, ,

PErsones agost 2021: Rafel Flos, tècnic de suport de la Fundació Astres

Rafel Flos

Dediquem el PErsones del mes d’agost a en Rafel Flos. És tècnic de suport a l’autonomia de la Fundació Astres.

Rafel Flos

A més, participa en el projecte europeu SMARTS que lidera l’entitat i convida a la resta de persones treballadores de Plataforma Educativa a prendre-hi part.

Mira el vídeo aquí: https://www.youtube.com/watch?v=SJDtMG_Rqo4

, , ,

PEnsem, juliol 2021. Albert Rosa, gerent de la Cooperativa Idària

Albert Rosa
El gerent de la Cooperativa Idària ens explica la importància dels serveis que ofereix la cooperativa en època estival. Perquè tenir cura dels boscos, pot evitar els lamentables incendis que estem patint a Catalunya aquest estiu.
Albert Rosa
 
Llegeix l’article:
 
Ens trobem en plena campanya de prevenció per alt risc d’incendis forestals. Del 15 de juny al 15 de setembre el país activa l’alerta màxima per evitar incendis. Administracions i propietaris de finques aïllades han de tenir màxima cura de la neteja i obertura de les franges perimetrals, de les zones verdes i parcel·les, així com del desbrossat vegetal dels accessos a les urbanitzacions, i el correcte manteniment de camins.
 
I és quan ens trobem davant aquest risc que podem transformar-ho en una oportunitat. La Cooperativa Idària, entitat d’inserció laboral per a persones amb vulnerabilitat, creem oportunitats laborals vinculades amb el bosc i vinculades a la generació de llocs de treball adreçat a les persones més vulnerables el territori. La nostra activitat principal son els serveis forestals, amb una visió integral, i a la generació de productes derivats de l’aprofitament del bosc.
 
Idària, que forma part de la xarxa d’entitats que conformen Plataforma Educativa, esdevé un mecanisme per aportar solucions a la problemàtica de l’atur, i ho fa en col·laboració amb administracions públiques i entitats, arribant d’aquesta manera a les persones amb majors dificultats i més necessitades d’oportunitats d’ocupació.
 
La cooperativa genera anualment una mitjana de 25 oportunitats d’ocupació per a persones que requereixen d’un acompanyament per a la seva posterior inclusió social i laboral. I ho fem creant equips de treball altament especialitzats, gràcies als quals poden obtenir i comercialitzar productes derivats del bosc, ecològics i de proximitat. L’èxit dels projectes es basa en una metodologia que combina l’actualització de les feines tradicionals, la visió integral de l’economia circular, la innovació en l’aprofitament dels recursos naturals i l’acompanyament formatiu i d’inserció.
 
Idària dona resposta a les necessitats del sector forestal més proper, ja siguin empreses, administracions o particulars.. Treballem desde la perspectiva de la sostenibilitat ambiental i social, aplicant solucions que beneficiïn a l’entorn natural, les persones i l’economia.
La millor fórmula per apagar incendis, alhora que donem vida al territori i treball per aquelles persones que més ho necessiten.
 
Cooperativa Idària. Apaguem incendis; donem vida al territori i futur a les persones.
, , ,

PErsones juliol 2021: Montse Martín

Montse Martín
 
Dediquem el PErsones del mes de juliol a una de les patrones de la Fundació Infància i Família.
Montse Martín
 
La Montse Martín, que va ser-ne la fundadora, ens explica els seus inicis en l’acolliment, la situació actual de la fundació i el seu rol com a patrona, entre d’altres.
 
, , , , ,

PErsones juny 2021: Pau LLombart

Pau Llombart

Pau Llombart és un educador social del pis Tallamar de la Fundació Resilis que està participant en el projecte de cooperació “Abriendo puertas al futuro”, juntament amb el director del Centre d’Acollida Oikia, Ferran Capità.

Pau Llombart

En el PErsones d’aquest mes de juny, ens explica l’experiència de les primeres 5 setmanes del projecte.

 

, ,

PErsones maig 2021: Anna Comes i Estela Rodríguez, educadores de la Fundació Astres

Les educadores de la Fundació Astres, Anna Comes i Estela Rodríguez, són les protagonistes del PErsones del mes de maig.


Ens expliquen com ha evolucionat l’entitat des dels seus inicis a Barcelona, quin és el seu dia a dia i els beneficis del treball en parella educativa, entre d’altres.

Podeu veure el vídeo aquí: https://youtu.be/KeWn4ecnVHI

, , ,

Toca seguir defensant la nostra professió i la nostra tasca

Laura Balsells

“Ai mare, com ho farem???!!!”, “Doncs mira, pensava que seria pitjor…”, “Demanaré convalidació a magisteri!”. Són frases que segur moltes de vosaltres heu sentit o heu dit durant el confinament al vostre centre residencial.

Es va fer llarg? Sí. Va ser dur? Sí. Vam fer una feinada i vam demostrar, un cop més, ser grans persones professionals i molt necessàries? Un SÍ en majúscules.

 

Laura Balsells

Tota la situació excepcional viscuda per la COVID-19 ha estat un aprenentatge constant en molts aspectes, però si parlem de l’ensenyament online durant els mesos del confinament, ens hem tret un màster.

Cada centre escolar i cada personal docent va actuar d’una manera diferent: alguns improvisant sobre la marxa, d’altres dedicant una horeta al dia i au, les persones més voluntarioses estant disponibles i atentes a tot allò que necessités l’infant o jove…

L’equip educatiu del CRAE, com n’estic segura que la resta dels equips d’altres serveis residencials, vam haver de posar tota l’organització i programació que sovint no trobàvem de l’altra banda. Ara comença (per fi!) un altre cop l’escolarització presencial, tot i que molt diferent de com la coneixíem. Podríem fer un llarg llistat de les dificultats que ens vam trobar i de les grans mancances del sistema educatiu. Però potser val més la pena centrar-nos en la part positiva, tot allò que vam guanyar.

A tot arreu s’ha sentit i llegit durant aquests mesos la dificultat de les famílies a l’hora de com assumir l’escola online, però no s’ha fet prou visible la realitat viscuda als centres residencials. Una de les nostres grans tasques  és crear un ambient familiar al centre, i durant el confinament ho vam aconseguir. De famílies n’hi ha moltes i de molts tipus, i nosaltres ho som. I més important, hi som. Ens hem de fer més visibles, i els mesos passats ho hem pogut fer en certa manera amb els centres escolars. Han estat freqüents els comentaris dels tutors i tutores escolars on admiraven la feina que havíem fet com a professionals, i ara  ens toca seguir defensant la nostra professió i la nostra tasca.

I si parlem de visibilitat, no podem oblidar els nostres nens, nenes i joves. Han demostrat tantes coses durant aquests mesos que és impossible resumir-ho aquí. Amb l’inici del nou curs escolar, ens tocarà recordar als claustres de cada centre escolar que els nois i noies tenen grans habilitats i capacitats, però que no poden fer-ho sols. L’acompanyament, adaptació i atenció que han tingut al CRAE han de poder tenir continuïtat en certa manera a l’aula.

Començarem el nou curs escolar amb l’esgotament acumulat d’aquests mesos, però sabent, tant els nostres nois i noies com l’equip educatiu, tenim la capacitat de molt més del que ens imaginàvem.

 

Laura Balsells, Direcció CRAE Ball de Cavallets de la Fundació Resilis.

, , ,

25 anys al costat de la infància en risc

Amigos guay en Campclar tope guay” Així començava fa més de 30 anys la meva vinculació amb la infància en risc. De la mà de la Mercè, que em donava a conèixer allò de què els meus pares ja m’havien parlat: “Regina, per què vols anar a missions?  Aquí hi ha un quart món que també ens necessita”.  I va ser així com vaig iniciar el voluntariat a un esplai, posteriorment casal i més endavant centre obert, en un dels barris més desafavorits i amb majors dificultats de Tarragona, d’on jo sóc.

I va ser durant aquests anys de voluntariat que un dia una de les nenes que ateníem va ser enviada a un centre.  I de la infància en risc passava a conèixer el món de la infància tutelada, el món d’aquells infants que a més de tot el que han viscut i patit els toca separar-se de la seva família.  I vaig viure el dilema des de l’altra banda, que serà més perjudicial per aquesta nena, el dia a dia que viu amb la seva família o, malgrat això, l’estar separada d’ella i viure a un centre?  I aquí va ser on vaig pensar que això no ho podria canviar però que mentre hi hagués infants a qui toqués passar per situacions com aquesta jo miraria d’estar al seu costat, i que treballaria per ells.

Pensareu… perquè us explico això? Doncs perquè aquest, 3 de març de 2020, fa 25 anys que vaig iniciar el meu viatge a Maria Reina, 25 anys al costat dels infants que lluiten cada dia amb un conflicte de lleialtats: voler estar amb els seus pares i veure que el que reben de nosaltres, sovint, malgrat els hi agradaria, no els ho poden donar a casa seva.  25 anys de donació i de vocació, perquè és una feina que és molt més que això, i on només des de la vocació pots ser-hi, i ser-hi sempre.

I tenia moltes ganes de compartir-ho amb tots vosaltres. De moments difícils i complicats n’he viscut molts, com tothom, ara però sota un nou paraigües, que aixopluga un gran nombre de serveis i de persones, i on trobes suport i recolzament.  Espero que el dur dia a dia que vivim, tant per la manca de reconeixement professional com les casuístiques cada cop més complexes, no em facin perdre la il·lusió per continuar desenvolupant aquesta tasca, i poder celebrar no els 50 (arribaré abans a la jubilació!) però si uns quants anys més amb tots vosaltres, i sobretot amb tots aquests infants que tant necessiten ser mirats.

No puc acabar sense expressar el meu agraïment als molts i molts infants que he atès durant aquests anys, per tot el que m’han donat, i a tots els companys i companyes amb qui he compartit part d’aquest viatge.

Regina Pastrana
Directora CRAE Maria Reina
Fundació Resilis

, , , , , ,

Capmàs de Nadal i bons desitjos des de La Duna

Ens escriuren els companys i companyes de la Centre Residencial La Duna (projecte de Fundació Astres a Delteble) per explicar-nos un seguit de vivències molt especials que ha tingut lloc a La Duna durant aquestes Festes…


El mes de desembre ha estat un temps d’intensa activitat a La Duna. Com cada any, el mes ha estat divertit i ric en detalls i varietat. Ens han visitat veïns de Deltebre per cantar-nos les aubades de Nadal i també ens hem apropat nosaltres a la comunitat per cantar-les. També hem rebut la visita de diferents partits polítics per felicitar-nos les festes i ens han portat detallets per Nadal.

La Trobada de Famílies a la Duna aquest any ha estat una de les més emotives; hem rebut la visita de l’Erian, corredor de les running series Terres de l’Ebre, que ha volgut homenatjar a en Xavier Sabater, persona atesa de La Duna, entregant-li el seu trofeu i un pòster amb fotografies de totes i cadascuna de les poblacions que el noi ha participat: 9 pobles, 90 quilòmetres.

L’assistència al dinar de Nadal que organitzem tots els anys també va ser tot un èxit; vàrem ser al voltant de cinquanta persones d’entre persones ateses, professionals d’atenció directa i l’equip de cuina del CET. Hem fet cagar el tió, hem cantat nadales i hem menjat neules i torrons.

La nit de cap d’any va estar protagonitzada per una escenografia techno; dj en directe, llums giratòries de discoteca  i cotilló per amenitzar la festa. Després de les dotze campanades, van sonar els brindis i les efusives felicitacions pel nou any. Ha arribat 2020!

Per últim, i no menys important, la matinada de reis, vàrem trobar quantiosos regals a les finestres de les habitacions. A vosaltres us han portat moltes coses els reis?

Des de La Duna us desitgem que aquest any somrigueu, viatgeu i feu més coses de les que us agraden. Que aprengueu de les persones i que aprengueu a equivocar-vos i a aixecar-vos. Que descobriu, creeu, estimeu, enamoreu-vos, somieu… i feu-ho ara, no demà. Recordeu que esteu aquí per a ser FELIÇOS.

 

, , , , , , , ,

Quan arriba la recta final tenim ganes de dir gràcies!

Cap de setmana dedicat als projectes Nahual i Chajinel i als voluntaris i voluntàries que hi participen.

Ja ha arribat el Desembre, això vol dir que estem a la recta final de projectes com el Chajinel i el Nahual. Han estat uns mesos intensos de col·laboració i aprenentage i n’estem segurs que repetirem havent incorporat el millor d’aquestes experiències.

A les imatges podeu veure que ha estat un cap de setmana intens per les integrants dels nostres projectes de cooperació al desenvolupament i el nostre univers constel·lats de persones voluntàries que se sumen a donar suport a la nostra activitat i que fan que l’estança d’aquestes persones i grans professionals sigui encara més profitosa.

Gràcies, Pep, Neus, Javier, Jordi, Susana, Mouna, Christine, Lily… sou tan valuosos!

Gràcies també als finançadors i als col.laboradors que fan possible un aprenentatge mutu com aquest.

Gracias amigas! Gracias amigos!

Els i les participants del projecte Nahual i Chajinel, acompanyades de les persones voluntaries durant la Nit del voluntariat i el comiat que els van fer a Can Moragues

, , , ,

Voluntariat i cooperació, cosins germans

El voluntariat és indispensable en el projecte d’Educació pel Desenvolupament Nahual i pel projecte de Sensibilització i Aprenentatge compartit, Chajinel. Què és, el voluntariat, sinó el parent més directe de la cooperació? ;P

Gràcies als més de 30 voluntaris/es que fan possible unes accions continuades durant gairebé tres mesos.

Cada cop som més les persones implicades, que es mouen per un món més just i la defensa dels drets humans per tothom i a tot arreu. A la imatge, una altra mostra:

La voluntària Belissa Mendez fent d’amfitriona a Barcelona de les participants Nahual i Chajinel 2019