, , , ,

Els joves de l’aula del Centre d’acollida OIKIA obren el teló

Els joves de l’aula del Centre d’Acollida Oikia preparen una obra de teatre. Han assajat al llarg de cinc setmanes molt intenses. Per aquest motiu, us volen convidar a assistir a la representació del proper dia 30 d’octubre, al Centre Cívic Ter, a les 11:00 del matí.

Hem comptat, pels assajos, amb la inestimable ajuda del gran director i guionista Ferran Joanmiquel Pla, professor de teatre al Galliner, escola de teatre de referència en pedagogia teatral a les comarques gironines.

Òmnium cultural organitza el projecte Arrelarreu Contes, la iniciativa fa uns anys que dura. Consisteix en un projecte d’aprenentatge i servei comunitari dut a terme amb els estudiants de les aules d’acollida de secundària de Girona.

L’aula Oikia no vol deixar l’oportunitat, i conjuntament amb el Galliner i Òmnium ha organitzat L’Arrelarreu Teatre. És un projecte pioner a la nostra ciutat. El teatre és una gran eina per l’aprenentatge del català, per gestionar les emocions, prendre consciència corporal i millorar -a través de les dinàmiques de grup- la relació entre ells.

 

Us esperem a tots i totes el dia 30 al Centre cívic Ter a les 11.00 del matí.

Els joves de l’aula del CA Oikia preparant l’obra de teatre

 

Voleu saber més del Centre d’acollida Oikia? Aquí els vam dedicar aquest article

, , , ,

Els veïns del mas del Bon Pastor

“Ara, quan passem per davant del Mas del Bon Pastor, sabrem que allà hi viuen uns nois amb il·lusió i ganes de tenir un futur millor per quan s’incorporin, com a adults, a la societat que els acull”

En ocasió de la Festa Major de Palau-Sacosta de Girona, des de l’Associació de veïns del barri han entrevistat a en Marc Cornellà, director del CRAE Abeona (projecte educatiu de Fundació Resilis). En aquesta conversa amb Silvia Valverde, en Marc explica que la masia del Bon Pastor acull actualment aquest centre residencial per a joves menors d’edat amb un equip d’educadors que fan possible el dia a dia del centre. Qui són els  veïns del mas del Bon Pastor?  No us perdeu aquesta entrevista que serveix per obrir el projecte educatiu a la comunitat en què ha de créixer.

 

Entrevista amb Marc Cornellà, director del CRAE Abeona


 

Educador social convençut, en Marc és nascut a Girona l’any 1979,  ha estat molts anys veí del barri,  on encara hi conserva forces amistats i on ha tornat recentment.

 


Si tenim present el complex Santa Clotilde- Bon Pastor, en tots aquests anys és fàcilment reconeixible. Per fora, vull dir. Però per dins ha canviat. Ja no hi acull una família, si més no una família convencional… Quin és l’ús actual d’aquesta casa?

Doncs la masia té una funció eminentment social de vital importància, sobretot pels joves que acull… És el que tècnicament es coneix com un CRAE. Som un CRAE nou de recent obertura però ubicat en un espai a on ja n’existia un. Quan la Congregació del Bon Pastor va decidir deixar de gestionar el CRAE Bon Pastor el juny del 2017, la Fundació Privada Resilis va assumir la gestió de les places del centre, subrogant a tot el personal. Entre octubre i novembre del mateix any, i seguint els criteris i recomanacions de la DGAIA, aquest servei es va dividir en dos serveis més petits ubicats al mateix municipi, abandonant les antigues instal·lacions fins a la nostra arribada.

 

I què volen dir aquestes sigles?

CRAE: Centre Residencial d’Acció Educativa. Els professionals que treballem dia a dia amb els joves que viuen en els centres, solem explicar l’acolliment residencial com una mesura de protecció pels infants i adolescents que, desafortunadament, no poden estar amb la seva família.

Aquest és el sentit que existeixin tant famílies d’acollida com centres com el que dirigeixo: són un  espai de vida per a ells, i vida és  convivència i acompanyament.

“Vida és tenir satisfetes d’una manera adequada les necessitats bàsiques. I no parlo només d’un sostre i un plat a taula”.

 

Els feu de família?

Mai podem suplir el paper d’una família. El CRAE treballa de manera complementària a aquesta, en el seu dia a dia, pensant sempre en el retorn al seu nucli familiar, sempre que sigui possible, és clar. Treballem per a millorar les mancances de la família sense cap intenció de substituir-la, ans el contrari, d’enfortir-la. Comptem amb la família perquè participi de l’educació que se li dóna des del CRAE, en la mesura que puguin participar.  No fem el paper d’una llar familiar; però sí que procurem que totes les coses bones que el vincle social pot aportar a un jove no els manquin.

“Des de la nostra feina com a educadors socials treballem perquè la protecció que se’ls ofereix avui pugui convertir-se, en un futur no gaire llunyà, en el seu desenvolupament com a persones adultes”.

 

I com se’ls protegeix?

Es protegeix cobrint les necessitats bàsiques i sobretot es protegeix educant. Totes aquestes coses essencials que normalment els vindrien enterament d’un entorn familiar i social, la xarxa que tenim i que ens ajuda a desenvolupar-nos, procurem cosir-les des del centre. Parlar amb vosaltres ara, explicar des d’aquesta entrevista qui som i què fem al barri que acull, alhora, el nostre centre és part també de la seva educació i dels nostres objectius.  I és que formar part d’una comunitat, respectar-la, conèixer-la, incloure-s’hi, és un part important de la seva formació com a persones que un dia deixaran el CRAE i oferiran el seu gra de sorra a la societat en què viuen, com fem tots, vaja.

Aquest és el sentit que existeixin tant famílies d’acollida com centres com el que dirigeixo: són un  espai de vida per a ells, i vida és  convivència i acompanyament.

 

I a quants joves hi ateneu?

El CRAE Abeona té l’encàrrec d’atendre i acollir a 17 joves de 12 a 18 anys sota la tutela de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Des que el CRAE Abeona es va obrir a finals de novembre del 2017, hi han viscut 17  joves, repartits en dues unitats vivencials. Ja des dels seus inicis es va estructurar com un servei especialitzat en l’atenció a joves adolescents. Les 17 places, es varen destinar a la franja de 15 a 18 anys.

 

Joves d’origen marroquí, oi?

Principalment, sí. Val a dir que una de les peculiaritats del servei és el fet que aquest s’ha especialitzat en l’atenció a joves migrats, principalment d’origen marroquí, com veus. La idea de promoure unitats convivencials més petites i més familiars, respon al fet de poder fer del CRAE un espai on els joves adquireixi un alt grau d’autonomia a la vegada que projecta una imatge de menys institució.  L’elecció del nom del CRAE ha acabat resultant premonitori.

 

Abeona?

Abeona és una deessa molt antiga de la mitologia romana encarregada de protegir a tot aquell que emprenia un viatge i també als nens quan se n’anaven per primera vegada sols de casa, sense l’aixopluc dels seus pares, Abeona s’assegurava de brindar-los seguretat.

Tots els joves que atenem han iniciat aquest viatge, lluny dels seus, arriscant molts cops la vida per aconseguir oportunitats de futur que als seus països se’ls hi nega, i es la nostra tasca acompanyar-los en aquest viatge.

 


 

Ara, quan passem per davant del Mas Bon Pastor, sabrem que allà hi viuen uns nois amb il·lusió i ganes de tenir un futur millor per quan s’incorporin, com a adults,  a la societat que els acull.

Moltes gràcies Marc per la teva col·laboració.

 

Silvia Valverde

 

, ,

Visites teatralitzades al monestir de la Vall de Sant Daniel a Girona

Ens escriuen de l’UFA Sant Daniel per explicar-nos una activitat engrescadora i reeixida que van fer, juntament amb veïns del barri, durant les seves festes. Es tracta d’una teatralització dins els murs del mil·lenari convent que va tenir tan bona acollida que es tornarà a repetir durant les Fires i Festes de Sant Narcís aquesta tardor.


El dia 31 d’agost, a la Vall de Sant Daniel de Girona, i en motiu de la Festa Major del barri, es van dur a terme per primera vegada, unes “visites teatralitzades” al Monestir. Aquestes visites guiades i obertes al públic, es van organitzar i representar per un grup de veïns que es van oferir voluntàriament i que van reunir-se i assajar durant mesos per portar-les a terme i oferir aquest teatre als veïns del poble i gent de la ciutat.

La finalitat d’aquestes, era poder explicar la història del Monestir, però d’una forma molt original. Els veïns de la Vall, amb ganes de passar-s’ho bé i donar a conèixer el seu entorn i la seva història, van fer d’actors i d’actrius durant un dia.  Tots ells representaven diferents personatges històrics, des de la comtessa Ermessenda i el comte, fins a músics, cuiners, hortolans, etc. Tot aquest procediment es va portar a través d’una organització i comunicació entre els integrants del barri i dels participants, per poder assajar l’obra fins a l’últim moment.

La finalitat d’aquestes, era poder explicar la història del Monestir, però d’una forma molt original

Des de fa aproximadament un any, la UFA Sant Daniel, es va fer sòcia de l’Associació de Veïns de Sant Daniel, per tal de fer-nos partícips del barri i implicar-nos activament amb els nostres nois, en els diferents esdeveniments, activitats, tallers, reunions, etc. que poguessin sorgir. Des de d’aquest moment també hem pogut conèixer amb més detall totes les activitats desenvolupades al barri; una de elles, van ser les “visites teatralizades” que s’estaven preparant de cares a la Festa Major. L’AAVV ens va obrir les portes per tal que els nostres joves poguessin participar en els esdeveniments més importants; per això, dos nois del nostre centre van ser partícips com actors en la representació de les “visites teatrealitzades” amb molta  il·lusió i entusiasme.

El dissabte 31 d’agost va ser el dia programat per a què es duguessin a terme, dins de la programació de la Festa Major. Van fer-se en dues sessions seguides, per tal que hi pogués assistir el major nombre de persones possible, ja que l’aforament del monestir és limitat. El dia anterior educadores i joves de la UFA vam poder gaudir de la representació, en una sessió especial a porta tancada, dirigida especialment a familiars i/o persones properes als actors i actrius de l’obra. El resultat va esdevenir tot un èxit, tant per l’esforç, dedicació, com també pel que suposa des de la vessant més lúdica de l’activitat.

Des de fa aproximadament un any, la UFA Sant Daniel, es va fer sòcia de l’Associació de Veïns de Sant Daniel, per tal de fer-nos partícips del barri i implicar-nos activament amb els nostres nois

Els nostres joves van manifestar una gran satisfacció pel fet d’haver pogut formar part d’aquesta activitat i també per sentir-se partícips d’un col·lectiu que ens ha obert les portes des del primer dia i que, d’alguna manera, ha contribuït a millorar el procés d’integració i socialització dels nois.

Si algú s’ha quedat amb ganes d’assistir a les representacions, dins el marc de la programació de les Fires i Festes de Sant Narcís, està previst que els veïns i amics de la Vall de Sant Daniel es tornin a ajuntar per poder representar, una vegada més, la història del Monestir. Les visites teatralitzades es faran al mateix entorn, dins el Monestir, i amb una freqüència de dos cops per dia, per poder donar resposta a tots/es aquells/es que vulguin gaudir de l’espectacle. Properament ho comunicaran oficialment  dins el marc de la Festa Major de Girona.

Un cop més, els nostres joves han volgut tornar a participar i formar part de l’equip d’actors i actrius, per tal de  gaudir altre cop de l’experiència  i fer passar als/les  espectadors/es  una estona divertida i única a la ciutat.

, ,

I Jornades Educació de Joves acollits en centres de protecció d’Osona

I Jornades Educació de Joves acollits en centres de protecció d’Osona.

Intervindran Dra Carme Montserrat (UdG) i David Ruiz (#FundResilis @PlatEducativa)
📅15 Octubre 17h-19,30h 🚩Sala Segimon Serrallonga (UVic)

INSCRIPCIONS AQUÍ 👉👉https://bit.ly/2lgWo1k

 

,

Els joves del programa PIL participen al Parlament i es troben amb el Molt Hble President, Roger Torrent.

Els dilluns 9 de setembre els joves del programa PIL 16-21, acompanyats pels tècnics de la UTE PIL 16-21 Fundació Mercè Fontanelles i Fundació Resilis, han participat en una sessió formativa al Parlament Catalunya i s’han entrevistat amb el Molt Hble President Torrent.

L’acte s’ha dut a terme en una sessió al Parlament de Catalunya per tal de conèixer el funcionament de les institucions catalanes.

Els i les joves s’han organitzat en 4 grups parlamentaris PIL i han debatut, consensuat i experimentat el procés d’exposar les seves propostes de govern, per ser escollits President o Presidenta. Els grups han plantejat propostes al voltant de temes que els preocupen com són l’educació, les oportunitats per als joves estrangers, la sostenibilitat i l’accés al món del treball. Després del debat, han pactat entre ells, i per consens han escollit la portaveu del grup PIL Lleida, Maryam J. com a presidenta.

Al final d’aquest procés d’aprenentatge, el grup de joves ha pogut intercanviar les seves valoracions amb el Molt Honorable President Torrent el qual ha manifestant la seva responsabilitat de fer arribar als diputats i diputades els temes treballats en aquests sessió.

L’equip PIL ha valorat com a molt enriquidora aquesta proposta pionera tot esperant futures possibilitats de treball en conjunt.

, , ,

Propòsits pel nou curs… Ser mentor@!

Fundació Resilis inicia la 3a edició del Sapere Aude, projecte de mentoria social per a la millora del rendiment escolar. Si voleu formar-ne part, hi sou a temps.
Us hi apunteu?


La iniciativa Sapere Aude promou la mentoria social a través de la relació de persones voluntàries que ofereixen dues hores a la setmana del seu temps per acompanyar i donar suport a infants i joves en acolliment residencial durant el curs escolar (2019-20).

Perquè de nou sigui un èxit, busquem a persones com vosaltres: amb ganes de canviar les coses, de participar en mentoria i viure una experiència de creixement, professional i personal.

Si ho tens clar, no deixis passar més temps i inscriu-te!

Més informació a http://socmentor.resilis.org

Vull ser mentor@!

, , ,

“El procés ha estat molt interessant i ple de creativitat” Teatre al CREI La Ginesta

Els companys i companyes del CREI La Ginesta ens escriuen per explicar-nos un projecte molt especial, una obra de teatre, que els ha valgut altes dosis de paciència, il·lusió i un punt de bogeria, com diuen elles mateixes! Però us deixem amb el seu text…


 

És difícil començar a explicar un projecte que va anar creixent, piano piano, des de la il·lusió i creativitat dels nens i nenes, juntament amb una dosis de molta paciència i disposició de les educadores i educadors, la confiança de la direcció, la constància i motivació de les professores, juntament amb un punt de bogeria/entrega de tota la comunitat del CREI la Ginesta

El projecte responia a muntar una obra de teatre per a final de curs, comprès dins de la programació de l’aula.

El primer trimestre es van treballar jocs de teatre, per treballar la veu, la improvisació, la projecció de la veu, la desinhibició, etc.

El segon trimestre es va fer representació de petits relats, poemes, mímica, etc.

I el tercer trimestre es va començar amb el títol de l’obra de teatre: “2 horas a solas”.

A partir d’aquí es va anar treballant el guió amb l’alumnat, el jovent atès a la Ginesta, descobrint personatges, la trama del guió i finalment el desenllaç (preparar l’atrezzo, escollint roba, muntant cançons, carpetes a l’ordinador amb tots els sons necessaris pel tècnic de so, muntar àudios, etc.).

“El procés ha estat molt interessant i ple de creativitat, tot i que no us enganyarem, també moltes frustracions, molts moments de desencís”

El procés ha estat molt interessant i ple de creativitat, tot i que no us enganyarem, també moltes frustracions, molts moments de desencís, de desil·lusió, etc. Però el mantenir la motivació incloent totes les propostes de l’alumnat i la constància van ser els ingredients per fer créixer l’obra. El moment clau va ser poder sentir la confiança transmesa des de direcció al projecte que s’estava realitzant.

“L’Ajuntament de seguida va confiar en la proposta i va cedir l’espai de forma altruista, cosa que agraïm enormement”

Així es va arribar a creure que l’Ateneu de Celrà seria un bon lloc perquè l’alumnat poguessin mostrar el seu treball.

L’Ajuntament de seguida va confiar en la proposta i va cedir l’espai de forma altruista, cosa que agraïm enormement. I no només això, sinó que vam pensar que anar a veure l’espai motivaria als nois i noies, i així va ser. Des del dia que varen veure l’espai, la motivació i responsabilitat varen anar en augment.
El regidor de cultura es va mostrar sempre disponible. Vàrem fer un assaig general el dia abans i fins i tot ens va fer de tècnic de so desinteressadament, cosa que no era fàcil per tot el que havia de controlar.

Els nervis i les vergonyes anaven en augment a mesura que s’acostava l’esdeveniment, així que calia anar fent moments de relaxació i de posada en comú de les pors i nervis per tal de destensar el neguit. Això, cal dir que va anar acompanyat de molta paciència de l’equip de professionals que han estat presents en el procés.

Va arribar el dia de la presentació i com no podia ser d’una altra manera es van entregar absolutament a l’obra de teatre, mostrant totes les habilitats apreses i fent un creixement personal evident que va copsar a tot el públic.

 

 

 

 

, , , ,

Els joves d’Oikia visiten la Universitat de Girona

Ens escriuen els mateixos joves del Centre d’Acollida Oikia de Girona (projecte educatiu de Fundació Resilis) per explicar-nos la seva visita a la Universitat de Girona


El dimarts 11 de juny els alumnes de l’aula del centre d’acollida Oikia vam poder fer una visitar el Campus de Montilivi de la Universitat de Girona.

Ens van acompanyar a fer la visita la Chiraf, una estudiant de química que ara està fent un màster i farà un doctorat, un professor de química de la universitat i un químic “youtuber” que fa experiments pel seu canal de difusió.

A banda de conèixer els diversos edificis de la universitat i el que s’estudia en cada un d’ells, el professor ens va parlar de la taula periòdica—que aquest any fa 150 anys!—i ens va posar exemples pràctics perquè entenguéssim com la podem aplicar en el nostre dia a dia.

La Chiraf ens va explicar com va arribar fins la universitat i ens va dir que a vegades les coses eren difícils però que si ens hi esforçàvem molt podríem aconseguir el que ens proposéssim. Ens va agradar molt que ens digués això!

Al final de tot el “youtuber” Aytam Soto ens va fer experiments químics amb nitrogen com els que fa en el seu canal. Les demostracions que ens va fer eren molt divertides i ens van sorprendre molt. Fins i tot ens van entrar ganes d’estudiar química!

, ,

Els joves d’OIKIA s’expressen sense filtres al XIV Festival Inund’art

Els joves d’OIKIA s’expressen sense filtres al XIV Festival Inund’art a Girona

A la deriva és el títol d’aquesta instal·lació artística al Pont de les peixateries durant el Festival Inund’art de Girona.

La proposta ha donat veu a través d’escrits dins ampolles a alguns joves que ara viuen en Centres d’acollida o CRAES.

Dins la franja de taller, alumnes de 3r d’ESO de l’Institut de Sils van proposar als joves de l’aula Oikia i que han marxat sols del seu país, a col·laborar i formar part en el seu projecte d’intervenció artística dins el Festival Inund’art.

Els textos, dins les ampolles, eren escrits fets directament per ells, expressant desitjos, pors, tristeses i il·lusions, destinats als mateixos alumnes de l’IES. La cerca d’una altra vida, la dura realitat viscuda, desitjos pors i il·lusions … Una expressió directa i sense filtres.

,

1 any de CRAE Maria Reina

Ens escriu la Regina Pastrana, directora del CRAE Maria Reina, projecte educatiu de Fundació Resilis. I és que ja fa un any que el CRAE Maria Reina passava a formar part de la Fundació.

A Maria Reina estem d’aniversari.  Tot just fa un any iniciàvem un procés molt important per nosaltres: entràvem a formar part de la família Resilis.

Una bona part de l’equip havia passat tota la seva vida laboral aquí, creixent-hi com a professionals i contribuint a bastir un projecte compartit, i l’anunci del canvi ens obria tot un seguit d’incerteses i dubtes.  I ara què?  La subrogació s’esdevenia en un moment difícil pel centre: casos complexos, i fins a 4 baixes de llarga durada per maternitat. Un escenari distret, si més no.

“Continuem amb el mateix encàrrec institucional, les mateixes indicacions, temporalitats, etc. però el plantejament és un altre”.

Toca fer balanç, un any després.  Diuen que l’important més que on arribes és el que et vas trobant pel camí, que en el trajecte s’amaga allò més interessant i que ens enriqueix.  I és ben cert que n’hem tingut moltes, d’experiències, aquests mesos.  Continuem amb el mateix encàrrec institucional, les mateixes indicacions, temporalitats i exigències , l’acompanyament i seguiment tutorial que fem dels infants no ha variat, però el plantejament és un altre.

Passar a formar part d’una entitat de la magnitud que té Fundació Resilis té una incidència gens negligible en la quotidianitat, sobretot si hom ve d’un model com el nostre. Sentir-se resguardat sota un paraigües tan ampli i ferm aporta tranquil·litat i serenor, i evita la soledat i la incertesa en la pressa de decisions, acompanyats per una supervisió tècnica que sempre hi és.  I això és important.  Un canvi que ens ha donat també sentiment de pertinença a un entorn més gran, i la possibilitat de compartir experiències i maneres de fer amb altres direccions d’altres recursos.  Els problemes i les dificultats persisteixen i és probable que els gestionem de la mateixa manera, però amb un punt més de convicció en saber-nos acompanyats i validats en la nostra intervenció.

“Diuen que l’important més que on arribes és el que et vas trobant pel camí, que en el trajecte s’amaga allò més interessant i que ens enriqueix”.

No ha estat simple, tampoc ens enganyarem.  Adequar tota una dinàmica molt instaurada a un nou funcionament, condicionat (com ha de ser) a sistemes de qualitat, està significant un esforç important de reestructuració de funcions i responsabilitats, d’incorporació i redistribució de tasques, i està sent una oportunitat per introduir canvis substancials amb l’objectiu sempre de millorar l’atenció que donem com a servei.

Exemples en són haver recuperat el servei propi de neteja i cuina (feina titànica!) o la reordenació més racional dels horaris (potser més titànica encara!).  Integrar circuits i protocols, tasca on encara estem a les beceroles i en queda molt per fer, és una feina àrdua d’entrada, però que poc a poc s’automatitza i es va simplificant.

“Sentir-se resguardat sota un paraigües tan ampli i ferm aporta tranquil·litat i serenor”

En definitiva, que estem de festa, en un any ens hem sentit plenament integrats a la família Resilis, amb la sensació de rebre suport i caliu (n’hem passat alguna de grossa!) però també d’aportar a la comunitat experiències i bones pràctiques per a que puguin ser replicades i compartides per altres serveis.

 

  Regina Pastrana, directora del CRAE Maria Reina