, ,

Joves tutelades i ex tutelades rebran suport psicoemocional des de Fundació Infància i Família

Les beneficiàries del servei són joves  que manifesten una situació d’angoixa o inestabilitat emocional produïda principalment per la seva història de vida


 

 

L’Institut Català de la Dona recolza a la Fundació Infància i Família per tal que atengui noies i joves procedents del sistema de protecció a Girona.
L’objectiu és que aquestes dones tinguin un suport psicoemocional en el seu procés d’enfortiment personal.

Des d’aquest servei se’ls ofereix un espai d’escolta individual, de confiança, en el que se’ls permeti parlar dels aspectes que preocupen, expressar les seves emocions, experiències i pensaments per tal d’anar-los elaborant, integrant i estructurant en el seu món intern.

Es concep com un espai d’elaboració de dols i pèrdues, on es pot expressar amb llibertat sabent que existeix la confidencialitat professional.

Les beneficiàries del servei són joves tutelades o ex tutelades que manifesten una situació d’angoixa o inestabilitat emocional produïda principalment per la seva història de vida, l’internament o el desinternament.

El tractament terapèutic es desenvolupa en el marc de diverses sessions individuals on s’intentarà establir una periodicitat que estigui d’acord amb la necessitat de cada cas i depenent del moment en que es trobi.

L’atenció  es dóna  l’espai que la Fundació Infància i Família té al Carrer Mare de deu de la Salut nº 37 de Girona.

 

 

,

El paper de les famílies col·laboradores

La companya Sílvia Sidera, educadora social a Fundació Infància i Familia, escriu al Punt avui en el marc de la setmana de l’acolliment familiar

Es parla poc, o es desconeixen força encara, les famílies col·laboradores quan parlem d’acolliment familiar. Després de treballar un grapat d’anys en un CRAE, he pogut veure i viure que hi ha infants i joves que necessiten complementar el seu procés educatiu amb un model de relació afectiva diferent al que els ofereix el CRAE degut a lapròpia infraestructura del centre, i que no tenen cap oportunitat de conviure en ambients familiars perquè provenen de situacions socials amb moltes carències i, en la majoria de casos, no tenen uns referents adults, tret dels educadors, mestres o monitors. I aquest model complementari pot ser el d’una família col·laboradora.

Això és possible gràcies al Programa de Famílies Col·laboradores, adreçat a infants a partir de 9 anys, que ofereix la seva integració en famílies durant períodes de caps de setmana i vacances. Aquestes famílies comparteixen el seu temps lliure i un entorn familiar, ajudant-los en el seu procés de formació integral, compartint experiències, i essent un suport emocional i afectiu. Amb tots aquests anys com educadora de CRAE, i ara com a tècnica d’acolliments familiars, puc donar fe que aquest és un projecte bonic i necessari, i que hi ha molts infants i joves a qui les famílies col·laboradores també els poden canviar la vida.

, ,

Escalfant motors per la setmana de l’Acolliment Familiar

Com bé sabeu, del 31 de maig al 8 de juny es farà la setmana de l’acolliment familiar en una vintena de municipis de Catalunya. La Fundació Infància i família hi participa organitzant actes a L’Escala, La Bisbal de l’Empordà i Girona.

Avui hem començat gravant programes a Radio l’Escala en el programa “ La plaça” i TV L’Escala en el programa “ Parlem” hi ha participat Olívia Aranda ( treballadora social ICIF Infància i Família) conjuntament amb Carme López (ICAA) i Clara Caballero (mare d’acollida i secretària de l’AFAG).

, ,

Coneixeu els serveis del SIS i el SOAF?

El SIS i el SOAF: Dos serveis pensats per a les famílies

El “SIS” no és un nombre

 

El SIS és un servei d’intervenció socioeducativa no residencial i diürn que té com a finalitat fonamental assegurar que els progenitors o les persones que tinguin la tutela o la guarda dels infants o adolescents que el servei atén, tinguin l’oportunitat d’oferir-los el nivell bàsic que necessiten per a un desenvolupament integral adequat.

Les tres àrees d’intervenció son: el vincle afectiu, les funcions de la criança i les connexions amb l’entorn.

L’Atenció als usuaris es fa mitjançant el treball individualitzat, el grupal, familiar, en xarxa i comunitari. En concret, hi ha 5 línies de treball:

 

 

  •  Servei d’atenció diürna
  •  Servei de suport a les famílies amb infants de o a 3 anys en situació de risc
  •  Servei d’intervenció amb famílies amb infants i adolescents en situació de risc
  •  Servei d’acompanyament socioeducatiu per a adolescents en situació de risc i
  • El  Servei Socioeducatiu Intinerant

La Fundació Infància i Família desenvolupa a la ciutat d’Amposta el Servei de suport a les famílies amb infants de 0 a 3 anys en situació de risc i el Servei d’Intervenció amb Famílies amb infants i adolescents en situació de risc des del setembre de l’any 2016. I a A Salt s’estan desenvolupant dos programes del model SIS: El SIS diürn i el SIS de Servei d’Atenció a Families.

 

El SOAF (Servei d’Orientació i Acompanyament a les Famílies)

 

El SOAF (Servei d’Orientació i Acompanyament a les Famílies) és un servei que té un caràcter universal i preventiu adreçat a totes les famílies amb fills/es de 0-18 anys. El seu objectiu és fomentar les capacitats i habilitats parentals.

Què oferim?

–              Orientació sobre qüestions relacionades amb l’educació dels fills i filles segons les diferents etapes de desenvolupament.

–              Suport especialitzat quan hi ha una dificultat o problemàtica específica, relacional o emocional, amb intervenció terapèutica. Sempre amb una mirada sistèmica.

–              Promoure la participació activa en la comunitat, amb activitats i trobades comunitàries, així com fomentar les relacions intrafamiliars i intergeneracionals.

–              Acompanyar i assessorar amb la xarxa de serveis i recursos del territori.

 

La Fundació Gentis ha desenvolupat aquest servei a les poblacions de Tortosa, Amposta i Tarragona des de l’any 2016 fins el 2018. Actualment és la Fundació Infància i Família la que està desenvolupant aquest servei en aquests tres municipis.

 

 

,

Temps de Flors a Girona i l’acolliment familiar

Un any més, Girona ens ofereix el meravellós marc de Temps de Flors per fer difusió i donar a conèixer l’Acolliment Familiar.

Aquest any, la Fundació Infància i família  continua comptant amb la col.laboració dels alumnes i professorat de l’Institut Josep Brugulat de Banyoles, que han pensat i organitzat un pati de flors que recordi a tots els visitants què és l’Acolliment familiar.

Els trobareu al pati núm 60 del Jardí dels Alemanys.

 

, , , ,

“El nostre repte és implicar la comunitat en trobar formes d’atenció més personalitzades”

Núria Curto Ferre (Camarles, 1965). Llicenciada en  Psicologia Clínica de formació, la Núria té una dilatada experiència en el camp social, iniciant-se a principis dels noranta treballant amb menors a càrrec del sistema de protecció. Després d’un recés de 6 anys en l’empresa privada en un altre sector i d’obrir una consulta de psicologia, a finals del 2008 Fundació Resilis li confia la direcció del CRAE Lo Carrilet de Tortosa. El 2013, Fundació Astres engega a Deltebre el projecte La Duna, residència per a persones amb discapacitat intel·lectual i trastorn de conducta, on la Núria s’ocuparà de la coordinació tècnica. Paral·lelament, s’obre el Centre d’Acollia Oikia a Deltebre per atendre joves migrants sense referents familiars (MENA). En ocasió del Dia Mundial del Treball Social parlem amb ella de l’ofici, del dia a dia i del seu punt de vista sobre la realitat de les diferents entitats amb les quals treballa.


 

Tot i que la teva formació inicial no estava encarada al sector social, t’hi has acabat dedicant molts anys. Estàs contenta del camí fet?

Sí, si que estic contenta. Hi vaig arribar gairebé per casualitat i m’hi he quedat. Dedicar-me al mon social és una qüestió de responsabilitat, de justícia, de compromís, d’obrir un camp molt sovint “invisible”. També de descoberta i de repte. Hi ha molta gent que no coneix la infància desemparada o les persones amb necessitats molt especials, vivim en un mon on si la problemàtica no et toca de prop, fem com si no existís i els “excloem” de les nostres vides i de la nostra comunitat. No ens agrada veure allò que no entenem o no coneixem

 

Des que vas començar fins a l’actualitat què penses que ha canviat?

Crec que han canviat les dificultats de les persones que atenem i el com les atenem. Crec que la societat avança poc a poc en el reconeixement dels drets de les persones des del sector social, però avança i això fa que es desenvolupin recursos per a atendre més comunitàriament (pensant amb els infants i joves, es fa una atenció més preventiva on l’ingrés en un centre residencial sigui l’última opció) però al mateix temps  els infants i joves plantegen dificultats més complexes.

 

S’ha de ser d’una determinada manera per dedicar-se al sector social?

Crec que s’ha de ser d’una manera determinada però no et sabria dir de quina. T’has de despullar de prejudicis i mantenir sempre una actitud possibilista, vull dir que t’has d’instaurar en la confiança que gairebé tot és possible, especialment el canvi. També has de ser capaç de cuidar-te, de saber conviure amb el malestar i també saber-te’n separar per poder-hi tornar. Veure i viure la diferència com una oportunitat en la vida, l’oportunitat d’entendre a l’altre i comprendre les realitats diferents.

Aquest és un moment en el que ens plantegem una atenció comunitària però també on ens plantegem recursos cada cop més especialitzats

Quines veus que són les principals dificultats, avui dia, en l’atenció a menors?

En relació a Infància crec que estem immersos en un moment de crisi, no dic res de nou si parlo de l’arribada dels joves estrangers. Aquesta situació ha posat tot el sistema en escac: manca de recursos, no tenir una política de país per a abordar la seua atenció, manca de professionals per atendre’ls, etc.

Però venim d’un període llarg de crisi econòmica i en aquestes situacions qui més pateixen són les persones més vulnerables, per tant infants i joves amb malestars diferents i pocs recursos adaptatius, salut mental i patiment emocional que també desborda el sistema.

Aquest és un moment en el que ens plantegem una atenció comunitària però també on ens plantegem recursos cada cop més especialitzats… És com una contradicció.

 

De tots els oficis del món se n’extreu una ensenyança aplicable a la vida. Quina t’ha aportat a tu dedicar-te al sector social?

Jo he après molt, especialment dels adolescents. He après a tenir diferents mirades d’una mateixa situació, a descobrir que les coses no són com una sempre les havia viscut i a atrevir-me a viure-les com mai havia imaginat, respectant les seues pròpies decisions.

 

Ens podries esbossar el teu dia a dia? La realitat al centre on treballes, amb quines persones tractes, quins son els principals esculls i fortaleses de la tasca que feu, què és el que t’agrada més, etc.

El meu lloc de treball actual no té un dia a dia, cada dia és molt diferent. La coordinació territorial demana estar al cas de molts projectes i programes diferents. És com anar canviant de barret cada cop. Comença el dia abans per preparar on estaré a l’endemà. Em relaciono principalment amb els directors dels serveis que coordino a Terres de l’Ebre, però també amb els professionals d’atenció directa que formen els equips. M’agrada conèixer de molt prop els recursos i això fa que conegue a moltes de les persones que atenem, m’agrada mantenir aquesta miqueta de contacte directe que és des d’on vinc.

Un dels principals esculls és la falta de professionals al territori i la dificultat per atendre les necessitats  de les persones que atenem.

El nostre repte és implicar la nostra comunitat en trobar formes d’atenció més personalitzades i menys segregadores.

M’agrada de la meua feina el contacte amb les persones, escoltar-les, entendre-les, aprendre i aporta el meu punt de vista.

 

I, per acabar, potser la pregunta més difícil:  Què aconsellaries a les persones que compartint les teves aptituds i valors, volen engegar uns estudis de treball social?

 

Uf! No ho sé, que dediquessin part del seu temps a conèixer-se a elles mateixes en profunditat, reconeixent-se a un mateix és un bon camí per reconèixer a l’altre. Potser els diria que fossin molt honestes, amb elles mateixes i amb les persones a qui dedicaran el seu temps.

, , ,

Xerrada i exposició Fundació Infància i Família

La Fundació Infància i Famíliaresponsable de la difusió, la valoració i el seguiment dels acolliments familiars a les comarques gironines, ensompromís, implicació i generador de canvis.

Us animem a conèixer aquest projecte visitant l’exposició i assistint a la xerrada informativa que portaran a terme les professionals de l’equip el dia 14 de febrer a les 14:00h, a la Biblioteca del Campus Montilivi.

,

Trobada de famílies acollidores

Les companyes de la Fundació Infància i Família ens expliquen com va anar la trobada anual de Famílies acollidores el passat cap de setmana a Barcelona.


Va ser el dissabte 20 d’octubre i en guardarem un bon record! I és que un any més, la Fundació Infància i Família de Barcelona hem realitzat  la tradicional TROBADA DE FAMÍLIES ACOLLIDORES, en el parc del Laberint d’Horta.

“L’ambient,com també és tradició és festiu i distès, una dinàmica que facilita la desimboltura de les famílies”

Enguany la participació ha estat al voltant d’unes 25 famílies, amb un total d’unes 100 persones que van  anar arribant al llarg del matí.

L’ambient,com també és tradició és festiu i distès, una dinàmica que facilita la desimboltura de les famílies, que aprofiten per reunir-se de nou  i compartir experiències mentre esmorzem coques i brioixos que preparen elles mateixes.

Celebrem la seva tasca i els volem agrair i reconèixer a totes elles que formin part d’aquesta xarxa de complicitat d’alt, altíssim valor social i humà. Moltes gràcies a tots i a totes per tot el que feu!