,

Fundació Resilis, amb Anna M. Suñer, manté la secretaria de la FEPA

El passat 25 de juny es va celebrar l’Assemblea General de la FEPA (Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits). Un dels temes tractats a l’assemblea va ser l’aprovació de la junta directiva. Pepa Arqué (Fundació Mercè Fontanilles) i Ricardo Centellas (Fundació Federico Ozanam), fins ara presidenta i vicepresident de la Federació, van deixar els seus càrrecs. Amb aquests canvis s’hi han incorporat tres noves entitats. La presidència recau ara en la Fundació Eveho (Ferran Rodríguez), mentre que la Fundació Resilis amb Anna M. Suñer manté la secretaria de la federació.

assemblea fepa

 

Les entitats que formen la nova junta directiva i les persones que les representen amb els càrrecs que ocupen són:

Fundació Eveho

President: Ferran Rodríguez

 

Asociación Vasija. Integración social de los menores de protección

Vicepresident 1r: Raúl Rodríguez Montes.

 

Fundación Isos

Vicepresident 2n: Igor Sánchez Álvarez.

 

Fundació Privada Resilis

Secretària: Anna Maria Suñer Damon

 

Associació ‘In Via’

Tresorera: Maria Carme Laorden Medina

 

Fundación Adsis

Vocal: Maria Aurora Corona Velasco

 

Aldees Infantils SOS Catalunya

Vocal: Francisco Javier Gavilán Sarrias

 

Grup Esplai Blanquerna

Vocal: Núria Palau Sendra

 

Fundación Proyecto Don Bosco

Vocal: Esther Muñoz Muñoz

 

Podeu consultar els continguts de la jornada aquí: https://www.fepa18.org/activitats/jornada-institucional-fepa-2020/

, ,

Resilis i Gentis a Reto Futuro 2020

Dos equips de Plataforma Educativa van ser presents la setmana passada a la fase final de Reto Futuro 2020, un programa d’emprenedoria social dirigit a joves en situació de vulnerabilitat perquè, mitjançant continguts educatius, eines tecnològiques accessibles i acompanyament de mentors, puguin viure una experiència formativa i transformadora que els prepari per a un futur que poden crear.

HaragApp Next Station

L’equip del pis assistit Tiana de la Fundació Resilis va ser un dels guanyadors de la convocatòria d’aquest any amb el projecte HaragApp. Sota el nom Next Station, l’equip va voler donar resposta al repte de contribuir a la realització del projecte migratori de les persones amb una app: HaragApp crea una comunitat que s’interrelaciona a partir de quatre perfils d’usuari/a diferents: Somniador/a, Recent arribat/da, Autòcton/a i Expert/a. Aquest darrer perfil és clau per a una òptima gestió de les propostes i les demandes d’ajuda que s’organitzen gràcies a l’app.

Next Station està format pels usuaris del pis Mohamed El Abyad, Mohamed Zallali i Mohamed Seroukh; l’educador Jordi Rieradevall; la facilitadora Diana Ballart; i l’entrenador Mateo Pereira.

Connecting Towns

Connecting Towns

Per la seva part, el CFA Lo Pont de la Fundació Gentis, també va ser finalista d’aquest programa. I tot i no ser un dels guanyadors, l’equip responsable del centre ha decidit executar el projecte igualment. Es tracta de “Connecting Towns” i ha estat motivat pel confinament que hem viscut arran de la COVID-19. Aquest vol construir la relació entre els diferents agents del municipi més enllà de la presencialitat. És un projecte de connexió de les persones, el petit comerç i el voluntariat. Perquè si mai hem de viure un altre període com aquest les relacions entre persones i el comerç local de proximitat, gràcies a l’app i el voluntariat que promou tinguin una sortida.

Enhorabona equips!

, , , ,

#migranoarena: Infancia en riesgo

La desnutrició crònica és un dels grans problemes pels infants menors de 5 anys que viuen en zones rurals de Guatemala. Les famílies no disposen de recursos materials ni formatius per fer front a aquesta emergència social.

Per fer front a aquesta crua realitat, el projecte Nutrició infantil de Fundació Resilis treballa colze a colze amb l’Hospital departamental de Totonicapan i els centres de salut de la zona, infermeres i nutricionistes, educadores indígenes i la societat civil del territori per a oferir el recolzament necessari a aquestes famílies i aportar el nostre gra de sorra.

Tu pots ser part de la solució, i ens agradaria comptar amb el teu suport en aquesta campanya: amb la teva aportació, podem arribar als 3000€ i així aportar els recursos bàsics pel cultiu i els complements nutricionals i vitamínics que oferim. Ens hi ajudes?

https://www.migranodearena.org/reto/21598/infancia-en-riesgo-nutricion-infantil-guatemala

,

La síndrome del carrer

Els i les joves que atenem en els centres residencials, malauradament, han patit situacions molt negatives que els han marcat, els marquen i els marcaran per la resta de la seva vida.
A les educadores i educadors ens toca fer aflorar i canalitzar les potencialitats que de ben segur tenen i mostrar-los alternatives tot acompanyant-los. A més d’oferir-los, en el dia a dia, eines i recursos per tal que puguin millorar en les relacions i actituds.
Aquesta no és una tasca fàcil ni molt menys, ans el contrari; quasi tot ens va en contra. Comptem amb pocs recursos i les traves i dificultats les hem d’anar sortejant amb imaginació, saber fer i una gran dosi d’optimisme.

Totes les persones que estem implicades en l’acompanyament i gestió dels diferents nois i noies, cerquem a través dels diferents trastorns que han patit o pateixen respostes intentant entendre les seves accions i comportaments. A tots i totes ens ve al cap la manca d’eines per relacionar-se, la desorganització afectiva, el trastorn del vincle, etc. i com a conseqüència sovint per aïllar-se i no sentir-se buits, recorren al consum abusiu de tabac, alcohol i altres tipus de drogues. Aquest fet ve determinat per la manca de relacions sanes i mestratge que han patit en determinats moments de la seva vida. Però hi ha desordres que tot i que existeixen i són molt importants podríem dir que són invisibles.
Una síndrome és un conjunt de fenòmens que concorren en temps i forma els uns amb els altres i caracteritzen una determinada situació.
Partint d’aquesta definició vull afegir un trastorn que aquests dies de confinament està prenent protagonisme d’una manera molt rellevant. És la síndrome del carrer.

El carrer és un lloc de trànsit, un lloc de pas, l’utilitzem per anar d’un costat a l’altre, no hi restem, no ens hi quedem passant l’estona. Això és així menys en l’adolescència. En general els i les joves el converteixen en un lloc d’estada. Aquest fet és veu incrementat de manera exponencial en els grup de joves que atenem.
Els nostres nois i noies són consumidors de carrer, el necessiten, és la seva vàlvula d’escapament, és on poden donar sortida a moltes de les seves idealitzacions, és on es senten lliures i on creuen que aconseguiran tot allò que s’imaginen. La qüestió és d’on surt aquesta necessitat de consumir carrer, d’estar fora.
La majoria han estat víctimes en les quatre parets del domicili familiar. És en aquest espai on han experimentat les situacions que han derivat en la separació i posterior ingrés en un servei residencial. Des d’aquesta perspectiva crec que s’ha d’analitzar la necessitat d’estar al carrer. Segurament de manera inconscient en la majoria de casos, el fet d’estar en un lloc tancat els engega l’automàtic, el nus a l’estómac es fa gran i han de buscar mecanismes per apaivagar-lo. La sortida fàcil, és el carrer.
En els últims anys hem viscut un altre tipus de necessitat d’estar al carrer que és la derivada de la cultura. Els joves estrangers no acompanyats del nord d’Àfrica estan acostumats a fer vida al carrer, és on es desenvolupen tot el batibull d’activitats, relacions i en molts casos la feina. Per tant aquests joves ja son consumidors de carrer des de l’origen.
Amb el confinament obligat per la situació i que hem de complir els més acuradament possible, s’ha tancat una de les vàlvules de distensió més importants que les nostres noies i nois utilitzen per canalitzar el seu estat.
Crec que és important tenir present aquesta situació per poder afrontar el tancament en els serveis i cercar alternatives que promoguin aquesta distensió i els donin alternatives al síndrome del carrer.

Santi Roura Teixidor
Director del CRAE Les Llúdrigues

, , ,

25 anys al costat de la infància en risc

Amigos guay en Campclar tope guay” Així començava fa més de 30 anys la meva vinculació amb la infància en risc. De la mà de la Mercè, que em donava a conèixer allò de què els meus pares ja m’havien parlat: “Regina, per què vols anar a missions?  Aquí hi ha un quart món que també ens necessita”.  I va ser així com vaig iniciar el voluntariat a un esplai, posteriorment casal i més endavant centre obert, en un dels barris més desafavorits i amb majors dificultats de Tarragona, d’on jo sóc.

I va ser durant aquests anys de voluntariat que un dia una de les nenes que ateníem va ser enviada a un centre.  I de la infància en risc passava a conèixer el món de la infància tutelada, el món d’aquells infants que a més de tot el que han viscut i patit els toca separar-se de la seva família.  I vaig viure el dilema des de l’altra banda, que serà més perjudicial per aquesta nena, el dia a dia que viu amb la seva família o, malgrat això, l’estar separada d’ella i viure a un centre?  I aquí va ser on vaig pensar que això no ho podria canviar però que mentre hi hagués infants a qui toqués passar per situacions com aquesta jo miraria d’estar al seu costat, i que treballaria per ells.

Pensareu… perquè us explico això? Doncs perquè aquest, 3 de març de 2020, fa 25 anys que vaig iniciar el meu viatge a Maria Reina, 25 anys al costat dels infants que lluiten cada dia amb un conflicte de lleialtats: voler estar amb els seus pares i veure que el que reben de nosaltres, sovint, malgrat els hi agradaria, no els ho poden donar a casa seva.  25 anys de donació i de vocació, perquè és una feina que és molt més que això, i on només des de la vocació pots ser-hi, i ser-hi sempre.

I tenia moltes ganes de compartir-ho amb tots vosaltres. De moments difícils i complicats n’he viscut molts, com tothom, ara però sota un nou paraigües, que aixopluga un gran nombre de serveis i de persones, i on trobes suport i recolzament.  Espero que el dur dia a dia que vivim, tant per la manca de reconeixement professional com les casuístiques cada cop més complexes, no em facin perdre la il·lusió per continuar desenvolupant aquesta tasca, i poder celebrar no els 50 (arribaré abans a la jubilació!) però si uns quants anys més amb tots vosaltres, i sobretot amb tots aquests infants que tant necessiten ser mirats.

No puc acabar sense expressar el meu agraïment als molts i molts infants que he atès durant aquests anys, per tot el que m’han donat, i a tots els companys i companyes amb qui he compartit part d’aquest viatge.

Regina Pastrana
Directora CRAE Maria Reina
Fundació Resilis

, , , , ,

JORNADES LLAVORS 2020

El passat dissabte 18 de gener de 2020, dues educadores del Pis Tallamar-Helena Prats Moreno i Estefania Ruano González-van assistir a la taula rodona que es va dur a terme a les primeres Jornades Llavors per la Convivència que va organitzar l’associació cultural “Els Trompats” de Palafrugell.Ens ho expliquen elles mateixes:


“Ens hem de replantejar el camí de la integració deixant de veure l’altre des d’una posició de superioritat”

La jornada es va dur a terme a l’auditori Miquel Vinque i Meyer del Museu del Suro de Palafrugell. Es van fer diferents actes, entre ells les conferències del Conseller de treball, afers socials i famílies de la Generalitat, Chakir el Homrani i l’Artista peruana resident a Barcelona, Daniela Ortiz.  Acabades les conferències inaugurals es va donar pas a la taula rodona a la qual les educadores van poder participar, juntament amb la referent per la convivència de Palafrugell Awatef Ahmittach i també s’hi va afegir la conferenciant Daniela Ortiz.

Durant la taula rodona es van tractar diferents temes, posant èmfasi en el debat inicial, la convivència a Palafrugell, expressant com es viu des dels diferents punts de vista i vivències dels assistents a la jornada. Es van parlar de les experiències viscudes, tant des del servei del Pis Tallamar com en els actes que s’havien dut a terme per Referents per la Convivència del poble, com per exemple, l’Iftar popular del passat mes de maig. També es van posar en comú diferents propostes per tal de millorar la convivència en el poble, com seria fer més actes en els quals les diferents comunitats que hi resideixen hi puguin participar tenint un paper més protagonista en l’organització d’aquestes. És a dir, que la integració no consisteixi només en que les comunitats estrangeres participin del que es fa, sinó que prenguin un paper proactiu en l’organització d’aquests conjuntament amb la comunitat d’acollida. Es van realitzar vàries reflexions interessants sobre què significa que un/a s’integri i si és correlatiu a haver de renunciar a aspectes de la cultura d’origen. També de les dificultats que es troben les persones que emigren, com seria el tema documental i certes situacions que viuen d’injustícia i racisme en el món laboral.

Es podria dir que el missatge de la petita llavor d’aquesta part de participació en la Jornada, seria que ens hem de replantejar el camí de la integració deixant de veure l’altre des d’una posició de superioritat, on el respecte de les diferències culturals sigui el punt de trobada i de comunicació entre les parts, col·laborant junts amb aquelles coses positives que cada part té per aportar als altres i a la Comunitat on viu. Entenent així, que el procés migratori i l’adaptació no és fàcil i que finalment el que genera sentiment de comunitat és sentir que un/a forma part d’on està. La pregunta en essència entorn la qual girava el debat era; com fer que el nouvingut senti que forma part del poble?.

La taula rodona va tenir una durada de quaranta minuts, on el públic va poder intervenir per formular algunes preguntes i/o bé per donar la seva opinió, fent de la trobada un acta més distès i participatiu.

Per a l’equip del Pis Tallamar, ha estat una gran oportunitat per poder donar veu a les experiències del dia a dia viscudes per les educadores i els educadors juntament amb els joves que hi resideixen. Creiem que d’aquesta manera es pot trencar amb els prejudicis i els estereotips que van lligats a aquest tipus de recurs i al tipus de cultura dels joves que emigren. Ha suposat una experiència molt enriquidora que esperem que es continuï duent a terme en els pròxims anys.

Donem les gràcies a l’associació cultural “Els Trompats” i a les Referents per la Convivència de Palafrugell per haver-nos donat l’oportunitat de participar en aquestes jornades.

Equip educatiu del Pis Tallamar

, , , , ,

Els joves del Centre d’Acollida Oikia visiten el museu Dalí

Els nois del centre d’acollida Oikia ens expliquen com van viure la visita al Museu Dalí de Figueres


El dia 14 de Gener vam anar a Figueres per veure el Museu-teatre Dalí. En Tamir, un noi del centre, va fer un maqueta de l’edifici torre Galatea molt maca i realista: era una representació artistica de Salvador Dalí i on va viure.

Aquell dia el matí els educadors i professors agafaven les furgonetes amb els nois amb molta energia i alegria de camí al museu. Un cop allà dins, les dues treballadores ens van realitzar una visita guiada on ens explicaven la història del museu i la vida de l’artista. Dins el museu estàvem envoltats de quadres, tots amb diferentes formes i significats. Cada sala té fotografies d’un mateix tema com pot ser l’amor la guerra, la tristesa, la solitud…etc. Cada sala té un vigilant de seguretat que vigila que no toquis les obres d’art i n’hi ha que no es poden fotografiar ja que són “sagrades” i no les té cap museu més.

Al museu no només hi havien fotografies i quadres, si no que també hi han vehicles com per exemple el seu cotxe amb tres persones d’escultura dins,  i prop d’ell havia una pila de rodes de tractor i, a sobre, havia una pastera de fusta. També hi havien altres escultures com una dona que no té mans i portava una roba d’estil saharawi. Ens van explicar que aquet regal pertanyia a un home que viu a Romania i va  regalar-li a Dalí i també hi havien molts regals a sobre de la paret. Dins del cotxe, comença a ploure si poses una moneda!

A la seva habitació havia al seu llit que estava molt net, hi havia un prestatge amb llibres i flors. A l’entrada de la seva habitació, hi havia una fotografia de Dalí i la seva dona, Gala, que estaven pintant.

També va venir a televisió de Figueres (tramuntana TV), que ens van fer preguntes i van felicitar en Temir per la seva gran obra d’Art.

Ens ha agradat molt el surrealisme de Salvador Dalí.

Annas i Mohamed.

, , , ,

Xerrada: “Massa pantalla?” a càrrec de Marc Masip

Les companyes de Fundació Infància i Família ens fan arribar aquesta informació que pot ser d’interès per a pares: Massa pantalles?


 

 

Ens plau convidar-vos a la xerrada “MASSA PANTALLA?” que realitzarem en el marc de la formació contínua ’20.

La xerrada anirà a càrrec de Marc Masip, psicòleg expert en l’addicció a les noves tecnologies i director de l’Institut Psicològic Desconect@.

La sessió es realitzarà el proper divendres 14 de febrer a les 17h a la seu de Fundació Gentis de Barcelona, al C/ Vilardell, 29 entresòl 2a.

Us animem a participar-hi!!

 

És important que confirmeu assistència trucant al 93 231 00 89 oper correu electrònic a sacolliment@infanciaifamilia.or

, , , ,

“Calidoscopi d’afectes”: mil formes i colors de l’acció social durant els nostres 25 anys d’història

Plataforma Educativa organitza una segona sessió de projecció  del documental adreçada a totes aquelles persones i entitats que han estat testimonis de la nostra trajectòria


El passat dimarts, 17 de desembre, vam estrenar Calidoscopi d’Afectes, el documental de Gerard Bagué que recull testimonis i vivències dels 25 anys d’acció social de Plataforma Educativa. Ens hi van acompanyar professionals de la xarxa d’entitats Plataforma Educativa i persones ateses i ara ho obrirem a totes aquelles persones, entitats i administracions que han tingut un paper en aquest quart de segle. Tanmateix, si llavors no vau poder venir, ara teniu l’oportunitat de fer-ho: el 28 de gener a les 19,30h l’OCINE de Girona tornarà a obrir-nos les portes del cinema per poder continuar celebrant els nostres 25 anys.

Com que l’aforament és limitat, és imprescindible que confirmeu la vostra assistència inscrivint-vos en el següent formulari, indicant el vostre nom i el número de persones que sereu (incloent-vos a vosaltres).
Us hi esperem!

Formulari d’inscripció

 

, , , , , ,

Capmàs de Nadal i bons desitjos des de La Duna

Ens escriuren els companys i companyes de la Centre Residencial La Duna (projecte de Fundació Astres a Delteble) per explicar-nos un seguit de vivències molt especials que ha tingut lloc a La Duna durant aquestes Festes…


El mes de desembre ha estat un temps d’intensa activitat a La Duna. Com cada any, el mes ha estat divertit i ric en detalls i varietat. Ens han visitat veïns de Deltebre per cantar-nos les aubades de Nadal i també ens hem apropat nosaltres a la comunitat per cantar-les. També hem rebut la visita de diferents partits polítics per felicitar-nos les festes i ens han portat detallets per Nadal.

La Trobada de Famílies a la Duna aquest any ha estat una de les més emotives; hem rebut la visita de l’Erian, corredor de les running series Terres de l’Ebre, que ha volgut homenatjar a en Xavier Sabater, persona atesa de La Duna, entregant-li el seu trofeu i un pòster amb fotografies de totes i cadascuna de les poblacions que el noi ha participat: 9 pobles, 90 quilòmetres.

L’assistència al dinar de Nadal que organitzem tots els anys també va ser tot un èxit; vàrem ser al voltant de cinquanta persones d’entre persones ateses, professionals d’atenció directa i l’equip de cuina del CET. Hem fet cagar el tió, hem cantat nadales i hem menjat neules i torrons.

La nit de cap d’any va estar protagonitzada per una escenografia techno; dj en directe, llums giratòries de discoteca  i cotilló per amenitzar la festa. Després de les dotze campanades, van sonar els brindis i les efusives felicitacions pel nou any. Ha arribat 2020!

Per últim, i no menys important, la matinada de reis, vàrem trobar quantiosos regals a les finestres de les habitacions. A vosaltres us han portat moltes coses els reis?

Des de La Duna us desitgem que aquest any somrigueu, viatgeu i feu més coses de les que us agraden. Que aprengueu de les persones i que aprengueu a equivocar-vos i a aixecar-vos. Que descobriu, creeu, estimeu, enamoreu-vos, somieu… i feu-ho ara, no demà. Recordeu que esteu aquí per a ser FELIÇOS.