,

La Fedaia crea la seva comissió de gènere

La companya Maribel Flores, com a membre  comissió de gènere de la Fedaia, ens explica el naixement  d’aquesta comissió coincidint amb el 25N

 

“Ens cal fer un canvi de mirada com a entitats, com a professionals, com a persones i societat”

 

La Fedaia (http://www.fedaia.org/) és la Federació d’entitats d’atenció a la infància i a l’adolescència. Aquesta, agrupa a Catalunya a 99 entitats que treballem amb infants, joves i famílies en situació de risc d’exclusió social o desemparament. Dues  de les 99 entitats són Fundació Resilis (http://www.resilis.org/) i Fundació Infància i Família  (http://www.infanciaifamilia.org/) que pertanyen a la Xarxa d’Organitzacions socials de Plataforma Educativa.

Aquesta plataforma d’entitats i també les nostres entitats de la xarxa, volen endinsar-se en termes d’Igualtat d’Oportunitats, analitzant i fomentant la transversalitat de gènere.

Què entenem per transversalitat de gènere?

És el fet d’integrar la perspectiva de gènere en tots els àmbits, les àrees i els nivells de les accions planificades amb la voluntat de tenir en compte les condicions i situacions que puguin afectar les dones (i també els homes), amb l’objectiu de reduir aquelles que els puguin suposar un obstacle i eliminar les desigualtats.

D’aquesta manera, ens cal fer un canvi de mirada com a entitats, com a professionals, com a persones i societat. Aquesta acció lliga directament amb totes les actuacions que des de la Xarxa d’Organitzacions de Plataforma Educativa porta desenvolupant més activament des del 2017 amb la nostra Comissió d’Igualtat, el Pla d’Igualtat, el Protocol d’assetjament i diverses actuacions que estan posant de manifest el nostre alineament a la perspectiva de gènere.

La major dificultat en termes de gènere sempre son les carències formatives de base i com treballar l’enfocament de gènere a nivell teòric i pràctic en els projectes que desenvolupem.

Del Pla de treball, actualment, ja s’han desenvolupat, doncs, la creació de la Comissió de gènere de manera oficial  i l’assignació duna agent d’igualtat i prevenció assetjament.  La FEDAIA entén aquest pla de treball com un procés i que caldrà anar millorant i adaptant mesures per a seguir amb el pla establert. I les entitats vam comentar que la major dificultat en termes de gènere sempre son les carències formatives de base i com treballar l’enfocament de gènere a nivell teòric i pràctic en els projectes que desenvolupem.

Properament es realitzarà una següent trobada on es revisarà la diagnosis interna desenvolupada per agent d’igualtat de la Fedaia i es valorarà si hi ha prou dades d’un qüestionari inicial sobre les entitats que conformem FEDAIA. (Si tenen Pla d’Igualtat, Comissió Gènere, Agent d’igualtat, Protocol d’assetjament, Referent prevenció assetjament, llenguatge no sexista i altres). A partir del 2020,es reuniran mesualment per treballar plegades en aquesta línia que encetem en una data tan significativa.

 

 

La comissió de gènere de la Fedaia, el dia de la seva creació

, , ,

23N: Vine a celebrar amb nosaltres el Dia Internacional dels Drets dels Infants!

L’acte, una matinal organitzada juntament amb la Llibreria 22 i el suport de l’Ajuntament de Girona, començarà a les 11 del matí i s’allargarà fins les 13h a la plaça Jordi de Sant Jordi.  Comptarà amb la presència d’escriptors vinculats al municipi com són Maria Mercè Roca, Núria Esponellà o Miquel Fañanàs, encarregats de posar veu als drets dels Infants. Hi participaran  els Joves Plus del Galliner i el Trio Jove de violoncels de l’Escola Municipal de Música de Girona. La botiga La Carpa farà jugar als més petits i es presentaran llibres relacionats amb la infància, com el que explicarà Roger Casero, prologuista de “Emocions i sentiments en l’acolliment familiar”, editat per Fundació Plataforma Educativa.

, ,

Joves tutelades i ex tutelades rebran suport psicoemocional des de Fundació Infància i Família

Les beneficiàries del servei són joves  que manifesten una situació d’angoixa o inestabilitat emocional produïda principalment per la seva història de vida


 

 

L’Institut Català de la Dona recolza a la Fundació Infància i Família per tal que atengui noies i joves procedents del sistema de protecció a Girona.
L’objectiu és que aquestes dones tinguin un suport psicoemocional en el seu procés d’enfortiment personal.

Des d’aquest servei se’ls ofereix un espai d’escolta individual, de confiança, en el que se’ls permeti parlar dels aspectes que preocupen, expressar les seves emocions, experiències i pensaments per tal d’anar-los elaborant, integrant i estructurant en el seu món intern.

Es concep com un espai d’elaboració de dols i pèrdues, on es pot expressar amb llibertat sabent que existeix la confidencialitat professional.

Les beneficiàries del servei són joves tutelades o ex tutelades que manifesten una situació d’angoixa o inestabilitat emocional produïda principalment per la seva història de vida, l’internament o el desinternament.

El tractament terapèutic es desenvolupa en el marc de diverses sessions individuals on s’intentarà establir una periodicitat que estigui d’acord amb la necessitat de cada cas i depenent del moment en que es trobi.

L’atenció  es dóna  l’espai que la Fundació Infància i Família té al Carrer Mare de deu de la Salut nº 37 de Girona.

 

 

, , , ,

Els joves de l’aula del Centre d’acollida OIKIA obren el teló

Els joves de l’aula del Centre d’Acollida Oikia preparen una obra de teatre. Han assajat al llarg de cinc setmanes molt intenses. Per aquest motiu, us volen convidar a assistir a la representació del proper dia 30 d’octubre, al Centre Cívic Ter, a les 11:00 del matí.

Hem comptat, pels assajos, amb la inestimable ajuda del gran director i guionista Ferran Joanmiquel Pla, professor de teatre al Galliner, escola de teatre de referència en pedagogia teatral a les comarques gironines.

Òmnium cultural organitza el projecte Arrelarreu Contes, la iniciativa fa uns anys que dura. Consisteix en un projecte d’aprenentatge i servei comunitari dut a terme amb els estudiants de les aules d’acollida de secundària de Girona.

L’aula Oikia no vol deixar l’oportunitat, i conjuntament amb el Galliner i Òmnium ha organitzat L’Arrelarreu Teatre. És un projecte pioner a la nostra ciutat. El teatre és una gran eina per l’aprenentatge del català, per gestionar les emocions, prendre consciència corporal i millorar -a través de les dinàmiques de grup- la relació entre ells.

 

Us esperem a tots i totes el dia 30 al Centre cívic Ter a les 11.00 del matí.

Els joves de l’aula del CA Oikia preparant l’obra de teatre

 

Voleu saber més del Centre d’acollida Oikia? Aquí els vam dedicar aquest article

, , , ,

Entrevista a l’Albert Xifra, responsable del Servei ocupacional d’inserció (SOI)  del centre ocupacional de la Fundació Astres de Girona

“Hem de continuar en la línia d’adaptar-nos a les necessitats individuals i col·lectives de les persones que atenem, sempre tenint en compte els seus interessos i anhels”


Albert Xifra i Torrent (Girona, 1983) Des del 2006 l’Albert és el responsable del Servei ocupacional d’inserció (SOI)  del centre ocupacional de la Fundació Astres de Girona. Avui hem volgut parlar amb aquest jove veterà de la gent que, des de la Fundació Astres, procura deixar el seu granet (o granàs) de sorra per millorar la qualitat de vida de les persones per a qui treballen. En el món laboral, té experiència en el camp sanitari, en socorrisme, així com en el món de la música i els espectacles. Tanmateix avui explicarem la seva trajectòria en el camp de persones amb diversitat funcional.

La seva entrada laboral al tercer sector va ser al Consorci Sant Gregori . “Seguidament vaig començar a treballar per FPE a Llar 2000 d’on en guardo molt bon record”-ens explica. Fins que, l’any 2005, va sorgir la oportunitat de treballar al Centre ocupacional de Girona (Fundació Astres) al Servei de Teràpia Ocupacional (STO).

 


 

Com és un dia a la vida de l’Albert Xifra? 

Molt intensa i frenètica ja que em considero una persona molt activa. Quan em llevo comença el compte enrere per poder fer front a les obligacions familiars i planificar el dia. Em desplaço a la feina i comença la jornada! Organitzem el dia i fem una roda de contactes amb persones ateses que estan fent una ACP fora d’Astres.

 

ACP?

Accions individuals que es porten a terme amb les persones ateses amb la col·laboració de les empreses externes, serveis interns i terceres persones per tal de donar resposta a les seves necessitats i/o desitjos.

Doncs com et deia: Quan comencem, aprofitem les primeres hores per facilitar espais de suport a qui ho necessiti. Sempre va bé parlar dels problemes que els preocupen, que són els que ens afecten a tots, bàsicament, però que al centre tenen el lloc, la persona i el moment per compartir-los i, a poder ser, resoldre’ls. Aquell dia potser s’han enfadat amb els pares o han perdut la cartera, o el bus, o tenen algun d’aquests maldecaps. I aquí estem, per a ells i elles, en aquest aspecte. Després, i no hi ha cap contratemps, continuem fent les activitats d’ajustament personal programades i d’ocupació terapèutica.

 

Com ara?

Ui! en fem un munt. Fem esport, ioga, tallers de cuina, anem a fer el toc, etc. Però la que triomfa més, indubtablement, és l’equinoteràpia. Ens n’anem, un cop al mes, prop de Rupià, amb els Ponis de l’Empordà. És una activitat molt agraïda que hem iniciat aquest 2019.

 

“Un èxit que m’afalaga és quan cada dilluns les persones ateses venen contentes i amb ganes d’assistir al servei”.

 

Imatge de grup de les persones ateses al SOI en una sortida a la platja, aquest estiu.

 

Però el dia continua…

Havent dinat, aprofitem per organitzar i anticipar les activitats de l’endemà, comentar com ha anat el dia. És una manera de fer balanç…

 

I si et fem fer balanç a tu, què és el que t’agrada més de la teva feina?

Uf! te’n faria un llistat…

 

Som-hi!

  • Entendre i acompanyar cada persona atesa en el seu dia a dia.
  • Viure d’aprop i sentir-se partícip dels petits i grans èxits aconseguits per les persones ateses.
  • Assolir les diferents competències que requereix el lloc de feina ja que cal ser polifacètic i donar resposta a un ventall d’àrees ben diverses.
  • Tractar amb clients externs, aprendre nous processos productius i optimitzar-los adaptant-los a les capacitats de casda persona.
  • Mantenir els espais i instal·lacions del servei al dia, amb la seva documentació… i, sobretot, la capacitat d’adaptació al canvi i d’improvisació.

 

Adaptació, canvi, improvització… tot plegat és com una mena de gimnàstica mental constant… I ja és bo això?

I tant! Sovint sorgeixen imprevistos que obliguen a canviar de plans (avaries mecàniques, pics de feina, indisposició d’alguna persona, manca d’ocupació terapèutica, etc.). Cal fer-hi front amb urgència i eficàcia. I això és bo, és clar.

 

No podem canviar la realitat, però sí com l’encarem…

Exacte! I un èxit que m’afalaga és quan cada dilluns les persones ateses venen contentes i amb ganes d’assistir al servei.

 

I quines són les principals dificultats amb les que us trobeu? Algunes de superades amb els anys i algunes que es mantenen estructurals, suposo…

Un dels problemes més habituals, com et comentava, és el no tenir un flux de feina constant. El servei ocupacional d’inserció ha de realitzar el 75 % de la jornada fent activitat d’ocupació terapèutica, normalment feines de manipulats. Quan no tenim cap comanda de clients externs no podem realitzar treball en cadena. Per solventar aquesta situació, ens hem reinventat i realitzem tasques de manteniment i producte propi.

 

Persones usuàries del SOI d’Astres en una de les seves tasques de manipulats. Aquí els pots de Perfums Bach.

 

I, per anar acabant, quins penses que són els principals reptes de futur que teniu?

Ens estem de replantejant els objectius del servei. Tot i no haver fet una inserció laboral des de fa temps (en part degut a  la situació actual del sector)  el servei “ funciona” i l’èxit no el dona el nombre de persones inserides cada any. “Funciona” vol dir que les persones que atenem tenen una bona qualitat de vida. Que en comptes de vetllar per fer insercions laborals de cares a un futur proper, hem de continuar en la línia d’ adaptar-nos a les necessitats individuals i col·lectives, intentant implementar ACP’s a totes les persones ateses, tenint en compte els seus interessos i anhels.

 

No sembla pas fàcil!

No. Però procurem fer-ho. I aquestes petites accions són grans injeccions d’oxigen per les persones que atenem, n’estic segur. Pensa que hem aconseguit formalitzar convenis de voluntariat amb residències canines, centres de jardineria, amb la xarxa de centres cívics, etc. A més, a nivell intern, hem delegat tasques i responsabilitats de caire administratiu a persones ateses. Properament, firmarem un conveni amb una empresa de transports perquè una persona atesa pugui realitzar una de les seves il·lusions que és anar en un camió.

 

“Aquestes petites accions són grans injeccions d’oxigen per les persones que atenem”

 

Voldria aclarir, però, que en cap cas aquestes accions estan dirigides a fins productius. Totes  tenen l’objectiu que les persones se sentin realitzades. Certament, en ocasions ens veiem apel·lats a extralimitar-nos en les nostres tasques, estirar de xarxa social. Però els fruits de la implicació de tothom qui els envolta són molt positius. Per tant, el repte de futur és continuar amb aquesta línia i, paral·lelament, buscar un recurs que s’adapti a les persones ateses que s’estan envellint. La realitat és aquesta. Haurem de reinventar-nos i adaptar el servei per les persones que s’estan fent grans.

 

Realment, l’envelliment d’aquetes persones és un repte per part de tots… El futur se’ns abraona…

Sí, i per part nostre, el que ens queda és proporcionar-los accions centrades en les persones que siguin més lúdiques, més flexibles, més adaptades i dotades d’acompanyaments, si cal, per tal de donar una bona qualitat de vida i benestar a les persones ateses.

Continuem!

Des del SOI, una altra tasca és aquesta que els proporciona Embalatges Carbonell

 

I per molts anys, Albert. Moltes gràcies a tu i a totes les persones del SOI i l’STO  pel vostre esperit i la vostra feina.

 

Voleu saber-ne més del Centre Ocupacional de la Fundació Astres a Girona? Aquí hi vam dedicar un article.

 

, , , ,

Ball al so de l’himne del dia de la Terra

Ens escriuren de del Centre residencial La Duna (Fundació Astres) per explicar-nos que els seus  usuaris i usuàries han  mostrat el seu suport a la vaga mundial pel clima, tot adherint-se a les mobilitzacions que es van convocar  convocar a Deltebre.


“Hem contribuït en aquesta onada reivindicativa en la participació de diferents actes”

El passat dijous participàvem en un col·loqui a Ràdio Delta, la ràdio de Deltebre, on animàvem a la ciutadania ebrenca a la mobilització i els convocàvem a la concentració que s’havia organitzat a Deltebre davant la realitat d’emergència climàtica i per defensar, en especial, lo nostre Delta. La concentració es va realitzar al Pont Lo Passador, una icona emblemàtica del terreno.

Usuaris i ususàries de La Duna participant de la concentració al pont Lo Passador

Allà van utilitzar la cançó Mama Tierra de Macaco, al so de MOVING, que pretén sensibilitzar-nos en el respecte i la cura del planeta en què vivim.

A la Duna anem més enllà i hem decidit que per continuar en la conscienciació davant l’emergència climàtica, aquest dijous 3 d’octubre serà un dia sense l’ús de vehicles al centre.

Us hi  animem!

Participant al col·loqui de Ràdio Delta en ocasió del dia del Clima

Voleu saber més de la Duna? Llegiu aquest article que els vam dedicar

 

, , , ,

Primer Iftar popular de Palafrugell

Ens escriuen des del pis Tallamar (Fundació Resilis) de Palafrugell per explicar-nos la seva participació en el primer Iftar popular de la localitat. Molt més que una mostra de la cultura àrab! Llegiu les nostres companyes, elles ho expliquen a continuació:


“El grup de Referents per la convivència està format per persones voluntàries amb el propòsit que, des de la pròpia ciutadania, es treballi per arribar a nivells més elevats de convivència al municipi”

En primer pla, la Fàtima Dkoiuak, educadora del pis Tallamar i una de les organitzadores de l’acte

El dia 30 de maig el Pis Tallamar va col·laborar a la celebració del Primer Iftar popular de Palafrugell. Un esdeveniment organitzat per algunes de les membres del grup de Referents per la Convivència de Palafrugell, amb la col·laboració de totes les associacions musulmanes, comerços de la vila, desenes de particulars, entre d’elles el Pis Tallamar, i l’Àrea de Benestar Social i Ciutadania de l’Ajuntament.

El grup de Referents per la convivència està format per persones voluntàries amb el propòsit que, des de la pròpia ciutadania, es treballi per arribar a nivells més elevats de convivència al municipi, creant més espais de trobada, de relació i contacte per tal de treballar tots i totes junts contra les injustícies.

“El Ramadà, novè mes del calendari lunar musulmà, consisteix en mantenir el dejuni des de l’alba fins la posta de sol”

Una de les Referents i també educadora  del Pis Tallamar –Fàtima Dkiouak- ens explica: “el nostre propòsit ha estat que, mitjançant la interculturalitat, es doni a conèixer l’Iftar per ser un fet tant significatiu per la comunitat musulmana durant el mes de Ramadà, a més, vam voler que es mostrés part de la cultura àrab mitjançant la gastronomia tradicional marroquina, taller de henna i cal·ligrafia. Durant l’acte de presentació el que hem volgut transmetre és que Palafrugell es vol diversa però com un únic poble i que entre tots i totes lluitem contra qualsevol discurs d’odi!, perquè al final allò important no és d’on vens o com ets, sinó cap a on vas. I el dia 30 de maig, amb la participació de més de 400 persones, vam demostrar que som molts i moltes que anem en la mateixa direcció en voler fer un poble que convisqui, un poble on tots hi tinguem lloc”

El Ramadà, novè mes del calendari lunar musulmà, consisteix en mantenir el dejuni des de l’alba fins la posta de sol que és quan es dur a terme l’Iftar, que tracta del sopar del trencament del dejuni. És un mes beneït pels musulmans i musulmanes i que simbolitza la disciplina, l’autocontrol i la solidaritat.

Per tal de que el sopar es fes efectiu, durant l’esdeveniment va haver-hi una gran col·laboració comunitària, on no van faltar els joves del Pis Tallamar. Els joves  juntament amb la Directora del Pis, van participar en el muntatge de taules, de preparació de safates,  i servei del sopar a les persones assistents. Una gran oportunitat per donar-se a conèixer als veïns i veïnes del municipi i on aquests els han rebut amb molt d’agraïment i felicitacions per la feina feta.

Un esdeveniment al qual van assistir més de 400 persones, entre d’elles polítics del municipi com ara la Regidora, en funcions de Benestar Social, Roser Massaguer; la Directora del Servei Territorial de Treball, Afers Socials i Famílies a Girona, Marta Casacuberta; el Tècnic referent a Girona de la Secretaria ‘Igualtat, Migracions i Ciutadania, Pere Cortada, entre d’altres.

“Durant l’esdeveniment va haver-hi una gran col·laboració comunitària, on no van faltar els joves del Pis Tallamar”.

La Directora del Pis Tallamar –Coral Gallardo- va participar com a voluntària a títol personal i com a referent dels joves. Ens explica el següent: “aquest Iftar ha suposat  una gran oportunitat per poder participar en una activitat juntament amb altres entitats del municipi de  Palafrugell,  que tan bé ens han acollit. La col·laboració dels joves del Pis ha estat excel·lent i els ha suposat una possibilitat per donar-se a conèixer, mostrant les competències tan positives que tenen. Les valoracions rebudes permeten potenciar la seva participació en futurs esdeveniments.”

A continuació es plasmen algunes de les opinions dels joves del Pis Tallamar que hi van col·laborar, així com, d’alguns dels educadors que van assistir i van viure la celebració:

“Em va sorprendre la multitud de persones reunides de diferents cultures i com la cultura autòctona s’animava a fer-se Henna a les mans, donant valor a l’art i cultura marroquina. També em va sobtar la gran participació de joventut servint a les taules, estant atents al que els assistents requerien. Penso que d’aquesta forma es fomenten uns valors molt positius a les noves generacions com són la generositat, la igualtat i  el respecte de la diferència. Penso que aquest sopar popular representa un dels petits/grans actes que fomenten la pau entre les persones de diferents països i  un model del que podria arribar a ser la societat si tots poséssim un granet de sorra, des d’actituds de comprensió i tolerància. Per mi va ser bonic viure això en primera persona i encara més veure com els joves del pis mostraven una actitud de servei i col·laboració perquè l’esdeveniment funcionés. Per a mi aquest és el camí que hauríem de seguir com a éssers humans perquè aquest món deixi de ser un món de lluita, por i poder, per convertir-se en un món on poder conviure en pau sense renunciar a qui som. Al final, la coneixença és la que ajuda a perdre la por a allò diferent.” –opinió de l’educadora Estefania Ruano.

“Un día genial porque trabajamos juntos y mucha gente quería ayudar.”-opinió de l’MB

“Lo que más me llamó la atención fue el “COMPARTIR”. Ver personas de diferentes culturas juntas que conocieran la nuestra.”-opinió de l’MO

, , , ,

Un pont entre el Marroc i Catalunya

“Creiem que Incuba és un projecte exemplar i que, gràcies a la tasca coral d’organitzacions públiques i entitats socials, pot donar resposta a les necessitats reals dels joves, i especialment les dones marroquins”


Del 16 al 20 d’Agost un equip encapçalat per la Fundació Utopia i voluntaris en cooperació internacional de la Fundació Resilis, van poder viure una experiència d’intercanvi entre les realitats de l’Accio Social a Catalunya i al Marroc respectivament.

El viatge tenia dos objectius: En primer lloc, començar a establir aliances per tal de replicar el Projecte Incuba a la ciutat de Tetuan, i en segon lloc, dur a terme per primera vegada, un intercanvi professional entre Educadors socials del centre Oikia de Girona i professionals de l’orfanat de Fez que van visitar.

El projecte Incuba s’està realitzant amb èxit des del 2014 a Fez i ara des de la Fundació Utopia,dedicada a la cooperació internacional,  es vol realitzar la mateixa tasca a la ciutat de Tetuan, on molts joves arriben de tot el Marroc, per buscar oportunitats i una vida millor.

El projecte de cooperació l’Altra Riba, centrat en menors d’edat en situació de vulnerabilitat greu o acollits en orfanats del país.

“Creiem que Incuba és un projecte exemplar i que, gràcies a la tasca coral d’organitzacions públiques i entitats socials, pot donar resposta a les necessitats reals dels joves, i especialment les dones marroquins” -Ens explica la Raquel Sabater, responsable de la Fundació Utopia.

En quant a la Formació i intercanvi entre Educadors, es tracta d’un dels objectius del nou projecte de cooperació l’Altra Riba, centrat en menors d’edat en situació de vulnerabilitat greu o acollits en orfanats del país.

La formació va consistir en 12 hores de reunions i trobades entre els voluntaris de Resilis i els professionals que tenen cura dels infants en un dels centres d’acollida de menors orfes més grans de tot Fez. 140 nens acollits i més de 60 professionals.

 

 

 

Entrevista: “M’agrada la meva feina! Ensenyar, conèixer gent, veure les seves habilitats”

Parlem amb la Natividad Merino, cap de brigada al CET de Fundació Astres a Vilablareix

Un mes de novembre de 1960 neix a Gandia (València) una nena, la primera de cinc que vindrien després, filla d’un matrimoni entre una barcelonina i un mexicà. És la Purificación Merino Fernandez. Això posa al seu DNI, però tothom la coneix pel seu segon nom, Natividad. Finalment, els seus amics i gent propera li diuen Nati, com ara la germana amb qui viu des dels nou anys, la Carmen, l’edat que tenia la germana petita quan els va faltar la mare.
De fer-se gran li resten poques coses, ja que té una vida plena, on no li falta l’escalf dels qui l’estimen. Però si una cosa troba a faltar, ens confessa, és anar a ballar!Tanmateix,  ja us podem avançar que si bé ja no balla, fa ballar molts i diversos assumptes a la seva vida: Casa, feina, vida familiar i nets.
Hem parlat amb ella perquè ens expliqui la seva trajectòria laboral i vital a Eina Activa EI i a Fundació Astres, de qui els seus responsables es desfan en elogis, per pencaire i humana: “La Natividad és -diu l’Eloi Palomeras- la persona encarregada de la brigada que fa les espongetes per a Laboratoris Hipra, en produeixen unes 10000 diàries! És molt entregada a la seva feina i implicada i, alhora, es preocupa molt de les persones que té treballant a la seva brigada”.
A banda d’això, la Natividad, mare de dos fills (una filla de 40 i un de 38) també és àvia, faceta que flota amb emoció durant tota la conversa. Ho llegireu a la imatge que té de perfil al seu telèfon, si mai podeu parlar amb ella: “No es que yo sea una abuela consentidora o alcahueta, como tú dices. Lo que pasa es que las abuelas no somos eternas, nuestro tiempo se nos acorta cada día que pasa. Por eso les quiero dar a mis nietos amor y más amor. Para que cuando se me termine el tiempo y me tenga que marchar, me recuerden con cariño”. Així és la Natividad, propera i afable però resolutiva i coratjosa, com ho són les super àvies de l’actualitat. Però res de “marcharse”, eh? Com veureu: li queda corda per anys!

 


 

 

Explica’ns com és un dia a la vida de la Purificación-Natividad-Nati

El meu dia a dia comença a dos quarts de sis del matí, arreglo les coses de casa, després em toca a mi: em dutxo, em preparo jo i abans de les set del matí ja estic al meu centre de treball, situat a Vilablareix. Llavors comença la meva jornada laboral i un cop acabada… (somriu)

 

…I un cop acabada a descansar!

No! (Mai! –li ha faltat dir-) Normalment he de tenir cura d’una néta de 7 anyets. Solen ser les vuit, les nou o les deu de la nit…

 

…La franja horària d’àvia?

Sí. I aquest és el meu dia a dia. I sóc molt feliç perquè gaudeixo de la meva neta i també veig a l’altra neta i m’emplenen, m’emplenen molt. Les meves netes són la meva vida.

 

I quan portes a Fundació Astres?

D’aquí a  un mes aproximadament, l’11 de juny, faré vuit anys treballant a la fundació. Però anteriorment ja havia estat un temps aquí. Vaig entrar com a netejadora (en tenia experiència, de netejadora) a la nau de bicicletes de Vilablareix, a Eina activa. I fent aquella feina em vaig adonar que m’agradaria molt poder treballar en allò de les bicicletes, perquè ho veia i m’engrescava. A la que podia, quan tenia el moment de descans, ajudava als companys que treballaven allà. I va ser així com vaig començar a treballar-hi…

“La primera reacció va ser preguntar-me si seria capaç de portar un equip tan divers. Llavors vaig veure que no se’m donava gens malament”

 

I com va ser l’experiència?

A Eina hi vaig estar 4 anys. I, tot i que m’agradava, la feina va resultar molt dura per a una persona amb la meva discapacitat. Els malucs, l’artrosi… Però mentre va durar, jo vaig estar molt contenta i molt feliç. A resultes d’això vaig progressar de peó ordinari a portar jo la cadena de bicicletes, com a encarregada de l’equip.

 

Però la salut no et va permetre continuar…

Exactament. No podia i punt. Llavors va ser quan l’Albert Rosa em va proposar tornar a Fundació Astres per treballar amb manipulats fent les espongetes.

 

I vas acceptar

És clar que sí. I fins a dia d’avui. Vaig acceptar plenament conscient de les meves limitacions físiques però també de les meves capacitats: volia poder continuar donant-ho tot. Així que vaig començar amb les espongetes. I em va agradar, també! Una feina diferent, amb un equip més petit del que tenim avui dia. Persones amb discapacitat intel·lectual, un repte per a mi. Perquè la primera reacció va ser preguntar-me si seria capaç de portar un equip tan divers. Llavors vaig veure que no se’m donava gens malament tractar-los, conèixer les secves personalitats, les seves debilitats, com en qualsevol equip! Val a dir que les persones amb qui ghe treballat són en general molt agraïdes i molt humanes. M’agrada! Ensenyar, conèixer gent, veure les seves habilitats, l’habilitat de captar allò que els expliques, veure com, amb les seves dificultats, poden arribar a rendir com hem de rendir.

“La feina que faig ara m’agrada i m’emplena molt”

 

I com van ser els teus inicis?

Vaig entrar-hi com a ajudant de l’Angelina, que era l’encarregada dels manipulats. Després quan ella es va jubilar, jo vaig començar a portar l’equip, vaig passar a ser oficial. Era l’any 2011 i produíem unes 35 000 espongetes al mes. Successivament, la producció es va anar augmentant i, naturalment, amb l’augment de la producció també es va haver d’ampliar l’equip de treball.

 

I quant produïu avui?

Unes 10 mil diàries

 

Déu ni do!

Sí, som molt trempats! Ho fem des de zero. Ens ve l’espongeta rasa, hi posem el fil, fem la creu i un nus i després les col·loquem en una espècie de oueres per posar-les en capses. I cap els palets i a Hipra! Allà les desinfecten i hi posen les hormones necessàries perquè facin el seu fet.

 

I quantes persones sou, al vostre equip?

30 persones, jo inclosa. Dir-te que hi ha molt bon companyerisme…

 

I la jefa, com és?

Exigent, em considero exigent. Però també em considero humana, dinàmica, alegre (si es pot fer alguna broma perquè hi hagi bon ambient doncs la faig, sempre i quan es compleixi amb la feina: és la meva manera de treballar i sempre ho serà. Per a mi la feina és molt important). També m’agrada formar-me, quan hi ha cursets a l’empresa sempre que puc els faig, sempre que no em robin temps d’àvia…

 

I, per acabar… Com et veus d’aquí cinc anys?

Jo sóc una persona que qualsevol cosa que pugui fer, atenent a la meva condició física, miro d’aprendre i fer-ho sempre després. I fer-ho ben fet. La feina que faig ara m’agrada i m’emplena molt. Estic bé així. Veure que pots entregar una quantitat tan elevada i que els nois s’esforcen perquè això sigui així és genial. Em sento molt, molt realitzada en aquest aspecte.

 

, ,

Escalfant motors per la setmana de l’Acolliment Familiar

Com bé sabeu, del 31 de maig al 8 de juny es farà la setmana de l’acolliment familiar en una vintena de municipis de Catalunya. La Fundació Infància i família hi participa organitzant actes a L’Escala, La Bisbal de l’Empordà i Girona.

Avui hem començat gravant programes a Radio l’Escala en el programa “ La plaça” i TV L’Escala en el programa “ Parlem” hi ha participat Olívia Aranda ( treballadora social ICIF Infància i Família) conjuntament amb Carme López (ICAA) i Clara Caballero (mare d’acollida i secretària de l’AFAG).