, , , ,

Plataforma Educativa contra l’assetjament i la violència

cartell no assetjament

Les entitats que formem part de Plataforma Educativa treballem per fomentar la Igualtat d’oportunitats entre homes i dones.

cartell no assetjament

Actualment disposem de diverses eines i recursos per fomentar la perspectiva de gènere a través de:

  • La Comissió d’Igualtat de Plataforma Educativa
  • Els Agents d’Igualtat de les entitats
  • El Pla d’Igualtat de cada una de les entitats
  • El Protocol d’Assetjament de Plataforma Educativa
  • Cartelleria NO a l’Assetjament
  • La Guia de Llenguatge no Sexista

A més a més, hem treballat i desenvolupat diversos projectes en relació amb la igualtat i la no violència a les diferents entitats de Plataforma Educativa per a donar suport i sensibilitzar en aquesta línia que es troben en diversos processos actualment:

  • Subvenció per a la contractació d’un perfil Agent d’Igualtat.
  • Subvenció per al desenvolupament del Pla d’Igualtat.
  • Subvenció per a l’adaptació a lectura fàcil del Protocol d’Assetjament i Plans d’Igualtat.
  • Tallers per a aprofundir en l’equitat de gènere a les entitats del tercer sector.
  • Formació específica en igualtat i perspectiva de gènere per a persones Treballadores.
  • Adaptació de la formació en igualtat i perspectiva de gènere per a tots els perfils.
  • Sensibilització per a la igualtat i contra la violència de gènere.
  • Creació de maleta pedagògica sobre perspectiva de gènere.
  • Subvenció per a l’atenció terapèutica de dones.
  • Licitació per a desenvolupar un servei d’informació i atenció a la dona.

Des de l’equip de persones que conformen la Comissió d’Igualtat seguim treballant per a millorar i ampliar aquestes eines, sensibilitzant en perspectiva de gènere i contra la violència i l’assetjament.

, , ,

Invisibilitat

M’ha dit la meva companya d’oficina, tècnica d’igualtat, que si no em sap greu fer un petit escrit sobre l’equitat de gènere en els nostres projectes de Cooperació al desenvolupament. I, automàticament he pensat…. és igual que parli des de la perspectiva dels projectes al Marroc, a Guatemala o al Senegal… no importa l’espai d’intervenció, perquè la lluita (tristament) és la mateixa, tot i les distàncies culturals que hi pugui haver.
I he volgut titular aquest escrit amb una paraula que em ve al cap cada vegada que treballo amb dones allà on sigui: Invisibilitat.

I a partir d’aquí, de la Invisibilitat intrínseca de tota dona que és alhora professional, dona i cuidadora (no especifico “mare” donat que mares ho som totes d’una manera o altra), es dissenyen les estratègies a cada projecte, per donar-li veu, vot  i accés a qualsevol espai social i comunitari.

Puc començar a exposar els projectes i a estendre’m en el treball en defensa dels drets humans i socials vulnerats a causa d’aquesta invisibilitat. I com des dels equips de treball al territori i aquí a Catalunya, fem mans i mànigues per buscar recursos i treure energia d’on calgui,  per apoderar i fer brillar tantes i tantes persones, que no per invisibles, deixen de ser el 51% de població als seus països…
Però sabent del cert que no hi ha temps ni espai per un anàlisi acurat en un mitjà divulgatiu com aquest, només permeteu-me uns exemples, que sempre és bo saber que darrere les paraules escrites hi ha vides, somriures i mirades.

La … (posa tu el nom que més t’agradi)… té tres infants menors d’edat i un marit. Ella diu que el marit és com si fossin dos o tres infants més, si s’ha de comptabilitzar la feina (invisible) que porta. A part, ella va demostrar ser una noia espavilada i tossuda, i gràcies a l’educació pública del seu país va poder formar-se i és llicenciada. No ha exercit mai la seva professió. Té 40 anys.

Em mira amb nostàlgia i em diu: “Veig créixer els meus fills i filles, i que la meva família està cuidada i feliç, i això em satisfà molt… encara que ningú em pregunti mai si m’hagués agradat exercir la meva professió, si per un sol dia, m’hagués agradat ser jo mateixa” …

No cal que afegeixi res, no?

La … (ja has triat un altre nom?)… va haver de deixar d’anar a l’escola als 11 anys. La seva mare, que no sap llegir ni escriure perquè no va poder anar fins als 6 anys a l’escola, es va posar malalta i ningú es podia fer càrrec de la casa ni dels germans i germanes petites. El pare treballava tot el dia i somriu burleta quan li pregunto si els germans i germanes grans o ell podrien haver donat un cop de mà a les tasques de la llar perquè ella no hagués d’abandonar l’escolarització…

“M’agrada tant participar dels projectes que es realitzen, ara que sóc més gran, m’adono que tinc tant per aprendre! És una llàstima que el meu futur passi per quedar-me al poble i no poder viure el meu somni d’anar a la capital i estudiar… però saps què et dic? Les meves filles ho tindran ben diferent, perquè els demostraré com d’emprenedora i potent pot ser una mare com jo, que puc aixecar el meu negoci i mantenir-lo, perquè haver organitzat casa meva tants anys, m’ha donat eines imprescindibles”

… sense comentaris. Olé tu!

I ara en ve un altre….

La … és llicenciada, professional reconeguda i guanya un sou equiparable als seus col·legues masculins. Viu en una casa preciosa, es cuida molt i té un càrrec molt important al govern del seu país. Va estudiar als Estats Units gràcies a beques i a les possibilitats i l’esforç de la seva família, és una persona influent i amb poder en un país on és estrany que una dona arribi tant lluny.

Té 37 anys.  La felicito i li faig saber la meva admiració per tot el que està fent.

I em mira, una mica trista i la … em diu “He fet tot el que s’havia de fer per arribar a ser una bona professional i tenir un lloc de responsabilitat des del qual es puguin canviar les coses… i saps que hem diuen el meu pare, la meva mare i els i les germanes cada cop que els vaig a veure? Que quan penso tenir fills o filles i un marit que em cuidi, que se’m passarà l’arròs. I aquest és el seu tema preferit a les reunions familiars…”

Res a dir, oi?

Facis el que facis, al no poder arribar a tot com si fossis superwoman, et fa sentir culpable. Trista. Abatuda. Vençuda. Invisible als ulls que et miren.

Doncs no.

Els projectes de cooperació que desenvolupem volen lluitar contra això i cada pas, cada iniciativa, on les noies poden allargar la seva escolarització  gràcies a una bicicleta, on cada dona pot obrir el seu negoci gràcies a una formació en emprenedoria,  on cada nena és alimentada correctament pel seu creixement òptim… són focus que il·luminen i lluiten per donar llum i visibilitat.

Ah… potser ha semblat que parlo només dels projectes als països on col·laborem, no? Doncs… malauradament, i salvant les distàncies i agraint a tantes dones que han brillat abans que nosaltres, per descomptat, aquí a casa nostra la Invisibilitat també està present en molts camps. No deixem de lluitar, que no està tot guanyat, ni aquí ni allà.

Feliç dècada de la dona visible!

Raquel Sabater i Ten
Coordinació General de Fundació Utopia

, , , , , ,

QÜESTIÓ DE JUSTÍCIA SOCIAL

El present any serà crucial per als drets humans i ho serà, principalment, per tres fites. Comença la dècada de compliment i tancament dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (en especial revisió, el cinquè objectiu que parla de posar fi a la discriminació vers les dones), es desenvoluparà el Fòrum Mundial Itinerant per la Generació d’Igualtat (convocat per l’ONU) i es commemoraran els vint-i-cinc anys de la promulgació de la Plataforma de Beijing (amb la resultant declaració per promoure els drets de les dones).

Grans expectatives per a un assoliment tan lent (per arribar a la plena paritat d’acord amb Global Gender Gap Report necessitaríem 99,5 anys). Segons l’últim informe realitzat per l’Institut Europeu d’Igualtat de Gènere (EIGE), l’Índex d’Igualtat mostra que des de 2017 la UE només ha pujat un punt, fins a 67,4, la qual cosa significa un ritme de creixement insuficient i amb molts àmbits per millorar. Aquest índex mostra una referència per a la igualtat de gènere a la Unió Europea, i situa a gairebé la meitat dels països per sota de 60 punts, una xifra molt baixa per als grans reptes que hem d’afrontar.

Hi ha hagut avenços significatius, però cap país del món ha aconseguit la plena igualtat de gènere. És més, en alguns àmbits podem comprovar un important retrocés en aspectes que ja havíem assolit. La bretxa de gènere en la participació en el mercat laboral s’ha estancat. El treball domèstic i de cures no remunerat recau principalment en les dones, independentment d’on es trobin, i usualment a costa del seu creixement professional. I, si bé la pobresa a escala mundial ha disminuït, continua estant molt feminitzada (les dones d’entre 25 i 34 anys tenen el 25 per cent més de possibilitats de viure en situació de pobresa extrema que els homes). I encara avui, tot i que tres quartes parts dels països de tot el món actualment tenen lleis contra la violència domèstica 137 dones moren assassinades cada dia per un membre de la seva pròpia família al món.

El recorregut a fer encara és llarg, però aturar-se no és una opció. Ja no és una qüestió de col·lectius específics, de justificacions culturals o de moviments excloents. Estem parlant de Justícia Social.

Des de la nostra visió i missió, treball i dedicació, hem de continuar col·laborant conjuntament per enfortir la cohesió social i potenciar la cooperació entre professionals per aconseguir que el nostre esforç compleixi amb la vocació d’animar a vèncer reptes i desafiaments de l’actualitat i ressaltar el paper de la dona en els diferents sectors de la societat a través de representants de la cultura, l’esport, la política, la sanitat, el periodisme i el tercer sector entre altres àmbits. Afavorir la paritat de gènere és crucial per constituir societats més fortes i resilients a tot el món.

Aquest 2020 ens trobem davant d’una oportunitat generacional i en aquesta cursa cap a l’equitat hem de continuar avançant per a promoure els drets i llibertats fonamentals, especialment en un context de transformació social en el qual necessitem l’aportació de totes les veus per a continuar construint el pilar democràtic fonamental que suposa la igualtat entre les persones.

Com deia la poeta anglesa Emily Dickinson, “ignorem la nostra veritable alçada fins que aconseguim posar-nos dempeus”.

Ismael Ot Padilla
Psicòleg, emprenedor social i tècnic d’orientació i inserció a la Fundació Gentis
Membre de la Comissió d’Igualtat de Plataforma Educativa

,

La Fedaia crea la seva comissió de gènere

La companya Maribel Flores, com a membre  comissió de gènere de la Fedaia, ens explica el naixement  d’aquesta comissió coincidint amb el 25N

 

“Ens cal fer un canvi de mirada com a entitats, com a professionals, com a persones i societat”

 

La Fedaia (http://www.fedaia.org/) és la Federació d’entitats d’atenció a la infància i a l’adolescència. Aquesta, agrupa a Catalunya a 99 entitats que treballem amb infants, joves i famílies en situació de risc d’exclusió social o desemparament. Dues  de les 99 entitats són Fundació Resilis (http://www.resilis.org/) i Fundació Infància i Família  (http://www.infanciaifamilia.org/) que pertanyen a la Xarxa d’Organitzacions socials de Plataforma Educativa.

Aquesta plataforma d’entitats i també les nostres entitats de la xarxa, volen endinsar-se en termes d’Igualtat d’Oportunitats, analitzant i fomentant la transversalitat de gènere.

Què entenem per transversalitat de gènere?

És el fet d’integrar la perspectiva de gènere en tots els àmbits, les àrees i els nivells de les accions planificades amb la voluntat de tenir en compte les condicions i situacions que puguin afectar les dones (i també els homes), amb l’objectiu de reduir aquelles que els puguin suposar un obstacle i eliminar les desigualtats.

D’aquesta manera, ens cal fer un canvi de mirada com a entitats, com a professionals, com a persones i societat. Aquesta acció lliga directament amb totes les actuacions que des de la Xarxa d’Organitzacions de Plataforma Educativa porta desenvolupant més activament des del 2017 amb la nostra Comissió d’Igualtat, el Pla d’Igualtat, el Protocol d’assetjament i diverses actuacions que estan posant de manifest el nostre alineament a la perspectiva de gènere.

La major dificultat en termes de gènere sempre son les carències formatives de base i com treballar l’enfocament de gènere a nivell teòric i pràctic en els projectes que desenvolupem.

Del Pla de treball, actualment, ja s’han desenvolupat, doncs, la creació de la Comissió de gènere de manera oficial  i l’assignació duna agent d’igualtat i prevenció assetjament.  La FEDAIA entén aquest pla de treball com un procés i que caldrà anar millorant i adaptant mesures per a seguir amb el pla establert. I les entitats vam comentar que la major dificultat en termes de gènere sempre son les carències formatives de base i com treballar l’enfocament de gènere a nivell teòric i pràctic en els projectes que desenvolupem.

Properament es realitzarà una següent trobada on es revisarà la diagnosis interna desenvolupada per agent d’igualtat de la Fedaia i es valorarà si hi ha prou dades d’un qüestionari inicial sobre les entitats que conformem FEDAIA. (Si tenen Pla d’Igualtat, Comissió Gènere, Agent d’igualtat, Protocol d’assetjament, Referent prevenció assetjament, llenguatge no sexista i altres). A partir del 2020,es reuniran mesualment per treballar plegades en aquesta línia que encetem en una data tan significativa.

 

 

La comissió de gènere de la Fedaia, el dia de la seva creació

, ,

Els plans d’igualtat de les entitats en xarxa Plataforma Educativa

La Comissió d’Igualtat vol compartir amb vosaltres una bona notícia. La feina feta durant el darrer any s’evidencia en els resultats que us anunciem: totes les entitats de la xarxa ja disposen d’un Pla d’Igualtat aprovat, vigent i executant-se.

Tot i no ser obligatori per llei per a algunes de les entitats, l’aprovació d’aquests Plans són el reflex del compromís de l’organització amb el valor de la igualtat de gènere. I és que, finalment, el Pla d’Igualtat no deixa de ser una eina al servei de la missió de totes i cadascuna de les entitats: una estratègia planificada d’actuacions concretes per convertir-les en agents responsables i dinamitzadors d’aquest compromís en el seu entorn.

Actualment s’està treballant per fer un salt qualitatiu en relació als Plans, coordinadament amb la Generalitat de Catalunya, per tal de poder-los fer complir amb els estàndards de qualitat que marca el Registre Públic de Plans d’Igualtat.

Des d’aquí felicitem a la Fundació Astres per ser la primera entitat amb el Pla registrat, esperem poder-vos comunicar en breus que la resta d’entitats han superat aquest procés!