,

La síndrome del carrer

Els i les joves que atenem en els centres residencials, malauradament, han patit situacions molt negatives que els han marcat, els marquen i els marcaran per la resta de la seva vida.
A les educadores i educadors ens toca fer aflorar i canalitzar les potencialitats que de ben segur tenen i mostrar-los alternatives tot acompanyant-los. A més d’oferir-los, en el dia a dia, eines i recursos per tal que puguin millorar en les relacions i actituds.
Aquesta no és una tasca fàcil ni molt menys, ans el contrari; quasi tot ens va en contra. Comptem amb pocs recursos i les traves i dificultats les hem d’anar sortejant amb imaginació, saber fer i una gran dosi d’optimisme.

Totes les persones que estem implicades en l’acompanyament i gestió dels diferents nois i noies, cerquem a través dels diferents trastorns que han patit o pateixen respostes intentant entendre les seves accions i comportaments. A tots i totes ens ve al cap la manca d’eines per relacionar-se, la desorganització afectiva, el trastorn del vincle, etc. i com a conseqüència sovint per aïllar-se i no sentir-se buits, recorren al consum abusiu de tabac, alcohol i altres tipus de drogues. Aquest fet ve determinat per la manca de relacions sanes i mestratge que han patit en determinats moments de la seva vida. Però hi ha desordres que tot i que existeixen i són molt importants podríem dir que són invisibles.
Una síndrome és un conjunt de fenòmens que concorren en temps i forma els uns amb els altres i caracteritzen una determinada situació.
Partint d’aquesta definició vull afegir un trastorn que aquests dies de confinament està prenent protagonisme d’una manera molt rellevant. És la síndrome del carrer.

El carrer és un lloc de trànsit, un lloc de pas, l’utilitzem per anar d’un costat a l’altre, no hi restem, no ens hi quedem passant l’estona. Això és així menys en l’adolescència. En general els i les joves el converteixen en un lloc d’estada. Aquest fet és veu incrementat de manera exponencial en els grup de joves que atenem.
Els nostres nois i noies són consumidors de carrer, el necessiten, és la seva vàlvula d’escapament, és on poden donar sortida a moltes de les seves idealitzacions, és on es senten lliures i on creuen que aconseguiran tot allò que s’imaginen. La qüestió és d’on surt aquesta necessitat de consumir carrer, d’estar fora.
La majoria han estat víctimes en les quatre parets del domicili familiar. És en aquest espai on han experimentat les situacions que han derivat en la separació i posterior ingrés en un servei residencial. Des d’aquesta perspectiva crec que s’ha d’analitzar la necessitat d’estar al carrer. Segurament de manera inconscient en la majoria de casos, el fet d’estar en un lloc tancat els engega l’automàtic, el nus a l’estómac es fa gran i han de buscar mecanismes per apaivagar-lo. La sortida fàcil, és el carrer.
En els últims anys hem viscut un altre tipus de necessitat d’estar al carrer que és la derivada de la cultura. Els joves estrangers no acompanyats del nord d’Àfrica estan acostumats a fer vida al carrer, és on es desenvolupen tot el batibull d’activitats, relacions i en molts casos la feina. Per tant aquests joves ja son consumidors de carrer des de l’origen.
Amb el confinament obligat per la situació i que hem de complir els més acuradament possible, s’ha tancat una de les vàlvules de distensió més importants que les nostres noies i nois utilitzen per canalitzar el seu estat.
Crec que és important tenir present aquesta situació per poder afrontar el tancament en els serveis i cercar alternatives que promoguin aquesta distensió i els donin alternatives al síndrome del carrer.

Santi Roura Teixidor
Director del CRAE Les Llúdrigues

, , ,

25 anys al costat de la infància en risc

Amigos guay en Campclar tope guay” Així començava fa més de 30 anys la meva vinculació amb la infància en risc. De la mà de la Mercè, que em donava a conèixer allò de què els meus pares ja m’havien parlat: “Regina, per què vols anar a missions?  Aquí hi ha un quart món que també ens necessita”.  I va ser així com vaig iniciar el voluntariat a un esplai, posteriorment casal i més endavant centre obert, en un dels barris més desafavorits i amb majors dificultats de Tarragona, d’on jo sóc.

I va ser durant aquests anys de voluntariat que un dia una de les nenes que ateníem va ser enviada a un centre.  I de la infància en risc passava a conèixer el món de la infància tutelada, el món d’aquells infants que a més de tot el que han viscut i patit els toca separar-se de la seva família.  I vaig viure el dilema des de l’altra banda, que serà més perjudicial per aquesta nena, el dia a dia que viu amb la seva família o, malgrat això, l’estar separada d’ella i viure a un centre?  I aquí va ser on vaig pensar que això no ho podria canviar però que mentre hi hagués infants a qui toqués passar per situacions com aquesta jo miraria d’estar al seu costat, i que treballaria per ells.

Pensareu… perquè us explico això? Doncs perquè aquest, 3 de març de 2020, fa 25 anys que vaig iniciar el meu viatge a Maria Reina, 25 anys al costat dels infants que lluiten cada dia amb un conflicte de lleialtats: voler estar amb els seus pares i veure que el que reben de nosaltres, sovint, malgrat els hi agradaria, no els ho poden donar a casa seva.  25 anys de donació i de vocació, perquè és una feina que és molt més que això, i on només des de la vocació pots ser-hi, i ser-hi sempre.

I tenia moltes ganes de compartir-ho amb tots vosaltres. De moments difícils i complicats n’he viscut molts, com tothom, ara però sota un nou paraigües, que aixopluga un gran nombre de serveis i de persones, i on trobes suport i recolzament.  Espero que el dur dia a dia que vivim, tant per la manca de reconeixement professional com les casuístiques cada cop més complexes, no em facin perdre la il·lusió per continuar desenvolupant aquesta tasca, i poder celebrar no els 50 (arribaré abans a la jubilació!) però si uns quants anys més amb tots vosaltres, i sobretot amb tots aquests infants que tant necessiten ser mirats.

No puc acabar sense expressar el meu agraïment als molts i molts infants que he atès durant aquests anys, per tot el que m’han donat, i a tots els companys i companyes amb qui he compartit part d’aquest viatge.

Regina Pastrana
Directora CRAE Maria Reina
Fundació Resilis

, , , , ,

JORNADES LLAVORS 2020

El passat dissabte 18 de gener de 2020, dues educadores del Pis Tallamar-Helena Prats Moreno i Estefania Ruano González-van assistir a la taula rodona que es va dur a terme a les primeres Jornades Llavors per la Convivència que va organitzar l’associació cultural “Els Trompats” de Palafrugell.Ens ho expliquen elles mateixes:


“Ens hem de replantejar el camí de la integració deixant de veure l’altre des d’una posició de superioritat”

La jornada es va dur a terme a l’auditori Miquel Vinque i Meyer del Museu del Suro de Palafrugell. Es van fer diferents actes, entre ells les conferències del Conseller de treball, afers socials i famílies de la Generalitat, Chakir el Homrani i l’Artista peruana resident a Barcelona, Daniela Ortiz.  Acabades les conferències inaugurals es va donar pas a la taula rodona a la qual les educadores van poder participar, juntament amb la referent per la convivència de Palafrugell Awatef Ahmittach i també s’hi va afegir la conferenciant Daniela Ortiz.

Durant la taula rodona es van tractar diferents temes, posant èmfasi en el debat inicial, la convivència a Palafrugell, expressant com es viu des dels diferents punts de vista i vivències dels assistents a la jornada. Es van parlar de les experiències viscudes, tant des del servei del Pis Tallamar com en els actes que s’havien dut a terme per Referents per la Convivència del poble, com per exemple, l’Iftar popular del passat mes de maig. També es van posar en comú diferents propostes per tal de millorar la convivència en el poble, com seria fer més actes en els quals les diferents comunitats que hi resideixen hi puguin participar tenint un paper més protagonista en l’organització d’aquestes. És a dir, que la integració no consisteixi només en que les comunitats estrangeres participin del que es fa, sinó que prenguin un paper proactiu en l’organització d’aquests conjuntament amb la comunitat d’acollida. Es van realitzar vàries reflexions interessants sobre què significa que un/a s’integri i si és correlatiu a haver de renunciar a aspectes de la cultura d’origen. També de les dificultats que es troben les persones que emigren, com seria el tema documental i certes situacions que viuen d’injustícia i racisme en el món laboral.

Es podria dir que el missatge de la petita llavor d’aquesta part de participació en la Jornada, seria que ens hem de replantejar el camí de la integració deixant de veure l’altre des d’una posició de superioritat, on el respecte de les diferències culturals sigui el punt de trobada i de comunicació entre les parts, col·laborant junts amb aquelles coses positives que cada part té per aportar als altres i a la Comunitat on viu. Entenent així, que el procés migratori i l’adaptació no és fàcil i que finalment el que genera sentiment de comunitat és sentir que un/a forma part d’on està. La pregunta en essència entorn la qual girava el debat era; com fer que el nouvingut senti que forma part del poble?.

La taula rodona va tenir una durada de quaranta minuts, on el públic va poder intervenir per formular algunes preguntes i/o bé per donar la seva opinió, fent de la trobada un acta més distès i participatiu.

Per a l’equip del Pis Tallamar, ha estat una gran oportunitat per poder donar veu a les experiències del dia a dia viscudes per les educadores i els educadors juntament amb els joves que hi resideixen. Creiem que d’aquesta manera es pot trencar amb els prejudicis i els estereotips que van lligats a aquest tipus de recurs i al tipus de cultura dels joves que emigren. Ha suposat una experiència molt enriquidora que esperem que es continuï duent a terme en els pròxims anys.

Donem les gràcies a l’associació cultural “Els Trompats” i a les Referents per la Convivència de Palafrugell per haver-nos donat l’oportunitat de participar en aquestes jornades.

Equip educatiu del Pis Tallamar

, , , , ,

Els joves del Centre d’Acollida Oikia visiten el museu Dalí

Els nois del centre d’acollida Oikia ens expliquen com van viure la visita al Museu Dalí de Figueres


El dia 14 de Gener vam anar a Figueres per veure el Museu-teatre Dalí. En Tamir, un noi del centre, va fer un maqueta de l’edifici torre Galatea molt maca i realista: era una representació artistica de Salvador Dalí i on va viure.

Aquell dia el matí els educadors i professors agafaven les furgonetes amb els nois amb molta energia i alegria de camí al museu. Un cop allà dins, les dues treballadores ens van realitzar una visita guiada on ens explicaven la història del museu i la vida de l’artista. Dins el museu estàvem envoltats de quadres, tots amb diferentes formes i significats. Cada sala té fotografies d’un mateix tema com pot ser l’amor la guerra, la tristesa, la solitud…etc. Cada sala té un vigilant de seguretat que vigila que no toquis les obres d’art i n’hi ha que no es poden fotografiar ja que són “sagrades” i no les té cap museu més.

Al museu no només hi havien fotografies i quadres, si no que també hi han vehicles com per exemple el seu cotxe amb tres persones d’escultura dins,  i prop d’ell havia una pila de rodes de tractor i, a sobre, havia una pastera de fusta. També hi havien altres escultures com una dona que no té mans i portava una roba d’estil saharawi. Ens van explicar que aquet regal pertanyia a un home que viu a Romania i va  regalar-li a Dalí i també hi havien molts regals a sobre de la paret. Dins del cotxe, comença a ploure si poses una moneda!

A la seva habitació havia al seu llit que estava molt net, hi havia un prestatge amb llibres i flors. A l’entrada de la seva habitació, hi havia una fotografia de Dalí i la seva dona, Gala, que estaven pintant.

També va venir a televisió de Figueres (tramuntana TV), que ens van fer preguntes i van felicitar en Temir per la seva gran obra d’Art.

Ens ha agradat molt el surrealisme de Salvador Dalí.

Annas i Mohamed.

, , , ,

Xerrada: “Massa pantalla?” a càrrec de Marc Masip

Les companyes de Fundació Infància i Família ens fan arribar aquesta informació que pot ser d’interès per a pares: Massa pantalles?


 

 

Ens plau convidar-vos a la xerrada “MASSA PANTALLA?” que realitzarem en el marc de la formació contínua ’20.

La xerrada anirà a càrrec de Marc Masip, psicòleg expert en l’addicció a les noves tecnologies i director de l’Institut Psicològic Desconect@.

La sessió es realitzarà el proper divendres 14 de febrer a les 17h a la seu de Fundació Gentis de Barcelona, al C/ Vilardell, 29 entresòl 2a.

Us animem a participar-hi!!

 

És important que confirmeu assistència trucant al 93 231 00 89 oper correu electrònic a sacolliment@infanciaifamilia.or

, , , ,

“Calidoscopi d’afectes”: mil formes i colors de l’acció social durant els nostres 25 anys d’història

Plataforma Educativa organitza una segona sessió de projecció  del documental adreçada a totes aquelles persones i entitats que han estat testimonis de la nostra trajectòria


El passat dimarts, 17 de desembre, vam estrenar Calidoscopi d’Afectes, el documental de Gerard Bagué que recull testimonis i vivències dels 25 anys d’acció social de Plataforma Educativa. Ens hi van acompanyar professionals de la xarxa d’entitats Plataforma Educativa i persones ateses i ara ho obrirem a totes aquelles persones, entitats i administracions que han tingut un paper en aquest quart de segle. Tanmateix, si llavors no vau poder venir, ara teniu l’oportunitat de fer-ho: el 28 de gener a les 19,30h l’OCINE de Girona tornarà a obrir-nos les portes del cinema per poder continuar celebrant els nostres 25 anys.

Com que l’aforament és limitat, és imprescindible que confirmeu la vostra assistència inscrivint-vos en el següent formulari, indicant el vostre nom i el número de persones que sereu (incloent-vos a vosaltres).
Us hi esperem!

Formulari d’inscripció

 

, , , , , ,

Capmàs de Nadal i bons desitjos des de La Duna

Ens escriuren els companys i companyes de la Centre Residencial La Duna (projecte de Fundació Astres a Delteble) per explicar-nos un seguit de vivències molt especials que ha tingut lloc a La Duna durant aquestes Festes…


El mes de desembre ha estat un temps d’intensa activitat a La Duna. Com cada any, el mes ha estat divertit i ric en detalls i varietat. Ens han visitat veïns de Deltebre per cantar-nos les aubades de Nadal i també ens hem apropat nosaltres a la comunitat per cantar-les. També hem rebut la visita de diferents partits polítics per felicitar-nos les festes i ens han portat detallets per Nadal.

La Trobada de Famílies a la Duna aquest any ha estat una de les més emotives; hem rebut la visita de l’Erian, corredor de les running series Terres de l’Ebre, que ha volgut homenatjar a en Xavier Sabater, persona atesa de La Duna, entregant-li el seu trofeu i un pòster amb fotografies de totes i cadascuna de les poblacions que el noi ha participat: 9 pobles, 90 quilòmetres.

L’assistència al dinar de Nadal que organitzem tots els anys també va ser tot un èxit; vàrem ser al voltant de cinquanta persones d’entre persones ateses, professionals d’atenció directa i l’equip de cuina del CET. Hem fet cagar el tió, hem cantat nadales i hem menjat neules i torrons.

La nit de cap d’any va estar protagonitzada per una escenografia techno; dj en directe, llums giratòries de discoteca  i cotilló per amenitzar la festa. Després de les dotze campanades, van sonar els brindis i les efusives felicitacions pel nou any. Ha arribat 2020!

Per últim, i no menys important, la matinada de reis, vàrem trobar quantiosos regals a les finestres de les habitacions. A vosaltres us han portat moltes coses els reis?

Des de La Duna us desitgem que aquest any somrigueu, viatgeu i feu més coses de les que us agraden. Que aprengueu de les persones i que aprengueu a equivocar-vos i a aixecar-vos. Que descobriu, creeu, estimeu, enamoreu-vos, somieu… i feu-ho ara, no demà. Recordeu que esteu aquí per a ser FELIÇOS.

 

, , ,

Continuen l’emprenedoria i la gestió del talent al projecte Incuba Dones

 

Aquest gener 2020 es reprenen les activitats formatives en Emprenedoria i Gestió del Talent al projecte Incuba Dones, promocionat per la Fundació Utopia, i construït coralment amb diferents organitzacions i entitats de Barcelona, entre elles, la Fundació Gentis.

Un any més gràcies al Suport de l’institut Català de la Dona, la Diputació de Barcelona i altres finançadors i col.laboradors, hem pogut oferir una formació de qualitat i enfocada a la millora de les oportunitats per les dones en situació vulnerable i atur de llarga durada.

 

, ,

Fundació Resilis rep el Premi Solidari API Girona 2019

El Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Girona ha fet el lliurament del Premi Solidari, dotat en 3.000 €, a la Fundació Resilis


L’acte, que es va celebrar el 19 de desembre a la seu del col·legi API de Girona, s’emmarca en la línia d’acció que el col·legi dedica cada any a la responsabilitat social corporativa. El president del col·legi, Joan Company acompanyat de la Secretària de la Junta, Fanny Puig, han fet lliurament del xec als responsables de la FUNDACIÓ RESILIS, i ha destacat la rigorositat, l’honestedat i la transparència com a valors que comparteixen ambdues entitats. Per la seva part, la fundació premiada aquest 2019 ha estat representada per la seva gerent Anna Suñer acompanyada de Pere Gibert.

Aquesta donació és fa en reconeixement a la tasca de la fundació RESILIS i concretament per destinar-lo al programa de Pisos Assistits per a joves en risc que estan en procés d’emancipació, un programa que té per objectiu proporcionar als joves, suport i estratègies que els permetin construir-se autònomament un futur d’oportunitats digne. Actualment el Servei de Promoció inclou una UFA (Unitat de Foment de l’Autonomia) per a joves tutelats de 16 a 18 anys, 3 pisos assistits i un servei de seguiment en el medi.

 

En Pere Gisbert i l'Anna Sunyer, en respresentació de Fundació Resilis rebent el premi de la mà dels representants del col·legi API

En Pere Gibert i l’Anna Sunyer, en respresentació de Fundació Resilis rebent el premi de la mà dels representants del col·legi API de Girona

 

Font API Girona: https://bit.ly/2MInMQo

 

, , ,

Dia Internacional de les persones migrades

Les companyes de Fundació Resilis ens escriuen per explicar-nos com va anar l’acte de celebració de Dia Internacional de les persones migrades, el passat 17 de desembre


“La societat catalana és, ha estat i serà una societat diversa, construïda des de l’aportació continuada de persones de diferents procedències, cultures, religions i creences, orientacions sexuals o capacitats funcionals”

 

El passat dia 17 de desembre se celebrava el Dia Internacional de les persones migrades en un acte organitzat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, al Palau de la Generalitat. La celebració  va girar entorn a posar en valor la riquesa de la diversitat i del repte que suposa la convivència en la diversitat.

Diverses persones migrades que treballen i viuen a Barcelona van participar d’una taula rodona explicant a través de la seva experiència els reptes que tenim com a societat per millorar la integració i la representació en la vida pública.

Destacar el testimoni de la periodista catalana d’origen africà Betarice Duodu, actualment cara visible d’espais informatius a TV3, va explicar la manca de referents dels catalans amb diversos orígens en la vida pública, destacant la infrarepresenetació de les dones negres en aquest i altres àmbits.

 

Un manifest on ens adherim i vindiquem punt per punt

 

Les entitats que formen part de la permanent de la Taula de Ciutadania i Immigració de la Generalitat de Catalunya van llegir un manifest, compartit per Fundació Resilis i la resta d’entitats de la xarxa Plataforma Educativa que va reivindicar que la societat catalana és, ha estat i serà una societat diversa, construïda des de l’aportació continuada de persones de diferents procedències, cultures, religions i creences, orientacions sexuals o capacitats funcionals. De la mateixa manera, el manifest reivindica que:

La diversitat cultural, la diversitat vinculada a la procedència de les persones, no pot anar vinculada amb la desigualtat social i econòmica.

Que totes les persones, sigui quin sigui el seu bagatge migratori personal o familiar , han de tenir els mateixos drets i tenir dret a les mateixes oportunitats educatives, laborals, d’accés a habitatge, a la cultura, a l’esport, o al lleure.

Que la diversitat que vivim en els carrers dels nostres barris, pobles i ciutats, en les aules i en els mercats, han d’estar també presents en els espais públics, especialment aquells que tenen una funció referencial com, per exemple, els mitjans de comunicació, els àmbits professionals i acadèmics, els agents econòmics i socials, les administracions públiques i les institucions polítiques.

Que la societat catalana vetlli pel respecte dels drets de totes les ciutadanes independentment del seu origen i denunciï la vulneració dels mateixos, evitant la discriminació i els atacs d’índoles racista, posant a disposició les eines per fer-hi front.

L’acte va estar amenitzat per unes interpretacions musicals a càrrec de Baishali Sakar i Adi Mahler.

 

Acte de celebració del Dia Internacional de les persones migrades

Acte de celebració del Dia Internacional de les persones migrades