, , , ,

Primer Iftar popular de Palafrugell

Ens escriuen des del pis Tallamar (Fundació Resilis) de Palafrugell per explicar-nos la seva participació en el primer Iftar popular de la localitat. Molt més que una mostra de la cultura àrab! Llegiu les nostres companyes, elles ho expliquen a continuació:


“El grup de Referents per la convivència està format per persones voluntàries amb el propòsit que, des de la pròpia ciutadania, es treballi per arribar a nivells més elevats de convivència al municipi”

En primer pla, la Fàtima Dkoiuak, educadora del pis Tallamar i una de les organitzadores de l’acte

El dia 30 de maig el Pis Tallamar va col·laborar a la celebració del Primer Iftar popular de Palafrugell. Un esdeveniment organitzat per algunes de les membres del grup de Referents per la Convivència de Palafrugell, amb la col·laboració de totes les associacions musulmanes, comerços de la vila, desenes de particulars, entre d’elles el Pis Tallamar, i l’Àrea de Benestar Social i Ciutadania de l’Ajuntament.

El grup de Referents per la convivència està format per persones voluntàries amb el propòsit que, des de la pròpia ciutadania, es treballi per arribar a nivells més elevats de convivència al municipi, creant més espais de trobada, de relació i contacte per tal de treballar tots i totes junts contra les injustícies.

“El Ramadà, novè mes del calendari lunar musulmà, consisteix en mantenir el dejuni des de l’alba fins la posta de sol”

Una de les Referents i també educadora  del Pis Tallamar –Fàtima Dkiouak- ens explica: “el nostre propòsit ha estat que, mitjançant la interculturalitat, es doni a conèixer l’Iftar per ser un fet tant significatiu per la comunitat musulmana durant el mes de Ramadà, a més, vam voler que es mostrés part de la cultura àrab mitjançant la gastronomia tradicional marroquina, taller de henna i cal·ligrafia. Durant l’acte de presentació el que hem volgut transmetre és que Palafrugell es vol diversa però com un únic poble i que entre tots i totes lluitem contra qualsevol discurs d’odi!, perquè al final allò important no és d’on vens o com ets, sinó cap a on vas. I el dia 30 de maig, amb la participació de més de 400 persones, vam demostrar que som molts i moltes que anem en la mateixa direcció en voler fer un poble que convisqui, un poble on tots hi tinguem lloc”

El Ramadà, novè mes del calendari lunar musulmà, consisteix en mantenir el dejuni des de l’alba fins la posta de sol que és quan es dur a terme l’Iftar, que tracta del sopar del trencament del dejuni. És un mes beneït pels musulmans i musulmanes i que simbolitza la disciplina, l’autocontrol i la solidaritat.

Per tal de que el sopar es fes efectiu, durant l’esdeveniment va haver-hi una gran col·laboració comunitària, on no van faltar els joves del Pis Tallamar. Els joves  juntament amb la Directora del Pis, van participar en el muntatge de taules, de preparació de safates,  i servei del sopar a les persones assistents. Una gran oportunitat per donar-se a conèixer als veïns i veïnes del municipi i on aquests els han rebut amb molt d’agraïment i felicitacions per la feina feta.

Un esdeveniment al qual van assistir més de 400 persones, entre d’elles polítics del municipi com ara la Regidora, en funcions de Benestar Social, Roser Massaguer; la Directora del Servei Territorial de Treball, Afers Socials i Famílies a Girona, Marta Casacuberta; el Tècnic referent a Girona de la Secretaria ‘Igualtat, Migracions i Ciutadania, Pere Cortada, entre d’altres.

“Durant l’esdeveniment va haver-hi una gran col·laboració comunitària, on no van faltar els joves del Pis Tallamar”.

La Directora del Pis Tallamar –Coral Gallardo- va participar com a voluntària a títol personal i com a referent dels joves. Ens explica el següent: “aquest Iftar ha suposat  una gran oportunitat per poder participar en una activitat juntament amb altres entitats del municipi de  Palafrugell,  que tan bé ens han acollit. La col·laboració dels joves del Pis ha estat excel·lent i els ha suposat una possibilitat per donar-se a conèixer, mostrant les competències tan positives que tenen. Les valoracions rebudes permeten potenciar la seva participació en futurs esdeveniments.”

A continuació es plasmen algunes de les opinions dels joves del Pis Tallamar que hi van col·laborar, així com, d’alguns dels educadors que van assistir i van viure la celebració:

“Em va sorprendre la multitud de persones reunides de diferents cultures i com la cultura autòctona s’animava a fer-se Henna a les mans, donant valor a l’art i cultura marroquina. També em va sobtar la gran participació de joventut servint a les taules, estant atents al que els assistents requerien. Penso que d’aquesta forma es fomenten uns valors molt positius a les noves generacions com són la generositat, la igualtat i  el respecte de la diferència. Penso que aquest sopar popular representa un dels petits/grans actes que fomenten la pau entre les persones de diferents països i  un model del que podria arribar a ser la societat si tots poséssim un granet de sorra, des d’actituds de comprensió i tolerància. Per mi va ser bonic viure això en primera persona i encara més veure com els joves del pis mostraven una actitud de servei i col·laboració perquè l’esdeveniment funcionés. Per a mi aquest és el camí que hauríem de seguir com a éssers humans perquè aquest món deixi de ser un món de lluita, por i poder, per convertir-se en un món on poder conviure en pau sense renunciar a qui som. Al final, la coneixença és la que ajuda a perdre la por a allò diferent.” –opinió de l’educadora Estefania Ruano.

“Un día genial porque trabajamos juntos y mucha gente quería ayudar.”-opinió de l’MB

“Lo que más me llamó la atención fue el “COMPARTIR”. Ver personas de diferentes culturas juntas que conocieran la nuestra.”-opinió de l’MO

, , , ,

Un pont entre el Marroc i Catalunya

“Creiem que Incuba és un projecte exemplar i que, gràcies a la tasca coral d’organitzacions públiques i entitats socials, pot donar resposta a les necessitats reals dels joves, i especialment les dones marroquins”


Del 16 al 20 d’Agost un equip encapçalat per la Fundació Utopia i voluntaris en cooperació internacional de la Fundació Resilis, van poder viure una experiència d’intercanvi entre les realitats de l’Accio Social a Catalunya i al Marroc respectivament.

El viatge tenia dos objectius: En primer lloc, començar a establir aliances per tal de replicar el Projecte Incuba a la ciutat de Tetuan, i en segon lloc, dur a terme per primera vegada, un intercanvi professional entre Educadors socials del centre Oikia de Girona i professionals de l’orfanat de Fez que van visitar.

El projecte Incuba s’està realitzant amb èxit des del 2014 a Fez i ara des de la Fundació Utopia,dedicada a la cooperació internacional,  es vol realitzar la mateixa tasca a la ciutat de Tetuan, on molts joves arriben de tot el Marroc, per buscar oportunitats i una vida millor.

El projecte de cooperació l’Altra Riba, centrat en menors d’edat en situació de vulnerabilitat greu o acollits en orfanats del país.

“Creiem que Incuba és un projecte exemplar i que, gràcies a la tasca coral d’organitzacions públiques i entitats socials, pot donar resposta a les necessitats reals dels joves, i especialment les dones marroquins” -Ens explica la Raquel Sabater, responsable de la Fundació Utopia.

En quant a la Formació i intercanvi entre Educadors, es tracta d’un dels objectius del nou projecte de cooperació l’Altra Riba, centrat en menors d’edat en situació de vulnerabilitat greu o acollits en orfanats del país.

La formació va consistir en 12 hores de reunions i trobades entre els voluntaris de Resilis i els professionals que tenen cura dels infants en un dels centres d’acollida de menors orfes més grans de tot Fez. 140 nens acollits i més de 60 professionals.

 

 

 

Entrevista: “M’agrada la meva feina! Ensenyar, conèixer gent, veure les seves habilitats”

Parlem amb la Natividad Merino, cap de brigada al CET de Fundació Astres a Vilablareix

Un mes de novembre de 1960 neix a Gandia (València) una nena, la primera de cinc que vindrien després, filla d’un matrimoni entre una barcelonina i un mexicà. És la Purificación Merino Fernandez. Això posa al seu DNI, però tothom la coneix pel seu segon nom, Natividad. Finalment, els seus amics i gent propera li diuen Nati, com ara la germana amb qui viu des dels nou anys, la Carmen, l’edat que tenia la germana petita quan els va faltar la mare.
De fer-se gran li resten poques coses, ja que té una vida plena, on no li falta l’escalf dels qui l’estimen. Però si una cosa troba a faltar, ens confessa, és anar a ballar!Tanmateix,  ja us podem avançar que si bé ja no balla, fa ballar molts i diversos assumptes a la seva vida: Casa, feina, vida familiar i nets.
Hem parlat amb ella perquè ens expliqui la seva trajectòria laboral i vital a Eina Activa EI i a Fundació Astres, de qui els seus responsables es desfan en elogis, per pencaire i humana: “La Natividad és -diu l’Eloi Palomeras- la persona encarregada de la brigada que fa les espongetes per a Laboratoris Hipra, en produeixen unes 10000 diàries! És molt entregada a la seva feina i implicada i, alhora, es preocupa molt de les persones que té treballant a la seva brigada”.
A banda d’això, la Natividad, mare de dos fills (una filla de 40 i un de 38) també és àvia, faceta que flota amb emoció durant tota la conversa. Ho llegireu a la imatge que té de perfil al seu telèfon, si mai podeu parlar amb ella: “No es que yo sea una abuela consentidora o alcahueta, como tú dices. Lo que pasa es que las abuelas no somos eternas, nuestro tiempo se nos acorta cada día que pasa. Por eso les quiero dar a mis nietos amor y más amor. Para que cuando se me termine el tiempo y me tenga que marchar, me recuerden con cariño”. Així és la Natividad, propera i afable però resolutiva i coratjosa, com ho són les super àvies de l’actualitat. Però res de “marcharse”, eh? Com veureu: li queda corda per anys!

 


 

 

Explica’ns com és un dia a la vida de la Purificación-Natividad-Nati

El meu dia a dia comença a dos quarts de sis del matí, arreglo les coses de casa, després em toca a mi: em dutxo, em preparo jo i abans de les set del matí ja estic al meu centre de treball, situat a Vilablareix. Llavors comença la meva jornada laboral i un cop acabada… (somriu)

 

…I un cop acabada a descansar!

No! (Mai! –li ha faltat dir-) Normalment he de tenir cura d’una néta de 7 anyets. Solen ser les vuit, les nou o les deu de la nit…

 

…La franja horària d’àvia?

Sí. I aquest és el meu dia a dia. I sóc molt feliç perquè gaudeixo de la meva neta i també veig a l’altra neta i m’emplenen, m’emplenen molt. Les meves netes són la meva vida.

 

I quan portes a Fundació Astres?

D’aquí a  un mes aproximadament, l’11 de juny, faré vuit anys treballant a la fundació. Però anteriorment ja havia estat un temps aquí. Vaig entrar com a netejadora (en tenia experiència, de netejadora) a la nau de bicicletes de Vilablareix, a Eina activa. I fent aquella feina em vaig adonar que m’agradaria molt poder treballar en allò de les bicicletes, perquè ho veia i m’engrescava. A la que podia, quan tenia el moment de descans, ajudava als companys que treballaven allà. I va ser així com vaig començar a treballar-hi…

“La primera reacció va ser preguntar-me si seria capaç de portar un equip tan divers. Llavors vaig veure que no se’m donava gens malament”

 

I com va ser l’experiència?

A Eina hi vaig estar 4 anys. I, tot i que m’agradava, la feina va resultar molt dura per a una persona amb la meva discapacitat. Els malucs, l’artrosi… Però mentre va durar, jo vaig estar molt contenta i molt feliç. A resultes d’això vaig progressar de peó ordinari a portar jo la cadena de bicicletes, com a encarregada de l’equip.

 

Però la salut no et va permetre continuar…

Exactament. No podia i punt. Llavors va ser quan l’Albert Rosa em va proposar tornar a Fundació Astres per treballar amb manipulats fent les espongetes.

 

I vas acceptar

És clar que sí. I fins a dia d’avui. Vaig acceptar plenament conscient de les meves limitacions físiques però també de les meves capacitats: volia poder continuar donant-ho tot. Així que vaig començar amb les espongetes. I em va agradar, també! Una feina diferent, amb un equip més petit del que tenim avui dia. Persones amb discapacitat intel·lectual, un repte per a mi. Perquè la primera reacció va ser preguntar-me si seria capaç de portar un equip tan divers. Llavors vaig veure que no se’m donava gens malament tractar-los, conèixer les secves personalitats, les seves debilitats, com en qualsevol equip! Val a dir que les persones amb qui ghe treballat són en general molt agraïdes i molt humanes. M’agrada! Ensenyar, conèixer gent, veure les seves habilitats, l’habilitat de captar allò que els expliques, veure com, amb les seves dificultats, poden arribar a rendir com hem de rendir.

“La feina que faig ara m’agrada i m’emplena molt”

 

I com van ser els teus inicis?

Vaig entrar-hi com a ajudant de l’Angelina, que era l’encarregada dels manipulats. Després quan ella es va jubilar, jo vaig començar a portar l’equip, vaig passar a ser oficial. Era l’any 2011 i produíem unes 35 000 espongetes al mes. Successivament, la producció es va anar augmentant i, naturalment, amb l’augment de la producció també es va haver d’ampliar l’equip de treball.

 

I quant produïu avui?

Unes 10 mil diàries

 

Déu ni do!

Sí, som molt trempats! Ho fem des de zero. Ens ve l’espongeta rasa, hi posem el fil, fem la creu i un nus i després les col·loquem en una espècie de oueres per posar-les en capses. I cap els palets i a Hipra! Allà les desinfecten i hi posen les hormones necessàries perquè facin el seu fet.

 

I quantes persones sou, al vostre equip?

30 persones, jo inclosa. Dir-te que hi ha molt bon companyerisme…

 

I la jefa, com és?

Exigent, em considero exigent. Però també em considero humana, dinàmica, alegre (si es pot fer alguna broma perquè hi hagi bon ambient doncs la faig, sempre i quan es compleixi amb la feina: és la meva manera de treballar i sempre ho serà. Per a mi la feina és molt important). També m’agrada formar-me, quan hi ha cursets a l’empresa sempre que puc els faig, sempre que no em robin temps d’àvia…

 

I, per acabar… Com et veus d’aquí cinc anys?

Jo sóc una persona que qualsevol cosa que pugui fer, atenent a la meva condició física, miro d’aprendre i fer-ho sempre després. I fer-ho ben fet. La feina que faig ara m’agrada i m’emplena molt. Estic bé així. Veure que pots entregar una quantitat tan elevada i que els nois s’esforcen perquè això sigui així és genial. Em sento molt, molt realitzada en aquest aspecte.

 

, ,

Escalfant motors per la setmana de l’Acolliment Familiar

Com bé sabeu, del 31 de maig al 8 de juny es farà la setmana de l’acolliment familiar en una vintena de municipis de Catalunya. La Fundació Infància i família hi participa organitzant actes a L’Escala, La Bisbal de l’Empordà i Girona.

Avui hem començat gravant programes a Radio l’Escala en el programa “ La plaça” i TV L’Escala en el programa “ Parlem” hi ha participat Olívia Aranda ( treballadora social ICIF Infància i Família) conjuntament amb Carme López (ICAA) i Clara Caballero (mare d’acollida i secretària de l’AFAG).

Del 31 de maig al 8 de juny: Setmana de l’Acolliment

 

L’acolliment familiar és un gest desinteressat que ofereix a les famílies la possibilitat d’acollir un infant que, per circumstàncies familiars i per un temps determinat, necessita trobar un nou entorn on rebre l’estimació, la
tendresa, la comprensió, l’atenció i la dedicació que es mereix.

Actualment, ja són 700 les famílies acollidores a Catalunya, però encara en necessitem moltes més,
especialment per a grups de germans o infants amb malalties greus i diversitat funcional.

Del 31 de maig al 8 de juny s’organitza la Setmana de l’Acolliment Familiar a Catalunya, amb activitats de promoció i difusió en una vintena de municipis, per tal de trobar famílies que estiguin disposades a fer un lloc a casa seva per a aquests infants.

Estem convençuts que la teva en pot ser una d’elles.

Fem gran l’acolliment!

 

Aquí la programació de totes les activitats que es faran duran aquesta setmana en les que hi participen les companyes de Fundació Infància i Família.

Teatre per Sant Jordi, La Duna 2019

Des de La Duna ens fan arribar aquestes paraules per explicar-nos una jornada molt especial i profitosa entorn del teatre


 

Després de grans esforços i molts assajos el grup de Teatre La Duna i l’escola Riumar  han pogut representar en diferents públics l’obra “La llegenda del cavaller, el drac i la princesa”. Una versió original i divertida per celebrar el dia de Sant Jordi i animar a grans i petits a la lectura.

Estem molt satisfets i orgullosos ja que representar no és tasca fàcil i amb menys d’un mes s’ha representat en cinc espais diferents; principalment en col·legis, casals i per últim i no menys important a l’auditori Felip Pedrell, icona d’espai cultural de Terres de l’Ebre.

Per celebrar el dia també vàrem dissenyar roses de paper amb diferents colors, xapes i miralls de butxaca representatius de la llegenda. Com cada any, durant setmanes preparem tot el material. Aquest any les roses han estat amb filtre de cafè que hem pintat amb colors diferents: grocs, vermells, blaus, morats… la venta al poble ha estat de nou, un èxit! Inclús diferents veïns del poble ens han trucat a oficines per assegurar-se que li guardàvem.

Els diners recollits els invertirem de ben segur amb un dia lúdic i és que estem fent estalvi per anar-nos-en de colònies i passar dos dies i una nit fora!

 

, ,

El jurat dels premis d’Acció Social Mercè Bañeras i Maria Figueras es reuneix per deliberar

Avui, 11 d’abril, ha tingut lloc a la seu de Plataforma Educativa a Girona la reunió del jurat dels premis d’acció social que l’entitat organitza cada any.

El jurat, format per professionals i persones que han dedicat la seva trajectòria a l’acció social des de diversos àmbits, ha escollit ja entre els 87 candidats que opten als premis d’enguany (77 projectes entre les categories d’innovació i emprenedoria social i 10 candidatures individuals a corresponsabilitat ciutadana)

El jurat està format enguany per Anna Sunyer, presidenta de la Fundació Plataforma Educativa; Mariàngels Oliveras emprenedora social i cofundadora d’Astrid-21; Jordi Bach, l’anterior guanyador dels premis en categoria de corresponsabilitat ciutadana i Marc Vilahur, director de Fundació Emys. La companya del departament de comunicació, Mar Bosch, n’ha estat la secretària sense vot.


Voleu saber quins seran els projectes guanyadors d’enguany? Us emplacem a saber durant l’acte d’entrega de premis que se celebrarà al CaixaFòrum de Girona el proper 23 d’abril a les 12h.

, ,

La nostra comissió d’igualtat elabora una guia d’ús no sexista del llenguatge i la comunicació

Parlem amb la Mireia Medina, la tècnica d’igualtat de Plataforma Educativa que, sumant esforços amb la comissió d’Igualtat de les entitats de la xarxa, ha portat la batuta en la redacció d’aquesta guia, dedicada a posar atenció en la manera de parlar que tenim quan treballem. I és que, sense adonar-nos-en moltes vegades fem un ús sexista del llenguatge.

Per això, seguint la voluntat de les nostres entitats de fer més bé cada dia la nostra feina, s’ha elaborat aquest document. Ens ho explicarà millor la Mireia:

 


És necessari tenir una guia per parlar correctament? 

Des del moment en què fem servir un llenguatge no inclusiu, sí. En català i en qualsevol altra llengua, tenim un gran ventall de paraules quan volem expressar una mateixa idea. Per tant, no podem dir que la llengua, per si sola, ens marqui a fer servir una o altra manera d’expressar-nos, sinó que nosaltres ens adaptem a diferents situacions, registres, audiències. En aquesta guia que us presentem, posem en èmfasi concretament el llenguatge no sexista, però el llenguatge inclusiu va molt més enllà de qüestions de gènere.

 

És transversal…

Sí. El llenguatge inclusiu, aquesta transversalitat que li és pròpia, pretén un compromís contra altres eixos d’opressió, com la xenofòbia, el capacitisme (fer prevaldre unes capacitats sobre unes altres, menystenint-les) o la homofòbia. La guia sorgeix d’una necessitat: l’anàlisi de la descripció dels llocs de treball que tenim.

el llenguatge inclusiu va molt més enllà de qüestions de gènere.

I parlant de llenguatge no sexista, com heu trobat la nostra manera d’expressar-nos, a nivell corporatiu? 

En general complíem amb els criteris d’adequació a la no discriminació i la inclusió, però hi havia casos concrets que es feien servir paraules que no eren del tot inclusives.

Com per exemple?

Em ve al cap, “netejadora”,  “cuinera”, “psicòloga”… Hi havia una sexualització alhora de referir-nos a la descripció d’aquest lloc de treball. Si pengem una oferta de treball anunciant que busquem “cuinera”, “cambrera de cambra” estem fent un ús esbiaixat del llenguatge…

Deixem fora els homes i, a més, sembla suposar que aquesta tasca només la puguin desenvolupar dones, oi?

Exactament.

La guia sorgeix d’una necessitat: l’anàlisi de la descripció dels llocs de treball que tenim.

I com es va detectar aquesta necessitat?

A través del Pla d’Igualtat, que marca unes accions a seguir. I les encarades a llenguatge i comunicació ens feien parar atenció en aspectes com aquests. A partir d’aquí vam dir: “quina seria l’estratègia per aconseguir millorar-ho?” I llavors vam decidir crear una guia de llenguatge inclusiu a patir de diferents guies existents, adaptant-ho a la nostra realitat. I aquí la teniu. Us la podeu descarregar en aquest enllaç.

 

 

 

 

També hem elaborat un material de sobretaula que els treballadors i treballadores de Plataforma Educativa es podran descarregar  i que servirà per tenir present els continguts que hem desplegat a la guia de llenguatge no sexista.

, , , , ,

La facultat d’infermeria acull la presentació dels projectes oberts a estudiants en pràctiques

Recordeu la Neus Albesa? La vam entrevistar fa un parell de setmanes, en relació al projecte Infància en Risc: Prevenció de la malnutrició infantil a Guatemala perquè ella va fer-hi les pràctiques d’infermeria durant aquest any.

Acompanyada de la directora de la Fundació Utopia, Raquel Sabater, i de l’organització amb el poble Saharaui, ACAPS, van presentar aquest dimecres 27 a la facultat d’infermeria, els projectes que accepten estudiants de pràctiques durant el 2019.

La sala d’actes de la Facultat estava plena de joves estudiants d’infermeria i medicina!

Fer pràctiques a un projecte a l’estranger és una possibilitat que els estudiants de grau, sensibilitzats amb la cooperació internacional, poden trobar interessant. Les places, però, són poques. La Fundació Utopia i la Fundació Plataforma posa anualment entre 4 i 5 espais de pràctiques a la disposició dels estudiants d’infermeria, educació i treball social i fa el seu seguiment i tutorització.