,

PErsones Gener 2022: Cristina Riera

Cristina Riera és, des de fa més de sis anys, la directora del servei d’Itineraris de Protecció Individualitzat (IPI), nascut de la UTE entre la Fundació Resilis i Mercè Fontanilles. Una experiència que l’ha portat a escriure el llibre “Joves migrats. Sols?”. Li dediquem el PErsones d’aquest mes de gener.

Podeu veure el vídeo aquí: https://youtu.be/cktShvmQ8SQ

,

Mamadou Coulibally, jove atès per l’SPAE, protagonista d’una jornada organitzada per UNICEF

Mamadou Coulibally, jove atès pel Servei de Promoció de l’Autonomia i Emancipació, que forma part de la Fundació Resilis, va ser protagonista el passat mes de desembre a la jornada Nois i noies migrants no acompanyats prenen la paraula.

Un acte organitzat per UNICEF, amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, on el jove va tenir l’oportunitat d’explicar la seva experiència en els centres de protecció, l’acollida que va rebre al país, les seves pors i també les seves esperances futures. Cal recordar que el Mamadou va arribar a Catalunya quan encara era menor d’edat.

El fil conductor de l’acte van ser els fragments de Cròniques d’acollida, un curt documental produït per UNICEF i realitzat per La Kaseta, amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació.

Podeu trobar més informació de la jornada aquí.

, ,

La FICE ha estat escollida per desenvolupar un projecte de promoció de l’Acolliment Especialitzat

El Ministerio de Derechos Sociales ha atorgat una subvenció (en el marc del fons de recuperació Next Generation) a la Federació Internacional de Comunitats Educatives (FICE) per tal que porti a terme un projecte de promoció de l’acolliment especialitat a les comunitats autònomes de Catalunya, País Basc, Navarra i Madrid.

La FICE ha acordat que la Fundació Resilis (sòcia de FICE) conjuntament amb Fundació Infància i Família, l’executin a Catalunya.

L’objectiu és aconseguir que persones amb formació específica de l’àmbit social exerceixin la seva professió acollint un infant. El projecte consta de diferents fases. S’iniciarà a partir del gener 2022 amb la creació d’un grup de treball que formularà una proposta de model. Es preveu que a partir del juny 2022 es pugui iniciar la campanya de captació d’acolliments especialitzats. Us anirem compartint les novetats sobre aquest projecte.

,

Pensem Desembre 2021: Desocialització, per Santi Roura

Santi Roura Teixidor. Habilitat com Educador Social amb un post grau en direcció de centres residencials. És director de diferents centres de la Fundació Resilis: CRAE Sant Daniel, CRAE Segre, CRAE Salt i CRAE Les Llúdrigues.

DESOCIALITZACIÓ

Les persones, en un entorn normalitzat, ens relacionem socialment al llarg de tota la nostra existència. És a partir de les interaccions amb les altres persones que fomentem el creixent personal i de grup; és quan s’esdevenen els grups socials.

Tot i que les relacions socials es donen en tot moment, en la pre adolescència i adolescència és quan prenen rellevància. Es donen els primers grups sense les figures adultes de referència, el primer sentiment de pertinença a un col·lectiu, la sensació de complicitat estreta, etc.

La socialització és un dels elements que defineixen la personalitat, l’encaix en l’estructura social i com interactuem en les diferents xarxes que es van creant. La interacció amb els i les altres de manera activa crea sinèrgies en tots sentits i l’acció recíproca configura el comportament social.
Després d’aquests últims temps de pandèmia, de confinaments, de trencament de relacions de la manera que les coneixíem, potser caldria preguntar-nos si els i les joves que acompanyem en els nostres serveis han quedat orfes i órfenes d’una part de la socialització. Si aquest període de nul·la o poca interacció amb les altres persones ha deixat seqüeles.

La infància i joventut que atenem, en molts casos, mostren mancances en les relacions socials. Les situacions que han patit els i les impedeix de manera normal interactuar amb la resta de persones. Alguns i algunes no mostren capacitats per formar part d’un grup, d’altres exprimeixen les relacions sense pensar com afecta a la resta i a ells i elles mateixes, altres s’impliquen amb la primera relació que troben sense valorar si és el que volen o necessiten…

Durant tot el període que hem hagut d’assumir les restriccions derivades de la COVID-19, per les mesures imposades, les nostres noies i nois han canviat la interacció amb els i les altres a través de l’escola, processos formatius i laborals, lleure, activitats extraescolars, amistats i altres, per relacions comunitàries. És a dir es relacionaven amb el grup de joves i professionals del lloc on viuen, totes les altres varen desaparèixer. Per tant han canviat les relacions socials per les relacions comunals on els i les professionals marquem d’una manera clara les normes i els límits per molt que ells i elles formin part de la governança.

Hem guanyat com a comunitat (grup de persones que viuen en interacció en un lloc comú), però la manca d’interacció durant aquests temps amb els diferents grups ha deixat un buit important en relació al comportament social, el grau de consciència de relació, objectius compartits, estatus social rols…

Tindrem la capacitat, conjuntament, de recuperar aquest parèntesi en l’intercanvi amb els i les altres, en el donar i rebre, en la interacció i acceptació de grup?

, , , , , , , , , , , ,

Bones festes i feliç 2022

, , , , , , , , , , , , , ,

Celebrem un Nadal social, sostenible i responsable

Les entitats membres de Plataforma Educativa volem celebrar un Nadal més social, sostenible i responsable amb el nostre entorn.

I és cosa de tothom minimitzar al màxim l’impacte d’aquestes festes.

Us compartim consells i bones pràctiques que ens poden ajudar a fer d’aquest Nadal una celebració encara més bonica i fer-nos reflexionar sobre les conseqüències ecològiques, econòmiques i socials de les nostres compres i accions.

Consulta-les aquí.

, ,

El projecte Domus Ludens comença la prova pilot als centres

Han passat moltes coses des del llançament oficial del projecte Domus Ludens el gener del 2021. Actualment, la iniciativa internacional per enfortir el dret al joc d’adolescents que creixen en el sistema de protecció, es troba en un moment cabdal: ha començat a desenvolupar la prova pilot als diferents països que integren el projecte.

Agents lúdics internacionals a punt!

Hem estat treballant per produir una guia de jocs amb els millors 20 jocs de taula en el context d’atenció residencial del sistema de protecció i en un Manual d’agent lúdic que permeti abordar l’escassetat de moments de joc des dels entorns d’atenció residencial, promovent i implementant una cultura de joc de taula adequada. Per tant, el Manual de l’Agent Lúdic ha estat concebut per ser utilitzat com una eina molt pràctica per al personal educatiu.

Els projectes internacionals suposen un repte especial la transferència i difusió de coneixements adaptats als contextos, llenguatges, rutines i estructures nacionals de cada país. Gràcies a l’acompanyament especialitzat d’una de les entitats sòcies del projecte, La Juganera, hem pogut gaudir d’una excel·lent formació internacional a Catalunya. Aquesta acció ha permès dissenyar una  formació que inspira i sensibilitza el personal educatiu la qüestió del  “dret al joc” i l’ús de jocs de taula a l’atenció que donem a adolescents.

En sessions que van durar diversos dies, vam jugar a jocs de taula junts, vam aprendre a ensenyar jocs de la millor manera possible i vam intercanviar idees i solucions per a possibles inconvenients. Posteriorment vam poder replicar la formació internacional en els nostres contextos locals amb sessions de formació nacionals, on vam traspassar el nostre coneixement als i les nostres col·legues per capacitar-los com a agents lúdics de Domus Ludens.

, , ,

PEnsem: El rebuig, per Estefania Ruano

Estefania Ruano González;

Educadora social al Pis Assistit Tallamar de la Fundació Resilis. Un pis d’autonomia per joves de 16-18 anys. També aplica l’arteràpia en el servei.

 

Tots hem sentit en alguna vegada el rebuig i coneixem tots els sentiments que aquest genera dins nostre: falta de sentit de pertinença, desvalorització, dolor, angoixa, soledat, incomprensió, etc. El rebuig ataca directament a l’autoestima, a la identitat, a la imatge que tinc de mi, a qui sóc. Com una fletxa, és capaç de travessar totes les capes del meu cos fins a arribar a la part més vulnerable de mi, al meu cor, a la meva essència. Imaginem que aquest rebuig el rep una rosa per ser una rosa; com se sentiria? No pot ser una altra cosa que una rosa, però si de l’entorn rep constantment que està malament ser una rosa, que és estranya, que no té cap utilitat, que té alguna cosa que no està bé i aquesta cosa té a veure amb la seva essència. El seu patiment serà molt gran, ja que intentarà ser d’una forma que no és per adaptar-se a la majoria, per encaixar, per ser mirada, acceptada i valorada. I això és impossible. Socialment no ens han educat a comprendre que no tots som iguals i que això no és dolent. Que no estem sols en aquest camí, que trobarem altres roses, que res en nosaltres està malament i/o no funciona.

La societat que hem creat és una societat d’etiquetes, de fronteres, d’encaixonar tot allò que no comprenem i en comptes de posar la nostra mirada en la felicitat de l’altre i la pròpia, entrem en la comparació, en la competitivitat, en el joc que s’està jugant. Si observem la natura, ens adonarem que els arbres, les flors, les pedres, etc., no tenen la necessitat de comparar-se ni lluitar per ser més que una altra, simplement existeixen. Per tant, em pregunto: en quin moment ens hem oblidat com a éssers humans d’això? I aquí entra la ferida, les ferides que tothom portem dins que ens porten a adoptar tot un seguit de personatges per poder encaixar. Personatges que estan lluny de la nostra veritat, de la nostra essència. Perquè sentir el rebuig és molt dur i tots ho sabem. Malgrat tot, seguim el joc, les regles marcades. A vegades som qui rep el rebuig i en d’altres som qui rebutja. Per què? Tant en un bàndol com en l’altre, hi ha en comú una cosa: la necessitat de tenir reconeixement, de tenir estima per ser qui som, de sentir la mirada d’amor i respecte de l’altre per sentir que existim.

Què passa a l’adolescència? Busquem un camí, un camí de la nostra expressió autèntica i acostuma a ser una etapa difícil perquè anem perduts, perquè no ens diuen; “Escull el camí que tu anheles”. Perquè no estem tenim preparació per afrontar-nos al món, perquè la visió de les nostres famílies o vincles referents és molt important en nosaltres encara que mostrem la nostra indiferència. I en l’adolescència hi ha conflicte, un conflicte intern molt fort de qui vull ser, acomiadar-me del que he rebut i no sóc, no saber qui realment sóc, de rebre el pes de la societat en què visc sobre qui hauria de ser, de la família, de l’entorn proper. L’educació no ens invita a trencar amb els esquemes que ens reprimeixen, al contrari, ens invita a seguir i a ser vàlids per encaixar en el sistema, siguin de la nacionalitat que siguin.

I els MENA (menors estrangers no acompanyats), què són sinó adolescents? Persones que busquen expressar-se en el món, que busquen un camí diferent al marcat, que intenten tirar endavant d’alguna forma quan encara no tenen les estratègies suficients per afrontar-se al món.

La percepció de molts és que s’aprofiten de la societat que els acull. Però hem de tenir en compte que una persona no viatja sola a un altre indret perquè sí, un no marxa lluny de la família perquè sí, hi ha una cerca per poder optar a alguna cosa que es considera que és millor. Aquest jovent ha realitzat un acte de valentia que és seguir el camí que creuen que anhelen i que és millor, malgrat les dificultats i la incertesa. Quants de nosaltres ens hem atrevit a fer aquest pas? Quants de nosaltres com adults, ho hem deixat tot per seguir els nostres anhels? Potser canviant el discurs, canviarem la mirada.

Aquest article és una crida a donar valor a la diferència i a totes les oportunitats que aquesta ens pot oferir si tenim la capacitat d’afrontar la nostra por al rebuig. En aquest moment també ens estarem donant l’oportunitat de ser qui som i de donar suport que l’altre pugui ser qui és.

, ,

David Ruiz explica els projectes de mentoria social i el Domus-Ludens a TV Girona

El coordinador tècnic de la Fundació Resilis, David Ruiz, va ser entrevistat a Girona TV per explicar tres dels projectes que està portant a terme Plataforma Educativa en aquests moments.

En concret va explicar els dos projectes de mentoria social en el quals participa l’entitat, el Sapere Aude i el programa Català de Refugi.

Al llarg de l’entrevista també ha explicat el projecte Domus-Ludens que lidera la Fundació Resilis.

Podeu mirar l’entrevista aquí:
https://tvgirona.alacarta.cat/lentrevista/capitol/lentrevista—david-ruiz—08102021

, , ,

PErsones setembre 2021: Coral Gallardo, directora del pis assistit Tallamar

És la directora del Pis Assistit Tallamar.

Va començar a treballar a Plataforma Educativa el 2008 i ara serà la primera persona de l’entitat que cursarà un doctorat industrial.

Ens ho explica en aquest vídeo: https://youtu.be/1GDca16yYLE