,

Parlem de Salut: La inclusió com a factor de salut social

Fundació Astres organitza el proper dimarts, 2 de juliol aquesta xerrada titulada “La inclusió, factor de salut social” impartida per Eduard Brignani i adreçada a famílies.

Tindrà lloc al Centre Ocupacional de la Fundació Astres a Girona (Carrer Rius Cardener, 32) a les 18h. Per tal d’assistir-hi cal confirmar-ho trucant al 972 21 44 04 i demanar per la Cristina.

 

 

 

, , , ,

Coneixeu l’Ateneu Cooperatiu de les Terres de L’Ebre?

L’Ateneu Cooperatiu de les Terres de l’Ebre és una agrupació d’entitats de l’economia social i cooperativa que des de finals del 2016 va decidir tirar endavant amb el projecte. Actualment l’Ateneu està format per la Fundació Astres, La Fundació Gentis, Fundació Ulldecona, l’Ajuntament d’Amposta, l’Ajuntament d’Ulldecona i les Cooperatives Surt de Casa, ALC Assessors, EPI (Energia Per a la Igualtat) i Cresol.

L’objectiu principal de l’ateneu és la creació de cooperatives i el foment de l’economia social al territori. Formen l’equip tècnic de l’Ateneu els representants de les entitats agrupades assumint diferents àrees dels eixos a executar. També hi ha un equip tècnic que desenvolupa les activitats de l’ateneu, com el Carlos Lamote responsable de l’ateneu, la Judit Jornet responsable de l’àrea de dinamització, el Pep Simó responsable de l’àrea de educació i comunicació, la Sofia Arques responsable dels acompanyaments a la creació i consolidació de cooperatives i la Mirna Boix coordinadora de l’equip tècnic de l’Ateneu Cooperatiu.

L’ateneu actua realitzant acompanyaments, tallers, mapa de l’economia social, relleu empresarial, etc. Destaca la Fira Àgora, la fira de l’economia social a les Terres de l’Ebre que es va celebrar el passat 11 de maig a Ulldecona sent un èxit de participació. Concretament es desenvolupen  accions que fomentin l’emprenedoria social, com el programa CoopCrea de creació de cooperatives on acompanyen als emprenedors durant tot el procés, des de la creació del pla d’empresa a la recerca de finançament o la constitució de la mateixa cooperativa, i també el programa CoopCreix de consolidació de cooperatives, perquè aquelles cooperatives ja existents puguin ampliar el coneixement i el funcionament de cada un dels projectes.

A banda del foment de l’emprenedoria també es fomenten accions puntuals, com projeccions de documentals, el mapa de l’economia social de les Terres de l’Ebre o dins del món educatiu, la realització de tallers FesCoop perquè els alumnes coneguin què és i com funciona l’economia social o la creació de Cooperatives d’alumnes.

A més, des de l’Ateneu es promouen projectes dins l’economia social com l’habitatge cooperatiu, on s’han realitzat diferents accions per a fomentar el model i que aquest sigui més conegut per la població ebrenca. També s’ha fomentat la creació de Grups de consum al territori per tal d’ajudar a aquells interessats a poder fomentar el consum de proximitat sense intermediaris.

 

 

,

Abordar el desenvolupament de les habilitats digitals, d’alfabetització i de numeració

La Residència Can Font i els serveis integrals de Santa coloma de Farners ( Centre ocupacional i Llar Residència), participen de la prova pilot que s’ha endegat en el marc del programa I decide: supported decision making using digital literacy & numeracy skills.

I decide és un Projecte Erasmus+ coliderat per diverses entitats internacionals i a Girona per la Fundació Tutelar de les comarques gironines.

Aquest projecte aborda com el desenvolupament de les habilitats digitals, d’alfabetització i de numeració pot  donar suport a la persona en el control de les seves vides i en la presa de decisions. El projecte se centra en l’aplicació d’habilitats digitals, d’alfabetització i numeració en tres àrees importants de la vida:

  • Finances personals
  • Drets del consumidor
  • Salut personal i Benestar.

Actualment participem de les 3 jornades formatives per entendre bé l’eina i seguidament es posarà en pràctica en diverses persones ateses en els serveis de la Fundació ASTRES a Llorà i Santa coloma de Farners.

Volem agrair a la Fundació tutelar l’oportunitat que ens ofereix per ampliar coneixements i oferir noves eines d’intervenció en l’acompanyament i suport a les persones que atenem.

,

Treballant pel bon tracte a les persones amb discapacitat intel·lectual

 

El passat 29 d’abril, es va iniciar el projecte ” treballant pel bon tracte” en el qual hi participa la Residència Can Font de la Fundació  ASTRES.

En el projecte hi participen 30 serveis d’atenció a persones amb discapacitat intel.lectual pertanyents a Plena Inclusión Espanya.

Aprendrem a utilitzar les eines desenvolupades per PROTEDIS per prevenir i actuar davant les situacions de maltractament que puguin viure les persones amb discapacitat intel.lectual que atenem. El pilotatge del projecte durarà dos anys i hi participen professionals, famílies i persones ateses en els serveis participants.

El passat 29 d’abril es va dur a terme, a Madrid, la primera sessió formativa, on vam compartir amb la resta de serveis participants la fonamentació teòrica del Pla. Hi van assistir, Imma Bellatriu, JosPalà i Glòria Fàbrega. Aquest projecte ens permetrà treballar per tal de trencar la cadena de l’estigma, sensibilitzar i lluitar contra els prejudicis i discriminació associats a la discapacitat intel.lectual i del  desenvolupament, promovent actituds positives.

 

www.plenainclusion.org

http://blogs.uned.es/protedis

, ,

Petita crònica d’un dia a la parada

El dia de sant Jordi Fundació Astres (amb representació de Can Font, el CO de Girona i el CO i Llar Residència de Santa Coloma de Farners) va estar present a diferents parades de les seves respectives poblacions.


El dia de sant Jordi Fundació Astres (amb representació de Can Font, el CO de Girona i el CO i Llar de Santa Coloma de Farners) va estar present a diferents parades de les seves respectives poblacions.

Hi van vendre la bijuteria elaborada especialment per aquell dia i, és clar, les roses més boniques de tota la jornada!

“A Sant Gregori va costar una mica, vam estar tranquil·lets” -ens explica l’Imma Bellatriu, directora tècnica de del CO i de la Llar Residència de Santa Coloma de Farners i de Can Font de Llorà.

“A Santa Coloma, en canvi, vam morir d’èxit. Us podeu creure que a primera hora de la tarda ja havíem venut totes les roses? Santa Coloma és un recurs totalment comunitari, la gent del poble ens coneix molt i la veritat és que va anar molt i molt bé”

 

“És un dia que el gaudim molt i que ens sentim especialment part de la comunitat i de la festa, els nois i noies estan motivadíssims i ens ho encomanen”

Preguntem a la Gemma Quintana, directora tècnica del CO Astres a Girona, sobre com va anar la jornada que ja és tradició: “Una mica com cada any, unes setmanes abans ja comencem a preparar tot el material de bijuteria que necessitem per a aquest dia, per vendre, vaja!

També parlem amb la floristeria perquè ens preparin les roses i llavors organitzem aquell dia per torns. Els mateixos nois i noies del CO decideixen si volen anar a fer després una volteta per la Rambla o bé prefeixen estar a la parada. I en funció de la seva decisió ens organitzem”.

Un dia que comença per a tots i totes ben d’hora. A les set del matí ja van a buscar les roses i a muntar les respectives parades, s’organitzen els torns i els grups. Un educador/a per a quatre usuàries/is, anant-se alternant perquè no es faci llarg. Tot el contrari “És un dia que el gaudim molt i que ens sentim especialment part de la comunitat i de la festa, els nois i noies estan motivadíssims i ens ho encomanen”. Perquè és el dia de les roses i els llibres, de l’amor (i perquè també es fan dinerets, val a dir-ho! diners que es reinverteixen en fer alguna activitat lúdica al Centre Ocupacional): “Un dinar, una barbacoa, anar-nos-en de colònies i passar una nit fora… En tot això reverteix l’esforç il·lusionant d’aquest dia” -Ens explica la Gemma.

Finalment, les dues directores tècniques coincideixen en les implicacions positives d’aquesta jornada. Aquesta part de veure que tota acció té unes conseqüencies, que tota la feina que hi ha abans, es tradueix en fruits que es gaudeixen i que neixen de l’esforç, la il·lusió i la perseverança. Que per molts anys poguem gaudir d’aquesta diada!

 

 

, ,

Sergi de Meià combina el seu art culinari amb el producte del Rebost de Can Moragues

Sergi de Meià combina el seu art culinari amb el producte del Rebost de Can Moragues sota la filosofia “bo és bo” per a crear una carta ecològica, de proximitat, de qualitat, i amb un fort arrelament al territori, social i cultural,  que es converteix en una experiència gastronòmica sense precedents.

Sergi de Meià, premi nacional al cuiner jove de l’any de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia l’any 2009, President de la Fundació Institut Català de la Cuina i membre del moviment Slow Food, és una de les icones de la cuina ecològica de proximitat i amb tradició a Catalunya. Posar en valor les receptes catalanes tradicionals, la cuina ecològica de proximitat i l’origen del producte  ha estat un dels seus principals objectius i dedicacions en els darrers anys. Entén el menjar com un plaer però destaca la importància de prendre consciència cap a la natura i la responsabilitat que tenim amb el medi ambient. Ell s’identifica amb la filosofia slow-food com una altra manera d’entendre la gastronomia, redescobrint la màgia del producte que és bo per qui el consumeix, per a qui el produeix i per al planeta.

El Rebost de Can Moragues és un espai de restauració amb botiga que té un estret vincle amb les estacions de l’any, on el producte fresc és de proximitat i d’Alt Valor Natural, i els plats s’adapten als productes ecològics de temporada. Els grans protagonistes del Rebost són els pagesos i els seus productes únics de varietats locals: aquells que els nostres avis i àvies cultivaven. Aquests es cultiven amb agricultura d’Alt Valor Natural; una producció ecològica que fomenta la biodiversitat i millora la natura. Per a poder dur a terme aquesta pràctica la Fundació Emys, fundació ambiental sense ànim de lucre que està al darrere del Rebost, com a experta en agricultura d’Alt Valor Natural, utilitza els acords en custòdia per acompanyar als pagesos i pageses de confiança en la gestió sostenible de les seves produccions.

És per això que quan Sergi de Meià i El Rebost de Can Moragues es troben només en poden sorgir coses extraordinàriament bones. La filosofia del xef encaixa perfectament amb filosofia que Fundació Emys vol fomentar a través del Rebost de Can Moragues amb la custòdia del territori. La nova carta es centra en la qualitat gastronòmica que potencia la qualitat del producte saludable i sostenible. En tots els plats el protagonista n’és l’ingredient de proximitat i de temporada, fent de salvaguarda dels gustos ancestrals i custodiant la cultura de la nostra terra. Plats com el picadillo de xai, els bunyols de mesclum, l’estofat de mongetes i cansalada o la sopa de farigola i pa són exemples del que podrem trobar en aquesta nova carta, senzilla però de gran qualitat i assequible per a tothom. La presentació de la carta serà el dia 27 d’abril.

Aquest projecte conjunt ens demostra que podem gaudir d’una gastronomia de qualitat que troba l’equilibri amb el territori i les persones; a través de pràctiques sostenibles a nivell ambiental i social, com el foment de la producció ecològica a la comarca o la participació al projecte de persones de col·lectius vulnerables del territori. Tot això ha sigut possible gràcies al finançament i suport de la Fundación Daniel y Nina Carasso i la Generalitat de Catalunya.

Una nova aposta amb una carta que ens farà gaudir del menjar saludable a un altre nivell; bo al degustar-lo, bo pel territori i bo per a les persones que hi viuen.

, ,

Nou projecte del CET de la Fundació Astres a les Terres de l’Ebre: Manteniment de contenidors 

Les companyes de Fundació Astres Terres de l’Ebre ens expliquen que des de començaments d’any hi ha en funcionament aquest servei de manteniment de contenidors i altre mobiliari urbà. Voleu saber-ne més detalls?


Aquest 2019, ha començat el projecte de manteniment de contenidors de superfície a totes les Terres de l’Ebre. Neix de la contractació d’una brigada per part de Xarxa Ambiental, entitat que ja desenvolupa projectes amb el CET a Girona.

Xarxa Ambiental és una cooperativa barcelonina que té com a objectiu la intermediació entre el teixit empresarial i les entitats del tercer sector per tal d’impulsar la integració laboral de persones amb discapacitat. Aquesta entitat treballa per a l’administració pública oferint tota una sèrie de serveis relacionats amb el manteniment, neteja i senyalització de contenidors, mobiliari urbà i zones de joc infantil.

Aquest projecte, que te una durada de quatre anys, ocupa a jornada completa a una brigada formada per un peó amb discapacitat i un oficial. Mitjançant la coordinació amb Xarxa Ambiental i amb l’ajuda d’un aplicatiu mòbil, es planifiquen les rutes que els duran a visitar tots els pobles de les terres de l’Ebre, des del Montisà fins a la Ribera d’Ebre.

Després d’unes setmanes de formació amb els professionals de Xarxa Ambiental al seu taller de Reus, la nostra brigada va començar a operar al carrer amb autonomia a principis de gener.

La seva tasca consisteix en el manteniment in situ dels contenidors suburbans, duent a terme reparacions de tapes, manetes, gomes i pedals, així com la substitució dels adhesius d’informació i senyalització.

, , , ,

“El nostre repte és implicar la comunitat en trobar formes d’atenció més personalitzades”

Núria Curto Ferre (Camarles, 1965). Llicenciada en  Psicologia Clínica de formació, la Núria té una dilatada experiència en el camp social, iniciant-se a principis dels noranta treballant amb menors a càrrec del sistema de protecció. Després d’un recés de 6 anys en l’empresa privada en un altre sector i d’obrir una consulta de psicologia, a finals del 2008 Fundació Resilis li confia la direcció del CRAE Lo Carrilet de Tortosa. El 2013, Fundació Astres engega a Deltebre el projecte La Duna, residència per a persones amb discapacitat intel·lectual i trastorn de conducta, on la Núria s’ocuparà de la coordinació tècnica. Paral·lelament, s’obre el Centre d’Acollia Oikia a Deltebre per atendre joves migrants sense referents familiars (MENA). En ocasió del Dia Mundial del Treball Social parlem amb ella de l’ofici, del dia a dia i del seu punt de vista sobre la realitat de les diferents entitats amb les quals treballa.


 

Tot i que la teva formació inicial no estava encarada al sector social, t’hi has acabat dedicant molts anys. Estàs contenta del camí fet?

Sí, si que estic contenta. Hi vaig arribar gairebé per casualitat i m’hi he quedat. Dedicar-me al mon social és una qüestió de responsabilitat, de justícia, de compromís, d’obrir un camp molt sovint “invisible”. També de descoberta i de repte. Hi ha molta gent que no coneix la infància desemparada o les persones amb necessitats molt especials, vivim en un mon on si la problemàtica no et toca de prop, fem com si no existís i els “excloem” de les nostres vides i de la nostra comunitat. No ens agrada veure allò que no entenem o no coneixem

 

Des que vas començar fins a l’actualitat què penses que ha canviat?

Crec que han canviat les dificultats de les persones que atenem i el com les atenem. Crec que la societat avança poc a poc en el reconeixement dels drets de les persones des del sector social, però avança i això fa que es desenvolupin recursos per a atendre més comunitàriament (pensant amb els infants i joves, es fa una atenció més preventiva on l’ingrés en un centre residencial sigui l’última opció) però al mateix temps  els infants i joves plantegen dificultats més complexes.

 

S’ha de ser d’una determinada manera per dedicar-se al sector social?

Crec que s’ha de ser d’una manera determinada però no et sabria dir de quina. T’has de despullar de prejudicis i mantenir sempre una actitud possibilista, vull dir que t’has d’instaurar en la confiança que gairebé tot és possible, especialment el canvi. També has de ser capaç de cuidar-te, de saber conviure amb el malestar i també saber-te’n separar per poder-hi tornar. Veure i viure la diferència com una oportunitat en la vida, l’oportunitat d’entendre a l’altre i comprendre les realitats diferents.

Aquest és un moment en el que ens plantegem una atenció comunitària però també on ens plantegem recursos cada cop més especialitzats

Quines veus que són les principals dificultats, avui dia, en l’atenció a menors?

En relació a Infància crec que estem immersos en un moment de crisi, no dic res de nou si parlo de l’arribada dels joves estrangers. Aquesta situació ha posat tot el sistema en escac: manca de recursos, no tenir una política de país per a abordar la seua atenció, manca de professionals per atendre’ls, etc.

Però venim d’un període llarg de crisi econòmica i en aquestes situacions qui més pateixen són les persones més vulnerables, per tant infants i joves amb malestars diferents i pocs recursos adaptatius, salut mental i patiment emocional que també desborda el sistema.

Aquest és un moment en el que ens plantegem una atenció comunitària però també on ens plantegem recursos cada cop més especialitzats… És com una contradicció.

 

De tots els oficis del món se n’extreu una ensenyança aplicable a la vida. Quina t’ha aportat a tu dedicar-te al sector social?

Jo he après molt, especialment dels adolescents. He après a tenir diferents mirades d’una mateixa situació, a descobrir que les coses no són com una sempre les havia viscut i a atrevir-me a viure-les com mai havia imaginat, respectant les seues pròpies decisions.

 

Ens podries esbossar el teu dia a dia? La realitat al centre on treballes, amb quines persones tractes, quins son els principals esculls i fortaleses de la tasca que feu, què és el que t’agrada més, etc.

El meu lloc de treball actual no té un dia a dia, cada dia és molt diferent. La coordinació territorial demana estar al cas de molts projectes i programes diferents. És com anar canviant de barret cada cop. Comença el dia abans per preparar on estaré a l’endemà. Em relaciono principalment amb els directors dels serveis que coordino a Terres de l’Ebre, però també amb els professionals d’atenció directa que formen els equips. M’agrada conèixer de molt prop els recursos i això fa que conegue a moltes de les persones que atenem, m’agrada mantenir aquesta miqueta de contacte directe que és des d’on vinc.

Un dels principals esculls és la falta de professionals al territori i la dificultat per atendre les necessitats  de les persones que atenem.

El nostre repte és implicar la nostra comunitat en trobar formes d’atenció més personalitzades i menys segregadores.

M’agrada de la meua feina el contacte amb les persones, escoltar-les, entendre-les, aprendre i aporta el meu punt de vista.

 

I, per acabar, potser la pregunta més difícil:  Què aconsellaries a les persones que compartint les teves aptituds i valors, volen engegar uns estudis de treball social?

 

Uf! No ho sé, que dediquessin part del seu temps a conèixer-se a elles mateixes en profunditat, reconeixent-se a un mateix és un bon camí per reconèixer a l’altre. Potser els diria que fossin molt honestes, amb elles mateixes i amb les persones a qui dedicaran el seu temps.

, , ,

Apropar-se junts a les arts escèniques

El Grup de Teatre Escola Riumar i la Residència La Duna, una sinergia que apropa a les persones amb discapacitat intel·lectual a les arts escèniques. Ens ho expliquen els companys i companyes de la Duna


L’Escola Riumar col·labora amb la Residència La Duna un cop més, amb l’objectiu de fomentar la integració social de les persones amb discapacitat intel·lectual en la pràctica de les arts escèniques. L’art és un mitjà privilegiat d’aprenentatge que potencia l’expressió, la comunicació, la imaginació així com la creativitat, oferint una forma alternativa d’aprendre, fomentant autoestima i el desenvolupament personal d’un mateix.

Els actors gaudeixen de la iniciativa que s’emmarca en l’obra de teatre “La Fada Estella”, una peça que dóna veu al conte editat per Carme Franch, veïna de Deltebre. El conte representa la història de la Fada del Delta anomenada Estella, qui marca el camí de la llum per a que els Reis Mags de l’Orient puguin arribar a totes les cases dels xiquets i xiquetes del municipi.

L’art és un mitjà privilegiat d’aprenentatge que potencia l’expressió

El projecte de convertir el conte en obra de teatre l’il·lumina la Rosa Royo, veïna també de Deltebre, que el converteix en un diàleg on interactuen fins a un total de 26 actors entre residents de La Duna i alumnes del CEIP Riumar.

Com apuntava Aristòtil, el teatre és terapèutic en sí mateix, representa un món en el que tot té cabuda ja que un pot representar qualsevol persona, qualsevol situació, viure realitats que d’una altra forma seria impossible sentir, aprendre de les nostres accions i de la dels altres donat que en el teatre s’actua i s’observa, es pot parar i tornar a començar.

El conte es comercialitza a les llibreries del poble on el 25% dels beneficis van destinats als nois i noies del Grup de Teatre La Duna. En breu us comunicarem com comprar-lo online, mentrestant però, des de La Duna ens oferim a comprar-lo nosaltres i fer-vos-el arribar. L’autora, amb el total de les vendes de la presentació del llibre, va realitzar una primera aportació econòmica de 263€.

El conte es comercialitza a les llibreries del poble on el 25% dels beneficis van destinats als nois i noies del Grup de Teatre La Duna