,

Sufrir Sonriendo col·labora amb Bicicletas sin Fronteras per canviar la vida dels i les joves de Senegal

La Fundació Bicicletas sin Fronteras, projecte social sense ànim de lucre destinat a millorar la qualitat de vida de persones a través de les bicicletes, i que forma part de la Fundació Utopia; és la creadora de la Baobike, una bicicleta per facilitar l’accés a l’educació de nens i nenes i joves al Senegal, reduint les caminades diàries de més de 10 km i aconseguint així augmentar la seva qualitat de vida, reduir l’absentisme escolar, i garantir la puntualitat a classe i la igualtat d’oportunitats per al seu futur.

En aquest sentit, la Fundació ha rebut la col·laboració de Sufrir Sonriendo, empresa que ha creat i ha posat a la venda una nova samarreta per contribuir en l’objectiu de lliurar bicicletes a tots els instituts del Senegal. El 100% dels beneficis estan destinats a Bicicletas sin Fronteras. 

Podeu col·laborar i adquirir una de les samarretes a: https://www.sufrirsonriendo.com/

, , , , , , , , , , ,

Tot a punt per la 10a edició dels Premis Acció Social

Us convidem aquest pròxim divendres 22 d’abril a la gala de la 10a edició dels Premis d’Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras. Tornarà a ser en format virtual. Ens hi obliga la pandèmia, però ens agradaria que ens hi acompanyessis per viure-la conjuntament. Volem comptar amb tu!

 

A banda de l’entrega dels premis als projectes guanyadors, hi haurà moments de música que amenitzaran la vetllada i un emotiu reconeixement a totes aquelles persones i propostes que ens han acompanyat durant tots aquests anys i que són qui donen vida i sentit als premis.

Aquest any hem rebut 23 candidatures de la categoria d’Innovació Social. I divendres 22 descobrirem quina és la proposta guanyadora d’aquesta edició així com també de les categories d’Emprenedoria Social i Coresponsabilitat Ciutadana.

Recorda:

Divendres 22 d’abril

12.00h.

Connectat a: https://youtu.be/RaCXcG6d2PI

,

Bicicletas sin Fronteras inicia una nova campanya de crowdfunding

La Fundació Bicicletas sin Fronteras, projecte social sense ànim de lucre destinat a millorar la qualitat de vida de persones a través de les bicicletes, i que forma part de la Fundació Utopia; ha iniciat una campanya de crowdfunding per facilitar l’escolarització de nens i nenes al Senegal.

Mikel Astiz i Antton Zelaia són els protagonistes d’un repte personal i solidari. Buscaran completar una ruta des de Roma fins a casa seva a Sakana (Navarra), amb bicicletes en modalitat de Bikepacking.

Més enllà d’aquest desafiament personal on hauran de travessar gran part d’Itàlia i França, han creat aquest crowdfunding per col·laborar amb Bicicletas sin Fronteras i proveir a nens i nenes de secundària de bicicletes perquè puguin acudir als seus centres d’estudi, moltes vegades molt allunyats del seu lloc de residència.

Tu també pots col·laborar-hi: https://www.migranodearena.org/reto/roma-sakana-en-bicicleta

,

A vegades, m’agradaria trencar-me la cama, només una miqueta

Raquel Sabater és la coordinadora general de la Fundació Utopia i responsable del Voluntariat i la Participació en la governança de la Xarxa Plataforma Educativa. Treballadora social amb 18 anys d’experiència en l’àmbit de l’acció social. Màster en Desenvolupament Humà Sostenible per la Càtedra UNESCO (UDG).

A VEGADES, M’AGRADARIA TRENCAR-ME LA CAMA, NOMÉS UNA MIQUETA

Dies enrere, una de les meves filles (4 anys) va entrar al meu despatx, on acostumo a treballar, i em va mirar fixament, amb aquella intensitat que la caracteritza i no sé d’on ha tret i em va dir;

– Mama, per què treballes?

Ai amics i amigues! Quin raonament més acurat, quina explicació tan estructurada i adaptada li vaig donar sobre la importància de la nostra tasca, sobre l’emancipació laboral i els drets de les dones treballadores!!! Sobre la vocació, la passió per la feina ben feta i sobretot, per marcar-se uns objectius professionals i anar a totes, amb esforç i sense por!!

Va escoltar-me atentament, i vaig veure clarament com el seu petit cervell raonava, i a la finestra dels seus ulls vaig veure el meu reflex, quan va respondre tranquil·lament;

– Si treballa el papa ja n’hi ha prou, i així tu tens temps d’estar amb nosaltres. Per què cuides de l’altra gent, si pots cuidar-nos a nosaltres?

Qualsevol que hagi criat/educat/tractat amb infants pot imaginar la cara d’estupor que se’m va quedar, i la frase que em deien quan jo era petita, va prendre significat amb tota la seva cruesa: “Aquesta nena, massa llarga té la llengua!“.
Si trobeu una resposta adequada, amb molt de gust escolto suggeriments….

La meva amiga X treballa en una coneguda cadena de supermercats. Soltera, sense fills ni filles a càrrec. Fa 25 anys que hi treballa a jornada complerta. Fa uns dies, donat que la seva mare comença a necessitar-la, va pensar que el més adequat era demanar una reducció de jornada.
La seva cap, després de consultar-ho amb les altes instàncies, li va respondre que no podia ser, que si tingués fills o filles podria adaptar l’horari, però que per tenir cura de la pròpia gent gran, aquell “privilegi” (sí, sí, aquesta paraula va sorgir a la conversa) no estava contemplat.

– No és injust? – em deia la meva amiga, desanimada – Només demano poder tenir cura de la meva mare i no anar amb la llengua fora tot el dia…

Qualsevol que hagi cuidat/atès/conviscut amb gent gran depenent, pot entendre la meva manca de resposta convincent davant un criteri a totes llums poc humà.

La meva amiga X és del ram científic, especialista i amb una llarga trajectòria d’èxit en el seu camp. Monomarental, dos fills. Em comentava fa uns dies que estava cansada i decebuda al veure com la seva trajectòria laboral es trobava estancada i en seriós retrocés, perquè no podia seguir el ritme de viatges, nits i dies de feina i havia d’escollir entre tenir cura dels seus fills i deixar aturada, fins ves a saber quan, la seva carrera laboral. “Congelat” el seu creixement professional, el seu sou, compartir el seu saber perquè no pot assumir tanta exigència.

Qualsevol que hagi dedicat temps, esforç, diners i il·lusió a desenvolupar la seva tasca en un entorn laboral exigent pot entendre el sentiment de culpa davant la tria, veritat?

I podria continuar… hi ha tants exemples, que de ben segur us en vénen al cap que podríem anar allargant aquest article…

Ja fa anys, la meva àvia em va dir: “ Cuando era joven, de lo cansada que estaba de criar las niñas, de atender a mi madre enferma, y de trabajar dentro y fuera de casa, pensaba…. Ojalá me rompiera la pierna un poquito, solo un poquito, lo justo para estar en el hospital unos días, y así poder descansar.. Eso no te pasará a ti, porque los tiempos cambian, y todos tendréis más tranquilidad para cuidar de los vuestros..“.

En aquell temps del segle passat, el meu avi feia dues jornades, per tant era impossible la coresponsabilitat, i la meva àvia, que mai va cotitzar per més “inri”, feia feines fora de casa i s’encarregava de la seva, per descomptat. Quina exageració, pensava jo des de la meva talaia jove, sense cap responsabilitat i amb tot el futur meravellós per endavant.

Benvolguts marits, amants, companys i caps…estimats col·legues del gènere masculí, només si tots i totes anem a la una amb la dignificació del treball de cures i el preneu com a propi, estimada societat i administració moderna i que posa “al centre la persona”, només si el treball no remunerat es considera una tasca productiva, indispensable i de responsabilitat compartida, podrem canviar aquesta realitat a totes llums injusta, deshumanitzadora i molt, molt esgotadora….

Perquè si no, amics i amigues, no guanyarem per cames trencades.

Raquel Sabater Ten
Mare, Professional i Amiga. (entre altres)

, ,

La Fundació Utopia participa en la Fira d’entitats socials de l’Estació Espai Jove

El dimarts 21 de desembre, la Fundació Utopia i Resilis va participar en una Fira d’entitats socials, organitzada a l’Estació Espai Jove.

Es va organitzar una sessió informativa dirigida a estudiants de cicle formatiu d’integració social de l’institut Montilivi, on es va detallar la feina que es fa a l’entitat i els principals objectius. La sessió va tenir molt bona acollida per part dels i les estudiants, i alguns van decidir inscriure’s al servei de voluntariat. 

, , , ,

L’organització popular a Centreamèrica

La Fundació Utopia ha organitzat un acte obert a tothom per parlar de les experiències a Guatemala i Nicaragua sobre l’organització popular a Centreamèrica. Comptarà amb la participació de Luis Martínez, comunicador social de Nicaragua, i Margarita López, treballadora social i Nahual 2021, de Guatemala.

Serà el pròxim dilluns 13 de desembre a les 18h a la Sala Núria Terés de l’Espai Solidaritat, Coordinadora d’ONG’s Solidàries, al carrer Mestre Francesc Civil, 3 de Girona.

L’acte començarà a les 18h. amb una benvinguda i presentació de la xerrada.

, , , , , , , , , , , , , ,

Celebrem un Nadal social, sostenible i responsable

Les entitats membres de Plataforma Educativa volem celebrar un Nadal més social, sostenible i responsable amb el nostre entorn.

I és cosa de tothom minimitzar al màxim l’impacte d’aquestes festes.

Us compartim consells i bones pràctiques que ens poden ajudar a fer d’aquest Nadal una celebració encara més bonica i fer-nos reflexionar sobre les conseqüències ecològiques, econòmiques i socials de les nostres compres i accions.

Consulta-les aquí.

, ,

PEnsem: El món no està dissenyat en formes de dona

Raquel Sabater Ten; La coordinadora general de la Fundació Utopia i responsable del Voluntariat i la Participació en la governança de la Xarxa Plataforma Educativa ens comparteix aquesta reflexió sobre les dones.

Una de les meves filles vol ser astronauta, vol anar a la lluna i viatjar a les estrelles. L’altre vol ser mare, no d’un bebè, no…de trres o quatrre diu… ( sic…!! )
Tenen 3 anys, tot els hi és possible, teòricament parlant.
Són bessones. Es porten dos minuts.

A la meva filla astronauta li he dit que s’hi estudia, s’esforça i dedica energia, podrà arribar allà on vulgui. Que té dret a ocupar el lloc que vulgui.
Però jo em pregunto… Li estic donant llibertat o posant sobre les seves petites espatlles una responsabilitat massa gran?
Perquè… dir “lluita pel que vols i ho aconseguiràs” de manera aïllada, és realment cert?
Si és tant veritat, per què em sento incòmoda en dir-li?

A vegades, lluitar i esforçar-se no és suficient. Perquè, ara mateix, tal com està dissenyat el món, no està dibuixat amb formes de dona.
El món té formes d’home i elles s’hauran d’adaptar per ajustar-se. Fer-les creure d’entrada que tenen DRET i ja està… No és massa simplista?
Tens dret, però, has d’ajustar-te a un sistema que s’ha definit sense comptar amb la teva participació… O el que és més, obviant la teva veu.

Em sento més còmoda explicant a les meves filles, que això no anirà d’anar ocupant espais fins ara masculins (que també), sinó de Feminitzar el món. Que s’ajusti millor a les nostres corbes.

A la meva filla futura mare nombrosa, li dic que haurà de conquerir espais per poder mostrar-se com realment és. Que no serà fàcil.
Quan li explico contes, amb discurs més actual i li dic que no som princeses, que podem matar dracs igual que un home, no sé, sento que frivolitzo massa el discurs.

M’ho va dir ella molt clarament l’altra nit;

“Jo si sóc una princesa mama, i no vull matar el drac… Vull donar-li menjar i cuidar-lo”.

I ostres, quina raó!!

La nostra mirada, les nostres inquietuds, els nostres somnis, requereixen un llenguatge diferent. Ara mateix tot està muntat per fer-te creure que pots matar dracs i lluitar per ser astronauta. Però i si preferim quedar-nos a casa alletant als nostres fills? I cuidar del drac i convertir-lo en animal de companyia?

Qui ho tindrà millor en un món en què no hi ha cap intenció d’anar modificant de formes rectes per formes corbes?

La que vol anar a la lluna i ser dona de ciència? O la que vol ser mare i princesa?

Em temo, que fins que no canviïn les línies del traçat, el programari del sistema, per entendre’ns. Elles, i totes les nenes d’aquest món, es trobaran en dificultats per Ser el que Senten que han de ser.

Tan debò m’equivoqui

, , , , , , , , , , , , , ,

La Participació a Plataforma Educativa

A Plataforma Educativa creiem en la participació i l’hem convertit en eix de dinamització, creativitat i d’enriquiment del nostre model de governança tant en els propis serveis de cada entitat, com en el funcionament del Grup PE.

Volem donar veu i vot a totes les persones que conformen i creen el Grup PE: professionals, persones ateses, infants i joves atesos, persones voluntàries, col·laboradors… i que  totes juntes aportin el seu granet de sorra per millorar cada dia en la governança.  

Però no ho han de fer soles:

Plataforma Educativa ha creat el Grup Motor de Participació, per incentivar, acompanyar, dinamitzar i promoure aquesta participació.

Es tracta d’un grup format per persones representants de cada servei, i que s’encarrega de promoure la Cultura Participativa des dels propis serveis i projectes de les entitats així com establir dinàmiques, mecanismes i eines per assegurar la plena participació.

Si voleu conèixer un xic més de l’acció del grup Motor i de la Participació no us perdeu aquest vídeo: https://youtu.be/D2GH6IhbKq8

, , , , , , ,

Els projectes Nahual i Chajinel ja estan en marxa

nahual

El dilluns 20 de setembre van arribar a les instal·lacions de Fundació Utopia Julia Margarita López i Edwin Eduardo Sánchez Soto, tots dos de Guatemala, que compartiran amb nosaltres els seus aprenentatges i experiències professionals.

nahual

Quan parlem de Projecte Nahual recordem les 13 edicions que el precedeixen, dones i homes joves que, maleta en mà, van deixar en el seu moment la comoditat dels seus llocs d’origen per compartir i donar compte de les seves experiències a nivell comunitari. Aquest 2021, la Margarita serà l’encarregada de realitzar diverses activitats i tallers de sensibilització, basats en la creativitat i la innovació social en diferents centres cívics, institucions públiques i organitzacions de grups de dones, joves i nens i nenes.

D’altra banda, el Projecte Chajinel té presència a Girona per segon any consecutiu. L’Edwin forma part de l’intercanvi professional i realitzarà pràctiques en hospitals de la comarca i aproximarà la realitat guatemalenca als i les professionals de la salut amb qui tindrà una relació més directa.

Agraïm a totes les entitats que han mostrat interès en coordinar accions amb la nostra entitat, confiem que el treball per realitzar, aporti en gran mesura informació, coneixements i noves capacitats per a l’abordatge de temes sensibles a la comunitat.

Nahuales a Girona, és el nom de la pàgina de Facebook (https://www.facebook.com/nahuales.en.girona ) que la Fundació Utopia utilitza per anar informant de les diferents activitats que realitza dins de el Projecte Nahual i Chajinel a la ciutat de Girona, i també és un dels canals de comunicació amb les persones que any rere any fan que aquesta experiència sigui un èxit.