,

“Podem influir amb les nostres petites decisions en el canvi que volem”

La Mirna Boix ens explica la tasca de la Fundació Astres a Terres de l’Ebre i la seva vinculació amb les diferents entitats de la nostra agrupació: primer amb Fundació Gentis (amb la qual manté el vincle a través de l’Ateneu Coopertatiu Terres de l’Ebre) i després amb Fundació Astres.

De la seva mà fem un recorregut personal a través dels diversos projectes i serveis dels que la Mirna n’és un actiu valuós. A continuació entendreu per què…


 

 

Mirna Boix Grau.  (Amposta, 1981)

Enginyera tècnica agrícola i màster dret ambiental. És la persona responsabledel CET  (Centre Especial de Treball) de la Fundació Astres a Terres de l’Ebre, del Social Clean (el servei de bugaderia social) i de les diferents brigades a aquestes terres (una dedicada a la gestió forestal, una altra que se centra en el manteniment i al del Centre Integral La Ribera  i a la  millora d’espais de Plataforma Educativa a Terres de l’Ebre.)

 


La Mirna s’estima la seva terra, explica que se sent afortunada de viure a les Terres de l’Ebre, i més des que, fa uns mesos,  li pot  ensenyar a la seva filla  “és una experiència fantàstica poder-ho compartir amb ella”.

Es defineix a sí mateixa com una persona tolerant, que li agrada escoltar i compromesa amb el que fa. “M’exigeixo responsabilitat i esforç per aconseguir els objectius però sempre buscant la part positiva, procurant que el camí sigui divertit. Intento ser positiva amb les situacions adverses, tot i que no sempre és fàcil. A nivell laboral m’agrada gestionar, planificar, crear i repensar!”

M’agrada la proximitat que tenim, la facilitat que tenen per expressar les necessitats i sobretot perquè em deixen formar part del  seu projecte de vida.

Com creus que aquests trets de caràcter aporten valor a la teva feina?

M’aporten la capacitat de tirar endavant aquelles idees que sembla que no sortiran. De posar-hi empenta i creure que és possible. També em permeten ser propera als companys de feina i sobretot als treballadors del Centre especial de Treball. M’agrada la proximitat que tenim, la facilitat que tenen per expressar les necessitats i sobretot perquè em deixen formar part del  seu projecte de vida.

La principal dificultat és no poder dedicar el temps a fer les coses tan bé com jo voldria. El dia a dia és ràpid i intens, ens deixa poc marge per pensar, organitzar i sobretot per gestionar els equips.

Quina ha estat la relació amb Fundació Astres?

Vaig començar treballant a la Fundació Gentis, fent classes de professora de jardineria per a persones amb discapacitat. En aquell moment compaginava la formació amb el meu lloc de treball. A partir del 2011, ja m’incorporo a la Fundació Gentis amb la idea de començar a desplegar serveis al territori. Cal destacar que llavors érem quatre dones treballant en una petita oficina d’Amposta quan tot començava. Allí, donada la meva formació, a part de fer de professora, comencem a estudiar la possibilitat d’implementar el CET (Centre Especial de Treball) de la Fundació Astres a Terres de l’Ebre.

No serà fins al 2015 quan començo a treballar per a la Fundació Astres, gestionant els serveis productius a terres de l’Ebre sempre pensant en crear un territori socialment responsable. Veiem la necessitat de vincular l’entitat al sector primari, a la jardineria, a la gestió forestal, al sector turístic, etc. tots estratègics en aquest territori i que no estan gaire posicionats en el tercer sector.

En els últims anys, Fundació Astres s’ha fet gran, estenent els seus serveis enllà de les comarques gironines. Com és la relació amb la resta de serveis i responsables repartits arreu del territori? Us ajudeu en el funcionament o hi ha certa atomització?

El CET Astres desenvolupa projectes diferents en cada territori per tant els gestionem de manera autònoma. Tot i així, hi ha objectius conjunts per treballar en el mateix marc estratègic, sobretot en referència a l’atenció a les persones. Hem compartit i compartim espais amb altres serveis i entitats de Plataforma Educativa, cosa que ens permet treballar de forma coordinada i hem creat un equip. Ens complementem, donem suport i arribem allà on l’altre no pot. Aquesta unió fa que treballem transversalment  entre entitats de Plataforma Educativa. Intentem formar part d’aquest projecte de vida sobretot dels joves que no tenen suport familiar i ho sabem perquè ens coneixem i parlem entre tots els serveis. Aquest vincle el cuidem molt, tot i que cadascú ara treballa en un àrea i espais diferents.

Ens complementem, donem suport i arribem allà on l’altre no pot

A  Astres Terres de l’Ebre gestionem serveis residencials, el CET i projectes d’Economia Social. Treballem per impulsar un territori socialment responsable, incidint en una economia social i solidària. Els objectius són millorar la qualitat de vida de les persones, integrant les preocupacions socials, laborals, mediambientals i de respecte als drets humans. Impulsem estratègies col·laboratives i busquem accions eficients i innovadores que creïn valors amb una visió sostenible del territori.

Quins han estat els projectes en els quals t’hi has sentit més implicada? Per què?

Destacaria dos projectes, Simul i l’Ateneu Cooperatiu Terres de l’Ebre.

Simul és un arròs de cultiu ecològic i de primera qualitat, produït al Delta de l’Ebre, en un entorn natural, ecològic i respectuós amb el medi ambient.

És la primera marca social d’arròs ecològic produït a les nostres terres amb el treball de persones amb discapacitat o en situació d’exclusió social. Realitzem les tasques manuals al camp, com birbar, i després, un cop segat i envasat pel molí, fem la part d’etiquetar i comercialitzar.

L’objectiu d’aquest projecte és aconseguir la integració laboral de persones amb discapacitat o en risc d’exclusió, a partir d’un negoci viable i sostenible donant un valor afegit al sector primari. És el projecte més petit que gestionem i hauríem de dedicar-hi més esforços però estem creixent i hem de establir prioritats. Tot i això, no deixem de treballar-hi i suposo que en part, perquè inclou tot el que més ens vincula al territori.

 

En canvi l’Ateneu cooperatiu de les Terres de l’Ebre (ACTE) és un projecte recent i en constant creació. Aquest va ser un repte a nivell laboral ja que partíem de la necessitat de no poder deixar l’oportunitat de tenir a Terres de l’Ebre un projecte que liderés i fomentés l’economia social.

Vam haver de buscar i convocar entitats del territori que poguessin estar interessades en participar-hi. Després de reunions de treball i de veure com ho podíem encaixar, finalment, com a responsable de l’entitat organitzadora que liderava la creació de l’ateneu juntament amb L’Ajuntament d’Amposta, l’Ajuntament d’Ulldecona, la cooperativa Cresol i la Fundació Gentis, va ser possible i en podem estar orgullosos.

L’Ateneu ha situat l’economia Social i Solidària al territori, s’ha posicionat com a referent i promou activitats i programes per recuperar la funció originària de l’economia posant-la al servei de les persones per gestionar els recursos equitativament i explotar-los de manera sostenible.

He après molt sobre com podem influir amb la societat que volem en funció d’on posem els nostres diners, en què s’inverteixen, en com es contracta, com influeixen  al medi ambient i quin món viurem.

A més, fomenta la creació de noves empreses de l’economia social, la posiciona  i genera riquesa i ocupació de qualitat. A les Terres de l’Ebre mancava aquest posicionament econòmic cooperatiu més enllà del cooperativisme agrari, que aquest sí que està instaurant al territori.

He après molt sobre com podem influir amb la societat que volem en funció d’on posem els nostres diners, en què s’inverteixen, en com es contracta, com influeixen  al medi ambient i quin món viurem. Podem influir amb les nostres petites decisions en el canvi que volem, i afortunadament he descobert que hi ha molta gent amb aquestes inquietuds, amb ganes de canviar algunes coses i de conèixer les alternatives que hi ha l’abast, així com grans emprenedors i emprenedores que tenen clar que volen ser un model cooperatiu.

L’Ateneu permet dissenyar un projecte d’economia social des d’un punt de vista creatiu i innovador, podem proposar, plantejar, repensar. Tenim la sort de treballar creient amb el què fem!

He descobert que hi ha molta gent amb aquestes inquietuds, amb ganes de canviar algunes coses i de conèixer les alternatives que hi ha l’abast, així com grans emprenedor

Potser per això tireu endavant projectes tan diversos! És el cas del Social Clean…Explica’ns si  n’estàs contenta, quines il·lusions hi ha, esteses amb la roba blanca que ens venen al cap quan pensem en aquesta bugaderia tan especial…

Social Clean va començar com un petit servei de bugaderia degut a una demanda d’un restaurant que s’havia quedat sense proveïdor. Com ja he comentat compartim espais amb altres serveis de la Fundació Astres i començàvem compartint rentadores i assecadores en horaris diferents.

En aproximadament un any, la demanda va anar augmentant, principalment en participar al Fòrum del talent sobre economia social i explicar els nostres projectes. Llavors, vam decidir que s’havia d’invertir en la creació d’una bugaderia pròpia per al CET i poder cobrir les necessitats dels sector turístic de les nostres terres.

Treballem des de la proximitat, amb cura de les peces i sempre amb atenció personalitzada. No fem grans volums sinó petits clients com allotjaments rurals, hotels i albergs que ens permeten treballar durant tot l’any.

Social Clean està situat a Deltebre, netegem roba de llit, mantes, nòrdics, etc. Els nostres treballadors fan la recollida i l’entrega als establiments i ho preparem tot tal i com ens demana el client.

 

I les brigades? Com és el seu dia a dia? Què és el més difícil de gestionar d’aquest servei? I el més gratificant?

La feina a les brigades es divideix entre la tasca psicosocial i la productiva. En l’àmbit personal i social realitzem la tasca de selecció, intervenció, formació quan s’escau i seguiment psicosocial en el moment de la seva incorporació. A nivell productiu, els responsables de cada àrea acompanyats o bé per la direcció o bé per la treballadora social desenvolupen les tasques productives. Realitzem un acompanyament en el lloc de treball tant als treballadors del CET com als oficials per tal d’adaptar-lo a les seves necessitats i estem constantment en recerca per tal d‘habilitar-lo i facilitar les tasques. És un procés de prova assaig ja que cada usuari té unes necessitats i no ens serveixen els processos productius estandaritzats.

Els serveis que fem són de neteja d’espais, bugaderia, manteniment d’edificis, jardineria i gestió forestal,  auxiliar de cuina, …

Coordinem els diferents serveis per tal que tots els nostres clients tinguis cobertes les seves necessitats. L’objectiu és aconseguir que els  treballadors puguin realitzar diferents serveis i així mirar de complementar jornades laborals i trobar estabilitat. Sempre ho fem tenint en compte les seves aptituds i les potenciem. Adaptem els serveis als treballadors i prioritzem que estiguin en aquell servei que és senten més còmodes i motivats.

El dia a dia consisteix en planificar aquests serveis i coordinar els imprevistos. Tot i això, els llocs de treball estan molt assimilats i els treballadors estan apoderats amb les seves tasques. Les obres més específiques i de durada puntual, requereixen més acompanyament com per exemple les obres de gestió forestal o de jardineria que depenen d’un projecte d’enginyeria específic.

El més difícil de gestionar són els imprevistos, quan un client demana un servei i no tenim personal per poder-ho fer d’immediat. Llavors requereix de l’activació d’un procés de recerca de candidats, veure perfils que s’adapten al servei demandat, preparar tota la estructura, … i amb poc temps és complex construir-ho.

El més gratificant de gestionar aquest servei és veure com tots poc a poc ens anem fent grans, tant a nivell laboral com personal. No em refereixo a l’edat, que també, sinó a la maduresa, a l’apoderament laboral i social, i veure com es creen vincles i teixit social sovint inexistents.

Així, en general, què és el que t’agrada més de la teva feina?

Tornant a la pregunta anterior, el fet de veure com ens fem grans i sobretot aquells treballadors que van entrar molt joves i no només desenvolupen un ofici, sinó que els veus créixer i madurar. Els acompanyem i els ensenyem la responsabilitat, la tasca ben feta, la importància de la seva feina i del que passa si no hi són. La responsabilitat és un dels aspectes que més ens toca treballar, perquè sovint no és creuen tan imprescindibles com en realitat són. La seva feina és important, i de la mateixa manera que s’han de posar límits, també hem de reforçar que sense ells no surt endavant. I és que després de creure durant molt temps que no és així, ens costa fer-los veure que estan equivocats, que la seva tasca compta i molt, que som estem junts en això.

 Personalment crec que el més gratificant és veure que poc a poc es senten part de l’equip, em mostren que em senten propera i venen fàcilment a expressar el que senten o el que necessiten. He viscut petites històries de vida tant intenses que m’han fet viure moments molt especials que crec que cap altra feina m’hauria donat. I són aquelles coses que et fan replantejar la societat i les persones,  et fan valorar el bé que estem molts i que poc conscients que en som.

És molt motivador l’aprenentatge continu i la repercussió social  que tenen tots aquests projectes.

S’assembla el que t’has trobat treballant amb el que t’imaginaves que era el sector social, quan estudiaves?

Bé, la veritat és que jo vaig estudiar enginyeria agrícola i en aquell moment desconeixia el sector social. Sempre m’ha agradat el contacte amb la natura i la protecció del medi natural, però mai m’havia plantejat que ho podria treballar tenint en compte també l’atenció a les persones. Treballar en el sector social ha estat tot un descobriment personal, m’ha fer descobrir que hi ha moltes necessitats diferents. Conèixer persones amb dificultats d’inserció, que viuen situació d’exclusió social i laboral fan comprendre millor la societat. Et fan tocar de peus a terra, veure milers de punts de vista diferents, escoltar experiències i situacions que sinó no coneixeria. Intentes aprendre a no ficar etiquetes, eliminar prejudicis i ser proper a la vida de cadascuna de les persones que van treballant amb tu. I això em fa créixer i comprendre les moltes realitats que conviuen amb mi.

Com a ciutadans, com podem influir o fomentar aquesta mena d’economia?

Nosaltres com a societat podem influir en fomentar aquesta economia. Podem prioritzar l’adquisició de productes fets amb respecte al medi ambient i que valoren la inserció sociolaboral. Podem pressionar per que les administracions públiques aposten per les clàusules socials, per les compres responsables, per que l’activitat es base en un nou model que influeixi en la societat on les persones i el desenvolupament sostenible siguin prioritaris.

 

,

Deltebre Dansa amb la Duna

Un any més, els nois i noies del Centre Residencial la Duna de Fundació ASTRES han participat en la 14è Festival de Deltebre Dansa.

En aquesta edició, hem representat la metàfora sobre la bellesa que es troba a la vida quotidiana, sobre el simple i el senzill.

Aborden el cos des de la quotidianitat, utilitzant la sensibilitat com eina escènica donant valor a les accions belles, habituals i simples, que sorgeixen al llarg del dia en una casa, en un barri i en un poble.

La peça , creada per  l’Erick Jimenez juntament amb la Nuria Sotelo i Thomas Guiraud han donat lloc a que els  nois i noies de La Duna hagin representat la subtilesa del cos i els múltiples aspectes socials.

Aborden el cos des de la quotidianitat, utilitzant la sensibilitat com eina escènica donant valor a les accions belles, habituals i simples

 

, , ,

Empreses amb valor social: un enfocament renovat al concepte d’emprenedoria

Cal obrir una bretxa entre l’emprenedoria social i l’ordinària? Quins handicaps tenen els emprenedors socials? Aquestes i altres reflexions a l’article que l’Albert Rosa Congost, director executiu de la #FundacióAstres escriu avui a @Socialpuntcat


Diu el diccionari que un emprenedor és aquell que té iniciativa i coratge per emprendre i dur a terme, amb gran activitat, les pròpies empreses, especialment empreses difícils, arriscades. A l’entrada posterior, es fa referència al seu sentit econòmic: “Persona que crea, desenvolupa i implanta un projecte empresarial”. Però, i els emprenedors socials? Que no els recull, el diccionari? Com els definim? Cal obrir una bretxa entre l’emprenedoria “ordinària” i l’emprenedoria social, quan l’àmbit econòmic va tan estretament lligat a l’acció social?

Escric això perquè tinc en ment reconèixer (al diccionari, a l’hora de parlar-ne, on sigui) el valor d’aquells projectes que vagin més enllà de la pura productivitat econòmica i tinguin valor social intrínsec, un valor que sobrepassi, fins i tot, la voluntat de responsabilitat social corporativa, allò políticament correcte per ser una empresa que es mostra sensible a les dificultats dels més desfavorits en la nostra societat. I més enllà del compliment d’aquesta condició complementària: parlo de projectes empresarials on la responsabilitat social és essencial i constitutiva de la seva activitat, projectes que es realitzen a través de persones amb difícil accés al mercat laboral per la seva discapacitat, per exemple, o per la seva situació personal que els situa en risc d’exclusió. Projectes que procurin treballar per gestionar una relació sostenible amb l’entorn, també. Això ja és la quadratura del cercle, ho sabem, però s’esdevé i, afortunadament, en tenim molt exemples.

 

Ens hi atrevim perquè creiem fermament que pot funcionar i posarem totes les eines i experiència perquè pugui ser viable. Perquè cal que sigui econòmicament viable, però no només: ha de ser humanament sostenible

 

Ho he constatat des de fa anys, tots els que fa que em dedico al món social. Catalunya està plena de petites i grans iniciatives que s’han emprès des de diferents àmbits professionals amb recursos i abast que no sempre son proporcionals al seu talent i capacitat transformadora. Projectes enfocats a millorar la qualitat de vida de les persones, que reben el suport d’entitats socials o nascudes d’iniciatives individuals, ja sigui des de la tecnologia, la innovació en abordatges existents o través d’accions que se sumen a l’objectiu comú de la naturalesa que compartim els emprenedors socials, que és la voluntat de fer un món més just i més accessible per a tothom. En aquest sentit, quan diem (les entitats, els actors socials) que no estem sols i que convé saber-se part d’un món que pugna per la seva humanitat, cal cuidar l’acció social, cal reconèixer-la, buscar punts de suport, encara que siguin modestos. Aquest és el motiu pel qual Plataforma Educativa, per exemple, va convocar ara fa sis anys els Premis d’Acció Social Mercè Bañeras i Maria Figueras.

Cal obrir una bretxa entre l’emprenedoria “ordinària” i l’emprenedoria social, quan l’àmbit econòmic va tan estretament lligat a l’acció social?

Per aquest propòsit és evident que s’ha d’esperonar l’esperit emprenedor als quatre vents, que s’han de sembrar les llavors de l’acció social arreu, fins i tot a aquells llocs on sembla que no hi pot créixer res. Que no hi ha ni el sòl adequat ni allò necessari per fer-hi créixer cap cosa precisament perquè mai abans ningú hi ha plantat res. En aquest sentit, penso en un projecte en concret que gestionem des de la Fundació de dirigeixo: El Taller Canigó. Es tracta d’un petit projecte empresarial situat a la ciutat de Girona, el primer taller de tot Europa gestionat per una entitat social i que dona feina a persones amb discapacitat intel·lectual. I per què no? Ens hi atrevim perquè creiem fermament que pot funcionar i posarem totes les eines i experiència perquè pugui ser viable. Perquè cal que sigui econòmicament viable, però no només: ha de ser humanament sostenible pel propòsit que ens hem marcat. I aquest és el valor essencial que té el nostre projecte: les capacitats de persones amb discapacitat, les que posem al servei del client. Les posem en valor i les visibilitzem només a través de la feina ben feta, no pel fet de ser realitzades des de la diferència. I us podria parlar també de la botiga del Palet, situada a Tordera Allà s’hi poden adquirir els mobles fets amb material recuperat i que fabriquen al Centre Especial de Treball d’Astres.

Dites aquestes coses, sembla que no hi ha d’haver diferència pel que fa a l’actitud entre emprenedoria social i ordinària, detectareu que cal un grau d’optimisme que tots necessitem com l’aigua. Tanmateix l’emprenedor social ha d’haver-se-les amb un handicap: amb el projecte i la il·lusió sota el braç ha de fer el que és més difícil per a una empresa social, que és trobar l’equilibri entre el valor social que sense dubte genera i el valor econòmic inherent a qualsevol empresa. Això estaria bé que ho recollís algun diccionari.


Albert Rosa és director executiu de la Fundació ASTRES, entitat que desenvolupa projectes, programes i serveis per a l‘atenció integral de persones amb discapacitat intel·lectual per a la millora de la seva autonomia.

 

, ,

Opinió. Dia Mundial de la Síndrome de Down


Us deixem l’article que podreu llegir al El Punt avui d’avui, 21 de març, Dia Mundial de la Síndrome de Down. En la línia de la campanya #xtumirada de Down España respecte la normalització efectiva de les persones amb la síndrome de Down en l’imaginari col·lectiu.


Una nova mirada vers la normalitat

Mar Bosch Oliveras. Girona. Una síndrome és un conjunt de símptomes que defineixen clínicament un estat patològic. Les síndromes, com ara la Síndrome de Down, provenen d’una causa concreta, un “error de la naturalesa”. Quin mal que fa, explicat així! Però als humans ens agrada justificar-ho tot, justificar la natura que es desplega implacable, assajant-se també en els seus suposats errors.  I l’error, en el cas que ens ateny, és l’aparició d’una còpia extra del cromosoma 21. “Un de sol. Només per això tan petit, tan infinitament petit…”

Recordo la mare explicar-me amb aquestes paraules per què la meva germana gran no seria mai gran del tot, o això deien alguns, a qui els agradava categoritzar-ho el món sencer. Categoritzar les persones que per natura són diverses, mutants, tantes vegades imprevisibles. I la Geraldine és imprevisible, gairebé tant com vostè o com jo. Tot i que la rutina li és vital, no sabrem mai quan esclatarà a plorar perquè no sap dir-nos quant mal li fa el món en un instant precís que supera amb un sospir. I és tossuda i posa la música molt alta per emprenyar i calla quan li preguntes com li ha anat el dia. També riu, múrria i desimbolta, quan fa una trapelleria. Tot això, finalment, també és hereditari. Com la seva exultant tendresa i el sentit de l’humor, com tantes altres coses que compartim sense adonar-nos-en. Em sap greu, no podia deixar de parlar d’ella en un dia tan assenyalat.

“Avui és un dia per alçar-nos en contra del llenguatge que limita i insulta les persones amb la Síndrome de Down i les seves famílies”

Avui és el Dia Internacional per la Síndrome de Down, un dia important per reivindicar tots els avenços (verbals, socials, emocionals, científics, culturals) que s’han aconseguit des que aquestes anomalies de la naturalesa amb prou feines sortien de casa, ocultes sota la catifa de la normalitat. Un dia per alçar-nos en contra del llenguatge que limita i insulta les persones amb la Síndrome de Down i les seves famílies (sovint més irascibles que els seus germans, els seus fills que, generalment, tenen les espatlles més amples respecte dels ximples, els de veritat).

“Hem d’alegrar-nos de poder afirmar que en tots els altres dies internacionals comptem amb persones amb la Síndrome de Down que també els representen.”

Un dia com avui, 21 de març, serveix d’excusa, si és que ens en cal, per alegrar-nos de poder afirmar que en tots els altres dies internacionals comptem amb persones amb la Síndrome de Down que també els representen: el Dia de la Dona Treballadora, per les dones-amb-trisomia-21 que es fan lloc en el món laboral; el Dia Mundial de la Salut Mental, per persones que a poc a poc i amb els suports necessaris aprenen a tenir cura d’elles mateixes; el Dia Mundial de la Justícia Social, perquè cada dia vivim en un món més digne pel que fa als drets de les persones amb discapacitat. I no m’aturaria. Per això estic contenta que avui sigui un dia com qualsevol altre per sentir-nos orgullosos de poder treballar amb elles la dignitat de la humanitat sencera, aventurant-nos cap a una nova mirada vers la normalitat.

,

Gestió forestal amb valor afegit

Fundació Astres, l’Ajuntament de La Ràpita i el COPATE – Consorci Polítiques Ambientals Terres de l’Ebre han signat un conveni per iniciar el projecte de Minimització dels efectes del Canvi climàtic i prevenció d’incendis forestals al bosc del Burgà.

Es tracta d’uns treballs que van molt més enllà d’una qüestió ambiental perquè es realitzen a través de persones que tenen dificultats d’accedir al mercat laboral degut a la seva discapacitat.

Els encarregats de dur a terme la tasca seran els membres de la brigada mediambiental que opera a Terres de l’Ebre, un equip de sis joves en risc d’exclusió social o amb alguna discapacitat intel·lectual que comptaran amb el suport tècnic del COPATE.

El Bosc del Burgar és un dels indrets més emblemàtics de la serra del Montsià dins el terme de la Ràpita, i és apreciat per la seua densa vegetació, entre els que es troba el pi blanc, una espècie autòctona. Els treballs estan dirigits a minimitzar els efectes del canvi climàtic i prevenir incendis forestals.

, , , ,

Inauguració del servei ‘El Rebost’ de Can Moragues

‘El Rebost de Can Moragues va ser  inaugurat a Riudarenes el passat diumenge dia 16 de Juliol.
El servei impulsat per la Fundació Astres i la fundació Emys constitueix un espai de venda i degustació de varietats locals ecològiques, que ocupa persones de col·lectius desafavorits d’àrees rurals. Ambdues associacions en col·laboració de l’Ajuntament i la Diputació de Girona han fet possible la reforma i adequació de l’antiga pallissa agrícola que ara acull Can Moragues.

L’acte inaugural de diumenge va comptar amb l’assistència de personalitats com el Conseller de Territori i Sostenibilitat, sr. Josep Rull; el secretari general d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, David Mascort, el vicepresident de la Diputació de Girona, Fermí Santamaria, l’alcalde de Riudarenes, Jordi Gironès, els presidents de la Fundacions: Emys, Enric Llebot Rabagliati; de la Fundació Danielle & Nina Carasso a Espanya, Isabelle le Galo, i en representació de Fundació Astres i Plataforma Educativa, Albert Rosa i Jordi Pascual.

Durant la seva intervenció, el conseller Rull va destacar que “aquest és un acte que demostra que perquè les coses funcionen cal que hi hagi un intangible, i en aquest cas és gent que està disposada a fer coses per als altres”. “Avui el que hem vist és un arrenglarament de molt bones persones, de gent que és capaç de pensar en gran” va seguir Josep Rull, qui va destacar els “elements molt transformadors” que es troben en aquest projecte de la Fundació Astres: “per una banda, el medi ambient; d’altra banda l’agricultura de qualitat i finalment el compromís social“.

La inauguració ha tingut un gran ressò entre els principals medis locals i s’espera que el servei generi una gran activitat durant els propers mesos.

, , , , ,

El 16 de juliol s’inaugura ‘El Rebost’ de Can Moragues

El proper 16 de juliol s’inaugura ‘El Rebost de Can Moragues un espai de venda i degustació de varietats locals per a facilitar la compra i coneixement de la biodiversitat agrària cultivada i la seva degustació en plats senzills que facilitin al ciutadà una experiència completa amb els productes disponibles. L’espai disposarà de productes de varietats locals de les finques en custòdia així com altres productes de projectes sòcio-ambientals del territori d’Alt Valor Natural i altres productes com a suport amb la intenció de cobrir una compra bàsica alimentària d’una família mitjana del país. A més també es vol incentivar nous productors en custodia per augmentar la varietat de productes a la venda a la botiga i explorar nous productes de producció a l’Obrador de melmelades.

Aquest projecte està impulsat per la Fundació Emys en col·laboració amb la Fundació Astres, l’Ajuntament de Riudarenes i la Generalitat de Catalunya. Tant la Fundació Emys com la Fundació Astres tenen un compromís en assegurar que el màxim personal del projecte sigui de col·lectius desafavorits del territori assegurant així la sostenibilitat social del projecte, a més a més de l’ambiental. Els beneficiaris d’aquest projecte seran, per tant, els treballadors de col·lectius desafavorits, els agricultors en custòdia de la Fundació Emys, altres agricultors en entrar en custòdia o en la producció ecològica d’Alt Valor Natural.

, , , , , , , ,

37 joves de Garantia Juvenil s’incorporen a Plataforma Educativa

Aquest mes de novembre les entitats i serveis del grup Plataforma Educativa han donat la benvinguda a 37 noves incorporacions que durant els propers 6 mesos formaran part dels equips de les nostres entitats. Aquesta injecció de personal ha estat possible gràcies al nou programa anomenat Garantia Juvenil impulsat per la Unió Europea, el qual destina subvencions a entitats sense ànim de lucre i a organitzacions públiques.

El passat 15 de novembre es va fer un acte de benvinguda als nouvinguts i nouvingudes a les oficines centrals de Garrotxa, i des del dia 16 els i les joves ja ocupen el seu nou lloc de feina i estem segurs que aportaran energia i solucions al nostre dia a dia.
La posada en marxa s’ha dut a terme mitjançant el Servei d’Ocupació de Catalunya, el qual ha atorgat al consistori una subvenció per a la realització de contractes de treball en pràctiques. Aquesta acció s’ha dut a terme dins el marc d’una subvenció destinada a incentivar la contractació en pràctiques de persones joves beneficiàries del Programa de Garantia Juvenil a Catalunya.

Així doncs, gràcies a aquesta ajuda s’ha donat una oportunitat a joves sense experiència a entrar al món laboral. Per molts d’ells aquesta iniciativa comporta la primera inserció a l’àmbit empresarial relacionat amb els seus estudis.

Benvinguts/des!

,

Recta final a l’ampliació Residència Can Font

A finals de l’any 2013, la Llar Residència Can Font de la Fundació Astres va ser un dels projectes seleccionats per la Fundación ONCE per rebre una subvenció, que permetrà que el centre realitzi obres de millora i ampliació de les seves instal·lacions per tal d’acollir a més persones, passant de les 26 places actuals fins a les 30, i fer-ho en millors condicions.

Les obres de millora es van concebre en dues fases:

  • 1a fase – Reforma i distribució d’espais interiors (prevista per 2014/15);
  • 2a fase – Ampliació d’una ala del centre per tal d’acollir 4 noves places (prevista per 2015/16)

Les obres no es van demorar i, segons termini, a principis de 2015 es col·locava la primera pedra del que serien els nous espais. I aquest mes de març ja us podem anunciar que les obres estan pràcticament finalitzades, queden només els últims detalls (mobiliari, decoració i alguns retocs de pintura).

Aquí teniu algunes dels nous espais, que han estat possibles gràcies a l’aportació de  Fundación ONCEDiputació de GironaFundació La Caixa i Fundació Plataforma Educativa possible i que esperem inaugurar aquest mes d’abril.

Moltes gràcies a tots els que ho heu fet possible!!

Per aquells que no conegueu la Llar Residència Can Font de la Fundació Astres, explicar-vos que es tracta d’un servei on s’atenen persones amb discapacitat intel·lectual i trastorn de conducte que s’ubica a Llorà (al Gironès). En aquesta residència, les persones ateses hi fan vida, i hi realitzen activitats diürnes d’ajustament personal i social a més de tasques d’ocupació terapèutica.