,

El 7 d’Astres incorpora 2 furgonetes elèctriques

Amb la voluntat d’ajustar-se al model 9R que està implementant Plataforma Educativa, el 7 d’Astres ha incorporat 2 furgonetes elèctriques a la seva flota per al servei de brigada per l’Ajuntament de Girona. Una nova acció a favor del medi ambient i la sostenibilitat.

, ,

La Fundació Astres acaba la participació al projecte pilot “Trabajando por el buen trato”

La Fundació Astres va iniciar l’abril de 2019 a Madrid la seva participació al projecte pilot “Trabajando por el buen trato” liderat per PROTEDIS i Plena Inclusión. Aquest havia d’acabar el desembre de 2020, però la pandèmia ha obligat a allargar el procés. D’aquesta manera el passat mes de maig es va finalitzar el pilotatge amb una trobada de les 35 entitats que representen a 9 federacions autonòmiques participants.

Han estat 2 anys, on s’ha pogut treballar i reflexionar amb altres professionals d’entitats de tot l’estat espanyol amb l’objectiu de “sensibilitzar i lluitar contra els prejudicis i discriminació de les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament en l’àmbit de la prevenció del maltractament i el foment del bon tracte” compartint amb la resta de professionals, estratègies, visions i accions que ens permetin visibilitzar l’acompanyament i suport a les persones amb discapacitat intel·lectual des del respecte als seus drets i realitzant prevenció, detecció i intervenció davant del maltractament de qualsevol tipologia.

Ha estat la residència per a persones amb discapacitat intel·lectual Can Font, en representació de Fundació Astres, qui ha liderat el pilotatge, desenvolupant diverses accions que permetessin analitzar i millorar la intervenció professional.

El desenvolupament del projecte ha suposat portar a terme enquestes a les persones ateses que ens permetessin valorar els factors de risc individual, també es va passar un qüestionari a totes les persones treballadores de Can Font, que va permetre analitzar el punt des d’on havíem de partir i identificar noves línies de treball i incidència.

Es van observar mancances en aspectes formatius i de sensibilització de professionals, famílies i ciutadania. Per això es va organitzar una formació sobre bons tractes a les persones treballadores de Can Font, diversos tallers de valors i drets amb les persones ateses, s’ha participat en l’elaboració d’un protocol de prevenció, detecció i intervenció davant del maltractament, entre d’altres.

La participació de la Fundació Astres i concretament de la residència Can Font ha estat molt positiva i permet tenir un bon punt de partida per anar consolidant el model d’atenció que identifica a la fundació, basat en una intervenció professional respectuosa amb els drets de les persones amb discapacitat i centrat en els desitjos de les persones que atenem, així com en la concepció que totes les persones som iguals i amb els mateixos drets.

Com a coordinadora tècnica de la Fundació Astres, Glòria Fàbrega agraeix l’activa i compromesa participació de l’equip directiu de Can Font, l’Imma, en Jos i la Núria, i per descomptat la participació de tot l’equip de professionals que configuren la residència Can Font. “Ara ens toca avançar i replicar el coneixement a la resta de serveis de la Fundació. Ens hi posem”.

, ,

PErsones agost 2021: Rafel Flos, tècnic de suport de la Fundació Astres

Rafel Flos

Dediquem el PErsones del mes d’agost a en Rafel Flos. És tècnic de suport a l’autonomia de la Fundació Astres.

Rafel Flos

A més, participa en el projecte europeu SMARTS que lidera l’entitat i convida a la resta de persones treballadores de Plataforma Educativa a prendre-hi part.

Mira el vídeo aquí: https://www.youtube.com/watch?v=SJDtMG_Rqo4

, , , , ,

La 14a edició de Nahual ja és aquí!

Aquest setembre comença la 14a edició del Projecte Nahual! La iniciativa que es dedica a fomentar l’intercanvi professional i personal de l’àmbit social i comunitari de Catalunya i Guatemala arriba a Girona.

Aquest 2021, Nahual comptarà amb una línia especial centrada en els drets humans i comptarà amb dues persones participants: una que prové del Projecte de Cooperació pel Desenvolupament – EFCI Dones emprenedores i una especialista en Drets humans i participació ciutadana per la nova línia que estrenem.

La persona seleccionada pel Nahual és la Julia Margarita Lopez Quien, guatemalenca, i formada a la Escuela de Facilitadores de la Creatividad y la Innovación. Ella compartirà amb nosaltres aprenentatges i experiències professionals que l’han portat a ser la representant Nahual 2021. Durant els tres mesos d’estada a Girona durà a terme diverses activitats i tallers de sensibilització, basats en la creativitat i la innovació social a diferents Centres Cívics, equipaments públics i organitzacions de grups de dones, joves i infants.

Per a l’edició especial de Nahual, centrada en els drets humans, comptarem amb la participació de Luis Rolando Sequen, format a la Escuela de Facilitadores de la Creatividad y la Innovación. En Luis ha estat tutor de diferents grups de treball pel desenvolupament de projectes socials a les comunitats rurals. Realitzarà una estada de 30 dies per compartir i intercanviar coneixements en l’àmbit dels drets humans i participació ciutadana. La seva activitat serà paral·lela a la tasca que realitzem de EPD a la ciutat de Girona amb el Nahual.

Volem agrair a totes les persones que van presentar candidatura a aquesta 14ª edició: totes eren bones candidates i han deixat constància del treball que es realitza vers la construcció de noves realitats que contribueixen a fer realitat aquests somnis personals, comunitaris i de país, i que amb el treball constant i l’esforç es van materialitzant. Les convidem a continuar fent aquestes aportacions i participant de la convocatòria Nahual.

Si voleu més informació o fer seguiment de les diferents activitats que es realitzaran en el marc del projecte Nahual, ho podeu fer al compte de facebook Nahuales en Girona, https://www.facebook.com/nahuales.en.girona

, , , ,

La segona edició del Chajinel, a punt

Aquest setembre, la Fundació Resilis dins la seva línia de Cooperació al Desenvolupament i Sensibilització a la ciutadania, inicia, juntament amb la Universitat de Girona (UdG), la segona edició del projecte Chajinel, una iniciativa que promou una experiència formativa, a través de l’arribada d’una persona professional de la salut materna-infantil titulada en infermeria, de Centreamèrica (Guatemala), i que col·labori amb el projecte de cooperació internacional Infància en Risc-Lluita contra la desnutrició infantil a Guatemala.

El 2019 vam realitzar la primera edició del projecte i va ser un èxit. Malauradament, el context de Pandèmia de 2020, va provocar que el projecte no es pogués realitzar tot i que hem continuat treballant amb la UdG en l’enfortiment dels vincles i objectius per realitzar aquesta nova edició que està a punt de començar.

L’objectiu del projecte és formar i sensibilitzar la ciutadania gironina i compartir coneixements en l’àmbit d’atenció a la infància i a la cura de les mares i infants en situació de desnutrició crònica, malalties derivades o prematuritat, compartint i aprenent de professionals de Guatemala i Catalunya i establint un intercanvi enriquidor que promogui canvis en ambdues comunitats.

La persona seleccionada per aquesta segona edició és Edwin Eduardo Sánchez Soto, infermer professional, qui realitzarà una estada de tres mesos a Girona, i farà xerrades de sensibilització, assistirà a formacions i organitzarà trobades formals i informals amb diferents agents de salut de la ciutat i visites a diferents serveis d’interès.

El projecte va de la mà de la Facultat d’Infermeria de la UdG, que acompanyarà a l’Edwin en aquesta experiència, i en les visites als diferents serveis sanitaris així com en l’organització de diverses activitats. El projecte també comptarà amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona en la seva àrea de Cooperació i Sensibilització que ha confiat en la iniciativa de l’entitat com una mostra més de la tasca que fan les entitats socials de Girona en matèria de defensa dels drets humans.

Agraïm a totes les persones i entitats que heu fet possible Chajinel i començar aquesta nova aventura!

, ,

Setmana Europea de la Mobilitat

Del 16 al 22 de setembre se celebra la Setmana Europea de la Mobilitat. És una iniciativa global que promou hàbits de mobilitat més sostenibles, segurs i saludables (anar a peu, en bicicleta, en transport públic o vehicle elèctric) i visualitzar els canvis possibles en l’ús de l’espai públic, millorant la qualitat de l’aire i la reducció de la contaminació.

Plataforma Educativa i les entitats que en formen part s’han adherit a la iniciativa i han editat una guia amb recomanacions per portar-les a terme i aportar el nostre granet de sorra.

Consulta-ho aquí: Setmana Europea Mobilitat 2021

,

PEnsem, agost 2021: Ferran Capità, director del CA Oikia

ferran capità

El director del Centre d’Acollida Oikia de Girona de la Fundació Resilis, Ferran Capità, fa aquesta reflexió sobre els fluxos migratoris.

ferran capità

“Aliments per a la ment”

Les condicions de vida cada vegada més complicades a l’anomenat «triangle nord de Centreamèrica» estan contribuint a un augment exponencial dels fluxos migratoris.

Ja fa una bona colla d’anys que la violència de les «maras» i de gènere, la pobresa, la inseguretat i el canvi climàtic han estat la causa de que gairebé 1 milió de persones estiguin desplaçades interna i externament a Hondures, Guatemala i El Salvador, cada any. Aquests factors no han canviat durant la pandèmia, i de fet la situació s’ha vist empitjorada.

Després d’una aparent disminució en el nombre de persones migrants (reflectida en les sol·licituds d’asil a Mèxic el 2020) a causa del tancament de fronteres en resposta al COVID-19, la situació ja ha canviat durant aquest any 2021. Les dades del primer trimestre són esfereïdores: 22.606 persones del nord de Centreamèrica han sol·licitat asil a Mèxic. Això representa un 31% més que les sol·licituds presentades en el primer trimestre de 2020 i un augment del 77% respecte el mateix període de l’any 2019 (ACNUR 13 d’abril de 2021).

Com sempre, plou sobre mullat i les persones que es troben en situacions més vulnerables són les que pateixen més riscos associats a la pandèmia, forçant-les, encara més, a fugir cap a Mèxic i els Estats Units.

Aquesta zona del món ha patit històricament desastres de tot tipus (polítics, socials, mediambientals, etc.) i es fa del tot necessària una cooperació que s’adreci a les causes que provoquen el desplaçament desesperat que fan milers de persones cercant seguretat i esperança.

D’altra banda, travessar Mèxic per les rutes migratòries clandestines comporta un altíssim risc; els càrtels de droga exploten de forma lucrativa la migració irregular a través de l’extorsió. Les persones que migren es troben totalment invisibilitzades i estan excloses de la societat fent que no tinguin cap tipus de protecció ni seguretat.  Especialment dures són les vivències i repercussions que pateixen les dones, les persones amb discapacitat, les persones LGBTI  i la població infantil en aquest trajecte.

La realitat de Centreamèrica no és tant diferent de la que tenim al mediterrani.  Aquí i allà també cal que s’impliquin de forma activa i compromesa els països de l’entorn. En aquest cas, què haurien de fer els Governs del «triangle nord de Centreamèrica»?

Potser consolidant la democràcia i creant programes de desenvolupament social on s’aposti per l’educació?  Millorant les condicions de seguretat pública i potenciant els tractats internacionals que estimulin la inversió estrangera? Potser creant mecanismes adequats per eliminar gradualment la corrupció governamental? I si es formulen polítiques de desenvolupament regional per desestimular la migració interna i externa?

I els Estats Units  que podrien començar a fer per millorar la situació?  Potser legalitzant a les persones que ja hi resideixen? I si es creen mesures d’aranzels que afavoreixin l’intercanvi comercial amb Centreamèrica? I si s’atorguen preus justos als productes centreamericans en els tractats comercials internacionals? Si es dona certa estabilitat migratòria a les persones centreamericanes potser facilitarà que l’enviament de divises s’incrementi?

És ben sabut que quan a casa teva només tens misèria, precarietat i manca de perspectives de futur, no hi ha fronteres que t’aturin. Però com diu l’Ousman Umar, “la cooperació ha d’abandonar radicalment la caritat, deixant d’alimentar estómacs, per alimentar les ments”; des de l’organització que lidera (Nasco Feeding Minds – https://nascoict.org/ca/) aposta per l’educació com l’únic motor de millora i canvi personal i social.  És a dir, planteja les intervencions allà on viu la persona, a casa seva i al seu entorn… perquè malauradament com diu l’Ousman Umar, «quan els migrants arribem al mar, la batalla està perduda».

I com entomem aquest repte de canvi de mirada en la cooperació, des de les organitzacions? Com accionem projectes que no creïn dependència i que nodreixin les ments? Potser si com a professionals acompanyem les necessitats des del respecte, aportant la nostra experiència als nostres contextos i defugint del rol d’expert que sap de tot, farem un petit però gran pas cap a una col·laboració més ètica i més sostenible.

La cooperació internacional mou molts diners i mobilitza enormes recursos. En aquest sentit és obligat una bona rendició de comptes (econòmica i tècnica).

Afortunadament, els darrers anys han sorgit moltes veus crítiques respecte a la unió implícita entre cooperació i ètica i, més delicat encara, respecte a la utilitat o benefici de la cooperació. La pregunta és si la cooperació perjudica i facilita que els Governs de països en desenvolupament visquin exclusivament de les ajudes estrangeres, frenant el seu desenvolupament i capacitat de superació.

Amb aquestes dificultats i obstacles arribem a la paradoxal situació que les organitzacions podríem estar perpetuant la injusta distribució de recursos.  En definitiva, no estarem fomentant un nou tipus de colonialisme i dependència?

No hi ha respostes fàcils…. És del tot necessari no deixar de plantejar-nos preguntes, moltes sense resposta, però alhora útils per prendre consciència i per no oblidar el perquè i, especialment en cooperació, el COM ho hem de fer.

, ,

Tancament de la 4a edició del projecte Incuba Dones Barcelona

El 5 d’agost va finalitzar la 4 edició del projecte Incuba Dones Barcelona, projecte dedicat a oferir un espai formatiu i de creixement d’idees emprenedores i de caràcter comunitari, perquè dones d’escàs poder adquisitiu i de diferent precedència i nacionalitat puguin construir la seva pròpia iniciativa comunitària.

Aquest curs 2020-2021 el projecte ha hagut de fer front a les conseqüències de la pandèmia havent-se d’adaptar a una nova realitat i metodologia de treball. La formació ha sigut dividida en grups de 6-7 persones per facilitar l’espai de treball i de participació de les dones. El primer grup va iniciar la formació el mes de novembre i el segon grup el mes de juny. A més, el projecte ha prioritzat l’atenció directa a les participants des de les tutories individuals.

Durant el curs les dones han treballat per enfortir les seves habilitats i capacitats personals i comunicatives. També han après a identificar i gestionar les seves emocions i identificar les seves potencialitats.

L’autoconeixement personal i emocional es considerat molt important avant de començar la fase de creació de plans d’empreses o plans vitals. Durant la segona fase les dones han treballat en la construcció del seus plans personals o professionals.

Com a resultat, els fruits d’Incuba Dones 2021:

Fitxes:

, , ,

El CA Oikia posa ritme, color i vida

oikia
Aquest que veieu és el resultat del projecte de graffiti mural que els usuaris de CA Oikia van elaborar de la mà de l’associació juvenil Heal. Sota el lema Els Teus Somnis t’Esperen, els joves del centre van portar a terme aquest mural que cobreix de vida i color el mur del pati.
oikia
Un projecte que utilitza el hip hop i l’art mural com a eina pedagògica i amb objectius com el compromís, la creativitat i el treball en equip.
Enhorabona, artistes!
 
Mireu el vídeo aquí: https://youtu.be/9QGdnLnfJe8
, , ,

Tancament del Sapere Aude 2020-21

sapere aude 2021
Buscàvem persones extraordinàries. I les hem trobat. Hem trobat persones extraordinàries que han sabut compartir el seu temps i experiència per arrodonir un nou any de mentoratge dins el Sapere Aude.
sapere aude 2021
La cloenda del curs va posar de manifest les dificultats que hi ha hagut provocades per la pandèmia. I també l’esforç de superació que les persones participants han tingut. A Girona es van formar 29 parelles, 4 a Terres de l’Ebre i 3 al camp de Tarragona.
Tornarem l’any vinent. Amb més persones mentores i mentorades. Amb més ganes de compartir. Amb més empenta per fer de la mentoria part del dia a dia de les persones voluntàries.