,

El recurs de Primera Oportunitat al congrés INCLUSIÓ.CAT

“Estem molt satisfets d’haver pogut aprofitar l’oportunitat de contribuir a la construcció del coneixement científic en l’àmbit de l’acció social. Continuarem treballant-hi amb molta empenta per a que les persones amb limitacions funcionals puguin rebre les atencions necessàries a casa seva o des d’institucions vinculades a la comunitat”. Amb aquestes paraules, la Patrícia Perez, l’Efren Cofiné i la Tere Gomez clouen aquest text que aquí us deixem per explicar-nos la seva experiència al Congrés INCLUSIÓ.CAT. Els companys de Fundació Gentis es van centrar en explicar el recurs de Primera Oportunitat, una porta d’entrada a la xarxa comunitària per als joves que migren sols.


Els passats 3 i 4 de juliol va tenir lloc la segona edició del Congrés de l’Acció Social inclusió.cat organitzat per la Universitat de Vic i el Departament d’Afers Socials, Treball i Famílies, abordant en profunditat la promoció de l’autonomia personal i l’atenció des de la proximitat, elements indispensables d’un sistema que amplïi la seva cobertura i intervingui abans en l’entorn més proper de les persones.

En aquest espai de difusió i gestió de coneixement de i des de la intervenció social el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, Chakir El Homrani, va presentar les bases del pla estratègic de Serveis Socials: es planteja un model que prioritza les intervencions apoderadores i de base comunitària, emfatitzant les fortaleses individuals i col·lectives i els suports relacionals, com a elements clau del benestar social prestant molta atenció a la prevenció i anticipació.

Els eixos temàtics de treball que es van anant desenvolupant entre conferències i taules de treball paral·leles, van ser els següents:

  • Preparar el sistema de Serveis Socials per a l’envelliment de la població.
  • La Gestió de la innovació en els Serveis Socials.
  • Models europeus de promoció de l’autonomia personal: cas danès i cas holandès.
  • Cap a nous models organitzatius centrats en les persones.
  • Atenció primària social i sanitària: cap a l’atenció integrada.
  • Prevenció i atenció integrada en l’entorn domiciliari i comunitari.
  • Models organitzatius i plataformes de serveis.
  • Solucions tecnològiques.

En el marc de l’eix “Models organitzatius i plataformes de serveis” vam poder presentar pòster científic per socialitzar amb evidències una experiència comunitària i inclusiva:  El recurs de Primera Oportunitat, una porta d’entrada a la xarxa comunitària per als joves que migren sols.

 

 

Reptes

Tant l’educació com a dret, com els plantejaments de l’educació per a tothom, constitueixen pilars per reflexionar sobre la construcció de societats justes, cohesionades i solidàries. L’arribada de joves que migren sols a Catalunya posa sobre la taula la necessitat d’una intervenció socioeducativa diferent per donar una resposta adequada a aquests joves que estan vivint situacions de vulnerabilitat i desprotecció.

La realitat on s’emmarca l’experiència que presentem és complexa.

En primer lloc pel col·lectiu destinatari, joves amb experiències de vida que els duen a emigrar prematurament sense acompanyament per trobar una solució a la seva situació personal i familiar al seu país d’origen. Gairebé el 80% d’aquests joves arriben al nostre territori sense educació secundària i sense conèixer l’idioma, fet que comporta dificultats de comunicació i relació evidents, i que a més són imprescindibles per seguir amb el seu procés de plena inclusió.

En segon lloc, pel marc legal vigent que els situa en un estat de privació de drets i d’extrema vulnerabilitat. Fins que els joves no estan tutelats i/o amb una orientació clara de mesura i recurs no s’inicia el procés administratiu per regularitzar la seva estada. Amb una situació administrativa irregular difícilment poden accedir a accions formatives d’ensenyament reglat o ocupacional.

El recurs de Primera Oportunitat, té com a repte donar una resposta urgent i singular a aquesta problemàtica a través de l’acompanyament i de processos de transició dels joves que migren sols, compartint en les actuacions una perspectiva inclusiva de base comunitària.

 

Intervenció

La intervenció s’ha construït entorn a dos grups de 30 joves entre 16 i 18 anys, un a Girona i un a Amposta, a partir del curs 2018-2019. Tot i la singularitat territorial i qüestions d’accés i derivació de les persones participants, pivota sobre una base metodològica comuna. Es tracta d’un servei d’acompanyament i formació instrumental i prelaboral de transició per a joves que migren sols. S’inspira en els fonaments teòrics i metodològics de les aules d’acollida del Pla per a la Llengua i la Cohesió en els territoris, les Escoles de Segona Oportunitat i el model de competències professionals elaborat des de l’ISFOL.

Al recurs tenen l’oportunitat i l’espai per millorar les seves competències bàsiques i transversals crítiques per accedir a la xarxa de recursos socioeducatius comunitaris necessaris per donar resposta a les seves diverses situacions. Els participants necessiten itineraris d’orientació i formació propis que facilitin, el més ràpid possible, el seu projecte d’autonomia i emancipació.

La inclusió es veu com el procés per identificar i respondre a la diversitat de les necessitats dels  joves a través de la major participació en l’aprenentatge, les cultures i les comunitats, i reduint l’exclusió en la formació.

S’incorporen canvis i modificacions en continguts, aproximacions, estructures i estratègies existents amb una visió comuna que inclou a tots els joves des d’una intervenció comunitària de tres fases: acollida, itinerari de Projecte Vital i el suport entorn educatiu i laboral

 

Resultats

Aquesta primera experiència s’ha centrat en millorar les possibilitats de comunicació dels joves, en què coneguin el context laboral del territori i en realitzar una aproximació tecnicoprofessional a diferents ocupacions.

S’ha aconseguit que els participants aprenguin els aspectes clau de l’idioma en un període d’entre un i quatre mesos, durada mitja de la intervenció, millorant la seva comprensió oral i escrita, i treballant alhora cadascuna de les competències instrumentals bàsiques que els permetran una adaptació plena.

El 60% del joves que han passat pel recurs han realitzat el seu pla de treball socioeducatiu plantejat i així han pogut accedir a altres recursos formatius, educatius i/o laborals per continuar creixent competencialment.

S’ha obtingut indicadors que mostren interessos dels joves per la pràctica esportiva i per projectes de voluntariat social i comunitari.

Actualment la meitat del grup de joves estan realitzant el seu itinerari.

 

Conclusions

  • L’experiència ha provocat un impacte comunitari en l’organització dels Serveis Socials i les altres organitzacions del territori, fent aflorar un circuït d’accés pels joves al recurs de Primera Oportunitat compartint guies de pràctica i protocols d’atenció.
  • Es posen en valor els recursos del territori, aprofitant-los per facilitar l’acompanyament i incorporació del jove a la seva comunitat de referència.
  •  S’ha evidenciat que en l’àmbit local és més fàcil generar recursos específics per la població que ho requereixi. Per a què la inclusió arribi s’ha de negociar en el context concret d’actuació.
  • El jove no podrà aprendre a relacionar-se socialment si no és en formats on se l’accepti i pugui desenvolupar aquestes relacions, tampoc podrà incrementar l’autonomia simplement entrenant-la individualment, perquè la major part dels problemes es resolen en l’àmbit social. S’evidencia la necessitat de participació a la comunitat.

 


Estem molt satisfets d’haver pogut aprofitar l’oportunitat de contribuir a la construcció del coneixement científic en l’àmbit de l’acció social. Continuarem treballant-hi amb molta empenta per a que les persones amb limitacions funcionals puguin rebre les atencions necessàries a casa seva o des d’institucions vinculades a la comunitat.

Efren, Tere i Patrícia

Fundació Gentis

 


 

, , ,

“El procés ha estat molt interessant i ple de creativitat” Teatre al CREI La Ginesta

Els companys i companyes del CREI La Ginesta ens escriuen per explicar-nos un projecte molt especial, una obra de teatre, que els ha valgut altes dosis de paciència, il·lusió i un punt de bogeria, com diuen elles mateixes! Però us deixem amb el seu text…


 

És difícil començar a explicar un projecte que va anar creixent, piano piano, des de la il·lusió i creativitat dels nens i nenes, juntament amb una dosis de molta paciència i disposició de les educadores i educadors, la confiança de la direcció, la constància i motivació de les professores, juntament amb un punt de bogeria/entrega de tota la comunitat del CREI la Ginesta

El projecte responia a muntar una obra de teatre per a final de curs, comprès dins de la programació de l’aula.

El primer trimestre es van treballar jocs de teatre, per treballar la veu, la improvisació, la projecció de la veu, la desinhibició, etc.

El segon trimestre es va fer representació de petits relats, poemes, mímica, etc.

I el tercer trimestre es va començar amb el títol de l’obra de teatre: “2 horas a solas”.

A partir d’aquí es va anar treballant el guió amb l’alumnat, el jovent atès a la Ginesta, descobrint personatges, la trama del guió i finalment el desenllaç (preparar l’atrezzo, escollint roba, muntant cançons, carpetes a l’ordinador amb tots els sons necessaris pel tècnic de so, muntar àudios, etc.).

“El procés ha estat molt interessant i ple de creativitat, tot i que no us enganyarem, també moltes frustracions, molts moments de desencís”

El procés ha estat molt interessant i ple de creativitat, tot i que no us enganyarem, també moltes frustracions, molts moments de desencís, de desil·lusió, etc. Però el mantenir la motivació incloent totes les propostes de l’alumnat i la constància van ser els ingredients per fer créixer l’obra. El moment clau va ser poder sentir la confiança transmesa des de direcció al projecte que s’estava realitzant.

“L’Ajuntament de seguida va confiar en la proposta i va cedir l’espai de forma altruista, cosa que agraïm enormement”

Així es va arribar a creure que l’Ateneu de Celrà seria un bon lloc perquè l’alumnat poguessin mostrar el seu treball.

L’Ajuntament de seguida va confiar en la proposta i va cedir l’espai de forma altruista, cosa que agraïm enormement. I no només això, sinó que vam pensar que anar a veure l’espai motivaria als nois i noies, i així va ser. Des del dia que varen veure l’espai, la motivació i responsabilitat varen anar en augment.
El regidor de cultura es va mostrar sempre disponible. Vàrem fer un assaig general el dia abans i fins i tot ens va fer de tècnic de so desinteressadament, cosa que no era fàcil per tot el que havia de controlar.

Els nervis i les vergonyes anaven en augment a mesura que s’acostava l’esdeveniment, així que calia anar fent moments de relaxació i de posada en comú de les pors i nervis per tal de destensar el neguit. Això, cal dir que va anar acompanyat de molta paciència de l’equip de professionals que han estat presents en el procés.

Va arribar el dia de la presentació i com no podia ser d’una altra manera es van entregar absolutament a l’obra de teatre, mostrant totes les habilitats apreses i fent un creixement personal evident que va copsar a tot el públic.

 

 

 

 

,

“Els accidents laborals són el símptoma de que hi ha aspectes en el sistema de prevenció que hem de millorar”

Andrea Karina Villareal Zurita  és nacuda a Quito, capital de l’Ecuador, casada i mare d’un nen de quasi tres anys. Va venir a Espanya amb disset anys a estudiar a Valencia, on es va graduar en Enginyeria Química i també va cursar un màster de Prevenció de riscos laborals. Ha treballat com a Tècnic de Seguretat, Qualitat i Medi Ambient en Repsol a la Direcció de Seguretat i Medi Ambient Industrial (Downstream) i també com a Responsable de Seguretat i Medi Ambient a la Fàbrica de Lubrificants de Puertollano. Actualment, porta una mica més de dos anys treballant en Plataforma Educativa, va començar treballant aqu com a treballadora cedida per PREVINT (el nostre Servei de Prevenció Aliè), i al cap de nou mesos (deu ser el temps que necessita per gestar-se un treballador de la casa) va passar a formar part de la plantilla de Plataforma Educativa. Avui hem volgut parlar amb ella perquè ens expliqui unes quantes coses relacionades amb la seva feina que sempre havíem tingut el cucquet de preguntar. Aprofitem també per acostar-nos també a l’Andrea a tall humà, sense gaire més prevenció de riscos que l’atreviment de qui pregunta i la prudència de qui respon.


Botes de seguretat, cascs, protocols de prevenció… Et sentim parlar per telèfon, però no ens fem una idea de la complexitat de la teva feina. Explica’ns en què consisteix

Ocupo el puesto de Coordinadora de Seguridad y Salud Laboral y mi trabajo consiste en coordinar las actividades preventivas con el Servicio de Prevención Ajeno que tenemos contratado (PREVINT), velar por el cumplimiento de los requerimientos legales en el ámbito de la Prevención de Riesgos Laborales (PRL), integrar la PRL a todos los niveles jerárquicos y en todas las áreas de Plataforma Educativa. En resumen, mi principal objetivo es promover lugares de trabajo seguros, saludables y productivos.

 

El passat 21 de juny, vam rebre la visita de la senyora Montse Heredia, la directora de la Mútua  Intercomarcal. Va venir per entregar un certificat d’accitents zero a la Fundació Gentis. En què consisteix aquest certificat?

Consiste en que Mutua Intercomarcal como entidad colaboradora de la Seguridad Social reconoce el trabajo y esfuerzo de Plataforma Educativa por implementar medidas preventivas orientadas a eliminar o disminuir el riesgo en las instalaciones y puestos de trabajo, con el fin de evitar los accidentes laborales.

“Mi principal objetivo es promover lugares de trabajo seguros, saludables y productivos”.

 

I què s’ha fet per arribar a aquest nivell d’excel·lència? (zero accidents?!)

Se han realizado muchas mejoras de gestión interna, se ha reforzado la formación relativa a los riesgos específicos de los puestos de trabajo, se han actualizado las evaluaciones de riesgos con el fin de mejorar la identificación de los riesgos existentes en las instalaciones y puestos de trabajo, se ha identificado perfiles de personas trabajadoras que requieren de una formación complementaria.

No obstante, no podemos bajar la guardia. Este reconocimiento es un pequeño éxito, pero hemos de seguir trabajando con un enfoque de mejora continua orientado hacia la excelencia

 

 És una cosa extraordinària, que no hi hagi ni un sol accident a una empresa?

Si, decididamente es algo extraordinario. Lastimosamente, los accidentes laborales están presentes en nuestro día a día,  es un síntoma de que hay aspectos en el sistema de prevención que debemos mejorar.

La Accidentabilidad Laboral es un área de gran importancia, donde estamos invirtiendo tiempo y esfuerzo con el fin de conseguir una tendencia hacia la Accidentabilidad 0.

 

I com és el teu dia a dia?

Mi día a día es demandante y gratificante. Me motiva ver que tras el esfuerzo y trabajo de todos se consiguen resultados que ayudan a mejorar las condiciones de seguridad y salud en los puestos de trabajo. Las entidades de mayor plantilla son Resilis y Astres, sin embargo nuestro objetivo es aplicar  medidas preventives en todas las entidades con el fin de reducir la accidentabilidad.

“Me motiva ver que tras el esfuerzo y trabajo de todos se consiguen resultados que ayudan a mejorar las condiciones de seguridad y salud”

I per acabar una comparació una mica personal, si m’ho permets: Em consta que ets mare … Quins paral·lelismes creus que podem establir entre una mare que té cura que el seu fill no es faci mal i una professional com tu, que la seva feina consisteix en què el treball d’altres sigui el màxim de segur possible? És la mateixa actitud? es tracta de protegir o de només establir normes, un marc perquè l’activitat de l’empresa / nen es desenvolupi amb seguretat?

El paralelismo que existe entre mi faceta de madre y de profesional  deriva en la necesidad de saber comunicar y hacerlo de tal forma que consiga hacer entender el mensaje. Por ejemplo: cuando mi hijo se sube en una mesa e intenta saltar, no funciona el mensaje “no hagas eso”, el niño ha de entender por qué es peligroso y las consecuencias que tiene. Cuando le explico, que se puede caer y hacer daño en el cuerpo es cuando lo entiende y no lo vuelve hacer.

Seguro?

Seguro. Pero a lo que íbamos: A nivel profesional es una situación similar, hemos de ser capaces de transmitir la importancia de trabajar en condiciones de seguridad con el fin de no poner en riesgo nuestra seguridad y salud personal.

,

Parlem de Salut: La inclusió com a factor de salut social

Fundació Astres organitza el proper dimarts, 2 de juliol aquesta xerrada titulada “La inclusió, factor de salut social” impartida per Eduard Brignani i adreçada a famílies.

Tindrà lloc al Centre Ocupacional de la Fundació Astres a Girona (Carrer Rius Cardener, 32) a les 18h. Per tal d’assistir-hi cal confirmar-ho trucant al 972 21 44 04 i demanar per la Cristina.

 

 

 

, , , ,

Els joves d’Oikia visiten la Universitat de Girona

Ens escriuen els mateixos joves del Centre d’Acollida Oikia de Girona (Fundació Resilis) per explicar-nos la seva visita a la Universitat de Girona


El dimarts 11 de juny els alumnes de l’aula del centre d’acollida Oikia vam poder fer una visitar el Campus de Montilivi de la Universitat de Girona.

Ens van acompanyar a fer la visita la Chiraf, una estudiant de química que ara està fent un màster i farà un doctorat, un professor de química de la universitat i un químic “youtuber” que fa experiments pel seu canal de difusió.

A banda de conèixer els diversos edificis de la universitat i el que s’estudia en cada un d’ells, el professor ens va parlar de la taula periòdica—que aquest any fa 150 anys!—i ens va posar exemples pràctics perquè entenguéssim com la podem aplicar en el nostre dia a dia.

La Chiraf ens va explicar com va arribar fins la universitat i ens va dir que a vegades les coses eren difícils però que si ens hi esforçàvem molt podríem aconseguir el que ens proposéssim. Ens va agradar molt que ens digués això!

Al final de tot el “youtuber” Aytam Soto ens va fer experiments químics amb nitrogen com els que fa en el seu canal. Les demostracions que ens va fer eren molt divertides i ens van sorprendre molt. Fins i tot ens van entrar ganes d’estudiar química!

 

, , , ,

Coneixeu l’Ateneu Cooperatiu de les Terres de L’Ebre?

L’Ateneu Cooperatiu de les Terres de l’Ebre és una agrupació d’entitats de l’economia social i cooperativa que des de finals del 2016 va decidir tirar endavant amb el projecte. Actualment l’Ateneu està format per la Fundació Astres, La Fundació Gentis, Fundació Ulldecona, l’Ajuntament d’Amposta, l’Ajuntament d’Ulldecona i les Cooperatives Surt de Casa, ALC Assessors, EPI (Energia Per a la Igualtat) i Cresol.

L’objectiu principal de l’ateneu és la creació de cooperatives i el foment de l’economia social al territori. Formen l’equip tècnic de l’Ateneu els representants de les entitats agrupades assumint diferents àrees dels eixos a executar. També hi ha un equip tècnic que desenvolupa les activitats de l’ateneu, com el Carlos Lamote responsable de l’ateneu, la Judit Jornet responsable de l’àrea de dinamització, el Pep Simó responsable de l’àrea de educació i comunicació, la Sofia Arques responsable dels acompanyaments a la creació i consolidació de cooperatives i la Mirna Boix coordinadora de l’equip tècnic de l’Ateneu Cooperatiu.

L’ateneu actua realitzant acompanyaments, tallers, mapa de l’economia social, relleu empresarial, etc. Destaca la Fira Àgora, la fira de l’economia social a les Terres de l’Ebre que es va celebrar el passat 11 de maig a Ulldecona sent un èxit de participació. Concretament es desenvolupen  accions que fomentin l’emprenedoria social, com el programa CoopCrea de creació de cooperatives on acompanyen als emprenedors durant tot el procés, des de la creació del pla d’empresa a la recerca de finançament o la constitució de la mateixa cooperativa, i també el programa CoopCreix de consolidació de cooperatives, perquè aquelles cooperatives ja existents puguin ampliar el coneixement i el funcionament de cada un dels projectes.

A banda del foment de l’emprenedoria també es fomenten accions puntuals, com projeccions de documentals, el mapa de l’economia social de les Terres de l’Ebre o dins del món educatiu, la realització de tallers FesCoop perquè els alumnes coneguin què és i com funciona l’economia social o la creació de Cooperatives d’alumnes.

A més, des de l’Ateneu es promouen projectes dins l’economia social com l’habitatge cooperatiu, on s’han realitzat diferents accions per a fomentar el model i que aquest sigui més conegut per la població ebrenca. També s’ha fomentat la creació de Grups de consum al territori per tal d’ajudar a aquells interessats a poder fomentar el consum de proximitat sense intermediaris.

 

 

,

El paper de les famílies col·laboradores

La companya Sílvia Sidera, educadora social a Fundació Infància i Familia, escriu al Punt avui en el marc de la setmana de l’acolliment familiar

 

Es parla poc, o es desconeixen força encara, les famílies col·laboradores quan parlem d’acolliment familiar. Després de treballar un grapat d’anys en un CRAE, he pogut veure i viure que hi ha infants i joves que necessiten complementar el seu procés educatiu amb un model de relació afectiva diferent al que els ofereix el CRAE degut a lapròpia infraestructura del centre, i que no tenen cap oportunitat de conviure en ambients familiars perquè provenen de situacions socials amb moltes carències i, en la majoria de casos, no tenen uns referents adults, tret dels educadors, mestres o monitors. I aquest model complementari pot ser el d’una família col·laboradora.

Això és possible gràcies al Programa de Famílies Col·laboradores, adreçat a infants a partir de 9 anys, que ofereix la seva integració en famílies durant períodes de caps de setmana i vacances. Aquestes famílies comparteixen el seu temps lliure i un entorn familiar, ajudant-los en el seu procés de formació integral, compartint experiències, i essent un suport emocional i afectiu. Amb tots aquests anys com educadora de CRAE, i ara com a tècnica d’acolliments familiars, puc donar fe que aquest és un projecte bonic i necessari, i que hi ha molts infants i joves a qui les famílies col·laboradores també els poden canviar la vida.

, ,

Els joves d’OIKIA s’expressen sense filtres al XIV Festival Inund’art

Els joves d’OIKIA s’expressen sense filtres al XIV Festival Inund’art a Girona

A la deriva és el títol d’aquesta instal·lació artística al Pont de les peixateries durant el Festival Inund’art de Girona.

La proposta ha donat veu a través d’escrits dins ampolles a alguns joves que ara viuen en Centres d’acollida o CRAES.

Dins la franja de taller, alumnes de 3r d’ESO de l’Institut de Sils van proposar als joves de l’aula Oikia i que han marxat sols del seu país, a col·laborar i formar part en el seu projecte d’intervenció artística dins el Festival Inund’art.

Els textos, dins les ampolles, eren escrits fets directament per ells, expressant desitjos, pors, tristeses i il·lusions, destinats als mateixos alumnes de l’IES. La cerca d’una altra vida, la dura realitat viscuda, desitjos pors i il·lusions … Una expressió directa i sense filtres.

,

Abordar el desenvolupament de les habilitats digitals, d’alfabetització i de numeració

La Residència Can Font i els serveis integrals de Santa coloma de Farners ( Centre ocupacional i Llar Residència), participen de la prova pilot que s’ha endegat en el marc del programa I decide: supported decision making using digital literacy & numeracy skills.

I decide és un Projecte Erasmus+ coliderat per diverses entitats internacionals i a Girona per la Fundació Tutelar de les comarques gironines.

Aquest projecte aborda com el desenvolupament de les habilitats digitals, d’alfabetització i de numeració pot  donar suport a la persona en el control de les seves vides i en la presa de decisions. El projecte se centra en l’aplicació d’habilitats digitals, d’alfabetització i numeració en tres àrees importants de la vida:

  • Finances personals
  • Drets del consumidor
  • Salut personal i Benestar.

Actualment participem de les 3 jornades formatives per entendre bé l’eina i seguidament es posarà en pràctica en diverses persones ateses en els serveis de la Fundació ASTRES a Llorà i Santa coloma de Farners.

Volem agrair a la Fundació tutelar l’oportunitat que ens ofereix per ampliar coneixements i oferir noves eines d’intervenció en l’acompanyament i suport a les persones que atenem.