, , , ,

Primer Iftar popular de Palafrugell

Ens escriuen des del pis Tallamar (Fundació Resilis) de Palafrugell per explicar-nos la seva participació en el primer Iftar popular de la localitat. Molt més que una mostra de la cultura àrab! Llegiu les nostres companyes, elles ho expliquen a continuació:


“El grup de Referents per la convivència està format per persones voluntàries amb el propòsit que, des de la pròpia ciutadania, es treballi per arribar a nivells més elevats de convivència al municipi”

En primer pla, la Fàtima Dkoiuak, educadora de tardes del pis Tallamar i una de les organitzadores de l’acte

El dia 30 de maig el Pis Tallamar va col·laborar a la celebració del Primer Iftar popular de Palafrugell. Un esdeveniment organitzat per algunes de les membres del grup de Referents per la Convivència de Palafrugell, amb la col·laboració de totes les associacions musulmanes, comerços de la vila, desenes de particulars, entre d’elles el Pis Tallamar, i l’Àrea de Benestar Social i Ciutadania de l’Ajuntament.

El grup de Referents per la convivència està format per persones voluntàries amb el propòsit que, des de la pròpia ciutadania, es treballi per arribar a nivells més elevats de convivència al municipi, creant més espais de trobada, de relació i contacte per tal de treballar tots i totes junts contra les injustícies.

“El Ramadà, novè mes del calendari lunar musulmà, consisteix en mantenir el dejuni des de l’alba fins la posta de sol”

Una de les Referents i també educadora  del Pis Tallamar –Fàtima Dkiouak- ens explica: “el nostre propòsit ha estat que, mitjançant la interculturalitat, es doni a conèixer l’Iftar per ser un fet tant significatiu per la comunitat musulmana durant el mes de Ramadà, a més, vam voler que es mostrés part de la cultura àrab mitjançant la gastronomia tradicional marroquina, taller de henna i cal·ligrafia. Durant l’acte de presentació el que hem volgut transmetre és que Palafrugell es vol diversa però com un únic poble i que entre tots i totes lluitem contra qualsevol discurs d’odi!, perquè al final allò important no és d’on vens o com ets, sinó cap a on vas. I el dia 30 de maig, amb la participació de més de 400 persones, vam demostrar que som molts i moltes que anem en la mateixa direcció en voler fer un poble que convisqui, un poble on tots hi tinguem lloc”

El Ramadà, novè mes del calendari lunar musulmà, consisteix en mantenir el dejuni des de l’alba fins la posta de sol que és quan es dur a terme l’Iftar, que tracta del sopar del trencament del dejuni. És un mes beneït pels musulmans i musulmanes i que simbolitza la disciplina, l’autocontrol i la solidaritat.

Per tal de que el sopar es fes efectiu, durant l’esdeveniment va haver-hi una gran col·laboració comunitària, on no van faltar els joves del Pis Tallamar. Els joves  juntament amb la Directora del Pis, van participar en el muntatge de taules, de preparació de safates,  i servei del sopar a les persones assistents. Una gran oportunitat per donar-se a conèixer als veïns i veïnes del municipi i on aquests els han rebut amb molt d’agraïment i felicitacions per la feina feta.

Un esdeveniment al qual van assistir més de 400 persones, entre d’elles polítics del municipi com ara la Regidora, en funcions de Benestar Social, Roser Massaguer; la Directora del Servei Territorial de Treball, Afers Socials i Famílies a Girona, Marta Casacuberta; el Tècnic referent a Girona de la Secretaria ‘Igualtat, Migracions i Ciutadania, Pere Cortada, entre d’altres.

“Durant l’esdeveniment va haver-hi una gran col·laboració comunitària, on no van faltar els joves del Pis Tallamar”.

La Directora del Pis Tallamar –Coral Gallardo- va participar com a voluntària a títol personal i com a referent dels joves. Ens explica el següent: “aquest Iftar ha suposat  una gran oportunitat per poder participar en una activitat juntament amb altres entitats del municipi de  Palafrugell,  que tan bé ens han acollit. La col·laboració dels joves del Pis ha estat excel·lent i els ha suposat una possibilitat per donar-se a conèixer, mostrant les competències tan positives que tenen. Les valoracions rebudes permeten potenciar la seva participació en futurs esdeveniments.”

A continuació es plasmen algunes de les opinions dels joves del Pis Tallamar que hi van col·laborar, així com, d’alguns dels educadors que van assistir i van viure la celebració:

“Em va sorprendre la multitud de persones reunides de diferents cultures i com la cultura autòctona s’animava a fer-se Henna a les mans, donant valor a l’art i cultura marroquina. També em va sobtar la gran participació de joventut servint a les taules, estant atents al que els assistents requerien. Penso que d’aquesta forma es fomenten uns valors molt positius a les noves generacions com són la generositat, la igualtat i  el respecte de la diferència. Penso que aquest sopar popular representa un dels petits/grans actes que fomenten la pau entre les persones de diferents països i  un model del que podria arribar a ser la societat si tots poséssim un granet de sorra, des d’actituds de comprensió i tolerància. Per mi va ser bonic viure això en primera persona i encara més veure com els joves del pis mostraven una actitud de servei i col·laboració perquè l’esdeveniment funcionés. Per a mi aquest és el camí que hauríem de seguir com a éssers humans perquè aquest món deixi de ser un món de lluita, por i poder, per convertir-se en un món on poder conviure en pau sense renunciar a qui som. Al final, la coneixença és la que ajuda a perdre la por a allò diferent.” –opinió de l’educadora Estefania Ruano.

“Un día genial porque trabajamos juntos y mucha gente quería ayudar.”-opinió de l’MB

“Lo que más me llamó la atención fue el “COMPARTIR”. Ver personas de diferentes culturas juntas que conocieran la nuestra.”-opinió de l’MO

 

,

El recurs de Primera Oportunitat al congrés INCLUSIÓ.CAT

“Estem molt satisfets d’haver pogut aprofitar l’oportunitat de contribuir a la construcció del coneixement científic en l’àmbit de l’acció social. Continuarem treballant-hi amb molta empenta per a que les persones amb limitacions funcionals puguin rebre les atencions necessàries a casa seva o des d’institucions vinculades a la comunitat”. Amb aquestes paraules, la Patrícia Perez, l’Efren Cofiné i la Tere Gomez clouen aquest text que aquí us deixem per explicar-nos la seva experiència al Congrés INCLUSIÓ.CAT. Els companys de Fundació Gentis es van centrar en explicar el recurs de Primera Oportunitat, una porta d’entrada a la xarxa comunitària per als joves que migren sols.


Els passats 3 i 4 de juliol va tenir lloc la segona edició del Congrés de l’Acció Social inclusió.cat organitzat per la Universitat de Vic i el Departament d’Afers Socials, Treball i Famílies, abordant en profunditat la promoció de l’autonomia personal i l’atenció des de la proximitat, elements indispensables d’un sistema que amplïi la seva cobertura i intervingui abans en l’entorn més proper de les persones.

En aquest espai de difusió i gestió de coneixement de i des de la intervenció social el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, Chakir El Homrani, va presentar les bases del pla estratègic de Serveis Socials: es planteja un model que prioritza les intervencions apoderadores i de base comunitària, emfatitzant les fortaleses individuals i col·lectives i els suports relacionals, com a elements clau del benestar social prestant molta atenció a la prevenció i anticipació.

Els eixos temàtics de treball que es van anant desenvolupant entre conferències i taules de treball paral·leles, van ser els següents:

  • Preparar el sistema de Serveis Socials per a l’envelliment de la població.
  • La Gestió de la innovació en els Serveis Socials.
  • Models europeus de promoció de l’autonomia personal: cas danès i cas holandès.
  • Cap a nous models organitzatius centrats en les persones.
  • Atenció primària social i sanitària: cap a l’atenció integrada.
  • Prevenció i atenció integrada en l’entorn domiciliari i comunitari.
  • Models organitzatius i plataformes de serveis.
  • Solucions tecnològiques.

En el marc de l’eix “Models organitzatius i plataformes de serveis” vam poder presentar pòster científic per socialitzar amb evidències una experiència comunitària i inclusiva:  El recurs de Primera Oportunitat, una porta d’entrada a la xarxa comunitària per als joves que migren sols.

 

 

Reptes

Tant l’educació com a dret, com els plantejaments de l’educació per a tothom, constitueixen pilars per reflexionar sobre la construcció de societats justes, cohesionades i solidàries. L’arribada de joves que migren sols a Catalunya posa sobre la taula la necessitat d’una intervenció socioeducativa diferent per donar una resposta adequada a aquests joves que estan vivint situacions de vulnerabilitat i desprotecció.

La realitat on s’emmarca l’experiència que presentem és complexa.

En primer lloc pel col·lectiu destinatari, joves amb experiències de vida que els duen a emigrar prematurament sense acompanyament per trobar una solució a la seva situació personal i familiar al seu país d’origen. Gairebé el 80% d’aquests joves arriben al nostre territori sense educació secundària i sense conèixer l’idioma, fet que comporta dificultats de comunicació i relació evidents, i que a més són imprescindibles per seguir amb el seu procés de plena inclusió.

En segon lloc, pel marc legal vigent que els situa en un estat de privació de drets i d’extrema vulnerabilitat. Fins que els joves no estan tutelats i/o amb una orientació clara de mesura i recurs no s’inicia el procés administratiu per regularitzar la seva estada. Amb una situació administrativa irregular difícilment poden accedir a accions formatives d’ensenyament reglat o ocupacional.

El recurs de Primera Oportunitat, té com a repte donar una resposta urgent i singular a aquesta problemàtica a través de l’acompanyament i de processos de transició dels joves que migren sols, compartint en les actuacions una perspectiva inclusiva de base comunitària.

 

Intervenció

La intervenció s’ha construït entorn a dos grups de 30 joves entre 16 i 18 anys, un a Girona i un a Amposta, a partir del curs 2018-2019. Tot i la singularitat territorial i qüestions d’accés i derivació de les persones participants, pivota sobre una base metodològica comuna. Es tracta d’un servei d’acompanyament i formació instrumental i prelaboral de transició per a joves que migren sols. S’inspira en els fonaments teòrics i metodològics de les aules d’acollida del Pla per a la Llengua i la Cohesió en els territoris, les Escoles de Segona Oportunitat i el model de competències professionals elaborat des de l’ISFOL.

Al recurs tenen l’oportunitat i l’espai per millorar les seves competències bàsiques i transversals crítiques per accedir a la xarxa de recursos socioeducatius comunitaris necessaris per donar resposta a les seves diverses situacions. Els participants necessiten itineraris d’orientació i formació propis que facilitin, el més ràpid possible, el seu projecte d’autonomia i emancipació.

La inclusió es veu com el procés per identificar i respondre a la diversitat de les necessitats dels  joves a través de la major participació en l’aprenentatge, les cultures i les comunitats, i reduint l’exclusió en la formació.

S’incorporen canvis i modificacions en continguts, aproximacions, estructures i estratègies existents amb una visió comuna que inclou a tots els joves des d’una intervenció comunitària de tres fases: acollida, itinerari de Projecte Vital i el suport entorn educatiu i laboral

 

Resultats

Aquesta primera experiència s’ha centrat en millorar les possibilitats de comunicació dels joves, en què coneguin el context laboral del territori i en realitzar una aproximació tecnicoprofessional a diferents ocupacions.

S’ha aconseguit que els participants aprenguin els aspectes clau de l’idioma en un període d’entre un i quatre mesos, durada mitja de la intervenció, millorant la seva comprensió oral i escrita, i treballant alhora cadascuna de les competències instrumentals bàsiques que els permetran una adaptació plena.

El 60% del joves que han passat pel recurs han realitzat el seu pla de treball socioeducatiu plantejat i així han pogut accedir a altres recursos formatius, educatius i/o laborals per continuar creixent competencialment.

S’ha obtingut indicadors que mostren interessos dels joves per la pràctica esportiva i per projectes de voluntariat social i comunitari.

Actualment la meitat del grup de joves estan realitzant el seu itinerari.

 

Conclusions

  • L’experiència ha provocat un impacte comunitari en l’organització dels Serveis Socials i les altres organitzacions del territori, fent aflorar un circuït d’accés pels joves al recurs de Primera Oportunitat compartint guies de pràctica i protocols d’atenció.
  • Es posen en valor els recursos del territori, aprofitant-los per facilitar l’acompanyament i incorporació del jove a la seva comunitat de referència.
  •  S’ha evidenciat que en l’àmbit local és més fàcil generar recursos específics per la població que ho requereixi. Per a què la inclusió arribi s’ha de negociar en el context concret d’actuació.
  • El jove no podrà aprendre a relacionar-se socialment si no és en formats on se l’accepti i pugui desenvolupar aquestes relacions, tampoc podrà incrementar l’autonomia simplement entrenant-la individualment, perquè la major part dels problemes es resolen en l’àmbit social. S’evidencia la necessitat de participació a la comunitat.

 


Estem molt satisfets d’haver pogut aprofitar l’oportunitat de contribuir a la construcció del coneixement científic en l’àmbit de l’acció social. Continuarem treballant-hi amb molta empenta per a que les persones amb limitacions funcionals puguin rebre les atencions necessàries a casa seva o des d’institucions vinculades a la comunitat.

Efren, Tere i Patrícia

Fundació Gentis

 


 

,

“La diferència no només s’ha d’acceptar, sinó que hi hem de creure”

Núria Tresserras i Ribó és professora de piano i el seu currículum es desplega abastament:  Llicenciada en Psicologia amb el Certificat de Psicòleg General Sanitari, especialitzada en la Direcció i Gestió d’Entitats del Tercer Sector Social. Hi suma formació complementària en direcció d’empreses (ESADE Business School 2009, IQS 2011); Però també és mediadora Familiar i Comunitària, Docent i Formadora acreditada. Té un postgrau de Família i Parella; un altre de Direcció i Gestió de Residències i Serveis per a la Gent Gran. Finalment, un Màster en Intervenció Socioeducativa amb Infants, Adolescents i Joves en Risc o Conflicte Social.

Tresserras va treballar durant gairebé 20 anys amb persones amb intel·ligència límit al centre AcidH, del qual va dur-ne la gerència. El càrrec, ens explica, va donar-li una visió més àmplia de la resta de serveis i perfils professionals d’atenció directa a les persones amb discapacitat, havent treballat amb anterioritat en el projecte de Llars de Residència i Llars amb Suport a l’autonomia a la pròpia Llar i després portant la Direcció del Centre de Psicologia i Logopèdia.

 


 

Déu ni do!

Sí… I al mateix temps ja estava registrada i duia a terme Mediacions Familiars i Comunitàries per a la Generalitat de Catalunya. Aquesta formació i aquest treball professional no només ha sigut un enriquiment personal i social sinó que també m’ha ofert moltes més eines per entendre i comprendre la pluralitat de l’ésser humà.

 

I com explicar la  pluralitat de l’ésser humà?

Com un enriquiment! Així, considero que la diversitat i/o la diferència no només s’ha d’acceptar, sinó que hi hem de creure perquè ens potencia com a ens socials. Tot plegat m’ha dut a dedicar-me plenament a la Mediació i a la Docència, tant de formació per a perfils professionals dins del camp de la discapacitat, com de la Mediació.

 

I el piano?

Amb tot, tampoc puc deixar de banda la meva formació musical que ha sigut la que m’ha facilitat i m’ha donat el punt de sensibilitat que es requereix per tot el que fem en el nostre dia a dia…

 

Hi ha una fórmula magistral per abordar la discapacitat?

A tots ens agradaria tenir la fórmula màgica per poder donar solucions i fer l’abordatge correcte per a cada persona amb discapacitat intel·lectual, jo no soc l’excepció. Moltes vegades els professionals d’atenció directa, voluntaris, em fan preguntes de les quals no tinc resposta i això em fa pensar que tenim moltes llacunes per conèixer sobre la discapacitat intel·lectual i ens falta molt encara per aprendre.

“El que m’agrada transmetre és que no pel fet de tenir unes limitacions hem de tractar a les persones amb DI de manera diferent”.

Cal tenir en compte i a la història em remeto, tot i que van haver-hi iniciatives esporàdiques abans dels anys 70 per millorar la qualitat de vida d’aquestes persones i promoure serveis, no és fins aquesta dècada que en el nostre país comença a haver-hi un fort moviment i iniciatives socials promogudes per pares, voluntaris i organitzacions sense ànim de lucre. Servien per donar resposta a aquesta necessitat social i poder oferir noves oportunitats, serveis i suports a les persones amb discapacitat. Hem de pensar que no és fins el 2006 que les Nacions Unides aproven “la Convenció sobre els drets humans de les persones amb discapacitat”, això posa en evidència que a dia d’avui hem fet molt recorregut i hem aconseguit molt però al mateix temps tenim encara un llarg camí per recorre per aconseguir una normalitat absoluta.

Això no vull que serveixi com excusa i el que diré ara pensareu que és una obvietat però quan em demanen “com hem de tractar a les persones amb discapacitat” o “ entendre’ls millor” el que m’agrada transmetre és que no pel fet de tenir unes limitacions hem de tractar a les persones amb DI de manera diferent.

 

Però ens surt de dins, tractar diferent “la diferència” (amb tota la bona voluntat del món)

Les persones amb discapacitat són com totes les altres persones sense limitacions. A tots ens agrada que ens tractin bé, que ens tinguin en compte, que comptin amb nosaltres, sentir-nos escoltats, fer-nos sentir importants, ser útils, amb encert o no cadascú de nosaltres tenim la nostra opinió, i això ho tenim clar quan complim els paràmetres de la “normalitat” però quan hi ha quelcom que limita ens en oblidem i sovint, prenem decisions sense tenir-los en compte, els fem invisibles, la seva opinió no compta, Les persones amb DI són més lentes en tots els processos cognitius entre altres coses. Sovint no ens aturem a pensar que aquestes persones tenen les mateixes necessitats, els mateixos sentiments, emocions, i volen exactament el mateix que les altres persones, simplement a un altre ritme i amb un altre tarannà, és tant simple però l’hora tan complicat com és entendre el seu CODI per poder-nos entendre i comprendre.

Això pot semblar molt simple i molt elemental però sovint quan parlem de persones amb discapacitat o amb limitacions ens n’oblidem i sembla que el nostre comportament ha de ser diferent. Quan tractem amb les persones que considerem “diferents a nosaltres“, recomanaria que sempre ens preguntéssim “com m’agradaria a mi que em tractessin, preguntessin, em diguessin o amb demanessin” és un senzill exercici d’empatia que segur ens farà pensar i reflexionar com hem d’actuar.

 

Així, no hi ha codi?

No. Comunicar-nos amb les persones amb discapacitat, tampoc no ha de ser tant diferent de com ens comuniquen amb els els altres, simplement seguir les regles més bàsiques de la comunicació. Parlar mirant-nos als ulls, parlar amb el mateix llenguatge i assegurant-nos en tot moment que s’ha entès i sinó esforçar-nos que així sigui adaptant-nos al seu vocabulari o al seu llenguatge.

 

Però hi ha petits matisos…

Doncs possiblement seran la insistència, la perseverança i la paciència. La forma de rebre, processar, interpretar i comprendre la informació és diferent i per tant ens hem d’adaptar i conèixer a nivell “individual” quina és la millor.

 

I els professionals, quins són els principals dubtes que t’expressen respecte del seu dia a dia?

Els professionals ens demanen sovint en les formacions poder tenir més coneixements, eines i recursos per poder fer una atenció directa correcta, entendre a les persones amb discapacitat, saber gestionar els conflictes del dia a dia, entre altres coses.

“Sigui quin sigui el terme que utilitzem per definir la discapacitat intel·lectual sempre acabarà sent pejoratiu”

 

Quins creus que són els reptes cabdals que com a societat hem d’entomar respecte les persones amb discapacitat?

El principal repte és que la societat ha d’acceptar la “diferència“, ni més ni menys.

Les persones per definició, no acceptem la diferència o la diversitat, tot allò que ens és diferent de nosaltres tenim tendència a rebutjar. En el cas de persones “diferents” la societat fa exactament el mateix: les exclou.

Aquesta ha de ser la nostra principal batalla que hem d’aconseguir, una inclusió plena en tots els àmbits respectant i acceptant sempre la diferència.

Això ho podem fer tots nosaltres i començant pels professionals de donar a conèixer i donar informació sobre les persones amb discapacitat per trencar tots els tòpics i estereotips que hi ha al respecte.

Les persones amb discapacitat són un més que suma a la nostre societat, poden tenir un grau d’autonomia força elevat amb els suport adequats i poden complir amb les responsabilitats, els drets i deures que tenim tots dins les possibilitats de cadascú.

Hi ha estudis fets sobre l’ocupabilitat de les persones amb discapacitat on queda demostrat que baixa l’índex d’assistència a serveis sanitaris, millora la salut mental i física, menys ingressos hospitalaris d’aquestes persones passant a ser membres d’una societat amb tots els seus efectes, productius i consumidors, amb tot això s’aconsegueix no només millorar la seva qualitat de vida sinó la societat en sí. Necessitem polítiques reals d’inclusió i que la igualtat d’oportunitats sigui un fet real on tots sumem i no quelcom fictici per quedar bé.

 

Les paraules, moltes vegades, no poden atrapar la realitat de les coses. Cap a quina definició de discapacitat penses que hauríem de tendir?

Si parlem de la definició de discapacitat intel·lectual em remeto a AAIDD quan es refereix “a un estat particular de funcionament que comença en la infantesa en el qual coexisteixen limitacions en la intel·ligència juntament amb limitacions en habilitats adaptatives”.

Ara bé quan parlem de terminologia discapacitat, minusvalidesa, diversitat funcional, capacitats …, és diferent.

Des que em dedico al món de la discapacitat, sempre hem tingut un problema en com anomenàvem a les persones amb discapacitat i mai hem estat prou satisfets perquè sempre la paraula ha acabat tenint un caire pejoratiu, i és ben cert que no ens ha faltat raó (retard mental, minusvàlid…)

De fet quan vaig començar a estar vinculada amb la discapacitat es parlava de “retard mental”, no només era faltar a la raó (La intel·ligència no ve en retard i arribarà algun dia) sinó que també adquireix un caire de menyspreu.

Amb aquesta dèria de buscar la màxima normalitat i igualtat surten noves iniciatives en quan a terminologia com la Diversitat Funcional per part de les mateixes persones afectades i els seus familiars.

Crec que és una terminologia que no ens explica res: la diversitat funcional és la pròpia essència de l’ésser humà, tots som diferents i a vegades necessitem les paraules per donar nom i entendre una realitat concreta. D’altra banda, cap institució científica en el camp de la discapacitat ha donat com a vàlida aquesta definició.

 

“El que hem d’aconseguir és canviar la nostra actitud i els nostres estigmes envers a la discapacitat”

 

I així, què? Amb quina definició ens quedem o és que potser no calen?

Comparteixo amb el Dr. Climent Giné (La Vanguardia 30 Oct 2016 C. GINÉ, professor emèrit de Blanquerna-Universitat Ramon Llull): sigui quin sigui el terme que utilitzem per definir la discapacitat intel·lectual sempre acabarà sent pejoratiu perquè nosaltres mateixos acabem malmetent i mal utilitzem les pròpies paraules, i encertadament el Dr. Ginés ens fa veure que el problema realment és un altre, independentment del nom que utilitzem sempre serà pejoratiu si nosaltres no canviem la nostra actitud, acceptant la diferència i la diversitat i expulsant tota la marginació social.

Les paraules ens ajuden a definir aspectes concrets, no la postura davant d’aquests fets. Per tant el que hem d’aconseguir és canviar la nostra actitud i els nostres estigmes envers a la discapacitat, en definitiva a la diferència.

 

, , ,

“El procés ha estat molt interessant i ple de creativitat” Teatre al CREI La Ginesta

Els companys i companyes del CREI La Ginesta ens escriuen per explicar-nos un projecte molt especial, una obra de teatre, que els ha valgut altes dosis de paciència, il·lusió i un punt de bogeria, com diuen elles mateixes! Però us deixem amb el seu text…


 

És difícil començar a explicar un projecte que va anar creixent, piano piano, des de la il·lusió i creativitat dels nens i nenes, juntament amb una dosis de molta paciència i disposició de les educadores i educadors, la confiança de la direcció, la constància i motivació de les professores, juntament amb un punt de bogeria/entrega de tota la comunitat del CREI la Ginesta

El projecte responia a muntar una obra de teatre per a final de curs, comprès dins de la programació de l’aula.

El primer trimestre es van treballar jocs de teatre, per treballar la veu, la improvisació, la projecció de la veu, la desinhibició, etc.

El segon trimestre es va fer representació de petits relats, poemes, mímica, etc.

I el tercer trimestre es va començar amb el títol de l’obra de teatre: “2 horas a solas”.

A partir d’aquí es va anar treballant el guió amb l’alumnat, el jovent atès a la Ginesta, descobrint personatges, la trama del guió i finalment el desenllaç (preparar l’atrezzo, escollint roba, muntant cançons, carpetes a l’ordinador amb tots els sons necessaris pel tècnic de so, muntar àudios, etc.).

“El procés ha estat molt interessant i ple de creativitat, tot i que no us enganyarem, també moltes frustracions, molts moments de desencís”

El procés ha estat molt interessant i ple de creativitat, tot i que no us enganyarem, també moltes frustracions, molts moments de desencís, de desil·lusió, etc. Però el mantenir la motivació incloent totes les propostes de l’alumnat i la constància van ser els ingredients per fer créixer l’obra. El moment clau va ser poder sentir la confiança transmesa des de direcció al projecte que s’estava realitzant.

“L’Ajuntament de seguida va confiar en la proposta i va cedir l’espai de forma altruista, cosa que agraïm enormement”

Així es va arribar a creure que l’Ateneu de Celrà seria un bon lloc perquè l’alumnat poguessin mostrar el seu treball.

L’Ajuntament de seguida va confiar en la proposta i va cedir l’espai de forma altruista, cosa que agraïm enormement. I no només això, sinó que vam pensar que anar a veure l’espai motivaria als nois i noies, i així va ser. Des del dia que varen veure l’espai, la motivació i responsabilitat varen anar en augment.
El regidor de cultura es va mostrar sempre disponible. Vàrem fer un assaig general el dia abans i fins i tot ens va fer de tècnic de so desinteressadament, cosa que no era fàcil per tot el que havia de controlar.

Els nervis i les vergonyes anaven en augment a mesura que s’acostava l’esdeveniment, així que calia anar fent moments de relaxació i de posada en comú de les pors i nervis per tal de destensar el neguit. Això, cal dir que va anar acompanyat de molta paciència de l’equip de professionals que han estat presents en el procés.

Va arribar el dia de la presentació i com no podia ser d’una altra manera es van entregar absolutament a l’obra de teatre, mostrant totes les habilitats apreses i fent un creixement personal evident que va copsar a tot el públic.

 

 

 

 

,

“Els accidents laborals són el símptoma de que hi ha aspectes en el sistema de prevenció que hem de millorar”

Andrea Karina Villareal Zurita  és nacuda a Quito, capital de l’Ecuador, casada i mare d’un nen de quasi tres anys. Va venir a Espanya amb disset anys a estudiar a Valencia, on es va graduar en Enginyeria Química i també va cursar un màster de Prevenció de riscos laborals. Ha treballat com a Tècnic de Seguretat, Qualitat i Medi Ambient en Repsol a la Direcció de Seguretat i Medi Ambient Industrial (Downstream) i també com a Responsable de Seguretat i Medi Ambient a la Fàbrica de Lubrificants de Puertollano. Actualment, porta una mica més de dos anys treballant en Plataforma Educativa, va començar treballant aqu com a treballadora cedida per PREVINT (el nostre Servei de Prevenció Aliè), i al cap de nou mesos (deu ser el temps que necessita per gestar-se un treballador de la casa) va passar a formar part de la plantilla de Plataforma Educativa. Avui hem volgut parlar amb ella perquè ens expliqui unes quantes coses relacionades amb la seva feina que sempre havíem tingut el cucquet de preguntar. Aprofitem també per acostar-nos també a l’Andrea a tall humà, sense gaire més prevenció de riscos que l’atreviment de qui pregunta i la prudència de qui respon.


Botes de seguretat, cascs, protocols de prevenció… Et sentim parlar per telèfon, però no ens fem una idea de la complexitat de la teva feina. Explica’ns en què consisteix

Ocupo el puesto de Coordinadora de Seguridad y Salud Laboral y mi trabajo consiste en coordinar las actividades preventivas con el Servicio de Prevención Ajeno que tenemos contratado (PREVINT), velar por el cumplimiento de los requerimientos legales en el ámbito de la Prevención de Riesgos Laborales (PRL), integrar la PRL a todos los niveles jerárquicos y en todas las áreas de Plataforma Educativa. En resumen, mi principal objetivo es promover lugares de trabajo seguros, saludables y productivos.

 

El passat 21 de juny, vam rebre la visita de la senyora Montse Heredia, la directora de la Mútua  Intercomarcal. Va venir per entregar un certificat d’accitents zero a la Fundació Gentis. En què consisteix aquest certificat?

Consiste en que Mutua Intercomarcal como entidad colaboradora de la Seguridad Social reconoce el trabajo y esfuerzo de Plataforma Educativa por implementar medidas preventivas orientadas a eliminar o disminuir el riesgo en las instalaciones y puestos de trabajo, con el fin de evitar los accidentes laborales.

“Mi principal objetivo es promover lugares de trabajo seguros, saludables y productivos”.

 

I què s’ha fet per arribar a aquest nivell d’excel·lència? (zero accidents?!)

Se han realizado muchas mejoras de gestión interna, se ha reforzado la formación relativa a los riesgos específicos de los puestos de trabajo, se han actualizado las evaluaciones de riesgos con el fin de mejorar la identificación de los riesgos existentes en las instalaciones y puestos de trabajo, se ha identificado perfiles de personas trabajadoras que requieren de una formación complementaria.

No obstante, no podemos bajar la guardia. Este reconocimiento es un pequeño éxito, pero hemos de seguir trabajando con un enfoque de mejora continua orientado hacia la excelencia

 

 És una cosa extraordinària, que no hi hagi ni un sol accident a una empresa?

Si, decididamente es algo extraordinario. Lastimosamente, los accidentes laborales están presentes en nuestro día a día,  es un síntoma de que hay aspectos en el sistema de prevención que debemos mejorar.

La Accidentabilidad Laboral es un área de gran importancia, donde estamos invirtiendo tiempo y esfuerzo con el fin de conseguir una tendencia hacia la Accidentabilidad 0.

 

I com és el teu dia a dia?

Mi día a día es demandante y gratificante. Me motiva ver que tras el esfuerzo y trabajo de todos se consiguen resultados que ayudan a mejorar las condiciones de seguridad y salud en los puestos de trabajo. Las entidades de mayor plantilla son Resilis y Astres, sin embargo nuestro objetivo es aplicar  medidas preventives en todas las entidades con el fin de reducir la accidentabilidad.

“Me motiva ver que tras el esfuerzo y trabajo de todos se consiguen resultados que ayudan a mejorar las condiciones de seguridad y salud”

I per acabar una comparació una mica personal, si m’ho permets: Em consta que ets mare … Quins paral·lelismes creus que podem establir entre una mare que té cura que el seu fill no es faci mal i una professional com tu, que la seva feina consisteix en què el treball d’altres sigui el màxim de segur possible? És la mateixa actitud? es tracta de protegir o de només establir normes, un marc perquè l’activitat de l’empresa / nen es desenvolupi amb seguretat?

El paralelismo que existe entre mi faceta de madre y de profesional  deriva en la necesidad de saber comunicar y hacerlo de tal forma que consiga hacer entender el mensaje. Por ejemplo: cuando mi hijo se sube en una mesa e intenta saltar, no funciona el mensaje “no hagas eso”, el niño ha de entender por qué es peligroso y las consecuencias que tiene. Cuando le explico, que se puede caer y hacer daño en el cuerpo es cuando lo entiende y no lo vuelve hacer.

Seguro?

Seguro. Pero a lo que íbamos: A nivel profesional es una situación similar, hemos de ser capaces de transmitir la importancia de trabajar en condiciones de seguridad con el fin de no poner en riesgo nuestra seguridad y salud personal.

, , , ,

Un pont entre el Marroc i Catalunya

“Creiem que Incuba és un projecte exemplar i que, gràcies a la tasca coral d’organitzacions públiques i entitats socials, pot donar resposta a les necessitats reals dels joves, i especialment les dones marroquins”


Del 16 al 20 d’Agost un equip encapçalat per la Fundació Utopia i voluntaris en cooperació internacional de la Fundació Resilis, van poder viure una experiència d’intercanvi entre les realitats de l’Accio Social a Catalunya i al Marroc respectivament.

El viatge tenia dos objectius: En primer lloc, començar a establir aliances per tal de replicar el Projecte Incuba a la ciutat de Tetuan, i en segon lloc, dur a terme per primera vegada, un intercanvi professional entre Educadors socials del centre Oikia de Girona i professionals de l’orfanat de Fez que van visitar.

El projecte Incuba s’està realitzant amb èxit des del 2014 a Fez i ara des de la Fundació Utopia,dedicada a la cooperació internacional,  es vol realitzar la mateixa tasca a la ciutat de Tetuan, on molts joves arriben de tot el Marroc, per buscar oportunitats i una vida millor.

El projecte de cooperació l’Altra Riba, centrat en menors d’edat en situació de vulnerabilitat greu o acollits en orfanats del país.

“Creiem que Incuba és un projecte exemplar i que, gràcies a la tasca coral d’organitzacions públiques i entitats socials, pot donar resposta a les necessitats reals dels joves, i especialment les dones marroquins” -Ens explica la Raquel Sabater, responsable de la Fundació Utopia.

En quant a la Formació i intercanvi entre Educadors, es tracta d’un dels objectius del nou projecte de cooperació l’Altra Riba, centrat en menors d’edat en situació de vulnerabilitat greu o acollits en orfanats del país.

La formació va consistir en 12 hores de reunions i trobades entre els voluntaris de Resilis i els professionals que tenen cura dels infants en un dels centres d’acollida de menors orfes més grans de tot Fez. 140 nens acollits i més de 60 professionals.

 

 

 

,

Parlem de Salut: La inclusió com a factor de salut social

Fundació Astres organitza el proper dimarts, 2 de juliol aquesta xerrada titulada “La inclusió, factor de salut social” impartida per Eduard Brignani i adreçada a famílies.

Tindrà lloc al Centre Ocupacional de la Fundació Astres a Girona (Carrer Rius Cardener, 32) a les 18h. Per tal d’assistir-hi cal confirmar-ho trucant al 972 21 44 04 i demanar per la Cristina.

 

 

 

, , , ,

Els joves d’Oikia visiten la Universitat de Girona

Ens escriuen els mateixos joves del Centre d’Acollida Oikia de Girona (Fundació Resilis) per explicar-nos la seva visita a la Universitat de Girona


El dimarts 11 de juny els alumnes de l’aula del centre d’acollida Oikia vam poder fer una visitar el Campus de Montilivi de la Universitat de Girona.

Ens van acompanyar a fer la visita la Chiraf, una estudiant de química que ara està fent un màster i farà un doctorat, un professor de química de la universitat i un químic “youtuber” que fa experiments pel seu canal de difusió.

A banda de conèixer els diversos edificis de la universitat i el que s’estudia en cada un d’ells, el professor ens va parlar de la taula periòdica—que aquest any fa 150 anys!—i ens va posar exemples pràctics perquè entenguéssim com la podem aplicar en el nostre dia a dia.

La Chiraf ens va explicar com va arribar fins la universitat i ens va dir que a vegades les coses eren difícils però que si ens hi esforçàvem molt podríem aconseguir el que ens proposéssim. Ens va agradar molt que ens digués això!

Al final de tot el “youtuber” Aytam Soto ens va fer experiments químics amb nitrogen com els que fa en el seu canal. Les demostracions que ens va fer eren molt divertides i ens van sorprendre molt. Fins i tot ens van entrar ganes d’estudiar química!

 

, , , ,

Coneixeu l’Ateneu Cooperatiu de les Terres de L’Ebre?

L’Ateneu Cooperatiu de les Terres de l’Ebre és una agrupació d’entitats de l’economia social i cooperativa que des de finals del 2016 va decidir tirar endavant amb el projecte. Actualment l’Ateneu està format per la Fundació Astres, La Fundació Gentis, Fundació Ulldecona, l’Ajuntament d’Amposta, l’Ajuntament d’Ulldecona i les Cooperatives Surt de Casa, ALC Assessors, EPI (Energia Per a la Igualtat) i Cresol.

L’objectiu principal de l’ateneu és la creació de cooperatives i el foment de l’economia social al territori. Formen l’equip tècnic de l’Ateneu els representants de les entitats agrupades assumint diferents àrees dels eixos a executar. També hi ha un equip tècnic que desenvolupa les activitats de l’ateneu, com el Carlos Lamote responsable de l’ateneu, la Judit Jornet responsable de l’àrea de dinamització, el Pep Simó responsable de l’àrea de educació i comunicació, la Sofia Arques responsable dels acompanyaments a la creació i consolidació de cooperatives i la Mirna Boix coordinadora de l’equip tècnic de l’Ateneu Cooperatiu.

L’ateneu actua realitzant acompanyaments, tallers, mapa de l’economia social, relleu empresarial, etc. Destaca la Fira Àgora, la fira de l’economia social a les Terres de l’Ebre que es va celebrar el passat 11 de maig a Ulldecona sent un èxit de participació. Concretament es desenvolupen  accions que fomentin l’emprenedoria social, com el programa CoopCrea de creació de cooperatives on acompanyen als emprenedors durant tot el procés, des de la creació del pla d’empresa a la recerca de finançament o la constitució de la mateixa cooperativa, i també el programa CoopCreix de consolidació de cooperatives, perquè aquelles cooperatives ja existents puguin ampliar el coneixement i el funcionament de cada un dels projectes.

A banda del foment de l’emprenedoria també es fomenten accions puntuals, com projeccions de documentals, el mapa de l’economia social de les Terres de l’Ebre o dins del món educatiu, la realització de tallers FesCoop perquè els alumnes coneguin què és i com funciona l’economia social o la creació de Cooperatives d’alumnes.

A més, des de l’Ateneu es promouen projectes dins l’economia social com l’habitatge cooperatiu, on s’han realitzat diferents accions per a fomentar el model i que aquest sigui més conegut per la població ebrenca. També s’ha fomentat la creació de Grups de consum al territori per tal d’ajudar a aquells interessats a poder fomentar el consum de proximitat sense intermediaris.