, , , ,

“El nostre repte és implicar la comunitat en trobar formes d’atenció més personalitzades”

Núria Curto Ferre (Camarles, 1965). Llicenciada en  Psicologia Clínica de formació, la Núria té una dilatada experiència en el camp social, iniciant-se a principis dels noranta treballant amb menors a càrrec del sistema de protecció. Després d’un recés de 6 anys en l’empresa privada en un altre sector i d’obrir una consulta de psicologia, a finals del 2008 Fundació Resilis li confia la direcció del CRAE Lo Carrilet de Tortosa. El 2013, Fundació Astres engega a Deltebre el projecte La Duna, residència per a persones amb discapacitat intel·lectual i trastorn de conducta, on la Núria s’ocuparà de la coordinació tècnica. Paral·lelament, s’obre el Centre d’Acollia Oikia a Deltebre per atendre joves migrants sense referents familiars (MENA). En ocasió del Dia Mundial del Treball Social parlem amb ella de l’ofici, del dia a dia i del seu punt de vista sobre la realitat de les diferents entitats amb les quals treballa.


 

Tot i que la teva formació inicial no estava encarada al sector social, t’hi has acabat dedicant molts anys. Estàs contenta del camí fet?

Sí, si que estic contenta. Hi vaig arribar gairebé per casualitat i m’hi he quedat. Dedicar-me al mon social és una qüestió de responsabilitat, de justícia, de compromís, d’obrir un camp molt sovint “invisible”. També de descoberta i de repte. Hi ha molta gent que no coneix la infància desemparada o les persones amb necessitats molt especials, vivim en un mon on si la problemàtica no et toca de prop, fem com si no existís i els “excloem” de les nostres vides i de la nostra comunitat. No ens agrada veure allò que no entenem o no coneixem

 

Des que vas començar fins a l’actualitat què penses que ha canviat?

Crec que han canviat les dificultats de les persones que atenem i el com les atenem. Crec que la societat avança poc a poc en el reconeixement dels drets de les persones des del sector social, però avança i això fa que es desenvolupin recursos per a atendre més comunitàriament (pensant amb els infants i joves, es fa una atenció més preventiva on l’ingrés en un centre residencial sigui l’última opció) però al mateix temps  els infants i joves plantegen dificultats més complexes.

 

S’ha de ser d’una determinada manera per dedicar-se al sector social?

Crec que s’ha de ser d’una manera determinada però no et sabria dir de quina. T’has de despullar de prejudicis i mantenir sempre una actitud possibilista, vull dir que t’has d’instaurar en la confiança que gairebé tot és possible, especialment el canvi. També has de ser capaç de cuidar-te, de saber conviure amb el malestar i també saber-te’n separar per poder-hi tornar. Veure i viure la diferència com una oportunitat en la vida, l’oportunitat d’entendre a l’altre i comprendre les realitats diferents.

Aquest és un moment en el que ens plantegem una atenció comunitària però també on ens plantegem recursos cada cop més especialitzats

Quines veus que són les principals dificultats, avui dia, en l’atenció a menors?

En relació a Infància crec que estem immersos en un moment de crisi, no dic res de nou si parlo de l’arribada dels joves estrangers. Aquesta situació ha posat tot el sistema en escac: manca de recursos, no tenir una política de país per a abordar la seua atenció, manca de professionals per atendre’ls, etc.

Però venim d’un període llarg de crisi econòmica i en aquestes situacions qui més pateixen són les persones més vulnerables, per tant infants i joves amb malestars diferents i pocs recursos adaptatius, salut mental i patiment emocional que també desborda el sistema.

Aquest és un moment en el que ens plantegem una atenció comunitària però també on ens plantegem recursos cada cop més especialitzats… És com una contradicció.

 

De tots els oficis del món se n’extreu una ensenyança aplicable a la vida. Quina t’ha aportat a tu dedicar-te al sector social?

Jo he après molt, especialment dels adolescents. He après a tenir diferents mirades d’una mateixa situació, a descobrir que les coses no són com una sempre les havia viscut i a atrevir-me a viure-les com mai havia imaginat, respectant les seues pròpies decisions.

 

Ens podries esbossar el teu dia a dia? La realitat al centre on treballes, amb quines persones tractes, quins son els principals esculls i fortaleses de la tasca que feu, què és el que t’agrada més, etc.

El meu lloc de treball actual no té un dia a dia, cada dia és molt diferent. La coordinació territorial demana estar al cas de molts projectes i programes diferents. És com anar canviant de barret cada cop. Comença el dia abans per preparar on estaré a l’endemà. Em relaciono principalment amb els directors dels serveis que coordino a Terres de l’Ebre, però també amb els professionals d’atenció directa que formen els equips. M’agrada conèixer de molt prop els recursos i això fa que conegue a moltes de les persones que atenem, m’agrada mantenir aquesta miqueta de contacte directe que és des d’on vinc.

Un dels principals esculls és la falta de professionals al territori i la dificultat per atendre les necessitats  de les persones que atenem.

El nostre repte és implicar la nostra comunitat en trobar formes d’atenció més personalitzades i menys segregadores.

M’agrada de la meua feina el contacte amb les persones, escoltar-les, entendre-les, aprendre i aporta el meu punt de vista.

 

I, per acabar, potser la pregunta més difícil:  Què aconsellaries a les persones que compartint les teves aptituds i valors, volen engegar uns estudis de treball social?

 

Uf! No ho sé, que dediquessin part del seu temps a conèixer-se a elles mateixes en profunditat, reconeixent-se a un mateix és un bon camí per reconèixer a l’altre. Potser els diria que fossin molt honestes, amb elles mateixes i amb les persones a qui dedicaran el seu temps.

,

Bicicletes a Tallamar

Les companyes de l’equip Educatiu del Pis Tallamar ens escriuen aquestes paraules per explicar-nos que unes bicicletes han arribat i han anat molt bé per facilitar la vida dels joves residents al pis. Fem extensiva la bona notícia i l’agraïment a Bicicletes sense Fronteres, qui ha fet la celebrada donació.


El passat dia 1 de febrer el Pis Tallamar va rebre una sorpresa molt gran! L’ONG Bicicletes Sense Fronteres va fer una donació de 10 bicicletes per als joves del pis.

Podeu tenir la certesa que aquesta donació ha contribuït a facilitar el desplaçament dels joves a l’entorn, essent un al·licient per practicar activitat física i realitzar sortides conjuntes que fomenten la cohesió social.

El Pis Tallamar està situat a Palafrugell, vila del Baix Empordà. Ens trobem en un entorn privilegiat, ja que la ciutat disposa de tots els recursos que necessiten els joves per treballar el seu procés d’autonomia, mantenint un tarannà proper i acollidor, coma poble que és. Es tracta d’una zona idònia per circular en bicicleta, amb un terreny planer i moltíssims camins per descobrir tant zones boscoses com la impressionat part costanera amb Calella de Palafrugell, Llafranc i Palamós.

L’ús de la bicicleta fomenta l’autonomia dels joves, ja que els permet una àmplia mobilitat per la zona sense haver de dependre del transport públic o de l’acompanyament dels educadors. D’igual manera, ajuda a incorporar el sentit de la responsabilitat que comporta l’ús de la mateixa , tant al que fa referència al seu manteniment com a l’adquisició i seguiment de la normativa de circulació. Això facilita que els joves interioritzin normatives referents a convivència i ús de la via pública d’una manera lúdica.

No podem oblidar la importància del caràcter esportiu de l’ús de la bicicleta. Tenint en compte que al Pis Tallamar hi resideixen 10 joves entre els 16 i els 18 anys, disposar de bicicletes fomenta l’activitat física i l’aprenentatge d’un estil de vida saludable.

D’aquesta manera, el fet de rebre 10 bicicletes ha suposat l’adquisició d’una eina per promoure molts aprenentatges als joves, sent una donació pràctica i molt útil.

Per tot això, volem transmetre el nostre més sincer agraïment a Bicicletes Sense Fronteres i a la Fundació Resilis!

 

L’equip educatiu i els joves del Pis Tallamar

, ,

Lo Carrilet a la recerca del Tió de Nadal

El millor d’aquesta experiència va ser la il·lusió amb la que tots i cadascú dels participants  van viure-la.

El passat diumenge 25 de novembre, infants i adolescents del CRAE Lo Carrilet de Tortosa es van convertir en autèntics caçadors del Tió de Nadal. S’apropen les dates nadalenques i, com bé indica la tradició, s’ha de donar escalfor i acollir a un Tió a la llar. Ens ho expliquen l’Ana, la Maria José i la Mercè, educadores del CRAE Lo Carrilet


Aquest any, per primer cop, els infants i adolescents del CRAE Lo Carrilet s’han convertit en autèntics cercadors i acollidors d’aquest emblemàtic referent del Nadal.

S’han assabentat que al bosc de la població de Prades havia començat la temporada dels Tió i no han dubtat en calçar-se les botes, agafar l’abric i recorrer aquesta distància per anar a cercar el seu.

Un viatge que se’ls va fer un xic llarg, tenint en compte que els més petits, que tenen entre vuit i deu anys, estaven molt emocionats i expectants per arribar i trobar-lo.

Val a dir, que l’indret era idíl·lic, la muntanya de Prades té un encant especial, unes coves i una vegetació impressionant: Que els ho preguntin als adolescents del grup que no varen desaprofitar cap racó per fotografiar-se en grup, selfies i individuals, tot hi tenia cabuda.

Sens dubte, el millor d’aquesta experiència va ser la il·lusió amb la que tots i cadascú dels participants  van viure-la. Alegria, intriga, companyonia i moltes ganes de ser el primer/a en trobar el seu Tió, el qual tenia una nota que els deia:

Hola nens i nenes del CRAE LO CARRILET de Tortosa! Moltes gràcies per venir-me a buscar, tinc moltes ganes d’anar a viure amb vosaltres! Tió.

Ha estat una experiència realment enriquidora, que recomanem compartiu amb els més petits i, des del CRAE Lo Carrilet, farem tot el possible per repetir-la cada any; ja ho tenim anotat a l’agenda!

 

 

 

 

, , ,

10 anys del CRAE Pla de la Selva!

El passat 17 d’octubre, el CRAE Pla de la Selva va arribar al seu 10è aniversari i els seus responsables ens fan arribar aquestes línies per explicar-nos com va anar aquest dia tan especial per a ells. 10 anys… es diu ràpid! Per molts anys més pugueu desenvolupar aquest projecte educatiu tan valuós per tots aquests joves!


 

“Les paraules dels joves van demostrar que la nostra feina va deixant pòsit”

El passat 17 d’octubre de 2018, el CRAE Pla de la Selva va arribar al seu 10è aniversariel dissabte, 3 de novembre, a les 12h van realitzar un acte a la sala de la Laguna de Sils, on van estar convidats tots els nois i noies que han passat pel servei durant aquests primers 10 anys, així com els i les professionals, i persones i que han format part de la història de Pla de La Selva.

Va sorgir  anys enrere, via el Projecte Marc Educatiu de Centre de la DGAIA, que es referia  a l’avaluació de resultats i impacte que es recollia en aquell moment en la proposta del projecte marc de centres.

En motiu de la celebració del desè aniversari de Pla de la Selva, era un moment oportú perquè els mateixos protagonistes atesos durant aquesta història poguessin donar una visió externa i personalitzada del servei des de la seva pròpia vivència.

El motiu era senzill: al llarg de la vida del CRAE es viuen situacions, sentiments, emocions i Pla de La Selva va voler aprofitar l’esdeveniment com a recull de l’experiència viscuda després d’un temps fora del centre on la realitat d’aquell procés de vida podria veure’s reflectida de manera diferent. Aquest esdeveniment es va gestionar i organitzar des d’una vessant festiva, de convit, de relaxament i celebració, on tothom va poder, de manera distesa, parlar i viure en un format natural, i compartir visions i aportacions dels nostres protagonistes.

El desè aniversari va ser  un moment oportú perquè els mateixos protagonistes atesos durant aquesta història poguessin donar una visió externa i personalitzada del servei des de la seva pròpia vivència.

A la trobada  va assistir-hi l’alcalde de la població de Sils, les regidores d’Ensenyament i Serveis socials, la Cap de Servei d’Atenció a la Infància i Adolescència, Gerència de l’entitat Resilis i Coordinador Tècnic de la fundació. Paral·lelament, també vam comptar amb l’assistència de part del personal educatiu anterior que havia donat certa estabilitat al servei i joves atesos, així com part del actual Equip Educatiu. així mateix, també van venir joves atesos que van formar part de la història.

“Al CRAE es viuen situacions, sentiments, emocions i des d’una perspectiva d’una etapa madurativa i situació familiar complexa. Pla de La Selva volia aprofitar l’esdeveniment com a recull posterior de l’experiència viscuda”

Ens van oferir unes paraules el Sr. Marí Nogué, batlle de Sils i la Sra. Sílvia Casellas, cap de Servei d’atenció a la Infància i adolescència. La Direcció del centre va donar paraula a joves majors d’edat atesos durant aquests 10 anys i part del personal educatiu que actualment no hi treballen. Les paraules dels joves van demostrar que la nostra feina va deixant pòsit com en un vas, i a posterior aquests fruits es veuen reflectits, en les mateixes paraules dels joves que definien el servei com la seva família, i els itineraris normalitzats que han continuat al igual que altres joves que no han tingut una situació de tutela com ells/es.

“Els joves definien el servei com la seva família”

Vam programar diferents activitats per a aquell dia. Una, on tot el personal i joves podien veure’s en fotografies d’activitats i d’història del Centre, discriminades en diferents anys, on cadascú havia d’anar col·locant el seu pensament a través d’un paperet enganxat al costat de la imatge que considerés. Una segona, on tothom podria dir la seva, i on la direcció donava la paraula. finalment, per anar agafant gana per la cloenda final, hi va haver un excel·lent piscolabis per dinar ( l’entitat Les Cuineres de Sils, havien col·laborat en la elaboració dels àpats pel Centre de Pla de La Selva).

Podem definir l’activitat i celebració d’exitosa i molt emotiva, gràcies a les paraules dels joves i personal educatiu, i una manera d’encoratjar-nos a tots plegats amb l’objectiu de continuar treballant pels nostres infants i adolescents.

“Era un moment  oportú perquè els mateixos protagonistes atesos durant aquesta història poguessin donar una visió externa i personalitzada del servei des de la seva pròpia vivència”.

Per últim, Pla de La Selva vol agrair el suport i presència de tots i cada un dels assistents, i valorar novament a l’entitat Cuineres de Sils per la col·laboració. A més, volem deixar constància que sense l’Equip Educatiu actual, aquest acte no hagués estat possible i no haguéssim pogut retrobar-nos en aquest dia de festa i celebració.

Continuarem treballant!

,

“Hem volgut celebrar la castanyada sumant. Sumant, integrant i aprenent de la nostra i d’altres cultures”

Els companys i companyes del CREI La Ginesta de Juià ens fan arribar aquestes línies per explicar-nos com van celebrar la diada de Tots Sants. Castanyada o Halloween? Per què no sumar?

Aquest any a l’aula de La Ginesta hem volgut celebrar la castanyada sumant. Sumant, integrant i aprenent de la nostra i d’altres cultures.

La castanyada i el halloween tenen un mateix denominador comú, aquest no és un altre que reunir-nos per recordar la família i els amics que ja han mort i donar suport al seu viatge espiritual.

“hi va haver una jove que va aprofitar per posar de manifest quina part personal havia mort per a ella, honrant-la i deixant-la anar per obrir la porta a alguna nova situació personal”.

Així, sumant forces, aquests any hem volgut fer amb els joves del CREI activitats com: magdalenes de carbasses (per després utilitzar les carbasses de decoració), fer foc (com a element fonamental d’escalfor i unió) per fer les castanyes i un altar amb ofrenes (espelmes i flors salvatges agafades pel camp pels mateixos nois i noies) per honrar i enviar llum a tots els nostres difunts. A l’altar cada alumne va posar els seus difunts i tothom que va voler va dedicar dolces paraules per a ells. Fins i tot, hi va haver una jove que va aprofitar per posar de manifest quina part personal havia mort per a ella, honrant-la i deixant-la anar per obrir la porta a alguna nova situació personal.

La festa va continuar amb el maquillatge de calaveres mexicanes als nois/es. Tot això, va transcórrer en un ambient de col·laboració i d’entrega per part dels adolescents que va fer possible que emergissin emocions molt boniques.

, , ,

David Ruiz escriu sobre la mentoria social a joves que viuen en centres Residencials

David

, ,

Una explosió refrescant d’alegria

L’Ana i la Mercè ens fan arribar aquest text per explicar-nos l’experiència d’un dia per a la diversió estiuenca dels infants i adolescents del CRAE Lo Carrilet  de Tortosa. En aquesta ocasió, van anar al parc Aquàtic Aqualeón, en el que va ser, sens dubte, una explosió refrescant d’alegria. Voleu saber com va anar?


El passat dissabte 12 d’agost infants i adolescents del CRAE Lo Carrilet de Tortosa, seguint amb les activitats programades dintre del projecte “Respiro la natura”, van gaudir d’un dia de diversió i aventures refrescants al parc aquàtic “Aqualeon” que es troba a la ciutat del Vendrell.

Dies abans de l’activitat ja hi havia creada una atmosfera d’expectació, alegria i nerviosisme esperant aquesta sortida.

La calor d’aquest estiu ha afavorit que aquesta sortida sigui encara més desitjada; atraccions que ajuden a refrescar-se, qui pot resistir-se a un dia així?

Els infants i adolescents del CRAE Lo Carrilet no s’hi van resistir, des de ben a primera hora, en obrir el parc i fins a l’hora de tancar-lo, van estar amunt i avall, i donant voltes entre flotadors i tobogans.

“Va ser una jornada que els va ajudar a inhibir-se de la rutina diària del centre i a fomentar, encara més, la companyonia entre el grup”

Cal agrair la col·laboració del parc aquàtic Aqualeón, que ens va fer un preu especial per poder realitzar aquesta activitat.

Finalment, ens en queda un molt bon record perquè va ser una jornada que els va ajudar no només a abaixar la temperatura, sinó sobretot a inhibir-se de la rutina diària del centre i a fomentar, encara més, la companyonia entre el grup.

Ana i Mercè

, , ,

Trobada anual entre joves extutelats dins el marc de la mentoria

Des de l’SPAE* (Servei de Promoció de l’Autonomia i Emancipació) de Fundació Resilis ens expliquen la trobada anual entre joves extutelats


El passat dissabte 21 de juliol vam realitzar la trobada anual entre joves ex tutelats que van passar per diferents serveis del sistema de protecció i joves que actualment estan inclosos dins el programa de pisos assistits per majors de 18 anys de l’ASJTET**.

“La interacció entre joves es va centrar en la fortalesa  emocional”

La trobada  es situa dins el marc de la mentoria, creant una dinàmica d’escolta activa  cap als processos vitals dels joves que van deixar de ser tutelats entre els anys 2010 i 2014.

En aquesta ocasió,  la interacció entre joves es va centrar en la fortalesa  emocional que ha de tenir tothom per no deixar-se emportar per la tristesa, la desesperança i “el no voler fer res” i ser valent per reconèixer quan necessites ajuda i ser més valent per a demanar-la.


*SPAE (Servei de Promoció de l’Autonomia i Emancipació) Aquest servei agrupa el conjunt de programes i projectes, gestionats per la nostra entitat i adreçats als joves en risc que estan immersos en processos d’emancipació. En l’actualitat, el servei de promoció inclou 4 pisos assistits, 3 per a majors d’edat i 1 per a joves de 16 a 18 anys

**L’ASJTET és la unitat de la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA) que ofereix als joves entre 16 i 21 atesos per la DGAIA, o que ho han estat, suport tècnic i educatiu en els àmbits d’habitatge, inserció laboral, suport psicològic i suport econòmic i jurídic, amb l’objectiu que assoleixin una plena inserció social i laboral en una situació d’autonomia i emancipació. També té l’encàrrec de facilitar l’accés al seu expedient administratiu a les persones extutelades, quan ho sol·licitin, així com la gestió del Servei de recerca d’orígens biològics.

 

, , ,

Els joves del CA Oikia visiten les ruïnes d’Empúries

Des del Centre d’Acollida Oikia (Fundació Resilis), ens envien aquestes ratlles per explicar-nos com va anar la sortida que van fer a principis de juliol a les ruïnes d’Empúries.


Els joves del centre d’acollida Oikia el passat 4 i 5 de juliol van anar a fer una visita a les ruïnes d’Empúries.

“Vàrem tenir la gran sort que la guia del museu parla Darijà (Àrab Marroquí)”. Els nois van quedar molt sorpresos que una noia catalana parles tan bé la seua llengua.

Van passejar-se pel cardo i el decumanus (carrers principals), de la ciutat grega i romana van descobrir l’Esclepi, un semidéu que protegia la ciutat grega i Serapis una altra deessa. Els grecs tenien molts deus i podien ser homes i dones.

Els adolescents varen adonar-se que la cultura del Marroc i la catalana comparteixen part del seu origen. Algunes tradicions gregues encara són ben present a la societat marroquina, com per exemple; el triclini (mena de llit, butaca llarga), les termes o banys públics molts semblants als hammams marroquins.

Els adolescents varen adonar-se que la cultura del Marroc i la catalana comparteixen part del seu origen

Els treballadors del museu van ser molt simpàtics, i van regalar un llapis amb motius grecs a cada un dels joves.

No s’esperaven que unes simples pedres poguessin ensenyar-los tantes coses!

,

Joves del CA Oikia visiten el Centre Jove de Salut de Girona

 

El dimarts 26 de juny i 9 de juliol, dins les activitats programades de l’aula del Centre d’Acollida OIKIA, els joves van visitar i participar en la xerrada sobre sexualitat al Centre Jove de Salut de Girona.

També ens van explicar quins serveis ofereixen: informar i orientar sobre dubtes en relació amb les drogues, sexualitat, alimentació, etc.