, , , ,

Els veïns del mas del Bon Pastor

“Ara, quan passem per davant del Mas del Bon Pastor, sabrem que allà hi viuen uns nois amb il·lusió i ganes de tenir un futur millor per quan s’incorporin, com a adults, a la societat que els acull”

En ocasió de la Festa Major de Palau-Sacosta de Girona, des de l’Associació de veïns del barri han entrevistat a en Marc Cornellà, director del CRAE Abeona (projecte educatiu de Fundació Resilis). En aquesta conversa amb Silvia Valverde, en Marc explica que la masia del Bon Pastor acull actualment aquest centre residencial per a joves menors d’edat amb un equip d’educadors que fan possible el dia a dia del centre. Qui són els  veïns del mas del Bon Pastor?  No us perdeu aquesta entrevista que serveix per obrir el projecte educatiu a la comunitat en què ha de créixer.

 

Entrevista amb Marc Cornellà, director del CRAE Abeona


 

Educador social convençut, en Marc és nascut a Girona l’any 1979,  ha estat molts anys veí del barri,  on encara hi conserva forces amistats i on ha tornat recentment.

 


Si tenim present el complex Santa Clotilde- Bon Pastor, en tots aquests anys és fàcilment reconeixible. Per fora, vull dir. Però per dins ha canviat. Ja no hi acull una família, si més no una família convencional… Quin és l’ús actual d’aquesta casa?

Doncs la masia té una funció eminentment social de vital importància, sobretot pels joves que acull… És el que tècnicament es coneix com un CRAE. Som un CRAE nou de recent obertura però ubicat en un espai a on ja n’existia un. Quan la Congregació del Bon Pastor va decidir deixar de gestionar el CRAE Bon Pastor el juny del 2017, la Fundació Privada Resilis va assumir la gestió de les places del centre, subrogant a tot el personal. Entre octubre i novembre del mateix any, i seguint els criteris i recomanacions de la DGAIA, aquest servei es va dividir en dos serveis més petits ubicats al mateix municipi, abandonant les antigues instal·lacions fins a la nostra arribada.

 

I què volen dir aquestes sigles?

CRAE: Centre Residencial d’Acció Educativa. Els professionals que treballem dia a dia amb els joves que viuen en els centres, solem explicar l’acolliment residencial com una mesura de protecció pels infants i adolescents que, desafortunadament, no poden estar amb la seva família.

Aquest és el sentit que existeixin tant famílies d’acollida com centres com el que dirigeixo: són un  espai de vida per a ells, i vida és  convivència i acompanyament.

“Vida és tenir satisfetes d’una manera adequada les necessitats bàsiques. I no parlo només d’un sostre i un plat a taula”.

 

Els feu de família?

Mai podem suplir el paper d’una família. El CRAE treballa de manera complementària a aquesta, en el seu dia a dia, pensant sempre en el retorn al seu nucli familiar, sempre que sigui possible, és clar. Treballem per a millorar les mancances de la família sense cap intenció de substituir-la, ans el contrari, d’enfortir-la. Comptem amb la família perquè participi de l’educació que se li dóna des del CRAE, en la mesura que puguin participar.  No fem el paper d’una llar familiar; però sí que procurem que totes les coses bones que el vincle social pot aportar a un jove no els manquin.

“Des de la nostra feina com a educadors socials treballem perquè la protecció que se’ls ofereix avui pugui convertir-se, en un futur no gaire llunyà, en el seu desenvolupament com a persones adultes”.

 

I com se’ls protegeix?

Es protegeix cobrint les necessitats bàsiques i sobretot es protegeix educant. Totes aquestes coses essencials que normalment els vindrien enterament d’un entorn familiar i social, la xarxa que tenim i que ens ajuda a desenvolupar-nos, procurem cosir-les des del centre. Parlar amb vosaltres ara, explicar des d’aquesta entrevista qui som i què fem al barri que acull, alhora, el nostre centre és part també de la seva educació i dels nostres objectius.  I és que formar part d’una comunitat, respectar-la, conèixer-la, incloure-s’hi, és un part important de la seva formació com a persones que un dia deixaran el CRAE i oferiran el seu gra de sorra a la societat en què viuen, com fem tots, vaja.

Aquest és el sentit que existeixin tant famílies d’acollida com centres com el que dirigeixo: són un  espai de vida per a ells, i vida és  convivència i acompanyament.

 

I a quants joves hi ateneu?

El CRAE Abeona té l’encàrrec d’atendre i acollir a 17 joves de 12 a 18 anys sota la tutela de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Des que el CRAE Abeona es va obrir a finals de novembre del 2017, hi han viscut 17  joves, repartits en dues unitats vivencials. Ja des dels seus inicis es va estructurar com un servei especialitzat en l’atenció a joves adolescents. Les 17 places, es varen destinar a la franja de 15 a 18 anys.

 

Joves d’origen marroquí, oi?

Principalment, sí. Val a dir que una de les peculiaritats del servei és el fet que aquest s’ha especialitzat en l’atenció a joves migrats, principalment d’origen marroquí, com veus. La idea de promoure unitats convivencials més petites i més familiars, respon al fet de poder fer del CRAE un espai on els joves adquireixi un alt grau d’autonomia a la vegada que projecta una imatge de menys institució.  L’elecció del nom del CRAE ha acabat resultant premonitori.

 

Abeona?

Abeona és una deessa molt antiga de la mitologia romana encarregada de protegir a tot aquell que emprenia un viatge i també als nens quan se n’anaven per primera vegada sols de casa, sense l’aixopluc dels seus pares, Abeona s’assegurava de brindar-los seguretat.

Tots els joves que atenem han iniciat aquest viatge, lluny dels seus, arriscant molts cops la vida per aconseguir oportunitats de futur que als seus països se’ls hi nega, i es la nostra tasca acompanyar-los en aquest viatge.

 


 

Ara, quan passem per davant del Mas Bon Pastor, sabrem que allà hi viuen uns nois amb il·lusió i ganes de tenir un futur millor per quan s’incorporin, com a adults,  a la societat que els acull.

Moltes gràcies Marc per la teva col·laboració.

 

Silvia Valverde

 

, ,

Visites teatralitzades al monestir de la Vall de Sant Daniel a Girona

Ens escriuen de l’UFA Sant Daniel per explicar-nos una activitat engrescadora i reeixida que van fer, juntament amb veïns del barri, durant les seves festes. Es tracta d’una teatralització dins els murs del mil·lenari convent que va tenir tan bona acollida que es tornarà a repetir durant les Fires i Festes de Sant Narcís aquesta tardor.


El dia 31 d’agost, a la Vall de Sant Daniel de Girona, i en motiu de la Festa Major del barri, es van dur a terme per primera vegada, unes “visites teatralitzades” al Monestir. Aquestes visites guiades i obertes al públic, es van organitzar i representar per un grup de veïns que es van oferir voluntàriament i que van reunir-se i assajar durant mesos per portar-les a terme i oferir aquest teatre als veïns del poble i gent de la ciutat.

La finalitat d’aquestes, era poder explicar la història del Monestir, però d’una forma molt original. Els veïns de la Vall, amb ganes de passar-s’ho bé i donar a conèixer el seu entorn i la seva història, van fer d’actors i d’actrius durant un dia.  Tots ells representaven diferents personatges històrics, des de la comtessa Ermessenda i el comte, fins a músics, cuiners, hortolans, etc. Tot aquest procediment es va portar a través d’una organització i comunicació entre els integrants del barri i dels participants, per poder assajar l’obra fins a l’últim moment.

La finalitat d’aquestes, era poder explicar la història del Monestir, però d’una forma molt original

Des de fa aproximadament un any, la UFA Sant Daniel, es va fer sòcia de l’Associació de Veïns de Sant Daniel, per tal de fer-nos partícips del barri i implicar-nos activament amb els nostres nois, en els diferents esdeveniments, activitats, tallers, reunions, etc. que poguessin sorgir. Des de d’aquest moment també hem pogut conèixer amb més detall totes les activitats desenvolupades al barri; una de elles, van ser les “visites teatralizades” que s’estaven preparant de cares a la Festa Major. L’AAVV ens va obrir les portes per tal que els nostres joves poguessin participar en els esdeveniments més importants; per això, dos nois del nostre centre van ser partícips com actors en la representació de les “visites teatrealitzades” amb molta  il·lusió i entusiasme.

El dissabte 31 d’agost va ser el dia programat per a què es duguessin a terme, dins de la programació de la Festa Major. Van fer-se en dues sessions seguides, per tal que hi pogués assistir el major nombre de persones possible, ja que l’aforament del monestir és limitat. El dia anterior educadores i joves de la UFA vam poder gaudir de la representació, en una sessió especial a porta tancada, dirigida especialment a familiars i/o persones properes als actors i actrius de l’obra. El resultat va esdevenir tot un èxit, tant per l’esforç, dedicació, com també pel que suposa des de la vessant més lúdica de l’activitat.

Des de fa aproximadament un any, la UFA Sant Daniel, es va fer sòcia de l’Associació de Veïns de Sant Daniel, per tal de fer-nos partícips del barri i implicar-nos activament amb els nostres nois

Els nostres joves van manifestar una gran satisfacció pel fet d’haver pogut formar part d’aquesta activitat i també per sentir-se partícips d’un col·lectiu que ens ha obert les portes des del primer dia i que, d’alguna manera, ha contribuït a millorar el procés d’integració i socialització dels nois.

Si algú s’ha quedat amb ganes d’assistir a les representacions, dins el marc de la programació de les Fires i Festes de Sant Narcís, està previst que els veïns i amics de la Vall de Sant Daniel es tornin a ajuntar per poder representar, una vegada més, la història del Monestir. Les visites teatralitzades es faran al mateix entorn, dins el Monestir, i amb una freqüència de dos cops per dia, per poder donar resposta a tots/es aquells/es que vulguin gaudir de l’espectacle. Properament ho comunicaran oficialment  dins el marc de la Festa Major de Girona.

Un cop més, els nostres joves han volgut tornar a participar i formar part de l’equip d’actors i actrius, per tal de  gaudir altre cop de l’experiència  i fer passar als/les  espectadors/es  una estona divertida i única a la ciutat.

, , , ,

Primer Iftar popular de Palafrugell

Ens escriuen des del pis Tallamar (Fundació Resilis) de Palafrugell per explicar-nos la seva participació en el primer Iftar popular de la localitat. Molt més que una mostra de la cultura àrab! Llegiu les nostres companyes, elles ho expliquen a continuació:


“El grup de Referents per la convivència està format per persones voluntàries amb el propòsit que, des de la pròpia ciutadania, es treballi per arribar a nivells més elevats de convivència al municipi”

En primer pla, la Fàtima Dkoiuak, educadora del pis Tallamar i una de les organitzadores de l’acte

El dia 30 de maig el Pis Tallamar va col·laborar a la celebració del Primer Iftar popular de Palafrugell. Un esdeveniment organitzat per algunes de les membres del grup de Referents per la Convivència de Palafrugell, amb la col·laboració de totes les associacions musulmanes, comerços de la vila, desenes de particulars, entre d’elles el Pis Tallamar, i l’Àrea de Benestar Social i Ciutadania de l’Ajuntament.

El grup de Referents per la convivència està format per persones voluntàries amb el propòsit que, des de la pròpia ciutadania, es treballi per arribar a nivells més elevats de convivència al municipi, creant més espais de trobada, de relació i contacte per tal de treballar tots i totes junts contra les injustícies.

“El Ramadà, novè mes del calendari lunar musulmà, consisteix en mantenir el dejuni des de l’alba fins la posta de sol”

Una de les Referents i també educadora  del Pis Tallamar –Fàtima Dkiouak- ens explica: “el nostre propòsit ha estat que, mitjançant la interculturalitat, es doni a conèixer l’Iftar per ser un fet tant significatiu per la comunitat musulmana durant el mes de Ramadà, a més, vam voler que es mostrés part de la cultura àrab mitjançant la gastronomia tradicional marroquina, taller de henna i cal·ligrafia. Durant l’acte de presentació el que hem volgut transmetre és que Palafrugell es vol diversa però com un únic poble i que entre tots i totes lluitem contra qualsevol discurs d’odi!, perquè al final allò important no és d’on vens o com ets, sinó cap a on vas. I el dia 30 de maig, amb la participació de més de 400 persones, vam demostrar que som molts i moltes que anem en la mateixa direcció en voler fer un poble que convisqui, un poble on tots hi tinguem lloc”

El Ramadà, novè mes del calendari lunar musulmà, consisteix en mantenir el dejuni des de l’alba fins la posta de sol que és quan es dur a terme l’Iftar, que tracta del sopar del trencament del dejuni. És un mes beneït pels musulmans i musulmanes i que simbolitza la disciplina, l’autocontrol i la solidaritat.

Per tal de que el sopar es fes efectiu, durant l’esdeveniment va haver-hi una gran col·laboració comunitària, on no van faltar els joves del Pis Tallamar. Els joves  juntament amb la Directora del Pis, van participar en el muntatge de taules, de preparació de safates,  i servei del sopar a les persones assistents. Una gran oportunitat per donar-se a conèixer als veïns i veïnes del municipi i on aquests els han rebut amb molt d’agraïment i felicitacions per la feina feta.

Un esdeveniment al qual van assistir més de 400 persones, entre d’elles polítics del municipi com ara la Regidora, en funcions de Benestar Social, Roser Massaguer; la Directora del Servei Territorial de Treball, Afers Socials i Famílies a Girona, Marta Casacuberta; el Tècnic referent a Girona de la Secretaria ‘Igualtat, Migracions i Ciutadania, Pere Cortada, entre d’altres.

“Durant l’esdeveniment va haver-hi una gran col·laboració comunitària, on no van faltar els joves del Pis Tallamar”.

La Directora del Pis Tallamar –Coral Gallardo- va participar com a voluntària a títol personal i com a referent dels joves. Ens explica el següent: “aquest Iftar ha suposat  una gran oportunitat per poder participar en una activitat juntament amb altres entitats del municipi de  Palafrugell,  que tan bé ens han acollit. La col·laboració dels joves del Pis ha estat excel·lent i els ha suposat una possibilitat per donar-se a conèixer, mostrant les competències tan positives que tenen. Les valoracions rebudes permeten potenciar la seva participació en futurs esdeveniments.”

A continuació es plasmen algunes de les opinions dels joves del Pis Tallamar que hi van col·laborar, així com, d’alguns dels educadors que van assistir i van viure la celebració:

“Em va sorprendre la multitud de persones reunides de diferents cultures i com la cultura autòctona s’animava a fer-se Henna a les mans, donant valor a l’art i cultura marroquina. També em va sobtar la gran participació de joventut servint a les taules, estant atents al que els assistents requerien. Penso que d’aquesta forma es fomenten uns valors molt positius a les noves generacions com són la generositat, la igualtat i  el respecte de la diferència. Penso que aquest sopar popular representa un dels petits/grans actes que fomenten la pau entre les persones de diferents països i  un model del que podria arribar a ser la societat si tots poséssim un granet de sorra, des d’actituds de comprensió i tolerància. Per mi va ser bonic viure això en primera persona i encara més veure com els joves del pis mostraven una actitud de servei i col·laboració perquè l’esdeveniment funcionés. Per a mi aquest és el camí que hauríem de seguir com a éssers humans perquè aquest món deixi de ser un món de lluita, por i poder, per convertir-se en un món on poder conviure en pau sense renunciar a qui som. Al final, la coneixença és la que ajuda a perdre la por a allò diferent.” –opinió de l’educadora Estefania Ruano.

“Un día genial porque trabajamos juntos y mucha gente quería ayudar.”-opinió de l’MB

“Lo que más me llamó la atención fue el “COMPARTIR”. Ver personas de diferentes culturas juntas que conocieran la nuestra.”-opinió de l’MO

, , ,

Les Terres de l’Ebre guanyen el pols a la implementació de la inclusió a les escoles

El centre de Formació d’Adults Lo Pont de Fundació Gentis ha presentat l’Erasmus + Implementing Inclusion in Schools. Per exposar-lo ha organitzat una jornada per a tots els protagonistes a qui podia interessar el projecte, des de professiors a famílies. Després de l’anàlisis, les Terres de l’Ebre treuen bona nota.

“A nivell d’Ebre s’estan duent a terme molt bones pràctiques, hi ha molta relació entre els col·legis i cada vegada s’estan posant més esforços per donar aquesta formació per a tothom”-explica Judith Rufí, coach del projecte.

“Si una cosa demostra aquesta jornada és que tenim realment un gran potencial, tant a la zona coma a tot el territori, per uniformitzar aquestes pràctiques i portar-les a un àmbit més ampli. Que els pares, quan portin els alumnes als centres tinguin la tranquil·litat de que es fa tot el possible perquè l’alumne se senti inclòs”-declara Arnau Taberner, coordinador del projecte.

No us perdeu aquest reportatge sobre la jornada al Centre de Formació d’Adults Lo Pont en el marc del projecte europeu IIIS.

, , ,

Comença el cicle de xerrades sobre Educació Inclusiva

Les principals barreres per la inclusió són els prejudicis, propis i aliens

Aquest 30 de gener  Valentí Jimenez, psicòleg i terapeuta familiar especialitzat en intervenció educativa, va ser l’encarregat d’encetar el cicle de xerrades sobre Educació inclusiva que organitza Fundació Plataforma Educativa en el marc del programa europeu IIIS.

Valentí Jimenez va centrar la seva intervenció en el propi recorregut vital, per explicar d’una manera amena i propera  la fràgil distància que separa la  disgregació de la inclusió. Valentí Jimenez, va explicar que des que es va quedar cec a l’edat de 5 anys, va haver d’anar superant barreres però que degut al seu caràcter tenaç i la complicitat de les persones i professionals que ha anat trobant-se pel camí, ha ant superant.

Tot i que va insistir  en què no es considera exemple de res, ell  no deixa de ser un referent de treball i realització per a la plena inclusió.

 

, ,

Posar en joc inclusió, llengua i esperit de barri

Des d’Oikia Girona ens expliquen una activitat que van fer amb l’Ateneu de Santa Eugènia: Petanca! Sí,se’ns fa estrany veure joves jugant a petanca, però ho tenen molt clar: jugar a la pentanca és inclusió, llengua i barri. Voleu veure’ls jugar?


El passat dia 27 i 29 de novembre els nois del centre d’acollida Oikia van jugar a la petanca amb l’Ateneu de santa Eugènia. La petanca és un esport molt popular i valorat al Marroc, els nois hi juguen habitualment.

Abans de començar l’activitat van visitar el centre cívic de Can Ninetes, allà tres educadores els hi van explicar els serveis que s’ofereixen des del centre; orientació laboral, serveis socials, ajuntament, activitats d’oci .a més a més els hi van ensenyar l’espai Marfà on hi havia grups de música assajant, també van poder visitar l’Ateneu de Santa Eugènia.

Ha sigut una gran experiència intergeneracional i intercultural que de ben segur que tornarem a repetir.

Un cop esmorzats i contents per la bona rebuda per part dels professionals de Can Ninetes i de l’Ateneu anem a la plaça del Barco. Allà els esperaven en Paco, en Kike i en Marcel, són voluntaris (la gran majoria) jubilats. Tots tres són jugadors molt experimentats. A més de jugar a la petanca intenten dinamitzar el barri a través d’aquest joc.

Els nois del centre van poder aprendre alguns trucs i estratègies per jugar millor. Després d’escoltar els consells van jugar un parell de partides.

Els Joves d’Oikia els hi ha agradat molt i demanen repetir-ho perquè a més, de passar-ho bé aprenen la llengua catalana i castellana, per què han de comunicar-se amb els voluntaris. Ha sigut una gran experiència intergeneracional i intercultural que de ben segur que tornarem a repetir.

, ,

“Hem de marcar-nos l’horitzó de la plena inclusió i veure la tecnologia com un aliat”

Finalitza la conferència anual d’EASPD a Barcelona

Els passats 4 i 5 d’octubre va tenir lloc a Barcelona la conferència de l’EASPD centrada en la digitalització en l’atenció social.

Més de 250 la van seguir presencialment des de l’auditori del Caixa Fòrum i gairebé una centena la van seguir via streaming.

L’acte, va comptar amb la intervenció del conseller Chakir El Homrani, entre altres personalitats, i  s’hi van reunir  actors clau, inclosos els proveïdors de serveis per a persones amb discapacitat, proveïdors de negocis tecnològics, autoritats públiques i organitzacions de persones amb discapacitat, entre les quals i prenent part molt activa en la organització de l’esdevenimaent hi havia Plataforma Educativa.

Al bloc inaugural, el van seguir 4 workshops en què primeres espases del sector realitzaren les seves xerrades al voltant de tecnologia aplicada a la realitat de les persones amb discapacitat. El futur de l’educació amb els nous ginys digitals, la ocupabilitat, la tecnologia, la vida independent i els serveis d’atenció integrals. “El feedback va ser molt bo -ens explica l’Arnau Tabener, de l’equip organizador de Plataforma Educativa- tant per part del públic com per aquelles persones que ho seguien a través del canal digital en directe.

La conferència ha servit  perquè la setantena d’entitats que hi van participar  es posin a treballar en conjunt per tal de fer un crida global (emmarcada en la crida que ja té EASPD) en la qual es comprometen a fer un esforç conjunt com a xarxa, per intentar aplicar i potenciar l’us de les tecnologies i la digitalització per a la vida independent.

En aquesta línia, el discurs que va realitzar Jordi Pascual en la clausura de l’esdeveniment, anava encarat a fer una crida a totes les entitats per tal de que no es quedessin només en les xerrades, en el contingut de la conferència dels experts, sinó que de tot aquest coneixement adquirit procuressin fer-ne us com a entitats i pressionar a govern i organitzacions per tal de que es faci un us efectiu d’aquestes tecnologies.

Finalment, la conclusió a la que arribaven tant el director general de Plataforma Educativa com el president d’EASPD, va ser posar en relleu la necessitat de trobar més espais comuns com el que va oferir la conferència i animaven els assistents i participants “vetllar per allò que és just per a les persones que, per una raó o altra ara se senten fora de la nostra societat”. En aquest sentit, Jordi Pascual posava punt i final a la trobada instant a que “ens marquem l’horitzó de la plena inclusió i que veiem en la tecnologia un gran aliat. I que, d’aquesta experiència i coneixences en sorgeixin espais de co-creació, que potenciïn el treball en xarxa, les aliances i l’orientació inequívoca vers l’atenció centrada en la Persona des de l’atenció comunitària des de la comunitat”.