Del 31 de maig al 8 de juny: Setmana de l’Acolliment

 

L’acolliment familiar és un gest desinteressat que ofereix a les famílies la possibilitat d’acollir un infant que, per circumstàncies familiars i per un temps determinat, necessita trobar un nou entorn on rebre l’estimació, la
tendresa, la comprensió, l’atenció i la dedicació que es mereix.

Actualment, ja són 700 les famílies acollidores a Catalunya, però encara en necessitem moltes més,
especialment per a grups de germans o infants amb malalties greus i diversitat funcional.

Del 31 de maig al 8 de juny s’organitza la Setmana de l’Acolliment Familiar a Catalunya, amb activitats de promoció i difusió en una vintena de municipis, per tal de trobar famílies que estiguin disposades a fer un lloc a casa seva per a aquests infants.

Estem convençuts que la teva en pot ser una d’elles.

Fem gran l’acolliment!

 

Aquí la programació de totes les activitats que es faran duran aquesta setmana en les que hi participen les companyes de Fundació Infància i Família.

Teatre per Sant Jordi, La Duna 2019

Des de La Duna ens fan arribar aquestes paraules per explicar-nos una jornada molt especial i profitosa entorn del teatre


 

Després de grans esforços i molts assajos el grup de Teatre La Duna i l’escola Riumar  han pogut representar en diferents públics l’obra “La llegenda del cavaller, el drac i la princesa”. Una versió original i divertida per celebrar el dia de Sant Jordi i animar a grans i petits a la lectura.

Estem molt satisfets i orgullosos ja que representar no és tasca fàcil i amb menys d’un mes s’ha representat en cinc espais diferents; principalment en col·legis, casals i per últim i no menys important a l’auditori Felip Pedrell, icona d’espai cultural de Terres de l’Ebre.

Per celebrar el dia també vàrem dissenyar roses de paper amb diferents colors, xapes i miralls de butxaca representatius de la llegenda. Com cada any, durant setmanes preparem tot el material. Aquest any les roses han estat amb filtre de cafè que hem pintat amb colors diferents: grocs, vermells, blaus, morats… la venta al poble ha estat de nou, un èxit! Inclús diferents veïns del poble ens han trucat a oficines per assegurar-se que li guardàvem.

Els diners recollits els invertirem de ben segur amb un dia lúdic i és que estem fent estalvi per anar-nos-en de colònies i passar dos dies i una nit fora!

 

, ,

El jurat dels premis d’Acció Social Mercè Bañeras i Maria Figueras es reuneix per deliberar

Avui, 11 d’abril, ha tingut lloc a la seu de Plataforma Educativa a Girona la reunió del jurat dels premis d’acció social que l’entitat organitza cada any.

El jurat, format per professionals i persones que han dedicat la seva trajectòria a l’acció social des de diversos àmbits, ha escollit ja entre els 87 candidats que opten als premis d’enguany (77 projectes entre les categories d’innovació i emprenedoria social i 10 candidatures individuals a corresponsabilitat ciutadana)

El jurat està format enguany per Anna Sunyer, presidenta de la Fundació Plataforma Educativa; Mariàngels Oliveras emprenedora social i cofundadora d’Astrid-21; Jordi Bach, l’anterior guanyador dels premis en categoria de corresponsabilitat ciutadana i Marc Vilahur, director de Fundació Emys. La companya del departament de comunicació, Mar Bosch, n’ha estat la secretària sense vot.


Voleu saber quins seran els projectes guanyadors d’enguany? Us emplacem a saber durant l’acte d’entrega de premis que se celebrarà al CaixaFòrum de Girona el proper 23 d’abril a les 12h.

, ,

La nostra comissió d’igualtat elabora una guia d’ús no sexista del llenguatge i la comunicació

Parlem amb la Mireia Medina, la tècnica d’igualtat de Plataforma Educativa que, sumant esforços amb la comissió d’Igualtat de les entitats de la xarxa, ha portat la batuta en la redacció d’aquesta guia, dedicada a posar atenció en la manera de parlar que tenim quan treballem. I és que, sense adonar-nos-en moltes vegades fem un ús sexista del llenguatge.

Per això, seguint la voluntat de les nostres entitats de fer més bé cada dia la nostra feina, s’ha elaborat aquest document. Ens ho explicarà millor la Mireia:

 


És necessari tenir una guia per parlar correctament? 

Des del moment en què fem servir un llenguatge no inclusiu, sí. En català i en qualsevol altra llengua, tenim un gran ventall de paraules quan volem expressar una mateixa idea. Per tant, no podem dir que la llengua, per si sola, ens marqui a fer servir una o altra manera d’expressar-nos, sinó que nosaltres ens adaptem a diferents situacions, registres, audiències. En aquesta guia que us presentem, posem en èmfasi concretament el llenguatge no sexista, però el llenguatge inclusiu va molt més enllà de qüestions de gènere.

 

És transversal…

Sí. El llenguatge inclusiu, aquesta transversalitat que li és pròpia, pretén un compromís contra altres eixos d’opressió, com la xenofòbia, el capacitisme (fer prevaldre unes capacitats sobre unes altres, menystenint-les) o la homofòbia. La guia sorgeix d’una necessitat: l’anàlisi de la descripció dels llocs de treball que tenim.

el llenguatge inclusiu va molt més enllà de qüestions de gènere.

I parlant de llenguatge no sexista, com heu trobat la nostra manera d’expressar-nos, a nivell corporatiu? 

En general complíem amb els criteris d’adequació a la no discriminació i la inclusió, però hi havia casos concrets que es feien servir paraules que no eren del tot inclusives.

Com per exemple?

Em ve al cap, “netejadora”,  “cuinera”, “psicòloga”… Hi havia una sexualització alhora de referir-nos a la descripció d’aquest lloc de treball. Si pengem una oferta de treball anunciant que busquem “cuinera”, “cambrera de cambra” estem fent un ús esbiaixat del llenguatge…

Deixem fora els homes i, a més, sembla suposar que aquesta tasca només la puguin desenvolupar dones, oi?

Exactament.

La guia sorgeix d’una necessitat: l’anàlisi de la descripció dels llocs de treball que tenim.

I com es va detectar aquesta necessitat?

A través del Pla d’Igualtat, que marca unes accions a seguir. I les encarades a llenguatge i comunicació ens feien parar atenció en aspectes com aquests. A partir d’aquí vam dir: “quina seria l’estratègia per aconseguir millorar-ho?” I llavors vam decidir crear una guia de llenguatge inclusiu a patir de diferents guies existents, adaptant-ho a la nostra realitat. I aquí la teniu. Us la podeu descarregar en aquest enllaç.

 

 

 

 

També hem elaborat un material de sobretaula que els treballadors i treballadores de Plataforma Educativa es podran descarregar  i que servirà per tenir present els continguts que hem desplegat a la guia de llenguatge no sexista.

, , , , ,

La facultat d’infermeria acull la presentació dels projectes oberts a estudiants en pràctiques

Recordeu la Neus Albesa? La vam entrevistar fa un parell de setmanes, en relació al projecte Infància en Risc: Prevenció de la malnutrició infantil a Guatemala perquè ella va fer-hi les pràctiques d’infermeria durant aquest any.

Acompanyada de la directora de la Fundació Utopia, Raquel Sabater, i de l’organització amb el poble Saharaui, ACAPS, van presentar aquest dimecres 27 a la facultat d’infermeria, els projectes que accepten estudiants de pràctiques durant el 2019.

La sala d’actes de la Facultat estava plena de joves estudiants d’infermeria i medicina!

Fer pràctiques a un projecte a l’estranger és una possibilitat que els estudiants de grau, sensibilitzats amb la cooperació internacional, poden trobar interessant. Les places, però, són poques. La Fundació Utopia i la Fundació Plataforma posa anualment entre 4 i 5 espais de pràctiques a la disposició dels estudiants d’infermeria, educació i treball social i fa el seu seguiment i tutorització.

, ,

Les arpilleres del Punt Òmnia Bon Pastor de Figueres i molt més…

Parlem amb la Mònica Bertran, dinamitzadora del Punt Òmnia Bon Pastor de Figueres

La Mònica Bertran és la persona responsable del Punt Òmnia Bon Pastor de Figueres. Amb ella parlarem de l’activitat que es desenvolupa a aquest recurs però des d’una vessant personal. Per això hem volgut saber una mica més d’ella. Ens explica que dels 14 al 38 anys la seva vida professional ha estat vinculada al món del teatre. Com actriu, acròbata, trapezista, regidora, productora, realitzant vestuari, etc. Ha fet bolos a Catalunya i a Espanya; en companyies pròpies i alienes; a Barcelona i a Madrid; amb formacions i mestres diversos; fent teatre per a adults i infantil; de carrer, en sales i festivals; ha narrat de contes i animacions…Tenim una dona de teatre, activa i polifacètica dinamitzant el Punt Òmnia!

 

 


I de què t’ha servit aquesta dilatada experiència en el món del teatre, aplicada a l’acció social?

Aquests anys de professió teatral m’han permès desenvolupar competències com ara les d’actuar amb altres i sola, aptituds per a l’escolta activa, per a posar-me en el lloc de l’altre, tècniques vocals i de teatre, bona memòria, concentració, coneixement del propi cos i de la seva expressivitat, bona forma física, treball en equip, capaç d’encaixar crítiques i rebuig, de respectar a persones de tots els orígens, de treballar sota pressió i dates límits, compromís, creativitat, flexibilitat, entrega, habilitats per a la investigació, comunicatives, interpersonals, socials, perseverant i resolutiva. Així com també, coneixements tècnics, gestió i organització, difusió, entre altres.

Però tot i que la vida de la faràndula és divertida també és dura i inestable. Sempre cal anar fent altres feines de subsistència per anar tirant. La majoria de les feines que vaig desenvolupar, quasi sempre, estaven vinculades amb el tercer sector. Treballant com a auxiliar d’educadora social amb persones amb discapacitat, de monitora del lleure, etc. Així que, quan era a punt de fer els 40 anys, em vaig posar a estudiar. Primer l’accés a la universitat per majors de 25 anys i, després, el Grau d’Educació Social a la UNED. La formació acadèmica em va permetre sumar noves competències: diagnosis, identificació i avaluació de necessitats, problemes i circumstàncies, metodologia, presa de decisions, negociació, priorització de les tasques a realitzar, millorar la comunicació escrita, informàtica, coneixement de recursos disponibles, aptituds per a gestionar el temps,  habilitats per a l’administració, actuar amb rapidesa  i amb calma, resolució de conflictes, resiliència, obertura,  actitud positiva, capacitat per a afrontar les exigències emocionals i intel·lectuals del treball, de tractar amb persones difícils o demandants, de valorar a les persones i analitzar la informació que donen, objectivitat, paciència i responsabilitat.

 

No és poca cosa! I quan néixer el teu vincle amb Plataforma Educativa?

Va ser nou anys més tard, un cop acabada la carrera, i després de fer unes quantes feines en l’àmbit socioeducatiu, que vaig entrar a formar part de la plantilla Resilis. Allà hi feia d’Educadora Social al Centre Obert de Celrà. I va ser llavors que l’Eva, l’anterior dinamitzadora del Punt Òmnia Bon Pastor i, amb la qual havia coincidit treballant un estiu a Ksameu, em va trucar per avisar-me de la plaça que deixava lliure. Des del febrer de 2018  en sóc la nova dinamitzadora. I ara, després de passar per un ventall de feines faranduleres i socioeducatives, el fet d’estar com a dinamitzadora del Punt Òmnia Bon Pastor de Figueres em permet desenvolupar totes les competències adquirides, de manera molt enriquidora, en aquesta tasca vocacional, d’aprendre compartint i intercanviant coneixements.

 

Mònica, parla’ns del punt Òmnia del Bon Pastor de Figueres. Què és un Punt Òmnia? Quina tasca s’hi desenvolupa?

El Programa Òmnia neix l’any 1999 a partir d’una iniciativa del Departament de Benestar i Família i del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació i la Comunicació amb l’objectiu d’afavorir l’accés de la població a la societat de la informació i la comunicació, per no provocar en els col·lectius més vulnerables una nova forma d’exclusió social, anomenada escletxa digital. L’accés dels usuaris a aquest programa és universal i gratuït. Actualment hi ha 116 Punts Òmnia repartits per tot el territori català. Els Punts Òmnia treballen a partir de tres eixos d’intervenció: la ocupabilitat, potenciant la inserció laboral de les persones en risc d’exclusió social; l’acció comunitària, afavorint el treball en xarxa amb les entitats socials i educatives i altres serveis del territori; i l’aprenentatge que garanteix que les usuàries obtinguin  una formació en Tecnologies de la Informació i la Comunicació així com en altres camps, fins i tot en l’adquisició de competències socials.

La gestió dels Punts Òmnia es concedeix per part de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària a entitats sense ànims de lucre, ajuntaments, consells comarcals i a centres penitenciaris. En aquest cas, el Punt Òmnia Bon Pastor Figueres està gestionat per Plataforma Educativa, més concretament per la Fundació Resilis que, actualment, està traspassant la gestió dels Punts Òmnia de Girona a la Fundació Gentis.

Per mi, el Punt Òmnia Bon Pastor de Figueres és un espai, un equipament, un recurs on els usuaris, no només aprenen què són, com funcionen les Tecnologies de la Informació i la Comunicació i, com aquest aprenentatge pot millorar i enriquir el seu dia a dia, sinó que també, els permet aprendre, compartir, intercanviar coneixements, experiències i trossets de vida, preocupacions, desitjos, soledats i rialles.

 

D’on va sortir la idea de fer el blog Arpilleres?

D’entre les usuàries del Punt Òmnia Bon Pastor de Figueres hi ha un grup de dones que són molt aficionades a la creativitat a puntades, al fil i a l’agulla, a tenir les mans actives i creatives omplint de caliu els racons que conformen els seus paisatges quotidians.

I aprofitant aquesta afició compartida vam decidir crear un nou espai-curs dins del Punt Òmnia anomenat Blog i Arpilleres. Però és clar, calia vincular la creativitat a puntades amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació i és per això que vam pensar que la millor manera era crear un blog on poder anar mostrant tan el procés de creació de les Arpilleres com el resultat i les mostres del nostre treball.

 

Com són les usuàries del servei, quines inquietuds tenen… hi ha un perfil comú o et trobes amb varietat de persones amb el punt comú d’aquests interessos? 

La diversitat de dones que formen el grup de participants del curs Blog i Arpilleres, tenen en comú la inquietud creativa i artesanal realitzada amb materials tèxtils: robes, agulles, fils, botons, llanes, etc. N’hi ha que en saben més i n’hi ha que tenen moltes ganes d’aprendre. I unes a les altres s’ajuden, s’ensenyen, comparteixen, tot creant una petita família d’arpilleristes al Punt Òmnia Bon Pastor Figueres.

 

I per cert: què és una arpillera?

Arpillera és el nom amb que es coneix a la peça tèxtil gruixuda i aspra fabricada amb diversos tipus de estopa (de cànem o de jute), que sol utilitzar-se com a element cobertor, i en la fabricació de sacs i peces d’embalatge. Aquest teixit s’utilitza per a la confecció d’objectes tant variats com cortines, estovalles, entapissats, etc.

Les arpilleres són una manifestació d’artesania comunitària sorgida durant la dictadura militar de Xile. Aquests brodats eren realitzats per grups de dones —les arpilleristes— que plasmaven en les seves obres, a manera de comunicació i denúncia, la cerca dels seus familiars detinguts desapareguts i altres temàtiques socials durant la dictadura d’Augusto Pinochet.

Les Arpilleres són il·lustracions tèxtils de manifestació, comunicació i/o denuncia que expliquen els neguits, les preocupacions o els dolors compartits i/o individuals  i que, permeten a les arpilleristes deixar anar, a cada puntada, el verí de les ferides de l’ànima.

 

La temàtica escollida ha estat l’assetjament escolar: per què?

Van ser les pròpies usuàries les que van decidir expressar la seva preocupació per l’assetjament escolar ja que massa sovint en son testimonis en les escoles dels seus néts. Vam treballar a partir d’experiències recollides i tractades en diversos documents com els que ofereixen les següents  pàgines web:

Les Arpilleres resultants han estat impactants i tendres alhora. N’estem molt orgulloses i contentes.

 

Què esteu fent en aquest moment/pròximament? 

En aquests moments aquest espai de creativitat a puntades que és el curs Blog i Arpilleres bull d’activitat. Estem fent mandales brodats, ninots de ganxet i altres meravelles. Però, pel que fa a les Arpilleres d’aquest trimestre en curs, el tema escollit és: el Dia Internacional de la Dona Treballadora i ens fa especial il·lusió. Ja comencen a tenir forma i estan quedant molt i molt boniques. La 2a  Mostra de Blog i Arpilleres, segurament serà l’11 d’abril. Ja us n’informarem!

 

Punt Òmnia Bon Pastor de Figueres

 

, , , , , ,

Entrevista a l’Anna Navio, practicant a Montevideo

“Esperava aquesta realitat però no és el mateix viure-la  que saber què hi ha”

 

Hem parlat amb l’Anna Navio, practicant a través de Fundació Utopia a Montevideo, l’Uruguai. L’Anna és de Ripoll, té 21 anys i està cursant l’últim any del grau de Treball Social a la Universitat de Girona. També és monitora de lleure i vetlladora escolar.

“Sempre he treballat amb infants i adolescents, de fet és la meva passió” –ens explica.” Tot i així, sempre he tingut inquietud pel que fa a la societat i, sobretot, per les persones més vulnerables”.

És per això que va decidir fer aquesta carrera i sempre que està a les seves mans fa aportacions socials (aquells petits grans de sorra que fan grans les platges) per lluitar per la millora de la societat.

 


Les companyes de Fundació Utopia ens parlen, orgulloses, de les practicants que fan una tasca tan valuosa lluny de casa. Una d’aquestes estudiants ets tu. Explica’ns en què consisteix el projecte que estàs duent a terme.

Actualment estic realitzant les meves pràctiques a Montevideo, a l’Uruguay, més concretament a una associació dedicada a infants i adolescents amb risc social, anomenada La Barca, que és la contrapart de Fundació Utopia al territori. Abans que res, vull dir que em sento afortunada d’estar treballant amb els dos àmbits dels quals tinc vocació: l’àmbit social i els infants i adolescents.

En aquesta associació estic treballant amb dos projectes: D’una banda, el d’intervenció amb famílies i per l’altra el del procés d’autonomia amb joves. El primer es tracta d’un acompanyament i vinculació familiar de forma econòmica, social i emocional i el segon, treballa amb adolescents i amb el seu procés d’autonomia i això suposa un acompanyament a través de la gestió que fan de l’econòmica, les seves relacions socials, la seva educació i enfocament laboral i emocional.

És un acompanyament transversal, vaja. I quant de temps hi estaràs?

Estaré treballant amb aquesta associació (La Barca) durant tres mesos, que és el període de les pràctiques corresponents als meus estudis.

Des de la teva arribada, t’has incorporat a un equip de treball, a un engranatge que ja funcionava…

Sí. L’engranatge és l’equip de l’associació La Barca, és a dir, els meus companys/es de feina han estat educadors i treballadors socials i també hi havia una psicòloga i una professora que tenen rols més específics.

Cada un dels usuaris té assignat un educador/a o treballador/a social referent. Jo m’he afegit a dos casos de cadascun dels projectes i acompanyo al referent de cada un dels usuaris en totes les intervencions i accions.

I com són els perfils de les persones que s’atenen des de l’associació?

El tipus d’usuari que atenc són persones en risc: infants i adolescents que han estat vivint un període de la seva vida en “hogares” i en aquest moment en surten i són derivats a la l’associació. Per tant, en el cas del projecte de família, per exemple, és molt important treballar la vinculació familiar, ja que pot ser que l’infant es retrobi amb la família d’origen o bé que sigui una “família amiga”. En el cas dels adolescents és un treball molt decisiu també ja que han d’aprendre a autogestionar la seva vida: els acompanyem en el camí de fer-se grans.

“En el cas dels adolescents és un treball molt decisiu també ja que han d’aprendre a autogestionar la seva vida: els acompanyem en el camí de fer-se grans”.

Com veus l’estat del jovent a l’Uruguai?

Complicat. Molt complicat… És un context amb violència i molta pobresa, gens bons acompanyants ni pel jovent ni per ningú. Molts dels joves treballen amb xarxes de tracta de persones o amb màfies de drogues, per poder sobreviure. Sincerament, sí que esperava aquesta realitat però no és el mateix viure-la d’aprop que saber el què hi ha. És molt dur veure la vida dels joves que estant en risc d’aquí, la majoria pateixen violència de tot tipus, física, psicológica, sexual…I és una tasca complexa la que s’ha de fer per a que puguin tenir una vida autònoma, sana i feliç.

Ells hi tenen molt a dir, però l’entorn és advers… Potser no ens en fem prou a l’idea…

Exactament. Abans de venir vaig parlar amb les noies que van fer la pràctica l’any passat i per això ja sabia del cert la realitat a la que anava, però com ja he dit, quan ho vius en persona és brutal. Penso que em serà del tot útil, com a estudiant i com a persona, ja que toco temes molt diversos en cada cas i professionalment m’estic omplint de coneixements que em serviràn en el futur.

I parlant de futur…què els diries als practicants que l’any vinent viuran una experiència semblant a la teva?

Als practicants del futur els hi diria que els recomano fer-ho si tenen vocació i passió ja que és una experiència impressionant i molt gratificant. També que és una feina molt dura emocionalment però aprèns i fas un creixement personal i professional gegant. Gegant.

“És una tasca complexa la que s’ha de fer per a que puguin tenir una vida autònoma, sana i feliç”

M’agradaria afegir que treballar amb persones és una feina extraordinaria però treballar amb persones d’aquesta realitat ho és encara més. És com una barreja d’emocions diverses; entusiasme, felicitat, tristesa i impotència que et fa obrir el cor. Des del meu punt de vista, estic molt contenta d’haver pogut fer una aportació, per petita que sigui, a la vida d’aquests infants i adolescents, perquè és tan cert com dur saber que per ells tot acompanyament i ajuda els pot canviar la vida.

Per a mi, està ha estat una gran experiència i la tornaria a fer-ho si en tingués oportunitat, perquè aquí valores més la feina que fas i, per impotent que sigui saber que no pots fer res eminentment decisiu per canviar aquesta la vida de tots i totes, jo sé que estic fent tot el possible per canviar petites coses d’algunes persones que he conegut aquí. A l’Uruguai he après que no podem fer-ho tot ni ajudar a tothom, però sí que podem donar-ho tot de nosaltres en la mesura que ens sigui possible.

 

 

, ,

La Reinserció, Feina de Tots

Les companyes de Fundació Gentis ens envien aquest contingut per parlar-nos de la jornada “La Reinserció, Feina de Tots” que va tenir lloc a Barcelona el 30 de novembre


El passat 30 de novembre, va tenir lloc al CaixaForum de Barcelona, la jornada “La Reinserció, Feina de Tots”.

El programa Reincorpora de “la Caixa”, ofereix a persones privades de llibertat l’oportunitat de construir un futur diferent i plenament integrat en la societat a través d’itineraris personalitzats.

Fundació Gentis porta a terme el programa des de la seva creació ara fa 7 anys gràcies al suport de Fundació Bancària “la Caixa” i en coordinació amb el CIRE (Centre d’Iniciatives per a la Reinserció) del Departament de Justícia. La tècnica d’inserció de Gentis atén a persones derivades pel CIRE en la fase final de les seves condemnes amb l’objectiu de millorar la seva ocupabilitat.

En un dels punts del programa de la jornada, Fundació Gentis amb les restants 20 entitats que porten a terme el programa Reincorpora de Fundació Bancària “la Caixa”, va rebre un reconeixement de la mà de la consellera de Justícia, Ester Capella, i del director General de la Fundació Bancària “la Caixa”.

També en el marc de la jornada, vam poder escoltar la conferència del Sr. Grant Duwe, responsable del sistema de presons de l’estat de Minessota que va exposar els diferents programes que desenvolupen i  l’impacte i/o retorn que tenen aquestes mesures en la societat.

Les aportacions del mateix participant del programa Reincorpora van posar en evidència la importància de la voluntat de canvi que han de tenir les persones per poder iniciar un veritable procés de reinserció

A més vam poder reflexionar sobre la reinserció de les persones privades de llibertat gràcies a la taula rodona composada per personal de RRHH d’una empresa col·laboradora del programa Reincorpora, d’un participant del programa, d’una entitat social i d’un acadèmic de la Universitat de Barcelona.

Les aportacions del mateix participant del programa Reincorpora van posar en evidència la importància de la voluntat de canvi que han de tenir les persones per poder iniciar un veritable procés de reinserció, així com la importància de participar dels programes existents que ofereixen eines i recursos per millorar les competències de base,  tècniques i transversals necessàries per incorporar-se de nou al món laboral.

, , ,

Tirant pel dret per a una condició humana més justa

Les companyes de Fundació Utopia BsF ens expliquen com va anar el concert solidari del passat dia 15 de desembre a la Mirona, organitzat per celebrar el 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans


El passat 15 de desembre  la sala  LaMirona de Salt va acollir el concert solidari que celebrava el 70 aniversari de la Declaració de DD.HH.

Unes 370 persones  vna gaudir de dos concerts dels grups: “Germà Negre” i “Orquestra Maribel”. A més, a la mitja part de l’esdeveniment es va procedir a fer un sorteig de 4 lots, cortesia de diverses entitats del tercer sector, establiments, restauració, etc. on es sortejaven sopars, paneres, tallers, materials de papereria, llibrets, entre altres coses.

Des de la Fundació Utopia-BSF, volem agrair a la Sala la Mirona els serveis prestats, als grups que hi participaren i, en especial, a l’equip tècnic de la Coordinadora d’ONG’s Solidàries i de l’Alt Maresme per fer-ho possible, sense el seu esforç, temps i dedicació no haguera estat possible tant d’èxit. Així mateix, volem fer una menció especial a totes les entitats que van participar en la comissió d’organització i logística.

Enguany, podem afirmar que els drets humans han arribat a un públic molt diferent, ja que als concerts hi van anar persones grans, adults, nens, etc. Entre les persones que hi assistirem hem de remarcar la presència del Regidor de Cooperació de l’Ajuntament de Girona, Cristobal Sànchez.

Així mateix, volem agrair el suport i la col·laboració de Dipsalut, l’Agència Catalana de Cooperació i l’Ajuntament de Girona.