,

El Castell del Paborde va acollir la primera Jornada sobre l’ocupabilitat dels col·lectius en situació de vulnerabilitat

Dimecres 19 de setembre el Castell del Paborde va acollir la primera Jornada sobre l’ocupabilitat dels col·lectius en situació de vulnerabilitat. Organitzada per CoopCamp, l’Ateneu Cooperatiu del Camp, juntament amb els diversos serveis d’ocupació, formació i empresa del Camp de Tarragona –Mas Carandell (Reus), Tarragona Impulsa (Tarragona), Vallsgenera (Valls), IDETSA (Vandellòs i L’Hospitalet de l’Infant) i ConcaActiva (Montblanc). També es va presentar la Declaració Cessetània amb la voluntat d’impulsar l’aliança necessària entre el tercer sector social, el cooperativisme i l’administració local. Els companys d’Eina Activa ens fan arribar aquestes línies per explicar com va anar la seva participació en aquesta  jornada


Jornada interessant i molt ben organitzada per https://coopcamp.cat/ en la qual hi van assistir al voltant d’unes 100 persones entre representants municipals, tècnics d’ajuntaments, i representants d’empreses d’inserció i cooperatives.

En les conferències i taules de debat efectuades es van destacar les oportunitats de creixement de l’Economia Social, i concretament, de les empreses d’inserció al Camp de Tarragona. Un dels punts més comentats, va ser, les noves oportunitats que s’obren amb la LLEI 9/2017 DE CONTRACTES DEL SECTOR PÚBLIC i els beneficis que se’n poden derivar de les clàusules socials per fomentar més l’aliança necessària i exigible entre les entitats d’Economia Social i l’Administració Pública. En aquest punt, va aparèixer la crítica per la falta de complicitat dels diferents organismes de l’Administració Pública al Camp de Tarragona, ja que les empreses de l’Economia Social donen resposta als drets de les persones. Altrament, es va destacar la importància del treball en xarxa entre les empreses d’Economia Social, i entre aquestes i els altres actors econòmics.

En la seva participació a la jornada, el Ferran Cuyàs, per part d’Eina Activa, va comentar les particularitats del model productiu del Camp de Tarragona; la nul·la promoció de l’Administració Pública alhora d’incidir en l’empresariat de l’empresa ordinària; i la falta de casos d’èxit de cert volum en aquesta zona. També va destacar l’aposta ferma d’Eina Activa per incrementar els seus projectes en aquest territori.

Finalment, es va tancar la jornada amb l’exposició de 3 casos d’èxit del sector social a Catalunya: projecte Associació SAO PRAT, Projecte NORAI del Raval (Bcn), i “Emprendre en SAD” per part del Consell Comarcal del Vallès Oriental.

 

 

,

El Projecte d’educació Inclusiva IIIs (Incluedo) prepara una trobada internacional entre València i Gandia

Dinàmiques per a alumnes cecs o amb discapacitat intel·lectual que permeten  a aquests alumnes seguir la majoria de les classes amb normalitat, son algunes de els propostes que ha acollit l’equip de mestres de l’escola Doctor Masmitjà, un dels centres participants ens el projecte europeu d’Educació Inclusiva que coordina Plataforma Educativa en l’àmbit nacional.¡


El projecte europeu d’inclusió IIIS és una aliança estratègica de tres anys amb finançament de la Unió Europea per tal d’ajudar a les escoles a trobar les seves pròpies receptes per a fer educació inclusiva. Els mestres i equip educatiu del centre tenen el suport dels entrenadors/es (els coachs en inclusió) i els mòduls de formació, per tal d’incloure la major quantitat possible d’alumnes en funció de les seves necessitats específiques.

L’objectiu del Projecte IIIS és reforçar les capacitats d’inclusió entre el personal dels col·legis i la transferència de la teoria de la inclusió a la pràctica.

Per això, la coordinació del projecte, està desenvolupant un manual sobre la base de processos de coaching que estan implantant-se als deu col·legis pilot europeus (A España, dues situades a Catalunya i tres al País Valencià).

L’associació la formen 7 organitzacions molt actives en el camp de l’educació i en proveir serveis educatius a infants amb necessitats especifiques, juntament amb 10 escoles d’educació general i d’educació especial de: Finlàndia, Alemanya, Àustria, Bèlgica i Espanya.

I s’esperen uns resulats. Al final del projecte els socis hauran desenvolupat per a l’ús de les escoles i el personal que les formen : Un manual de coaching per a la inclusió, models d’entrenament i formació i material audiovisual.

També es preveu la publicació de newsletters amb les novetats i l’evolució del projecte. Ja podeu consultar els 3 primers butlletins a la web: http://www.implementing-inclusion-in-schools.eu/

Trobada a valenciana amb aire internacional

El projecte organitza una trobada tindrà lloc a València, del 24 al 28 de setembre a l’espai del restaurant inclusiu  Boga, de Gandia.

La trobada compta amb un doble objectiu: saber si tot els procés de coaching per la inclusió ha arrelat com s’esperava i exposar les pràctiques inclusives implementades durant aquest any. Bàsicament serà un punt de trobada perquè les escoles treballin entre elles. A tall de coordinació, es preveu que la trobada sigui un intercanvi entre tots els països en el que compartiran els ítems que respectivament han desenvolupat a aquest fi en les diferents escoles. “Creem conjuntament uns ítems nous per a la Unió Europea per ajudar a les escoles a ser més inclusives”- Ens explica l’Arnau Taberner, coordinador encarregat d’elaborar aquests materials.

Dimecres, totes les escoles es desplaçaran cap al centre valencià, San José de Calassanz, escola que mostrarà les pràctiques inclusives que s’hi fan.

, ,

Tecnologia i digitalització en el sector de l’atenció social

L’impacte en l’educació, l’ocupació i la vida independent

CaixaFòrum Barcelona (avinguda de Francesc Ferrer i Guàrdia 6-8), ​​4-5 d’octubre de 2018.


Més de 200 participants assistiran el dies 4 i 5 d’octubre a la conferència que oferirà EASPD a la ciutat de Barcelona. L’acte,  que comptarà amb la intervenció de Chakir el Homrani, conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, pretén explorar com la tecnologia i les solucions digitals afecten el sector de l’atenció social i donarà als participants una visió de les pràctiques prometedores disponibles.

Fundació Plataforma Educativa juntament amb altres entitat com ara Fundació Tutelar, Som Fundació, Fundació Ramon Noguera o CETIP, han coordinat la organització de l’esdeveniment que reunirà actors clau, inclosos els proveïdors de serveis per a persones amb discapacitat, proveïdors de negocis tecnològics, autoritats públiques i organitzacions de persones amb discapacitat. A més, la conferència també facilitarà els debats sobre els factors clau en el disseny i l’adopció de productes i serveis tecnològics centrats en la persona.

Finalment, també s’ oferirà als participants una exposició de les principals barreres i obstacles que cal superar per a un desplegament complet de la tecnologia en serveis d’atenció i suport, així com una visió general dels marcs legals i ètics que faciliten l’ús de tecnologia centrada en la persona en el sector.

Debats sobre serveis de tecnologia, discapacitat i atenció social, l’impacte de la tecnologia en l’atenció social o l’exploració de marcs legals i ètics seran alguns dels eixos d’aquesta conferència que, a més comptarà amb diversos tallers que vehicularan entorn dels pròxims passos cap a la inclusió digital, l’aplicació de la tecnologia a la prestació del servei, entre altres.

A més de la conferència, els participants podran atendre una cena de gala, grups d’interès i reunions de comissions permanents i en la Assemblea General que només estarà obert als membres de EASPD (6 d’octubre).

Aquesta semana és l’última que teniu per inscriure-us-hi! No deixeu passar aquesta oportunitat!

Inscripcions aquí

Podeu consutar el programa complet aquí

 

 

, , , ,

Finalitza la 1a edició del Sapere Aude

Avui, 4 de setembre finalitzem el Sapere Aude, un projecte de mentoria social centrat en la millora de l’èxit acadèmic, el suport emocional i social d’infants que es troben en centres residencials sota la tutela de l’estat que hem desenvolupat durant el curs escolar 2017-18.

El projecte, finançat pels fons europeus Erasmus +, ha estat desenvolupat per sis entitats internacionals del sector social i ha tingut un gran èxit als 5 països on s’ha aplicat, mostrant que el vincle entre mentors i infants/joves pot millorar el desenvolupament d’aquests en els seus reptes educatius, mostrant tots ells després del procés de mentoria el seu interès a continuar estudiant i una major motivació per a fer-ho.

El projecte ens deixa molts resultats d’interès així com dos productes intel·lectuals per a totes aquelles persones que vulguin iniciar, o estiguin interessats, ens els processos de mentoria social i com portar-los a terme. Si hi esteu interessats, podeu consultar aquests i altres recursos que ha generat el projecte als apartats de ‘Products’ o ‘Newsletters’ de la web del projecte: http://sapereaude-project.com

Ha sigut un plaer compartir la nostra experiència amb tots vosaltres i ens agradaria agrair especialment a totes les persones que han format part de l’equip del projecte Sapere Aude, als professionals que hi han participat, i especialment, als mentors i als infants i joves que han participat d’aquesta iniciativa social pionera. Gràcies a tots per fer-ho possible.

<Artículo compleo – Versión en español>

, , ,

Tu podries ser mentor social! Comença un nou Sapere Aude

En ocasió de la segona edició del programa de mentoria social Sapere Aude, liderat per Plataforma Educativa, fem una crida a totes aquelles persones que pensin que tenen les aptituds i tinguin ganes d’implicar-se en el nostre projecte de mentoria social per a joves i infants tutelats. Voleu saber-ne més?


La mentoria promou la relació entre persones voluntàries que ofereixen part del seu temps a acompanyar i donar suport a persones que es troben en situacions de risc d’exclusió social. Com sabeu, a Plataforma Educativa tenim un projecte de mentoria actiu: el Sapere Aude, que dóna suport a infants i joves tutelats i que comença la seva segona edició.

Per això busquem voluntaris que tinguin ganes de participar en aquest projecte durant el curs escolar (de setembre a juny). T’hi animes? Ens ajudes a engrescar a persones que, com tu, tenen ganes de ser part activa en aquest projecte?

 

, ,

Una explosió refrescant d’alegria

L’Ana i la Mercè ens fan arribar aquest text per explicar-nos l’experiència d’un dia per a la diversió estiuenca dels infants i adolescents del CRAE Lo Carrilet  de Tortosa. En aquesta ocasió, van anar al parc Aquàtic Aqualeón, en el que va ser, sens dubte, una explosió refrescant d’alegria. Voleu saber com va anar?


El passat dissabte 12 d’agost infants i adolescents del CRAE Lo Carrilet de Tortosa, seguint amb les activitats programades dintre del projecte “Respiro la natura”, van gaudir d’un dia de diversió i aventures refrescants al parc aquàtic “Aqualeon” que es troba a la ciutat del Vendrell.

Dies abans de l’activitat ja hi havia creada una atmosfera d’expectació, alegria i nerviosisme esperant aquesta sortida.

La calor d’aquest estiu ha afavorit que aquesta sortida sigui encara més desitjada; atraccions que ajuden a refrescar-se, qui pot resistir-se a un dia així?

Els infants i adolescents del CRAE Lo Carrilet no s’hi van resistir, des de ben a primera hora, en obrir el parc i fins a l’hora de tancar-lo, van estar amunt i avall, i donant voltes entre flotadors i tobogans.

“Va ser una jornada que els va ajudar a inhibir-se de la rutina diària del centre i a fomentar, encara més, la companyonia entre el grup”

Cal agrair la col·laboració del parc aquàtic Aqualeón, que ens va fer un preu especial per poder realitzar aquesta activitat.

Finalment, ens en queda un molt bon record perquè va ser una jornada que els va ajudar no només a abaixar la temperatura, sinó sobretot a inhibir-se de la rutina diària del centre i a fomentar, encara més, la companyonia entre el grup.

Ana i Mercè

, , , ,

Una radiografia detallada del projecte Sapere Aude

 

Us presentem el ‘Practical Case Handbook’ una de les fites del projecte de mentoria social liderat per Plataforma Educativa Sapere Aude.

Aquest document inclou la descripció de tot el procés del pilot Sapere Aude,  descriu i mostra els avantatges i desavantatges d’aquest procés de tutoria social, com s’han desenvolupat i dut a terme parts essencials, com ara la contractació de mentors o la selecció de parelles mentor i mentorat.

En aquest document també podeu trobar els resultats de la recerca per part de l’equip de la Universitat de Girona i la descripció dels resultats del projecte.

Podeu llegir-lo en  anglès, francès, alemany, espanyol, croat i català.

 

,

“Podem influir amb les nostres petites decisions en el canvi que volem”

La Mirna Boix ens explica la tasca de la Fundació Astres a Terres de l’Ebre i la seva vinculació amb les diferents entitats de la nostra agrupació: primer amb Fundació Gentis (amb la qual manté el vincle a través de l’Ateneu Coopertatiu Terres de l’Ebre) i després amb Fundació Astres.

De la seva mà fem un recorregut personal a través dels diversos projectes i serveis dels que la Mirna n’és un actiu valuós. A continuació entendreu per què…



La Mirna s’estima la seva terra, explica que se sent afortunada de viure a les Terres de l’Ebre, i més des que, fa uns mesos,  li pot  ensenyar a la seva filla  “és una experiència fantàstica poder-ho compartir amb ella”.

Es defineix a sí mateixa com una persona tolerant, que li agrada escoltar i compromesa amb el que fa. “M’exigeixo responsabilitat i esforç per aconseguir els objectius però sempre buscant la part positiva, procurant que el camí sigui divertit. Intento ser positiva amb les situacions adverses, tot i que no sempre és fàcil. A nivell laboral m’agrada gestionar, planificar, crear i repensar!”

M’agrada la proximitat que tenim, la facilitat que tenen per expressar les necessitats i sobretot perquè em deixen formar part del  seu projecte de vida.

Com creus que aquests trets de caràcter aporten valor a la teva feina?

M’aporten la capacitat de tirar endavant aquelles idees que sembla que no sortiran. De posar-hi empenta i creure que és possible. També em permeten ser propera als companys de feina i sobretot als treballadors del Centre especial de Treball. M’agrada la proximitat que tenim, la facilitat que tenen per expressar les necessitats i sobretot perquè em deixen formar part del  seu projecte de vida.

La principal dificultat és no poder dedicar el temps a fer les coses tan bé com jo voldria. El dia a dia és ràpid i intens, ens deixa poc marge per pensar, organitzar i sobretot per gestionar els equips.

Quina ha estat la relació amb Fundació Astres?

Vaig començar treballant a la Fundació Gentis, fent classes de professora de jardineria per a persones amb discapacitat. En aquell moment compaginava la formació amb el meu lloc de treball. A partir del 2011, ja m’incorporo a la Fundació Gentis amb la idea de començar a desplegar serveis al territori. Cal destacar que llavors érem quatre dones treballant en una petita oficina d’Amposta quan tot començava. Allí, donada la meva formació, a part de fer de professora, comencem a estudiar la possibilitat d’implementar el CET (Centre Especial de Treball) de la Fundació Astres a Terres de l’Ebre.

No serà fins al 2015 quan començo a treballar per a la Fundació Astres, gestionant els serveis productius a terres de l’Ebre sempre pensant en crear un territori socialment responsable. Veiem la necessitat de vincular l’entitat al sector primari, a la jardineria, a la gestió forestal, al sector turístic, etc. tots estratègics en aquest territori i que no estan gaire posicionats en el tercer sector.

En els últims anys, Fundació Astres s’ha fet gran, estenent els seus serveis enllà de les comarques gironines. Com és la relació amb la resta de serveis i responsables repartits arreu del territori?

El CET Astres desenvolupa projectes diferents en cada territori per tant els gestionem de manera autònoma. Tot i així, hi ha objectius conjunts per treballar en el mateix marc estratègic, sobretot en referència a l’atenció a les persones. Hem compartit i compartim espais amb altres serveis i entitats de Plataforma Educativa, cosa que ens permet treballar de forma coordinada i hem creat un equip. Ens complementem, donem suport i arribem allà on l’altre no pot. Aquesta unió fa que treballem transversalment  entre entitats de Plataforma Educativa. Intentem formar part d’aquest projecte de vida sobretot dels joves que no tenen suport familiar i ho sabem perquè ens coneixem i parlem entre tots els serveis. Aquest vincle el cuidem molt, tot i que cadascú ara treballa en un àrea i espais diferents.

Ens complementem, donem suport i arribem allà on l’altre no pot

A  Astres Terres de l’Ebre gestionem serveis residencials, el CET i projectes d’Economia Social. Treballem per impulsar un territori socialment responsable, incidint en una economia social i solidària. Els objectius són millorar la qualitat de vida de les persones, integrant les preocupacions socials, laborals, mediambientals i de respecte als drets humans. Impulsem estratègies col·laboratives i busquem accions eficients i innovadores que creïn valors amb una visió sostenible del territori.

Quins han estat els projectes en els quals t’hi has sentit més implicada? Per què?

Destacaria dos projectes, Simul i l’Ateneu Cooperatiu Terres de l’Ebre. Simul és un arròs de cultiu ecològic i de primera qualitat, produït al Delta de l’Ebre, en un entorn natural, ecològic i respectuós amb el medi ambient. És la primera marca social d’arròs ecològic produït a les nostres terres amb el treball de persones amb discapacitat o en situació d’exclusió social. Realitzem les tasques manuals al camp, com birbar, i després, un cop segat i envasat pel molí, fem la part d’etiquetar i comercialitzar.

L’objectiu d’aquest projecte és aconseguir la integració laboral de persones amb discapacitat o en risc d’exclusió, a partir d’un negoci viable i sostenible donant un valor afegit al sector primari. És el projecte més petit que gestionem i hauríem de dedicar-hi més esforços però estem creixent i hem de establir prioritats. Tot i això, no deixem de treballar-hi i suposo que en part, perquè inclou tot el que més ens vincula al territori.

 

En canvi l’Ateneu cooperatiu de les Terres de l’Ebre (ACTE) és un projecte recent i en constant creació. Aquest va ser un repte a nivell laboral ja que partíem de la necessitat de no poder deixar l’oportunitat de tenir a Terres de l’Ebre un projecte que liderés i fomentés l’economia social.

Vam haver de buscar i convocar entitats del territori que poguessin estar interessades en participar-hi. Després de reunions de treball i de veure com ho podíem encaixar, finalment, com a responsable de l’entitat organitzadora que liderava la creació de l’ateneu juntament amb L’Ajuntament d’Amposta, l’Ajuntament d’Ulldecona, la cooperativa Cresol i la Fundació Gentis, va ser possible i en podem estar orgullosos.

L’Ateneu ha situat l’economia Social i Solidària al territori, s’ha posicionat com a referent i promou activitats i programes per recuperar la funció originària de l’economia posant-la al servei de les persones per gestionar els recursos equitativament i explotar-los de manera sostenible.

He après molt sobre com podem influir amb la societat que volem en funció d’on posem els nostres diners, en què s’inverteixen, en com es contracta, com influeixen  al medi ambient i quin món viurem.

A més, fomenta la creació de noves empreses de l’economia social, la posiciona  i genera riquesa i ocupació de qualitat. A les Terres de l’Ebre mancava aquest posicionament econòmic cooperatiu més enllà del cooperativisme agrari, que aquest sí que està instaurant al territori.

He après molt sobre com podem influir amb la societat que volem en funció d’on posem els nostres diners, en què s’inverteixen, en com es contracta, com influeixen  al medi ambient i quin món viurem. Podem influir amb les nostres petites decisions en el canvi que volem, i afortunadament he descobert que hi ha molta gent amb aquestes inquietuds, amb ganes de canviar algunes coses i de conèixer les alternatives que hi ha l’abast, així com grans emprenedors i emprenedores que tenen clar que volen ser un model cooperatiu.

L’Ateneu permet dissenyar un projecte d’economia social des d’un punt de vista creatiu i innovador, podem proposar, plantejar, repensar. Tenim la sort de treballar creient amb el què fem!

He descobert que hi ha molta gent amb aquestes inquietuds, amb ganes de canviar algunes coses i de conèixer les alternatives que hi ha l’abast, així com grans emprenedor

Potser per això tireu endavant projectes tan diversos! És el cas del Social Clean…Explica’ns si  n’estàs contenta, quines il·lusions hi ha, esteses amb la roba blanca que ens venen al cap quan pensem en aquesta bugaderia tan especial…

Social Clean va començar com un petit servei de bugaderia degut a una demanda d’un restaurant que s’havia quedat sense proveïdor. Com ja he comentat compartim espais amb altres serveis de la Fundació Astres i començàvem compartint rentadores i assecadores en horaris diferents.

En aproximadament un any, la demanda va anar augmentant, principalment en participar al Fòrum del talent sobre economia social i explicar els nostres projectes. Llavors, vam decidir que s’havia d’invertir en la creació d’una bugaderia pròpia per al CET i poder cobrir les necessitats dels sector turístic de les nostres terres.

Treballem des de la proximitat, amb cura de les peces i sempre amb atenció personalitzada. No fem grans volums sinó petits clients com allotjaments rurals, hotels i albergs que ens permeten treballar durant tot l’any.

Social Clean està situat a Deltebre, netegem roba de llit, mantes, nòrdics, etc. Els nostres treballadors fan la recollida i l’entrega als establiments i ho preparem tot tal i com ens demana el client.

I les brigades? Com és el seu dia a dia? Què és el més difícil de gestionar d’aquest servei? I el més gratificant?

La feina a les brigades es divideix entre la tasca psicosocial i la productiva. En l’àmbit personal i social realitzem la tasca de selecció, intervenció, formació quan s’escau i seguiment psicosocial en el moment de la seva incorporació. A nivell productiu, els responsables de cada àrea acompanyats o bé per la direcció o bé per la treballadora social desenvolupen les tasques productives. Realitzem un acompanyament en el lloc de treball tant als treballadors del CET com als oficials per tal d’adaptar-lo a les seves necessitats i estem constantment en recerca per tal d‘habilitar-lo i facilitar les tasques. És un procés de prova assaig ja que cada usuari té unes necessitats i no ens serveixen els processos productius estandaritzats.

Els serveis que fem són de neteja d’espais, bugaderia, manteniment d’edificis, jardineria i gestió forestal,  auxiliar de cuina, …

Coordinem els diferents serveis per tal que tots els nostres clients tinguis cobertes les seves necessitats. L’objectiu és aconseguir que els  treballadors puguin realitzar diferents serveis i així mirar de complementar jornades laborals i trobar estabilitat. Sempre ho fem tenint en compte les seves aptituds i les potenciem. Adaptem els serveis als treballadors i prioritzem que estiguin en aquell servei que és senten més còmodes i motivats.

El dia a dia consisteix en planificar aquests serveis i coordinar els imprevistos. Tot i això, els llocs de treball estan molt assimilats i els treballadors estan apoderats amb les seves tasques. Les obres més específiques i de durada puntual, requereixen més acompanyament com per exemple les obres de gestió forestal o de jardineria que depenen d’un projecte d’enginyeria específic.

El més difícil de gestionar són els imprevistos, quan un client demana un servei i no tenim personal per poder-ho fer d’immediat. Llavors requereix de l’activació d’un procés de recerca de candidats, veure perfils que s’adapten al servei demandat, preparar tota la estructura, … i amb poc temps és complex construir-ho.

El més gratificant de gestionar aquest servei és veure com tots poc a poc ens anem fent grans, tant a nivell laboral com personal. No em refereixo a l’edat, que també, sinó a la maduresa, a l’apoderament laboral i social, i veure com es creen vincles i teixit social sovint inexistents.

Així, en general, què és el que t’agrada més de la teva feina?

Tornant a la pregunta anterior, el fet de veure com ens fem grans i sobretot aquells treballadors que van entrar molt joves i no només desenvolupen un ofici, sinó que els veus créixer i madurar. Els acompanyem i els ensenyem la responsabilitat, la tasca ben feta, la importància de la seva feina i del que passa si no hi són. La responsabilitat és un dels aspectes que més ens toca treballar, perquè sovint no és creuen tan imprescindibles com en realitat són. La seva feina és important, i de la mateixa manera que s’han de posar límits, també hem de reforçar que sense ells no surt endavant. I és que després de creure durant molt temps que no és així, ens costa fer-los veure que estan equivocats, que la seva tasca compta i molt, que som estem junts en això.

 Personalment crec que el més gratificant és veure que poc a poc es senten part de l’equip, em mostren que em senten propera i venen fàcilment a expressar el que senten o el que necessiten. He viscut petites històries de vida tant intenses que m’han fet viure moments molt especials que crec que cap altra feina m’hauria donat. I són aquelles coses que et fan replantejar la societat i les persones,  et fan valorar el bé que estem molts i que poc conscients que en som.

És molt motivador l’aprenentatge continu i la repercussió social  que tenen tots aquests projectes.

S’assembla el que t’has trobat treballant amb el que t’imaginaves que era el sector social, quan estudiaves?

Bé, la veritat és que jo vaig estudiar enginyeria agrícola i en aquell moment desconeixia el sector social. Sempre m’ha agradat el contacte amb la natura i la protecció del medi natural, però mai m’havia plantejat que ho podria treballar tenint en compte també l’atenció a les persones. Treballar en el sector social ha estat tot un descobriment personal, m’ha fer descobrir que hi ha moltes necessitats diferents. Conèixer persones amb dificultats d’inserció, que viuen situació d’exclusió social i laboral fan comprendre millor la societat. Et fan tocar de peus a terra, veure milers de punts de vista diferents, escoltar experiències i situacions que sinó no coneixeria. Intentes aprendre a no ficar etiquetes, eliminar prejudicis i ser proper a la vida de cadascuna de les persones que van treballant amb tu. I això em fa créixer i comprendre les moltes realitats que conviuen amb mi.

Com a ciutadans, com podem influir o fomentar aquesta mena d’economia?

Nosaltres com a societat podem influir en fomentar aquesta economia. Podem prioritzar l’adquisició de productes fets amb respecte al medi ambient i que valoren la inserció sociolaboral. Podem pressionar per que les administracions públiques aposten per les clàusules socials, per les compres responsables, per que l’activitat es base en un nou model que influeixi en la societat on les persones i el desenvolupament sostenible siguin prioritaris.

 

, , ,

Trobada anual entre joves extutelats dins el marc de la mentoria

Des de l’SPAE* (Servei de Promoció de l’Autonomia i Emancipació) de Fundació Resilis ens expliquen la trobada anual entre joves extutelats


El passat dissabte 21 de juliol vam realitzar la trobada anual entre joves ex tutelats que van passar per diferents serveis del sistema de protecció i joves que actualment estan inclosos dins el programa de pisos assistits per majors de 18 anys de l’ASJTET**.

“La interacció entre joves es va centrar en la fortalesa  emocional”

La trobada  es situa dins el marc de la mentoria, creant una dinàmica d’escolta activa  cap als processos vitals dels joves que van deixar de ser tutelats entre els anys 2010 i 2014.

En aquesta ocasió,  la interacció entre joves es va centrar en la fortalesa  emocional que ha de tenir tothom per no deixar-se emportar per la tristesa, la desesperança i “el no voler fer res” i ser valent per reconèixer quan necessites ajuda i ser més valent per a demanar-la.


*SPAE (Servei de Promoció de l’Autonomia i Emancipació) Aquest servei agrupa el conjunt de programes i projectes, gestionats per la nostra entitat i adreçats als joves en risc que estan immersos en processos d’emancipació. En l’actualitat, el servei de promoció inclou 4 pisos assistits, 3 per a majors d’edat i 1 per a joves de 16 a 18 anys

**L’ASJTET és la unitat de la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA) que ofereix als joves entre 16 i 21 atesos per la DGAIA, o que ho han estat, suport tècnic i educatiu en els àmbits d’habitatge, inserció laboral, suport psicològic i suport econòmic i jurídic, amb l’objectiu que assoleixin una plena inserció social i laboral en una situació d’autonomia i emancipació. També té l’encàrrec de facilitar l’accés al seu expedient administratiu a les persones extutelades, quan ho sol·licitin, així com la gestió del Servei de recerca d’orígens biològics.

 

, , ,

Els joves del CA Oikia visiten les ruïnes d’Empúries

Des del Centre d’Acollida Oikia (Fundació Resilis), ens envien aquestes ratlles per explicar-nos com va anar la sortida que van fer a principis de juliol a les ruïnes d’Empúries.


Els joves del centre d’acollida Oikia el passat 4 i 5 de juliol van anar a fer una visita a les ruïnes d’Empúries.

“Vàrem tenir la gran sort que la guia del museu parla Darijà (Àrab Marroquí)”. Els nois van quedar molt sorpresos que una noia catalana parles tan bé la seua llengua.

Van passejar-se pel cardo i el decumanus (carrers principals), de la ciutat grega i romana van descobrir l’Esclepi, un semidéu que protegia la ciutat grega i Serapis una altra deessa. Els grecs tenien molts deus i podien ser homes i dones.

Els adolescents varen adonar-se que la cultura del Marroc i la catalana comparteixen part del seu origen. Algunes tradicions gregues encara són ben present a la societat marroquina, com per exemple; el triclini (mena de llit, butaca llarga), les termes o banys públics molts semblants als hammams marroquins.

Els adolescents varen adonar-se que la cultura del Marroc i la catalana comparteixen part del seu origen

Els treballadors del museu van ser molt simpàtics, i van regalar un llapis amb motius grecs a cada un dels joves.

No s’esperaven que unes simples pedres poguessin ensenyar-los tantes coses!