, ,

Projecte Saqil B’e – “La luz del camino, camino del bien…”

Projecte Saqil B’e

La Fundació Utopia aposta per la sensibilització i el treball amb la comunitat per acostar la realitat dels països del Sud, com Guatemala, a casa nostra. Per què en realitat tenim moltes coses en comú, i creiem que només ens separen quilòmetres, tot i que la distància real és molt petita al moment d’apropar a les persones.

El nostre col·laborador Pablo Paz, ens acompanya en aquesta nova proposta d’educació pel desenvolupament, impartint xarrades als diferents grups que durant l’estiu participen en casals, així com als serveis residencials de Resilis on s’atenen infants i joves a Girona, aquest estiu.

Us adjuntem l’article que ha escrit per explicar-nos la tasca que està realitzant als casals i serveis:

Projecte Saqil B’e

La paraula “Saqil B’e” prové de l’idioma maia K’iche, que contempla l’acció, missió i visió de la idea en els canvis d’hàbits nocius cap a uns de saludables. Tant per aprendre com podem crear un cos saludable, saber utilitzar aquesta tecnologia natural que tenim, el tipus d’aliments que consumim, com les idees amb les quals ens nodrim, entre d’altres.

Ara estem en un món on es necessiten canvis profunds, creant consciència de com cuidem la nostra primera casa que és el nostre cos, i com cuidem així mateix la nostra segona casa que és la naturalesa, des d’aire que respirem, fins al menjar que collim.

La forma de com ens han normalitzat, la manera en la qual el nostre cos s’ha creat per a ser explotat, de beure i consumir productes que facin que el cos es reactivi de manera artificial i sigui “productiu” sense saber les conseqüències que contreu a llarg termini.

Saqil b’e, és un projecte que pretén sensibilitzar en pro del desenvolupament de la salut i el benestar. Fa servir l’art per crear consciència en infants i joves, que són el futur del nou camí, una generació conscient.

Aquest projecte contempla conèixer altres mons, on el menjar és escàs i no es compta amb els recursos per a sobreviure, com és el cas de Guatemala. Allà la desnutrició crònica arriba a un 48%, una xifra que espanta en un país on els recursos naturals són abundants.

Has sentit que l’aprenentatge és emocional? Doncs, al llarg de la meva experiència he pogut veure com el nostre cos aprèn i desaprèn a través d’emocions. Aquesta forma didàctica que fa servir els elements com la música, la plàstica i l’obra del moviment a través del teatre; ens ensenya a respirar de manera conscient, a crear hàbits saludables que poden ser incorporats permanent a la rutina diària.

Els infants i joves dins les sessions creen un soundtrack en directe, amb paraules i sons que neixen de l’aprenentatge de què les paraules també ens nodreixen o ens intoxiquem. Després elaboren material amb deixalles com mascares que posteriorment utilitzen a l’obra de teatre creada amb els aprenentatges de totes les sessions. Els productes són idees de com ajudar al nostre planeta, el coneixement del nostre cos i de les idees dels altres companys i companyes de com amb la unió del pensament i l’emoció es poden crear hàbits saludables.

, ,

La desnutrición infantil… ¿Qué puedo hacer yo para erradicarla?

Si encuentras una bandera blanca en una ventana o en una puerta, hecha con un trozo de sábana, significa una cosa muy clara: La familia que vive aquí ya no tiene alimentos para subsistir.

Hace más de cinco años que la Fundación Utopía , con sede en Cataluña y que trabaja en diferentes países en situación de fragilidad grave económica para la mayoría de su población, trabaja en el departamento de Totonicapan, Guatemala.

Cinco años en los que, conjuntamente con el hospital de referencia y la contraparte en el territorio, forma en agrocultivos y medidas higiénicas y alimentarias a las familias más vulnerables , para proteger a los y las 7 de cada 10 niños y niñas menores de 5 años que sufren desnutrición crónica. Estas son las cifras que nos hacen llegar desde el país a día de hoy, debido a la pandemia mundial y a la incapacidad de las familias para poder salir a trabajar. Cada vez  en más casas ondean banderas blancas…

Nuestra organización, gracias al apoyo de la cooperación internacional, atiende a más de 250 familias durante el año, No sólo a través de la formación y la educación, sino también ofreciendo canastas básicas de vitaminas y alimentos, tanto a las familias con niños/as ingresadas en el hospital, como las comunidades más alejadas de la ciudad principal y del hospital.

A estas alturas, y debido a la parada forzosa de la financiación en cooperación internacional que las ONG hacemos llegar a los proyectos, hemos tenido que ralentizar nuestras iniciativas con el gran perjuicio que esto conlleva para todas las familias, ya de por sí muy afectadas, y ahora en situación de crisis aumentada extremos intolerables.

¿Qué podemos hacer nosotros? Desde la entidad no hemos parado desde el inicio de la crisis, en buscar colaboraciones y ayudas, ya sea de particulares en Cataluña y / o Europa, como de empresas y otros organismos en el propio país de Guatemala para seguir entregando suministros, pero no llegamos a todo, no llegamos a nada prácticamente.

Es por este motivo que hemos lanzado la campaña Infancia en Riesgo en el portal Migranoderena , entre otras vías de investigación de fondo urgente e imprescindible.

 

¿Qué puedes hacer tú para colaborar con las personas que más lo necesitan?

Sabemos que la situación de muchas casas catalanas también es precaria y difícil…. Pero imagina por un momento, vivir en un país donde no hay servicio de Banco de Alimentos que llegue a todos, ni Servicios Sociales, ni ayudas a las personas trabajadoras en paro … imagina esto y lo que puede hacer tu pequeña ayuda en un territorio como Guatemala. Tú puedes colaborar con las iniciativas del propio país de Guatemala con el fin de erradicar las banderas blancas.
El país y su gente, hacen todo lo que pueden, y desde aquí les podemos brindar una ayuda inestimable, porque más allá de la distancia y de las diferencias Sur-Norte, los niños y las niñas son la realidad del mañana, y la malnutrición afecta el futuro global de toda la población mundial.
Forma parte del cambio!

, , , ,

La desnutrició infantil… què puc fer jo per eradicar-la?

Si trobes una bandera blanca en una finestra o en una porta, feta amb un tros de llençol, vol dir una cosa molt clara: La família que viu aquí ja no té aliments per subsistir.

Fa més de cinc anys que la Fundació Utopia, amb seu a Catalunya i que treballa en diferents països en situació de fragilitat greu econòmica per la majoria de la seva població, treballa al departament de Totonicapan, Guatemala.

Cinc anys en què, conjuntament amb l’hospital de referència i la contrapart al territori, forma en agrocultius i mesures higièniques i alimentàries a les famílies més vulnerables, per protegir els i les 7 de cada 10 nens i nenes menors de 5 anys que pateixen desnutrició crònica. Aquestes són les xifres que ens fan arribar des del país a dia d’avui, degut a la pandèmia mundial i a la incapacitat de les famílies per poder sortir a treballar. Cada cop a més cases hi ondegen banderes blanques…
La nostra organització, gràcies al suport de la cooperació internacional, atén a més de 250 famílies durant l’any, no només a través de la formació i l’educació, sinó també oferint cistelles bàsiques de vitamines i aliments, tant a les famílies ingressades a l’hospital, com a les comunitats més allunyades de la ciutat principal i de l’hospital.
A hores d’ara, i degut a la parada forçosa del finançament en cooperació internacional que les ONG’s fem arribar als projectes, hem hagut d’aturar les nostres iniciatives amb el gran perjudici que això comporta per totes les famílies, ja de per si molt afectades, i ara en situació de crisi augmentada a extrems intolerables.

Què podem fer nosaltres? Des de l’entitat no hem parat des de l’inici de la crisi, en buscar col·laboracions i ajudes, ja sigui de particulars a Catalunya i/o Europa, com d’empreses i altres organismes al propi país de Guatemala per seguir entregant subministres, però no arribem a tot, no arribem a res pràcticament.
És per aquest motiu que hem llançat la campanya Infancia en Riesgo al portal Migranoderena, entre altres vies de recerca de fons urgent i imprescindible.

Què pots fer tu per col·laborar amb les persones que més ho necessiten?
Sabem que la situació de moltes cases catalanes també és precària i difícil…. Però imagina per un moment, viure en un país on no hi ha servei de Banc d’Aliments que arribi a tothom, ni Serveis Socials, ni ajudes a les persones treballadores a l’atur… imagina això i el que pot fer la teva petita ajuda en un territori com Guatemala. Tu pots col·laborar amb les iniciatives del propi país de Guatemala per tal d’eradicar les banderes blanques.
El país i la seva gent, fan tot el que poden, i des d’aquí els podem brindar una ajuda inestimable, perquè més enllà de la distància i de les diferències Sud-Nord, els nens i les nenes són la realitat del demà, i la malnutrició afecta el futur global de tota la població mundial.
Forma part del canvi!

, , , , ,

Entrevista: Neus Albesa, practicant d’infermeria al projecte “Infància en risc: Prevenció de la malnutrició infantil a Guatemala”

“Cal saber veure-hi més enllà de la punta de l’iceberg: abordar la realitat des del coneixement que ens aporta la vivència”

 


La Neus Albesa Castanyer té 24 anys i cursa el 4t d’infermeria a la UdG,  un any eminentment pràctic. D’orígen nepalès i amb marcat accent olotí (és filla de la Vall d’en Bas) la Neus ens explica que viu a Catalunya des de l’edat d’un any i que aquest estiu anirà al Nepal per primera vegada, juntament amb els seus pares. Explica també que va triar infermeria per la seva vessant social, més que no pas l’assistencial.

D’esperit inquiet i aventurer (amb poc més de 20 anys ja ha fet un voluntariat a Kènia i a Guatemala) la Neus ens explica com ha estat la seva experiència, els darrers mesos, com a cooperant en el projecte Infància en risc: prevenció de la malnutrició Infantil a Guatemala, dut a terme per la Fundació Plataforma Educativa amb la seva contrapart local Asociación de desarrollo Integral Jun Kat Alabcum (ADJIKA) i l’hospital Departamental de Totonicapán.


 

Per què infermeria?

Hi ha dos grans blocs de la infermeria, la que està a l’Hospital, atenent malalts…

Bata blanca i xeringa…

Sí, aquesta visió. Doncs la respecto molt però a mi m’interessa més l’altra vessant de la infermeria: la social, més de docència, d’educació per a la salut, detectar actius en salut, estudiar la població, etc. Tot això m’interessa, així com el contacte cara a cara. Jo sempre dic l’exemple d’anar més enllà de la punta de l’iceberg. Abordar des del coneixement realitats que, a vegades, només ens quedem amb allò superficial.

Quan estava estudiant ja vaig decantar-me per aquí, el tema social, d’ajudar… Sempre m’ha atret. Estic en una entitat de lleure des de fa molts anys (sóc monitora d’excursionisme), he estat a la Creu Roja, també. I l’any passat, per exemple, que ja feia tercer d’infermeria i tenia certes nocions, vaig anar a Kènia durant un mes, en un projecte de Salut i educació. Però no hi vaig anar sola: només va ser un mes i hi anava amb més voluntaris, molt diferent d’aquesta última experiència.

 

“El que m’emporto ho podria resumir en una frase (a nivell hospitalari): “amb menys recursos es poden fer les coses molt ben fetes”

 

Ens expliques en què consisteix el projecte on has fet les pràctiques?

Infància en risc: prevenció de la malnutrició Infantil a Guatemala forma a pares i mares d’infants menors de 5 anys residents a aquest departamento de Totonicapán. Se’ls forma en matèria de nutrició i lactància materna, higiene a través de tallers formatius, participatiu i dinàmics. Hi fèiem tallers a nivel hospitalari i tallers a nivell comunitari. Anàvem dues vegades a cada municipi dels 5 que presenten un índex més elevat de desnutrició i/o malnutrició. El mateix centre de Salut ens informava d’on era més necessari incidir.

 

Perquè ens en fem una idea: un dia de projecte, com era?

Es convocava les famílies, es feia la refacció (un àpat a mig matí/tarda així com una bossa d’aliments. Pensa que ens trobàvem amb que, per algunes famílies, aquell era l’únic àpat que feien). Hi havia oli, pasta, frijol, arròs, mel, protemas, etc. Després fèiem els tallers on conscienciàvem als pares i les mares de la importància de l’alimentació. Es mostraven molt interessats i hi havia bon ambient, tant amb les famílies, com amb els companys que m’esperaven allà per realitzar el projecte (dura nou mesos, tres dels quals vaig poder viure a través d’aquesta cooperació). M’emportaré un bon record de tots però especialment de l’Ana Felisa Chaclan, la coordinadora, la Julia Maribel, l’administrativa, la Mari Yoli, qui estava a l’hospital, experta en Salut i nutrició. I de l’Elvira, qui donava els taller i parlava quitché. Això era vital.

 

Aquest projecte el vas triar tu o se t’hi assigna?

En un principi havia d’anar a Nicaragua, a un projecte relacionat amb drogodependència i Malaltia mental. Però finalment, l’estat actual de Nicaragua no va permetre-ho: la Facultat no es va arriscar a dur estudiants allà. Però a mi em va quedar el cuquet de marxar. Llavors és quan em van comentar aquest projecte de Fundació Plataforma Educativa i em va motivar molt, sobretot el tema d’educació sanitària per donar a les mares.

 

“87 dies: 3 mesos, l’estada més llarga lluny de casa, fora de la zona de confort. Al lloc on em va tocar crec que vaig aprendre la part més crua d’aquella societat”

 

I el que t’agrada més?

L’enfocament. El projecte no està pensat des del paternalisme. No és “ara venim els blanquets a solucionar-vos la vida” Les persones feien les xerrades eren els mateixos locals, que coneixen perfectament els recursos que compten i la seva realitat

 

I quina realitat et vas trobar contrastada amb allò que esperaves?

Vaig mirar d’anar-hi sense prejudicis. Em vaig informar, és clar. Però hi anava sobretot amb l’esperit de “vull que em sorprengui allò que em trobaré”. I em vaig trobar que hi havia una necessitat urgent i real de promoure al màxim la lactància materna i que les mares estiguin informades. La base de l’alimentació a Guatemala, la base de l’alimentació és el blat de moro, cosa que no aporta els nutrients necessaris per a un correcte creixement. I això s’ha de treballar.

 

Malnutrició no és desnutrició

Sí. És això: el blat de moro és un “afartapobres”. La carn, el peix… La gran part de guatemalencs no s’ho poden permetre a diari. Com a font de proteïna tenen el frijol, proteïna vegetal, encara que no és el mateix. Per això per nens és important que en la primera infància s’allargui la lactància materna, la llet de la mare porta tot el que un nen necessita.

 

“És important que en la primera infància s’allargui la lactància materna, la llet de la mare porta tot el que un nen necessita”

 

I què és el que et va xocar més de l’entorn que et vas trobar?

Jo vaig estar acollida amb una família molt humil que tenien 10 fills al departamento Totonicapan. Dins del nucli familiar, molts problemes de masclisme, alcoholisme, etc. Jo estic molt contenta d’aquesta experiència i la repetiria (em van tractar bé, vaig aprendre molt) però ara penso que hi aniria amb algun company amb qui compartir aquells moments d’experiència. 87 dies, 3 mesos, l’estada més llarga lluny de casa, fora de la zona de confort. Al lloc on em va tocar crec que vaig aprendre la part més crua d’aquella societat.

A nivell hospitalari he après molt sobretot observant i estic molt contenta també pel granet de sorra que vaig aportar: vaig insistir en el tema del rentat de mans entre pacient i pacient. Hi ha les malalties nosocomials, gent que va a l’hospital sana i surt malalt (aquí també passa, però tenim els protocols higiènics més marcats).

Vaig aprendre també la importància de la potabilització de l’aigua. Les aigües, aquest és un gran problema, afecten molt negativament a la Salut de la població. Evidentment que un nen estarà mal nodrit si la base de l’aigua ja està malament.

 

“A nivell hospitalari he après molt sobretot observant i estic molt contenta també pel granet de sorra que vaig aportar”

 

I què te n’endús?

Les 23 hores d’avió donen per pensar molt. Jo he fet un diari emocional i vital per no deixar-me res de tot el que he après: persones, assistència, qualitat de vida. El que m’emporto ho podria resumir en una frase, a nivell hospitalari: “amb menys recursos es poden fer les coses molt ben fetes”. I a nivell d’impost personals i vitals: la gent molt maca, el poc que tenien t’ho donaven, les teles precioses, els seus colors llampants, això era preciós.

 

Què diries als futurs practicants?

Que s’animin a tenir una experiència com aquesta, que de tot s’aprèn. Que tinguin molta paciència, també. Que no hi vagin amb una imatge preestablerta, fora prejudicis. Que no només es quedin amb allò visible (la punta de l’iceberg) i s’ha d’anar més enllà, més endins per conèixer l’autèntica realitat guatemalenca.

 

La Neus Albesa, lluint indumentària tradicional guatemalenca