, , ,

PErsones desembre 2021: Jordi Pascual i Pelach

El director general de Plataforma Educativa fa una valoració dels més de 25 anys de l’entitat i fa una reflexió sobre el futur de l’organització i del tercer sector. En el PErsones d’aquest mes, ens explica la importància de les persones pel bon funcionament de l’entitat.

Podeu veure el vídeo aquí: https://youtu.be/Q7c5MnFzQJ0

, , ,

PErsones novembre 2021: Carlos Escribano, coordinador del programa ACOL

Carlos Escribano ha estat el coordinador del programa Treball i Formació per a joves tutelats i extutelats que s’ha portat a terme a Plataforma Educativa. Li dediquem el PErsones d’aquest mes de novembre perquè ens expliqui el programa i l’evolució de les persones que hi han participat.
 
, ,

PEnsem novembre 2021: La Intravisió, per Daniel Fierro

Daniel Fierro; Màster en Drets i Necessitats de la Infància i l’Adolescència i doctor en Psicologia del Desenvolupament i l’Educació; és tècnic de Gestió del Coneixement, Recerca i Desenvolupament a Plataforma Educativa.

LA INTRAVISIÓ

Heu sentit la necessitat de tenir un espai per parlar específicament dels temes que us preocupen de la feina i compartir-los per veure millores reals? De compartir el que sentiu en el dia a dia i reflexionar amb els companys i companyes de treball com gestionar-se millor a nivell professional i el que ens remou en el context laboral?

La intravisió és una metodologia de treball i d’assessorament entre iguals que serveix per millorar la pràctica professional, tant amb persones ateses com a nivell de les interaccions entre integrants d’un equip i fins a nivell personal. La recerca duta a terme sobre aquesta pràctica i de la qual vam publicar els resultats aquest any, ha constatat els múltiples beneficis que ha portat al llarg dels anys comptar amb aquest espai per compartir dubtes, inseguretats, reflexions i situacions viscudes personalment, amb altres companys i companyes, i amb persones a qui atenem.

Els avantatges i les oportunitats que aporta la intravisió abasten des de la reflexió profunda que permet sobre variades inquietuds i temàtiques d’interès relacionades amb la feina, fins a ser un espai per fomentar la cohesió d’equip, empatitzar, cuidar-se mútuament i promoure l’horitzontalitat; passant per l’intercanvi de recursos i oportunitats d’aprenentatge que facilita, poder revisar l’estat dels equips i serveis de manera focalitzada, modificar-ne el funcionament, introduir noves pràctiques, detectar i treballar malestars, malentesos i conflictes, o fins i tot per revisar la filosofia, la claredat i la qualitat del treball dut a terme. Tot plegat, sembla que algunes condicions òptimes de treball només es construeixen interactuant i analitzant les situacions en un espai intravisiu, que permet la introspecció i la comunicació adreçades a aquestes finalitats. Seguint un conjunt de pautes per conduir-lo, tenir-ne seguiment i amb les actituds adequades, la intravisió facilita els beneficis citats, la satisfacció de diverses necessitats dels equips i l’assoliment d’objectius segons les expectatives que els mateixos es plantegin.

Amb la pràctica de la intravisió podem trobar resposta a les preguntes abans plantejades, construint un manera d’interactuar i veure’s que, en conjunt amb altres pràctiques, dona forma al benestar i l’excel·lència dels i les professionals.

Es poden consultar les conclusions de la recerca duta a terme en la publicació: https://www.plataformaeducativa.org/portal/intravisi_analisi_professional/

, , ,

PErsones: Miquel Calm, president del patronat de FASI

ℹ PErsones: Miquel Calm, president del patronat de FASI
 
El persones del mes d’octubre el vam dedicar al president del patronat de FASI, Miquel Calm.
 
Porta vinculat a l’entitat més de 7 anys i en aquest vídeo ens explica quina és la seva tasca dins l’entitat i com veu la vinculació de FASI a Plataforma Educativa.
 
Podeu veure el vídeo aquí: https://youtu.be/ggp9PFOyNjA
, , ,

PEnsem: El rebuig, per Estefania Ruano

Estefania Ruano González;

Educadora social al Pis Assistit Tallamar de la Fundació Resilis. Un pis d’autonomia per joves de 16-18 anys. També aplica l’arteràpia en el servei.

 

Tots hem sentit en alguna vegada el rebuig i coneixem tots els sentiments que aquest genera dins nostre: falta de sentit de pertinença, desvalorització, dolor, angoixa, soledat, incomprensió, etc. El rebuig ataca directament a l’autoestima, a la identitat, a la imatge que tinc de mi, a qui sóc. Com una fletxa, és capaç de travessar totes les capes del meu cos fins a arribar a la part més vulnerable de mi, al meu cor, a la meva essència. Imaginem que aquest rebuig el rep una rosa per ser una rosa; com se sentiria? No pot ser una altra cosa que una rosa, però si de l’entorn rep constantment que està malament ser una rosa, que és estranya, que no té cap utilitat, que té alguna cosa que no està bé i aquesta cosa té a veure amb la seva essència. El seu patiment serà molt gran, ja que intentarà ser d’una forma que no és per adaptar-se a la majoria, per encaixar, per ser mirada, acceptada i valorada. I això és impossible. Socialment no ens han educat a comprendre que no tots som iguals i que això no és dolent. Que no estem sols en aquest camí, que trobarem altres roses, que res en nosaltres està malament i/o no funciona.

La societat que hem creat és una societat d’etiquetes, de fronteres, d’encaixonar tot allò que no comprenem i en comptes de posar la nostra mirada en la felicitat de l’altre i la pròpia, entrem en la comparació, en la competitivitat, en el joc que s’està jugant. Si observem la natura, ens adonarem que els arbres, les flors, les pedres, etc., no tenen la necessitat de comparar-se ni lluitar per ser més que una altra, simplement existeixen. Per tant, em pregunto: en quin moment ens hem oblidat com a éssers humans d’això? I aquí entra la ferida, les ferides que tothom portem dins que ens porten a adoptar tot un seguit de personatges per poder encaixar. Personatges que estan lluny de la nostra veritat, de la nostra essència. Perquè sentir el rebuig és molt dur i tots ho sabem. Malgrat tot, seguim el joc, les regles marcades. A vegades som qui rep el rebuig i en d’altres som qui rebutja. Per què? Tant en un bàndol com en l’altre, hi ha en comú una cosa: la necessitat de tenir reconeixement, de tenir estima per ser qui som, de sentir la mirada d’amor i respecte de l’altre per sentir que existim.

Què passa a l’adolescència? Busquem un camí, un camí de la nostra expressió autèntica i acostuma a ser una etapa difícil perquè anem perduts, perquè no ens diuen; “Escull el camí que tu anheles”. Perquè no estem tenim preparació per afrontar-nos al món, perquè la visió de les nostres famílies o vincles referents és molt important en nosaltres encara que mostrem la nostra indiferència. I en l’adolescència hi ha conflicte, un conflicte intern molt fort de qui vull ser, acomiadar-me del que he rebut i no sóc, no saber qui realment sóc, de rebre el pes de la societat en què visc sobre qui hauria de ser, de la família, de l’entorn proper. L’educació no ens invita a trencar amb els esquemes que ens reprimeixen, al contrari, ens invita a seguir i a ser vàlids per encaixar en el sistema, siguin de la nacionalitat que siguin.

I els MENA (menors estrangers no acompanyats), què són sinó adolescents? Persones que busquen expressar-se en el món, que busquen un camí diferent al marcat, que intenten tirar endavant d’alguna forma quan encara no tenen les estratègies suficients per afrontar-se al món.

La percepció de molts és que s’aprofiten de la societat que els acull. Però hem de tenir en compte que una persona no viatja sola a un altre indret perquè sí, un no marxa lluny de la família perquè sí, hi ha una cerca per poder optar a alguna cosa que es considera que és millor. Aquest jovent ha realitzat un acte de valentia que és seguir el camí que creuen que anhelen i que és millor, malgrat les dificultats i la incertesa. Quants de nosaltres ens hem atrevit a fer aquest pas? Quants de nosaltres com adults, ho hem deixat tot per seguir els nostres anhels? Potser canviant el discurs, canviarem la mirada.

Aquest article és una crida a donar valor a la diferència i a totes les oportunitats que aquesta ens pot oferir si tenim la capacitat d’afrontar la nostra por al rebuig. En aquest moment també ens estarem donant l’oportunitat de ser qui som i de donar suport que l’altre pugui ser qui és.

, ,

PErsones agost 2021: Rafel Flos, tècnic de suport de la Fundació Astres

Rafel Flos

Dediquem el PErsones del mes d’agost a en Rafel Flos. És tècnic de suport a l’autonomia de la Fundació Astres.

Rafel Flos

A més, participa en el projecte europeu SMARTS que lidera l’entitat i convida a la resta de persones treballadores de Plataforma Educativa a prendre-hi part.

Mira el vídeo aquí: https://www.youtube.com/watch?v=SJDtMG_Rqo4

, , ,

PEnsem, juliol 2021. Albert Rosa, gerent de la Cooperativa Idària

Albert Rosa
El gerent de la Cooperativa Idària ens explica la importància dels serveis que ofereix la cooperativa en època estival. Perquè tenir cura dels boscos, pot evitar els lamentables incendis que estem patint a Catalunya aquest estiu.
Albert Rosa
 
Llegeix l’article:
 
Ens trobem en plena campanya de prevenció per alt risc d’incendis forestals. Del 15 de juny al 15 de setembre el país activa l’alerta màxima per evitar incendis. Administracions i propietaris de finques aïllades han de tenir màxima cura de la neteja i obertura de les franges perimetrals, de les zones verdes i parcel·les, així com del desbrossat vegetal dels accessos a les urbanitzacions, i el correcte manteniment de camins.
 
I és quan ens trobem davant aquest risc que podem transformar-ho en una oportunitat. La Cooperativa Idària, entitat d’inserció laboral per a persones amb vulnerabilitat, creem oportunitats laborals vinculades amb el bosc i vinculades a la generació de llocs de treball adreçat a les persones més vulnerables el territori. La nostra activitat principal son els serveis forestals, amb una visió integral, i a la generació de productes derivats de l’aprofitament del bosc.
 
Idària, que forma part de la xarxa d’entitats que conformen Plataforma Educativa, esdevé un mecanisme per aportar solucions a la problemàtica de l’atur, i ho fa en col·laboració amb administracions públiques i entitats, arribant d’aquesta manera a les persones amb majors dificultats i més necessitades d’oportunitats d’ocupació.
 
La cooperativa genera anualment una mitjana de 25 oportunitats d’ocupació per a persones que requereixen d’un acompanyament per a la seva posterior inclusió social i laboral. I ho fem creant equips de treball altament especialitzats, gràcies als quals poden obtenir i comercialitzar productes derivats del bosc, ecològics i de proximitat. L’èxit dels projectes es basa en una metodologia que combina l’actualització de les feines tradicionals, la visió integral de l’economia circular, la innovació en l’aprofitament dels recursos naturals i l’acompanyament formatiu i d’inserció.
 
Idària dona resposta a les necessitats del sector forestal més proper, ja siguin empreses, administracions o particulars.. Treballem desde la perspectiva de la sostenibilitat ambiental i social, aplicant solucions que beneficiïn a l’entorn natural, les persones i l’economia.
La millor fórmula per apagar incendis, alhora que donem vida al territori i treball per aquelles persones que més ho necessiten.
 
Cooperativa Idària. Apaguem incendis; donem vida al territori i futur a les persones.
, , ,

PErsones juliol 2021: Montse Martín

Montse Martín
 
Dediquem el PErsones del mes de juliol a una de les patrones de la Fundació Infància i Família.
Montse Martín
 
La Montse Martín, que va ser-ne la fundadora, ens explica els seus inicis en l’acolliment, la situació actual de la fundació i el seu rol com a patrona, entre d’altres.
 
, , , , ,

PErsones juny 2021: Pau LLombart

Pau Llombart

Pau Llombart és un educador social del pis Tallamar de la Fundació Resilis que està participant en el projecte de cooperació “Abriendo puertas al futuro”, juntament amb el director del Centre d’Acollida Oikia, Ferran Capità.

Pau Llombart

En el PErsones d’aquest mes de juny, ens explica l’experiència de les primeres 5 setmanes del projecte.

 

, ,

PErsones maig 2021: Anna Comes i Estela Rodríguez, educadores de la Fundació Astres

Les educadores de la Fundació Astres, Anna Comes i Estela Rodríguez, són les protagonistes del PErsones del mes de maig.


Ens expliquen com ha evolucionat l’entitat des dels seus inicis a Barcelona, quin és el seu dia a dia i els beneficis del treball en parella educativa, entre d’altres.

Podeu veure el vídeo aquí: https://youtu.be/KeWn4ecnVHI