,

Lo Pont, finalista al IV Call for good practices 2020

lo pont

El CFA Lo Pont de la Fundació Gentis ha estat un dels dos finalistes del European Network of Innovation for Inclusion en la IV Call for good practices 2020. El centre va presentar-se a la convocatòria amb la bona pràctica que porten a terme amb joves en risc d’exclusió social de 16 a 24 anys amb l’objectiu d’aconseguir-ne el retorn al sistema educatiu o la inserció laboral.

lo pont

Com a reconeixement, els integrants de la proposta podran assistir l’any vinent a la conferència europea que organitza l’European Network of Innovation for Inclusion, així com fer visites a altres centres, rebre’n a Lo Pont i participar en formacions.

 

Entre les diferències que el centre va argumentar en la seva gestió hi ha:

1) Abordar la dispersió territorial i la ruralitat: les Terres de l’Ebre (on s’implementa la pràctica) és una zona rural caracteritzada per una densitat de població molt baixa i dispersa. A més, les comunicacions en transport públic són molt escasses. És per aquest motiu que disposem d’un model descentralitzat de serveis a diferents municipis per tal de millorar l’accés a joves amb risc d’exclusió social, usuaris dels serveis.

2) Recursos Km 0: utilització i coordinació amb tots els recursos i agents que el territori pot proporcionar per desenvolupar i treballar conjuntament per assolir el projecte professional i vital de la o el jove.

3) Enfocament 360 graus: La persona aprèn dins i fora del centre de formació, durant i fora de l’horari escolar. Per tant, la comunitat també és responsable del seu aprenentatge. Per això ens coordinem amb la seva xarxa personal i professional per garantir la bona adquisició del seu aprenentatge.

4) Enfocament centrat en la persona: La persona se situa al centre del servei i és tractada com a primera persona. El suport se centra a assolir les aspiracions de la persona i adaptar-se a les seves necessitats i circumstàncies úniques.

 

Què és la Xarxa Europea d’Innovació per a la Inclusió?

Representem una nova forma de cooperació entre entitats europees que abans no estaven connectades però que estan unides per un repte social.

Busquem solucions innovadores per resoldre problemes complexos i reptes de la nostra societat, com la inclusió sociolaboral dels grups més desfavorits.

El repte de la inclusió sociolaboral és global i ha de ser treballat a aquesta escala encara integrant de forma localment i adaptat a cada context.

 

Podeu veure els finalistes aquí: http://www.europeannetforinclusion.org/call-good-practices-2020-1

, ,

Resilis i Gentis a Reto Futuro 2020

Dos equips de Plataforma Educativa van ser presents la setmana passada a la fase final de Reto Futuro 2020, un programa d’emprenedoria social dirigit a joves en situació de vulnerabilitat perquè, mitjançant continguts educatius, eines tecnològiques accessibles i acompanyament de mentors, puguin viure una experiència formativa i transformadora que els prepari per a un futur que poden crear.

HaragApp Next Station

L’equip del pis assistit Tiana de la Fundació Resilis va ser un dels guanyadors de la convocatòria d’aquest any amb el projecte HaragApp. Sota el nom Next Station, l’equip va voler donar resposta al repte de contribuir a la realització del projecte migratori de les persones amb una app: HaragApp crea una comunitat que s’interrelaciona a partir de quatre perfils d’usuari/a diferents: Somniador/a, Recent arribat/da, Autòcton/a i Expert/a. Aquest darrer perfil és clau per a una òptima gestió de les propostes i les demandes d’ajuda que s’organitzen gràcies a l’app.

Next Station està format pels usuaris del pis Mohamed El Abyad, Mohamed Zallali i Mohamed Seroukh; l’educador Jordi Rieradevall; la facilitadora Diana Ballart; i l’entrenador Mateo Pereira.

Connecting Towns

Connecting Towns

Per la seva part, el CFA Lo Pont de la Fundació Gentis, també va ser finalista d’aquest programa. I tot i no ser un dels guanyadors, l’equip responsable del centre ha decidit executar el projecte igualment. Es tracta de “Connecting Towns” i ha estat motivat pel confinament que hem viscut arran de la COVID-19. Aquest vol construir la relació entre els diferents agents del municipi més enllà de la presencialitat. És un projecte de connexió de les persones, el petit comerç i el voluntariat. Perquè si mai hem de viure un altre període com aquest les relacions entre persones i el comerç local de proximitat, gràcies a l’app i el voluntariat que promou tinguin una sortida.

Enhorabona equips!

, , ,

Continuen l’emprenedoria i la gestió del talent al projecte Incuba Dones

 

Aquest gener 2020 es reprenen les activitats formatives en Emprenedoria i Gestió del Talent al projecte Incuba Dones, promocionat per la Fundació Utopia, i construït coralment amb diferents organitzacions i entitats de Barcelona, entre elles, la Fundació Gentis.

Un any més gràcies al Suport de l’institut Català de la Dona, la Diputació de Barcelona i altres finançadors i col.laboradors, hem pogut oferir una formació de qualitat i enfocada a la millora de les oportunitats per les dones en situació vulnerable i atur de llarga durada.

 

,

El recurs de Primera Oportunitat al congrés INCLUSIÓ.CAT

“Estem molt satisfets d’haver pogut aprofitar l’oportunitat de contribuir a la construcció del coneixement científic en l’àmbit de l’acció social. Continuarem treballant-hi amb molta empenta per a que les persones amb limitacions funcionals puguin rebre les atencions necessàries a casa seva o des d’institucions vinculades a la comunitat”. Amb aquestes paraules, la Patrícia Perez, l’Efren Cofiné i la Tere Gomez clouen aquest text que aquí us deixem per explicar-nos la seva experiència al Congrés INCLUSIÓ.CAT. Els companys de Fundació Gentis es van centrar en explicar el recurs de Primera Oportunitat, una porta d’entrada a la xarxa comunitària per als joves que migren sols.


Els passats 3 i 4 de juliol va tenir lloc la segona edició del Congrés de l’Acció Social inclusió.cat organitzat per la Universitat de Vic i el Departament d’Afers Socials, Treball i Famílies, abordant en profunditat la promoció de l’autonomia personal i l’atenció des de la proximitat, elements indispensables d’un sistema que amplïi la seva cobertura i intervingui abans en l’entorn més proper de les persones.

En aquest espai de difusió i gestió de coneixement de i des de la intervenció social el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, Chakir El Homrani, va presentar les bases del pla estratègic de Serveis Socials: es planteja un model que prioritza les intervencions apoderadores i de base comunitària, emfatitzant les fortaleses individuals i col·lectives i els suports relacionals, com a elements clau del benestar social prestant molta atenció a la prevenció i anticipació.

Els eixos temàtics de treball que es van anant desenvolupant entre conferències i taules de treball paral·leles, van ser els següents:

  • Preparar el sistema de Serveis Socials per a l’envelliment de la població.
  • La Gestió de la innovació en els Serveis Socials.
  • Models europeus de promoció de l’autonomia personal: cas danès i cas holandès.
  • Cap a nous models organitzatius centrats en les persones.
  • Atenció primària social i sanitària: cap a l’atenció integrada.
  • Prevenció i atenció integrada en l’entorn domiciliari i comunitari.
  • Models organitzatius i plataformes de serveis.
  • Solucions tecnològiques.

En el marc de l’eix “Models organitzatius i plataformes de serveis” vam poder presentar pòster científic per socialitzar amb evidències una experiència comunitària i inclusiva:  El recurs de Primera Oportunitat, una porta d’entrada a la xarxa comunitària per als joves que migren sols.

Reptes

Tant l’educació com a dret, com els plantejaments de l’educació per a tothom, constitueixen pilars per reflexionar sobre la construcció de societats justes, cohesionades i solidàries. L’arribada de joves que migren sols a Catalunya posa sobre la taula la necessitat d’una intervenció socioeducativa diferent per donar una resposta adequada a aquests joves que estan vivint situacions de vulnerabilitat i desprotecció.

La realitat on s’emmarca l’experiència que presentem és complexa.

En primer lloc pel col·lectiu destinatari, joves amb experiències de vida que els duen a emigrar prematurament sense acompanyament per trobar una solució a la seva situació personal i familiar al seu país d’origen. Gairebé el 80% d’aquests joves arriben al nostre territori sense educació secundària i sense conèixer l’idioma, fet que comporta dificultats de comunicació i relació evidents, i que a més són imprescindibles per seguir amb el seu procés de plena inclusió.

En segon lloc, pel marc legal vigent que els situa en un estat de privació de drets i d’extrema vulnerabilitat. Fins que els joves no estan tutelats i/o amb una orientació clara de mesura i recurs no s’inicia el procés administratiu per regularitzar la seva estada. Amb una situació administrativa irregular difícilment poden accedir a accions formatives d’ensenyament reglat o ocupacional.

El recurs de Primera Oportunitat, té com a repte donar una resposta urgent i singular a aquesta problemàtica a través de l’acompanyament i de processos de transició dels joves que migren sols, compartint en les actuacions una perspectiva inclusiva de base comunitària.

Intervenció

La intervenció s’ha construït entorn a dos grups de 30 joves entre 16 i 18 anys, un a Girona i un a Amposta, a partir del curs 2018-2019. Tot i la singularitat territorial i qüestions d’accés i derivació de les persones participants, pivota sobre una base metodològica comuna. Es tracta d’un servei d’acompanyament i formació instrumental i prelaboral de transició per a joves que migren sols. S’inspira en els fonaments teòrics i metodològics de les aules d’acollida del Pla per a la Llengua i la Cohesió en els territoris, les Escoles de Segona Oportunitat i el model de competències professionals elaborat des de l’ISFOL.

Al recurs tenen l’oportunitat i l’espai per millorar les seves competències bàsiques i transversals crítiques per accedir a la xarxa de recursos socioeducatius comunitaris necessaris per donar resposta a les seves diverses situacions. Els participants necessiten itineraris d’orientació i formació propis que facilitin, el més ràpid possible, el seu projecte d’autonomia i emancipació.

La inclusió es veu com el procés per identificar i respondre a la diversitat de les necessitats dels  joves a través de la major participació en l’aprenentatge, les cultures i les comunitats, i reduint l’exclusió en la formació.

S’incorporen canvis i modificacions en continguts, aproximacions, estructures i estratègies existents amb una visió comuna que inclou a tots els joves des d’una intervenció comunitària de tres fases: acollida, itinerari de Projecte Vital i el suport entorn educatiu i laboral

Resultats

Aquesta primera experiència s’ha centrat en millorar les possibilitats de comunicació dels joves, en què coneguin el context laboral del territori i en realitzar una aproximació tecnicoprofessional a diferents ocupacions.

S’ha aconseguit que els participants aprenguin els aspectes clau de l’idioma en un període d’entre un i quatre mesos, durada mitja de la intervenció, millorant la seva comprensió oral i escrita, i treballant alhora cadascuna de les competències instrumentals bàsiques que els permetran una adaptació plena.

El 60% del joves que han passat pel recurs han realitzat el seu pla de treball socioeducatiu plantejat i així han pogut accedir a altres recursos formatius, educatius i/o laborals per continuar creixent competencialment.

S’ha obtingut indicadors que mostren interessos dels joves per la pràctica esportiva i per projectes de voluntariat social i comunitari.

Actualment la meitat del grup de joves estan realitzant el seu itinerari.

Conclusions

  • L’experiència ha provocat un impacte comunitari en l’organització dels Serveis Socials i les altres organitzacions del territori, fent aflorar un circuït d’accés pels joves al recurs de Primera Oportunitat compartint guies de pràctica i protocols d’atenció.
  • Es posen en valor els recursos del territori, aprofitant-los per facilitar l’acompanyament i incorporació del jove a la seva comunitat de referència.
  •  S’ha evidenciat que en l’àmbit local és més fàcil generar recursos específics per la població que ho requereixi. Per a què la inclusió arribi s’ha de negociar en el context concret d’actuació.
  • El jove no podrà aprendre a relacionar-se socialment si no és en formats on se l’accepti i pugui desenvolupar aquestes relacions, tampoc podrà incrementar l’autonomia simplement entrenant-la individualment, perquè la major part dels problemes es resolen en l’àmbit social. S’evidencia la necessitat de participació a la comunitat.

Estem molt satisfets d’haver pogut aprofitar l’oportunitat de contribuir a la construcció del coneixement científic en l’àmbit de l’acció social. Continuarem treballant-hi amb molta empenta per a que les persones amb limitacions funcionals puguin rebre les atencions necessàries a casa seva o des d’institucions vinculades a la comunitat.

Efren, Tere i Patrícia

Fundació Gentis


, , , ,

Coneixeu l’Ateneu Cooperatiu de les Terres de L’Ebre?

L’Ateneu Cooperatiu de les Terres de l’Ebre és una agrupació d’entitats de l’economia social i cooperativa que des de finals del 2016 va decidir tirar endavant amb el projecte. Actualment l’Ateneu està format per la Fundació Astres, La Fundació Gentis, Fundació Ulldecona, l’Ajuntament d’Amposta, l’Ajuntament d’Ulldecona i les Cooperatives Surt de Casa, ALC Assessors, EPI (Energia Per a la Igualtat) i Cresol.

L’objectiu principal de l’ateneu és la creació de cooperatives i el foment de l’economia social al territori. Formen l’equip tècnic de l’Ateneu els representants de les entitats agrupades assumint diferents àrees dels eixos a executar. També hi ha un equip tècnic que desenvolupa les activitats de l’ateneu, com el Carlos Lamote responsable de l’ateneu, la Judit Jornet responsable de l’àrea de dinamització, el Pep Simó responsable de l’àrea de educació i comunicació, la Sofia Arques responsable dels acompanyaments a la creació i consolidació de cooperatives i la Mirna Boix coordinadora de l’equip tècnic de l’Ateneu Cooperatiu.

L’ateneu actua realitzant acompanyaments, tallers, mapa de l’economia social, relleu empresarial, etc. Destaca la Fira Àgora, la fira de l’economia social a les Terres de l’Ebre que es va celebrar el passat 11 de maig a Ulldecona sent un èxit de participació. Concretament es desenvolupen  accions que fomentin l’emprenedoria social, com el programa CoopCrea de creació de cooperatives on acompanyen als emprenedors durant tot el procés, des de la creació del pla d’empresa a la recerca de finançament o la constitució de la mateixa cooperativa, i també el programa CoopCreix de consolidació de cooperatives, perquè aquelles cooperatives ja existents puguin ampliar el coneixement i el funcionament de cada un dels projectes.

A banda del foment de l’emprenedoria també es fomenten accions puntuals, com projeccions de documentals, el mapa de l’economia social de les Terres de l’Ebre o dins del món educatiu, la realització de tallers FesCoop perquè els alumnes coneguin què és i com funciona l’economia social o la creació de Cooperatives d’alumnes.

A més, des de l’Ateneu es promouen projectes dins l’economia social com l’habitatge cooperatiu, on s’han realitzat diferents accions per a fomentar el model i que aquest sigui més conegut per la població ebrenca. També s’ha fomentat la creació de Grups de consum al territori per tal d’ajudar a aquells interessats a poder fomentar el consum de proximitat sense intermediaris.

 

 

,

BLANES IMPULSA EL COOPERATIVISME

Aquest divendres s’han portat a terme 2 xerrades-taller sobre cooperativisme  al municipi de Blanes, concretament a l’Àrea de Promoció de la Ciutat, promogudes pel propi ajuntament i el Cercle Selva dels Ateneus Cooperatius de les Terres Gironines (ACGI).

Els tallers, a càrrec d’ IDÀRIA, han generat una gran expectativa: 70 persones han participat activament, entre emprenedors, joves del Centre de Noves Oportunitats i persones en recerca activa de feina.

IDÀRIA és una cooperativa d’inserció que recentment s’ha incorporat al grup Plataforma Educativa, i que pretén la recuperació i dinamització socioeconòmica del territori generant ocupació (amb projectes com “La Carbonera”, el “Conrea’t” o altres singulars com el projecte “Bosc”).

Dimarts de la setmana vinent es tornaran a obrir novament 2 espais a l’Àrea de promoció de la Ciutat de Blanes per continuar explicant els valors cooperativistes a les persones usuàries del servei.

Aquesta col·laboració entre Ajuntament, Cercle Selva d’Ateneus i Cooperatives  del Territori ha estat possible gràcies a la voluntat política d’impulsar aquest tipus de polítiques al municipi de Blanes.

Els Ateneus Cooperatius de les Terres Gironines és una iniciativa de la Generalitat de Catalunya impulsada per Fundació Gentis (Plataforma Educativa).

,

Jornada socioeducativa a Terres de l’Ebre per tractar la implementació de la inclusió a les escoles.

El 25 d’abril, la Sala Emili Vives del Consell Comarcal
del Montsià acollirà aquesta jornada, dirigida a tots els agents de la comunitat educativa de les Terres de l’Ebre


El Centre de Formació d’Adults Lo Pont de la Fundació Privada Gentis, organitza la
primera jornada socioeducativa al territori per  tractar la implementació de la inclusió
a les escoles.

Aquesta jornada té com a objectiu compartir amb professionals i comunitat educativa
la seva experiència en la participació d’un projecte europeu d’inclusió per a persones
amb discapacitat i també donar a conèixer les bones pràctiques que es realitzen a les
Terres de l’Ebre.

La idea neix de la participació d’una entitat col•laboradora, Plataforma Educativa, dins
d’un projecte internacional europeu emmarcat en el programa Erasmus + , en el que
han pogut implicar-se diferents àmbits de la comunitat educativa i entitats de diferents
països: Àustria, Alemanya, Finlàndia, Bèlgica, Catalunya i Comunitat Valenciana.
Aquesta Jornada també pretén tractar i contextualitzar les polítiques d’inclusives a
l’aula d’acord a la normativa actual. I per aquest motiu també es comptarà amb
diferents experiències, des d’un marc general a nivell europeu i des d’un marc concret
aportant bones pràctiques desenvolupades al territori.

Volem crear un punt de reflexió i debat que pugui tenir una continuïtat en el temps i
generar un espai d’interacció entre els diferents agents educatius del territori per a
tractar, compartir i avançar conjuntament la inclusió dintre i fora de les aules.
La jornada constarà d’ una primera part dedicada a emmarcar el Projecte Erasmus+ i
contextualitzar el Decret d’inclusió 150/2017. El centre té la voluntat que hi participi el
Departament d’Educació i comparteixi la seva visió al voltant de les polítiques d’inclusió
i el nou decret. Finalment la segona part de la jornada es dedicarà a exposar bones
pràctiques a nivell de Terres de l’Ebre comptant amb la participació de diferents
experiències innovadores que es duen a terme al territori.

La jornada està prevista per al dia 25 d’abril, a la Sala Emili Vives del Consell Comarcal
del Montsià i va dirigit a tots els agents de la comunitat educativa de les Terres de l’Ebre

 

Programa:

, ,

La Reinserció, Feina de Tots

Les companyes de Fundació Gentis ens envien aquest contingut per parlar-nos de la jornada “La Reinserció, Feina de Tots” que va tenir lloc a Barcelona el 30 de novembre


El passat 30 de novembre, va tenir lloc al CaixaForum de Barcelona, la jornada “La Reinserció, Feina de Tots”.

El programa Reincorpora de “la Caixa”, ofereix a persones privades de llibertat l’oportunitat de construir un futur diferent i plenament integrat en la societat a través d’itineraris personalitzats.

Fundació Gentis porta a terme el programa des de la seva creació ara fa 7 anys gràcies al suport de Fundació Bancària “la Caixa” i en coordinació amb el CIRE (Centre d’Iniciatives per a la Reinserció) del Departament de Justícia. La tècnica d’inserció de Gentis atén a persones derivades pel CIRE en la fase final de les seves condemnes amb l’objectiu de millorar la seva ocupabilitat.

En un dels punts del programa de la jornada, Fundació Gentis amb les restants 20 entitats que porten a terme el programa Reincorpora de Fundació Bancària “la Caixa”, va rebre un reconeixement de la mà de la consellera de Justícia, Ester Capella, i del director General de la Fundació Bancària “la Caixa”.

També en el marc de la jornada, vam poder escoltar la conferència del Sr. Grant Duwe, responsable del sistema de presons de l’estat de Minessota que va exposar els diferents programes que desenvolupen i  l’impacte i/o retorn que tenen aquestes mesures en la societat.

Les aportacions del mateix participant del programa Reincorpora van posar en evidència la importància de la voluntat de canvi que han de tenir les persones per poder iniciar un veritable procés de reinserció

A més vam poder reflexionar sobre la reinserció de les persones privades de llibertat gràcies a la taula rodona composada per personal de RRHH d’una empresa col·laboradora del programa Reincorpora, d’un participant del programa, d’una entitat social i d’un acadèmic de la Universitat de Barcelona.

Les aportacions del mateix participant del programa Reincorpora van posar en evidència la importància de la voluntat de canvi que han de tenir les persones per poder iniciar un veritable procés de reinserció, així com la importància de participar dels programes existents que ofereixen eines i recursos per millorar les competències de base,  tècniques i transversals necessàries per incorporar-se de nou al món laboral.

, , ,

Debatre i posar en comú reflexions al voltant de l’autonomia de les persones a qui atenem

“Cal dimensionar els suports adaptant-nos a les seves necessitats i desitjos”

Les companyes de Fundació Astres ens envien aquest contingut per explicar-nos com va anar la xerrada “Servei a l’autonomia a la llar” organitzat per la Fundació MAP. Qüestions sobre la tercera edat i l’autonomia, els requisits per accedir als serveis de suport i la llibertat d’escollir de les persones ateses als serveis de suport a l’autonomia, van ser alguns dels eixos de la jornada de debat.


El passat 27 de novembre, 5  professionals de Fundació Astres i una usuària del Servei d’Autonomia a la Pròpia Llar gestionat per Fundació Astres, vam assistir a  la jornada de debat sobre el SERVEI D’AUTONOMIA A LA LLAR (SALL),  organitzat per Fundació MAP en l’espai del Casal Cívic Ripoll la Devesa del Pla.

Els  professionals d’entitats que portem a terme aquest tipus de servei i persones usuàries en primera persona vam poder debatre i posar en comú reflexions en torn a 5 temàtiques:

  1. I a partir dels 65 anys, què? Segons normativa vigent les persones a partir dels 65 anys no poden accedir a cap servei de discapacitat, ja sigui residencial o diürn. Ens trobem amb el dilema que les persones han de decidir abans dels 65 anys on viuran els propers anys: si a la residència geriàtrica o entrar precipitadament a la llar residència.
  2. Flexibilitat normativa versus flexibilitat del servei. L’ordre es publica un cop l’any i en aquest període és quan es poden presentar les noves sol·licituds del servei de suport a l’autonomia a la pròpia llar. Per tant, hi ha persones que, tot i tenir-ne necessitat, no poden accedir al servei abans que s’obri la convocatòria i s’aprovi. El servei de suport és un servei molt individualitzat i adaptat a les diferents necessitats de la persona; però hi ha tota una sèrie de requisits per accedir-hi, que poden dificultar aquesta flexibilitat.
  3. Jo o la família, qui decideix? La persona, independentment de si té modificada o no la seva capacitat legal, té dret a decidir, escollir, opinar? Actualment tenim molt clar com a entitat que s’ha de donar veu a les persones ateses, però quina opció és la que preval? La de la persona? La de la família? La del professional?
  4. Servei a mida? Segons el projectes de vida de cada persona. El suport s’hauria d’anar adaptant en funció de les seves preferències, horaris, etapa vital…S’acorda amb la persona qui serà el seu referent? Quants i quins dies rebrà suport? Quines tasques realitzaran durant el suport? Disponibilitat immediata? Atenció 24 hores? Flexibilitat sí però hi ha unes obligacions que cal complir.
  5. Llogater de ple dret? Tot i viure al seu domicili, no vol dir que visquin de manera independent i es pot continuar estant institucionalitzat si les normes de convivència són molt rígides. Hi ha diferència entre un habitatge propietat de l’entitat i un habitatge propietat de la persona en quant a presa de decisions?

Les conclusions van girar entorn a la importància de que sigui la pròpia persona que decideixi on, com i amb qui viure com a ciutadans de ple dret així com la importància de  dimensionar els suports adaptant-nos a les seves necessitats i desitjos. També sobre la importància de facilitar i agilitzar per part de l’administració pública l’accés al Suport a l’Autonomia, flexibilitzant els requisits de convivència, entre altres.

, ,

La orientació laboral de Fundació Gentis

Avui us volem presentar el servei d’Orientació laboral de la Fundació Gentis.

Des de la Fundació proporcionen a les persones que volen una millora de la seva situació laboral les eines per fer-ho.  “Ho fem a través d’un treball en assessorament personalitzat i ajustat a les seves necessitats i interessos”.- ens expliquen els seus responsables.

A tall general, a la Fundació Gentis duen a terme un servei de Recursos Humans especialitzat en inserció sociolaboral. Centren l’activitat en l’orientació, la intermediació laboral i els processos d’emprenedoria.

El model de referència de treball és l’ocupabilitat per competències, on el projecte professional (pla d’inserció laboral) es converteix en un trajecte per a desenvolupar competències, entenent l’apoderament de la persona ocupable com la fi i el camí per a poder-les treballar.

L’objectiu d’aquest servei  d’orientació laboral en concret és el de  facilitar a les persones el procés de recerca de feina, per tal que puguin trobar una ocupació.

Aquest servei també desenvolupa programes específics d’orientació laboral subvencionat pel Fons social Europeu i el Servei d’Ocupació de Catalunya.

Aquestes són algunes de les seves claus comunicatives:

BUSQUES FEINA?

Necessites un cop de mà per la teva cerca activa de feina? Fa temps que hi busques i no te’n surts?

CANVI PROFESSIONAL

Et trobes capgirant la teva vida professional? Necessites fer un canvi en la teva feina actual i et costa gestionar-ho?

CREIXEMENT PROFESSIONAL

Necessites millorar les teves habilitats o competències clau? Et proporcionem els recursos que necessites per conèixer les competències més demandades al mercat de treball.


Per a més informació i contacte, feu un cop d’ull a la seva web