,

Us apropem al CRAE Les Deveses de Girona

Fidels a la voluntat d’encaminar-nos cap a un model d’atenció a les persones més individualitzat, el CRAE Salt s’ha transformat en dos en dos serveis de dimensions més reduïdes, el CRAE Les Deveses  i el CRAE de Les LLúdrigues. En aquesta ocasió ens escriu la Maria, directora del Crae Les deveses, per explicar-nos en primera persona el dia a dia en aquest centre de recent obertura.


Just quan el Crae Salt acabava de celebrar els seus 13 anys d´existència arriba el dia de la tan esperada separació. Les 24 places de Salt quedarien en 20 i repartides entre  dos CRAE de 10 places: El CRAE Les Deveses a Girona i el Crae LES LLÚDRIGUES  a Salt.

Els primers 10 a marxar  som els que formarem el CRAE LES DEVESES. Així doncs el 14 de febrer 10 infants i joves i la meitat de l’equip educatiu del Crae Salt marxem cap al nou Crae a Girona.

Els infants i joves i el personal educatiu ens trobem en un dúplex   ampli, lluminós amb habitacions grans i  terrasses , tenim menjador-sala d’estar i totes les comoditats d’una casa. Una estructura tan  acollidora i el baix nombre d´infants i joves fan que des del primer minut ens sentim en família i a casa.

 

Així doncs el 14 de febrer 10 infants i joves i la meitat de l´equip educatiu del Crae Salt marxem cap al nou Crae a Girona.

Des del primer dia funcionem com la gran família que som, el nostre dia a dia  té la rutina pròpia de les famílies amb infants i joves en edat escolar: Cada matí un cop llevats i esmorzats els infants i joves marxen als seus respectius recursos escolars. Quan  arriben  fan els deures acompanyats dels educadors i assisteixen a les diferents extraescolars.

Tenim futbolistes, gimnastes, ballarins, jugadors de bàsquet i bàdmington. Els pocs que resten diàriament al CRAE o bé poden gaudir de sortides individuals o bé participar en els diferents projectes participatius del Crae com ara treballar al nostre jardí, participar al concurs just dance, jugar a jocs de taula, donar un volt per les hortes, etc. Ara mateix ens trobem en període de pre-campanya electoral per tal d’escollir al representat dels joves, el  que serà el “president” dels infants i joves del Crae Les deveses que representarà  i vetllarà pels interessos del grup i assegurarà que la seva veu i les seves idees i propostes siguin escoltades i tinguin pes en les decisions que es prenguin al CRAE en tots els àmbits.

Una estructura  tan acollidora i el baix nombre d´infants i joves fan que des del primer minut ens sentim en família i a casa.

Els caps de setmana els nostres infants i joves reparteixen el seu temps de lleure en participar en les diferents competicions esportives o bé participant de les activitats programades pel Crae  de caire lúdic (excursions, fires, festes dels barris…). Els que gaudeixen per edat de sortides individuals aprofiten també per sortir amb els seus amics.

, , ,

Us apropem al pis assistit Tallamar per a joves de 16 a 18 anys

“L’equip educatiu  treballa perquè la vida al pis s’assembli el màxim possible a un entorn familiar”


 

El dia 4 d’octubre del 2018 es va iniciar a Palafrugell un nou servei de pis assistit per  a joves de 16 a 18 anys amb 10 places.

El pis es troba ubicat al centre de Palafrugell, a la Costa Brava, entre mar i muntanya. Des del pis Tallamar, es fomenta que els joves participin en la comunitat, assistint a activitats organitzades per entitats del municipi, així com altres serveis, propostes i festivitats que es realitzen a l’entorn. Aquestes propostes poden ser de caire lúdic, esportiu i cultural. A més,  es duen a terme diferents tallers  per tal d’afavorir la seva consciència en relació a diferents temes significatius per la seva etapa madurativa.

Actualment hi resideixen 10  joves migrants sense referents familiars. Des del pis assistit es vetlla perquè aquests joves tinguin assegurades les seves necessitats bàsiques, a més d’oferir-los recursos lúdics i formatius per tal que els joves usuaris del servei puguin optar a noves oportunitats facilitant la inclusió social.

Aquest tipus de centre residencial es caracteritza pels processos d’aprenentatge que fomenten l’autonomia personal.

D’aquesta manera, els joves van aprenent a gestionar-se a diferents nivells: el seu temps, l’economia, les tasques domèstiques de la llar, la convivència amb els companys, la seva salut, etc.

Tot això s’aconsegueix treballant des del vincle educatiu positiu que s’estableix amb els joves per tal d’acompanyar-los en un procés d’emancipació fomentant l’autonomia mitjançant la responsabilització i protagonisme de llurs projectes de futur.

Per afavorir aquest vincle i sentiment de pertinença, l’equip s’organitza mensualment per reunir-se amb els joves fent un àpat per celebrar els seus aniversaris com altres esdeveniments (dinar de Nadal, barbacoes, dinar extraordinari del cus-cus. etc.). En aquest sentit, l’equip educatiu  treballa per a que la vida dels joves al pis s’assembli el màxim possible a un entorn familiar, tot proporcionant les eines necessàries per a que els joves adquireixin els aprenentatges necessaris per a l’emancipació des d’una acció educativa on els educadors i educadores, com a representants,  acompanyen en tot el procés educatiu del/la  jove.

Tot això s’aconsegueix treballant des del vincle educatiu positiu que s’estableix amb els joves per tal d’acompanyar-los en un procés d’emancipació fomentant l’autonomia

 

, ,

Joves del Centre d’Acollida Oikia visiten l’IES Celrà

En Mohamed i l’Abderrahim, dos dels joves que viuen al CA Oikia (Fundació Resilis) ens expliquen que bé va anar la visita de tornada a l’IES Celrà.


El dimecres 3 d’abril alumnes, educadors i professors del Centre d’acollida Oikia vam visitar l’IES Celrà. Ja és la tercera trobada que fem! Només d’arribar, vam fer una foto de grup a la porta de l’institut.

En primer lloc ens va rebre el director i tot seguit els alumnes de 2n d’ESO ens van fer una visita guiada per l’institut: l’aula de dibuix, de tecnologia, música, tallers, informàtica, el pati, el bar… Després vam ballar i cantar unes cançons que havien preparat i també els vam ensenyar a ballar música marroquí.

Abans que plogués  vam sortir al pati i vam jugar una sèrie de jocs com el pichi i el samurai. No hi havíem jugat mai, nosaltres!

Quan jugàvem, plovia molt i vam entrar a la sala i vam esmorzar pastissos i refrescs. El dia anterior grans i petits vam fer al taller de cuina un pastissos de poma i xocolata per portar-los a les noies i professors de l’IES Celrà. Ells també van preparar-ne alguns, també molt bons…

Després d’haver acabat de menjar hi va haver mitja hora de sortir el pati i vam aprofitar l’oportunitat de parlar i jugar amb les noies.

Després, els vam donar una foto de grup que havíem fet  al centre la vegada que van venir i elles ens van regalar una bossa de roba amb un estampat fet per elles i amb l’escrit “La barrera més gran és el  teu silenci”.

Després d’acabar vam fer la darrera foto amb les noies i els professors, per tenir un bon record d’un dia genial!

Mohamed M. i Abderrahim H.q

, ,

El CRAE Lo Carrilet al parc de bombers de Tortosa

Les companyes del CRAE Lo Carrilet de Tortosa ens fan arribar aquestes línies per explicar-nos la visita que van fer al parc de bombers de la seva ciutat.


Per segon any consecutiu, el passat dissabte 30 de març infants i adolescents del CRAE Lo Carrilet van poder gaudir d’una experiència educativa, cultural, aproximació a la ciutat i, a la vegada excitant, al Parc de Bombers de Tortosa.

Alguns dels infants i adolescents ja hi van anar l’any anterior però, això no els va fer perdre les ganes i la il•lusió de tornar a fer la visita als bombers de la seva població. Els bombers van ser molt amables en ensenyar-los-hi les instal•lacions i, com no, deixar-los provar allò que més agrada als infants; les instal•lacions del gimnàs i l’equipatge de bomber/a.

Un altre protagonista que no pot faltar, és el camió dels bombers; pujar i fer sonar la sirena també és una gran motivació.

 

Un fet que ha cridat l’atenció ha estat l’interès i la implicació d’especialment dos adolescents; qui sap si aquesta visita els pot fomentar l’interès per esdevenir  bomber de professió en un futur!

Des del CRAE Lo Carrilet volem donar les gràcies a tot el Parc de Bombers de Tortosa per haver-nos obert les seves portes i haver-nos ensenyat i aproximat la realitat de la tasca d’un bomber/a.

, , , ,

“El nostre repte és implicar la comunitat en trobar formes d’atenció més personalitzades”

Núria Curto Ferre (Camarles, 1965). Llicenciada en  Psicologia Clínica de formació, la Núria té una dilatada experiència en el camp social, iniciant-se a principis dels noranta treballant amb menors a càrrec del sistema de protecció. Després d’un recés de 6 anys en l’empresa privada en un altre sector i d’obrir una consulta de psicologia, a finals del 2008 Fundació Resilis li confia la direcció del CRAE Lo Carrilet de Tortosa. El 2013, Fundació Astres engega a Deltebre el projecte La Duna, residència per a persones amb discapacitat intel·lectual i trastorn de conducta, on la Núria s’ocuparà de la coordinació tècnica. Paral·lelament, s’obre el Centre d’Acollia Oikia a Deltebre per atendre joves migrants sense referents familiars (MENA). En ocasió del Dia Mundial del Treball Social parlem amb ella de l’ofici, del dia a dia i del seu punt de vista sobre la realitat de les diferents entitats amb les quals treballa.


 

Tot i que la teva formació inicial no estava encarada al sector social, t’hi has acabat dedicant molts anys. Estàs contenta del camí fet?

Sí, si que estic contenta. Hi vaig arribar gairebé per casualitat i m’hi he quedat. Dedicar-me al mon social és una qüestió de responsabilitat, de justícia, de compromís, d’obrir un camp molt sovint “invisible”. També de descoberta i de repte. Hi ha molta gent que no coneix la infància desemparada o les persones amb necessitats molt especials, vivim en un mon on si la problemàtica no et toca de prop, fem com si no existís i els “excloem” de les nostres vides i de la nostra comunitat. No ens agrada veure allò que no entenem o no coneixem

 

Des que vas començar fins a l’actualitat què penses que ha canviat?

Crec que han canviat les dificultats de les persones que atenem i el com les atenem. Crec que la societat avança poc a poc en el reconeixement dels drets de les persones des del sector social, però avança i això fa que es desenvolupin recursos per a atendre més comunitàriament (pensant amb els infants i joves, es fa una atenció més preventiva on l’ingrés en un centre residencial sigui l’última opció) però al mateix temps  els infants i joves plantegen dificultats més complexes.

 

S’ha de ser d’una determinada manera per dedicar-se al sector social?

Crec que s’ha de ser d’una manera determinada però no et sabria dir de quina. T’has de despullar de prejudicis i mantenir sempre una actitud possibilista, vull dir que t’has d’instaurar en la confiança que gairebé tot és possible, especialment el canvi. També has de ser capaç de cuidar-te, de saber conviure amb el malestar i també saber-te’n separar per poder-hi tornar. Veure i viure la diferència com una oportunitat en la vida, l’oportunitat d’entendre a l’altre i comprendre les realitats diferents.

Aquest és un moment en el que ens plantegem una atenció comunitària però també on ens plantegem recursos cada cop més especialitzats

Quines veus que són les principals dificultats, avui dia, en l’atenció a menors?

En relació a Infància crec que estem immersos en un moment de crisi, no dic res de nou si parlo de l’arribada dels joves estrangers. Aquesta situació ha posat tot el sistema en escac: manca de recursos, no tenir una política de país per a abordar la seua atenció, manca de professionals per atendre’ls, etc.

Però venim d’un període llarg de crisi econòmica i en aquestes situacions qui més pateixen són les persones més vulnerables, per tant infants i joves amb malestars diferents i pocs recursos adaptatius, salut mental i patiment emocional que també desborda el sistema.

Aquest és un moment en el que ens plantegem una atenció comunitària però també on ens plantegem recursos cada cop més especialitzats… És com una contradicció.

 

De tots els oficis del món se n’extreu una ensenyança aplicable a la vida. Quina t’ha aportat a tu dedicar-te al sector social?

Jo he après molt, especialment dels adolescents. He après a tenir diferents mirades d’una mateixa situació, a descobrir que les coses no són com una sempre les havia viscut i a atrevir-me a viure-les com mai havia imaginat, respectant les seues pròpies decisions.

 

Ens podries esbossar el teu dia a dia? La realitat al centre on treballes, amb quines persones tractes, quins son els principals esculls i fortaleses de la tasca que feu, què és el que t’agrada més, etc.

El meu lloc de treball actual no té un dia a dia, cada dia és molt diferent. La coordinació territorial demana estar al cas de molts projectes i programes diferents. És com anar canviant de barret cada cop. Comença el dia abans per preparar on estaré a l’endemà. Em relaciono principalment amb els directors dels serveis que coordino a Terres de l’Ebre, però també amb els professionals d’atenció directa que formen els equips. M’agrada conèixer de molt prop els recursos i això fa que conegue a moltes de les persones que atenem, m’agrada mantenir aquesta miqueta de contacte directe que és des d’on vinc.

Un dels principals esculls és la falta de professionals al territori i la dificultat per atendre les necessitats  de les persones que atenem.

El nostre repte és implicar la nostra comunitat en trobar formes d’atenció més personalitzades i menys segregadores.

M’agrada de la meua feina el contacte amb les persones, escoltar-les, entendre-les, aprendre i aporta el meu punt de vista.

 

I, per acabar, potser la pregunta més difícil:  Què aconsellaries a les persones que compartint les teves aptituds i valors, volen engegar uns estudis de treball social?

 

Uf! No ho sé, que dediquessin part del seu temps a conèixer-se a elles mateixes en profunditat, reconeixent-se a un mateix és un bon camí per reconèixer a l’altre. Potser els diria que fossin molt honestes, amb elles mateixes i amb les persones a qui dedicaran el seu temps.

,

Bicicletes a Tallamar

Les companyes de l’equip Educatiu del Pis Tallamar ens escriuen aquestes paraules per explicar-nos que unes bicicletes han arribat i han anat molt bé per facilitar la vida dels joves residents al pis. Fem extensiva la bona notícia i l’agraïment a Bicicletes sense Fronteres, qui ha fet la celebrada donació.


El passat dia 1 de febrer el Pis Tallamar va rebre una sorpresa molt gran! L’ONG Bicicletes Sense Fronteres va fer una donació de 10 bicicletes per als joves del pis.

Podeu tenir la certesa que aquesta donació ha contribuït a facilitar el desplaçament dels joves a l’entorn, essent un al·licient per practicar activitat física i realitzar sortides conjuntes que fomenten la cohesió social.

El Pis Tallamar està situat a Palafrugell, vila del Baix Empordà. Ens trobem en un entorn privilegiat, ja que la ciutat disposa de tots els recursos que necessiten els joves per treballar el seu procés d’autonomia, mantenint un tarannà proper i acollidor, coma poble que és. Es tracta d’una zona idònia per circular en bicicleta, amb un terreny planer i moltíssims camins per descobrir tant zones boscoses com la impressionat part costanera amb Calella de Palafrugell, Llafranc i Palamós.

L’ús de la bicicleta fomenta l’autonomia dels joves, ja que els permet una àmplia mobilitat per la zona sense haver de dependre del transport públic o de l’acompanyament dels educadors. D’igual manera, ajuda a incorporar el sentit de la responsabilitat que comporta l’ús de la mateixa , tant al que fa referència al seu manteniment com a l’adquisició i seguiment de la normativa de circulació. Això facilita que els joves interioritzin normatives referents a convivència i ús de la via pública d’una manera lúdica.

No podem oblidar la importància del caràcter esportiu de l’ús de la bicicleta. Tenint en compte que al Pis Tallamar hi resideixen 10 joves entre els 16 i els 18 anys, disposar de bicicletes fomenta l’activitat física i l’aprenentatge d’un estil de vida saludable.

D’aquesta manera, el fet de rebre 10 bicicletes ha suposat l’adquisició d’una eina per promoure molts aprenentatges als joves, sent una donació pràctica i molt útil.

Per tot això, volem transmetre el nostre més sincer agraïment a Bicicletes Sense Fronteres i a la Fundació Resilis!

 

L’equip educatiu i els joves del Pis Tallamar

, ,

Intercanvi d’impressions entre els joves del CA Oikia i els de l’IES de Celrà

Els joves del Centre d’Acollida Oikia de Girona ens han escrit perquè estan contents d’una visita que van rebre per part d’un grup d’estudiants i professors de l’IES de Celrà. Us deixem amb el seu text:


El 28 de febrer van visitar el Centre d’Acollida Oikia de Girona alumnes i professors de l’escola l’IES Celrà. Concretament, eren  una quinzena d’alumnes de 2n d’ESO. Van venir per veure com vivim al centre, com és la vida del Centre d’Acollida Oikia.

Vam explicar-los  com van arribar alguns nens a Espanya i que hi havia nois que van venir sota un camió i alguns d’ells van entrar amb barca.

En acabat els vam ensenyar les habitacions, les aules, la cuina i el despatx d’educadors de grans i petits.

Després d’una estona vàrem anar al pati, vam jugar a futbol , ping pong i volley tots junts.

Vam parlar d’algunes coses com l’escola i els hobbys que practiquem cada dia  i estem contents. També ens van explicar que aquí elles, com nosaltres, volen viure en pau, que no volen  racisme a Catalunya ni enlloc.

Volem donar les gràcies a aquest institut  per la visita al nostre Centre d’Acollida Oikia i també ens agradaria visitar el seu institut algun dia.

 

, ,

Lo Carrilet a la recerca del Tió de Nadal

El millor d’aquesta experiència va ser la il·lusió amb la que tots i cadascú dels participants  van viure-la.

El passat diumenge 25 de novembre, infants i adolescents del CRAE Lo Carrilet de Tortosa es van convertir en autèntics caçadors del Tió de Nadal. S’apropen les dates nadalenques i, com bé indica la tradició, s’ha de donar escalfor i acollir a un Tió a la llar. Ens ho expliquen l’Ana, la Maria José i la Mercè, educadores del CRAE Lo Carrilet


Aquest any, per primer cop, els infants i adolescents del CRAE Lo Carrilet s’han convertit en autèntics cercadors i acollidors d’aquest emblemàtic referent del Nadal.

S’han assabentat que al bosc de la població de Prades havia començat la temporada dels Tió i no han dubtat en calçar-se les botes, agafar l’abric i recorrer aquesta distància per anar a cercar el seu.

Un viatge que se’ls va fer un xic llarg, tenint en compte que els més petits, que tenen entre vuit i deu anys, estaven molt emocionats i expectants per arribar i trobar-lo.

Val a dir, que l’indret era idíl·lic, la muntanya de Prades té un encant especial, unes coves i una vegetació impressionant: Que els ho preguntin als adolescents del grup que no varen desaprofitar cap racó per fotografiar-se en grup, selfies i individuals, tot hi tenia cabuda.

Sens dubte, el millor d’aquesta experiència va ser la il·lusió amb la que tots i cadascú dels participants  van viure-la. Alegria, intriga, companyonia i moltes ganes de ser el primer/a en trobar el seu Tió, el qual tenia una nota que els deia:

Hola nens i nenes del CRAE LO CARRILET de Tortosa! Moltes gràcies per venir-me a buscar, tinc moltes ganes d’anar a viure amb vosaltres! Tió.

Ha estat una experiència realment enriquidora, que recomanem compartiu amb els més petits i, des del CRAE Lo Carrilet, farem tot el possible per repetir-la cada any; ja ho tenim anotat a l’agenda!

 

 

 

 

, , ,

10 anys del CRAE Pla de la Selva!

El passat 17 d’octubre, el CRAE Pla de la Selva va arribar al seu 10è aniversari i els seus responsables ens fan arribar aquestes línies per explicar-nos com va anar aquest dia tan especial per a ells. 10 anys… es diu ràpid! Per molts anys més pugueu desenvolupar aquest projecte educatiu tan valuós per tots aquests joves!


 

“Les paraules dels joves van demostrar que la nostra feina va deixant pòsit”

El passat 17 d’octubre de 2018, el CRAE Pla de la Selva va arribar al seu 10è aniversariel dissabte, 3 de novembre, a les 12h van realitzar un acte a la sala de la Laguna de Sils, on van estar convidats tots els nois i noies que han passat pel servei durant aquests primers 10 anys, així com els i les professionals, i persones i que han format part de la història de Pla de La Selva.

Va sorgir  anys enrere, via el Projecte Marc Educatiu de Centre de la DGAIA, que es referia  a l’avaluació de resultats i impacte que es recollia en aquell moment en la proposta del projecte marc de centres.

En motiu de la celebració del desè aniversari de Pla de la Selva, era un moment oportú perquè els mateixos protagonistes atesos durant aquesta història poguessin donar una visió externa i personalitzada del servei des de la seva pròpia vivència.

El motiu era senzill: al llarg de la vida del CRAE es viuen situacions, sentiments, emocions i Pla de La Selva va voler aprofitar l’esdeveniment com a recull de l’experiència viscuda després d’un temps fora del centre on la realitat d’aquell procés de vida podria veure’s reflectida de manera diferent. Aquest esdeveniment es va gestionar i organitzar des d’una vessant festiva, de convit, de relaxament i celebració, on tothom va poder, de manera distesa, parlar i viure en un format natural, i compartir visions i aportacions dels nostres protagonistes.

El desè aniversari va ser  un moment oportú perquè els mateixos protagonistes atesos durant aquesta història poguessin donar una visió externa i personalitzada del servei des de la seva pròpia vivència.

A la trobada  va assistir-hi l’alcalde de la població de Sils, les regidores d’Ensenyament i Serveis socials, la Cap de Servei d’Atenció a la Infància i Adolescència, Gerència de l’entitat Resilis i Coordinador Tècnic de la fundació. Paral·lelament, també vam comptar amb l’assistència de part del personal educatiu anterior que havia donat certa estabilitat al servei i joves atesos, així com part del actual Equip Educatiu. així mateix, també van venir joves atesos que van formar part de la història.

“Al CRAE es viuen situacions, sentiments, emocions i des d’una perspectiva d’una etapa madurativa i situació familiar complexa. Pla de La Selva volia aprofitar l’esdeveniment com a recull posterior de l’experiència viscuda”

Ens van oferir unes paraules el Sr. Marí Nogué, batlle de Sils i la Sra. Sílvia Casellas, cap de Servei d’atenció a la Infància i adolescència. La Direcció del centre va donar paraula a joves majors d’edat atesos durant aquests 10 anys i part del personal educatiu que actualment no hi treballen. Les paraules dels joves van demostrar que la nostra feina va deixant pòsit com en un vas, i a posterior aquests fruits es veuen reflectits, en les mateixes paraules dels joves que definien el servei com la seva família, i els itineraris normalitzats que han continuat al igual que altres joves que no han tingut una situació de tutela com ells/es.

“Els joves definien el servei com la seva família”

Vam programar diferents activitats per a aquell dia. Una, on tot el personal i joves podien veure’s en fotografies d’activitats i d’història del Centre, discriminades en diferents anys, on cadascú havia d’anar col·locant el seu pensament a través d’un paperet enganxat al costat de la imatge que considerés. Una segona, on tothom podria dir la seva, i on la direcció donava la paraula. finalment, per anar agafant gana per la cloenda final, hi va haver un excel·lent piscolabis per dinar ( l’entitat Les Cuineres de Sils, havien col·laborat en la elaboració dels àpats pel Centre de Pla de La Selva).

Podem definir l’activitat i celebració d’exitosa i molt emotiva, gràcies a les paraules dels joves i personal educatiu, i una manera d’encoratjar-nos a tots plegats amb l’objectiu de continuar treballant pels nostres infants i adolescents.

“Era un moment  oportú perquè els mateixos protagonistes atesos durant aquesta història poguessin donar una visió externa i personalitzada del servei des de la seva pròpia vivència”.

Per últim, Pla de La Selva vol agrair el suport i presència de tots i cada un dels assistents, i valorar novament a l’entitat Cuineres de Sils per la col·laboració. A més, volem deixar constància que sense l’Equip Educatiu actual, aquest acte no hagués estat possible i no haguéssim pogut retrobar-nos en aquest dia de festa i celebració.

Continuarem treballant!

,

“Hem volgut celebrar la castanyada sumant. Sumant, integrant i aprenent de la nostra i d’altres cultures”

Els companys i companyes del CREI La Ginesta de Juià ens fan arribar aquestes línies per explicar-nos com van celebrar la diada de Tots Sants. Castanyada o Halloween? Per què no sumar?

Aquest any a l’aula de La Ginesta hem volgut celebrar la castanyada sumant. Sumant, integrant i aprenent de la nostra i d’altres cultures.

La castanyada i el halloween tenen un mateix denominador comú, aquest no és un altre que reunir-nos per recordar la família i els amics que ja han mort i donar suport al seu viatge espiritual.

“hi va haver una jove que va aprofitar per posar de manifest quina part personal havia mort per a ella, honrant-la i deixant-la anar per obrir la porta a alguna nova situació personal”.

Així, sumant forces, aquests any hem volgut fer amb els joves del CREI activitats com: magdalenes de carbasses (per després utilitzar les carbasses de decoració), fer foc (com a element fonamental d’escalfor i unió) per fer les castanyes i un altar amb ofrenes (espelmes i flors salvatges agafades pel camp pels mateixos nois i noies) per honrar i enviar llum a tots els nostres difunts. A l’altar cada alumne va posar els seus difunts i tothom que va voler va dedicar dolces paraules per a ells. Fins i tot, hi va haver una jove que va aprofitar per posar de manifest quina part personal havia mort per a ella, honrant-la i deixant-la anar per obrir la porta a alguna nova situació personal.

La festa va continuar amb el maquillatge de calaveres mexicanes als nois/es. Tot això, va transcórrer en un ambient de col·laboració i d’entrega per part dels adolescents que va fer possible que emergissin emocions molt boniques.