, ,

La Reinserció, Feina de Tots

Les companyes de Fundació Gentis ens envien aquest contingut per parlar-nos de la jornada “La Reinserció, Feina de Tots” que va tenir lloc a Barcelona el 30 de novembre


El passat 30 de novembre, va tenir lloc al CaixaForum de Barcelona, la jornada “La Reinserció, Feina de Tots”.

El programa Reincorpora de “la Caixa”, ofereix a persones privades de llibertat l’oportunitat de construir un futur diferent i plenament integrat en la societat a través d’itineraris personalitzats.

Fundació Gentis porta a terme el programa des de la seva creació ara fa 7 anys gràcies al suport de Fundació Bancària “la Caixa” i en coordinació amb el CIRE (Centre d’Iniciatives per a la Reinserció) del Departament de Justícia. La tècnica d’inserció de Gentis atén a persones derivades pel CIRE en la fase final de les seves condemnes amb l’objectiu de millorar la seva ocupabilitat.

En un dels punts del programa de la jornada, Fundació Gentis amb les restants 20 entitats que porten a terme el programa Reincorpora de Fundació Bancària “la Caixa”, va rebre un reconeixement de la mà de la consellera de Justícia, Ester Capella, i del director General de la Fundació Bancària “la Caixa”.

També en el marc de la jornada, vam poder escoltar la conferència del Sr. Grant Duwe, responsable del sistema de presons de l’estat de Minessota que va exposar els diferents programes que desenvolupen i  l’impacte i/o retorn que tenen aquestes mesures en la societat.

Les aportacions del mateix participant del programa Reincorpora van posar en evidència la importància de la voluntat de canvi que han de tenir les persones per poder iniciar un veritable procés de reinserció

A més vam poder reflexionar sobre la reinserció de les persones privades de llibertat gràcies a la taula rodona composada per personal de RRHH d’una empresa col·laboradora del programa Reincorpora, d’un participant del programa, d’una entitat social i d’un acadèmic de la Universitat de Barcelona.

Les aportacions del mateix participant del programa Reincorpora van posar en evidència la importància de la voluntat de canvi que han de tenir les persones per poder iniciar un veritable procés de reinserció, així com la importància de participar dels programes existents que ofereixen eines i recursos per millorar les competències de base,  tècniques i transversals necessàries per incorporar-se de nou al món laboral.

,

Tallers de capacitació per a mares i pares en matèria de salut, nutrició, higiene i lactància materna

Les companyes de Fundació Plataforma Educativa ens fan arribar aquest contingut per compartir una trobada molt especial. Va ser l’últim taller del projecte nfància en risc: Prevenció de la malnutrició infantil a Totonicapán.


El passat dilluns 3 desembre el projecte Infància en risc: Prevenció de la malnutrició infantil a Totonicapán de la Fundació Plataforma Educativa, va executar l’últim taller de l’edició d’enguany al municipi de Totonicapán.

Així mateix, es varen dur a terme tallers de capacitació per a mares i pares de família en matèria de salut i nutrició, higiene i lactància materna als municipis de San Bartolo Aguas Calientes, Santa Maria Chiquimula, Santa Lucia La Reforma i Momostenango, a més de desenvolupar tallers al mateix Hospital Departamental a mares i pares que tenien els seus fills/es ingressats a l’Àrea Critica per raons de desnutrició severa.

En total s’han atès a 453 famílies, de les quals 170 han sigut ateses a l’Hospital José Felipe Flores, i 283 als municipis abans mencionats.

Des de Fundació Plataforma Educativa volem agrair a la nostra contrapart ADJIKA i als professionals del projecte el seu temps i dedicació, així com als diferents centres de salut municipals que hi ha col·laborat d’aquesta iniciativa que ha estat possible gràcies al suport de l’Ajuntament de Girona.

 

En total s’han atès a 453 famílies, de les quals 170 han sigut ateses a l’Hospital José Felipe Flores, i 283 als municipis.

, , ,

Apropar-se junts a les arts escèniques

El Grup de Teatre Escola Riumar i la Residència La Duna, una sinergia que apropa a les persones amb discapacitat intel·lectual a les arts escèniques. Ens ho expliquen els companys i companyes de la Duna


L’Escola Riumar col·labora amb la Residència La Duna un cop més, amb l’objectiu de fomentar la integració social de les persones amb discapacitat intel·lectual en la pràctica de les arts escèniques. L’art és un mitjà privilegiat d’aprenentatge que potencia l’expressió, la comunicació, la imaginació així com la creativitat, oferint una forma alternativa d’aprendre, fomentant autoestima i el desenvolupament personal d’un mateix.

Els actors gaudeixen de la iniciativa que s’emmarca en l’obra de teatre “La Fada Estella”, una peça que dóna veu al conte editat per Carme Franch, veïna de Deltebre. El conte representa la història de la Fada del Delta anomenada Estella, qui marca el camí de la llum per a que els Reis Mags de l’Orient puguin arribar a totes les cases dels xiquets i xiquetes del municipi.

L’art és un mitjà privilegiat d’aprenentatge que potencia l’expressió

El projecte de convertir el conte en obra de teatre l’il·lumina la Rosa Royo, veïna també de Deltebre, que el converteix en un diàleg on interactuen fins a un total de 26 actors entre residents de La Duna i alumnes del CEIP Riumar.

Com apuntava Aristòtil, el teatre és terapèutic en sí mateix, representa un món en el que tot té cabuda ja que un pot representar qualsevol persona, qualsevol situació, viure realitats que d’una altra forma seria impossible sentir, aprendre de les nostres accions i de la dels altres donat que en el teatre s’actua i s’observa, es pot parar i tornar a començar.

El conte es comercialitza a les llibreries del poble on el 25% dels beneficis van destinats als nois i noies del Grup de Teatre La Duna. En breu us comunicarem com comprar-lo online, mentrestant però, des de La Duna ens oferim a comprar-lo nosaltres i fer-vos-el arribar. L’autora, amb el total de les vendes de la presentació del llibre, va realitzar una primera aportació econòmica de 263€.

El conte es comercialitza a les llibreries del poble on el 25% dels beneficis van destinats als nois i noies del Grup de Teatre La Duna

 

, ,

Lo Carrilet a la recerca del Tió de Nadal

El millor d’aquesta experiència va ser la il·lusió amb la que tots i cadascú dels participants  van viure-la.

El passat diumenge 25 de novembre, infants i adolescents del CRAE Lo Carrilet de Tortosa es van convertir en autèntics caçadors del Tió de Nadal. S’apropen les dates nadalenques i, com bé indica la tradició, s’ha de donar escalfor i acollir a un Tió a la llar. Ens ho expliquen l’Ana, la Maria José i la Mercè, educadores del CRAE Lo Carrilet


Aquest any, per primer cop, els infants i adolescents del CRAE Lo Carrilet s’han convertit en autèntics cercadors i acollidors d’aquest emblemàtic referent del Nadal.

S’han assabentat que al bosc de la població de Prades havia començat la temporada dels Tió i no han dubtat en calçar-se les botes, agafar l’abric i recorrer aquesta distància per anar a cercar el seu.

Un viatge que se’ls va fer un xic llarg, tenint en compte que els més petits, que tenen entre vuit i deu anys, estaven molt emocionats i expectants per arribar i trobar-lo.

Val a dir, que l’indret era idíl·lic, la muntanya de Prades té un encant especial, unes coves i una vegetació impressionant: Que els ho preguntin als adolescents del grup que no varen desaprofitar cap racó per fotografiar-se en grup, selfies i individuals, tot hi tenia cabuda.

Sens dubte, el millor d’aquesta experiència va ser la il·lusió amb la que tots i cadascú dels participants  van viure-la. Alegria, intriga, companyonia i moltes ganes de ser el primer/a en trobar el seu Tió, el qual tenia una nota que els deia:

Hola nens i nenes del CRAE LO CARRILET de Tortosa! Moltes gràcies per venir-me a buscar, tinc moltes ganes d’anar a viure amb vosaltres! Tió.

Ha estat una experiència realment enriquidora, que recomanem compartiu amb els més petits i, des del CRAE Lo Carrilet, farem tot el possible per repetir-la cada any; ja ho tenim anotat a l’agenda!

 

 

 

 

, ,

Un taller dedicat a la gestió de les finances personals i familiars

Les comnpanyes de Fundació Utopia ens fan arribar aquest text per explicar-nos que la setmana passada es va celebrar un taller en clau econòmica i domèstica a molts quilòmetres d’aquí, a Guatemala. Va ser una facilitadora adscrita l’Efci Dones Nahualà, projecte  que l’entitat du a terme a aquell país, l’encarregada de conduir la sessió.


El passat 29 de novembre, el projecte EFCI DONES NAHUALÁ, va executar el taller número 23, dedicat al control de les finances personals i familiars. De la mà de la facilitadora Beatriz Macario, es desenvoluparen treballs individuals i col·lectius per definir la importància d’administrar adequadament els recursos personals i familiars d’acord amb les necessitats més elementals i evitar les despeses innecessàries.

A través de diferents dinàmiques, s’identificaren les causes més comunes de la inadequada administració financera de la llar. Es va parlar sobre la importància d’estalviar i l’ús adequat dels recursos del seu abast amb l’objectiu de millorar l’economia familiar i incentivar l’economia del municipi. Durant tots el tallers, es varen fer intercanvi d’idees i d’opinions, així com alternatives d’ús, consum i d’estalvi.

Van comptar amb la participació de 26 dones indígenes, que, acabat el taller, mostraren el seu agraïment als professionals que els havien donat algunes claus per gestionar el dificultós dia a dia.

Des fundació Utopia-BSF, volem agrair l’esforç que fa l’Associació Swan Tinamit, contrapart nostra al territori, i als professionals implicats, així com a l’Ajuntament de Girona per confiar en aquesta iniciativa que tracta d’apoderar a dones indígenes que es troben en risc d’exclusió social.

, , ,

Debatre i posar en comú reflexions al voltant de l’autonomia de les persones a qui atenem

“Cal dimensionar els suports adaptant-nos a les seves necessitats i desitjos”

Les companyes de Fundació Astres ens envien aquest contingut per explicar-nos com va anar la xerrada “Servei a l’autonomia a la llar” organitzat per la Fundació MAP. Qüestions sobre la tercera edat i l’autonomia, els requisits per accedir als serveis de suport i la llibertat d’escollir de les persones ateses als serveis de suport a l’autonomia, van ser alguns dels eixos de la jornada de debat.


El passat 27 de novembre, 5  professionals de Fundació Astres i una usuària del Servei d’Autonomia a la Pròpia Llar gestionat per Fundació Astres, vam assistir a  la jornada de debat sobre el SERVEI D’AUTONOMIA A LA LLAR (SALL),  organitzat per Fundació MAP en l’espai del Casal Cívic Ripoll la Devesa del Pla.

Els  professionals d’entitats que portem a terme aquest tipus de servei i persones usuàries en primera persona vam poder debatre i posar en comú reflexions en torn a 5 temàtiques:

  1. I a partir dels 65 anys, què? Segons normativa vigent les persones a partir dels 65 anys no poden accedir a cap servei de discapacitat, ja sigui residencial o diürn. Ens trobem amb el dilema que les persones han de decidir abans dels 65 anys on viuran els propers anys: si a la residència geriàtrica o entrar precipitadament a la llar residència.
  2. Flexibilitat normativa versus flexibilitat del servei. L’ordre es publica un cop l’any i en aquest període és quan es poden presentar les noves sol·licituds del servei de suport a l’autonomia a la pròpia llar. Per tant, hi ha persones que, tot i tenir-ne necessitat, no poden accedir al servei abans que s’obri la convocatòria i s’aprovi. El servei de suport és un servei molt individualitzat i adaptat a les diferents necessitats de la persona; però hi ha tota una sèrie de requisits per accedir-hi, que poden dificultar aquesta flexibilitat.
  3. Jo o la família, qui decideix? La persona, independentment de si té modificada o no la seva capacitat legal, té dret a decidir, escollir, opinar? Actualment tenim molt clar com a entitat que s’ha de donar veu a les persones ateses, però quina opció és la que preval? La de la persona? La de la família? La del professional?
  4. Servei a mida? Segons el projectes de vida de cada persona. El suport s’hauria d’anar adaptant en funció de les seves preferències, horaris, etapa vital…S’acorda amb la persona qui serà el seu referent? Quants i quins dies rebrà suport? Quines tasques realitzaran durant el suport? Disponibilitat immediata? Atenció 24 hores? Flexibilitat sí però hi ha unes obligacions que cal complir.
  5. Llogater de ple dret? Tot i viure al seu domicili, no vol dir que visquin de manera independent i es pot continuar estant institucionalitzat si les normes de convivència són molt rígides. Hi ha diferència entre un habitatge propietat de l’entitat i un habitatge propietat de la persona en quant a presa de decisions?

Les conclusions van girar entorn a la importància de que sigui la pròpia persona que decideixi on, com i amb qui viure com a ciutadans de ple dret així com la importància de  dimensionar els suports adaptant-nos a les seves necessitats i desitjos. També sobre la importància de facilitar i agilitzar per part de l’administració pública l’accés al Suport a l’Autonomia, flexibilitzant els requisits de convivència, entre altres.

, , ,

10 anys del CRAE Pla de la Selva!

El passat 17 d’octubre, el CRAE Pla de la Selva va arribar al seu 10è aniversari i els seus responsables ens fan arribar aquestes línies per explicar-nos com va anar aquest dia tan especial per a ells. 10 anys… es diu ràpid! Per molts anys més pugueu desenvolupar aquest projecte educatiu tan valuós per tots aquests joves!


 

“Les paraules dels joves van demostrar que la nostra feina va deixant pòsit”

El passat 17 d’octubre de 2018, el CRAE Pla de la Selva va arribar al seu 10è aniversariel dissabte, 3 de novembre, a les 12h van realitzar un acte a la sala de la Laguna de Sils, on van estar convidats tots els nois i noies que han passat pel servei durant aquests primers 10 anys, així com els i les professionals, i persones i que han format part de la història de Pla de La Selva.

Va sorgir  anys enrere, via el Projecte Marc Educatiu de Centre de la DGAIA, que es referia  a l’avaluació de resultats i impacte que es recollia en aquell moment en la proposta del projecte marc de centres.

En motiu de la celebració del desè aniversari de Pla de la Selva, era un moment oportú perquè els mateixos protagonistes atesos durant aquesta història poguessin donar una visió externa i personalitzada del servei des de la seva pròpia vivència.

El motiu era senzill: al llarg de la vida del CRAE es viuen situacions, sentiments, emocions i Pla de La Selva va voler aprofitar l’esdeveniment com a recull de l’experiència viscuda després d’un temps fora del centre on la realitat d’aquell procés de vida podria veure’s reflectida de manera diferent. Aquest esdeveniment es va gestionar i organitzar des d’una vessant festiva, de convit, de relaxament i celebració, on tothom va poder, de manera distesa, parlar i viure en un format natural, i compartir visions i aportacions dels nostres protagonistes.

El desè aniversari va ser  un moment oportú perquè els mateixos protagonistes atesos durant aquesta història poguessin donar una visió externa i personalitzada del servei des de la seva pròpia vivència.

A la trobada  va assistir-hi l’alcalde de la població de Sils, les regidores d’Ensenyament i Serveis socials, la Cap de Servei d’Atenció a la Infància i Adolescència, Gerència de l’entitat Resilis i Coordinador Tècnic de la fundació. Paral·lelament, també vam comptar amb l’assistència de part del personal educatiu anterior que havia donat certa estabilitat al servei i joves atesos, així com part del actual Equip Educatiu. així mateix, també van venir joves atesos que van formar part de la història.

“Al CRAE es viuen situacions, sentiments, emocions i des d’una perspectiva d’una etapa madurativa i situació familiar complexa. Pla de La Selva volia aprofitar l’esdeveniment com a recull posterior de l’experiència viscuda”

Ens van oferir unes paraules el Sr. Marí Nogué, batlle de Sils i la Sra. Sílvia Casellas, cap de Servei d’atenció a la Infància i adolescència. La Direcció del centre va donar paraula a joves majors d’edat atesos durant aquests 10 anys i part del personal educatiu que actualment no hi treballen. Les paraules dels joves van demostrar que la nostra feina va deixant pòsit com en un vas, i a posterior aquests fruits es veuen reflectits, en les mateixes paraules dels joves que definien el servei com la seva família, i els itineraris normalitzats que han continuat al igual que altres joves que no han tingut una situació de tutela com ells/es.

“Els joves definien el servei com la seva família”

Vam programar diferents activitats per a aquell dia. Una, on tot el personal i joves podien veure’s en fotografies d’activitats i d’història del Centre, discriminades en diferents anys, on cadascú havia d’anar col·locant el seu pensament a través d’un paperet enganxat al costat de la imatge que considerés. Una segona, on tothom podria dir la seva, i on la direcció donava la paraula. finalment, per anar agafant gana per la cloenda final, hi va haver un excel·lent piscolabis per dinar ( l’entitat Les Cuineres de Sils, havien col·laborat en la elaboració dels àpats pel Centre de Pla de La Selva).

Podem definir l’activitat i celebració d’exitosa i molt emotiva, gràcies a les paraules dels joves i personal educatiu, i una manera d’encoratjar-nos a tots plegats amb l’objectiu de continuar treballant pels nostres infants i adolescents.

“Era un moment  oportú perquè els mateixos protagonistes atesos durant aquesta història poguessin donar una visió externa i personalitzada del servei des de la seva pròpia vivència”.

Per últim, Pla de La Selva vol agrair el suport i presència de tots i cada un dels assistents, i valorar novament a l’entitat Cuineres de Sils per la col·laboració. A més, volem deixar constància que sense l’Equip Educatiu actual, aquest acte no hagués estat possible i no haguéssim pogut retrobar-nos en aquest dia de festa i celebració.

Continuarem treballant!

,

“Hem volgut celebrar la castanyada sumant. Sumant, integrant i aprenent de la nostra i d’altres cultures”

Els companys i companyes del CREI La Ginesta de Juià ens fan arribar aquestes línies per explicar-nos com van celebrar la diada de Tots Sants. Castanyada o Halloween? Per què no sumar?

Aquest any a l’aula de La Ginesta hem volgut celebrar la castanyada sumant. Sumant, integrant i aprenent de la nostra i d’altres cultures.

La castanyada i el halloween tenen un mateix denominador comú, aquest no és un altre que reunir-nos per recordar la família i els amics que ja han mort i donar suport al seu viatge espiritual.

“hi va haver una jove que va aprofitar per posar de manifest quina part personal havia mort per a ella, honrant-la i deixant-la anar per obrir la porta a alguna nova situació personal”.

Així, sumant forces, aquests any hem volgut fer amb els joves del CREI activitats com: magdalenes de carbasses (per després utilitzar les carbasses de decoració), fer foc (com a element fonamental d’escalfor i unió) per fer les castanyes i un altar amb ofrenes (espelmes i flors salvatges agafades pel camp pels mateixos nois i noies) per honrar i enviar llum a tots els nostres difunts. A l’altar cada alumne va posar els seus difunts i tothom que va voler va dedicar dolces paraules per a ells. Fins i tot, hi va haver una jove que va aprofitar per posar de manifest quina part personal havia mort per a ella, honrant-la i deixant-la anar per obrir la porta a alguna nova situació personal.

La festa va continuar amb el maquillatge de calaveres mexicanes als nois/es. Tot això, va transcórrer en un ambient de col·laboració i d’entrega per part dels adolescents que va fer possible que emergissin emocions molt boniques.

,

“Les persones que viuen a Can Font precisen d’un entorn més estructurat, contenidor  i d’una atenció especialitzada i intensiva”

Coneixeu la Residència Can Font?

Avui us volem parlar de la Residència Can Font, un projecte complex però immensament necessari que du a terme la Fundació Astres a Llorà. Les responsables de la Llar ens fan arribar aquestes línies per explicar-nos el dia a dia del centre, la seva manera d’encarar la feina però sobretot, ens parlen de les persones que viuen al centre que avui ja és la seva llar, un entorn segur i acollidor on tenen el suport que la seva autonomia personal i social necessita.


La Fundació Astres gestiona diferents serveis destinats a la promoció de l’autonomia personal i social de persones amb discapacitat intel·lectual, entre els quals hi ha la Residència Can Font.

Consolidada des del setembre de 2009, situada a  Llorà – la Vall de la Llémena- província de Girona, la llar té una capacitat màxima dde 30 places i ofereix una atenció especialitzada, tècnica i terapèutica 24 hores, 365 dies l’any

Aquest projecte defineix un servei residencial i ocupacional amb espais diürns de tallers i activitats per a persones majors de 18 anys amb una discapacitat intel·lectual que necessiten suport intermitent o limitat, però que degut als  trastorns de conducta que presenten  requereixen de suport extens.

Treballem també amb les famílies , tutors i amb els agents comunitaris necessaris . En aquest sentit a banda de les entrevistes de seguiment individualitzades també disposem d’un grup de suport a familiars i d’una escola de família

Les persones que viuen a Can Font precisen d’un entorn més estructurat, contenidor  i d’una atenció especialitzada i intensiva  que afavoreixi el seguiment d’un procés terapèutic que faci menys limitadors o desaparèixer els problemes de conducta.

No es un recurs finalista sinó que aposta i treballa de manera intensiva    des del model de Suport Conductal positiu , pel desenvolupament i millora de la persona fins que pot anar a un altre recurs amb menys intensitat de suport. En aquest procés d’acompanyament vital i des d’un enfocament sistèmic treballem també amb les famílies , tutors i amb els agents comunitaris necessaris . En aquest sentit a banda de les entrevistes de seguiment individualitzades també disposem d’un grup de suport a familiars i d’una escola de família que es troba de manera regular.

A totes les persones ateses des de Can Font se’ls ofereix una atenció individualitzada i integral, i sistèmica intervenint de manera complementària en quatre grans àrees: l’ajustament personal i social, l’ocupació terapèutica , les activitats d’oci i lleure, i la Vida quotidiana.

No es un recurs finalista sinó que aposta i treballa de manera intensiva des del model de Suport Conductal positiu

Can Font té com a objectiu  que les persones usuàries participin activament de les activitats programades. És per això que aporten les seves idees, il·lusions i desitjos a l’hora de programar les activitats.

Aquestes activitats tant es poden realitzar de manera individual com grupal, però és molt important que cada persona realitzi quelcom que li agradi, cosa que afavorirà  d’una manera molt important a la millora en la seva qualitat de vida i en la disminució dels problemes de conducta.

Tenint en compte aquest model de treball tant centrat en la persona, es realitzen moltes activitats des de Can Font , tantes com les persones que hi viuen i en aquests moments podríem dir que un 75 % de les persones ateses en fan  manera individual , comunitària  i inclusiva. Alguns estudien en acadèmies privades per obtenir algun títol professional  , d’altres van a Casals cívics , escoles de ball … per a realitzar activitats com break dance , Zumba , dibuix artístic , cuina , dibuix Manga , Informàtica ..

En definitiva l’objectiu de tot l’equip de persones que treballen a Can Font es aconseguir que les persones que hi viuen es sentin respectades i ben acompanyades en el seu procés vital sigui quin sigui i afavorir amb totes les eines disponibles el seu benestar, millora personal i felicitat.

Es realitzen moltes activitats des de Can Font , tantes com les persones que hi viuen

 

,

Trobada de famílies acollidores

Les companyes de la Fundació Infància i Família ens expliquen com va anar la trobada anual de Famílies acollidores el passat cap de setmana a Barcelona.


Va ser el dissabte 20 d’octubre i en guardarem un bon record! I és que un any més, la Fundació Infància i Família de Barcelona hem realitzat  la tradicional TROBADA DE FAMÍLIES ACOLLIDORES, en el parc del Laberint d’Horta.

“L’ambient,com també és tradició és festiu i distès, una dinàmica que facilita la desimboltura de les famílies”

Enguany la participació ha estat al voltant d’unes 25 famílies, amb un total d’unes 100 persones que van  anar arribant al llarg del matí.

L’ambient,com també és tradició és festiu i distès, una dinàmica que facilita la desimboltura de les famílies, que aprofiten per reunir-se de nou  i compartir experiències mentre esmorzem coques i brioixos que preparen elles mateixes.

Celebrem la seva tasca i els volem agrair i reconèixer a totes elles que formin part d’aquesta xarxa de complicitat d’alt, altíssim valor social i humà. Moltes gràcies a tots i a totes per tot el que feu!