, , ,

Dia Internacional de les persones migrades

Les companyes de Fundació Resilis ens escriuen per explicar-nos com va anar l’acte de celebració de Dia Internacional de les persones migrades, el passat 17 de desembre


“La societat catalana és, ha estat i serà una societat diversa, construïda des de l’aportació continuada de persones de diferents procedències, cultures, religions i creences, orientacions sexuals o capacitats funcionals”

 

El passat dia 17 de desembre se celebrava el Dia Internacional de les persones migrades en un acte organitzat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, al Palau de la Generalitat. La celebració  va girar entorn a posar en valor la riquesa de la diversitat i del repte que suposa la convivència en la diversitat.

Diverses persones migrades que treballen i viuen a Barcelona van participar d’una taula rodona explicant a través de la seva experiència els reptes que tenim com a societat per millorar la integració i la representació en la vida pública.

Destacar el testimoni de la periodista catalana d’origen africà Betarice Duodu, actualment cara visible d’espais informatius a TV3, va explicar la manca de referents dels catalans amb diversos orígens en la vida pública, destacant la infrarepresenetació de les dones negres en aquest i altres àmbits.

 

Un manifest on ens adherim i vindiquem punt per punt

 

Les entitats que formen part de la permanent de la Taula de Ciutadania i Immigració de la Generalitat de Catalunya van llegir un manifest, compartit per Fundació Resilis i la resta d’entitats de la xarxa Plataforma Educativa que va reivindicar que la societat catalana és, ha estat i serà una societat diversa, construïda des de l’aportació continuada de persones de diferents procedències, cultures, religions i creences, orientacions sexuals o capacitats funcionals. De la mateixa manera, el manifest reivindica que:

La diversitat cultural, la diversitat vinculada a la procedència de les persones, no pot anar vinculada amb la desigualtat social i econòmica.

Que totes les persones, sigui quin sigui el seu bagatge migratori personal o familiar , han de tenir els mateixos drets i tenir dret a les mateixes oportunitats educatives, laborals, d’accés a habitatge, a la cultura, a l’esport, o al lleure.

Que la diversitat que vivim en els carrers dels nostres barris, pobles i ciutats, en les aules i en els mercats, han d’estar també presents en els espais públics, especialment aquells que tenen una funció referencial com, per exemple, els mitjans de comunicació, els àmbits professionals i acadèmics, els agents econòmics i socials, les administracions públiques i les institucions polítiques.

Que la societat catalana vetlli pel respecte dels drets de totes les ciutadanes independentment del seu origen i denunciï la vulneració dels mateixos, evitant la discriminació i els atacs d’índoles racista, posant a disposició les eines per fer-hi front.

L’acte va estar amenitzat per unes interpretacions musicals a càrrec de Baishali Sakar i Adi Mahler.

 

Acte de celebració del Dia Internacional de les persones migrades

Acte de celebració del Dia Internacional de les persones migrades

,

Dinar de Nadal Solidari

“Té un gran valor social que un grup de persones de manera voluntària i desinteressada es moguin per organitzar tota la logística que significa organitzar el dinar solidari i aconseguir un gran nombre d’assistents”


 

El desembre de 2011, un grup de treballadors/es de Telefónica Barcelona, van decidir celebrar de forma diferent el clàssic dinar de Nadal d’empresa. Van convertir un àpat de Nadal en una trobada amb fins solidaris. Des d’aleshores, s’han celebrat dinars solidaris a diverses ciutats de dins i fora de l’Estat espanyol.

A Girona, persones treballadores i persones jubilades de Telefònica-Girona es van reunir per celebrar el seu dinar solidari el passat 29 de novembre, al restaurant “El pati verd” de Girona. Té un gran valor social que un grup de persones de manera voluntària i desinteressada es moguin per organitzar tota la logística que significa organitzar el dinar solidari i aconseguir un gran nombre d’assistents.

Els donatius recaptats seran a favor de la Fundació ASTRES, i en el marc del dinar solidari, Glòria Fàbrega i Anna Suñer, van poder donar a conèixer el projecte d’Astres a totes les persones assistents (unes 70), donant visibilitat a les persones que atenem en els diferents serveis de la fundació.

La donació servirà per dotar de material la sala d’estimulació sensorial i relaxació que el Centre ocupacional de Girona, està apunt d’estrenar.

També es va aprofitar per explicar el projecte d’acolliment familiar.

Agraïm la solidaritat de les persones voluntàries de Telefònica-Girona, que van pensar en nosaltres.

Pepa, Isabel, Maria i Isabel moltíssimes gràcies!!!

 

 

, ,

Joves tutelades i ex tutelades rebran suport psicoemocional des de Fundació Infància i Família

Les beneficiàries del servei són joves  que manifesten una situació d’angoixa o inestabilitat emocional produïda principalment per la seva història de vida


 

 

L’Institut Català de la Dona recolza a la Fundació Infància i Família per tal que atengui noies i joves procedents del sistema de protecció a Girona.
L’objectiu és que aquestes dones tinguin un suport psicoemocional en el seu procés d’enfortiment personal.

Des d’aquest servei se’ls ofereix un espai d’escolta individual, de confiança, en el que se’ls permeti parlar dels aspectes que preocupen, expressar les seves emocions, experiències i pensaments per tal d’anar-los elaborant, integrant i estructurant en el seu món intern.

Es concep com un espai d’elaboració de dols i pèrdues, on es pot expressar amb llibertat sabent que existeix la confidencialitat professional.

Les beneficiàries del servei són joves tutelades o ex tutelades que manifesten una situació d’angoixa o inestabilitat emocional produïda principalment per la seva història de vida, l’internament o el desinternament.

El tractament terapèutic es desenvolupa en el marc de diverses sessions individuals on s’intentarà establir una periodicitat que estigui d’acord amb la necessitat de cada cas i depenent del moment en que es trobi.

L’atenció  es dóna  l’espai que la Fundació Infància i Família té al Carrer Mare de deu de la Salut nº 37 de Girona.

 

 

, , , ,

Els joves de l’aula del Centre d’acollida OIKIA obren el teló

Els joves de l’aula del Centre d’Acollida Oikia preparen una obra de teatre. Han assajat al llarg de cinc setmanes molt intenses. Per aquest motiu, us volen convidar a assistir a la representació del proper dia 30 d’octubre, al Centre Cívic Ter, a les 11:00 del matí.

Hem comptat, pels assajos, amb la inestimable ajuda del gran director i guionista Ferran Joanmiquel Pla, professor de teatre al Galliner, escola de teatre de referència en pedagogia teatral a les comarques gironines.

Òmnium cultural organitza el projecte Arrelarreu Contes, la iniciativa fa uns anys que dura. Consisteix en un projecte d’aprenentatge i servei comunitari dut a terme amb els estudiants de les aules d’acollida de secundària de Girona.

L’aula Oikia no vol deixar l’oportunitat, i conjuntament amb el Galliner i Òmnium ha organitzat L’Arrelarreu Teatre. És un projecte pioner a la nostra ciutat. El teatre és una gran eina per l’aprenentatge del català, per gestionar les emocions, prendre consciència corporal i millorar -a través de les dinàmiques de grup- la relació entre ells.

 

Us esperem a tots i totes el dia 30 al Centre cívic Ter a les 11.00 del matí.

Els joves de l’aula del CA Oikia preparant l’obra de teatre

 

Voleu saber més del Centre d’acollida Oikia? Aquí els vam dedicar aquest article

, , , ,

Entrevista a l’Albert Xifra, responsable del Servei ocupacional d’inserció (SOI)  del centre ocupacional de la Fundació Astres de Girona

“Hem de continuar en la línia d’adaptar-nos a les necessitats individuals i col·lectives de les persones que atenem, sempre tenint en compte els seus interessos i anhels”


Albert Xifra i Torrent (Girona, 1983) Des del 2006 l’Albert és el responsable del Servei ocupacional d’inserció (SOI)  del centre ocupacional de la Fundació Astres de Girona. Avui hem volgut parlar amb aquest jove veterà de la gent que, des de la Fundació Astres, procura deixar el seu granet (o granàs) de sorra per millorar la qualitat de vida de les persones per a qui treballen. En el món laboral, té experiència en el camp sanitari, en socorrisme, així com en el món de la música i els espectacles. Tanmateix avui explicarem la seva trajectòria en el camp de persones amb diversitat funcional.

La seva entrada laboral al tercer sector va ser al Consorci Sant Gregori . “Seguidament vaig començar a treballar per FPE a Llar 2000 d’on en guardo molt bon record”-ens explica. Fins que, l’any 2005, va sorgir la oportunitat de treballar al Centre ocupacional de Girona (Fundació Astres) al Servei de Teràpia Ocupacional (STO).

 


 

Com és un dia a la vida de l’Albert Xifra? 

Molt intensa i frenètica ja que em considero una persona molt activa. Quan em llevo comença el compte enrere per poder fer front a les obligacions familiars i planificar el dia. Em desplaço a la feina i comença la jornada! Organitzem el dia i fem una roda de contactes amb persones ateses que estan fent una ACP fora d’Astres.

 

ACP?

Accions individuals que es porten a terme amb les persones ateses amb la col·laboració de les empreses externes, serveis interns i terceres persones per tal de donar resposta a les seves necessitats i/o desitjos.

Doncs com et deia: Quan comencem, aprofitem les primeres hores per facilitar espais de suport a qui ho necessiti. Sempre va bé parlar dels problemes que els preocupen, que són els que ens afecten a tots, bàsicament, però que al centre tenen el lloc, la persona i el moment per compartir-los i, a poder ser, resoldre’ls. Aquell dia potser s’han enfadat amb els pares o han perdut la cartera, o el bus, o tenen algun d’aquests maldecaps. I aquí estem, per a ells i elles, en aquest aspecte. Després, i no hi ha cap contratemps, continuem fent les activitats d’ajustament personal programades i d’ocupació terapèutica.

 

Com ara?

Ui! en fem un munt. Fem esport, ioga, tallers de cuina, anem a fer el toc, etc. Però la que triomfa més, indubtablement, és l’equinoteràpia. Ens n’anem, un cop al mes, prop de Rupià, amb els Ponis de l’Empordà. És una activitat molt agraïda que hem iniciat aquest 2019.

 

“Un èxit que m’afalaga és quan cada dilluns les persones ateses venen contentes i amb ganes d’assistir al servei”.

 

Imatge de grup de les persones ateses al SOI en una sortida a la platja, aquest estiu.

 

Però el dia continua…

Havent dinat, aprofitem per organitzar i anticipar les activitats de l’endemà, comentar com ha anat el dia. És una manera de fer balanç…

 

I si et fem fer balanç a tu, què és el que t’agrada més de la teva feina?

Uf! te’n faria un llistat…

 

Som-hi!

  • Entendre i acompanyar cada persona atesa en el seu dia a dia.
  • Viure d’aprop i sentir-se partícip dels petits i grans èxits aconseguits per les persones ateses.
  • Assolir les diferents competències que requereix el lloc de feina ja que cal ser polifacètic i donar resposta a un ventall d’àrees ben diverses.
  • Tractar amb clients externs, aprendre nous processos productius i optimitzar-los adaptant-los a les capacitats de casda persona.
  • Mantenir els espais i instal·lacions del servei al dia, amb la seva documentació… i, sobretot, la capacitat d’adaptació al canvi i d’improvisació.

 

Adaptació, canvi, improvització… tot plegat és com una mena de gimnàstica mental constant… I ja és bo això?

I tant! Sovint sorgeixen imprevistos que obliguen a canviar de plans (avaries mecàniques, pics de feina, indisposició d’alguna persona, manca d’ocupació terapèutica, etc.). Cal fer-hi front amb urgència i eficàcia. I això és bo, és clar.

 

No podem canviar la realitat, però sí com l’encarem…

Exacte! I un èxit que m’afalaga és quan cada dilluns les persones ateses venen contentes i amb ganes d’assistir al servei.

 

I quines són les principals dificultats amb les que us trobeu? Algunes de superades amb els anys i algunes que es mantenen estructurals, suposo…

Un dels problemes més habituals, com et comentava, és el no tenir un flux de feina constant. El servei ocupacional d’inserció ha de realitzar el 75 % de la jornada fent activitat d’ocupació terapèutica, normalment feines de manipulats. Quan no tenim cap comanda de clients externs no podem realitzar treball en cadena. Per solventar aquesta situació, ens hem reinventat i realitzem tasques de manteniment i producte propi.

 

Persones usuàries del SOI d’Astres en una de les seves tasques de manipulats. Aquí els pots de Perfums Bach.

 

I, per anar acabant, quins penses que són els principals reptes de futur que teniu?

Ens estem de replantejant els objectius del servei. Tot i no haver fet una inserció laboral des de fa temps (en part degut a  la situació actual del sector)  el servei “ funciona” i l’èxit no el dona el nombre de persones inserides cada any. “Funciona” vol dir que les persones que atenem tenen una bona qualitat de vida. Que en comptes de vetllar per fer insercions laborals de cares a un futur proper, hem de continuar en la línia d’ adaptar-nos a les necessitats individuals i col·lectives, intentant implementar ACP’s a totes les persones ateses, tenint en compte els seus interessos i anhels.

 

No sembla pas fàcil!

No. Però procurem fer-ho. I aquestes petites accions són grans injeccions d’oxigen per les persones que atenem, n’estic segur. Pensa que hem aconseguit formalitzar convenis de voluntariat amb residències canines, centres de jardineria, amb la xarxa de centres cívics, etc. A més, a nivell intern, hem delegat tasques i responsabilitats de caire administratiu a persones ateses. Properament, firmarem un conveni amb una empresa de transports perquè una persona atesa pugui realitzar una de les seves il·lusions que és anar en un camió.

 

“Aquestes petites accions són grans injeccions d’oxigen per les persones que atenem”

 

Voldria aclarir, però, que en cap cas aquestes accions estan dirigides a fins productius. Totes  tenen l’objectiu que les persones se sentin realitzades. Certament, en ocasions ens veiem apel·lats a extralimitar-nos en les nostres tasques, estirar de xarxa social. Però els fruits de la implicació de tothom qui els envolta són molt positius. Per tant, el repte de futur és continuar amb aquesta línia i, paral·lelament, buscar un recurs que s’adapti a les persones ateses que s’estan envellint. La realitat és aquesta. Haurem de reinventar-nos i adaptar el servei per les persones que s’estan fent grans.

 

Realment, l’envelliment d’aquetes persones és un repte per part de tots… El futur se’ns abraona…

Sí, i per part nostre, el que ens queda és proporcionar-los accions centrades en les persones que siguin més lúdiques, més flexibles, més adaptades i dotades d’acompanyaments, si cal, per tal de donar una bona qualitat de vida i benestar a les persones ateses.

Continuem!

Des del SOI, una altra tasca és aquesta que els proporciona Embalatges Carbonell

 

I per molts anys, Albert. Moltes gràcies a tu i a totes les persones del SOI i l’STO  pel vostre esperit i la vostra feina.

 

Voleu saber-ne més del Centre Ocupacional de la Fundació Astres a Girona? Aquí hi vam dedicar un article.

 

,

10 anys de Can Font

Sota el lema “Aprèn del passat, viu el present, treballa pel teu futur” ens escriuen les companyes de Fundació Astres per explicar-nos la celebració d’un aniversari molt especial: el 10è de la residència Can Font de Llorà. 


“Després de 10 anys, continua alta la motivació per continuar treballant perquè millori la qualitat de vida de les persones que atenem i la de les seves famílies”

El passat dia 9 d’Octubre vam celebrar el desè aniversari de la Residència Cant Font, la qual centra la seva activitat en atendre a persones amb discapacitat intel.lectual i trastorns de conducta des del 2009.

Professionals i persones ateses a Cant Font vam passar tot el dia a la hípica de Can Forellac, a Sils, on la música i la natura van ser els ingredients principals de la celebració.

Al llarg del matí vam poder gaudir de l’actuació de JAU F, Maken Row i Enest Prana i la programació va continuar amb la visualització de molts d’aquells petits moments que s’han anat enregistrant al llarg d’aquests deu anys, un dinar preparat amb molt de caliu capaç de satisfer el més exigents i amb un pastís com a cloenda.

Per finalitzar la jornada, tothom que va voler,  va disposar d’un espai per expressar-se lliurement i on es va aprofitar per cantar, recitar i, en general, fer partícip a tothom del què ha significat Can Font per cadascuna de les persones ateses i per cadascun dels professionals i  de quina trajectòria queda per recórrer.

Aquesta celebració va ser possible gràcies a la participació de totes les persones treballadores de Can font, les persones ateses i  la desinteressada col.laboració del Sr. Pep Bosch i la hípica Can Forellac, a qui volem expressar el nostre agraïment pel seu compromís i dedicació.

Després de 10 anys, continua alta la motivació per continuar treballant per què millori la qualitat de vida de les persones que atenem i la de les seves famílies.  El viatge continua…

Les persones usuàries i professionals de Can Font celebrant el 10è aniversari de la residència

 

Voleu saber més coses de Can Font? Us deixem aquest article que li vam dedicar

, , , ,

Estrenem projecte: el Chajinel

Aquest mes d’octubre, la Fundació Plataforma Educativa, dins la seva línia de Cooperació al Desenvolupament i Sensibilització a la ciutadania,  inicia, juntament amb la UdG, el projecte Chajinel, una nova iniciativa que promou una experiència formativa, a través de l’arribada d’un/a professional de la salut materna-infantil titulat/da en infermeria, de Centreamèica (Guatemala), i que col·labori amb el projecte de cooperació internacional Infància en Risc – Lluita contra la desnutrició infantil a Guatemala.

L’objectiu és que aquest/a professional es formi i sensibilitzi la ciutadania gironina i alhora, comparteixi els seus coneixements en l’àmbit d’atenció als infants i a la cura de la mares i infants en situació de desnutrició crònica, malalties derivades o prematuritat, compartint i aprenent de professionals de Catalunya i establint un intercanvi enriquidor que promogui canvis en ambdues comunitats.

La persona seleccionada per aquesta primera edició és l’Amanda Maria Pastor. Aquesta professional d’infermeria, realitzarà una estada de dos mesos a Girona, i realitzarà xerrades de sensibilització, assistirà a formacions i organitzarà trobades formals i informals amb diferents agents de salut de la ciutat i visites a diferents serveis d’interès.

El projecte va de la mà de la Facultat d’Infermeria de la UdG, qui acompanyarà a l’Amanda en aquesta experiència, i l’acompanyarà en les seves visites als diferents serveis sanitaris que visitin a més d’organitzar algunes activitats i  amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona en la seva àrea de Cooperació i Sensibilització que ha confiat el la iniciativa de l’entitat com una mostra més de la tasca que fan les entitats socials de Girona en matèria de defensa dels drets humans

I no ens queda sinó agrair a totes les persones i entitats que heu fet possible Chajinel i començar aquesta nova aventura!

 

Amanda Pastor, Chajinel 2019, i Llian Canté, responsable del projecte, a l’entrada de la seu de Plataforma Educativa a Girona

 

, , ,

10 d’Octubre: Dia Mundial de la Salut Mental

Aquest dijous, dia 10 d’octubre, El Centre Residencial La Duna (Fundació Astres) celebra el Dia Mundial de la Salut Mental, en el qual buscarà, de nou, concentrar l’atenció i la participació  en la pròpia comunitat de Deltebre. Ens escriuen des de Deltebre:


Per Gemma Navarro, psicòloga de La Duna

“Les creences, les actituds i les reaccions socials incideixen en gran mesura a la vida de les persones amb malaltia mental”.  

Les creences, les actituds i les reaccions socials incideixen en gran mesura a la vida de les persones amb malaltia mental. Hem de ser conscients que darrera de cada malaltia mental, hi ha una persona que la posiciona com a eix central en la seva biografia, com la seva marca, la seva essència. En massa ocasions la societat utilitza etiquetes amb marca negativa per parlar de salut mental; el boig, la depressiva, el maníac, el psicòtic, etc. Etiquetatges que donen peu a l’exclusió, a la diferència i a la desigualtat social.

El nostre dia a dia és el de potenciar l’aprenentatge i expressió de nous comportaments per afavorir mecanismes d’autogovern i de resposta. Busquem noves oportunitats, noves formes de fer. Busquem desaprendre conductes per aprendre’n de noves. No es tracta d’obviar les dificultats, la discapacitat ni els factors de risc, sinó d’invertir energia durant tot un procés de descoberta i d’apropament global sobre la pròpia valua i el reconeixement de la seva persona dins una comunitat local. Pertànyer a un espai o grup social és vital.

En massa ocasions la societat utilitza etiquetes amb marca negativa per parlar de salut mental

La interacció directa en i amb la comunitat local és un dels eixos transversals del nostre projecte de centre. Des de La Duna considerem la nostra pròpia Comunitat la xarxa més valuosa i significativa. La comunitat ens ofereix la proximitat, fonamental per treballar des d’una atenció integral i integrada, per crear vincles socials i de confiança i per fomentar el sentiment de pertinença i context. És per això que ens esforcen en obrir-nos cap a ella i aprofitar tots els recursos que ens ofereix, tant a nivell institucional com a nivell de teixit associatiu.

Donar resposta a les persones usuàries que pateixen malaltia mental requereix de la comprensió i coresponsabilitat ciutadana

Donar resposta a les persones usuàries que pateixen malaltia mental requereix de la comprensió i coresponsabilitat ciutadana. Els ciutadans hem de portar a terme accions i establir compromisos per a l’execució; la xarxa ha de reconèixer la importància que pren la integració social en el desenvolupament del individu i és necessari incidir-hi per tal d’afavorir la inclusió, assegurar la participació en la presa de decisions que afecta a les seves vides i l’accés als seus drets fonamentals.

Aprofitant  els serveis i recursos de la nostra Comunitat consolidem la nostra presència participativa al Festival Deltebre Dansa (Festival de dansa internacional), participem de les festes del poble (Carnestoltes, Festa Major, Mercat i Fires, Cavalcada de Reis, etc.), som usuaris habituals de la Biblioteca Municipal i també participem activament amb escoles, associacions esportives, etc. El Grup de Teatre La Duna i l’Escola Riumar és un clar exemple també de com a través dels espectacles, hem aconseguit fer caure el mur d’estereotips i pors que aïllen i fan invisibles aquestes persones i demostrar que ningú pot ser prejutjar per la seva condició. 

Usuàries i usuaris de La Residència Duna en una anterior celebració del Dia Mundial de la Salut Mental

 

Voleu saber més sobre La Duna? Llegiu aquest article que els vam dedicar

, , , ,

Els veïns del mas del Bon Pastor

“Ara, quan passem per davant del Mas del Bon Pastor, sabrem que allà hi viuen uns nois amb il·lusió i ganes de tenir un futur millor per quan s’incorporin, com a adults, a la societat que els acull”

En ocasió de la Festa Major de Palau-Sacosta de Girona, des de l’Associació de veïns del barri han entrevistat a en Marc Cornellà, director del CRAE Abeona (projecte educatiu de Fundació Resilis). En aquesta conversa amb Silvia Valverde, en Marc explica que la masia del Bon Pastor acull actualment aquest centre residencial per a joves menors d’edat amb un equip d’educadors que fan possible el dia a dia del centre. Qui són els  veïns del mas del Bon Pastor?  No us perdeu aquesta entrevista que serveix per obrir el projecte educatiu a la comunitat en què ha de créixer.

 

Entrevista amb Marc Cornellà, director del CRAE Abeona


 

Educador social convençut, en Marc és nascut a Girona l’any 1979,  ha estat molts anys veí del barri,  on encara hi conserva forces amistats i on ha tornat recentment.

 


Si tenim present el complex Santa Clotilde- Bon Pastor, en tots aquests anys és fàcilment reconeixible. Per fora, vull dir. Però per dins ha canviat. Ja no hi acull una família, si més no una família convencional… Quin és l’ús actual d’aquesta casa?

Doncs la masia té una funció eminentment social de vital importància, sobretot pels joves que acull… És el que tècnicament es coneix com un CRAE. Som un CRAE nou de recent obertura però ubicat en un espai a on ja n’existia un. Quan la Congregació del Bon Pastor va decidir deixar de gestionar el CRAE Bon Pastor el juny del 2017, la Fundació Privada Resilis va assumir la gestió de les places del centre, subrogant a tot el personal. Entre octubre i novembre del mateix any, i seguint els criteris i recomanacions de la DGAIA, aquest servei es va dividir en dos serveis més petits ubicats al mateix municipi, abandonant les antigues instal·lacions fins a la nostra arribada.

 

I què volen dir aquestes sigles?

CRAE: Centre Residencial d’Acció Educativa. Els professionals que treballem dia a dia amb els joves que viuen en els centres, solem explicar l’acolliment residencial com una mesura de protecció pels infants i adolescents que, desafortunadament, no poden estar amb la seva família.

Aquest és el sentit que existeixin tant famílies d’acollida com centres com el que dirigeixo: són un  espai de vida per a ells, i vida és  convivència i acompanyament.

“Vida és tenir satisfetes d’una manera adequada les necessitats bàsiques. I no parlo només d’un sostre i un plat a taula”.

 

Els feu de família?

Mai podem suplir el paper d’una família. El CRAE treballa de manera complementària a aquesta, en el seu dia a dia, pensant sempre en el retorn al seu nucli familiar, sempre que sigui possible, és clar. Treballem per a millorar les mancances de la família sense cap intenció de substituir-la, ans el contrari, d’enfortir-la. Comptem amb la família perquè participi de l’educació que se li dóna des del CRAE, en la mesura que puguin participar.  No fem el paper d’una llar familiar; però sí que procurem que totes les coses bones que el vincle social pot aportar a un jove no els manquin.

“Des de la nostra feina com a educadors socials treballem perquè la protecció que se’ls ofereix avui pugui convertir-se, en un futur no gaire llunyà, en el seu desenvolupament com a persones adultes”.

 

I com se’ls protegeix?

Es protegeix cobrint les necessitats bàsiques i sobretot es protegeix educant. Totes aquestes coses essencials que normalment els vindrien enterament d’un entorn familiar i social, la xarxa que tenim i que ens ajuda a desenvolupar-nos, procurem cosir-les des del centre. Parlar amb vosaltres ara, explicar des d’aquesta entrevista qui som i què fem al barri que acull, alhora, el nostre centre és part també de la seva educació i dels nostres objectius.  I és que formar part d’una comunitat, respectar-la, conèixer-la, incloure-s’hi, és un part important de la seva formació com a persones que un dia deixaran el CRAE i oferiran el seu gra de sorra a la societat en què viuen, com fem tots, vaja.

Aquest és el sentit que existeixin tant famílies d’acollida com centres com el que dirigeixo: són un  espai de vida per a ells, i vida és  convivència i acompanyament.

 

I a quants joves hi ateneu?

El CRAE Abeona té l’encàrrec d’atendre i acollir a 17 joves de 12 a 18 anys sota la tutela de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Des que el CRAE Abeona es va obrir a finals de novembre del 2017, hi han viscut 17  joves, repartits en dues unitats vivencials. Ja des dels seus inicis es va estructurar com un servei especialitzat en l’atenció a joves adolescents. Les 17 places, es varen destinar a la franja de 15 a 18 anys.

 

Joves d’origen marroquí, oi?

Principalment, sí. Val a dir que una de les peculiaritats del servei és el fet que aquest s’ha especialitzat en l’atenció a joves migrats, principalment d’origen marroquí, com veus. La idea de promoure unitats convivencials més petites i més familiars, respon al fet de poder fer del CRAE un espai on els joves adquireixi un alt grau d’autonomia a la vegada que projecta una imatge de menys institució.  L’elecció del nom del CRAE ha acabat resultant premonitori.

 

Abeona?

Abeona és una deessa molt antiga de la mitologia romana encarregada de protegir a tot aquell que emprenia un viatge i també als nens quan se n’anaven per primera vegada sols de casa, sense l’aixopluc dels seus pares, Abeona s’assegurava de brindar-los seguretat.

Tots els joves que atenem han iniciat aquest viatge, lluny dels seus, arriscant molts cops la vida per aconseguir oportunitats de futur que als seus països se’ls hi nega, i es la nostra tasca acompanyar-los en aquest viatge.

 


 

Ara, quan passem per davant del Mas Bon Pastor, sabrem que allà hi viuen uns nois amb il·lusió i ganes de tenir un futur millor per quan s’incorporin, com a adults,  a la societat que els acull.

Moltes gràcies Marc per la teva col·laboració.

 

Silvia Valverde