,

Els joves del programa PIL participen al Parlament i es troben amb el Molt Hble President, Roger Torrent.

Els dilluns 9 de setembre els joves del programa PIL 16-21, acompanyats pels tècnics de la UTE PIL 16-21 Fundació Mercè Fontanelles i Fundació Resilis, han participat en una sessió formativa al Parlament Catalunya i s’han entrevistat amb el Molt Hble President Torrent.

L’acte s’ha dut a terme en una sessió al Parlament de Catalunya per tal de conèixer el funcionament de les institucions catalanes.

Els i les joves s’han organitzat en 4 grups parlamentaris PIL i han debatut, consensuat i experimentat el procés d’exposar les seves propostes de govern, per ser escollits President o Presidenta. Els grups han plantejat propostes al voltant de temes que els preocupen com són l’educació, les oportunitats per als joves estrangers, la sostenibilitat i l’accés al món del treball. Després del debat, han pactat entre ells, i per consens han escollit la portaveu del grup PIL Lleida, Maryam J. com a presidenta.

Al final d’aquest procés d’aprenentatge, el grup de joves ha pogut intercanviar les seves valoracions amb el Molt Honorable President Torrent el qual ha manifestant la seva responsabilitat de fer arribar als diputats i diputades els temes treballats en aquests sessió.

L’equip PIL ha valorat com a molt enriquidora aquesta proposta pionera tot esperant futures possibilitats de treball en conjunt.

, , ,

Propòsits pel nou curs… Ser mentor@!

Fundació Resilis inicia la 3a edició del Sapere Aude, projecte de mentoria social per a la millora del rendiment escolar. Si voleu formar-ne part, hi sou a temps.
Us hi apunteu?


La iniciativa Sapere Aude promou la mentoria social a través de la relació de persones voluntàries que ofereixen dues hores a la setmana del seu temps per acompanyar i donar suport a infants i joves en acolliment residencial durant el curs escolar (2019-20).

Perquè de nou sigui un èxit, busquem a persones com vosaltres: amb ganes de canviar les coses, de participar en mentoria i viure una experiència de creixement, professional i personal.

Si ho tens clar, no deixis passar més temps i inscriu-te!

Més informació a http://socmentor.resilis.org

Vull ser mentor@!

,

El Centre Especial de Treball de la Fundació Astres a Terres de l’Ebre posa guapa Amposta

El CET (Centre Especial de Treball) de la Fundació Astres a Terres de l’Ebre executa el servei de manteniment i jardineria del Parc dels Xiribecs i el Camí de Sirga de la ciutat d’Amposta .

Avui han fet la presentació dels diferents equips que “cuidem Amposta” i, entre ells, el del CET de la Fundació Astres. La presentació s’ha fet al Parc dels Xiribecs amb Adam Tomàs  (alcalde d’Amposta) i Miquel Subirats (regidor de Governació i Serveis al Territori) al costat de les brigades d’Urbaser i de la Fundació Astres.

Com ha remarcat la Mirna Boix: “per primer cop, una licitació té en compte una empresa del tercer sector en un conveni, és un gran pas per a la inserció al món laboral de persones amb discapacitat”.

https://www.amposta.cat/ca/registre/marxa-nou-servei-neteja-viaria-i-manteniment-espais-verds-cuidem-amposta

, , ,

Cursa benèfica Paddle Surf Riumar 2019

Ens escriuen del Centre Residencial La Duna (Fundació Astres) per explicar-nos la seva experiència amb la cursa benèfica Paddle Surf Riumar 2019.


Algun cop has participat en una cursa a l’aigua?

L’oferta per sortir a córrer cada vegada és més àmplia, però nosaltres aquest cop hem anat més enllà i hem tingut la possibilitat de participar en el recorregut i l’avituallament de la Cursa Benefica Paddle Surf Riumar 2019.

Durant la cursa, ubicada al cor del Delta, no només hem donat suport als participants i hem gaudit de tota una jornada d’esport i d’activitats aquàtiques súper divertides sinó que també hem estat els qui han entregat els premis als guanyadors.

A més, part de la recaptació dels beneficis d’aquest gran dia han estat donats a La Duna; i els diners recollits els invertirem de ben segur amb un dia lúdic i és que estem seguint fent estalvi per anar-nos-en de colònies i passar dos dies i una nit fora!

Més info sobre el Centre La Duna AQUÍ

,

El recurs de Primera Oportunitat al congrés INCLUSIÓ.CAT

“Estem molt satisfets d’haver pogut aprofitar l’oportunitat de contribuir a la construcció del coneixement científic en l’àmbit de l’acció social. Continuarem treballant-hi amb molta empenta per a que les persones amb limitacions funcionals puguin rebre les atencions necessàries a casa seva o des d’institucions vinculades a la comunitat”. Amb aquestes paraules, la Patrícia Perez, l’Efren Cofiné i la Tere Gomez clouen aquest text que aquí us deixem per explicar-nos la seva experiència al Congrés INCLUSIÓ.CAT. Els companys de Fundació Gentis es van centrar en explicar el recurs de Primera Oportunitat, una porta d’entrada a la xarxa comunitària per als joves que migren sols.


Els passats 3 i 4 de juliol va tenir lloc la segona edició del Congrés de l’Acció Social inclusió.cat organitzat per la Universitat de Vic i el Departament d’Afers Socials, Treball i Famílies, abordant en profunditat la promoció de l’autonomia personal i l’atenció des de la proximitat, elements indispensables d’un sistema que amplïi la seva cobertura i intervingui abans en l’entorn més proper de les persones.

En aquest espai de difusió i gestió de coneixement de i des de la intervenció social el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, Chakir El Homrani, va presentar les bases del pla estratègic de Serveis Socials: es planteja un model que prioritza les intervencions apoderadores i de base comunitària, emfatitzant les fortaleses individuals i col·lectives i els suports relacionals, com a elements clau del benestar social prestant molta atenció a la prevenció i anticipació.

Els eixos temàtics de treball que es van anant desenvolupant entre conferències i taules de treball paral·leles, van ser els següents:

  • Preparar el sistema de Serveis Socials per a l’envelliment de la població.
  • La Gestió de la innovació en els Serveis Socials.
  • Models europeus de promoció de l’autonomia personal: cas danès i cas holandès.
  • Cap a nous models organitzatius centrats en les persones.
  • Atenció primària social i sanitària: cap a l’atenció integrada.
  • Prevenció i atenció integrada en l’entorn domiciliari i comunitari.
  • Models organitzatius i plataformes de serveis.
  • Solucions tecnològiques.

En el marc de l’eix “Models organitzatius i plataformes de serveis” vam poder presentar pòster científic per socialitzar amb evidències una experiència comunitària i inclusiva:  El recurs de Primera Oportunitat, una porta d’entrada a la xarxa comunitària per als joves que migren sols.

Reptes

Tant l’educació com a dret, com els plantejaments de l’educació per a tothom, constitueixen pilars per reflexionar sobre la construcció de societats justes, cohesionades i solidàries. L’arribada de joves que migren sols a Catalunya posa sobre la taula la necessitat d’una intervenció socioeducativa diferent per donar una resposta adequada a aquests joves que estan vivint situacions de vulnerabilitat i desprotecció.

La realitat on s’emmarca l’experiència que presentem és complexa.

En primer lloc pel col·lectiu destinatari, joves amb experiències de vida que els duen a emigrar prematurament sense acompanyament per trobar una solució a la seva situació personal i familiar al seu país d’origen. Gairebé el 80% d’aquests joves arriben al nostre territori sense educació secundària i sense conèixer l’idioma, fet que comporta dificultats de comunicació i relació evidents, i que a més són imprescindibles per seguir amb el seu procés de plena inclusió.

En segon lloc, pel marc legal vigent que els situa en un estat de privació de drets i d’extrema vulnerabilitat. Fins que els joves no estan tutelats i/o amb una orientació clara de mesura i recurs no s’inicia el procés administratiu per regularitzar la seva estada. Amb una situació administrativa irregular difícilment poden accedir a accions formatives d’ensenyament reglat o ocupacional.

El recurs de Primera Oportunitat, té com a repte donar una resposta urgent i singular a aquesta problemàtica a través de l’acompanyament i de processos de transició dels joves que migren sols, compartint en les actuacions una perspectiva inclusiva de base comunitària.

Intervenció

La intervenció s’ha construït entorn a dos grups de 30 joves entre 16 i 18 anys, un a Girona i un a Amposta, a partir del curs 2018-2019. Tot i la singularitat territorial i qüestions d’accés i derivació de les persones participants, pivota sobre una base metodològica comuna. Es tracta d’un servei d’acompanyament i formació instrumental i prelaboral de transició per a joves que migren sols. S’inspira en els fonaments teòrics i metodològics de les aules d’acollida del Pla per a la Llengua i la Cohesió en els territoris, les Escoles de Segona Oportunitat i el model de competències professionals elaborat des de l’ISFOL.

Al recurs tenen l’oportunitat i l’espai per millorar les seves competències bàsiques i transversals crítiques per accedir a la xarxa de recursos socioeducatius comunitaris necessaris per donar resposta a les seves diverses situacions. Els participants necessiten itineraris d’orientació i formació propis que facilitin, el més ràpid possible, el seu projecte d’autonomia i emancipació.

La inclusió es veu com el procés per identificar i respondre a la diversitat de les necessitats dels  joves a través de la major participació en l’aprenentatge, les cultures i les comunitats, i reduint l’exclusió en la formació.

S’incorporen canvis i modificacions en continguts, aproximacions, estructures i estratègies existents amb una visió comuna que inclou a tots els joves des d’una intervenció comunitària de tres fases: acollida, itinerari de Projecte Vital i el suport entorn educatiu i laboral

Resultats

Aquesta primera experiència s’ha centrat en millorar les possibilitats de comunicació dels joves, en què coneguin el context laboral del territori i en realitzar una aproximació tecnicoprofessional a diferents ocupacions.

S’ha aconseguit que els participants aprenguin els aspectes clau de l’idioma en un període d’entre un i quatre mesos, durada mitja de la intervenció, millorant la seva comprensió oral i escrita, i treballant alhora cadascuna de les competències instrumentals bàsiques que els permetran una adaptació plena.

El 60% del joves que han passat pel recurs han realitzat el seu pla de treball socioeducatiu plantejat i així han pogut accedir a altres recursos formatius, educatius i/o laborals per continuar creixent competencialment.

S’ha obtingut indicadors que mostren interessos dels joves per la pràctica esportiva i per projectes de voluntariat social i comunitari.

Actualment la meitat del grup de joves estan realitzant el seu itinerari.

Conclusions

  • L’experiència ha provocat un impacte comunitari en l’organització dels Serveis Socials i les altres organitzacions del territori, fent aflorar un circuït d’accés pels joves al recurs de Primera Oportunitat compartint guies de pràctica i protocols d’atenció.
  • Es posen en valor els recursos del territori, aprofitant-los per facilitar l’acompanyament i incorporació del jove a la seva comunitat de referència.
  •  S’ha evidenciat que en l’àmbit local és més fàcil generar recursos específics per la població que ho requereixi. Per a què la inclusió arribi s’ha de negociar en el context concret d’actuació.
  • El jove no podrà aprendre a relacionar-se socialment si no és en formats on se l’accepti i pugui desenvolupar aquestes relacions, tampoc podrà incrementar l’autonomia simplement entrenant-la individualment, perquè la major part dels problemes es resolen en l’àmbit social. S’evidencia la necessitat de participació a la comunitat.

Estem molt satisfets d’haver pogut aprofitar l’oportunitat de contribuir a la construcció del coneixement científic en l’àmbit de l’acció social. Continuarem treballant-hi amb molta empenta per a que les persones amb limitacions funcionals puguin rebre les atencions necessàries a casa seva o des d’institucions vinculades a la comunitat.

Efren, Tere i Patrícia

Fundació Gentis


, , ,

“El procés ha estat molt interessant i ple de creativitat” Teatre al CREI La Ginesta

Els companys i companyes del CREI La Ginesta ens escriuen per explicar-nos un projecte molt especial, una obra de teatre, que els ha valgut altes dosis de paciència, il·lusió i un punt de bogeria, com diuen elles mateixes! Però us deixem amb el seu text…


 

És difícil començar a explicar un projecte que va anar creixent, piano piano, des de la il·lusió i creativitat dels nens i nenes, juntament amb una dosis de molta paciència i disposició de les educadores i educadors, la confiança de la direcció, la constància i motivació de les professores, juntament amb un punt de bogeria/entrega de tota la comunitat del CREI la Ginesta

El projecte responia a muntar una obra de teatre per a final de curs, comprès dins de la programació de l’aula.

El primer trimestre es van treballar jocs de teatre, per treballar la veu, la improvisació, la projecció de la veu, la desinhibició, etc.

El segon trimestre es va fer representació de petits relats, poemes, mímica, etc.

I el tercer trimestre es va començar amb el títol de l’obra de teatre: “2 horas a solas”.

A partir d’aquí es va anar treballant el guió amb l’alumnat, el jovent atès a la Ginesta, descobrint personatges, la trama del guió i finalment el desenllaç (preparar l’atrezzo, escollint roba, muntant cançons, carpetes a l’ordinador amb tots els sons necessaris pel tècnic de so, muntar àudios, etc.).

“El procés ha estat molt interessant i ple de creativitat, tot i que no us enganyarem, també moltes frustracions, molts moments de desencís”

El procés ha estat molt interessant i ple de creativitat, tot i que no us enganyarem, també moltes frustracions, molts moments de desencís, de desil·lusió, etc. Però el mantenir la motivació incloent totes les propostes de l’alumnat i la constància van ser els ingredients per fer créixer l’obra. El moment clau va ser poder sentir la confiança transmesa des de direcció al projecte que s’estava realitzant.

“L’Ajuntament de seguida va confiar en la proposta i va cedir l’espai de forma altruista, cosa que agraïm enormement”

Així es va arribar a creure que l’Ateneu de Celrà seria un bon lloc perquè l’alumnat poguessin mostrar el seu treball.

L’Ajuntament de seguida va confiar en la proposta i va cedir l’espai de forma altruista, cosa que agraïm enormement. I no només això, sinó que vam pensar que anar a veure l’espai motivaria als nois i noies, i així va ser. Des del dia que varen veure l’espai, la motivació i responsabilitat varen anar en augment.
El regidor de cultura es va mostrar sempre disponible. Vàrem fer un assaig general el dia abans i fins i tot ens va fer de tècnic de so desinteressadament, cosa que no era fàcil per tot el que havia de controlar.

Els nervis i les vergonyes anaven en augment a mesura que s’acostava l’esdeveniment, així que calia anar fent moments de relaxació i de posada en comú de les pors i nervis per tal de destensar el neguit. Això, cal dir que va anar acompanyat de molta paciència de l’equip de professionals que han estat presents en el procés.

Va arribar el dia de la presentació i com no podia ser d’una altra manera es van entregar absolutament a l’obra de teatre, mostrant totes les habilitats apreses i fent un creixement personal evident que va copsar a tot el públic.

 

 

 

 

,

“Els accidents laborals són el símptoma de que hi ha aspectes en el sistema de prevenció que hem de millorar”

Andrea Karina Villareal Zurita és nacuda a Quito, capital de l’Ecuador, casada i mare d’un nen de quasi tres anys. Va venir a Espanya amb disset anys a estudiar a Valencia, on es va graduar en Enginyeria Química i també va cursar un màster de Prevenció de riscos laborals. Ha treballat com a Tècnic de Seguretat, Qualitat i Medi Ambient a Repsol a la Direcció de Seguretat i Medi Ambient Industrial (Downstream) i també com a Responsable de Seguretat i Medi Ambient a la Fàbrica de Lubrificants de Puertollano. Actualment, porta una mica més de dos anys treballant a Plataforma Educativa: va començar treballant aquí com a treballadora cedida per PREVINT (el nostre Servei de Prevenció Aliè), i al cap de nou mesos (deu ser el temps que necessita per gestar-se un treballador de la casa) va passar a formar part de la plantilla de Plataforma Educativa. Avui hem volgut parlar amb ella perquè ens expliqui unes quantes coses relacionades amb la seva feina que sempre havíem tingut el cuquet de preguntar. Aprofitem també per acostar-nos a l’Andrea a tall humà, sense gaire més prevenció de riscos que l’atreviment de qui pregunta i la prudència de qui respon.


Botes de seguretat, cascs, protocols de prevenció… Et sentim parlar per telèfon, però no ens fem una idea de la complexitat de la teva feina. Explica’ns en què consisteix

Ocupo el puesto de Coordinadora de Seguridad y Salud Laboral y mi trabajo consiste en coordinar las actividades preventivas con el Servicio de Prevención Ajeno que tenemos contratado (PREVINT), velar por el cumplimiento de los requerimientos legales en el ámbito de la Prevención de Riesgos Laborales (PRL), integrar la PRL a todos los niveles jerárquicos y en todas las áreas de Plataforma Educativa. En resumen, mi principal objetivo es promover lugares de trabajo seguros, saludables y productivos.

 

El passat 21 de juny, vam rebre la visita de la senyora Montse Heredia, la directora de la Mútua  Intercomarcal. Va venir per entregar un certificat d’accitents zero a la Fundació Gentis. En què consisteix aquest certificat?

Consiste en que Mutua Intercomarcal como entidad colaboradora de la Seguridad Social reconoce el trabajo y esfuerzo de Plataforma Educativa por implementar medidas preventivas orientadas a eliminar o disminuir el riesgo en las instalaciones y puestos de trabajo, con el fin de evitar los accidentes laborales.

“Mi principal objetivo es promover lugares de trabajo seguros, saludables y productivos”.

 

I què s’ha fet per arribar a aquest nivell d’excel·lència? (zero accidents?!)

Se han realizado muchas mejoras de gestión interna, se ha reforzado la formación relativa a los riesgos específicos de los puestos de trabajo, se han actualizado las evaluaciones de riesgos con el fin de mejorar la identificación de los riesgos existentes en las instalaciones y puestos de trabajo, se ha identificado perfiles de personas trabajadoras que requieren de una formación complementaria.

No obstante, no podemos bajar la guardia. Este reconocimiento es un pequeño éxito, pero hemos de seguir trabajando con un enfoque de mejora continua orientado hacia la excelencia

 

 És una cosa extraordinària, que no hi hagi ni un sol accident a una empresa?

Si, decididamente es algo extraordinario. Lastimosamente, los accidentes laborales están presentes en nuestro día a día,  es un síntoma de que hay aspectos en el sistema de prevención que debemos mejorar.

La Accidentabilidad Laboral es un área de gran importancia, donde estamos invirtiendo tiempo y esfuerzo con el fin de conseguir una tendencia hacia la Accidentabilidad 0.

 

I com és el teu dia a dia?

Mi día a día es demandante y gratificante. Me motiva ver que tras el esfuerzo y trabajo de todos se consiguen resultados que ayudan a mejorar las condiciones de seguridad y salud en los puestos de trabajo. Las entidades de mayor plantilla son Resilis y Astres, sin embargo nuestro objetivo es aplicar  medidas preventives en todas las entidades con el fin de reducir la accidentabilidad.

“Me motiva ver que tras el esfuerzo y trabajo de todos se consiguen resultados que ayudan a mejorar las condiciones de seguridad y salud”

I per acabar, una comparació una mica personal, si m’ho permets: Em consta que ets mare … Quins paral·lelismes creus que podem establir entre una mare que té cura que el seu fill no es faci mal i una professional com tu, que la seva feina consisteix en què el treball d’altres sigui el màxim de segur possible? És la mateixa actitud? es tracta de protegir o de només establir normes, un marc perquè l’activitat de l’empresa / nen es desenvolupi amb seguretat?

El paralelismo que existe entre mi faceta de madre y de profesional  deriva en la necesidad de saber comunicar y hacerlo de tal forma que consiga hacer entender el mensaje. Por ejemplo: cuando mi hijo se sube en una mesa e intenta saltar, no funciona el mensaje “no hagas eso”, el niño ha de entender por qué es peligroso y las consecuencias que tiene. Cuando le explico, que se puede caer y hacer daño en el cuerpo es cuando lo entiende y no lo vuelve hacer.

Segur?

Seguro. Pero a lo que íbamos: A nivel profesional es una situación similar, hemos de ser capaces de transmitir la importancia de trabajar en condiciones de seguridad con el fin de no poner en riesgo nuestra seguridad y salud personal.

,

Parlem de Salut: La inclusió com a factor de salut social

Fundació Astres organitza el proper dimarts, 2 de juliol aquesta xerrada titulada “La inclusió, factor de salut social” impartida per Eduard Brignani i adreçada a famílies.

Tindrà lloc al Centre Ocupacional de la Fundació Astres a Girona (Carrer Rius Cardener, 32) a les 18h. Per tal d’assistir-hi cal confirmar-ho trucant al 972 21 44 04 i demanar per la Cristina.

 

 

 

, , , ,

Els joves d’Oikia visiten la Universitat de Girona

Ens escriuen els mateixos joves del Centre d’Acollida Oikia de Girona (projecte educatiu de Fundació Resilis) per explicar-nos la seva visita a la Universitat de Girona


El dimarts 11 de juny els alumnes de l’aula del centre d’acollida Oikia vam poder fer una visitar el Campus de Montilivi de la Universitat de Girona.

Ens van acompanyar a fer la visita la Chiraf, una estudiant de química que ara està fent un màster i farà un doctorat, un professor de química de la universitat i un químic “youtuber” que fa experiments pel seu canal de difusió.

A banda de conèixer els diversos edificis de la universitat i el que s’estudia en cada un d’ells, el professor ens va parlar de la taula periòdica—que aquest any fa 150 anys!—i ens va posar exemples pràctics perquè entenguéssim com la podem aplicar en el nostre dia a dia.

La Chiraf ens va explicar com va arribar fins la universitat i ens va dir que a vegades les coses eren difícils però que si ens hi esforçàvem molt podríem aconseguir el que ens proposéssim. Ens va agradar molt que ens digués això!

Al final de tot el “youtuber” Aytam Soto ens va fer experiments químics amb nitrogen com els que fa en el seu canal. Les demostracions que ens va fer eren molt divertides i ens van sorprendre molt. Fins i tot ens van entrar ganes d’estudiar química!

, , , ,

Coneixeu l’Ateneu Cooperatiu de les Terres de L’Ebre?

L’Ateneu Cooperatiu de les Terres de l’Ebre és una agrupació d’entitats de l’economia social i cooperativa que des de finals del 2016 va decidir tirar endavant amb el projecte. Actualment l’Ateneu està format per la Fundació Astres, La Fundació Gentis, Fundació Ulldecona, l’Ajuntament d’Amposta, l’Ajuntament d’Ulldecona i les Cooperatives Surt de Casa, ALC Assessors, EPI (Energia Per a la Igualtat) i Cresol.

L’objectiu principal de l’ateneu és la creació de cooperatives i el foment de l’economia social al territori. Formen l’equip tècnic de l’Ateneu els representants de les entitats agrupades assumint diferents àrees dels eixos a executar. També hi ha un equip tècnic que desenvolupa les activitats de l’ateneu, com el Carlos Lamote responsable de l’ateneu, la Judit Jornet responsable de l’àrea de dinamització, el Pep Simó responsable de l’àrea de educació i comunicació, la Sofia Arques responsable dels acompanyaments a la creació i consolidació de cooperatives i la Mirna Boix coordinadora de l’equip tècnic de l’Ateneu Cooperatiu.

L’ateneu actua realitzant acompanyaments, tallers, mapa de l’economia social, relleu empresarial, etc. Destaca la Fira Àgora, la fira de l’economia social a les Terres de l’Ebre que es va celebrar el passat 11 de maig a Ulldecona sent un èxit de participació. Concretament es desenvolupen  accions que fomentin l’emprenedoria social, com el programa CoopCrea de creació de cooperatives on acompanyen als emprenedors durant tot el procés, des de la creació del pla d’empresa a la recerca de finançament o la constitució de la mateixa cooperativa, i també el programa CoopCreix de consolidació de cooperatives, perquè aquelles cooperatives ja existents puguin ampliar el coneixement i el funcionament de cada un dels projectes.

A banda del foment de l’emprenedoria també es fomenten accions puntuals, com projeccions de documentals, el mapa de l’economia social de les Terres de l’Ebre o dins del món educatiu, la realització de tallers FesCoop perquè els alumnes coneguin què és i com funciona l’economia social o la creació de Cooperatives d’alumnes.

A més, des de l’Ateneu es promouen projectes dins l’economia social com l’habitatge cooperatiu, on s’han realitzat diferents accions per a fomentar el model i que aquest sigui més conegut per la població ebrenca. També s’ha fomentat la creació de Grups de consum al territori per tal d’ajudar a aquells interessats a poder fomentar el consum de proximitat sense intermediaris.