, ,

Fundació Resilis rep el Premi Solidari API Girona 2019

El Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Girona ha fet el lliurament del Premi Solidari, dotat en 3.000 €, a la Fundació Resilis


L’acte, que es va celebrar el 19 de desembre a la seu del col·legi API de Girona, s’emmarca en la línia d’acció que el col·legi dedica cada any a la responsabilitat social corporativa. El president del col·legi, Joan Company acompanyat de la Secretària de la Junta, Fanny Puig, han fet lliurament del xec als responsables de la FUNDACIÓ RESILIS, i ha destacat la rigorositat, l’honestedat i la transparència com a valors que comparteixen ambdues entitats. Per la seva part, la fundació premiada aquest 2019 ha estat representada per la seva gerent Anna Suñer acompanyada de Pere Gibert.

Aquesta donació és fa en reconeixement a la tasca de la fundació RESILIS i concretament per destinar-lo al programa de Pisos Assistits per a joves en risc que estan en procés d’emancipació, un programa que té per objectiu proporcionar als joves, suport i estratègies que els permetin construir-se autònomament un futur d’oportunitats digne. Actualment el Servei de Promoció inclou una UFA (Unitat de Foment de l’Autonomia) per a joves tutelats de 16 a 18 anys, 3 pisos assistits i un servei de seguiment en el medi.

 

En Pere Gisbert i l'Anna Sunyer, en respresentació de Fundació Resilis rebent el premi de la mà dels representants del col·legi API

En Pere Gibert i l’Anna Sunyer, en respresentació de Fundació Resilis rebent el premi de la mà dels representants del col·legi API de Girona

 

Font API Girona: https://bit.ly/2MInMQo

 

Concurs de fotografia al CRAE “Les Llúdrigues”

Ens escriuen els companys del CRAE Les Llúdrigues (projecte educatiu de Fundació Resilis) per explicar-nos com va anar una iniciativa entorn la participació i la fotografia… un concurs de foto molt especial


“A través de l’art intentem cercar accions encaminades a un sentit de pertinença”

Avui  hem obert les portes del nostre servei a diferents persones de Salt per tal d’escollir la foto guanyadora del concurs de fotografia del CRAE Les Llúdrigues

Amb els joves del servei es va plantejar un concurs de fotografia en relació al nom del servei. Conjuntament, es va escollir la plaça de les Llúdrigues com a espai de referència. Els diferents participants varen presentar una fotografia sobre aquest espai amb l’objectiu de  fer grup i cohesionar el servei i els nois i noies que hi viuen.

A través de l’art intentem cercar accions encaminades a un sentit de pertinença.

Avui hem constituït el jurat compost per:

  • Un representant dels joves del centre.-  José Maria Peña Chambi
  • Representació del personal del centre.- Carla Sánchez Fernández / Anna Bosom Auguet / Leticia Àvila Gómez
  • Persones arrelades a Salt.- Moisès Auguet Portas (maquetista) / Núria Serrat Roca (veïna) / Enric Lucas (pintor)

S’ha escollit una foto de totes les proposades i es farà en gran per exposar-la al centre a la paret del menjador.

A raó d’aquesta acció, l’Enric Lucas, s’ha ofert per reproduir-nos la fotografia amb un mural al patí interior del centre.

 

Fotografia guanyadora del concurs de foto del CRAE les Llúdrigues de Salt

25 anys de compromís amb les persones

“Celebrem la feina feta, però sobretot la capacitat de resiliència de totes les persones per les qui treballem”


Ahir, dimarts, 17 de desembre, estrenàvem  “Calidoscopi d’Afectes”, un documental realitzat per Gerard Bagué que recull testimonis i vivències dels 25 anys d’acció social de Plataforma Educativa.  El documental, que compta amb la música d’Eduard Canimas, és produït per Tururut Art Infogràfic i l’ha muntat Aida Velázquez. Era tarda d’estrena, i vam comptar amb la companyia d’unes 180 persones, entre professionals i persones usuàries dels diferents serveis i entitats.
 
Als 80 minuts que dura el metratge, hi  podem em veure la tasca que desenvolupen algunes de les fundacions i empreses d’inserció que formen part de Plataforma Educativa, entre les que hi ha la Fundació Astres i el Centre Especial de Treball que gestiona a Girona. Mariàngels Oliveras, l’emprenedora social ja retirada que va estar al capdavant de l’entitat durant molts anys, es mostra emocionada en una conversa al voltant dels avenços i les dificultats de les persones amb discapacitat, tenint molt present la seva filla amb síndrome de Down “esperem deixar un món molt millor per a ells. Més digne. Voldrà dir que també ho és per a per a tots nosaltres”. 
La realitat dels educadors socials, tantes vegades dura però tantes altres reconfortant és qüestió d’equilibri
 
A “dues mares” un altre dels capítols d’aquest documental, es parla de l’acolliment familiar i es pot veure un retrobament entre la família acollidora i la mare del jove que va ser acollit, mostrant en aquest sentit episodi, les persones per les quals treballa la Fundació Infància i Família; La realitat dels educadors socials, tantes vegades dura però tantes altres reconfortant és qüestió d’equilibri, per això ho il·lustren amb la peça “Funambulistes” on es pot veure com professionals del tercer sector expliquen es seves vivències durant la seva carrera; Una llar residència a Santa Coloma, un pis assistit a Girona, converses entre persones usuàries dels diferents serveis que parlen sobre el futur, sobre la capacitat de superar-se, sobre la vida que els queda per endavant i de com revertiran allò après en la societat mateixa.
“esperem deixar un món molt millor per a ells. Més digne. Voldrà dir que també ho és per a per a tots nosaltres”. 
Des de Terres de l’Ebre, passant per Barcelona i tornant a Girona, es repassa els 25 de la nostra història des de múltiples angles i perspectives. Tot plegat, visions que es poden veure en aquesta creació de Gerard Bagué que refleteix a mode de calidoscopi, els 25 anys de vida de la xarxa que fem entre tots i totes i que serveix, per celebrar la feina feta, però sobretot la capacitat de resiliència de totes les persones per les qui treballem.
,

La Fedaia crea la seva comissió de gènere

La companya Maribel Flores, com a membre  comissió de gènere de la Fedaia, ens explica el naixement  d’aquesta comissió coincidint amb el 25N

 

“Ens cal fer un canvi de mirada com a entitats, com a professionals, com a persones i societat”

 

La Fedaia (http://www.fedaia.org/) és la Federació d’entitats d’atenció a la infància i a l’adolescència. Aquesta, agrupa a Catalunya a 99 entitats que treballem amb infants, joves i famílies en situació de risc d’exclusió social o desemparament. Dues  de les 99 entitats són Fundació Resilis (http://www.resilis.org/) i Fundació Infància i Família  (http://www.infanciaifamilia.org/) que pertanyen a la Xarxa d’Organitzacions socials de Plataforma Educativa.

Aquesta plataforma d’entitats i també les nostres entitats de la xarxa, volen endinsar-se en termes d’Igualtat d’Oportunitats, analitzant i fomentant la transversalitat de gènere.

Què entenem per transversalitat de gènere?

És el fet d’integrar la perspectiva de gènere en tots els àmbits, les àrees i els nivells de les accions planificades amb la voluntat de tenir en compte les condicions i situacions que puguin afectar les dones (i també els homes), amb l’objectiu de reduir aquelles que els puguin suposar un obstacle i eliminar les desigualtats.

D’aquesta manera, ens cal fer un canvi de mirada com a entitats, com a professionals, com a persones i societat. Aquesta acció lliga directament amb totes les actuacions que des de la Xarxa d’Organitzacions de Plataforma Educativa porta desenvolupant més activament des del 2017 amb la nostra Comissió d’Igualtat, el Pla d’Igualtat, el Protocol d’assetjament i diverses actuacions que estan posant de manifest el nostre alineament a la perspectiva de gènere.

La major dificultat en termes de gènere sempre son les carències formatives de base i com treballar l’enfocament de gènere a nivell teòric i pràctic en els projectes que desenvolupem.

Del Pla de treball, actualment, ja s’han desenvolupat, doncs, la creació de la Comissió de gènere de manera oficial  i l’assignació duna agent d’igualtat i prevenció assetjament.  La FEDAIA entén aquest pla de treball com un procés i que caldrà anar millorant i adaptant mesures per a seguir amb el pla establert. I les entitats vam comentar que la major dificultat en termes de gènere sempre son les carències formatives de base i com treballar l’enfocament de gènere a nivell teòric i pràctic en els projectes que desenvolupem.

Properament es realitzarà una següent trobada on es revisarà la diagnosis interna desenvolupada per agent d’igualtat de la Fedaia i es valorarà si hi ha prou dades d’un qüestionari inicial sobre les entitats que conformem FEDAIA. (Si tenen Pla d’Igualtat, Comissió Gènere, Agent d’igualtat, Protocol d’assetjament, Referent prevenció assetjament, llenguatge no sexista i altres). A partir del 2020,es reuniran mesualment per treballar plegades en aquesta línia que encetem en una data tan significativa.

 

 

La comissió de gènere de la Fedaia, el dia de la seva creació

, ,

23N: Vine a celebrar amb nosaltres el Dia Internacional dels Drets dels Infants!

L’acte, una matinal organitzada juntament amb la Llibreria 22 i el suport de l’Ajuntament de Girona, començarà a les 11 del matí i s’allargarà fins les 13h a la plaça Jordi de Sant Jordi.  Comptarà amb la presència d’escriptors vinculats al municipi com són Maria Mercè Roca, Núria Esponellà o Miquel Fañanàs, encarregats de posar veu als drets dels Infants. Hi participaran  els Joves Plus del Galliner i el Trio Jove de violoncels de l’Escola Municipal de Música de Girona. La botiga La Carpa farà jugar als més petits i es presentaran llibres relacionats amb la infància, com el que explicarà Roger Casero, prologuista de “Emocions i sentiments en l’acolliment familiar”, editat per Fundació Plataforma Educativa.

, ,

Joves tutelades i ex tutelades rebran suport psicoemocional des de Fundació Infància i Família

Les beneficiàries del servei són joves  que manifesten una situació d’angoixa o inestabilitat emocional produïda principalment per la seva història de vida


 

 

L’Institut Català de la Dona recolza a la Fundació Infància i Família per tal que atengui noies i joves procedents del sistema de protecció a Girona.
L’objectiu és que aquestes dones tinguin un suport psicoemocional en el seu procés d’enfortiment personal.

Des d’aquest servei se’ls ofereix un espai d’escolta individual, de confiança, en el que se’ls permeti parlar dels aspectes que preocupen, expressar les seves emocions, experiències i pensaments per tal d’anar-los elaborant, integrant i estructurant en el seu món intern.

Es concep com un espai d’elaboració de dols i pèrdues, on es pot expressar amb llibertat sabent que existeix la confidencialitat professional.

Les beneficiàries del servei són joves tutelades o ex tutelades que manifesten una situació d’angoixa o inestabilitat emocional produïda principalment per la seva història de vida, l’internament o el desinternament.

El tractament terapèutic es desenvolupa en el marc de diverses sessions individuals on s’intentarà establir una periodicitat que estigui d’acord amb la necessitat de cada cas i depenent del moment en que es trobi.

L’atenció  es dóna  l’espai que la Fundació Infància i Família té al Carrer Mare de deu de la Salut nº 37 de Girona.

 

 

, , , ,

Els joves de l’aula del Centre d’acollida OIKIA obren el teló

Els joves de l’aula del Centre d’Acollida Oikia preparen una obra de teatre. Han assajat al llarg de cinc setmanes molt intenses. Per aquest motiu, us volen convidar a assistir a la representació del proper dia 30 d’octubre, al Centre Cívic Ter, a les 11:00 del matí.

Hem comptat, pels assajos, amb la inestimable ajuda del gran director i guionista Ferran Joanmiquel Pla, professor de teatre al Galliner, escola de teatre de referència en pedagogia teatral a les comarques gironines.

Òmnium cultural organitza el projecte Arrelarreu Contes, la iniciativa fa uns anys que dura. Consisteix en un projecte d’aprenentatge i servei comunitari dut a terme amb els estudiants de les aules d’acollida de secundària de Girona.

L’aula Oikia no vol deixar l’oportunitat, i conjuntament amb el Galliner i Òmnium ha organitzat L’Arrelarreu Teatre. És un projecte pioner a la nostra ciutat. El teatre és una gran eina per l’aprenentatge del català, per gestionar les emocions, prendre consciència corporal i millorar -a través de les dinàmiques de grup- la relació entre ells.

 

Us esperem a tots i totes el dia 30 al Centre cívic Ter a les 11.00 del matí.

Els joves de l’aula del CA Oikia preparant l’obra de teatre

 

Voleu saber més del Centre d’acollida Oikia? Aquí els vam dedicar aquest article

, , , ,

Entrevista a l’Albert Xifra, responsable del Servei ocupacional d’inserció (SOI)  del centre ocupacional de la Fundació Astres de Girona

“Hem de continuar en la línia d’adaptar-nos a les necessitats individuals i col·lectives de les persones que atenem, sempre tenint en compte els seus interessos i anhels”


Albert Xifra i Torrent (Girona, 1983) Des del 2006 l’Albert és el responsable del Servei ocupacional d’inserció (SOI)  del centre ocupacional de la Fundació Astres de Girona. Avui hem volgut parlar amb aquest jove veterà de la gent que, des de la Fundació Astres, procura deixar el seu granet (o granàs) de sorra per millorar la qualitat de vida de les persones per a qui treballen. En el món laboral, té experiència en el camp sanitari, en socorrisme, així com en el món de la música i els espectacles. Tanmateix avui explicarem la seva trajectòria en el camp de persones amb diversitat funcional.

La seva entrada laboral al tercer sector va ser al Consorci Sant Gregori . “Seguidament vaig començar a treballar per FPE a Llar 2000 d’on en guardo molt bon record”-ens explica. Fins que, l’any 2005, va sorgir la oportunitat de treballar al Centre ocupacional de Girona (Fundació Astres) al Servei de Teràpia Ocupacional (STO).

 


 

Com és un dia a la vida de l’Albert Xifra? 

Molt intensa i frenètica ja que em considero una persona molt activa. Quan em llevo comença el compte enrere per poder fer front a les obligacions familiars i planificar el dia. Em desplaço a la feina i comença la jornada! Organitzem el dia i fem una roda de contactes amb persones ateses que estan fent una ACP fora d’Astres.

 

ACP?

Accions individuals que es porten a terme amb les persones ateses amb la col·laboració de les empreses externes, serveis interns i terceres persones per tal de donar resposta a les seves necessitats i/o desitjos.

Doncs com et deia: Quan comencem, aprofitem les primeres hores per facilitar espais de suport a qui ho necessiti. Sempre va bé parlar dels problemes que els preocupen, que són els que ens afecten a tots, bàsicament, però que al centre tenen el lloc, la persona i el moment per compartir-los i, a poder ser, resoldre’ls. Aquell dia potser s’han enfadat amb els pares o han perdut la cartera, o el bus, o tenen algun d’aquests maldecaps. I aquí estem, per a ells i elles, en aquest aspecte. Després, i no hi ha cap contratemps, continuem fent les activitats d’ajustament personal programades i d’ocupació terapèutica.

 

Com ara?

Ui! en fem un munt. Fem esport, ioga, tallers de cuina, anem a fer el toc, etc. Però la que triomfa més, indubtablement, és l’equinoteràpia. Ens n’anem, un cop al mes, prop de Rupià, amb els Ponis de l’Empordà. És una activitat molt agraïda que hem iniciat aquest 2019.

 

“Un èxit que m’afalaga és quan cada dilluns les persones ateses venen contentes i amb ganes d’assistir al servei”.

 

Imatge de grup de les persones ateses al SOI en una sortida a la platja, aquest estiu.

 

Però el dia continua…

Havent dinat, aprofitem per organitzar i anticipar les activitats de l’endemà, comentar com ha anat el dia. És una manera de fer balanç…

 

I si et fem fer balanç a tu, què és el que t’agrada més de la teva feina?

Uf! te’n faria un llistat…

 

Som-hi!

  • Entendre i acompanyar cada persona atesa en el seu dia a dia.
  • Viure d’aprop i sentir-se partícip dels petits i grans èxits aconseguits per les persones ateses.
  • Assolir les diferents competències que requereix el lloc de feina ja que cal ser polifacètic i donar resposta a un ventall d’àrees ben diverses.
  • Tractar amb clients externs, aprendre nous processos productius i optimitzar-los adaptant-los a les capacitats de casda persona.
  • Mantenir els espais i instal·lacions del servei al dia, amb la seva documentació… i, sobretot, la capacitat d’adaptació al canvi i d’improvisació.

 

Adaptació, canvi, improvització… tot plegat és com una mena de gimnàstica mental constant… I ja és bo això?

I tant! Sovint sorgeixen imprevistos que obliguen a canviar de plans (avaries mecàniques, pics de feina, indisposició d’alguna persona, manca d’ocupació terapèutica, etc.). Cal fer-hi front amb urgència i eficàcia. I això és bo, és clar.

 

No podem canviar la realitat, però sí com l’encarem…

Exacte! I un èxit que m’afalaga és quan cada dilluns les persones ateses venen contentes i amb ganes d’assistir al servei.

 

I quines són les principals dificultats amb les que us trobeu? Algunes de superades amb els anys i algunes que es mantenen estructurals, suposo…

Un dels problemes més habituals, com et comentava, és el no tenir un flux de feina constant. El servei ocupacional d’inserció ha de realitzar el 75 % de la jornada fent activitat d’ocupació terapèutica, normalment feines de manipulats. Quan no tenim cap comanda de clients externs no podem realitzar treball en cadena. Per solventar aquesta situació, ens hem reinventat i realitzem tasques de manteniment i producte propi.

 

Persones usuàries del SOI d’Astres en una de les seves tasques de manipulats. Aquí els pots de Perfums Bach.

 

I, per anar acabant, quins penses que són els principals reptes de futur que teniu?

Ens estem de replantejant els objectius del servei. Tot i no haver fet una inserció laboral des de fa temps (en part degut a  la situació actual del sector)  el servei “ funciona” i l’èxit no el dona el nombre de persones inserides cada any. “Funciona” vol dir que les persones que atenem tenen una bona qualitat de vida. Que en comptes de vetllar per fer insercions laborals de cares a un futur proper, hem de continuar en la línia d’ adaptar-nos a les necessitats individuals i col·lectives, intentant implementar ACP’s a totes les persones ateses, tenint en compte els seus interessos i anhels.

 

No sembla pas fàcil!

No. Però procurem fer-ho. I aquestes petites accions són grans injeccions d’oxigen per les persones que atenem, n’estic segur. Pensa que hem aconseguit formalitzar convenis de voluntariat amb residències canines, centres de jardineria, amb la xarxa de centres cívics, etc. A més, a nivell intern, hem delegat tasques i responsabilitats de caire administratiu a persones ateses. Properament, firmarem un conveni amb una empresa de transports perquè una persona atesa pugui realitzar una de les seves il·lusions que és anar en un camió.

 

“Aquestes petites accions són grans injeccions d’oxigen per les persones que atenem”

 

Voldria aclarir, però, que en cap cas aquestes accions estan dirigides a fins productius. Totes  tenen l’objectiu que les persones se sentin realitzades. Certament, en ocasions ens veiem apel·lats a extralimitar-nos en les nostres tasques, estirar de xarxa social. Però els fruits de la implicació de tothom qui els envolta són molt positius. Per tant, el repte de futur és continuar amb aquesta línia i, paral·lelament, buscar un recurs que s’adapti a les persones ateses que s’estan envellint. La realitat és aquesta. Haurem de reinventar-nos i adaptar el servei per les persones que s’estan fent grans.

 

Realment, l’envelliment d’aquetes persones és un repte per part de tots… El futur se’ns abraona…

Sí, i per part nostre, el que ens queda és proporcionar-los accions centrades en les persones que siguin més lúdiques, més flexibles, més adaptades i dotades d’acompanyaments, si cal, per tal de donar una bona qualitat de vida i benestar a les persones ateses.

Continuem!

Des del SOI, una altra tasca és aquesta que els proporciona Embalatges Carbonell

 

I per molts anys, Albert. Moltes gràcies a tu i a totes les persones del SOI i l’STO  pel vostre esperit i la vostra feina.

 

Voleu saber-ne més del Centre Ocupacional de la Fundació Astres a Girona? Aquí hi vam dedicar un article.

 

, , , ,

Ball al so de l’himne del dia de la Terra

Ens escriuren de del Centre residencial La Duna (Fundació Astres) per explicar-nos que els seus  usuaris i usuàries han  mostrat el seu suport a la vaga mundial pel clima, tot adherint-se a les mobilitzacions que es van convocar  convocar a Deltebre.


“Hem contribuït en aquesta onada reivindicativa en la participació de diferents actes”

El passat dijous participàvem en un col·loqui a Ràdio Delta, la ràdio de Deltebre, on animàvem a la ciutadania ebrenca a la mobilització i els convocàvem a la concentració que s’havia organitzat a Deltebre davant la realitat d’emergència climàtica i per defensar, en especial, lo nostre Delta. La concentració es va realitzar al Pont Lo Passador, una icona emblemàtica del terreno.

Usuaris i ususàries de La Duna participant de la concentració al pont Lo Passador

Allà van utilitzar la cançó Mama Tierra de Macaco, al so de MOVING, que pretén sensibilitzar-nos en el respecte i la cura del planeta en què vivim.

A la Duna anem més enllà i hem decidit que per continuar en la conscienciació davant l’emergència climàtica, aquest dijous 3 d’octubre serà un dia sense l’ús de vehicles al centre.

Us hi  animem!

Participant al col·loqui de Ràdio Delta en ocasió del dia del Clima

Voleu saber més de la Duna? Llegiu aquest article que els vam dedicar

 

, , , ,

Primer Iftar popular de Palafrugell

Ens escriuen des del pis Tallamar (Fundació Resilis) de Palafrugell per explicar-nos la seva participació en el primer Iftar popular de la localitat. Molt més que una mostra de la cultura àrab! Llegiu les nostres companyes, elles ho expliquen a continuació:


“El grup de Referents per la convivència està format per persones voluntàries amb el propòsit que, des de la pròpia ciutadania, es treballi per arribar a nivells més elevats de convivència al municipi”

En primer pla, la Fàtima Dkoiuak, educadora del pis Tallamar i una de les organitzadores de l’acte

El dia 30 de maig el Pis Tallamar va col·laborar a la celebració del Primer Iftar popular de Palafrugell. Un esdeveniment organitzat per algunes de les membres del grup de Referents per la Convivència de Palafrugell, amb la col·laboració de totes les associacions musulmanes, comerços de la vila, desenes de particulars, entre d’elles el Pis Tallamar, i l’Àrea de Benestar Social i Ciutadania de l’Ajuntament.

El grup de Referents per la convivència està format per persones voluntàries amb el propòsit que, des de la pròpia ciutadania, es treballi per arribar a nivells més elevats de convivència al municipi, creant més espais de trobada, de relació i contacte per tal de treballar tots i totes junts contra les injustícies.

“El Ramadà, novè mes del calendari lunar musulmà, consisteix en mantenir el dejuni des de l’alba fins la posta de sol”

Una de les Referents i també educadora  del Pis Tallamar –Fàtima Dkiouak- ens explica: “el nostre propòsit ha estat que, mitjançant la interculturalitat, es doni a conèixer l’Iftar per ser un fet tant significatiu per la comunitat musulmana durant el mes de Ramadà, a més, vam voler que es mostrés part de la cultura àrab mitjançant la gastronomia tradicional marroquina, taller de henna i cal·ligrafia. Durant l’acte de presentació el que hem volgut transmetre és que Palafrugell es vol diversa però com un únic poble i que entre tots i totes lluitem contra qualsevol discurs d’odi!, perquè al final allò important no és d’on vens o com ets, sinó cap a on vas. I el dia 30 de maig, amb la participació de més de 400 persones, vam demostrar que som molts i moltes que anem en la mateixa direcció en voler fer un poble que convisqui, un poble on tots hi tinguem lloc”

El Ramadà, novè mes del calendari lunar musulmà, consisteix en mantenir el dejuni des de l’alba fins la posta de sol que és quan es dur a terme l’Iftar, que tracta del sopar del trencament del dejuni. És un mes beneït pels musulmans i musulmanes i que simbolitza la disciplina, l’autocontrol i la solidaritat.

Per tal de que el sopar es fes efectiu, durant l’esdeveniment va haver-hi una gran col·laboració comunitària, on no van faltar els joves del Pis Tallamar. Els joves  juntament amb la Directora del Pis, van participar en el muntatge de taules, de preparació de safates,  i servei del sopar a les persones assistents. Una gran oportunitat per donar-se a conèixer als veïns i veïnes del municipi i on aquests els han rebut amb molt d’agraïment i felicitacions per la feina feta.

Un esdeveniment al qual van assistir més de 400 persones, entre d’elles polítics del municipi com ara la Regidora, en funcions de Benestar Social, Roser Massaguer; la Directora del Servei Territorial de Treball, Afers Socials i Famílies a Girona, Marta Casacuberta; el Tècnic referent a Girona de la Secretaria ‘Igualtat, Migracions i Ciutadania, Pere Cortada, entre d’altres.

“Durant l’esdeveniment va haver-hi una gran col·laboració comunitària, on no van faltar els joves del Pis Tallamar”.

La Directora del Pis Tallamar –Coral Gallardo- va participar com a voluntària a títol personal i com a referent dels joves. Ens explica el següent: “aquest Iftar ha suposat  una gran oportunitat per poder participar en una activitat juntament amb altres entitats del municipi de  Palafrugell,  que tan bé ens han acollit. La col·laboració dels joves del Pis ha estat excel·lent i els ha suposat una possibilitat per donar-se a conèixer, mostrant les competències tan positives que tenen. Les valoracions rebudes permeten potenciar la seva participació en futurs esdeveniments.”

A continuació es plasmen algunes de les opinions dels joves del Pis Tallamar que hi van col·laborar, així com, d’alguns dels educadors que van assistir i van viure la celebració:

“Em va sorprendre la multitud de persones reunides de diferents cultures i com la cultura autòctona s’animava a fer-se Henna a les mans, donant valor a l’art i cultura marroquina. També em va sobtar la gran participació de joventut servint a les taules, estant atents al que els assistents requerien. Penso que d’aquesta forma es fomenten uns valors molt positius a les noves generacions com són la generositat, la igualtat i  el respecte de la diferència. Penso que aquest sopar popular representa un dels petits/grans actes que fomenten la pau entre les persones de diferents països i  un model del que podria arribar a ser la societat si tots poséssim un granet de sorra, des d’actituds de comprensió i tolerància. Per mi va ser bonic viure això en primera persona i encara més veure com els joves del pis mostraven una actitud de servei i col·laboració perquè l’esdeveniment funcionés. Per a mi aquest és el camí que hauríem de seguir com a éssers humans perquè aquest món deixi de ser un món de lluita, por i poder, per convertir-se en un món on poder conviure en pau sense renunciar a qui som. Al final, la coneixença és la que ajuda a perdre la por a allò diferent.” –opinió de l’educadora Estefania Ruano.

“Un día genial porque trabajamos juntos y mucha gente quería ayudar.”-opinió de l’MB

“Lo que más me llamó la atención fue el “COMPARTIR”. Ver personas de diferentes culturas juntas que conocieran la nuestra.”-opinió de l’MO