propostes.  Volem compartir amb vosaltres un breu repàs del que ha estat aquest 2018 per a la Fundació Utopia;  


A Guatemala hem continuat desenvolupant el projecte EFCI Dones Emprenedores Nahualà, que des l’any 2014 ha acompanyat a més de 200 dones indígenes i les seves comunitats. Les diferents edicions del projecte han permès realitzar tallers formatius vertebrats en la creativitat i la innovació com a eines de desenvolupament humà integral i sostenible. El projecte ha comptat amb una escola bressol pels fills i filles de les participants per facilitar que poguessin accedir a les formacions i lluitar per la igualtat de gènere des de les coses més bàsiques… amb qui es queden els infants quan la dona es forma? En un país on la conciliació està a anys llum de ser una realitat, projectes com aquest, fan possible la formació de qualitat per les dones-mares i altre càrregues familiars.

L’entitat, des de 2015, també posa els seus esforços al Senegal, concretament a la regió de Palmarin, amb el projecte Bicicletes per l’educació. Aquesta iniciativa ha treballat de manera conjunta amb l’Institut de Palmarin-Facao i amb la seva comunitat, oferint bicicletes per tal de facilitar l’accés a l’educació de joves del territori, que per accedir a l’escola han de desplaçar-se a peu entre 4 i 10 kms diaris, cosa que comporta, com us podeu imaginar, problemes relacionats amb el fracàs escolar o l’absentisme.

El projecte ha entregat més de 700 bicicletes a l’alumnat d’aquesta regió, que han reportat beneficis socials i acadèmics, com la reducció de l’absentisme escolar en un 80%, l’augment en dos punts de la mitjana de l’Institut, i l’èxit de l’alumnat de Palmarin a la prova de selectivitat, on han aprovat el 51% en front de la mitjana nacional (31%).
El projecte ha crescut vers nous territoris, com Fimela i Point-veló, i continua aportant el seu gra de sorra a l’educació de joves del país, especialment de les noies adolescents que veuen en l’ús de la bicicleta una sortida pràctica a les seves necessitats de mobilitat per seguir estudiant.

Aquest 2018, s’ha engegat la iniciativa “L’Altra Riba” al Marroc, amb un profitós intercanvi d’experiències amb educadors voluntaris i els seus homòlegs de l’orfenat amb qui es col·labora a la ciutat de Fez. Només es l’inici de noves formes de col·laboració entre països en matèria de formació entre professionals i intercanvi de bones practiques.

Cal esmentar, que la col·laboració que es rep de l’Agència Catalana de Cooperació, fa possible que puguem participar en la Coordinadora d’ONG´s de Girona i comarques i que puguem participar en les seus actes i companyes. Aquest 2019 seguim sent membres de la Junta, ostentem la representació al Consell Municipal d cooperació de l’Ajuntament i participem activament en totes les iniciatives que s’organitzen.  

La Fundació Utopia començarà un setembre ple de nous reptes i treball conjunt amb les contraparts del territori i totes les persones beneficiàries i que participen en les iniciatives, que són el motor i l’espurna de tot el que la Fundació defensa i lluita per aconseguir.

 

 

 

, , , , ,

La facultat d’infermeria acull la presentació dels projectes oberts a estudiants en pràctiques

Recordeu la Neus Albesa? La vam entrevistar fa un parell de setmanes, en relació al projecte Infància en Risc: Prevenció de la malnutrició infantil a Guatemala perquè ella va fer-hi les pràctiques d’infermeria durant aquest any.

Acompanyada de la directora de la Fundació Utopia, Raquel Sabater, i de l’organització amb el poble Saharaui, ACAPS, van presentar aquest dimecres 27 a la facultat d’infermeria, els projectes que accepten estudiants de pràctiques durant el 2019.

La sala d’actes de la Facultat estava plena de joves estudiants d’infermeria i medicina!

Fer pràctiques a un projecte a l’estranger és una possibilitat que els estudiants de grau, sensibilitzats amb la cooperació internacional, poden trobar interessant. Les places, però, són poques. La Fundació Utopia i la Fundació Plataforma posa anualment entre 4 i 5 espais de pràctiques a la disposició dels estudiants d’infermeria, educació i treball social i fa el seu seguiment i tutorització.

, , , , ,

Entrevista: Neus Albesa, practicant d’infermeria al projecte “Infància en risc: Prevenció de la malnutrició infantil a Guatemala”

“Cal saber veure-hi més enllà de la punta de l’iceberg: abordar la realitat des del coneixement que ens aporta la vivència”

 


La Neus Albesa Castanyer té 24 anys i cursa el 4t d’infermeria a la UdG,  un any eminentment pràctic. D’orígen nepalès i amb marcat accent olotí (és filla de la Vall d’en Bas) la Neus ens explica que viu a Catalunya des de l’edat d’un any i que aquest estiu anirà al Nepal per primera vegada, juntament amb els seus pares. Explica també que va triar infermeria per la seva vessant social, més que no pas l’assistencial.

D’esperit inquiet i aventurer (amb poc més de 20 anys ja ha fet un voluntariat a Kènia i a Guatemala) la Neus ens explica com ha estat la seva experiència, els darrers mesos, com a cooperant en el projecte Infància en risc: prevenció de la malnutrició Infantil a Guatemala, dut a terme per la Fundació Plataforma Educativa amb la seva contrapart local Asociación de desarrollo Integral Jun Kat Alabcum (ADJIKA) i l’hospital Departamental de Totonicapán.


 

Per què infermeria?

Hi ha dos grans blocs de la infermeria, la que està a l’Hospital, atenent malalts…

Bata blanca i xeringa…

Sí, aquesta visió. Doncs la respecto molt però a mi m’interessa més l’altra vessant de la infermeria: la social, més de docència, d’educació per a la salut, detectar actius en salut, estudiar la població, etc. Tot això m’interessa, així com el contacte cara a cara. Jo sempre dic l’exemple d’anar més enllà de la punta de l’iceberg. Abordar des del coneixement realitats que, a vegades, només ens quedem amb allò superficial.

Quan estava estudiant ja vaig decantar-me per aquí, el tema social, d’ajudar… Sempre m’ha atret. Estic en una entitat de lleure des de fa molts anys (sóc monitora d’excursionisme), he estat a la Creu Roja, també. I l’any passat, per exemple, que ja feia tercer d’infermeria i tenia certes nocions, vaig anar a Kènia durant un mes, en un projecte de Salut i educació. Però no hi vaig anar sola: només va ser un mes i hi anava amb més voluntaris, molt diferent d’aquesta última experiència.

 

“El que m’emporto ho podria resumir en una frase (a nivell hospitalari): “amb menys recursos es poden fer les coses molt ben fetes”

 

Ens expliques en què consisteix el projecte on has fet les pràctiques?

Infància en risc: prevenció de la malnutrició Infantil a Guatemala forma a pares i mares d’infants menors de 5 anys residents a aquest departamento de Totonicapán. Se’ls forma en matèria de nutrició i lactància materna, higiene a través de tallers formatius, participatiu i dinàmics. Hi fèiem tallers a nivel hospitalari i tallers a nivell comunitari. Anàvem dues vegades a cada municipi dels 5 que presenten un índex més elevat de desnutrició i/o malnutrició. El mateix centre de Salut ens informava d’on era més necessari incidir.

 

Perquè ens en fem una idea: un dia de projecte, com era?

Es convocava les famílies, es feia la refacció (un àpat a mig matí/tarda així com una bossa d’aliments. Pensa que ens trobàvem amb que, per algunes famílies, aquell era l’únic àpat que feien). Hi havia oli, pasta, frijol, arròs, mel, protemas, etc. Després fèiem els tallers on conscienciàvem als pares i les mares de la importància de l’alimentació. Es mostraven molt interessats i hi havia bon ambient, tant amb les famílies, com amb els companys que m’esperaven allà per realitzar el projecte (dura nou mesos, tres dels quals vaig poder viure a través d’aquesta cooperació). M’emportaré un bon record de tots però especialment de l’Ana Felisa Chaclan, la coordinadora, la Julia Maribel, l’administrativa, la Mari Yoli, qui estava a l’hospital, experta en Salut i nutrició. I de l’Elvira, qui donava els taller i parlava quitché. Això era vital.

 

Aquest projecte el vas triar tu o se t’hi assigna?

En un principi havia d’anar a Nicaragua, a un projecte relacionat amb drogodependència i Malaltia mental. Però finalment, l’estat actual de Nicaragua no va permetre-ho: la Facultat no es va arriscar a dur estudiants allà. Però a mi em va quedar el cuquet de marxar. Llavors és quan em van comentar aquest projecte de Fundació Plataforma Educativa i em va motivar molt, sobretot el tema d’educació sanitària per donar a les mares.

 

“87 dies: 3 mesos, l’estada més llarga lluny de casa, fora de la zona de confort. Al lloc on em va tocar crec que vaig aprendre la part més crua d’aquella societat”

 

I el que t’agrada més?

L’enfocament. El projecte no està pensat des del paternalisme. No és “ara venim els blanquets a solucionar-vos la vida” Les persones feien les xerrades eren els mateixos locals, que coneixen perfectament els recursos que compten i la seva realitat

 

I quina realitat et vas trobar contrastada amb allò que esperaves?

Vaig mirar d’anar-hi sense prejudicis. Em vaig informar, és clar. Però hi anava sobretot amb l’esperit de “vull que em sorprengui allò que em trobaré”. I em vaig trobar que hi havia una necessitat urgent i real de promoure al màxim la lactància materna i que les mares estiguin informades. La base de l’alimentació a Guatemala, la base de l’alimentació és el blat de moro, cosa que no aporta els nutrients necessaris per a un correcte creixement. I això s’ha de treballar.

 

Malnutrició no és desnutrició

Sí. És això: el blat de moro és un “afartapobres”. La carn, el peix… La gran part de guatemalencs no s’ho poden permetre a diari. Com a font de proteïna tenen el frijol, proteïna vegetal, encara que no és el mateix. Per això per nens és important que en la primera infància s’allargui la lactància materna, la llet de la mare porta tot el que un nen necessita.

 

“És important que en la primera infància s’allargui la lactància materna, la llet de la mare porta tot el que un nen necessita”

 

I què és el que et va xocar més de l’entorn que et vas trobar?

Jo vaig estar acollida amb una família molt humil que tenien 10 fills al departamento Totonicapan. Dins del nucli familiar, molts problemes de masclisme, alcoholisme, etc. Jo estic molt contenta d’aquesta experiència i la repetiria (em van tractar bé, vaig aprendre molt) però ara penso que hi aniria amb algun company amb qui compartir aquells moments d’experiència. 87 dies, 3 mesos, l’estada més llarga lluny de casa, fora de la zona de confort. Al lloc on em va tocar crec que vaig aprendre la part més crua d’aquella societat.

A nivell hospitalari he après molt sobretot observant i estic molt contenta també pel granet de sorra que vaig aportar: vaig insistir en el tema del rentat de mans entre pacient i pacient. Hi ha les malalties nosocomials, gent que va a l’hospital sana i surt malalt (aquí també passa, però tenim els protocols higiènics més marcats).

Vaig aprendre també la importància de la potabilització de l’aigua. Les aigües, aquest és un gran problema, afecten molt negativament a la Salut de la població. Evidentment que un nen estarà mal nodrit si la base de l’aigua ja està malament.

 

“A nivell hospitalari he après molt sobretot observant i estic molt contenta també pel granet de sorra que vaig aportar”

 

I què te n’endús?

Les 23 hores d’avió donen per pensar molt. Jo he fet un diari emocional i vital per no deixar-me res de tot el que he après: persones, assistència, qualitat de vida. El que m’emporto ho podria resumir en una frase, a nivell hospitalari: “amb menys recursos es poden fer les coses molt ben fetes”. I a nivell d’impost personals i vitals: la gent molt maca, el poc que tenien t’ho donaven, les teles precioses, els seus colors llampants, això era preciós.

 

Què diries als futurs practicants?

Que s’animin a tenir una experiència com aquesta, que de tot s’aprèn. Que tinguin molta paciència, també. Que no hi vagin amb una imatge preestablerta, fora prejudicis. Que no només es quedin amb allò visible (la punta de l’iceberg) i s’ha d’anar més enllà, més endins per conèixer l’autèntica realitat guatemalenca.

 

La Neus Albesa, lluint indumentària tradicional guatemalenca

 

 

 

 

 

 

 

, , , ,

Entrevistem al president del CE Horitzó, Josep Bernabeu.

L’Escola de circ social del CE Horitzó de Terrassa:

Burlant els límits d’allò possible

“El circ serveix per treballar la persona de forma integral, buscant desenvolupar habilitats físiques, cognitives i socials”


Josep Bernabeu (Barcelona, 1958) Ens explica que l’afició per l’esport va ser segurament herència del seu pare, que havia estat atleta del F.C. Barcelona de jove i que fa propiciar que, a casa, es “respirés esport pels quatre cantons”.  En Josep Bernabeu va començar la seva trajectòria com esportista adaptat als 16 anys, quan es va inscriure en un equip de bàsquet en cadira de rodes de la seva ciutat. Durant més de vint anys va ser jugador de diversos equips d’aquest esport, tots ells ubicats a Barcelona o a poblacions del seu cinturó urbà. A mitjans dels anys noranta, juntament amb companys vinculats al món de l’esport, van fundar el Club Esportiu Horitzó, organització reconeguda en la VI edició dels premis d’Acció Social Mercè Bañeras i Maria Figueras que atorga Plataforma Educativa als projectes capdavanters en innovació i emprenedoria social a Catalunya. En concret, a la passada edició dels nostres premis es va reconèixer la seva Escola de Circ social a Terrassa, iniciativa amb reconeixement i recorregut del qual parlarem a continuació.


Com va néixer el CE Horitzó?

Va ser a  partir de 1994. Un grup d’esportistes vàrem detectar certes mancances en el món de l’esport adaptat, que ens van fer dissenyar un projecte alternatiu i fundar el Club Esportiu Horitzó. A partir d’aquell moment, em vaig dedicar a desenvolupar aquest projecte que, per a mi, era molt engrescador, tot i que ho compatibilitzava amb la meva feina i amb el bàsquet en cadira de rodes, primer com a jugador i posteriorment com a tècnic. Des de fa 25 anys que sóc el president del Club Esportiu Horitzó i en fa uns 12 que m’hi dedico exclusivament en cos i ànima, perquè crec que el nostre és encara un projecte que està molt vigent, que any rere any va creixent i que encara té un marge molt substancial.

 

I l’escola de circ social?

En el marc de les activitats físiques adaptades a persones amb diversitat funcional que organitza el Club Esportiu Horitzó, l’octubre de 2017 es va iniciar un nou projecte en el qual hi vàrem posar tota la nostra il·lusió i el nostre esforç. Es tracta d’una escola de Circ Social que, amb seu a Terrassa, pretén aglutinar nens i joves, amb funcionalitats diverses, que se sentin atrets per aprendre o perfeccionar les tècniques del mon del circ. El Circ Social utilitza les tècniques pròpiament  dites del circ més conegut (malabars, trapezi, teles, acrobàcia, teatre, dansa, equilibris, etc.) per treballar la persona de forma integral, buscant desenvolupar habilitats físiques, cognitives i socials. El circ és un art que sempre ha intentat burlar els límits d’allò que és possible.

Així doncs, en aquesta activitat, tothom te l’oportunitat de treballar amb els seus propis límits, potenciant les seves capacitats de forma creativa. Es tracta d’un projecte innovador, unificador i inclusiu, en el qual hi participen persones amb o sense diversitat funcional, la qual cosa planteja el repte seriós d’anar cap el camí de la inclusió i l’ integració.

“Tothom te l’oportunitat de treballar amb els seus propis límits, potenciant les seves capacitats de forma creativa”

Doncs està molt clar, oi? Amb tot això que ens explica, el CE Horitzó és més que un club!

Des del nostre punt de vista, sense cap mena de dubte, és molt més que un club. Les connotacions que el fan diferent són la participació i el contacte directe de les famílies i els cuidadors dels nostres socis amb l’entitat, el fet que cada cop més s’estan engegant activitats socials que no es poden emmarcar de forma estricta en el món de l’esport i el factor inclusiu que estem donant a l’entitat admetent, cada cop més, persones sense diversitat funcional en algunes de les nostres activitats.

D’altra banda, no es pot dir que en la nostra entitat hi hagi un sentiment de “país” com en altres que estan considerades “més que un club” per aquesta connotació, però sí que hi ha un sentiment de cercar “l’horitzó personal” en cada un dels nostres socis i dels seus familiars.

Ben mirat, compartir un horitzó també crea un vincle! I parlant de vincles i horitzons compartits, com ha estat el darrer any de l’Escola de circ social des que el projecte va ser reconegut als premis d’acció social de Plataforma Educativa?

El projecte de l’Escola de Circ Social ha sofert en el darrer any un canvi important pel que fa al seu desenvolupament.  El reconeixement de Plataforma Educativa va suposar, més enllà del premi econòmic, un punt d’inflexió en el grup, que en el darrer any ha vist com creixia en qualitat i en quantitat d’usuaris, com es tecnificava molt més l’activitat i com es començaven a plantejar petits grans reptes com poden ser l’organització d’una representació de circ social a finals del curs (juny de 2018) o la inclusió de col·lectius d’usuaris en risc d’exclusió social provinents de CRAES de la nostra zona d’influència. Aquest darrer repte ve a ser com la quarta pota d’una cadira que coixejava (la inclusió social) i que ara ja tenim.  Estem molt i molt satisfets del desplegament del projecte, tot i que som conscients que encara ens resta un llarg camí per recórrer fins que veiem el nostre somni complert.

Com ja he dit, el premi de la Plataforma Educativa va ser un punt d’inflexió en l’activitat. Per una banda, tot i que això no ha estat el més important, el premi econòmic va ajudar molt a que els comptes de l’activitat per l’any 2017 sortissin sense dèficit. Però el més important va ser que, arrel de la recepció d’aquest reconeixement, els usuaris van augmentar i es va poder assolir el concepte d’”inclusió” dintre del projecte, gràcies a la participació de nens de la Fundació Busquets de Terrassa i el CRAE l’Espurna de Rubí.

Escola de circ social del CE Horitzó

 

Fantàstic! I i l’horitzó d’aquest projecte del CE horitzó, com es presenta? Quines són les vostres fites de futur?

El projecte té encara un llarg recorregut per davant. Molts dels nostres usuaris són encara nens i cal anar veient si el circ es va interioritzant dins seu com una afició ferma o només es tracta d’una experiència passatgera. D’altra banda, cal fomentar més el tema inclusiu, obrint l’activitat a nenes i nens que no tinguin cap tipus de discapacitat i treballant molt més la relació d’un grup amb l’altre fins que es fonguin en un de sol.

“Estem molt i molt satisfets del desplegament del projecte, tot i que som conscients que encara ens resta un llarg camí per recórrer”

Pel que fa a les condicions de treball,  estem en contacte amb l’Ajuntament de Terrassa per tal de gestionar un nou espai de la nostra activitat en un futur a mig termini. I finalment, hi ha un projecte per implementar l’activitat de Circ social al municipi de Rubí, tot i que s’està avaluant si es disposa d’una infraestructura adient a aquesta activitat.

Finalment, voldria agrair a  Plataforma Educativa el reconeixement i el tracte que ens va donar en l’acte d’entrega de Premis de l’any 2017. Mai haguéssim esperat que una entitat gironina pogués reconèixer un projecte realitzat al Vallès Occidental i, amb sinceritat, els records d’aquell acte i del tracte que vàrem rebre per part de les persones que organitzàveu, encara resta molt viu per a nosaltres i és un motiu més que ens ajuda a tirar endavant un projecte que no està exempt de dificultats en el seu dia a dia.

Gràcies a vosaltres i a continuar treballant per burlar els límits d’allò possible!