,

Exitós viatge de cooperació de quatre professionals de Plataforma Educativa a Mèxic

El passat mes de novembre de 2021, quatre professionals de Plataforma Educativa van viatjar a Mèxic per tal de donar suport a diferents projectes i serveis del sistema de protecció mexicà. Les persones professionals participants van ser Marina Rosiñol (directora de les Cases d’infants Paulo Freire i Carme Aymerich); Josep Maria Hernández (director del CREI Pedrenyal); Pau Llombart (educador del Pis Tallamar); i Ferran Capità (director del Centre d’acollida Oikia).

L’assistència tècnica, d’una durada de tres setmanes, va consistir en l’acompanyament de tres centres de l’Estat de Chiapas i tres centres de la ciutat de Juárez, per tal que poguessin disposar dels documents de funcionament general. D’altra banda, també es va realitzar una diagnosi a l’Estat de Durango per tal d’oferir-los recomanacions de millora.

L’acompanyament s’emmarca en el conveni de col·laboració existent entre UNICEF Méxic i Fundació Resilis fins l’any 2025, i que preveu més accions en el futur.

,

PEnsem gener 2022: Relatio, per Joan del Rio

Joan del Rio, que assumeix la direcció tècnica de FASI i la Fundació Infància i Família, ens fa una reflexió sobre la necessitat d’establir vincles i relacions que siguin constants per aconseguir realment millorar la qualitat de vida de les persones ateses.

RELATIO

“Relació” prové del llatí “relatio”. Es forma pel prefix “re”, que ens remet a reiteració; per “lat” que significa dur alguna cosa; i per “tio”, un sufix d’acció i efecte. Així doncs, “relatio” ens parla de l’efecte de dur alguna cosa a algú o a un lloc, de manera reiterada. Prenent aquest sentit, penso en relacions que sempre estan en construcció.

A les nostres entitats treballem perquè les relacions de les persones a les quals atenem (relacions socials, familiars, i sobretot les relacions amb elles mateixes) siguin de la millor qualitat possible, amb el benentès que això les fa més felices, més funcionals, i socialment més eficaces. Aquestes relacions, seguint l’etimologia, es fan en la interacció diària, en cada encontre, i sabem que sovint són fràgils i complexes.

Hem après, diria, que per intervenir en la millora d’aquestes relacions, cal que nosaltres mateixes n’establim unes que siguin honestes, veritables, de bon tracte, i compromeses amb les persones a qui atenem. Només des d’aquesta mena de relacions podem influir, perquè només aquest tipus de relacions obtenen permís, seran acceptades, podran modelar. I de nou, aquestes es fan a cada conversa, en cada espai, en totes les trobades i a cada notícia, celebració, dol… Les persones a les quals acompanyem en aquest trosset de les seves vides tenen la fortuna de trobar professionals amb voluntat de fer relacions d’aquesta qualitat, però que, al cap i a la fi, som professionals, i podem (i hem de) dissenyar, planificar i executar accions encaminades als objectius; que ens sabem fora del centre de la intervenció, perquè aquesta està pensada per a l’altre; i que quan acaba la nostra jornada marxarem a casa on ens espera “la nostra vida”, i que per tant, podem viure aquella relació amb una consciència que ens permet sostenir allò que passa en la vida dels i les altres. Per això, i per moltes altres coses, de nou recuperant l’etimologia, cal tornar-hi i tornar-hi, i romandre al lloc que ens correspon en aquella relació (educativa, terapèutica, etc.) per tal que les persones ateses puguin fer moviments, puguin transferir els aprenentatges a altres relacions, puguin tenir més consciència de què passa vers elles mateixes i les altres persones.

Les persones que tenim la responsabilitat que cada equip, de cada servei, de cada entitat, s’orienti en el sentit que explico, i aquí és on realment volia arribar, hem de fer aquestes mateixes reflexions en vers les relacions que tenim amb cada persona dins de les nostres organitzacions. Només anant-hi i tornant-hi a anar, entregant relacions veritables, nodridores, exemplars i compromeses, podem pretendre influir i orientar l’acció de les persones que treballen en l’acció directa. Cal que com organitzacions tinguem relacions coherents amb els models relacionals que volem posar al món, i això, sens dubte, passa per cadascú de nosaltres.

Aquests quasi dos anys que hem viscut han fet esclatar alguns paradigmes sobre les relacions. Les “restriccions en la interacció social” impacten a la línia de flotació del que nosaltres fèiem, i hem hagut de cercar camins alternatius, on hem hagut de suplir la presència físicament propera, i la relació quotidiana i continuada, per accions més quirúrgiques, mediades per dispositius, pantalles i connexions. I en aquests contextos hem après que també podem generar relacions valuoses, equips que se senten propers, espais de treball o de formació amb elevats nivells d’efectivitat, malgrat no poder compartir temps i espai físics. Crec que aquests aprenentatges, forçats per la conjuntura, els podem capitalitzar tant pel que fa als models d’organització del treball i de les relacions internes, com per repensar fórmules d’intervenció que arribin allà on les persones ateses estan. Podem acompanyar trajectes vitals en nous marcs relacionals, podem arribar a les llars on fa falta intervenció sense que la nostra intervenció sigui una càrrega logística i organitzativa per les famílies, podem, al cap i a la fi, aprofitar per ampliar el nostre impacte arribant on abans no ho fèiem.

No sabem encara quan han de durar les restriccions, ni quan podrem “tornar” (o si podrem realment fer-ho) a com les coses eren abans, però sí que podem fer una aposta decidida tenir cura de la “relatio” a cada volta, a cada interacció, dins de les nostres organitzacions i amb les persones a les quals atenem, siguin quins siguin els canals, els formats i fins i tot, diria, els mateixos continguts.

,

PErsones Gener 2022: Cristina Riera

Cristina Riera és, des de fa més de sis anys, la directora del servei d’Itineraris de Protecció Individualitzat (IPI), nascut de la UTE entre la Fundació Resilis i Mercè Fontanilles. Una experiència que l’ha portat a escriure el llibre “Joves migrats. Sols?”. Li dediquem el PErsones d’aquest mes de gener.

Podeu veure el vídeo aquí: https://youtu.be/cktShvmQ8SQ

,

Nou web de la Fundació Infància i Família

La Fundació Infància i Família es troba d’enhorabona. Aquest mes de desembre l’entitat ha llançat el seu propi web, on es compartiran notícies i informació d’interés. Una nova eina més funcional i accessible per seguir oferint serveis a famílies, promovent l’acolliment, la igualtat i els drets de les dones i el treball comunitari.

Entra-hi i coneix la fundació a fons: www.infanciaifamilia.org

,

Mamadou Coulibally, jove atès per l’SPAE, protagonista d’una jornada organitzada per UNICEF

Mamadou Coulibally, jove atès pel Servei de Promoció de l’Autonomia i Emancipació, que forma part de la Fundació Resilis, va ser protagonista el passat mes de desembre a la jornada Nois i noies migrants no acompanyats prenen la paraula.

Un acte organitzat per UNICEF, amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, on el jove va tenir l’oportunitat d’explicar la seva experiència en els centres de protecció, l’acollida que va rebre al país, les seves pors i també les seves esperances futures. Cal recordar que el Mamadou va arribar a Catalunya quan encara era menor d’edat.

El fil conductor de l’acte van ser els fragments de Cròniques d’acollida, un curt documental produït per UNICEF i realitzat per La Kaseta, amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació.

Podeu trobar més informació de la jornada aquí.

, ,

La Fundació Utopia participa en la Fira d’entitats socials de l’Estació Espai Jove

El dimarts 21 de desembre, la Fundació Utopia i Resilis va participar en una Fira d’entitats socials, organitzada a l’Estació Espai Jove.

Es va organitzar una sessió informativa dirigida a estudiants de cicle formatiu d’integració social de l’institut Montilivi, on es va detallar la feina que es fa a l’entitat i els principals objectius. La sessió va tenir molt bona acollida per part dels i les estudiants, i alguns van decidir inscriure’s al servei de voluntariat. 

,

Taula d’experts “L’avantatge competitiu en la incorporació de persones neurodivergents a l’entorn digital”

El pròxim dijous, 27 de gener, de 9.30 a 11.30h se celebrarà una taula d’experts via streaming a través de la plataforma zoom sobre el projecte “Creació de Talent digital dins de la Neurodiversitat”, en el qual la Fundació Gentis participa i que està impulsat per Clúster digital. També hi col·labora Esade Creapolis i Specialisterne i compte amb la participació de l’empresa software Acceleralia.

L’esdeveniment estarà centrat en “L’avantatge competitiu en la incorporació de persones neurodivergents a l’entorn digital”. Per inscriure’s al taller s’ha d’emplenar el següent formulari: https://acceleralia.com/talent_digital_neurodivergencia/

El programa té l’objectiu de donar a conèixer el valor que poden aportar persones amb “neurodivergència” (autisme, asperger,…) en tasques relacionades amb el món digital, així com desenvolupar els mecanismes necessaris per incorporar-los de forma efectiva a les respectives organitzacions tot aportant-hi un plus de competitivitat.

, ,

La FICE ha estat escollida per desenvolupar un projecte de promoció de l’Acolliment Especialitzat

El Ministerio de Derechos Sociales ha atorgat una subvenció (en el marc del fons de recuperació Next Generation) a la Federació Internacional de Comunitats Educatives (FICE) per tal que porti a terme un projecte de promoció de l’acolliment especialitat a les comunitats autònomes de Catalunya, País Basc, Navarra i Madrid.

La FICE ha acordat que la Fundació Resilis (sòcia de FICE) conjuntament amb Fundació Infància i Família, l’executin a Catalunya.

L’objectiu és aconseguir que persones amb formació específica de l’àmbit social exerceixin la seva professió acollint un infant. El projecte consta de diferents fases. S’iniciarà a partir del gener 2022 amb la creació d’un grup de treball que formularà una proposta de model. Es preveu que a partir del juny 2022 es pugui iniciar la campanya de captació d’acolliments especialitzats. Us anirem compartint les novetats sobre aquest projecte.

,

Pensem Desembre 2021: Desocialització, per Santi Roura

Santi Roura Teixidor. Habilitat com Educador Social amb un post grau en direcció de centres residencials. És director de diferents centres de la Fundació Resilis: CRAE Sant Daniel, CRAE Segre, CRAE Salt i CRAE Les Llúdrigues.

DESOCIALITZACIÓ

Les persones, en un entorn normalitzat, ens relacionem socialment al llarg de tota la nostra existència. És a partir de les interaccions amb les altres persones que fomentem el creixent personal i de grup; és quan s’esdevenen els grups socials.

Tot i que les relacions socials es donen en tot moment, en la pre adolescència i adolescència és quan prenen rellevància. Es donen els primers grups sense les figures adultes de referència, el primer sentiment de pertinença a un col·lectiu, la sensació de complicitat estreta, etc.

La socialització és un dels elements que defineixen la personalitat, l’encaix en l’estructura social i com interactuem en les diferents xarxes que es van creant. La interacció amb els i les altres de manera activa crea sinèrgies en tots sentits i l’acció recíproca configura el comportament social.
Després d’aquests últims temps de pandèmia, de confinaments, de trencament de relacions de la manera que les coneixíem, potser caldria preguntar-nos si els i les joves que acompanyem en els nostres serveis han quedat orfes i órfenes d’una part de la socialització. Si aquest període de nul·la o poca interacció amb les altres persones ha deixat seqüeles.

La infància i joventut que atenem, en molts casos, mostren mancances en les relacions socials. Les situacions que han patit els i les impedeix de manera normal interactuar amb la resta de persones. Alguns i algunes no mostren capacitats per formar part d’un grup, d’altres exprimeixen les relacions sense pensar com afecta a la resta i a ells i elles mateixes, altres s’impliquen amb la primera relació que troben sense valorar si és el que volen o necessiten…

Durant tot el període que hem hagut d’assumir les restriccions derivades de la COVID-19, per les mesures imposades, les nostres noies i nois han canviat la interacció amb els i les altres a través de l’escola, processos formatius i laborals, lleure, activitats extraescolars, amistats i altres, per relacions comunitàries. És a dir es relacionaven amb el grup de joves i professionals del lloc on viuen, totes les altres varen desaparèixer. Per tant han canviat les relacions socials per les relacions comunals on els i les professionals marquem d’una manera clara les normes i els límits per molt que ells i elles formin part de la governança.

Hem guanyat com a comunitat (grup de persones que viuen en interacció en un lloc comú), però la manca d’interacció durant aquests temps amb els diferents grups ha deixat un buit important en relació al comportament social, el grau de consciència de relació, objectius compartits, estatus social rols…

Tindrem la capacitat, conjuntament, de recuperar aquest parèntesi en l’intercanvi amb els i les altres, en el donar i rebre, en la interacció i acceptació de grup?

,

I Jornada d’Empresa i Igualtat organitzada per Fundació Gentis

Dissabte 18 de desembre va tenir lloc la I Jornada d’Igualtat i Empresa a l’Església Nova de La Ràpita. Aquesta primera Jornada es va dedicar a la segregació horitzontal i vertical en l’àmbit laboral.

El cartell de la Jornada el van conformar els testimonis de cinc dones que han desenvolupat o desenvolupen la seva professió en sectors altament masculinitzats: Núria Pinyes, bombera; Maribel Cera, pescadora; Montse Sérvulo, administrativa d’empresa agropecuària; Arantxa Codorniu, empresària i directiva del sector hostaler i Carme Pla, exdirectiva de LEAR, empresària del sector turístic i membre de la Junta d’ADEDE (Associació de Dones Empresàries, Directives i Emprenedores de les Terres de l’Ebre).

L’acte va deixar unes conclusions i reflexions força interessants i la idea de la Fundació és donar-li continuïtat amb temàtiques diferents relacionades amb Igualtat i Empresa.

Aquest iniciativa de Fundació Gentis ha comptat amb el suport d’ADEDE, de l’Ajuntament de La Ràpita i del departament d’Igualtat i Feminismes i es va poder gaudir també via streaming a través de https://youtu.be/CFWoowK7hoU