, ,

El dret de la infància a ser escoltada

marta lamote

Marta Lamote, pedagoga i directora del centre Lo Goleró, de la Fundació Astres, ens comparteix aquest article d’opinió en motiu del Dia Internacional dels Drets dels Infants:

marta lamote

El 20 de novembre celebrem el Dia Universal de la Infància i es commemoren els aniversaris de l’adopció de la Declaració Universal dels Drets de la Infància (1959) i l’aprovació de la Convenció dels Drets de la Infància (1989). Aquesta Convenció, la més universal dels tractats internacionals, estableix una sèrie de drets per a la infància, inclosos els relatius a la vida, la salut i l’educació, el dret a jugar, a la vida familiar, a la protecció enfront de la violència i la discriminació, i a què s’escoltin les seves opinions.

Aquest 2020, potser un dels anys que ara per ara més marcaran el segle XXI, hem volgut fer incidència en un dels drets que més ha quedat vulnerat davant la crisi sanitària que es va desplegar al mes de març. És així com a l’article 12 de la Convenció sobre els drets de la infància es dicta: “Infants i adolescents teniu dret a expressar les vostres opinions i a fer que siguin tingudes en compte, especialment pel que fa als assumptes que us afecten”.

Tots nosaltres, adults, infants, adolescents, gent gran hem vist com s’han aturat les nostres vides i ens hem hagut d’adaptar a un seguit de normes i decrets imposats de la nit al dia. Escola, relacions socials, lleure, assumptes que afecten infants i adolescents han estat tractats sense adjuntar la seva opinió, han restat silenciats. No hem sentit la seva veu, no hem donat veu a tots i totes aquelles, infants i adolescents que segurament tenien propostes diferents, maneres d’actuar diverses dins un món ara de quatre parets. On quedaven el seu dret a jugar, a les relacions socials, el seu dret a ser escoltats i escoltades?

Per a la infància, estar tancada 24 hores a casa pot arribar a ser perjudicial, tan físicament com psicològica. Es va considerar que els gossos sí que necessitaven sortir, havien de mantenir els seus hàbits, des del primer moment que ho van fer. Però van fer falta sis setmanes perquè la infància ho pogués fer. Infants i adolescents no han pogut tenir veu a l’hora de poder mantenir els hàbits com el moviment, sigui d’esport o passeig, el joc, l’educació presencial, les relacions socials. Ningú els hi va preguntar com poder mantenir aquests hàbits sota estrictes normes de confinament.

Quin mecanisme o recurs ens garanteix que s’ha escoltat l’opinió de la infància i adolescència en relació amb els seus interessos i el seu estat emocional, en relació amb el seu entorn familiar, escolar, de temps lliure, de relacions socials? Rebre una educació que fomenti la solidaritat, l’amistat i la justícia entre tothom, també és un dret de la infància. Molts adolescents de 16 a 18 anys i també persones joves universitàries, han vist com les seves trajectòries professionals (la primera feina remunerada, la formació i els programes professionals o les pràctiques acadèmiques), han estat cancel·lades, eliminades, ajornades convertint-se en un dels col·lectius més afectats en aquesta època de crisi.

Els mitjans de comunicació no han fet valer l’esforç de moltes associacions juvenils que des dels valors de la solidaritat i la justícia treballen amb les persones dels seus barris i ciutats. Aquest jovent que no ha volgut quedar-se de braços plegats ha ofert ajuda voluntària de tipus assistencial, psicològica i social a famílies i persones que més ho han necessitat, s’han organitzat sota els valors que han desenvolupat d’una educació que els promou, però no han tingut veu, no se’ls ha escoltat.

La solidaritat, la justícia són valors que prevalen en l’educació que infants i adolescents reben, i aquests valors no els han pogut desplegar, realitzar, en uns moments on l’ajuda era imprescindible i on molts haguessin pogut aportar, com a persones ciutadanes que són, el seu granet de sorra.

Infants i adolescents han vist com les seves activitats socials i de lleure han desaparegut extingint unes relacions que han passat a convertir-se en virtuals i des de la distància. Les mesures de confinament van paralitzar de cop el lleure educatiu, i aquest, com a eina pedagògica i de formació en valors va desaparèixer rere una pantalla, rere una porta. No els hi vam oferir un altaveu per poder proposar mesures més adients per evitar un trencament tan brutal del seu desenvolupament integral. Redactem propostes i projectes per fer partícips a la infància i adolescència, però no hem incorporat la seva mirada en els protocols d’actuació davant la crisi de la COVID-19. En un context com l’actual, on la vulnerabilitat es torna més evident, els hi neguem la veu.

Els drets de la infància i l’adolescència han d’estar en primera línia, cada dia, treballar i proporcionar tots els recursos perquè es compleixin i els fem valer. Però en moments on la societat pateix uns canvis tan dràstics, encara més és quan hem de fer valer aquests drets, perquè són infants, són adolescents, tenen veu i tenen molt a dir.

,

Albert Rosa: “La pandèmia ha fet encara més palès el paper clau de l’atenció social”

albert rosa

La Fundació Astres va néixer fa més de vint anys amb la ferma voluntat de donar una solució inclusiva i integradora a les persones amb diversitat funcional del territori. Desenvolupa projectes, programes i serveis per a l’atenció integral de persones del col·lectiu per a la millora de la seva autonomia.

albert rosa

Així ho ha explicat el gerent de la Fundació Astres, Albert Rosa, en una entrevista a Xarxanet. Entre d’altres temes, Rosa detalla com han après de l’experiència de la primera onada de la pandèmia, l’afectació que ha tingut en les persones amb diversitat funcional, i la demanda que siguin reconeguts els drets del col·lectiu.

Llegeix l’entrevista sencera aquí.

, ,

La Fundació Astres coordinarà el projecte SMARTS

Astres SMARTS

Quin suport es pot oferir a les persones amb discapacitat intel·lectual (PDID) i a les persones amb afeccions de salut mental (PSM) respecte la sexualitat? Quines eines podem donar a aquestes persones, com als professionals, familiars i entitats que els ho donen suport per portar-ho a la pràctica? Com defensem el dret a la sexualitat plena i de qualitat de les persones amb discapacitat intel·lectual i malaltia mental des dels serveis que gestiona la Fundació Astres?

Astres SMARTS

Aquests són algun dels interrogants que el projecte SMARTS (Supporting Me About Rights to Sexuality), vol donar resposta un cop finalitzat aquest projecte finançat per la Unió Europea i del qual la Fundació Astres hi participa activament amb el rol de coordinació.

L’entitat ha estat inclosa en el projecte Erasmus + SMARTS juntament amb 5 organitzacions amb experiència complementària dels països següents: Portugal (Associacao per a recuperació de cidadaos inadaptats da lousa (ARCIL), Grècia (Theotokos) Foundation), Bèlgica (Associació Europea de Proveïdors de Serveis per a persones amb discapacitat-EASPD) i el Regne Unit (Social Care Training ltd). SMARTS té una durada prevista de 36 mesos i una subvenció de 164,925 euros.

Les persones amb discapacitat intel·lectual (PDID) i les persones amb afeccions de salut mental (PSM) com qualsevol altre ésser humà, tenen desitjos sexuals, necessiten relacions afectives i llibertat per expressar la seva sexualitat. En aquest sentit, la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (UNCRPD), ratificada per la Unió Europea, estableix que les Persones amb Discapacitat tenen els mateixos drets humans que tothom en tots els àmbits de la vida. Aquests drets inclouen drets relacionats amb la sexualitat. Tanmateix, normalment, les persones amb discapacitat intel·lectual i afeccions de salut mental no tenen una educació i suport sexual integrals per ajudar-les en la seva vida sexual.

Aquest context canvia lentament. Els responsables polítics i els grups d’interès clau són cada vegada més conscients de la importància d’abordar la sexualitat de PDID i PSM com a dret inherent. Tanmateix, malgrat que s’ha produït un munt d’excel·lent material educatiu per conscienciar i formar-se en matèria de sexualitat, sembla haver tingut un impacte baix fins ara.

El projecte SMARTS pretén passar de la teoria a la pràctica des de dues perspectives:

1) Promocionant la presa de decisions amb suport actiu en contextos de la vida real en el camp de la sexualitat i,

2) promovent la implementació de polítiques i procediments específics de les organitzacios de serveis de suport per abordar millor els problemes de sexualitat.

Els objectius específics del projecte són:

  1. Identificar millor les necessitats de suport de PDID i PSM en el camp de la sexualitat.
  2. Desenvolupar habilitats de PDID i PSM i de les persones proveïdores d’atenció per prendre decisions recolzades en el camp de la sexualitat
  3. Capacitar les persones proveïdores d’atenció per implementar suport pràctic en el camp de la sexualitat.
  4. Crear recursos fàcils d’utilitzar perquè PDID i PSM abordin millor els seus drets en matèria de sexualitat.
  5. Sensibilitzar sobre la necessitat i els mitjans disponibles per abordar suport actiu en el camp de la sexualitat per PDID i PSM
  6. Promoure a nivell local i europeu la importància d’abordar el suport sexual a PDID i PSM

Els impactes esperats a llarg termini del projecte són una major obertura general i una actitud positiva per abordar el tema (encara sovint sensible) de la sexualitat de PDID i PSM tant per les persones ateses com per part de professionals i familiars.

 

,

Els 4 jugadors de la Fundació Astres al Girona FC Genuine ja tenen el seu àlbum de cromos oficial

lliga Genuine

Els 4 jugadors del Girona FC Genuine provinents de la Fundació Astres ja tenen el seu àlbum de Panini. I és que la setmana passada, la Fundación LaLiga i Santander España, juntament amb la col·laboració de Panini, van entregar a l’estadi Montilivi als membres de l’equip gironí l’àlbum de cromos històric amb els equips de persones amb discapacitat intel·lectual que formen la lliga Geniune. A l’acte també hi va ser present el president del Girona, Delfí Geli i tots els jugadors que formen part de l’equip gironí.

lliga Genuine

Els quatre jugadors de Plataforma Educativa són: en Jesús Salinas, en Joaquin González i en Jordi Pasamontes, de Can Font; i en Pere Fontan de la Llar Residència de Santa Coloma.

Es tracta d’una primera edició de la col·lecció oficial de cromos Geniune en la que hi ha els 36 equips d’aquesta competició, amb els més de 1.000 jugadors de tot l’estat, i els més de 160 entrenadors.

El naixement de l’àlbum es remunta al 7 de novembre de 2019, durant la presentació oficial de la tercera temporada de la competició, a la seu de Santander Espanya a Madrid. Durant l’acte, que va comptar amb la presència de Javier Tebas, president de LaLiga; Rami Aboukhair, conseller delegat de Santander Espanya; i Vicente del Bosque, ambaixador de La Lliga Genuine Santander.

, , , , , ,

Capmàs de Nadal i bons desitjos des de La Duna

Ens escriuren els companys i companyes de la Centre Residencial La Duna (projecte de Fundació Astres a Delteble) per explicar-nos un seguit de vivències molt especials que ha tingut lloc a La Duna durant aquestes Festes…


El mes de desembre ha estat un temps d’intensa activitat a La Duna. Com cada any, el mes ha estat divertit i ric en detalls i varietat. Ens han visitat veïns de Deltebre per cantar-nos les aubades de Nadal i també ens hem apropat nosaltres a la comunitat per cantar-les. També hem rebut la visita de diferents partits polítics per felicitar-nos les festes i ens han portat detallets per Nadal.

La Trobada de Famílies a la Duna aquest any ha estat una de les més emotives; hem rebut la visita de l’Erian, corredor de les running series Terres de l’Ebre, que ha volgut homenatjar a en Xavier Sabater, persona atesa de La Duna, entregant-li el seu trofeu i un pòster amb fotografies de totes i cadascuna de les poblacions que el noi ha participat: 9 pobles, 90 quilòmetres.

L’assistència al dinar de Nadal que organitzem tots els anys també va ser tot un èxit; vàrem ser al voltant de cinquanta persones d’entre persones ateses, professionals d’atenció directa i l’equip de cuina del CET. Hem fet cagar el tió, hem cantat nadales i hem menjat neules i torrons.

La nit de cap d’any va estar protagonitzada per una escenografia techno; dj en directe, llums giratòries de discoteca  i cotilló per amenitzar la festa. Després de les dotze campanades, van sonar els brindis i les efusives felicitacions pel nou any. Ha arribat 2020!

Per últim, i no menys important, la matinada de reis, vàrem trobar quantiosos regals a les finestres de les habitacions. A vosaltres us han portat moltes coses els reis?

Des de La Duna us desitgem que aquest any somrigueu, viatgeu i feu més coses de les que us agraden. Que aprengueu de les persones i que aprengueu a equivocar-vos i a aixecar-vos. Que descobriu, creeu, estimeu, enamoreu-vos, somieu… i feu-ho ara, no demà. Recordeu que esteu aquí per a ser FELIÇOS.

 

,

Dinar de Nadal Solidari

“Té un gran valor social que un grup de persones de manera voluntària i desinteressada es moguin per organitzar tota la logística que significa organitzar el dinar solidari i aconseguir un gran nombre d’assistents”


 

El desembre de 2011, un grup de treballadors/es de Telefónica Barcelona, van decidir celebrar de forma diferent el clàssic dinar de Nadal d’empresa. Van convertir un àpat de Nadal en una trobada amb fins solidaris. Des d’aleshores, s’han celebrat dinars solidaris a diverses ciutats de dins i fora de l’Estat espanyol.

A Girona, persones treballadores i persones jubilades de Telefònica-Girona es van reunir per celebrar el seu dinar solidari el passat 29 de novembre, al restaurant “El pati verd” de Girona. Té un gran valor social que un grup de persones de manera voluntària i desinteressada es moguin per organitzar tota la logística que significa organitzar el dinar solidari i aconseguir un gran nombre d’assistents.

Els donatius recaptats seran a favor de la Fundació ASTRES, i en el marc del dinar solidari, Glòria Fàbrega i Anna Suñer, van poder donar a conèixer el projecte d’Astres a totes les persones assistents (unes 70), donant visibilitat a les persones que atenem en els diferents serveis de la fundació.

La donació servirà per dotar de material la sala d’estimulació sensorial i relaxació que el Centre ocupacional de Girona, està apunt d’estrenar.

També es va aprofitar per explicar el projecte d’acolliment familiar.

Agraïm la solidaritat de les persones voluntàries de Telefònica-Girona, que van pensar en nosaltres.

Pepa, Isabel, Maria i Isabel moltíssimes gràcies!!!

 

 

, , , ,

Entrevista a l’Albert Xifra, responsable del Servei ocupacional d’inserció (SOI)  del centre ocupacional de la Fundació Astres de Girona

“Hem de continuar en la línia d’adaptar-nos a les necessitats individuals i col·lectives de les persones que atenem, sempre tenint en compte els seus interessos i anhels”


Albert Xifra i Torrent (Girona, 1983) Des del 2006 l’Albert és el responsable del Servei ocupacional d’inserció (SOI)  del centre ocupacional de la Fundació Astres de Girona. Avui hem volgut parlar amb aquest jove veterà de la gent que, des de la Fundació Astres, procura deixar el seu granet (o granàs) de sorra per millorar la qualitat de vida de les persones per a qui treballen. En el món laboral, té experiència en el camp sanitari, en socorrisme, així com en el món de la música i els espectacles. Tanmateix avui explicarem la seva trajectòria en el camp de persones amb diversitat funcional.

La seva entrada laboral al tercer sector va ser al Consorci Sant Gregori . “Seguidament vaig començar a treballar per FPE a Llar 2000 d’on en guardo molt bon record”-ens explica. Fins que, l’any 2005, va sorgir la oportunitat de treballar al Centre ocupacional de Girona (Fundació Astres) al Servei de Teràpia Ocupacional (STO).

 


 

Com és un dia a la vida de l’Albert Xifra? 

Molt intensa i frenètica ja que em considero una persona molt activa. Quan em llevo comença el compte enrere per poder fer front a les obligacions familiars i planificar el dia. Em desplaço a la feina i comença la jornada! Organitzem el dia i fem una roda de contactes amb persones ateses que estan fent una ACP fora d’Astres.

 

ACP?

Accions individuals que es porten a terme amb les persones ateses amb la col·laboració de les empreses externes, serveis interns i terceres persones per tal de donar resposta a les seves necessitats i/o desitjos.

Doncs com et deia: Quan comencem, aprofitem les primeres hores per facilitar espais de suport a qui ho necessiti. Sempre va bé parlar dels problemes que els preocupen, que són els que ens afecten a tots, bàsicament, però que al centre tenen el lloc, la persona i el moment per compartir-los i, a poder ser, resoldre’ls. Aquell dia potser s’han enfadat amb els pares o han perdut la cartera, o el bus, o tenen algun d’aquests maldecaps. I aquí estem, per a ells i elles, en aquest aspecte. Després, i no hi ha cap contratemps, continuem fent les activitats d’ajustament personal programades i d’ocupació terapèutica.

 

Com ara?

Ui! en fem un munt. Fem esport, ioga, tallers de cuina, anem a fer el toc, etc. Però la que triomfa més, indubtablement, és l’equinoteràpia. Ens n’anem, un cop al mes, prop de Rupià, amb els Ponis de l’Empordà. És una activitat molt agraïda que hem iniciat aquest 2019.

 

“Un èxit que m’afalaga és quan cada dilluns les persones ateses venen contentes i amb ganes d’assistir al servei”.

 

Imatge de grup de les persones ateses al SOI en una sortida a la platja, aquest estiu.

 

Però el dia continua…

Havent dinat, aprofitem per organitzar i anticipar les activitats de l’endemà, comentar com ha anat el dia. És una manera de fer balanç…

 

I si et fem fer balanç a tu, què és el que t’agrada més de la teva feina?

Uf! te’n faria un llistat…

 

Som-hi!

  • Entendre i acompanyar cada persona atesa en el seu dia a dia.
  • Viure d’aprop i sentir-se partícip dels petits i grans èxits aconseguits per les persones ateses.
  • Assolir les diferents competències que requereix el lloc de feina ja que cal ser polifacètic i donar resposta a un ventall d’àrees ben diverses.
  • Tractar amb clients externs, aprendre nous processos productius i optimitzar-los adaptant-los a les capacitats de casda persona.
  • Mantenir els espais i instal·lacions del servei al dia, amb la seva documentació… i, sobretot, la capacitat d’adaptació al canvi i d’improvisació.

 

Adaptació, canvi, improvització… tot plegat és com una mena de gimnàstica mental constant… I ja és bo això?

I tant! Sovint sorgeixen imprevistos que obliguen a canviar de plans (avaries mecàniques, pics de feina, indisposició d’alguna persona, manca d’ocupació terapèutica, etc.). Cal fer-hi front amb urgència i eficàcia. I això és bo, és clar.

 

No podem canviar la realitat, però sí com l’encarem…

Exacte! I un èxit que m’afalaga és quan cada dilluns les persones ateses venen contentes i amb ganes d’assistir al servei.

 

I quines són les principals dificultats amb les que us trobeu? Algunes de superades amb els anys i algunes que es mantenen estructurals, suposo…

Un dels problemes més habituals, com et comentava, és el no tenir un flux de feina constant. El servei ocupacional d’inserció ha de realitzar el 75 % de la jornada fent activitat d’ocupació terapèutica, normalment feines de manipulats. Quan no tenim cap comanda de clients externs no podem realitzar treball en cadena. Per solventar aquesta situació, ens hem reinventat i realitzem tasques de manteniment i producte propi.

 

Persones usuàries del SOI d’Astres en una de les seves tasques de manipulats. Aquí els pots de Perfums Bach.

 

I, per anar acabant, quins penses que són els principals reptes de futur que teniu?

Ens estem de replantejant els objectius del servei. Tot i no haver fet una inserció laboral des de fa temps (en part degut a  la situació actual del sector)  el servei “ funciona” i l’èxit no el dona el nombre de persones inserides cada any. “Funciona” vol dir que les persones que atenem tenen una bona qualitat de vida. Que en comptes de vetllar per fer insercions laborals de cares a un futur proper, hem de continuar en la línia d’ adaptar-nos a les necessitats individuals i col·lectives, intentant implementar ACP’s a totes les persones ateses, tenint en compte els seus interessos i anhels.

 

No sembla pas fàcil!

No. Però procurem fer-ho. I aquestes petites accions són grans injeccions d’oxigen per les persones que atenem, n’estic segur. Pensa que hem aconseguit formalitzar convenis de voluntariat amb residències canines, centres de jardineria, amb la xarxa de centres cívics, etc. A més, a nivell intern, hem delegat tasques i responsabilitats de caire administratiu a persones ateses. Properament, firmarem un conveni amb una empresa de transports perquè una persona atesa pugui realitzar una de les seves il·lusions que és anar en un camió.

 

“Aquestes petites accions són grans injeccions d’oxigen per les persones que atenem”

 

Voldria aclarir, però, que en cap cas aquestes accions estan dirigides a fins productius. Totes  tenen l’objectiu que les persones se sentin realitzades. Certament, en ocasions ens veiem apel·lats a extralimitar-nos en les nostres tasques, estirar de xarxa social. Però els fruits de la implicació de tothom qui els envolta són molt positius. Per tant, el repte de futur és continuar amb aquesta línia i, paral·lelament, buscar un recurs que s’adapti a les persones ateses que s’estan envellint. La realitat és aquesta. Haurem de reinventar-nos i adaptar el servei per les persones que s’estan fent grans.

 

Realment, l’envelliment d’aquetes persones és un repte per part de tots… El futur se’ns abraona…

Sí, i per part nostre, el que ens queda és proporcionar-los accions centrades en les persones que siguin més lúdiques, més flexibles, més adaptades i dotades d’acompanyaments, si cal, per tal de donar una bona qualitat de vida i benestar a les persones ateses.

Continuem!

Des del SOI, una altra tasca és aquesta que els proporciona Embalatges Carbonell

 

I per molts anys, Albert. Moltes gràcies a tu i a totes les persones del SOI i l’STO  pel vostre esperit i la vostra feina.

 

Voleu saber-ne més del Centre Ocupacional de la Fundació Astres a Girona? Aquí hi vam dedicar un article.

 

,

10 anys de Can Font

Sota el lema “Aprèn del passat, viu el present, treballa pel teu futur” ens escriuen les companyes de Fundació Astres per explicar-nos la celebració d’un aniversari molt especial: el 10è de la residència Can Font de Llorà. 


“Després de 10 anys, continua alta la motivació per continuar treballant perquè millori la qualitat de vida de les persones que atenem i la de les seves famílies”

El passat dia 9 d’Octubre vam celebrar el desè aniversari de la Residència Cant Font, la qual centra la seva activitat en atendre a persones amb discapacitat intel.lectual i trastorns de conducta des del 2009.

Professionals i persones ateses a Cant Font vam passar tot el dia a la hípica de Can Forellac, a Sils, on la música i la natura van ser els ingredients principals de la celebració.

Al llarg del matí vam poder gaudir de l’actuació de JAU F, Maken Row i Enest Prana i la programació va continuar amb la visualització de molts d’aquells petits moments que s’han anat enregistrant al llarg d’aquests deu anys, un dinar preparat amb molt de caliu capaç de satisfer el més exigents i amb un pastís com a cloenda.

Per finalitzar la jornada, tothom que va voler,  va disposar d’un espai per expressar-se lliurement i on es va aprofitar per cantar, recitar i, en general, fer partícip a tothom del què ha significat Can Font per cadascuna de les persones ateses i per cadascun dels professionals i  de quina trajectòria queda per recórrer.

Aquesta celebració va ser possible gràcies a la participació de totes les persones treballadores de Can font, les persones ateses i  la desinteressada col.laboració del Sr. Pep Bosch i la hípica Can Forellac, a qui volem expressar el nostre agraïment pel seu compromís i dedicació.

Després de 10 anys, continua alta la motivació per continuar treballant per què millori la qualitat de vida de les persones que atenem i la de les seves famílies.  El viatge continua…

Les persones usuàries i professionals de Can Font celebrant el 10è aniversari de la residència

 

Voleu saber més coses de Can Font? Us deixem aquest article que li vam dedicar

, , ,

10 d’Octubre: Dia Mundial de la Salut Mental

Aquest dijous, dia 10 d’octubre, El Centre Residencial La Duna (Fundació Astres) celebra el Dia Mundial de la Salut Mental, en el qual buscarà, de nou, concentrar l’atenció i la participació  en la pròpia comunitat de Deltebre. Ens escriuen des de Deltebre:


Per Gemma Navarro, psicòloga de La Duna

“Les creences, les actituds i les reaccions socials incideixen en gran mesura a la vida de les persones amb malaltia mental”.  

Les creences, les actituds i les reaccions socials incideixen en gran mesura a la vida de les persones amb malaltia mental. Hem de ser conscients que darrera de cada malaltia mental, hi ha una persona que la posiciona com a eix central en la seva biografia, com la seva marca, la seva essència. En massa ocasions la societat utilitza etiquetes amb marca negativa per parlar de salut mental; el boig, la depressiva, el maníac, el psicòtic, etc. Etiquetatges que donen peu a l’exclusió, a la diferència i a la desigualtat social.

El nostre dia a dia és el de potenciar l’aprenentatge i expressió de nous comportaments per afavorir mecanismes d’autogovern i de resposta. Busquem noves oportunitats, noves formes de fer. Busquem desaprendre conductes per aprendre’n de noves. No es tracta d’obviar les dificultats, la discapacitat ni els factors de risc, sinó d’invertir energia durant tot un procés de descoberta i d’apropament global sobre la pròpia valua i el reconeixement de la seva persona dins una comunitat local. Pertànyer a un espai o grup social és vital.

En massa ocasions la societat utilitza etiquetes amb marca negativa per parlar de salut mental

La interacció directa en i amb la comunitat local és un dels eixos transversals del nostre projecte de centre. Des de La Duna considerem la nostra pròpia Comunitat la xarxa més valuosa i significativa. La comunitat ens ofereix la proximitat, fonamental per treballar des d’una atenció integral i integrada, per crear vincles socials i de confiança i per fomentar el sentiment de pertinença i context. És per això que ens esforcen en obrir-nos cap a ella i aprofitar tots els recursos que ens ofereix, tant a nivell institucional com a nivell de teixit associatiu.

Donar resposta a les persones usuàries que pateixen malaltia mental requereix de la comprensió i coresponsabilitat ciutadana

Donar resposta a les persones usuàries que pateixen malaltia mental requereix de la comprensió i coresponsabilitat ciutadana. Els ciutadans hem de portar a terme accions i establir compromisos per a l’execució; la xarxa ha de reconèixer la importància que pren la integració social en el desenvolupament del individu i és necessari incidir-hi per tal d’afavorir la inclusió, assegurar la participació en la presa de decisions que afecta a les seves vides i l’accés als seus drets fonamentals.

Aprofitant  els serveis i recursos de la nostra Comunitat consolidem la nostra presència participativa al Festival Deltebre Dansa (Festival de dansa internacional), participem de les festes del poble (Carnestoltes, Festa Major, Mercat i Fires, Cavalcada de Reis, etc.), som usuaris habituals de la Biblioteca Municipal i també participem activament amb escoles, associacions esportives, etc. El Grup de Teatre La Duna i l’Escola Riumar és un clar exemple també de com a través dels espectacles, hem aconseguit fer caure el mur d’estereotips i pors que aïllen i fan invisibles aquestes persones i demostrar que ningú pot ser prejutjar per la seva condició. 

Usuàries i usuaris de La Residència Duna en una anterior celebració del Dia Mundial de la Salut Mental

 

Voleu saber més sobre La Duna? Llegiu aquest article que els vam dedicar

, , , ,

Ball al so de l’himne del dia de la Terra

Ens escriuren de del Centre residencial La Duna (Fundació Astres) per explicar-nos que els seus  usuaris i usuàries han  mostrat el seu suport a la vaga mundial pel clima, tot adherint-se a les mobilitzacions que es van convocar  convocar a Deltebre.


“Hem contribuït en aquesta onada reivindicativa en la participació de diferents actes”

El passat dijous participàvem en un col·loqui a Ràdio Delta, la ràdio de Deltebre, on animàvem a la ciutadania ebrenca a la mobilització i els convocàvem a la concentració que s’havia organitzat a Deltebre davant la realitat d’emergència climàtica i per defensar, en especial, lo nostre Delta. La concentració es va realitzar al Pont Lo Passador, una icona emblemàtica del terreno.

Usuaris i ususàries de La Duna participant de la concentració al pont Lo Passador

Allà van utilitzar la cançó Mama Tierra de Macaco, al so de MOVING, que pretén sensibilitzar-nos en el respecte i la cura del planeta en què vivim.

A la Duna anem més enllà i hem decidit que per continuar en la conscienciació davant l’emergència climàtica, aquest dijous 3 d’octubre serà un dia sense l’ús de vehicles al centre.

Us hi  animem!

Participant al col·loqui de Ràdio Delta en ocasió del dia del Clima

Voleu saber més de la Duna? Llegiu aquest article que els vam dedicar