, , , ,

#migranoarena: Infancia en riesgo

La desnutrició crònica és un dels grans problemes pels infants menors de 5 anys que viuen en zones rurals de Guatemala. Les famílies no disposen de recursos materials ni formatius per fer front a aquesta emergència social.

Per fer front a aquesta crua realitat, el projecte Nutrició infantil de Fundació Resilis treballa colze a colze amb l’Hospital departamental de Totonicapan i els centres de salut de la zona, infermeres i nutricionistes, educadores indígenes i la societat civil del territori per a oferir el recolzament necessari a aquestes famílies i aportar el nostre gra de sorra.

Tu pots ser part de la solució, i ens agradaria comptar amb el teu suport en aquesta campanya: amb la teva aportació, podem arribar als 3000€ i així aportar els recursos bàsics pel cultiu i els complements nutricionals i vitamínics que oferim. Ens hi ajudes?

https://www.migranodearena.org/reto/21598/infancia-en-riesgo-nutricion-infantil-guatemala

,

La síndrome del carrer

Els i les joves que atenem en els centres residencials, malauradament, han patit situacions molt negatives que els han marcat, els marquen i els marcaran per la resta de la seva vida.
A les educadores i educadors ens toca fer aflorar i canalitzar les potencialitats que de ben segur tenen i mostrar-los alternatives tot acompanyant-los. A més d’oferir-los, en el dia a dia, eines i recursos per tal que puguin millorar en les relacions i actituds.
Aquesta no és una tasca fàcil ni molt menys, ans el contrari; quasi tot ens va en contra. Comptem amb pocs recursos i les traves i dificultats les hem d’anar sortejant amb imaginació, saber fer i una gran dosi d’optimisme.

Totes les persones que estem implicades en l’acompanyament i gestió dels diferents nois i noies, cerquem a través dels diferents trastorns que han patit o pateixen respostes intentant entendre les seves accions i comportaments. A tots i totes ens ve al cap la manca d’eines per relacionar-se, la desorganització afectiva, el trastorn del vincle, etc. i com a conseqüència sovint per aïllar-se i no sentir-se buits, recorren al consum abusiu de tabac, alcohol i altres tipus de drogues. Aquest fet ve determinat per la manca de relacions sanes i mestratge que han patit en determinats moments de la seva vida. Però hi ha desordres que tot i que existeixen i són molt importants podríem dir que són invisibles.
Una síndrome és un conjunt de fenòmens que concorren en temps i forma els uns amb els altres i caracteritzen una determinada situació.
Partint d’aquesta definició vull afegir un trastorn que aquests dies de confinament està prenent protagonisme d’una manera molt rellevant. És la síndrome del carrer.

El carrer és un lloc de trànsit, un lloc de pas, l’utilitzem per anar d’un costat a l’altre, no hi restem, no ens hi quedem passant l’estona. Això és així menys en l’adolescència. En general els i les joves el converteixen en un lloc d’estada. Aquest fet és veu incrementat de manera exponencial en els grup de joves que atenem.
Els nostres nois i noies són consumidors de carrer, el necessiten, és la seva vàlvula d’escapament, és on poden donar sortida a moltes de les seves idealitzacions, és on es senten lliures i on creuen que aconseguiran tot allò que s’imaginen. La qüestió és d’on surt aquesta necessitat de consumir carrer, d’estar fora.
La majoria han estat víctimes en les quatre parets del domicili familiar. És en aquest espai on han experimentat les situacions que han derivat en la separació i posterior ingrés en un servei residencial. Des d’aquesta perspectiva crec que s’ha d’analitzar la necessitat d’estar al carrer. Segurament de manera inconscient en la majoria de casos, el fet d’estar en un lloc tancat els engega l’automàtic, el nus a l’estómac es fa gran i han de buscar mecanismes per apaivagar-lo. La sortida fàcil, és el carrer.
En els últims anys hem viscut un altre tipus de necessitat d’estar al carrer que és la derivada de la cultura. Els joves estrangers no acompanyats del nord d’Àfrica estan acostumats a fer vida al carrer, és on es desenvolupen tot el batibull d’activitats, relacions i en molts casos la feina. Per tant aquests joves ja son consumidors de carrer des de l’origen.
Amb el confinament obligat per la situació i que hem de complir els més acuradament possible, s’ha tancat una de les vàlvules de distensió més importants que les nostres noies i nois utilitzen per canalitzar el seu estat.
Crec que és important tenir present aquesta situació per poder afrontar el tancament en els serveis i cercar alternatives que promoguin aquesta distensió i els donin alternatives al síndrome del carrer.

Santi Roura Teixidor
Director del CRAE Les Llúdrigues

, , ,

25 anys al costat de la infància en risc

Amigos guay en Campclar tope guay” Així començava fa més de 30 anys la meva vinculació amb la infància en risc. De la mà de la Mercè, que em donava a conèixer allò de què els meus pares ja m’havien parlat: “Regina, per què vols anar a missions?  Aquí hi ha un quart món que també ens necessita”.  I va ser així com vaig iniciar el voluntariat a un esplai, posteriorment casal i més endavant centre obert, en un dels barris més desafavorits i amb majors dificultats de Tarragona, d’on jo sóc.

I va ser durant aquests anys de voluntariat que un dia una de les nenes que ateníem va ser enviada a un centre.  I de la infància en risc passava a conèixer el món de la infància tutelada, el món d’aquells infants que a més de tot el que han viscut i patit els toca separar-se de la seva família.  I vaig viure el dilema des de l’altra banda, que serà més perjudicial per aquesta nena, el dia a dia que viu amb la seva família o, malgrat això, l’estar separada d’ella i viure a un centre?  I aquí va ser on vaig pensar que això no ho podria canviar però que mentre hi hagués infants a qui toqués passar per situacions com aquesta jo miraria d’estar al seu costat, i que treballaria per ells.

Pensareu… perquè us explico això? Doncs perquè aquest, 3 de març de 2020, fa 25 anys que vaig iniciar el meu viatge a Maria Reina, 25 anys al costat dels infants que lluiten cada dia amb un conflicte de lleialtats: voler estar amb els seus pares i veure que el que reben de nosaltres, sovint, malgrat els hi agradaria, no els ho poden donar a casa seva.  25 anys de donació i de vocació, perquè és una feina que és molt més que això, i on només des de la vocació pots ser-hi, i ser-hi sempre.

I tenia moltes ganes de compartir-ho amb tots vosaltres. De moments difícils i complicats n’he viscut molts, com tothom, ara però sota un nou paraigües, que aixopluga un gran nombre de serveis i de persones, i on trobes suport i recolzament.  Espero que el dur dia a dia que vivim, tant per la manca de reconeixement professional com les casuístiques cada cop més complexes, no em facin perdre la il·lusió per continuar desenvolupant aquesta tasca, i poder celebrar no els 50 (arribaré abans a la jubilació!) però si uns quants anys més amb tots vosaltres, i sobretot amb tots aquests infants que tant necessiten ser mirats.

No puc acabar sense expressar el meu agraïment als molts i molts infants que he atès durant aquests anys, per tot el que m’han donat, i a tots els companys i companyes amb qui he compartit part d’aquest viatge.

Regina Pastrana
Directora CRAE Maria Reina
Fundació Resilis

, , , , ,

JORNADES LLAVORS 2020

El passat dissabte 18 de gener de 2020, dues educadores del Pis Tallamar-Helena Prats Moreno i Estefania Ruano González-van assistir a la taula rodona que es va dur a terme a les primeres Jornades Llavors per la Convivència que va organitzar l’associació cultural “Els Trompats” de Palafrugell.Ens ho expliquen elles mateixes:


“Ens hem de replantejar el camí de la integració deixant de veure l’altre des d’una posició de superioritat”

La jornada es va dur a terme a l’auditori Miquel Vinque i Meyer del Museu del Suro de Palafrugell. Es van fer diferents actes, entre ells les conferències del Conseller de treball, afers socials i famílies de la Generalitat, Chakir el Homrani i l’Artista peruana resident a Barcelona, Daniela Ortiz.  Acabades les conferències inaugurals es va donar pas a la taula rodona a la qual les educadores van poder participar, juntament amb la referent per la convivència de Palafrugell Awatef Ahmittach i també s’hi va afegir la conferenciant Daniela Ortiz.

Durant la taula rodona es van tractar diferents temes, posant èmfasi en el debat inicial, la convivència a Palafrugell, expressant com es viu des dels diferents punts de vista i vivències dels assistents a la jornada. Es van parlar de les experiències viscudes, tant des del servei del Pis Tallamar com en els actes que s’havien dut a terme per Referents per la Convivència del poble, com per exemple, l’Iftar popular del passat mes de maig. També es van posar en comú diferents propostes per tal de millorar la convivència en el poble, com seria fer més actes en els quals les diferents comunitats que hi resideixen hi puguin participar tenint un paper més protagonista en l’organització d’aquestes. És a dir, que la integració no consisteixi només en que les comunitats estrangeres participin del que es fa, sinó que prenguin un paper proactiu en l’organització d’aquests conjuntament amb la comunitat d’acollida. Es van realitzar vàries reflexions interessants sobre què significa que un/a s’integri i si és correlatiu a haver de renunciar a aspectes de la cultura d’origen. També de les dificultats que es troben les persones que emigren, com seria el tema documental i certes situacions que viuen d’injustícia i racisme en el món laboral.

Es podria dir que el missatge de la petita llavor d’aquesta part de participació en la Jornada, seria que ens hem de replantejar el camí de la integració deixant de veure l’altre des d’una posició de superioritat, on el respecte de les diferències culturals sigui el punt de trobada i de comunicació entre les parts, col·laborant junts amb aquelles coses positives que cada part té per aportar als altres i a la Comunitat on viu. Entenent així, que el procés migratori i l’adaptació no és fàcil i que finalment el que genera sentiment de comunitat és sentir que un/a forma part d’on està. La pregunta en essència entorn la qual girava el debat era; com fer que el nouvingut senti que forma part del poble?.

La taula rodona va tenir una durada de quaranta minuts, on el públic va poder intervenir per formular algunes preguntes i/o bé per donar la seva opinió, fent de la trobada un acta més distès i participatiu.

Per a l’equip del Pis Tallamar, ha estat una gran oportunitat per poder donar veu a les experiències del dia a dia viscudes per les educadores i els educadors juntament amb els joves que hi resideixen. Creiem que d’aquesta manera es pot trencar amb els prejudicis i els estereotips que van lligats a aquest tipus de recurs i al tipus de cultura dels joves que emigren. Ha suposat una experiència molt enriquidora que esperem que es continuï duent a terme en els pròxims anys.

Donem les gràcies a l’associació cultural “Els Trompats” i a les Referents per la Convivència de Palafrugell per haver-nos donat l’oportunitat de participar en aquestes jornades.

Equip educatiu del Pis Tallamar

, , , , ,

Els joves del Centre d’Acollida Oikia visiten el museu Dalí

Els nois del centre d’acollida Oikia ens expliquen com van viure la visita al Museu Dalí de Figueres


El dia 14 de Gener vam anar a Figueres per veure el Museu-teatre Dalí. En Tamir, un noi del centre, va fer un maqueta de l’edifici torre Galatea molt maca i realista: era una representació artistica de Salvador Dalí i on va viure.

Aquell dia el matí els educadors i professors agafaven les furgonetes amb els nois amb molta energia i alegria de camí al museu. Un cop allà dins, les dues treballadores ens van realitzar una visita guiada on ens explicaven la història del museu i la vida de l’artista. Dins el museu estàvem envoltats de quadres, tots amb diferentes formes i significats. Cada sala té fotografies d’un mateix tema com pot ser l’amor la guerra, la tristesa, la solitud…etc. Cada sala té un vigilant de seguretat que vigila que no toquis les obres d’art i n’hi ha que no es poden fotografiar ja que són “sagrades” i no les té cap museu més.

Al museu no només hi havien fotografies i quadres, si no que també hi han vehicles com per exemple el seu cotxe amb tres persones d’escultura dins,  i prop d’ell havia una pila de rodes de tractor i, a sobre, havia una pastera de fusta. També hi havien altres escultures com una dona que no té mans i portava una roba d’estil saharawi. Ens van explicar que aquet regal pertanyia a un home que viu a Romania i va  regalar-li a Dalí i també hi havien molts regals a sobre de la paret. Dins del cotxe, comença a ploure si poses una moneda!

A la seva habitació havia al seu llit que estava molt net, hi havia un prestatge amb llibres i flors. A l’entrada de la seva habitació, hi havia una fotografia de Dalí i la seva dona, Gala, que estaven pintant.

També va venir a televisió de Figueres (tramuntana TV), que ens van fer preguntes i van felicitar en Temir per la seva gran obra d’Art.

Ens ha agradat molt el surrealisme de Salvador Dalí.

Annas i Mohamed.

, ,

Fundació Resilis rep el Premi Solidari API Girona 2019

El Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Girona ha fet el lliurament del Premi Solidari, dotat en 3.000 €, a la Fundació Resilis


L’acte, que es va celebrar el 19 de desembre a la seu del col·legi API de Girona, s’emmarca en la línia d’acció que el col·legi dedica cada any a la responsabilitat social corporativa. El president del col·legi, Joan Company acompanyat de la Secretària de la Junta, Fanny Puig, han fet lliurament del xec als responsables de la FUNDACIÓ RESILIS, i ha destacat la rigorositat, l’honestedat i la transparència com a valors que comparteixen ambdues entitats. Per la seva part, la fundació premiada aquest 2019 ha estat representada per la seva gerent Anna Suñer acompanyada de Pere Gibert.

Aquesta donació és fa en reconeixement a la tasca de la fundació RESILIS i concretament per destinar-lo al programa de Pisos Assistits per a joves en risc que estan en procés d’emancipació, un programa que té per objectiu proporcionar als joves, suport i estratègies que els permetin construir-se autònomament un futur d’oportunitats digne. Actualment el Servei de Promoció inclou una UFA (Unitat de Foment de l’Autonomia) per a joves tutelats de 16 a 18 anys, 3 pisos assistits i un servei de seguiment en el medi.

 

En Pere Gisbert i l'Anna Sunyer, en respresentació de Fundació Resilis rebent el premi de la mà dels representants del col·legi API

En Pere Gibert i l’Anna Sunyer, en respresentació de Fundació Resilis rebent el premi de la mà dels representants del col·legi API de Girona

 

Font API Girona: https://bit.ly/2MInMQo

 

, , ,

Dia Internacional de les persones migrades

Les companyes de Fundació Resilis ens escriuen per explicar-nos com va anar l’acte de celebració de Dia Internacional de les persones migrades, el passat 17 de desembre


“La societat catalana és, ha estat i serà una societat diversa, construïda des de l’aportació continuada de persones de diferents procedències, cultures, religions i creences, orientacions sexuals o capacitats funcionals”

 

El passat dia 17 de desembre se celebrava el Dia Internacional de les persones migrades en un acte organitzat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, al Palau de la Generalitat. La celebració  va girar entorn a posar en valor la riquesa de la diversitat i del repte que suposa la convivència en la diversitat.

Diverses persones migrades que treballen i viuen a Barcelona van participar d’una taula rodona explicant a través de la seva experiència els reptes que tenim com a societat per millorar la integració i la representació en la vida pública.

Destacar el testimoni de la periodista catalana d’origen africà Betarice Duodu, actualment cara visible d’espais informatius a TV3, va explicar la manca de referents dels catalans amb diversos orígens en la vida pública, destacant la infrarepresenetació de les dones negres en aquest i altres àmbits.

 

Un manifest on ens adherim i vindiquem punt per punt

 

Les entitats que formen part de la permanent de la Taula de Ciutadania i Immigració de la Generalitat de Catalunya van llegir un manifest, compartit per Fundació Resilis i la resta d’entitats de la xarxa Plataforma Educativa que va reivindicar que la societat catalana és, ha estat i serà una societat diversa, construïda des de l’aportació continuada de persones de diferents procedències, cultures, religions i creences, orientacions sexuals o capacitats funcionals. De la mateixa manera, el manifest reivindica que:

La diversitat cultural, la diversitat vinculada a la procedència de les persones, no pot anar vinculada amb la desigualtat social i econòmica.

Que totes les persones, sigui quin sigui el seu bagatge migratori personal o familiar , han de tenir els mateixos drets i tenir dret a les mateixes oportunitats educatives, laborals, d’accés a habitatge, a la cultura, a l’esport, o al lleure.

Que la diversitat que vivim en els carrers dels nostres barris, pobles i ciutats, en les aules i en els mercats, han d’estar també presents en els espais públics, especialment aquells que tenen una funció referencial com, per exemple, els mitjans de comunicació, els àmbits professionals i acadèmics, els agents econòmics i socials, les administracions públiques i les institucions polítiques.

Que la societat catalana vetlli pel respecte dels drets de totes les ciutadanes independentment del seu origen i denunciï la vulneració dels mateixos, evitant la discriminació i els atacs d’índoles racista, posant a disposició les eines per fer-hi front.

L’acte va estar amenitzat per unes interpretacions musicals a càrrec de Baishali Sakar i Adi Mahler.

 

Acte de celebració del Dia Internacional de les persones migrades

Acte de celebració del Dia Internacional de les persones migrades

, , , ,

Els joves de l’aula del Centre d’acollida OIKIA obren el teló

Els joves de l’aula del Centre d’Acollida Oikia preparen una obra de teatre. Han assajat al llarg de cinc setmanes molt intenses. Per aquest motiu, us volen convidar a assistir a la representació del proper dia 30 d’octubre, al Centre Cívic Ter, a les 11:00 del matí.

Hem comptat, pels assajos, amb la inestimable ajuda del gran director i guionista Ferran Joanmiquel Pla, professor de teatre al Galliner, escola de teatre de referència en pedagogia teatral a les comarques gironines.

Òmnium cultural organitza el projecte Arrelarreu Contes, la iniciativa fa uns anys que dura. Consisteix en un projecte d’aprenentatge i servei comunitari dut a terme amb els estudiants de les aules d’acollida de secundària de Girona.

L’aula Oikia no vol deixar l’oportunitat, i conjuntament amb el Galliner i Òmnium ha organitzat L’Arrelarreu Teatre. És un projecte pioner a la nostra ciutat. El teatre és una gran eina per l’aprenentatge del català, per gestionar les emocions, prendre consciència corporal i millorar -a través de les dinàmiques de grup- la relació entre ells.

 

Us esperem a tots i totes el dia 30 al Centre cívic Ter a les 11.00 del matí.

Els joves de l’aula del CA Oikia preparant l’obra de teatre

 

Voleu saber més del Centre d’acollida Oikia? Aquí els vam dedicar aquest article

, , , ,

Els veïns del mas del Bon Pastor

“Ara, quan passem per davant del Mas del Bon Pastor, sabrem que allà hi viuen uns nois amb il·lusió i ganes de tenir un futur millor per quan s’incorporin, com a adults, a la societat que els acull”

En ocasió de la Festa Major de Palau-Sacosta de Girona, des de l’Associació de veïns del barri han entrevistat a en Marc Cornellà, director del CRAE Abeona (projecte educatiu de Fundació Resilis). En aquesta conversa amb Silvia Valverde, en Marc explica que la masia del Bon Pastor acull actualment aquest centre residencial per a joves menors d’edat amb un equip d’educadors que fan possible el dia a dia del centre. Qui són els  veïns del mas del Bon Pastor?  No us perdeu aquesta entrevista que serveix per obrir el projecte educatiu a la comunitat en què ha de créixer.

 

Entrevista amb Marc Cornellà, director del CRAE Abeona


 

Educador social convençut, en Marc és nascut a Girona l’any 1979,  ha estat molts anys veí del barri,  on encara hi conserva forces amistats i on ha tornat recentment.

 


Si tenim present el complex Santa Clotilde- Bon Pastor, en tots aquests anys és fàcilment reconeixible. Per fora, vull dir. Però per dins ha canviat. Ja no hi acull una família, si més no una família convencional… Quin és l’ús actual d’aquesta casa?

Doncs la masia té una funció eminentment social de vital importància, sobretot pels joves que acull… És el que tècnicament es coneix com un CRAE. Som un CRAE nou de recent obertura però ubicat en un espai a on ja n’existia un. Quan la Congregació del Bon Pastor va decidir deixar de gestionar el CRAE Bon Pastor el juny del 2017, la Fundació Privada Resilis va assumir la gestió de les places del centre, subrogant a tot el personal. Entre octubre i novembre del mateix any, i seguint els criteris i recomanacions de la DGAIA, aquest servei es va dividir en dos serveis més petits ubicats al mateix municipi, abandonant les antigues instal·lacions fins a la nostra arribada.

 

I què volen dir aquestes sigles?

CRAE: Centre Residencial d’Acció Educativa. Els professionals que treballem dia a dia amb els joves que viuen en els centres, solem explicar l’acolliment residencial com una mesura de protecció pels infants i adolescents que, desafortunadament, no poden estar amb la seva família.

Aquest és el sentit que existeixin tant famílies d’acollida com centres com el que dirigeixo: són un  espai de vida per a ells, i vida és  convivència i acompanyament.

“Vida és tenir satisfetes d’una manera adequada les necessitats bàsiques. I no parlo només d’un sostre i un plat a taula”.

 

Els feu de família?

Mai podem suplir el paper d’una família. El CRAE treballa de manera complementària a aquesta, en el seu dia a dia, pensant sempre en el retorn al seu nucli familiar, sempre que sigui possible, és clar. Treballem per a millorar les mancances de la família sense cap intenció de substituir-la, ans el contrari, d’enfortir-la. Comptem amb la família perquè participi de l’educació que se li dóna des del CRAE, en la mesura que puguin participar.  No fem el paper d’una llar familiar; però sí que procurem que totes les coses bones que el vincle social pot aportar a un jove no els manquin.

“Des de la nostra feina com a educadors socials treballem perquè la protecció que se’ls ofereix avui pugui convertir-se, en un futur no gaire llunyà, en el seu desenvolupament com a persones adultes”.

 

I com se’ls protegeix?

Es protegeix cobrint les necessitats bàsiques i sobretot es protegeix educant. Totes aquestes coses essencials que normalment els vindrien enterament d’un entorn familiar i social, la xarxa que tenim i que ens ajuda a desenvolupar-nos, procurem cosir-les des del centre. Parlar amb vosaltres ara, explicar des d’aquesta entrevista qui som i què fem al barri que acull, alhora, el nostre centre és part també de la seva educació i dels nostres objectius.  I és que formar part d’una comunitat, respectar-la, conèixer-la, incloure-s’hi, és un part important de la seva formació com a persones que un dia deixaran el CRAE i oferiran el seu gra de sorra a la societat en què viuen, com fem tots, vaja.

Aquest és el sentit que existeixin tant famílies d’acollida com centres com el que dirigeixo: són un  espai de vida per a ells, i vida és  convivència i acompanyament.

 

I a quants joves hi ateneu?

El CRAE Abeona té l’encàrrec d’atendre i acollir a 17 joves de 12 a 18 anys sota la tutela de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Des que el CRAE Abeona es va obrir a finals de novembre del 2017, hi han viscut 17  joves, repartits en dues unitats vivencials. Ja des dels seus inicis es va estructurar com un servei especialitzat en l’atenció a joves adolescents. Les 17 places, es varen destinar a la franja de 15 a 18 anys.

 

Joves d’origen marroquí, oi?

Principalment, sí. Val a dir que una de les peculiaritats del servei és el fet que aquest s’ha especialitzat en l’atenció a joves migrats, principalment d’origen marroquí, com veus. La idea de promoure unitats convivencials més petites i més familiars, respon al fet de poder fer del CRAE un espai on els joves adquireixi un alt grau d’autonomia a la vegada que projecta una imatge de menys institució.  L’elecció del nom del CRAE ha acabat resultant premonitori.

 

Abeona?

Abeona és una deessa molt antiga de la mitologia romana encarregada de protegir a tot aquell que emprenia un viatge i també als nens quan se n’anaven per primera vegada sols de casa, sense l’aixopluc dels seus pares, Abeona s’assegurava de brindar-los seguretat.

Tots els joves que atenem han iniciat aquest viatge, lluny dels seus, arriscant molts cops la vida per aconseguir oportunitats de futur que als seus països se’ls hi nega, i es la nostra tasca acompanyar-los en aquest viatge.

 


 

Ara, quan passem per davant del Mas Bon Pastor, sabrem que allà hi viuen uns nois amb il·lusió i ganes de tenir un futur millor per quan s’incorporin, com a adults,  a la societat que els acull.

Moltes gràcies Marc per la teva col·laboració.

 

Silvia Valverde

 

, ,

Visites teatralitzades al monestir de la Vall de Sant Daniel a Girona

Ens escriuen de l’UFA Sant Daniel per explicar-nos una activitat engrescadora i reeixida que van fer, juntament amb veïns del barri, durant les seves festes. Es tracta d’una teatralització dins els murs del mil·lenari convent que va tenir tan bona acollida que es tornarà a repetir durant les Fires i Festes de Sant Narcís aquesta tardor.


El dia 31 d’agost, a la Vall de Sant Daniel de Girona, i en motiu de la Festa Major del barri, es van dur a terme per primera vegada, unes “visites teatralitzades” al Monestir. Aquestes visites guiades i obertes al públic, es van organitzar i representar per un grup de veïns que es van oferir voluntàriament i que van reunir-se i assajar durant mesos per portar-les a terme i oferir aquest teatre als veïns del poble i gent de la ciutat.

La finalitat d’aquestes, era poder explicar la història del Monestir, però d’una forma molt original. Els veïns de la Vall, amb ganes de passar-s’ho bé i donar a conèixer el seu entorn i la seva història, van fer d’actors i d’actrius durant un dia.  Tots ells representaven diferents personatges històrics, des de la comtessa Ermessenda i el comte, fins a músics, cuiners, hortolans, etc. Tot aquest procediment es va portar a través d’una organització i comunicació entre els integrants del barri i dels participants, per poder assajar l’obra fins a l’últim moment.

La finalitat d’aquestes, era poder explicar la història del Monestir, però d’una forma molt original

Des de fa aproximadament un any, la UFA Sant Daniel, es va fer sòcia de l’Associació de Veïns de Sant Daniel, per tal de fer-nos partícips del barri i implicar-nos activament amb els nostres nois, en els diferents esdeveniments, activitats, tallers, reunions, etc. que poguessin sorgir. Des de d’aquest moment també hem pogut conèixer amb més detall totes les activitats desenvolupades al barri; una de elles, van ser les “visites teatralizades” que s’estaven preparant de cares a la Festa Major. L’AAVV ens va obrir les portes per tal que els nostres joves poguessin participar en els esdeveniments més importants; per això, dos nois del nostre centre van ser partícips com actors en la representació de les “visites teatrealitzades” amb molta  il·lusió i entusiasme.

El dissabte 31 d’agost va ser el dia programat per a què es duguessin a terme, dins de la programació de la Festa Major. Van fer-se en dues sessions seguides, per tal que hi pogués assistir el major nombre de persones possible, ja que l’aforament del monestir és limitat. El dia anterior educadores i joves de la UFA vam poder gaudir de la representació, en una sessió especial a porta tancada, dirigida especialment a familiars i/o persones properes als actors i actrius de l’obra. El resultat va esdevenir tot un èxit, tant per l’esforç, dedicació, com també pel que suposa des de la vessant més lúdica de l’activitat.

Des de fa aproximadament un any, la UFA Sant Daniel, es va fer sòcia de l’Associació de Veïns de Sant Daniel, per tal de fer-nos partícips del barri i implicar-nos activament amb els nostres nois

Els nostres joves van manifestar una gran satisfacció pel fet d’haver pogut formar part d’aquesta activitat i també per sentir-se partícips d’un col·lectiu que ens ha obert les portes des del primer dia i que, d’alguna manera, ha contribuït a millorar el procés d’integració i socialització dels nois.

Si algú s’ha quedat amb ganes d’assistir a les representacions, dins el marc de la programació de les Fires i Festes de Sant Narcís, està previst que els veïns i amics de la Vall de Sant Daniel es tornin a ajuntar per poder representar, una vegada més, la història del Monestir. Les visites teatralitzades es faran al mateix entorn, dins el Monestir, i amb una freqüència de dos cops per dia, per poder donar resposta a tots/es aquells/es que vulguin gaudir de l’espectacle. Properament ho comunicaran oficialment  dins el marc de la Festa Major de Girona.

Un cop més, els nostres joves han volgut tornar a participar i formar part de l’equip d’actors i actrius, per tal de  gaudir altre cop de l’experiència  i fer passar als/les  espectadors/es  una estona divertida i única a la ciutat.