, , , , ,

Sigues una persona extraordinària

sapere aude 4a edició

Sabies que hi ha persones extraordinàries que encara no ho saben? I tu pots ser una d’elles! Arriba la 4a edició del Sapere Aude, un projecte de mentoria que treballa per la millora del rendiment escolar i la integració social de joves en acolliment residencial. Enguany els mentoratges es faran a la demarcació de Girona, Tarragona i Terres de l’Ebre.

Així que si ets o coneixes una persona activa, dinàmica, solidària i compromesa; i disposes de temps que vols dedicar als altres, i tens ganes de fer activitats i compartir noves experiències, aquesta iniciativa va amb tu.

sapere aude 4a edició

Unir-te a la iniciativa és molt senzill:

  1. Accedeix a https://www.plataformaeducativa.org/portal/mentor/#toggle-id-2
  2. Clica el botó vull ser mentor i omple el formulari d’inscripció,
    • Si vols ser mentor@ a la província de Girona: clica aquí
    • Si vols ser mentor@ a Tarragona o Terres de l’Ebre: clica aquí
  1. Quan rebem la teva inscripció, ens posarem en contacte amb vosaltres per concertar una entrevista: on explicar-vos més el projecte, conèixer-nos, saber les vostres expectatives i poder valorar el vostre perfil;
  2. Després de conèixer-nos, si hi esteu d’acord i el vostre perfil encaixa, passareu a formar part de la borsa de mentors/es i t’informarem de les següents passes.

Quines tasques faràs com a persona mentora?:

Durant un curs escolar, de setembre a juny, realitzaràs un acompanyament setmanal, per espai de dues hores, a un infant/jove, de 12 a 18 anys en acolliment residencial. Les activitats combinarien aspectes d’orientació, formatius, culturals i lúdics amb l’objectiu de contribuir a la millora dels seus resultats acadèmics, la motivació, l’augment de les seves expectatives formatives i el seu benestar general.

I aquest any, amb la Covid-19, extremarem les mesures de seguretat i combinarem trobades presencials i telemàtiques. Perquè si ens hem de tornar a confinar, la mentoria no s’aturi!

Si encara tens algun dubte i/o vols més informació abans d’inscriure’t ens pots trucar al 972 40 54 54 o envieu-nos un correu a oficinatecnica@accionat.org

,

Resilis reparteix 58 tablets entre seus serveis

tablets

La Fundació Resilis ha rebut un total de 58 tablets per repartir entre els seus serveis. N’ha fet entrega la DGAIA a través d’una acció que ha comptat amb la col·laboració d’Unicef.

tablets

En total els 14 serveis de Girona es repartiran 27 tablets; els 4 centres de Barcelona, 14 dispositius; els dos centres de Tarragona, 7; i els dos centres de Resilis a Terres de l’Ebre, 10.

Una excel·lent iniciativa que servirà per reduir la bretxa digital entre els usuaris i usuàries dels serveis i que de ben segur en trauran molt profit durant la situació provocada per la Covid-19.

, , ,

Toca seguir defensant la nostra professió i la nostra tasca

Laura Balsells

“Ai mare, com ho farem???!!!”, “Doncs mira, pensava que seria pitjor…”, “Demanaré convalidació a magisteri!”. Són frases que segur moltes de vosaltres heu sentit o heu dit durant el confinament al vostre centre residencial.

Es va fer llarg? Sí. Va ser dur? Sí. Vam fer una feinada i vam demostrar, un cop més, ser grans persones professionals i molt necessàries? Un SÍ en majúscules.

 

Laura Balsells

Tota la situació excepcional viscuda per la COVID-19 ha estat un aprenentatge constant en molts aspectes, però si parlem de l’ensenyament online durant els mesos del confinament, ens hem tret un màster.

Cada centre escolar i cada personal docent va actuar d’una manera diferent: alguns improvisant sobre la marxa, d’altres dedicant una horeta al dia i au, les persones més voluntarioses estant disponibles i atentes a tot allò que necessités l’infant o jove…

L’equip educatiu del CRAE, com n’estic segura que la resta dels equips d’altres serveis residencials, vam haver de posar tota l’organització i programació que sovint no trobàvem de l’altra banda. Ara comença (per fi!) un altre cop l’escolarització presencial, tot i que molt diferent de com la coneixíem. Podríem fer un llarg llistat de les dificultats que ens vam trobar i de les grans mancances del sistema educatiu. Però potser val més la pena centrar-nos en la part positiva, tot allò que vam guanyar.

A tot arreu s’ha sentit i llegit durant aquests mesos la dificultat de les famílies a l’hora de com assumir l’escola online, però no s’ha fet prou visible la realitat viscuda als centres residencials. Una de les nostres grans tasques  és crear un ambient familiar al centre, i durant el confinament ho vam aconseguir. De famílies n’hi ha moltes i de molts tipus, i nosaltres ho som. I més important, hi som. Ens hem de fer més visibles, i els mesos passats ho hem pogut fer en certa manera amb els centres escolars. Han estat freqüents els comentaris dels tutors i tutores escolars on admiraven la feina que havíem fet com a professionals, i ara  ens toca seguir defensant la nostra professió i la nostra tasca.

I si parlem de visibilitat, no podem oblidar els nostres nens, nenes i joves. Han demostrat tantes coses durant aquests mesos que és impossible resumir-ho aquí. Amb l’inici del nou curs escolar, ens tocarà recordar als claustres de cada centre escolar que els nois i noies tenen grans habilitats i capacitats, però que no poden fer-ho sols. L’acompanyament, adaptació i atenció que han tingut al CRAE han de poder tenir continuïtat en certa manera a l’aula.

Començarem el nou curs escolar amb l’esgotament acumulat d’aquests mesos, però sabent, tant els nostres nois i noies com l’equip educatiu, tenim la capacitat de molt més del que ens imaginàvem.

 

Laura Balsells, Direcció CRAE Ball de Cavallets de la Fundació Resilis.

, , , ,

Sensibilització en Drets i Igualtat d’Oportunitats

agora resilis

Fundació Resilis realitza el projecte Igu@lMents en el marc de la subvenció rebuda per part del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, el Ministeri i Presidència de Relacions amb les Corts i Igualtat a través del Pacte d’Estat contra la violència de gènere.

Aquest projecte es va iniciar a finals de l’any passat conjuntament amb el Grup Motor de Participació i la Comissió d’Igualtat de Plataforma Educativa i vol reforçar també les actuacions de participació i cultura en la governança per a les persones ateses i treballadores de l’entitat.

agora resilis

Durant els mesos de novembre a març s’han desenvolupat les proves amb l’eina de participació XARXA AGORA (https://participacio.plataformaeducativa.org/) amb el suport del Departament de Digitalització.

 

Durant els mesos de març a juliol els diferents centres i serveis de Fundació Resilis han participat en major i menor grau en l’aportació participada d’activitats i materials per treballar els drets, la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, la perspectiva de gènere i contra la violència de qualsevol tipus. Aquests materials estan dividits per tipus d’àmbit (  Literari, Audiovisual, Musical i altres) i ajudaran a crear una maleta pedagògica participativa pròpia.

 

Volem felicitar la gran tasca desenvolupada per les persones professionals i persones ateses que tot i la situació viscuda han pogut trobar els espais per treballar aquests aspectes que són vitals per a l’adquisició de valors i aprenentatges per a infants i joves. Destaquem aquesta felicitació sobretot a: Crae les Àligues, Crae Ball de Cavallets, Crae Les Llúdrigues, Crae Les Deveses, Crei La Ginesta i l’equip de Oikia.

 

Hem finalitzat la fase d’aportació de materials i passarem a la fase de votacions, on tots els serveis i centres de les entitats de Plataforma Educativa estan convidades a participar en la votació dels materials que s’han treballat per a cada uns dels àmbits.

 

Si voleu participar només cal que ho indiqueu a la vostra coordinació, direcció o responsable i ho treballeu de manera conjunta amb els vostres equips de persones treballadores i amb els grups de persones ateses.

 

Recordeu que teniu temps de votar fins a la primera setmana de setembre. No deixeu d’aprofitar aquesta oportunitat de participació.

 

Des del Grup Motor de Participació de Plataforma Educativa seguim treballant per a captar la vostra essència.

Des de la Comissió d’Igualtat de Plataforma Educativa  seguim sensibilitzant per a fer transversal la perspectiva de gènere.

Des del Departament de Digitalització seguim adaptant les eines per a facilitar la tasca a les persones treballadores i ateses.

 

 

,

Fundació Resilis, amb Anna M. Suñer, manté la secretaria de la FEPA

El passat 25 de juny es va celebrar l’Assemblea General de la FEPA (Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits). Un dels temes tractats a l’assemblea va ser l’aprovació de la junta directiva. Pepa Arqué (Fundació Mercè Fontanilles) i Ricardo Centellas (Fundació Federico Ozanam), fins ara presidenta i vicepresident de la Federació, van deixar els seus càrrecs. Amb aquests canvis s’hi han incorporat tres noves entitats. La presidència recau ara en la Fundació Eveho (Ferran Rodríguez), mentre que la Fundació Resilis amb Anna M. Suñer manté la secretaria de la federació.

assemblea fepa

 

Les entitats que formen la nova junta directiva i les persones que les representen amb els càrrecs que ocupen són:

Fundació Eveho

President: Ferran Rodríguez

 

Asociación Vasija. Integración social de los menores de protección

Vicepresident 1r: Raúl Rodríguez Montes.

 

Fundación Isos

Vicepresident 2n: Igor Sánchez Álvarez.

 

Fundació Privada Resilis

Secretària: Anna Maria Suñer Damon

 

Associació ‘In Via’

Tresorera: Maria Carme Laorden Medina

 

Fundación Adsis

Vocal: Maria Aurora Corona Velasco

 

Aldees Infantils SOS Catalunya

Vocal: Francisco Javier Gavilán Sarrias

 

Grup Esplai Blanquerna

Vocal: Núria Palau Sendra

 

Fundación Proyecto Don Bosco

Vocal: Esther Muñoz Muñoz

 

Podeu consultar els continguts de la jornada aquí: https://www.fepa18.org/activitats/jornada-institucional-fepa-2020/

, ,

Resilis i Gentis a Reto Futuro 2020

Dos equips de Plataforma Educativa van ser presents la setmana passada a la fase final de Reto Futuro 2020, un programa d’emprenedoria social dirigit a joves en situació de vulnerabilitat perquè, mitjançant continguts educatius, eines tecnològiques accessibles i acompanyament de mentors, puguin viure una experiència formativa i transformadora que els prepari per a un futur que poden crear.

HaragApp Next Station

L’equip del pis assistit Tiana de la Fundació Resilis va ser un dels guanyadors de la convocatòria d’aquest any amb el projecte HaragApp. Sota el nom Next Station, l’equip va voler donar resposta al repte de contribuir a la realització del projecte migratori de les persones amb una app: HaragApp crea una comunitat que s’interrelaciona a partir de quatre perfils d’usuari/a diferents: Somniador/a, Recent arribat/da, Autòcton/a i Expert/a. Aquest darrer perfil és clau per a una òptima gestió de les propostes i les demandes d’ajuda que s’organitzen gràcies a l’app.

Next Station està format pels usuaris del pis Mohamed El Abyad, Mohamed Zallali i Mohamed Seroukh; l’educador Jordi Rieradevall; la facilitadora Diana Ballart; i l’entrenador Mateo Pereira.

Connecting Towns

Connecting Towns

Per la seva part, el CFA Lo Pont de la Fundació Gentis, també va ser finalista d’aquest programa. I tot i no ser un dels guanyadors, l’equip responsable del centre ha decidit executar el projecte igualment. Es tracta de “Connecting Towns” i ha estat motivat pel confinament que hem viscut arran de la COVID-19. Aquest vol construir la relació entre els diferents agents del municipi més enllà de la presencialitat. És un projecte de connexió de les persones, el petit comerç i el voluntariat. Perquè si mai hem de viure un altre període com aquest les relacions entre persones i el comerç local de proximitat, gràcies a l’app i el voluntariat que promou tinguin una sortida.

Enhorabona equips!

, , , ,

#migranoarena: Infancia en riesgo

La desnutrició crònica és un dels grans problemes pels infants menors de 5 anys que viuen en zones rurals de Guatemala. Les famílies no disposen de recursos materials ni formatius per fer front a aquesta emergència social.

Per fer front a aquesta crua realitat, el projecte Nutrició infantil de Fundació Resilis treballa colze a colze amb l’Hospital departamental de Totonicapan i els centres de salut de la zona, infermeres i nutricionistes, educadores indígenes i la societat civil del territori per a oferir el recolzament necessari a aquestes famílies i aportar el nostre gra de sorra.

Tu pots ser part de la solució, i ens agradaria comptar amb el teu suport en aquesta campanya: amb la teva aportació, podem arribar als 3000€ i així aportar els recursos bàsics pel cultiu i els complements nutricionals i vitamínics que oferim. Ens hi ajudes?

https://www.migranodearena.org/reto/21598/infancia-en-riesgo-nutricion-infantil-guatemala

,

La síndrome del carrer

Els i les joves que atenem en els centres residencials, malauradament, han patit situacions molt negatives que els han marcat, els marquen i els marcaran per la resta de la seva vida.
A les educadores i educadors ens toca fer aflorar i canalitzar les potencialitats que de ben segur tenen i mostrar-los alternatives tot acompanyant-los. A més d’oferir-los, en el dia a dia, eines i recursos per tal que puguin millorar en les relacions i actituds.
Aquesta no és una tasca fàcil ni molt menys, ans el contrari; quasi tot ens va en contra. Comptem amb pocs recursos i les traves i dificultats les hem d’anar sortejant amb imaginació, saber fer i una gran dosi d’optimisme.

Totes les persones que estem implicades en l’acompanyament i gestió dels diferents nois i noies, cerquem a través dels diferents trastorns que han patit o pateixen respostes intentant entendre les seves accions i comportaments. A tots i totes ens ve al cap la manca d’eines per relacionar-se, la desorganització afectiva, el trastorn del vincle, etc. i com a conseqüència sovint per aïllar-se i no sentir-se buits, recorren al consum abusiu de tabac, alcohol i altres tipus de drogues. Aquest fet ve determinat per la manca de relacions sanes i mestratge que han patit en determinats moments de la seva vida. Però hi ha desordres que tot i que existeixen i són molt importants podríem dir que són invisibles.
Una síndrome és un conjunt de fenòmens que concorren en temps i forma els uns amb els altres i caracteritzen una determinada situació.
Partint d’aquesta definició vull afegir un trastorn que aquests dies de confinament està prenent protagonisme d’una manera molt rellevant. És la síndrome del carrer.

El carrer és un lloc de trànsit, un lloc de pas, l’utilitzem per anar d’un costat a l’altre, no hi restem, no ens hi quedem passant l’estona. Això és així menys en l’adolescència. En general els i les joves el converteixen en un lloc d’estada. Aquest fet és veu incrementat de manera exponencial en els grup de joves que atenem.
Els nostres nois i noies són consumidors de carrer, el necessiten, és la seva vàlvula d’escapament, és on poden donar sortida a moltes de les seves idealitzacions, és on es senten lliures i on creuen que aconseguiran tot allò que s’imaginen. La qüestió és d’on surt aquesta necessitat de consumir carrer, d’estar fora.
La majoria han estat víctimes en les quatre parets del domicili familiar. És en aquest espai on han experimentat les situacions que han derivat en la separació i posterior ingrés en un servei residencial. Des d’aquesta perspectiva crec que s’ha d’analitzar la necessitat d’estar al carrer. Segurament de manera inconscient en la majoria de casos, el fet d’estar en un lloc tancat els engega l’automàtic, el nus a l’estómac es fa gran i han de buscar mecanismes per apaivagar-lo. La sortida fàcil, és el carrer.
En els últims anys hem viscut un altre tipus de necessitat d’estar al carrer que és la derivada de la cultura. Els joves estrangers no acompanyats del nord d’Àfrica estan acostumats a fer vida al carrer, és on es desenvolupen tot el batibull d’activitats, relacions i en molts casos la feina. Per tant aquests joves ja son consumidors de carrer des de l’origen.
Amb el confinament obligat per la situació i que hem de complir els més acuradament possible, s’ha tancat una de les vàlvules de distensió més importants que les nostres noies i nois utilitzen per canalitzar el seu estat.
Crec que és important tenir present aquesta situació per poder afrontar el tancament en els serveis i cercar alternatives que promoguin aquesta distensió i els donin alternatives al síndrome del carrer.

Santi Roura Teixidor
Director del CRAE Les Llúdrigues

, , ,

25 anys al costat de la infància en risc

Amigos guay en Campclar tope guay” Així començava fa més de 30 anys la meva vinculació amb la infància en risc. De la mà de la Mercè, que em donava a conèixer allò de què els meus pares ja m’havien parlat: “Regina, per què vols anar a missions?  Aquí hi ha un quart món que també ens necessita”.  I va ser així com vaig iniciar el voluntariat a un esplai, posteriorment casal i més endavant centre obert, en un dels barris més desafavorits i amb majors dificultats de Tarragona, d’on jo sóc.

I va ser durant aquests anys de voluntariat que un dia una de les nenes que ateníem va ser enviada a un centre.  I de la infància en risc passava a conèixer el món de la infància tutelada, el món d’aquells infants que a més de tot el que han viscut i patit els toca separar-se de la seva família.  I vaig viure el dilema des de l’altra banda, que serà més perjudicial per aquesta nena, el dia a dia que viu amb la seva família o, malgrat això, l’estar separada d’ella i viure a un centre?  I aquí va ser on vaig pensar que això no ho podria canviar però que mentre hi hagués infants a qui toqués passar per situacions com aquesta jo miraria d’estar al seu costat, i que treballaria per ells.

Pensareu… perquè us explico això? Doncs perquè aquest, 3 de març de 2020, fa 25 anys que vaig iniciar el meu viatge a Maria Reina, 25 anys al costat dels infants que lluiten cada dia amb un conflicte de lleialtats: voler estar amb els seus pares i veure que el que reben de nosaltres, sovint, malgrat els hi agradaria, no els ho poden donar a casa seva.  25 anys de donació i de vocació, perquè és una feina que és molt més que això, i on només des de la vocació pots ser-hi, i ser-hi sempre.

I tenia moltes ganes de compartir-ho amb tots vosaltres. De moments difícils i complicats n’he viscut molts, com tothom, ara però sota un nou paraigües, que aixopluga un gran nombre de serveis i de persones, i on trobes suport i recolzament.  Espero que el dur dia a dia que vivim, tant per la manca de reconeixement professional com les casuístiques cada cop més complexes, no em facin perdre la il·lusió per continuar desenvolupant aquesta tasca, i poder celebrar no els 50 (arribaré abans a la jubilació!) però si uns quants anys més amb tots vosaltres, i sobretot amb tots aquests infants que tant necessiten ser mirats.

No puc acabar sense expressar el meu agraïment als molts i molts infants que he atès durant aquests anys, per tot el que m’han donat, i a tots els companys i companyes amb qui he compartit part d’aquest viatge.

Regina Pastrana
Directora CRAE Maria Reina
Fundació Resilis

, , , , ,

JORNADES LLAVORS 2020

El passat dissabte 18 de gener de 2020, dues educadores del Pis Tallamar-Helena Prats Moreno i Estefania Ruano González-van assistir a la taula rodona que es va dur a terme a les primeres Jornades Llavors per la Convivència que va organitzar l’associació cultural “Els Trompats” de Palafrugell.Ens ho expliquen elles mateixes:


“Ens hem de replantejar el camí de la integració deixant de veure l’altre des d’una posició de superioritat”

La jornada es va dur a terme a l’auditori Miquel Vinque i Meyer del Museu del Suro de Palafrugell. Es van fer diferents actes, entre ells les conferències del Conseller de treball, afers socials i famílies de la Generalitat, Chakir el Homrani i l’Artista peruana resident a Barcelona, Daniela Ortiz.  Acabades les conferències inaugurals es va donar pas a la taula rodona a la qual les educadores van poder participar, juntament amb la referent per la convivència de Palafrugell Awatef Ahmittach i també s’hi va afegir la conferenciant Daniela Ortiz.

Durant la taula rodona es van tractar diferents temes, posant èmfasi en el debat inicial, la convivència a Palafrugell, expressant com es viu des dels diferents punts de vista i vivències dels assistents a la jornada. Es van parlar de les experiències viscudes, tant des del servei del Pis Tallamar com en els actes que s’havien dut a terme per Referents per la Convivència del poble, com per exemple, l’Iftar popular del passat mes de maig. També es van posar en comú diferents propostes per tal de millorar la convivència en el poble, com seria fer més actes en els quals les diferents comunitats que hi resideixen hi puguin participar tenint un paper més protagonista en l’organització d’aquestes. És a dir, que la integració no consisteixi només en que les comunitats estrangeres participin del que es fa, sinó que prenguin un paper proactiu en l’organització d’aquests conjuntament amb la comunitat d’acollida. Es van realitzar vàries reflexions interessants sobre què significa que un/a s’integri i si és correlatiu a haver de renunciar a aspectes de la cultura d’origen. També de les dificultats que es troben les persones que emigren, com seria el tema documental i certes situacions que viuen d’injustícia i racisme en el món laboral.

Es podria dir que el missatge de la petita llavor d’aquesta part de participació en la Jornada, seria que ens hem de replantejar el camí de la integració deixant de veure l’altre des d’una posició de superioritat, on el respecte de les diferències culturals sigui el punt de trobada i de comunicació entre les parts, col·laborant junts amb aquelles coses positives que cada part té per aportar als altres i a la Comunitat on viu. Entenent així, que el procés migratori i l’adaptació no és fàcil i que finalment el que genera sentiment de comunitat és sentir que un/a forma part d’on està. La pregunta en essència entorn la qual girava el debat era; com fer que el nouvingut senti que forma part del poble?.

La taula rodona va tenir una durada de quaranta minuts, on el públic va poder intervenir per formular algunes preguntes i/o bé per donar la seva opinió, fent de la trobada un acta més distès i participatiu.

Per a l’equip del Pis Tallamar, ha estat una gran oportunitat per poder donar veu a les experiències del dia a dia viscudes per les educadores i els educadors juntament amb els joves que hi resideixen. Creiem que d’aquesta manera es pot trencar amb els prejudicis i els estereotips que van lligats a aquest tipus de recurs i al tipus de cultura dels joves que emigren. Ha suposat una experiència molt enriquidora que esperem que es continuï duent a terme en els pròxims anys.

Donem les gràcies a l’associació cultural “Els Trompats” i a les Referents per la Convivència de Palafrugell per haver-nos donat l’oportunitat de participar en aquestes jornades.

Equip educatiu del Pis Tallamar