DavidFinalitza la 1a edició del Sapere Aude
Avui, 4 de setembre finalitzem el Sapere Aude, un projecte de mentoria social centrat en la millora de l’èxit acadèmic, el suport emocional i social d’infants que es troben en centres residencials sota la tutela de l’estat que hem desenvolupat durant el curs escolar 2017-18.
El projecte, finançat pels fons europeus Erasmus +, ha estat desenvolupat per sis entitats internacionals del sector social i ha tingut un gran èxit als 5 països on s’ha aplicat, mostrant que el vincle entre mentors i infants/joves pot millorar el desenvolupament d’aquests en els seus reptes educatius, mostrant tots ells després del procés de mentoria el seu interès a continuar estudiant i una major motivació per a fer-ho.
El projecte ens deixa molts resultats d’interès així com dos productes intel·lectuals per a totes aquelles persones que vulguin iniciar, o estiguin interessats, ens els processos de mentoria social i com portar-los a terme. Si hi esteu interessats, podeu consultar aquests i altres recursos que ha generat el projecte als apartats de ‘Products’ o ‘Newsletters’ de la web del projecte: http://sapereaude-project.com
Ha sigut un plaer compartir la nostra experiència amb tots vosaltres i ens agradaria agrair especialment a totes les persones que han format part de l’equip del projecte Sapere Aude, als professionals que hi han participat, i especialment, als mentors i als infants i joves que han participat d’aquesta iniciativa social pionera. Gràcies a tots per fer-ho possible.
Tu podries ser mentor/a social! Comença un nou Sapere Aude
En ocasió de la segona edició del programa de mentoria social Sapere Aude, liderat per Plataforma Educativa, fem una crida a totes aquelles persones que pensin que tenen les aptituds i tinguin ganes d’implicar-se en el nostre projecte de mentoria social per a joves i infants tutelats. Voleu saber-ne més?
La mentoria promou la relació entre persones voluntàries que ofereixen part del seu temps a acompanyar i donar suport a persones que es troben en situacions de risc d’exclusió social. Com sabeu, a Plataforma Educativa tenim un projecte de mentoria actiu: el Sapere Aude, que dóna suport a infants i joves tutelats i que comença la seva segona edició.
Per això busquem voluntaris que tinguin ganes de participar en aquest projecte durant el curs escolar (de setembre a juny). T’hi animes? Ens ajudes a engrescar a persones que, com tu, tenen ganes de ser part activa en aquest projecte?
Sapere Aude: Un setembre carregat de novetats
Aquest mes de setembre, la primera edició del projecte de mentoria social Sapere Aude tancarà portes amb la publicació de dos recursos d’alt interès com són el ‘Practical Case Handbook’, que podreu descarregar en diferents idiomes de la web del projecte i la guia de mentoratge, un document guia per a totes aquelles entitats i associacions que vulguin tenir models o guies per implementar un projecte de mentoria com el que hem tingut la sort de desenvolupar.
Abans de l’arribada d’aquestes dues publicacions, us fem partícips de l’últim newsletter del projecte, el quart ja, que du per títol ‘Gràcies!’ i on les entitats participants d’aquesta iniciativa agraeixen l’esforç de totes les persones que l’han fet possible i també hi trobareu quatre pinzellades sobre la conferència internacional del Sapere Aude celebrada a Croàcia el passat mes de juliol i on s’hi van presentar alguns dels resultats més rellevants del projecte.
Us animem a llegir el nou butlletí i a consultar els altres que hem anat penjant durant els mesos del projecte i us encoratgem a seguir-nos aquest mes de setembre, que tindrem moltes novetats i… una nova edició del Sapere Aude a Catalunya.
Una radiografia detallada del projecte Sapere Aude
Us presentem el ‘Practical Case Handbook’ una de les fites del projecte de mentoria social liderat per Plataforma Educativa Sapere Aude.
Aquest document inclou la descripció de tot el procés del pilot Sapere Aude, descriu i mostra els avantatges i desavantatges d’aquest procés de tutoria social, com s’han desenvolupat i dut a terme parts essencials, com ara la contractació de mentors o la selecció de parelles mentor i mentorat.
En aquest document també podeu trobar els resultats de la recerca per part de l’equip de la Universitat de Girona i la descripció dels resultats del projecte.
Podeu llegir-lo en anglès, francès, alemany, espanyol, croat i català.
Sapere Aude: algunes conclusions
L’avaluació del pilot
L’Equip de recerca de la Universitat de Girona (Equip de Recerca en Infància, Adolescència, Drets dels Infants i la seva Qualitat de Vida (ERIDIQV) ha estudiael pilot del projecte Sapere Aude que s’ha implementat aquest any per avaluar-lo.
A resultes d’aquest estudi, hem pogut saber si s’han millorat els resultats acadèmics o si els joves que vivien en centres residencials tenen més ganes d’estudiar o d’assistir a l’escola, entre d’altres aspectes.
L’objectiu final és saber si la iniciativa de mentoria ha tingut un impacte positiu en els joves que es troben acollits en centres residencials i conèixer si han millorat els seus resultats acadèmics. Tenint en compte els resultats obtinguts, els socis del projecte en podran treure conclusions i recomanacions sobre com implementar una iniciativa de mentoria per millorar els resultats acadèmics de joves acollits en centres residencials.
La realitat de les dades
Menys absentisme escolar, segons joves i professors
Veure com ha anat un projecte pilot com aquest és un gran repte ja que hi han participat diferents països, diferents entitats del tercer sector, amb diversos idiomes i amb la implicació de diferents agents socials. La complexitat, per tant, estava servida!
A més, treballar amb el sistema de protecció, els seus joves i professionals suposa sovint comptar amb un handicap inherent a la realitat que envolta aquests joves: la inestabilitat. No és nou: hem trobat amb situacions personals i familiars complexes, canvis d’educadors en alguns centres, etc.
A més, no tothom s’ha sentit implicat de la mateixa manera. Alguns professors, per exemple, s’hi han sentit menys cridats. Això té una explicació: la seva tasca del dia a dia no està centrada en el sistema de protecció.
També hem vist que hi ha diferències entre els centres residencials dels diferents països:
• En uns només hi havia nois i altres eren mixtes;
• En alguns no hi havia estrangers mentre que en altres eren la majoria;
• En uns eren centres de poques places i altres eren enormes;
• En uns les plantilles de treballadors eren bastant estables, en altres ben poc.
Per tant, en cap cas l’objectiu ha estat el de comparar els resultats obtinguts en el si dels diferents països participants, sinó que s’han tractat les dades en el seu conjunt, assumint la seva diversitat i entomant-la com una eina més per fer un retrat més viu de la realitat que ens expliquen les dades.
Un apunt important:Per més dades que haguem recollit no podem dir que totes són conseqüència del programa. Això sí: El Sapere Aude i la seva avaluació ens han permès veure les seves fortaleses i febleses, i també altres factors que caldrà tenir en compte per a properes edicions.
Algunes conclusions destacables
ELS JOVES
1. A la majoria dels joves els agradat tenir un mentor (i als mentors tenir-los com a mentorats!) Tenir una persona en qui confiar, que dona seguretat, amb qui es pot parlar de moltes aspectes de la vida i demanar consells.
2. Reconeixen ls mentors us han ajudat amb els deures i organitzar el treball escolar. Per tant, podríem dir que és un resultat molt positiu pensant en reedicions.
3. La majoria voldrien continuar el curs vinent i recomanen aquesta experiència.
4. No els agrada anar a l’escola. De fet, si els continua agradant l’entorn escolar és sobretot gràcies a la relació amb els companys.
5. Després del projecte, expressen que les assignatures els van en general millor i han augmentat les espectatives de seguir estudiant.
Augment de la voluntat de continuar estudiant dins de l’ensenyament secundari postobligatori, ja sigui per la via acadèmica o per la vocacional
ELS MENTORS
1. Els preocupava com motivar els joves
2. S’esforçaven en centrar-se en el tema formatiu
3. Declaren que han fet gran avenços través de la relació personal, la confiança mútua i l’acompanyament personalitzat, mentre que altres els hi ha costat molt més.
4. Valoren molt bé el paper de les respectives organitzacions pel que fa al Suport rebut
CONCLUSIONS GENERALS EN CLAU POSITIVA
La personalització ha estat la clau: Han pogut conversar sobre el futur com a estudiants, tenir algú que es preocupa d’aquest tema, que li dona importància i intenta ajudar pensant en la seva manera de ser i en les teves circumstàncies. A més, quan la mentoria s’ha fet en grup, no ha estat tan satisfactòria. Personalitzar, adaptar-se a cada jove, trobar el mentor adequat per a cada jove, també ha estat clau.
Per a tots, el temps ha quedat curt, és aviat encara per veure’n més resultats a mig i llarg termini. Però els primers resultats obtinuguts animen a continuar i a fer-ho amb els mateixos referents. La inestabilitat (en plantilles d’educadors, en situacions referencials i socials complexes) és l’escull principal a superar.
Una de les conclusions més importants que hem extret d’aquesta experiència és que amb reforçant l’estabilitat es podrà reforçar el vincle, el suport emocional i l’acompanyament en el procés escolar.
Trobada anual entre joves extutelats dins el marc de la mentoria
Des de l’SPAE* (Servei de Promoció de l’Autonomia i Emancipació) de Fundació Resilis ens expliquen la trobada anual entre joves extutelats
El passat dissabte 21 de juliol vam realitzar la trobada anual entre joves ex tutelats que van passar per diferents serveis del sistema de protecció i joves que actualment estan inclosos dins el programa de pisos assistits per majors de 18 anys de l’ASJTET**.
“La interacció entre joves es va centrar en la fortalesa emocional”
La trobada es situa dins el marc de la mentoria, creant una dinàmica d’escolta activa cap als processos vitals dels joves que van deixar de ser tutelats entre els anys 2010 i 2014.
En aquesta ocasió, la interacció entre joves es va centrar en la fortalesa emocional que ha de tenir tothom per no deixar-se emportar per la tristesa, la desesperança i “el no voler fer res” i ser valent per reconèixer quan necessites ajuda i ser més valent per a demanar-la.
*SPAE (Servei de Promoció de l’Autonomia i Emancipació) Aquest servei agrupa el conjunt de programes i projectes, gestionats per la nostra entitat i adreçats als joves en risc que estan immersos en processos d’emancipació. En l’actualitat, el servei de promoció inclou 4 pisos assistits, 3 per a majors d’edat i 1 per a joves de 16 a 18 anys
**L’ASJTET és la unitat de la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA) que ofereix als joves entre 16 i 21 atesos per la DGAIA, o que ho han estat, suport tècnic i educatiu en els àmbits d’habitatge, inserció laboral, suport psicològic i suport econòmic i jurídic, amb l’objectiu que assoleixin una plena inserció social i laboral en una situació d’autonomia i emancipació. També té l’encàrrec de facilitar l’accés al seu expedient administratiu a les persones extutelades, quan ho sol·licitin, així com la gestió del Servei de recerca d’orígens biològics.
La figura del mentor social, entre l’educador i el germà gran
Marta Garcia Molsosa, de l’equip coordinador del projecte europeu de mentoria social Sapere Aude, escriu aquesta reflexió al voltant de la figura del mentor social a Social.cat.
La paraula “mentoria” sembla que està molt de moda. És difícil definir què és un mentor. Fins i tot a mi se’m fa complicat, i això que porto tot un any gestionant el projecte europeu de mentoria social Sapere Aude, dedicat a obtenir la millora dels resultats escolars dels adolescents que viuen en centres residencials d’acció educativa mitjançant el vincle amb un mentor/a que, al llarg de tot aquest curs escolar (2017/18) l’ha acompanyat en algun aspecte de la seva escolarització. Això sobre el paper, perquè la mena de mentoria que he vist aquest any va més enllà de fer els deures: s’han establert veritables vincles que, a més de resultar efectius de cares a la millora dels resultats d’aquests joves, també han estat, essencialment, vincles afectius marcats per la confiança, el respecte i el reconeixement a l’altre.
Sobre què és un mentor o una mentora hi ha molta literatura. Durant aquest any he tingut l’oportunitat de viure-ho i conèixer-ho de prop i podria dir que una de les grans dificultats a l’hora de definir aquesta figura és que els perfils són molt i molt diversos. Els programes de mentoria tenen diferents enfocaments i objectius i, per tant, encomanen tasques diferents als mentors/es i cada relació de mentoria es construeix de manera dinàmica al llarg del temps. Recordo que a la formació que vam fer abans de començar el projecte ens van dir que, en definitiva, un mentor era algú més gran que ofereix guiatge i acompanyament a una altra persona, més petita. Naturalment, en base a aquesta definició la figura del mentor o mentora té molts punt de connexió amb altres, com per exemple, amb la de l’educador o educadora.
s’han establert veritables vincles que, a més de resultar efectius de cares a la millora dels resultats d’aquests joves, també han estat, essencialment, vincles afectius marcats per la confiança, el respecte i el reconeixement a l’altre.
Suposo que la diferència entre aquestes dues figures rau en el poder que tenen l’un i l’altre sobre el noi o noia a qui dirigeixen la seva acció educativa: mentre que l’educador pot decidir en determinats aspectes de la vida del jove, el mentor o mentora se centra a guiar o acompanyar en certes decisions que pugui fer el/la propi/a jove. És a dir: un educador pot decidir si un noi/noia pot sortir o no, a quines hores pot tenir el mòbil, si ha d’anar al metge, a quina hora sopa, etc. I, en canvi, un mentor, no.
A més, el tipus de relació que s’estableix amb el/la jove també és diferent. L’educador està amb ells/elles cada dia (o gairebé cada dia) i gestiona la quotidianitat del centre on resideix. En definitiva, l’educador conviu amb el jove. En canvi, el mentor o mentora té una relació més puntual, esporàdica, si bé constant (i en els casos en què hi ha hagut molts canvis d’educadors podríem dir que més constant i tot).
Finalment, una diferència que els propis joves han coincidit en assenyalar i valorar de manera molt positiva durant aquest any de projecte és que el mentor/a és un voluntari. És a dir, la relació no està marcada per unes condicions laborals (d’horaris, de torns, de canvis de feina,…) ni mediada per una contraprestació econòmica. Si bé puc dir, com a educadora que soc, la nostra tasca és bàsicament vocacional i que ens l’estimem com una part essencial de la nostra vida, sempre hi ha el pes d’aquestes limitacions i els nois/es les tenen molt presents. Per això, poder gaudir d’una relació sense intermediaris, lliure de contraprestacions, els fa sentir valorats i estimats d’una manera incondicional, necessitat bàsica que tenen tots els infants i joves, no només aquells a qui els manca la xarxa relacional habitual, com és el cas dels i les joves residents en centres d’acció educativa.
Tot plegat fa que ens puguem aproximar una mica més a la figura del mentor i atrevir-nos a assajar-ne una característica que esbossi temptativament quin és el seu paper: el mentor és una figura educativa referent externa, de suport i confiança, que pot arribar a ser tan influent i generadora de benestar com l’educador o educadora del centre residencial.
A més, el mentor gaudeix de la posició privilegiada de no haver de jutjar, saber només allò que el noi o la noia li vol explicar. Com diu en David Ruiz, company d’aquest primer any de vida del projecte, el mentor/a és algú que ve amb una “mirada neta”, i que complementa el paper que fan la resta d’adults que es relacionen amb aquests nois i noies en pro de millorar les seves oportunitats en el futur.
poder gaudir d’una relació sense intermediaris, lliure de contraprestacions, els fa sentir valorats i estimats d’una manera incondicional, necessitat bàsica que tenen tots els infants i joves
Per acabar no puc deixar d’adreçar-me als mentors/es del futur. Els diria que tenen la oportunitat d’ajudar a algun jove a millorar la seva situació escolar d’una manera molt senzilla, personalitzada, flexible,… aportant els recursos personals de què disposin. Els engrescaria a emprendre un camí incert, però, segur, molt gratificant, establint una relació positiva (perquè sempre és positiva, almenys amb l’experiència d’aquesta prova pilot) amb un/a jove que es troba en una situació difícil, però que té un munt d’oportunitats al seu davant. Els diria també que implicar-se en una acció social d’aquestes característiques té un impacte en la millora de la nostra societat i en la cohesió social molt valuós. Ser mentor/ra té a veure amb ser molt conscient d’això: trencar barreres i implicar-se amb la comunitat és una necessitat primordial dels nois/es que viuen en situació de risc. Amb el Sapere Aude aquest trencament de barreres es produeix d’una manera bidireccional i natural, tenint com a base la creació d’un vincle personal de confiança.
Marta Garcia Molsosa (Vic, 1984) és educadora social, pedagoga i antropòloga. S’ha especialitzat en educació inclusiva i actualment cursa el doctorat en innovació educativa a la Universitat de Vic. Ha treballat durant onze anys amb infància tutelada, en un centre residencial a Vic, i ara és membre de l’equip de coordinació del projecte Sapere Aude de mentoria a nivell estatal. L’objectiu d’aquest projecte és la millora dels resultats escolars dels adolescents que viuen en centres residencials d’acció educativa mitjançant el vincle amb un mentor que, al llarg de tot aquest curs escolar (2017/18), l’ha acompanyat en algun aspecte de la seva escolarització.
Primeres impressions de la conferència final del projecte Sapere Aude a Zagreb
L’Arnau Taberner, coordinador a Catalunya del projecte Sapere Aude, juntament amb la resta de l’equip, va viatjar la setmana passada fins a Zagreb, ciutat que va acollir la darrera conferència del projecte, on es posaven en comú les experiències en mentoria dels cinc països participants. Tot seguit, ens fa cinc cèntims de les primeres impressions del que va ser la trobada, a l’espera d’analitzar les conclusions d’aquest primer any de projecte.
“Els ecos de la conferència no s’han fet esperar i moltes entitats a nivell europeu han fet difusió de la metodologia o s’han interessat en utilitzar els productes i les investigacions resultants”
La Conferència del projecte Europeu Sapere que va tenir lloc el 5 de juliol a la ciutat de Zagreb va tenir una gran acollida omplint l’aforament de més de 100 persones del centre Tribina Zagreba.
Durant la conferència tots els socis van mostrar el desenvolupament d’un projecte que tenia per objectiu mostrar el potencial que la mentoria social té sobre els joves en risc d’exclusió.
La conferència va tenir intervencions destacades d’experts europeus com Robert Cimperman cap de l’agència nacional d’educació de Croàcia o Mariana Kashchak experta Ucrainesa en procesos de mentoria als països de l’est d’Europa.
El públic en les nombroses rondes de preguntes es va mostrar molt participatiu i va mostrar una satisfacció de 4,5 sobre 5 en les enquestes entregades al final de la mateixa.
La conferència va tenir intervencions destacades d’experts europeus com Robert Cimperman cap de l’agència nacional d’educació de Croàcia
En aquest sentit els ecos de la conferencia no s’han fet esperar i moltes entitats a nivell europeu han fet difusió de la metodologia o s’han interessat en utilitzar els productes i les investigacions resultants
En conjunt s’ha mostrat com una experiència positiva en que el projecte i els seus resultats han demostrat ser interessant i, esperem, puguin ser inclosos en futures experiències per tot el continent en relació al món de la mentoria, els infants en risc d’exclusió i l’educació a nivell europeu.
Entrevista a Marta Garcia, coordinadora de mentoria del projecte europeu Sapere Aude
“Implicar-se en una acció social com la mentoria té un impacte en la millora de la nostra societat molt valuós”
Marta Garcia Molsosa (Vic, 1984) és educadora social, pedagoga i antropòloga. S’ha especialitzat en educació inclusiva i actualment cursa el doctorat en innovació educativa a la Universitat de Vic, amb la direcció de Jordi Collet-Sabé, Antoni Tort i la codirecció de Carme Montserrat Boada, de la Universitat de Girona. Ha treballat durant onze anys amb infància tutelada, en un centre residencial a Vic, i ara és membre de l’equip de coordinació del projecte Sapere Aude de mentoria a nivell estatal. L’objectiu d’aquest projecte és la millora dels resultats escolars dels adolescents que viuen en centres residencials d’acció educativa mitjançant el vincle amb un mentor que, al llarg de tot aquest curs escolar (2017/18), l’ha acompanyat en algun aspecte de la seva escolarització.
Però no només es tracta de fer deures i estudiar, allò que farien al costat de germans grans o els pares si tinguessin una família: amb els mentors han parlat també sobre les perspectives acadèmiques de futur, per exemple, i altres han fet activitats culturals i lúdiques.
I és que és a través de la relació i el suport del mentor voluntari que aquests nois i noies han pogut disfrutar d’una atenció individualitzada i d’un espai de gaudi i de desenvolupament personal.
Com ha de ser la ment d’algú que vol dedicar el seu temps a ser mentor d’un infant/jove?
Algú que vulgui ser mentor ha de tenir una mirada àmplia i una visió positiva de la vida, en el sentit que ha de ser una persona flexible i adaptable a les necessitats, estats d’ànim, situacions familiars i personals d’aquests joves i, a la vegada, ser capaç de transmetre una actitud vital i un compromís ferm pel canvi, per la millora, per la capacitat del jove de superar-se. Com diu el meu company de projecte, David Ruiz: “El mentor ve amb una mirada neta que enriqueix i se suma a tota l’altra feina que fan els altres adults”.
També ha de ser capaç de comprendre la realitat del sistema de protecció i els serveis residencials, les seves mancances i les seves potencialitats, i saber treballar conjuntament amb els professionals d’aquests serveis. Ser conscients que la voluntat és millorar la situació i la qualitat de vida d’aquests joves en la mesura del possible, i que ells hi tenen un paper molt rellevant des de la relació “privilegiada” del mentor.
Trencar barreres i implicar-se amb la comunitat és una necessitat primordial dels nois que viuen en situació de risc
Quines han sigut les claus d’aquest projecte?
Penso que un dels motius de l’èxit ha sigut l’especificitat de cada relació. Hem vist que el procés d’emparellament és clau, en aquest sentit. Cada parella de mentoria és necessàriament diferent, en funció del caràcter, motivacions, recursos de cada mentor i necessitats i característiques del seu mentorat.
Amb la prova pilot d’enguany hem descobert que hi ha molt de potencial entre la nostra societat, molta solidaritat latent, i hem de dir que ens ha sorprès la diversitat de perfils que ens hem trobat: hi ha molta gent extraordinària al nostre voltant que pot arribar a ser mentor, independentment dels seus coneixements sobre la realitat dels nois que viuen en centres residencials o de la seva formació i experiència en l’àmbit de l’educació. Hem tingut perfils professionals i personals molt diversos, edats molt variades, però tots coincideixen amb la voluntat de servei i el compromís amb la seva tasca. I la paciència… Molta paciència!
Cada voluntari ha sabut aportar, des de la seva realitat, honestament. A la vegada, també s’ha sabut nodrir de la relació i emportar-se una experiència plena d’enriquiment personal.
Hi ha algun consell dels que has pogut donar a algun mentor que sigui vàlid per a tots els altres?
No soc gaire de donar consells. Quan es tracta d’una relació tu a tu, cadascú ha de trobar el seu camí per afrontar les diferents situacions que puguin sorgir. El consell que donaria és paciència, optimisme i bon humor! (riu)
I als mentors del futur, com els engrescaries perquè s’unissin a la tasca del projecte?
Els diria que tenen l’oportunitat d’ajudar algun jove a millorar la seva situació escolar d’una manera molt senzilla, personalitzada, flexible: aportant els recursos personals de què disposin.
Hem tingut perfils professionals i personals molt diversos, edats molt variades, però tots coincideixen amb la voluntat de servei i el compromís amb la seva tasca
Els engrescaria a emprendre un camí incert però gratificant, establint una relació positiva (perquè sempre és positiva, almenys amb l’experiència d’aquesta prova pilot), amb un jove que es troba en una situació difícil però que té un munt d’oportunitats al seu davant. Els diria també que implicar-se en una acció social d’aquestes característiques té un impacte en la millora de la nostra societat i en la cohesió social molt valuós. Trencar barreres i implicar-se amb la comunitat és una necessitat primordial dels nois que viuen en situació de risc, que, amb aquest projecte, es produeix d’una manera bidireccional i natural, tenint com a base la creació d’un vincle personal de confiança.
I seguiu! Aquest juliol es prepara una conferència internacional a Zagreb on es posaran en comú les experiències dels 5 països on es desenvolupa l’Aude, a part d’aquest a Catalunya. Reunireu dades interessants per anotar de cara al futur, ja que l’any vinent se’n prepara una segona edició. Experiències concretes que es puguin repetir que t’hagin sorprès?
Sí, serà interessant veure com ha anat l’experiència als diversos països on s’ha aplicat i aprendre del seu Sapere Aude concret. Particularment, una de les activitats que més m’ha sorprès positivament han sigut les trobades del grup de mentors. S’han realitzat com a experiment durant aquesta prova pilot i han tingut un resultat molt positiu, han estat molt ben valorades pels mentors. Els ha servit per contrastar la seva experiència, tan individual, amb la dels demés, i per sentir-se, així, més acompanyats. El clima sempre ha sigut molt positiu i crec que l’intercanvi d’experiències els ha ajudat en la seva tasca
“El mentor ve amb una mirada neta que enriqueix i se suma a tota l’altra feina que fan els altres adults”.