,

El recurs de Primera Oportunitat al congrés INCLUSIÓ.CAT

“Estem molt satisfets d’haver pogut aprofitar l’oportunitat de contribuir a la construcció del coneixement científic en l’àmbit de l’acció social. Continuarem treballant-hi amb molta empenta per a que les persones amb limitacions funcionals puguin rebre les atencions necessàries a casa seva o des d’institucions vinculades a la comunitat”. Amb aquestes paraules, la Patrícia Perez, l’Efren Cofiné i la Tere Gomez clouen aquest text que aquí us deixem per explicar-nos la seva experiència al Congrés INCLUSIÓ.CAT. Els companys de Fundació Gentis es van centrar en explicar el recurs de Primera Oportunitat, una porta d’entrada a la xarxa comunitària per als joves que migren sols.


Els passats 3 i 4 de juliol va tenir lloc la segona edició del Congrés de l’Acció Social inclusió.cat organitzat per la Universitat de Vic i el Departament d’Afers Socials, Treball i Famílies, abordant en profunditat la promoció de l’autonomia personal i l’atenció des de la proximitat, elements indispensables d’un sistema que amplïi la seva cobertura i intervingui abans en l’entorn més proper de les persones.

En aquest espai de difusió i gestió de coneixement de i des de la intervenció social el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, Chakir El Homrani, va presentar les bases del pla estratègic de Serveis Socials: es planteja un model que prioritza les intervencions apoderadores i de base comunitària, emfatitzant les fortaleses individuals i col·lectives i els suports relacionals, com a elements clau del benestar social prestant molta atenció a la prevenció i anticipació.

Els eixos temàtics de treball que es van anant desenvolupant entre conferències i taules de treball paral·leles, van ser els següents:

  • Preparar el sistema de Serveis Socials per a l’envelliment de la població.
  • La Gestió de la innovació en els Serveis Socials.
  • Models europeus de promoció de l’autonomia personal: cas danès i cas holandès.
  • Cap a nous models organitzatius centrats en les persones.
  • Atenció primària social i sanitària: cap a l’atenció integrada.
  • Prevenció i atenció integrada en l’entorn domiciliari i comunitari.
  • Models organitzatius i plataformes de serveis.
  • Solucions tecnològiques.

En el marc de l’eix “Models organitzatius i plataformes de serveis” vam poder presentar pòster científic per socialitzar amb evidències una experiència comunitària i inclusiva:  El recurs de Primera Oportunitat, una porta d’entrada a la xarxa comunitària per als joves que migren sols.

Reptes

Tant l’educació com a dret, com els plantejaments de l’educació per a tothom, constitueixen pilars per reflexionar sobre la construcció de societats justes, cohesionades i solidàries. L’arribada de joves que migren sols a Catalunya posa sobre la taula la necessitat d’una intervenció socioeducativa diferent per donar una resposta adequada a aquests joves que estan vivint situacions de vulnerabilitat i desprotecció.

La realitat on s’emmarca l’experiència que presentem és complexa.

En primer lloc pel col·lectiu destinatari, joves amb experiències de vida que els duen a emigrar prematurament sense acompanyament per trobar una solució a la seva situació personal i familiar al seu país d’origen. Gairebé el 80% d’aquests joves arriben al nostre territori sense educació secundària i sense conèixer l’idioma, fet que comporta dificultats de comunicació i relació evidents, i que a més són imprescindibles per seguir amb el seu procés de plena inclusió.

En segon lloc, pel marc legal vigent que els situa en un estat de privació de drets i d’extrema vulnerabilitat. Fins que els joves no estan tutelats i/o amb una orientació clara de mesura i recurs no s’inicia el procés administratiu per regularitzar la seva estada. Amb una situació administrativa irregular difícilment poden accedir a accions formatives d’ensenyament reglat o ocupacional.

El recurs de Primera Oportunitat, té com a repte donar una resposta urgent i singular a aquesta problemàtica a través de l’acompanyament i de processos de transició dels joves que migren sols, compartint en les actuacions una perspectiva inclusiva de base comunitària.

Intervenció

La intervenció s’ha construït entorn a dos grups de 30 joves entre 16 i 18 anys, un a Girona i un a Amposta, a partir del curs 2018-2019. Tot i la singularitat territorial i qüestions d’accés i derivació de les persones participants, pivota sobre una base metodològica comuna. Es tracta d’un servei d’acompanyament i formació instrumental i prelaboral de transició per a joves que migren sols. S’inspira en els fonaments teòrics i metodològics de les aules d’acollida del Pla per a la Llengua i la Cohesió en els territoris, les Escoles de Segona Oportunitat i el model de competències professionals elaborat des de l’ISFOL.

Al recurs tenen l’oportunitat i l’espai per millorar les seves competències bàsiques i transversals crítiques per accedir a la xarxa de recursos socioeducatius comunitaris necessaris per donar resposta a les seves diverses situacions. Els participants necessiten itineraris d’orientació i formació propis que facilitin, el més ràpid possible, el seu projecte d’autonomia i emancipació.

La inclusió es veu com el procés per identificar i respondre a la diversitat de les necessitats dels  joves a través de la major participació en l’aprenentatge, les cultures i les comunitats, i reduint l’exclusió en la formació.

S’incorporen canvis i modificacions en continguts, aproximacions, estructures i estratègies existents amb una visió comuna que inclou a tots els joves des d’una intervenció comunitària de tres fases: acollida, itinerari de Projecte Vital i el suport entorn educatiu i laboral

Resultats

Aquesta primera experiència s’ha centrat en millorar les possibilitats de comunicació dels joves, en què coneguin el context laboral del territori i en realitzar una aproximació tecnicoprofessional a diferents ocupacions.

S’ha aconseguit que els participants aprenguin els aspectes clau de l’idioma en un període d’entre un i quatre mesos, durada mitja de la intervenció, millorant la seva comprensió oral i escrita, i treballant alhora cadascuna de les competències instrumentals bàsiques que els permetran una adaptació plena.

El 60% del joves que han passat pel recurs han realitzat el seu pla de treball socioeducatiu plantejat i així han pogut accedir a altres recursos formatius, educatius i/o laborals per continuar creixent competencialment.

S’ha obtingut indicadors que mostren interessos dels joves per la pràctica esportiva i per projectes de voluntariat social i comunitari.

Actualment la meitat del grup de joves estan realitzant el seu itinerari.

Conclusions

  • L’experiència ha provocat un impacte comunitari en l’organització dels Serveis Socials i les altres organitzacions del territori, fent aflorar un circuït d’accés pels joves al recurs de Primera Oportunitat compartint guies de pràctica i protocols d’atenció.
  • Es posen en valor els recursos del territori, aprofitant-los per facilitar l’acompanyament i incorporació del jove a la seva comunitat de referència.
  •  S’ha evidenciat que en l’àmbit local és més fàcil generar recursos específics per la població que ho requereixi. Per a què la inclusió arribi s’ha de negociar en el context concret d’actuació.
  • El jove no podrà aprendre a relacionar-se socialment si no és en formats on se l’accepti i pugui desenvolupar aquestes relacions, tampoc podrà incrementar l’autonomia simplement entrenant-la individualment, perquè la major part dels problemes es resolen en l’àmbit social. S’evidencia la necessitat de participació a la comunitat.

Estem molt satisfets d’haver pogut aprofitar l’oportunitat de contribuir a la construcció del coneixement científic en l’àmbit de l’acció social. Continuarem treballant-hi amb molta empenta per a que les persones amb limitacions funcionals puguin rebre les atencions necessàries a casa seva o des d’institucions vinculades a la comunitat.

Efren, Tere i Patrícia

Fundació Gentis


, , , ,

Coneixeu l’Ateneu Cooperatiu de les Terres de L’Ebre?

L’Ateneu Cooperatiu de les Terres de l’Ebre és una agrupació d’entitats de l’economia social i cooperativa que des de finals del 2016 va decidir tirar endavant amb el projecte. Actualment l’Ateneu està format per la Fundació Astres, La Fundació Gentis, Fundació Ulldecona, l’Ajuntament d’Amposta, l’Ajuntament d’Ulldecona i les Cooperatives Surt de Casa, ALC Assessors, EPI (Energia Per a la Igualtat) i Cresol.

L’objectiu principal de l’ateneu és la creació de cooperatives i el foment de l’economia social al territori. Formen l’equip tècnic de l’Ateneu els representants de les entitats agrupades assumint diferents àrees dels eixos a executar. També hi ha un equip tècnic que desenvolupa les activitats de l’ateneu, com el Carlos Lamote responsable de l’ateneu, la Judit Jornet responsable de l’àrea de dinamització, el Pep Simó responsable de l’àrea de educació i comunicació, la Sofia Arques responsable dels acompanyaments a la creació i consolidació de cooperatives i la Mirna Boix coordinadora de l’equip tècnic de l’Ateneu Cooperatiu.

L’ateneu actua realitzant acompanyaments, tallers, mapa de l’economia social, relleu empresarial, etc. Destaca la Fira Àgora, la fira de l’economia social a les Terres de l’Ebre que es va celebrar el passat 11 de maig a Ulldecona sent un èxit de participació. Concretament es desenvolupen  accions que fomentin l’emprenedoria social, com el programa CoopCrea de creació de cooperatives on acompanyen als emprenedors durant tot el procés, des de la creació del pla d’empresa a la recerca de finançament o la constitució de la mateixa cooperativa, i també el programa CoopCreix de consolidació de cooperatives, perquè aquelles cooperatives ja existents puguin ampliar el coneixement i el funcionament de cada un dels projectes.

A banda del foment de l’emprenedoria també es fomenten accions puntuals, com projeccions de documentals, el mapa de l’economia social de les Terres de l’Ebre o dins del món educatiu, la realització de tallers FesCoop perquè els alumnes coneguin què és i com funciona l’economia social o la creació de Cooperatives d’alumnes.

A més, des de l’Ateneu es promouen projectes dins l’economia social com l’habitatge cooperatiu, on s’han realitzat diferents accions per a fomentar el model i que aquest sigui més conegut per la població ebrenca. També s’ha fomentat la creació de Grups de consum al territori per tal d’ajudar a aquells interessats a poder fomentar el consum de proximitat sense intermediaris.

 

 

,

BLANES IMPULSA EL COOPERATIVISME

Aquest divendres s’han portat a terme 2 xerrades-taller sobre cooperativisme  al municipi de Blanes, concretament a l’Àrea de Promoció de la Ciutat, promogudes pel propi ajuntament i el Cercle Selva dels Ateneus Cooperatius de les Terres Gironines (ACGI).

Els tallers, a càrrec d’ IDÀRIA, han generat una gran expectativa: 70 persones han participat activament, entre emprenedors, joves del Centre de Noves Oportunitats i persones en recerca activa de feina.

IDÀRIA és una cooperativa d’inserció que recentment s’ha incorporat al grup Plataforma Educativa, i que pretén la recuperació i dinamització socioeconòmica del territori generant ocupació (amb projectes com “La Carbonera”, el “Conrea’t” o altres singulars com el projecte “Bosc”).

Dimarts de la setmana vinent es tornaran a obrir novament 2 espais a l’Àrea de promoció de la Ciutat de Blanes per continuar explicant els valors cooperativistes a les persones usuàries del servei.

Aquesta col·laboració entre Ajuntament, Cercle Selva d’Ateneus i Cooperatives  del Territori ha estat possible gràcies a la voluntat política d’impulsar aquest tipus de polítiques al municipi de Blanes.

Els Ateneus Cooperatius de les Terres Gironines és una iniciativa de la Generalitat de Catalunya impulsada per Fundació Gentis (Plataforma Educativa).

,

Jornada socioeducativa a Terres de l’Ebre per tractar la implementació de la inclusió a les escoles.

El 25 d’abril, la Sala Emili Vives del Consell Comarcal
del Montsià acollirà aquesta jornada, dirigida a tots els agents de la comunitat educativa de les Terres de l’Ebre


El Centre de Formació d’Adults Lo Pont de la Fundació Privada Gentis, organitza la
primera jornada socioeducativa al territori per  tractar la implementació de la inclusió
a les escoles.

Aquesta jornada té com a objectiu compartir amb professionals i comunitat educativa
la seva experiència en la participació d’un projecte europeu d’inclusió per a persones
amb discapacitat i també donar a conèixer les bones pràctiques que es realitzen a les
Terres de l’Ebre.

La idea neix de la participació d’una entitat col•laboradora, Plataforma Educativa, dins
d’un projecte internacional europeu emmarcat en el programa Erasmus + , en el que
han pogut implicar-se diferents àmbits de la comunitat educativa i entitats de diferents
països: Àustria, Alemanya, Finlàndia, Bèlgica, Catalunya i Comunitat Valenciana.
Aquesta Jornada també pretén tractar i contextualitzar les polítiques d’inclusives a
l’aula d’acord a la normativa actual. I per aquest motiu també es comptarà amb
diferents experiències, des d’un marc general a nivell europeu i des d’un marc concret
aportant bones pràctiques desenvolupades al territori.

Volem crear un punt de reflexió i debat que pugui tenir una continuïtat en el temps i
generar un espai d’interacció entre els diferents agents educatius del territori per a
tractar, compartir i avançar conjuntament la inclusió dintre i fora de les aules.
La jornada constarà d’ una primera part dedicada a emmarcar el Projecte Erasmus+ i
contextualitzar el Decret d’inclusió 150/2017. El centre té la voluntat que hi participi el
Departament d’Educació i comparteixi la seva visió al voltant de les polítiques d’inclusió
i el nou decret. Finalment la segona part de la jornada es dedicarà a exposar bones
pràctiques a nivell de Terres de l’Ebre comptant amb la participació de diferents
experiències innovadores que es duen a terme al territori.

La jornada està prevista per al dia 25 d’abril, a la Sala Emili Vives del Consell Comarcal
del Montsià i va dirigit a tots els agents de la comunitat educativa de les Terres de l’Ebre

 

Programa:

, ,

La Reinserció, Feina de Tots

Les companyes de Fundació Gentis ens envien aquest contingut per parlar-nos de la jornada “La Reinserció, Feina de Tots” que va tenir lloc a Barcelona el 30 de novembre


El passat 30 de novembre, va tenir lloc al CaixaForum de Barcelona, la jornada “La Reinserció, Feina de Tots”.

El programa Reincorpora de “la Caixa”, ofereix a persones privades de llibertat l’oportunitat de construir un futur diferent i plenament integrat en la societat a través d’itineraris personalitzats.

Fundació Gentis porta a terme el programa des de la seva creació ara fa 7 anys gràcies al suport de Fundació Bancària “la Caixa” i en coordinació amb el CIRE (Centre d’Iniciatives per a la Reinserció) del Departament de Justícia. La tècnica d’inserció de Gentis atén a persones derivades pel CIRE en la fase final de les seves condemnes amb l’objectiu de millorar la seva ocupabilitat.

En un dels punts del programa de la jornada, Fundació Gentis amb les restants 20 entitats que porten a terme el programa Reincorpora de Fundació Bancària “la Caixa”, va rebre un reconeixement de la mà de la consellera de Justícia, Ester Capella, i del director General de la Fundació Bancària “la Caixa”.

També en el marc de la jornada, vam poder escoltar la conferència del Sr. Grant Duwe, responsable del sistema de presons de l’estat de Minessota que va exposar els diferents programes que desenvolupen i  l’impacte i/o retorn que tenen aquestes mesures en la societat.

Les aportacions del mateix participant del programa Reincorpora van posar en evidència la importància de la voluntat de canvi que han de tenir les persones per poder iniciar un veritable procés de reinserció

A més vam poder reflexionar sobre la reinserció de les persones privades de llibertat gràcies a la taula rodona composada per personal de RRHH d’una empresa col·laboradora del programa Reincorpora, d’un participant del programa, d’una entitat social i d’un acadèmic de la Universitat de Barcelona.

Les aportacions del mateix participant del programa Reincorpora van posar en evidència la importància de la voluntat de canvi que han de tenir les persones per poder iniciar un veritable procés de reinserció, així com la importància de participar dels programes existents que ofereixen eines i recursos per millorar les competències de base,  tècniques i transversals necessàries per incorporar-se de nou al món laboral.

, , ,

Debatre i posar en comú reflexions al voltant de l’autonomia de les persones a qui atenem

“Cal dimensionar els suports adaptant-nos a les seves necessitats i desitjos”

Les companyes de Fundació Astres ens envien aquest contingut per explicar-nos com va anar la xerrada “Servei a l’autonomia a la llar” organitzat per la Fundació MAP. Qüestions sobre la tercera edat i l’autonomia, els requisits per accedir als serveis de suport i la llibertat d’escollir de les persones ateses als serveis de suport a l’autonomia, van ser alguns dels eixos de la jornada de debat.


El passat 27 de novembre, 5  professionals de Fundació Astres i una usuària del Servei d’Autonomia a la Pròpia Llar gestionat per Fundació Astres, vam assistir a  la jornada de debat sobre el SERVEI D’AUTONOMIA A LA LLAR (SALL),  organitzat per Fundació MAP en l’espai del Casal Cívic Ripoll la Devesa del Pla.

Els  professionals d’entitats que portem a terme aquest tipus de servei i persones usuàries en primera persona vam poder debatre i posar en comú reflexions en torn a 5 temàtiques:

  1. I a partir dels 65 anys, què? Segons normativa vigent les persones a partir dels 65 anys no poden accedir a cap servei de discapacitat, ja sigui residencial o diürn. Ens trobem amb el dilema que les persones han de decidir abans dels 65 anys on viuran els propers anys: si a la residència geriàtrica o entrar precipitadament a la llar residència.
  2. Flexibilitat normativa versus flexibilitat del servei. L’ordre es publica un cop l’any i en aquest període és quan es poden presentar les noves sol·licituds del servei de suport a l’autonomia a la pròpia llar. Per tant, hi ha persones que, tot i tenir-ne necessitat, no poden accedir al servei abans que s’obri la convocatòria i s’aprovi. El servei de suport és un servei molt individualitzat i adaptat a les diferents necessitats de la persona; però hi ha tota una sèrie de requisits per accedir-hi, que poden dificultar aquesta flexibilitat.
  3. Jo o la família, qui decideix? La persona, independentment de si té modificada o no la seva capacitat legal, té dret a decidir, escollir, opinar? Actualment tenim molt clar com a entitat que s’ha de donar veu a les persones ateses, però quina opció és la que preval? La de la persona? La de la família? La del professional?
  4. Servei a mida? Segons el projectes de vida de cada persona. El suport s’hauria d’anar adaptant en funció de les seves preferències, horaris, etapa vital…S’acorda amb la persona qui serà el seu referent? Quants i quins dies rebrà suport? Quines tasques realitzaran durant el suport? Disponibilitat immediata? Atenció 24 hores? Flexibilitat sí però hi ha unes obligacions que cal complir.
  5. Llogater de ple dret? Tot i viure al seu domicili, no vol dir que visquin de manera independent i es pot continuar estant institucionalitzat si les normes de convivència són molt rígides. Hi ha diferència entre un habitatge propietat de l’entitat i un habitatge propietat de la persona en quant a presa de decisions?

Les conclusions van girar entorn a la importància de que sigui la pròpia persona que decideixi on, com i amb qui viure com a ciutadans de ple dret així com la importància de  dimensionar els suports adaptant-nos a les seves necessitats i desitjos. També sobre la importància de facilitar i agilitzar per part de l’administració pública l’accés al Suport a l’Autonomia, flexibilitzant els requisits de convivència, entre altres.

, ,

La orientació laboral de Fundació Gentis

Avui us volem presentar el servei d’Orientació laboral de la Fundació Gentis.

Des de la Fundació proporcionen a les persones que volen una millora de la seva situació laboral les eines per fer-ho.  “Ho fem a través d’un treball en assessorament personalitzat i ajustat a les seves necessitats i interessos”.- ens expliquen els seus responsables.

A tall general, a la Fundació Gentis duen a terme un servei de Recursos Humans especialitzat en inserció sociolaboral. Centren l’activitat en l’orientació, la intermediació laboral i els processos d’emprenedoria.

El model de referència de treball és l’ocupabilitat per competències, on el projecte professional (pla d’inserció laboral) es converteix en un trajecte per a desenvolupar competències, entenent l’apoderament de la persona ocupable com la fi i el camí per a poder-les treballar.

L’objectiu d’aquest servei  d’orientació laboral en concret és el de  facilitar a les persones el procés de recerca de feina, per tal que puguin trobar una ocupació.

Aquest servei també desenvolupa programes específics d’orientació laboral subvencionat pel Fons social Europeu i el Servei d’Ocupació de Catalunya.

Aquestes són algunes de les seves claus comunicatives:

BUSQUES FEINA?

Necessites un cop de mà per la teva cerca activa de feina? Fa temps que hi busques i no te’n surts?

CANVI PROFESSIONAL

Et trobes capgirant la teva vida professional? Necessites fer un canvi en la teva feina actual i et costa gestionar-ho?

CREIXEMENT PROFESSIONAL

Necessites millorar les teves habilitats o competències clau? Et proporcionem els recursos que necessites per conèixer les competències més demandades al mercat de treball.


Per a més informació i contacte, feu un cop d’ull a la seva web 

,

Us acostem a el servei de suport als infants i a les famílies de Fundació Gentis en el marc del programa CaixaProinfància

En el programa CaixaProinfància es treballa per a la promoció i el desenvolupament integral de la infància en situació de pobresa i vulnerabilitat social, atenent nens i nenes d’entre 0 i 18 anys i les seves famílies, amb la finalitat de trencar el cercle de la pobresa que en entorns vulnerables es transmet freqüentment de generació en generació.

Dins el catàleg de béns i serveis de CaixaProinfància hi ha el reforç educatiu, temps de lleure, suport educatiu familiar, atenció psicoterapèutica personal i familiar i promoció de la salut.

El programa el subvenciona l’Obra social de la Caixa i l’executen  diferents entitats del territori. Fundació Gentis té l’encàrrec de dur a terme el servei terapèutic del pro-infància a Girona (barri vell i barri de Palau) i a Salt. També a Tarragona i Terres de l’Ebre es realitza l’acció.

Són els serveis socials qui valoren quines famílies poden ser beneficiaries de teràpia, sempre que compleixin  els criteris per accedir al programa. És llavors quan  la deriven i els professionals de Gentis  es posem en contacte amb la família i els citen  per la primera visita.

El principal focus de l’atenció psicoterapèutica personal i familiar és la promoció de la salut relacional del nen i la seva família, centrant-se en el desenvolupament de les seves habilitats i competències. Les activitats que ofereix van des del suport o assessorament puntual fins a l’atenció psicoterapèutica ja sigui en les seves modalitats individual o  familiar.

Actualment  és el segon any que Fundació Gentis participa en el programa. Al llarg del curs 2017-2018 han estat ateses 8 famílies de Barri Vell, 15 al barri de Palau i 3 famílies a Salt.

La valoració que es fa des de Fundació Gentis és positiva, atès que es dóna un  També al llarg d’aquest segon any d’execució s’han afinat les metodologies pròpies del programa, i es continuen creant ponts comuns amb la resta d’entitats que hi intervenen.

,

Jornada de Presentació de la 2a Edició del Programa Noves Oportunitats

Segona Edició del Programa Noves Oportunitats 2018-2020 Centre de Noves Oportunitats de Terres de l’Ebre Fundació Gentis


Data: Divendres, 6 de juliol de 2018

Hora: 17:30 h

Lloc: Ajuntament de Roquetes.

17.30-17.35- Audiovisual:  imatges i moments del Centre de Noves Oportunitats de les Terres de l’Ebre 2015-2017

17.35-17.40- Benvinguda a càrrec de l’Il·lm. Alcalde de Roquetes, Francesc A. Gas

17.40-17.45- Parlament de Marta Cid en representació de la Fundació Privada Gentis, entitat gestora del Programa de Noves Oportunitats a les Terres de l’Ebre

17.45- 18.00-Presentació del Programa de Noves Oportunitats per a Joves a càrrec de Marta Masagué responsable de Serveis d’Atenció i Suport als joves de l’Àrea d’Ocupació Juvenil del SOC

18.00-18.15- Presentació del Centre de Noves Oportunitats de les Terres de l’Ebre a càrrec de:

  • Sònia Tomàs Roiget, directora
  • Efrén Cofiné  Escudero, coordinador Pedagògic

18.15-18.30- Cloenda a càrrec de l’Hble. Conseller del departament de  Treball i Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani

 

,

Model d’Escola de Segona Oportunitat. Programa de Noves Oportunitats per a Joves

Us deixem amb l’article de Sònia Tomàs, directora del CNO de Terres de l’Ebre de Fundació Privada Gentis, publicat al diari l’Ebre.


Model d’Escola de Segona Oportunitat. Programa de Noves Oportunitats per a Joves

L’any 2015 van iniciar la seva activitat a tot Catalunya vuit Centres de Noves Oportunitats (CNO) per a Joves. Aquests centres naixien com a “pilotatge” del model d’Escola de Segona Oportunitat que ja s’havia implantat en altres països d’Europa.

Aquesta era una iniciativa del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) finançada pel FSE en el marc del Sistema de Garantia Juvenil que permetria a aquests centres atendre a joves de diferents territoris fins a 2020.

Per primera vegada, les Terres de l’Ebre sortíem a l’imaginari del país amb l’assignació d’un d’aquests centres. Massa vegades el nostre territori havia perdut el tren d’alguns serveis d’atenció a col·lectius de major vulnerabilitat per un tema de dispersió territorial i “ratios” poblacionals; però no, aquest cop no, el Servei d’Ocupació de Catalunya feia una mirada equitativa a nivell territorial i ens dotava de recursos per atendre 135 joves.

“Tenim la necessitat de treballar amb aquests joves d’una manera diferent i amb una flexibilitat diferent a la de la resta de recursos existents”

Des dels centres s’havien de treballar amb la mateixa intensitat tant aspectes de millora de l’ocupabilitat dels joves com de formació. Aquest fet posava en evidència la transversalitat d’aquest programa entre el Servei d’Ocupació de Catalunya i el Departament d’Ensenyament.

Teníem reptes importants: un d’ells, atendre joves d’entre 16 i 24 anys que no eren visibles en aquell moment, joves que estaven fora del sistema (tant educatiu com laboral), per als quals, els fracassos constants havien suposat una ruptura del seu projecte vital i professional i que la seva mancança competencial havia situat al marge de la societat. Joves desmotivats, que ja no creien en ells mateixos ni en el sistema, que havien normalitzat l’etiquetatge negatiu del seu entorn més proper, dificultant el seu desenvolupament futur com a persones i com a professionals.

Un altre: posicionar aquest recurs com a producte d’una necessitat i que els diferents agents derivadors de joves al centre també ho entenguessin així. Era una oportunitat que feia evident la necessitat de treballar amb aquests joves d’una manera diferent i amb una flexibilitat diferent a la de la resta de recursos existents. Oportunitat de dotar el jove d’eines transversals per treballar diferents situacions de la seva vida: entorn, família, salut, orientació, formació, explorant els seus interessos i motivacions, des del reforç positiu de la persona i des d’una visualització normalitzada del jove. Tot això amb un objectiu: que el jove fos capaç d’assolir un retorn al sistema educatiu formal o una inserció laboral amb certes garanties d’èxit.

“No és un fracàs del sistema educatiu ni laboral fer evident la realitat dels nostres joves amb programes com el de Noves Oportunitats, és una oportunitat de convertir-nos en veritable motor de transformació social”

En una primera fase de funcionament d’aquests centres, els resultats assolits avalen l’aposta iniciada al 2015. Concretament a les Terres de l’Ebre han estat 250 joves els que han arribat al centre; un 85% d’aquests joves no tenien la ESO i feia més de sis mesos que no estaven a cap recurs ni educatiu ni d’orientació laboral. Un 41% dels joves ha retornat al sistema educatiu i el 19% han estat insercions laborals de més de sis mesos.

El nombre de joves atesos i la data de 2020, quan finalitza Garantia Juvenil, obren la porta a reflexionar sobre la necessitat d’aquest servei i sobre la seva consolidació. Realment no és un fracàs del sistema educatiu ni laboral fer evident la realitat dels nostres joves amb programes com el de Noves Oportunitats, és una oportunitat de convertir-nos en veritable motor de transformació social i contribuir a la millora del sistema a través del canvi.

A partir de 2020 el veritable repte serà dotar de recursos propis a aquests centres per poder funcionar com una escola més dins del sistema educatiu del nostre país, amb normalitat i fent front a la realitat: no tots els joves tenen les mateixes necessitats i resistir-nos a aquesta realitat seria, realment, el fracàs del sistema.

Sònia Tomàs i Roiget. Directora del CNO de Terres de l’Ebre

Fundació Privada Gentis

www.gentis.org @FundGentis