, , ,

Apropar-se junts a les arts escèniques

El Grup de Teatre Escola Riumar i la Residència La Duna, una sinergia que apropa a les persones amb discapacitat intel·lectual a les arts escèniques. Ens ho expliquen els companys i companyes de la Duna


L’Escola Riumar col·labora amb la Residència La Duna un cop més, amb l’objectiu de fomentar la integració social de les persones amb discapacitat intel·lectual en la pràctica de les arts escèniques. L’art és un mitjà privilegiat d’aprenentatge que potencia l’expressió, la comunicació, la imaginació així com la creativitat, oferint una forma alternativa d’aprendre, fomentant autoestima i el desenvolupament personal d’un mateix.

Els actors gaudeixen de la iniciativa que s’emmarca en l’obra de teatre “La Fada Estella”, una peça que dóna veu al conte editat per Carme Franch, veïna de Deltebre. El conte representa la història de la Fada del Delta anomenada Estella, qui marca el camí de la llum per a que els Reis Mags de l’Orient puguin arribar a totes les cases dels xiquets i xiquetes del municipi.

L’art és un mitjà privilegiat d’aprenentatge que potencia l’expressió

El projecte de convertir el conte en obra de teatre l’il·lumina la Rosa Royo, veïna també de Deltebre, que el converteix en un diàleg on interactuen fins a un total de 26 actors entre residents de La Duna i alumnes del CEIP Riumar.

Com apuntava Aristòtil, el teatre és terapèutic en sí mateix, representa un món en el que tot té cabuda ja que un pot representar qualsevol persona, qualsevol situació, viure realitats que d’una altra forma seria impossible sentir, aprendre de les nostres accions i de la dels altres donat que en el teatre s’actua i s’observa, es pot parar i tornar a començar.

El conte es comercialitza a les llibreries del poble on el 25% dels beneficis van destinats als nois i noies del Grup de Teatre La Duna. En breu us comunicarem com comprar-lo online, mentrestant però, des de La Duna ens oferim a comprar-lo nosaltres i fer-vos-el arribar. L’autora, amb el total de les vendes de la presentació del llibre, va realitzar una primera aportació econòmica de 263€.

El conte es comercialitza a les llibreries del poble on el 25% dels beneficis van destinats als nois i noies del Grup de Teatre La Duna

 

, ,

(OPINIÓ) Mena: al voltant de l’imaginari sobre el concepte

“Potser un enfocament positiu és aquell tan senzill de pensar que la diferència ens aporta valor”

En Ferran Capità, director del CA Oikia de Girona, escriu a l’ARA Comarques Gironines sobre com superar l’imaginari que pesa sobre els “menes” Llegiu-lo aquí 👉https://bit.ly/2C6qsCi


El concepte ‘mena’ difumina el que hi ha sota d’aquesta etiqueta: un vida concreta. Serveix per referir-nos-hi, com ho fan tota la resta de conceptes amb les coses, però en casos com aquest, quan el referent és un col·lectiu vulnerable, penso que ens allunya de la veritable realitat dels infants i els joves, amb noms i cognoms, que estan entre nosaltres i sense família.

La conflictivitat d’aquesta paraula amb la realitat la podem fer extensiva a la paraula ‘immigrant’, per exemple. Totes dues (mena i immigrant) són generalistes i despersonalitzen una realitat amb la intenció tranquil·litzadora de veure-la de lluny, des del sofà de la televisió, lamentant la vida de passada, des de la comoditat de la distància.

Si el que pretenem és no aïllar i jutjar aquestes persones, la fórmula és infal·lible: no els anomeneu ‘immigrants’, no incorporeu un fet de seguretat ciutadana i no sumeu al vostre imaginari uns quants titulars tendenciosos. Són els ingredients que asseguren la lectura simple, que dona un resultat clar i ràpid: xenofòbia i racisme, dues patologies socials que s’instal·len en nosaltres amb la mateixa facilitat que un bacteri.

Però l’anàlisi és molt més complexa i multifactorial. Ve de lluny: les persones tenim por, por a allò desconegut, por a allò diferent. Però la realitat és ben diferent de les nostres previsions: si us desfeu d’aquesta mirada, veureu el drama personal d’aquestes persones. I és que totes les seves històries tenen el mateix fil, són relats de desesperació. Històries crues conviuen amb els components socioculturals seductors d’occident, amb una esperança de futur sovint incerta i amb el mur més alt de tots: la soledat.

No són pocs i continuaran venint. Oblideu que aquesta situació és excepcional o d’un parell d’anys, conjuntural. Els processos migratoris formen part de la condició humana des dels orígens. Ho portem a dins, la genètica ens fa lluitar per sobreviure, viure millor, i si cal arriscar ho fem, sempre que les condicions ens empenyin a fer-ho.

Davant el drama migratori que viu el Mediterrani, ens cal una resposta ràpida. Una resposta cívica, com la que sempre hem donat quan ha sigut necessari. El nou país que volem construir també ens ha de fer sentir orgullosos de formar part d’un país obert, amable i acollidor. En aquest sentit, les respostes que es donin des de les administracions i des de la societat civil no poden ser d’urgència com fins ara. Cal organitzar i planificar les accions entre totes les administracions per abordar aquesta nova realitat, instal·lada entre la nostra. Les solucions d’acollida que únicament faciliten la concentració de joves en grans centres no garanteixen els drets que tenen com a infants. Per això cal complementar-la amb acció comunitària provinent del món local, acció que faciliti la integració d’aquests joves amb dificultats. I recursos. I respostes creatives i diferents a aquests reptes. Potser un enfocament positiu és aquell tan senzill de pensar que la diferència ens aporta valor, arriba on no arribem, introdueix mirades noves i maneres de fer diferents. Ens podem enriquir conjuntament i ho necessitem per sobreviure.

 

 

, ,

“M’apassiona compartir el descobriment d’alternatives en situacions complexes i sentir que ens en sortim plegats”

Avui parlem amb en Jordi Rieradevall (Vidreres, 1981), educador al Pis Assistit Tiana, membre del Grup Motor de Participació de Plataforma Educativa i del Comitè Resilis. Ens explica que és el noi de tres germanes i que viu a Cassà de la Selva amb la Cristina, la seva dona, i dos fills menuts, la Laura, de 4 anys, i l’Oriol, que va néixer el passat Sant Jordi. Aquest pare reincident és llicenciat en Història de formació i diplomat en Educació Social, en Jordi també suma un màster en Joventut i Societat. Abans de treballar en l’àmbit social, va compaginar els estudis amb feines a l’hostaleria i la indústria paperera. Partidari de saludar tothom pel carrer, defensor dels somriures, aficionat a les reformes de casa (això ja diu molt de la seva inquietud i creativitat)  ens apunta, satisfet, que ell és les cames que aguanten i l’Isaura i l’Aldric dos gegants que ben segur fa ballar amb la mateixa energia que encara el seu dia a dia.


Llicenciat en història, les lletres de la memòria i el temps. Què va fer que decidissis treballar al tercer sector?

El meu bagatge personal amb les causes perdudes, l’interès per la Història social i la màgia de les relacions humanes. La meva germana Alèxia estava acabant Educació Social quan jo era a Roma d’Erasmus cursant les darreres assignatures d’Història. Viure en una altra realitat com era la romana i tenir algú tan proper que t‘anava explicant conceptes des de la perspectiva de l’Educació Social, va ser determinant a l’hora de lligar-ho tot. Vaig passar de voler contribuir a la transformació social des d’una aula de secundària davant dels joves, a voler-ho fer al seu costat i on fos.

Doncs sí que vas posar fil a l’agulla! Explica’ns una mica el teu camí abans d’arribar a Plataforma Educativa

El meu camí com a Educador Social comença el juny de 2008 al Centre Obert Güell, on vaig tenir la sort de poder treballar amb joves i famílies migrants establertes al barri de Santa Eugènia – Can Gibert del Pla, tastant la pedagogia salesiana. Aleshores també era el meu barri, i jo també era, com elles, un eugenienc més. Des del Centre Obert, vaig poder viure de prop el funcionament del Pla d’Educació i Convivència. Més tard, vaig formar part de l’equip de recerca de la UdG que  va endegar la seva Avaluació Participativa, en el marc d’un estudi sobre l’AP en els Plans de Barris, juntament amb altres universitats. Santa Eugènia de Ter i la seva gent són un exemple de cohesió per a la societat gironina. Trobo molt simbòlic que Plataforma Educativa justament hi tingui la seu central, quasi tant com la fita assolida amb la reposició del Pont del Dimoni després de tants anys de lluita veïnal.

El desembre de 2010, després d’haver fet substitucions als CRAEs i Centre d’Acollida de l’Entitat, vaig  començar a treballar al Pis Bolós, on hi he crescut laborament durant set anys. Al Pis Bolós hem pogut desenvolupar estratègies facilitadores del desenvolupament dels projectes dels joves que hi han anat passant. Sota la direcció d’en Rafa, he pogut fer la transferència entre els aprenentatges a nivell acadèmic i la pràctica educativa. Considero que aquest binomi és un dels motors que avui s’està desaprofitant més en el món social.

Al llarg de l’any 2018, sempre dins l’SPAE, he passat a la intervenció en els Pisos Assistits, i sóc l’educador referent del Pis Assistit Tiana des de l’agost, amb quatre joves que avui són tots ells majors d’edat i que lluiten per anar seguint el projecte d’emancipació que dibuixen amb el nostre suport.

 

I tens dos fills petits. Explica’ns com és un dia a la vida del Jordi Rieradevall…

El matí queda determinat per l’escola de la Laura i les necessitats de l’Oriol. Entremig hi ha tasques domèstiques i cuinar. Havent dinat agafo el cotxe cap al Pis Tiana. Ens saludem a mesura que uns i altres joves van arribant. La variabilitat dels humors i les circumstàncies fa que cada dia sigui una nova oportunitat pel reforçament dels vincles. Com que cadascun té horaris diferents, es pot treballar de manera molt personalitzada, i també i ha els moments per compartir plegats. De tornada cap a casa, música o tertúlia política per processar com ha anat el dia. Abans d’anar a dormir, si el son de l’Oriol m’ho permet, encara puc fer un cop d’ull a articles i vídeos dels mitjans no convencionals.

La variabilitat dels humors i les circumstàncies fa que cada dia sigui una nova oportunitat pel reforçament dels vincles.

I què és el que t’agrada més de la teva feina?

La proximitat en el tracte amb el jove, m’apassiona la seva imprevisibilitat. Compartir el descobriment d’alternatives en situacions complexes i sentir que ens en sortim plegats. M’agrada tenir l’acompanyament incondicional com a punt de partida. Això et fa replantejar constantment com han estat i com poden ser les intervencions educatives.

Un altre dels aspectes que més m’agraden és poder treballar amb el sistema de qualitat que tenim a la casa. En el meu cas, em motiva molt poder fer tota la documentació amb el jove, que sigui protagonista de tot el seu projecte: la redacció del Pla de Treball Individual, de cada tutoria i com ho avaluem. Ajuda molt a l’hora de superar la desconfiança que el jove pugui tenir després de les seves experiències en el sistema de protecció social.

“Es fan necessaris replantejaments que posin el focus en les capacitats de les persones i no en la dimensió dels seus problemes”.

Quins creus que son els principals reptes amb els que ens enfrontem les entitats del tercer sector com la nostra?

El principal repte és arribar a tothom i amb els recursos suficients per arribar-hi. Com que això avui sembla una utopia, el segon repte és allunyar-nos de les polítiques que ens porten cap a una intervenció assistencialista. L’increment d’urgències socials ens estiren cap a aquí, però es fan necessaris replantejaments que posin el focus en les capacitats de les persones i no en la dimensió dels seus problemes.

 

La participació a Plataforma Educativa, un empat tècnic entre diferències i semblances

Plataforma Educativa és una xarxa d’entitats dedicades a l’abordatge social desde l’especificitat de cada organització. És complex gestionar la participació de Plataforma Educativa de manera transversal? Com l’enfoqueu? Des de la participació podem millorar, optimitzar la nostra tasca? 

Podríem dir que estem davant d’un empat tècnic entre diferències i semblances. Determinar una cosa o l’altra dependrà de la variable que agafem. En el Grup Motor de Participació tenim en compte diverses variables a l’hora de saber de quina diversitat estem parlant. Una de molt clara la marca el fet residencial, per exemple. Una altra variable és la feina, una altra la formació, etc. Per això estem treballant en els indicadors que ens permetin determinar qui té més números de voler participar en la millora de l’Entitat. La identificació del grau de sentiment de pertinença és clau a l’hora de debatre de manera realista quina serà la Cultura de Participació de Plataforma Educativa.

Ara estem centrant els esforços en la maduració de les accions que s’han anat produint des de la preparació de la primera Jornada de Participació, l’any 2016. Tenim en fase de proves la Xarxa de participació i durant l’any 2019 aquesta ha d’anar prenent cos. En parlarem properament, però les perspectives d’implementació són molt bones. Una de les coses que valorarem serà quin serà el seu impacte a nivell de millora dels serveis participants.

La participació és un imprescindible si el que realment volem és que la nostra tasca de transformació social sigui significativa: fa identificar problemes, buscar solucions i consensuar les decisions. Després de cada procés, ens trobem que les persones pensen més i millor; i això ho diem des de l’experiència.

 

La setmana passada es va celebrar el congrés de Tercer Sector: en quin punt està la participació en una entitats socials com la nostra? Com la innovació pot incidir positivament a les dinàmiques de Participació?

Els darrers anys la participació s’ha anat aparellant cada cop més amb la paraula governança. Aquest fet és indicatiu del canvi social que estem vivint. Volem ser part d’allò que ens afecta, també en la manera de gestionar-ho. Probablement, les entitats del Tercer Sector acabaran tenint en compte explícitament la participació en la governança, encara que només sigui per dir que no la contemplen.

I nosaltres?

En el nostre cas, estem treballant per obtenir un model de participació que s’apropi en alguns aspectes a aquesta participació en la governança. I la innovació ha de ser un dels grans companys de viatge. L’existència del Grup Motor ja és tota una declaració d’intencions, i en comparació a altres entitats, és una innovació. Sense les innovacions tecnològiques, per exemple, la implementació de la Xarxa de participació no seria possible. L’aprofitament d’aquests recursos a l’hora de desenvolupar les idees ens pot situar com a entitat a l’avantguarda de la innovació social.

 

 

 

 

 

, ,

Un taller dedicat a la gestió de les finances personals i familiars

Les comnpanyes de Fundació Utopia ens fan arribar aquest text per explicar-nos que la setmana passada es va celebrar un taller en clau econòmica i domèstica a molts quilòmetres d’aquí, a Guatemala. Va ser una facilitadora adscrita l’Efci Dones Nahualà, projecte  que l’entitat du a terme a aquell país, l’encarregada de conduir la sessió.


El passat 29 de novembre, el projecte EFCI DONES NAHUALÁ, va executar el taller número 23, dedicat al control de les finances personals i familiars. De la mà de la facilitadora Beatriz Macario, es desenvoluparen treballs individuals i col·lectius per definir la importància d’administrar adequadament els recursos personals i familiars d’acord amb les necessitats més elementals i evitar les despeses innecessàries.

A través de diferents dinàmiques, s’identificaren les causes més comunes de la inadequada administració financera de la llar. Es va parlar sobre la importància d’estalviar i l’ús adequat dels recursos del seu abast amb l’objectiu de millorar l’economia familiar i incentivar l’economia del municipi. Durant tots el tallers, es varen fer intercanvi d’idees i d’opinions, així com alternatives d’ús, consum i d’estalvi.

Van comptar amb la participació de 26 dones indígenes, que, acabat el taller, mostraren el seu agraïment als professionals que els havien donat algunes claus per gestionar el dificultós dia a dia.

Des fundació Utopia-BSF, volem agrair l’esforç que fa l’Associació Swan Tinamit, contrapart nostra al territori, i als professionals implicats, així com a l’Ajuntament de Girona per confiar en aquesta iniciativa que tracta d’apoderar a dones indígenes que es troben en risc d’exclusió social.

, , , ,

“Treballem per innovar en participació dins les entitats”

El passat 22 de Novembre, la nostra companya, Raquel Sabater, va assistir a l´últim dia del Congres del Tercer Sector Social, que es va celebrar al Museu del Disseny de Barcelona, a La Farga de l’Hospitalet.

Com a responsable d’incentivar la  Participació a la xarxa d’entitats i de promoure el nou dispositiu tecnològic de Participació que porta com a nom provisional, “Àgora”, va assistir a la Xerrada sobre Entitats Socials Innovadores en Tecnologia i a l’espai M4social.

El grup motor de Participació, juntament amb diversos directores/es de serveis de Terres de l’Ebre, Barcelona i Girona, estan realitzant una prova pilot per tal de fer possible aquest 2019 una millora substancial de la Participació, posant la tecnologia a l’abast dels usuaris i dels professionals de manera àgil i senzilla d’aplicar.

, , ,

Lideratge creatiu com a eina per a la transformació de la vida quotidiana.

Com podem transformar la nostra vida quotidiana? El Luís, reporter a qui hem d’agraïr la seva tasca desinteressada amb Fundació Utopia-BsF, ens explica com va anar un dels tallers que realitzen els participants del projecte Nahual d’enguany a Girona.


Diumenge passat 25 de novembre, els becaris Alma i Gerardo, protagonistes de l’actual edició del projecte Nahual, van fer  aliança amb l’Associació Social Cultural d’Hondures a la Província de Girona, tot realitzant el taller sobre lideratge creatiu. La unió fa la força!

El taller va abordar les qualitats, valors, coneixements i habilitats que han d’enfortir les els líders en els seus diferents acompliments

Part del procés va servir per disseminar coneixements ena metodologies que faciliten la reflexió i la transformació de vida quotidiana. Un total de 13 persones (9 dones, una gran majoria) van participar activament en el taller que va abordar les qualitats, valors, coneixements i habilitats que han d’enfortir les els líders en els seus diferents acompliments.

En aquesta activitat es va aplicar la tècnica les dues cares de la moneda, activitat que serví a les persones participants  potenciar les capacitats existents en els seus lideratges, van destacar la importància de desaprendre actituds negatives i desenvolupar capacitats com ara a la comunicació assertiva, critica i democràtica.

 

, , ,

10 anys del CRAE Pla de la Selva!

El passat 17 d’octubre, el CRAE Pla de la Selva va arribar al seu 10è aniversari i els seus responsables ens fan arribar aquestes línies per explicar-nos com va anar aquest dia tan especial per a ells. 10 anys… es diu ràpid! Per molts anys més pugueu desenvolupar aquest projecte educatiu tan valuós per tots aquests joves!


 

“Les paraules dels joves van demostrar que la nostra feina va deixant pòsit”

El passat 17 d’octubre de 2018, el CRAE Pla de la Selva va arribar al seu 10è aniversariel dissabte, 3 de novembre, a les 12h van realitzar un acte a la sala de la Laguna de Sils, on van estar convidats tots els nois i noies que han passat pel servei durant aquests primers 10 anys, així com els i les professionals, i persones i que han format part de la història de Pla de La Selva.

Va sorgir  anys enrere, via el Projecte Marc Educatiu de Centre de la DGAIA, que es referia  a l’avaluació de resultats i impacte que es recollia en aquell moment en la proposta del projecte marc de centres.

En motiu de la celebració del desè aniversari de Pla de la Selva, era un moment oportú perquè els mateixos protagonistes atesos durant aquesta història poguessin donar una visió externa i personalitzada del servei des de la seva pròpia vivència.

El motiu era senzill: al llarg de la vida del CRAE es viuen situacions, sentiments, emocions i Pla de La Selva va voler aprofitar l’esdeveniment com a recull de l’experiència viscuda després d’un temps fora del centre on la realitat d’aquell procés de vida podria veure’s reflectida de manera diferent. Aquest esdeveniment es va gestionar i organitzar des d’una vessant festiva, de convit, de relaxament i celebració, on tothom va poder, de manera distesa, parlar i viure en un format natural, i compartir visions i aportacions dels nostres protagonistes.

El desè aniversari va ser  un moment oportú perquè els mateixos protagonistes atesos durant aquesta història poguessin donar una visió externa i personalitzada del servei des de la seva pròpia vivència.

A la trobada  va assistir-hi l’alcalde de la població de Sils, les regidores d’Ensenyament i Serveis socials, la Cap de Servei d’Atenció a la Infància i Adolescència, Gerència de l’entitat Resilis i Coordinador Tècnic de la fundació. Paral·lelament, també vam comptar amb l’assistència de part del personal educatiu anterior que havia donat certa estabilitat al servei i joves atesos, així com part del actual Equip Educatiu. així mateix, també van venir joves atesos que van formar part de la història.

“Al CRAE es viuen situacions, sentiments, emocions i des d’una perspectiva d’una etapa madurativa i situació familiar complexa. Pla de La Selva volia aprofitar l’esdeveniment com a recull posterior de l’experiència viscuda”

Ens van oferir unes paraules el Sr. Marí Nogué, batlle de Sils i la Sra. Sílvia Casellas, cap de Servei d’atenció a la Infància i adolescència. La Direcció del centre va donar paraula a joves majors d’edat atesos durant aquests 10 anys i part del personal educatiu que actualment no hi treballen. Les paraules dels joves van demostrar que la nostra feina va deixant pòsit com en un vas, i a posterior aquests fruits es veuen reflectits, en les mateixes paraules dels joves que definien el servei com la seva família, i els itineraris normalitzats que han continuat al igual que altres joves que no han tingut una situació de tutela com ells/es.

“Els joves definien el servei com la seva família”

Vam programar diferents activitats per a aquell dia. Una, on tot el personal i joves podien veure’s en fotografies d’activitats i d’història del Centre, discriminades en diferents anys, on cadascú havia d’anar col·locant el seu pensament a través d’un paperet enganxat al costat de la imatge que considerés. Una segona, on tothom podria dir la seva, i on la direcció donava la paraula. finalment, per anar agafant gana per la cloenda final, hi va haver un excel·lent piscolabis per dinar ( l’entitat Les Cuineres de Sils, havien col·laborat en la elaboració dels àpats pel Centre de Pla de La Selva).

Podem definir l’activitat i celebració d’exitosa i molt emotiva, gràcies a les paraules dels joves i personal educatiu, i una manera d’encoratjar-nos a tots plegats amb l’objectiu de continuar treballant pels nostres infants i adolescents.

“Era un moment  oportú perquè els mateixos protagonistes atesos durant aquesta història poguessin donar una visió externa i personalitzada del servei des de la seva pròpia vivència”.

Per últim, Pla de La Selva vol agrair el suport i presència de tots i cada un dels assistents, i valorar novament a l’entitat Cuineres de Sils per la col·laboració. A més, volem deixar constància que sense l’Equip Educatiu actual, aquest acte no hagués estat possible i no haguéssim pogut retrobar-nos en aquest dia de festa i celebració.

Continuarem treballant!

Una xarxa d’itineraris segurs per a infants

A més a més, es proposa fer tres itineraris que travessin el municipi d’oest a est en tres alçades diferents, per poder arribar a totes les escoles de Salt, d’una manera segura. S’informarà les famílies de quins són aquests itineraris i com cal seguir-los. També es crearan plànols informatius on es visualitzi clarament el recorregut segur i com utilitzar-lo correctament. Les persones col·laboradores s’identificaran amb armilles reflectants.

Us podeu descarregar el mapa de Salt marcat amb els itineraris segurs.

L’Ateneu Cooperatiu de les Terres de l’Ebre posa al mapa una trentena de projectes d’economia social del territori

Algunes d’aquestes iniciatives s’han incorporat al mapa Pam a Pam que recull propostes d’economia solidària d’arreu del país

Des de l’Ateneu Cooperatiu de Terres de l’Ebre ens fan arribar aquest contingut que volem compartir amb tots vosaltres pel valor de la seva tasca d’ enfortir una economia al servei de les persones.

Existeix una economia al servei de les persones que s’escapa de la lògica capitalista i que implica des del productor o prestador de serveis fins al consumidor final que aposta per un  consum responsable i en concordança amb els seus valors. Per donar visibilitat a aquesta
economia social i solidària i crear xarxa entre tots els agents implicats, l’any 2013 l’ONG SETEM va posar en marxa el mapa Pam a Pam.

Més que un mapa, Pam a Pam, és una eina col·laborativa i en construcció permanent, on els usuaris poden buscar iniciatives
d’alimentació, habitatge, serveis o energia, entre altres; on els impulsors d’aqueste  iniciatives poden demanar ser inclosos, i on hi ha una comunitat oberta que s’encarrega de detectar aquests projectes i proposar la seua inclusió al mapa.

Precisament, aquesta última ha sigut i continua sent una de les tasques de l’Ateneu Cooperatiu de les Terres de l’Ebre: la prospecció sobre el terreny de diferents projectes iiniciatives que compleixen una sèrie de requisits i que per tant poden entrar a formar part d’aquest projecte que permet avançar cap a una veritable transformació social. Així l’Ateneu ha creat el seu propi mapa a escala Terres de l’Ebre, on actualment hi consten una trentena de projectes entre els quals hi ha cooperatives, associacions, entitats o petites empreses de diferents àmbits. Per elaborar aquest mapa s’han fet entrevistes als  seus responsables i s’ha observat de prop el seu funcionament.

Diversos d’aquests projectes s’han inclòs també al mapa Pam a Pam, aquells que treballen seguint criteris de sostenibilitat, democràcia interna, cohesió social, igualtat o  arrelament territorial i proximitat. “Si donem visibilitat a aquest projectes és possible que apareguin altres iniciatives que desconeixem i que s’hi poden acabar sumant”, apunten Marc Poy i Jaume Castellà, tècnic i representant de l’Ateneu Cooperatiu ebrenc.

Es pot col·laborar amb el mapa com usuari, buscant aquelles iniciatives d’alimentació, habitatge, serveis, energia… que compleixin criteris de consum responsable. Com a part activa detectant i entrevistant els punts que apareixen en el mapa. I com a projecte concret,
apareixent al mapa, de forma articulada amb d’altres experiències d’economia solidària.

Entre els projectes inclosos al mapa n’hi ha de tot tipus, des de grups de consum com LaVianda a Roquetes, fins a petites empreses agràries com La Calafa que produeix i comercialitza alvocats i cítrics ecològics a Alcanar, passant per iniciatives d’educació alternativa com l’Espai Tataküa; de gestió cultural com ARTRA; o mitjans de comunicació com Surtdecasa.cat. “En aquests moments estem treballant per convertir-nos en cooperativa amb l’acompanyament de l’Ateneu, ens ha donat visibilitat. Per a nosaltres l’Ateneu és una mena de centre neuràlgic que ens ajuda a fer xarxa des de les Terres de l’Ebre”, ha exposat Eva Campomar de l’Espai Tataküa, el primer bosc escola de la demarcació de Tarragona.

,

Trobada de famílies acollidores

Les companyes de la Fundació Infància i Família ens expliquen com va anar la trobada anual de Famílies acollidores el passat cap de setmana a Barcelona.


Va ser el dissabte 20 d’octubre i en guardarem un bon record! I és que un any més, la Fundació Infància i Família de Barcelona hem realitzat  la tradicional TROBADA DE FAMÍLIES ACOLLIDORES, en el parc del Laberint d’Horta.

“L’ambient,com també és tradició és festiu i distès, una dinàmica que facilita la desimboltura de les famílies”

Enguany la participació ha estat al voltant d’unes 25 famílies, amb un total d’unes 100 persones que van  anar arribant al llarg del matí.

L’ambient,com també és tradició és festiu i distès, una dinàmica que facilita la desimboltura de les famílies, que aprofiten per reunir-se de nou  i compartir experiències mentre esmorzem coques i brioixos que preparen elles mateixes.

Celebrem la seva tasca i els volem agrair i reconèixer a totes elles que formin part d’aquesta xarxa de complicitat d’alt, altíssim valor social i humà. Moltes gràcies a tots i a totes per tot el que feu!