, ,

Joves del Centre d’Acollida Oikia visiten l’IES Celrà

En Mohamed i l’Abderrahim, dos dels joves que viuen al CA Oikia (Fundació Resilis) ens expliquen que bé va anar la visita de tornada a l’IES Celrà.


El dimecres 3 d’abril alumnes, educadors i professors del Centre d’acollida Oikia vam visitar l’IES Celrà. Ja és la tercera trobada que fem! Només d’arribar, vam fer una foto de grup a la porta de l’institut.

En primer lloc ens va rebre el director i tot seguit els alumnes de 2n d’ESO ens van fer una visita guiada per l’institut: l’aula de dibuix, de tecnologia, música, tallers, informàtica, el pati, el bar… Després vam ballar i cantar unes cançons que havien preparat i també els vam ensenyar a ballar música marroquí.

Abans que plogués  vam sortir al pati i vam jugar una sèrie de jocs com el pichi i el samurai. No hi havíem jugat mai, nosaltres!

Quan jugàvem, plovia molt i vam entrar a la sala i vam esmorzar pastissos i refrescs. El dia anterior grans i petits vam fer al taller de cuina un pastissos de poma i xocolata per portar-los a les noies i professors de l’IES Celrà. Ells també van preparar-ne alguns, també molt bons…

Després d’haver acabat de menjar hi va haver mitja hora de sortir el pati i vam aprofitar l’oportunitat de parlar i jugar amb les noies.

Després, els vam donar una foto de grup que havíem fet  al centre la vegada que van venir i elles ens van regalar una bossa de roba amb un estampat fet per elles i amb l’escrit “La barrera més gran és el  teu silenci”.

Després d’acabar vam fer la darrera foto amb les noies i els professors, per tenir un bon record d’un dia genial!

Mohamed M. i Abderrahim H.q

, ,

El jurat dels premis d’Acció Social Mercè Bañeras i Maria Figueras es reuneix per deliberar

Avui, 11 d’abril, ha tingut lloc a la seu de Plataforma Educativa a Girona la reunió del jurat dels premis d’acció social que l’entitat organitza cada any.

El jurat, format per professionals i persones que han dedicat la seva trajectòria a l’acció social des de diversos àmbits, ha escollit ja entre els 87 candidats que opten als premis d’enguany (77 projectes entre les categories d’innovació i emprenedoria social i 10 candidatures individuals a corresponsabilitat ciutadana)

El jurat està format enguany per Anna Sunyer, presidenta de la Fundació Plataforma Educativa; Mariàngels Oliveras emprenedora social i cofundadora d’Astrid-21; Jordi Bach, l’anterior guanyador dels premis en categoria de corresponsabilitat ciutadana i Marc Vilahur, director de Fundació Emys. La companya del departament de comunicació, Mar Bosch, n’ha estat la secretària sense vot.


Voleu saber quins seran els projectes guanyadors d’enguany? Us emplacem a saber durant l’acte d’entrega de premis que se celebrarà al CaixaFòrum de Girona el proper 23 d’abril a les 12h.

, ,

El CRAE Lo Carrilet al parc de bombers de Tortosa

Les companyes del CRAE Lo Carrilet de Tortosa ens fan arribar aquestes línies per explicar-nos la visita que van fer al parc de bombers de la seva ciutat.


Per segon any consecutiu, el passat dissabte 30 de març infants i adolescents del CRAE Lo Carrilet van poder gaudir d’una experiència educativa, cultural, aproximació a la ciutat i, a la vegada excitant, al Parc de Bombers de Tortosa.

Alguns dels infants i adolescents ja hi van anar l’any anterior però, això no els va fer perdre les ganes i la il•lusió de tornar a fer la visita als bombers de la seva població. Els bombers van ser molt amables en ensenyar-los-hi les instal•lacions i, com no, deixar-los provar allò que més agrada als infants; les instal•lacions del gimnàs i l’equipatge de bomber/a.

Un altre protagonista que no pot faltar, és el camió dels bombers; pujar i fer sonar la sirena també és una gran motivació.

 

Un fet que ha cridat l’atenció ha estat l’interès i la implicació d’especialment dos adolescents; qui sap si aquesta visita els pot fomentar l’interès per esdevenir  bomber de professió en un futur!

Des del CRAE Lo Carrilet volem donar les gràcies a tot el Parc de Bombers de Tortosa per haver-nos obert les seves portes i haver-nos ensenyat i aproximat la realitat de la tasca d’un bomber/a.

, ,

Nou projecte del CET de la Fundació Astres a les Terres de l’Ebre: Manteniment de contenidors 

Les companyes de Fundació Astres Terres de l’Ebre ens expliquen que des de començaments d’any hi ha en funcionament aquest servei de manteniment de contenidors i altre mobiliari urbà. Voleu saber-ne més detalls?


Aquest 2019, ha començat el projecte de manteniment de contenidors de superfície a totes les Terres de l’Ebre. Neix de la contractació d’una brigada per part de Xarxa Ambiental, entitat que ja desenvolupa projectes amb el CET a Girona.

Xarxa Ambiental és una cooperativa barcelonina que té com a objectiu la intermediació entre el teixit empresarial i les entitats del tercer sector per tal d’impulsar la integració laboral de persones amb discapacitat. Aquesta entitat treballa per a l’administració pública oferint tota una sèrie de serveis relacionats amb el manteniment, neteja i senyalització de contenidors, mobiliari urbà i zones de joc infantil.

Aquest projecte, que te una durada de quatre anys, ocupa a jornada completa a una brigada formada per un peó amb discapacitat i un oficial. Mitjançant la coordinació amb Xarxa Ambiental i amb l’ajuda d’un aplicatiu mòbil, es planifiquen les rutes que els duran a visitar tots els pobles de les terres de l’Ebre, des del Montisà fins a la Ribera d’Ebre.

Després d’unes setmanes de formació amb els professionals de Xarxa Ambiental al seu taller de Reus, la nostra brigada va començar a operar al carrer amb autonomia a principis de gener.

La seva tasca consisteix en el manteniment in situ dels contenidors suburbans, duent a terme reparacions de tapes, manetes, gomes i pedals, així com la substitució dels adhesius d’informació i senyalització.

, , , ,

“El nostre repte és implicar la comunitat en trobar formes d’atenció més personalitzades”

Núria Curto Ferre (Camarles, 1965). Llicenciada en  Psicologia Clínica de formació, la Núria té una dilatada experiència en el camp social, iniciant-se a principis dels noranta treballant amb menors a càrrec del sistema de protecció. Després d’un recés de 6 anys en l’empresa privada en un altre sector i d’obrir una consulta de psicologia, a finals del 2008 Fundació Resilis li confia la direcció del CRAE Lo Carrilet de Tortosa. El 2013, Fundació Astres engega a Deltebre el projecte La Duna, residència per a persones amb discapacitat intel·lectual i trastorn de conducta, on la Núria s’ocuparà de la coordinació tècnica. Paral·lelament, s’obre el Centre d’Acollia Oikia a Deltebre per atendre joves migrants sense referents familiars (MENA). En ocasió del Dia Mundial del Treball Social parlem amb ella de l’ofici, del dia a dia i del seu punt de vista sobre la realitat de les diferents entitats amb les quals treballa.


 

Tot i que la teva formació inicial no estava encarada al sector social, t’hi has acabat dedicant molts anys. Estàs contenta del camí fet?

Sí, si que estic contenta. Hi vaig arribar gairebé per casualitat i m’hi he quedat. Dedicar-me al mon social és una qüestió de responsabilitat, de justícia, de compromís, d’obrir un camp molt sovint “invisible”. També de descoberta i de repte. Hi ha molta gent que no coneix la infància desemparada o les persones amb necessitats molt especials, vivim en un mon on si la problemàtica no et toca de prop, fem com si no existís i els “excloem” de les nostres vides i de la nostra comunitat. No ens agrada veure allò que no entenem o no coneixem

 

Des que vas començar fins a l’actualitat què penses que ha canviat?

Crec que han canviat les dificultats de les persones que atenem i el com les atenem. Crec que la societat avança poc a poc en el reconeixement dels drets de les persones des del sector social, però avança i això fa que es desenvolupin recursos per a atendre més comunitàriament (pensant amb els infants i joves, es fa una atenció més preventiva on l’ingrés en un centre residencial sigui l’última opció) però al mateix temps  els infants i joves plantegen dificultats més complexes.

 

S’ha de ser d’una determinada manera per dedicar-se al sector social?

Crec que s’ha de ser d’una manera determinada però no et sabria dir de quina. T’has de despullar de prejudicis i mantenir sempre una actitud possibilista, vull dir que t’has d’instaurar en la confiança que gairebé tot és possible, especialment el canvi. També has de ser capaç de cuidar-te, de saber conviure amb el malestar i també saber-te’n separar per poder-hi tornar. Veure i viure la diferència com una oportunitat en la vida, l’oportunitat d’entendre a l’altre i comprendre les realitats diferents.

Aquest és un moment en el que ens plantegem una atenció comunitària però també on ens plantegem recursos cada cop més especialitzats

Quines veus que són les principals dificultats, avui dia, en l’atenció a menors?

En relació a Infància crec que estem immersos en un moment de crisi, no dic res de nou si parlo de l’arribada dels joves estrangers. Aquesta situació ha posat tot el sistema en escac: manca de recursos, no tenir una política de país per a abordar la seua atenció, manca de professionals per atendre’ls, etc.

Però venim d’un període llarg de crisi econòmica i en aquestes situacions qui més pateixen són les persones més vulnerables, per tant infants i joves amb malestars diferents i pocs recursos adaptatius, salut mental i patiment emocional que també desborda el sistema.

Aquest és un moment en el que ens plantegem una atenció comunitària però també on ens plantegem recursos cada cop més especialitzats… És com una contradicció.

 

De tots els oficis del món se n’extreu una ensenyança aplicable a la vida. Quina t’ha aportat a tu dedicar-te al sector social?

Jo he après molt, especialment dels adolescents. He après a tenir diferents mirades d’una mateixa situació, a descobrir que les coses no són com una sempre les havia viscut i a atrevir-me a viure-les com mai havia imaginat, respectant les seues pròpies decisions.

 

Ens podries esbossar el teu dia a dia? La realitat al centre on treballes, amb quines persones tractes, quins son els principals esculls i fortaleses de la tasca que feu, què és el que t’agrada més, etc.

El meu lloc de treball actual no té un dia a dia, cada dia és molt diferent. La coordinació territorial demana estar al cas de molts projectes i programes diferents. És com anar canviant de barret cada cop. Comença el dia abans per preparar on estaré a l’endemà. Em relaciono principalment amb els directors dels serveis que coordino a Terres de l’Ebre, però també amb els professionals d’atenció directa que formen els equips. M’agrada conèixer de molt prop els recursos i això fa que conegue a moltes de les persones que atenem, m’agrada mantenir aquesta miqueta de contacte directe que és des d’on vinc.

Un dels principals esculls és la falta de professionals al territori i la dificultat per atendre les necessitats  de les persones que atenem.

El nostre repte és implicar la nostra comunitat en trobar formes d’atenció més personalitzades i menys segregadores.

M’agrada de la meua feina el contacte amb les persones, escoltar-les, entendre-les, aprendre i aporta el meu punt de vista.

 

I, per acabar, potser la pregunta més difícil:  Què aconsellaries a les persones que compartint les teves aptituds i valors, volen engegar uns estudis de treball social?

 

Uf! No ho sé, que dediquessin part del seu temps a conèixer-se a elles mateixes en profunditat, reconeixent-se a un mateix és un bon camí per reconèixer a l’altre. Potser els diria que fossin molt honestes, amb elles mateixes i amb les persones a qui dedicaran el seu temps.

,

Bicicletes a Tallamar

Les companyes de l’equip Educatiu del Pis Tallamar ens escriuen aquestes paraules per explicar-nos que unes bicicletes han arribat i han anat molt bé per facilitar la vida dels joves residents al pis. Fem extensiva la bona notícia i l’agraïment a Bicicletes sense Fronteres, qui ha fet la celebrada donació.


El passat dia 1 de febrer el Pis Tallamar va rebre una sorpresa molt gran! L’ONG Bicicletes Sense Fronteres va fer una donació de 10 bicicletes per als joves del pis.

Podeu tenir la certesa que aquesta donació ha contribuït a facilitar el desplaçament dels joves a l’entorn, essent un al·licient per practicar activitat física i realitzar sortides conjuntes que fomenten la cohesió social.

El Pis Tallamar està situat a Palafrugell, vila del Baix Empordà. Ens trobem en un entorn privilegiat, ja que la ciutat disposa de tots els recursos que necessiten els joves per treballar el seu procés d’autonomia, mantenint un tarannà proper i acollidor, coma poble que és. Es tracta d’una zona idònia per circular en bicicleta, amb un terreny planer i moltíssims camins per descobrir tant zones boscoses com la impressionat part costanera amb Calella de Palafrugell, Llafranc i Palamós.

L’ús de la bicicleta fomenta l’autonomia dels joves, ja que els permet una àmplia mobilitat per la zona sense haver de dependre del transport públic o de l’acompanyament dels educadors. D’igual manera, ajuda a incorporar el sentit de la responsabilitat que comporta l’ús de la mateixa , tant al que fa referència al seu manteniment com a l’adquisició i seguiment de la normativa de circulació. Això facilita que els joves interioritzin normatives referents a convivència i ús de la via pública d’una manera lúdica.

No podem oblidar la importància del caràcter esportiu de l’ús de la bicicleta. Tenint en compte que al Pis Tallamar hi resideixen 10 joves entre els 16 i els 18 anys, disposar de bicicletes fomenta l’activitat física i l’aprenentatge d’un estil de vida saludable.

D’aquesta manera, el fet de rebre 10 bicicletes ha suposat l’adquisició d’una eina per promoure molts aprenentatges als joves, sent una donació pràctica i molt útil.

Per tot això, volem transmetre el nostre més sincer agraïment a Bicicletes Sense Fronteres i a la Fundació Resilis!

 

L’equip educatiu i els joves del Pis Tallamar

, ,

Intercanvi d’impressions entre els joves del CA Oikia i els de l’IES de Celrà

Els joves del Centre d’Acollida Oikia de Girona ens han escrit perquè estan contents d’una visita que van rebre per part d’un grup d’estudiants i professors de l’IES de Celrà. Us deixem amb el seu text:


El 28 de febrer van visitar el Centre d’Acollida Oikia de Girona alumnes i professors de l’escola l’IES Celrà. Concretament, eren  una quinzena d’alumnes de 2n d’ESO. Van venir per veure com vivim al centre, com és la vida del Centre d’Acollida Oikia.

Vam explicar-los  com van arribar alguns nens a Espanya i que hi havia nois que van venir sota un camió i alguns d’ells van entrar amb barca.

En acabat els vam ensenyar les habitacions, les aules, la cuina i el despatx d’educadors de grans i petits.

Després d’una estona vàrem anar al pati, vam jugar a futbol , ping pong i volley tots junts.

Vam parlar d’algunes coses com l’escola i els hobbys que practiquem cada dia  i estem contents. També ens van explicar que aquí elles, com nosaltres, volen viure en pau, que no volen  racisme a Catalunya ni enlloc.

Volem donar les gràcies a aquest institut  per la visita al nostre Centre d’Acollida Oikia i també ens agradaria visitar el seu institut algun dia.

 

, ,

(Entrevista) Anna Maria Martín, cap de producció de Multisignes

“Compensa veure el resultat final i la part pedagògica directa i indirecta que s’arriba a produir”

 Multisignes va ser premiada en la categoria d’emprenedoria social en la passada edició dels premis d’Acció Social que organitza Fundació Plataforma Educativa


L’Anna Maria Martín és la cap de producció de Multisignes, iniciativa premiada a la passada edició dels Premis d’Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras que organitza Fundació Plataforma Educativa. Els premis, com sabeu, celebren i premien projectes d’acció social que destaquen pel seu caràcter innovador i emprenedor del territori català, així com persones meritòries del guardó de corresponsabilitat ciutadana per la seva trajectòria d’implicació professional en el nostre sector. Des de la Fundació ens interessem per la trajectòria dels premiats de cada edició i ens agrada poder-vos explicar de la salut dels projectes i dels seus protagonistes.

L’Anna Maria és nascuda a Vic, va estudiar Ciències exactes, interpretació en llengua de signes per a persones sordes i guia-interpretació per a persones sordcegues, Ciències de l’educació i també Diplomada en postgrau en expert en interpretació en llengua de signes. A partir d’aquí ha tingut una trajectòria treballant en el món de l’educació en diferents vessants, en totes les edats i a professionals de diferents àmbits. Ho ha fet a través del Treball directe amb infants amb discapacitat sensorial i intel·lectual des de fa 25 anys. Anys en què també ha gestionat diversos projectes educatius i culturals. Fins que l’any 2008 va fundar l’empresa MultiSignes, juntament amb en David Riera, per treballar l’accessibilitat audiovisual i poder fusionar projectes audiovisuals i l’accessibilitat per TV, Museus, Ajuntaments, etc.

Li demanem una foto seva per il·lustrar aquesta entrevista i ens diu que no té massa sentit: que ens en servirà una de l’equip de Multisignes, perquè és el treball conjunt que fa possible, dia a dia, tirar endavant la seva activitat. I és que Multisignes ofereixen serveis integrals de producció audiovisual en diversos formats (realització en directe, gravació i postproducció d’esdeveniments). També elaboren programes de televisió de gran format i fan accessible qualsevol tipus d’audiovisual realitzat i pàgines web incorporant-hi llengua de signes, subtitulació per a sords i audiodescripció per a persones cegues.


 

Quin és el valor que penses que aporta la vostra feina, a banda de l’indiscutible valor de l’accessibilitat als continguts?

Poder compartir el món de l’educació de diferents àmbits i el món empresarial permet poder fusionar projectes, poder conèixer una diversitat de perfils molt importants. Tots aporten riquesa, tots. Crec que és molt interessant sortir de les zones de confort i poder fer treballar àrees diferents que a priori no tenen molta relació i que al final es pot comprovar que l’intercanvi aporta riquesa per tothom.

 

 

És el cas del projecte d’en Cliu a Girona?

Exacte. En el projecte d’en Cliu a Girona (contes il·lustrats adaptats per a infants amb discapacitat sensorial)  hi ha implicades les escoles que han volgut participar-hi a nivell de creació de contes; professionals de patrimoni històric i cultural de museus; Ajuntament; també alumnes d’integració social de l’institut Vallvera de Salt, per poder fer adaptacions dels contes, dibuixant del conte; i, finalment, professionals del món audiovisual.

 

 

Tota una tasca de coordinació de diferents agents que no deu ser pas senzill, oi?

No, però compensa en veure el resultat final i la part pedagògica directe i indirecte que s’arriba a produir.

 

 

Vam saber de vosaltres enguany per una campanya de crowfunding dedicada al documental 5+2=7, dedicat a la sordceguesa. En quin punt està, el projecte?

Actualment ja estem a les últimes gravacions i a l’edició del documental 5+2=7, el mes de juliol es farà la preestrena. Així mateix, al desembre, coincidint amb el dia internacional de la discapacitat, es farà l’estrena oficial.

 

5-2=7 és un documental que té com a objectiu fer difusió de la sordceguesa, una discapacitat sensorial desconeguda per la majoria de gent, encara que, només a Catalunya, afecta més de 3.000 persones.

 

 

Com ha estat l’últim any de projecte de pel qual vau ser premiats, alguna novetat? N’esteu contents del seu desplegament?

Després de contactar amb tots els centres educatius de Girona, van ser tres (Ceip Migdia, Escola del Bosc de la Pabordia i CEIP Santa Eugènia) que amb l’alumnat de 5è van presentar diferents contes. El jurat va escollir els cinc millors dels punts escollits i ara ja estem a la fase del dibuixant i adaptació a lectura fàcil, pictogrames, llengua de signes, subtitulació i locució. Quan ja estigui tot enllestit, a impremta! Ens fa il·lusió poder-lo presentar amb vosaltres el 23 d’abril!

Posteriorment s’està organitzant una festa amb diferents museus de implicats de la ciutat i poder dedicar-la als nens i nenes participants, els que han guanyat i tots els pares i mares que vulguin i professionals. Per tant: tothom hi serà benvingut!

,

Eina Activa gestiona el servei de consergeria de l’Espai Caixa de Tarragona

Estem contents d’informar-vos que des d’aquest gener Eina Activa gestiona el servei de consergeria de l’Espai Caixa de Tarragona on fa les seves activitats l’Associació Gent Gran Sant Magí.

Aquest nou local és un centre amb un nou model d’organització pel que fa a la integració dels usuaris en l’espai i també de les funcions dels conserges.

Per iniciar aquesta nova etapa, el 12/2 es inaugurar amb representants de l’Obra Social La Caixa i autoritats locals.

 

Felicitats a tot l’equip!