,

Acolliment i confinament: Carta d’agraïment en temps de COVID-19

Després de tantes setmanes de confinament, volem felicitar els infants i joves acollits per l’enorme esforç que han fet per adaptar-se a la realitat que estem vivint. No ha estat fàcil de cop quedar-se a casa i adaptar-se a unes noves dinàmiques familiars i nous hàbits. Per les famílies acollidores, a més, els hi ha implicat lidiar amb el neguit que podien sentir les i els infants i joves per saber com es trobaven els seus familiars i en algunes ocasions, a més, hem demanat a les famílies acollidores que infant i joves acollits mantinguin el contacte amb les famílies d’origen a través de videotrucada que han hagut de supervisar les pròpies famílies.

Cal dir que, un cop infants i joves han sabut que les seves respectives famílies d’origen estaven bé de salut, malgrat que podríem pensar que es mantingués l’angoixa o patiment per no poder veure’ls, s’han mostrat comprensius de la situació, relaxats, contents, feliços… i sobretot, segurs en companyia de les seves famílies acollidores.

Les famílies acollidores senten que el confinament els hi està donant l’oportunitat de crear una vinculació encara més forta i segura amb els infants acollits. Totes elles remarquen que estan vivint situacions noves i excepcionals, compartint angoixes, dubtes, idees i noves il·lusions. A més, les videotrucades han donat l’oportunitat a les famílies acollidores de conèixer en primera persona com és la relació i com interactua l’infant/jove amb la seva família d’origen i ha facilitat la comunicació.
Amb les famílies d’origen que es va valorar que no era idoni la realització de videotrucades amb les famílies acollidores, aquestes ens han fet arribar constantment fotografies, vídeos i informació de les activitats que feien a casa per poder-les fer arribar a les famílies d’origen. Aquestes famílies acollidores s’han mostrat molt empàtiques i comprensives amb aquests pares i mares que estan vivint aquest confinament sense poder parlar ni veure als seus fills/es i han anat enviant setmanalment (a través nostre i de l’EAIA) fotografies i missatges tranquil·litzadors cap aquests progenitors, avis, tiets, etc.

En definitiva, en aquest temps de tanta incertesa, de patiment i de tant d’esforç de tothom, des d’aquí volem felicitar a aquests infants i joves acollits que ho estan fent tan bé, i que s’han adaptat a la nova situació d’una manera tan madura i conscient. També volem felicitar a les famílies acollidores per haver creat aquest clima de convivència tan càlid i positiu. I com no, no podem acabar sense el reconeixement a les famílies d’origen, que s’estan adaptant a les noves modalitats de contacte que, en la majoria d’ocasions, estan entenent tan bé la situació i prenen paciència en un moment en què la paciència costa molt de mantenir.

Moltes gràcies a tots i totes!

, , , ,

La desnutrició infantil… què puc fer jo per eradicar-la?

Si trobes una bandera blanca en una finestra o en una porta, feta amb un tros de llençol, vol dir una cosa molt clara: La família que viu aquí ja no té aliments per subsistir.

Fa més de cinc anys que la Fundació Utopia, amb seu a Catalunya i que treballa en diferents països en situació de fragilitat greu econòmica per la majoria de la seva població, treballa al departament de Totonicapan, Guatemala.

Cinc anys en què, conjuntament amb l’hospital de referència i la contrapart al territori, forma en agrocultius i mesures higièniques i alimentàries a les famílies més vulnerables, per protegir els i les 7 de cada 10 nens i nenes menors de 5 anys que pateixen desnutrició crònica. Aquestes són les xifres que ens fan arribar des del país a dia d’avui, degut a la pandèmia mundial i a la incapacitat de les famílies per poder sortir a treballar. Cada cop a més cases hi ondegen banderes blanques…
La nostra organització, gràcies al suport de la cooperació internacional, atén a més de 250 famílies durant l’any, no només a través de la formació i l’educació, sinó també oferint cistelles bàsiques de vitamines i aliments, tant a les famílies ingressades a l’hospital, com a les comunitats més allunyades de la ciutat principal i de l’hospital.
A hores d’ara, i degut a la parada forçosa del finançament en cooperació internacional que les ONG’s fem arribar als projectes, hem hagut d’aturar les nostres iniciatives amb el gran perjudici que això comporta per totes les famílies, ja de per si molt afectades, i ara en situació de crisi augmentada a extrems intolerables.

Què podem fer nosaltres? Des de l’entitat no hem parat des de l’inici de la crisi, en buscar col·laboracions i ajudes, ja sigui de particulars a Catalunya i/o Europa, com d’empreses i altres organismes al propi país de Guatemala per seguir entregant subministres, però no arribem a tot, no arribem a res pràcticament.
És per aquest motiu que hem llançat la campanya Infancia en Riesgo al portal Migranoderena, entre altres vies de recerca de fons urgent i imprescindible.

Què pots fer tu per col·laborar amb les persones que més ho necessiten?
Sabem que la situació de moltes cases catalanes també és precària i difícil…. Però imagina per un moment, viure en un país on no hi ha servei de Banc d’Aliments que arribi a tothom, ni Serveis Socials, ni ajudes a les persones treballadores a l’atur… imagina això i el que pot fer la teva petita ajuda en un territori com Guatemala. Tu pots col·laborar amb les iniciatives del propi país de Guatemala per tal d’eradicar les banderes blanques.
El país i la seva gent, fan tot el que poden, i des d’aquí els podem brindar una ajuda inestimable, perquè més enllà de la distància i de les diferències Sud-Nord, els nens i les nenes són la realitat del demà, i la malnutrició afecta el futur global de tota la població mundial.
Forma part del canvi!

, ,

Dolors Bassa, Hipra i el projecte Guia’m els guardons d’enguany

El passat dijous 23 d’abril, vam celebrar l’acte d’entrega de la vuitena edició dels Premis d’Acció Social Mercè Bañeras i Maria Figueras de Plataforma Educativa que aquest any, i a causa de la COVID-19, es va celebrar de forma telemàtica.

L’acte també va comptar amb la presentació de la publicació anual de l’organització, la dotzena ja, que aquest any du per títol “Mentoria social: una eina per treballar la cohesió i la transformació social” i amb l’actuació musical d’Eduard Canimas, qui va fer-nos gaudir amb la interpretació de dues de les cançons que va composar pel documental dels 25 anys de Plataforma Educativa.

Els premis, organitzats per Plataforma Educativa, reconeixen la tasca de les persones, entitats, serveis i projectes que treballen per millorar la qualitat de vida de les persones des de l’acció social. S’atorguen en tres categories: innovació social, responsabilitat social i coresponsabilitat ciutadana.

Enguany, el premi en la categoria d’innovació social ha estat pel projecte “Guia’m”, de la Fundació Friends que ofereix llocs de treball a persones amb síndrome d’Asperger com a guies culturals per normalitzar la seva situació social i laboral a través del potencial transformador de la cultura. En la categoria de responsabilitat social, una nova categoria que s’estrenava en aquesta edició, s’ha reconegut l’empresa Laboratoris Hipra SA, pel seu compromís amb les persones i la societat. Finalment, el premi a la coresponsabilitat ciutadana ha estat per a la Hble. Dolors Bassa, exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies, per la seva tasca al capdavant de la renda garantida així com el seu activisme social.

, ,

Feliç Diada de Sant Jordi

, ,

Mentoria Social: una eina per treballar la cohesió i la transformació social

Heu pensat mai quines han estat les persones que han marcat la vostra vida? Segurament, a moltes persones, ens en vindria de seguida alguna al cap, i ens retornarien bons records, oi?(…) Amb aquesta publicació recollim publicacions d’especialistes d’arreu del món, presentant aspectes clau per a les relacions de mentoria i presentant nous projectes i accions.

, ,

23 d’abril a les 12h: Acte d’entrega dels premis d’acció social en directe

L’acte d’entrega de premis d’enguany es realitzarà de forma telemàtica i seguirà reconeixent la innovació social, la responsabilitat social i la coresponsabilitat ciutadana.

Malgrat la situació ocasionada per la COVID-19, els Premis d’Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras han seguit rebent candidatures, de manera que Plataforma Educativa ha decidit tirar-los endavant i seguir reconeixement projectes i iniciatives socials relacionades amb la innovació, la responsabilitat i la coresponsabilitat ciutadana.

L’acte d’entrega de premis tindrà lloc aquest dijous 23 d’abril a les 12h a través d’un acte en directe que es retransmetrà a través del canal de youtube de l’entitat a l’enllaç: https://youtu.be/zQ9L2a6uUSk
Es premiarà amb 3000 euros la categoria d’innovació social i es guardonarà una organització per la seva responsabilitat social i la trajectòria d’una persona en l’àmbit social a proposta oberta a la ciutadania. Enguany la persona reconeguda en aquesta categoria ha estat l’exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies, la Hble. Dolors Bassa, per la seva tasca al capdavant de la renda garantida així com el seu activisme social.
El mateix 23 d’abril se sabran quins han estat els projectes guanyadors en la categoria d’Innovació Social, que reconeix projectes innovadors de l’àmbit social i el reconeixement de Responsabilitat social, pensat per empreses i/o organitzacions que han destacat pel seu compromís i per la seva acció de transformació social amb l’objectiu de millorar la vida de la ciutadania i el desenvolupament sostenible.

L’acte comptarà també amb la presentació de la nova la publicació de Plataforma Educativa, en aquesta ocasió du per títol “Mentoria Social: una eina per treballar la cohesió i la transformació social” de la mà del Dr.Daniel Fierro.
L’acte clourà amb l’actuació d’Eduard Canimas, qui interpretarà dues de les cançons que formen part del documental del 25è aniversari de Plataforma Educativa.

Us hi esperem!

, , , ,

#migranoarena: Infancia en riesgo

La desnutrició crònica és un dels grans problemes pels infants menors de 5 anys que viuen en zones rurals de Guatemala. Les famílies no disposen de recursos materials ni formatius per fer front a aquesta emergència social.

Per fer front a aquesta crua realitat, el projecte Nutrició infantil de Fundació Resilis treballa colze a colze amb l’Hospital departamental de Totonicapan i els centres de salut de la zona, infermeres i nutricionistes, educadores indígenes i la societat civil del territori per a oferir el recolzament necessari a aquestes famílies i aportar el nostre gra de sorra.

Tu pots ser part de la solució, i ens agradaria comptar amb el teu suport en aquesta campanya: amb la teva aportació, podem arribar als 3000€ i així aportar els recursos bàsics pel cultiu i els complements nutricionals i vitamínics que oferim. Ens hi ajudes?

https://www.migranodearena.org/reto/21598/infancia-en-riesgo-nutricion-infantil-guatemala

,

La síndrome del carrer

Els i les joves que atenem en els centres residencials, malauradament, han patit situacions molt negatives que els han marcat, els marquen i els marcaran per la resta de la seva vida.
A les educadores i educadors ens toca fer aflorar i canalitzar les potencialitats que de ben segur tenen i mostrar-los alternatives tot acompanyant-los. A més d’oferir-los, en el dia a dia, eines i recursos per tal que puguin millorar en les relacions i actituds.
Aquesta no és una tasca fàcil ni molt menys, ans el contrari; quasi tot ens va en contra. Comptem amb pocs recursos i les traves i dificultats les hem d’anar sortejant amb imaginació, saber fer i una gran dosi d’optimisme.

Totes les persones que estem implicades en l’acompanyament i gestió dels diferents nois i noies, cerquem a través dels diferents trastorns que han patit o pateixen respostes intentant entendre les seves accions i comportaments. A tots i totes ens ve al cap la manca d’eines per relacionar-se, la desorganització afectiva, el trastorn del vincle, etc. i com a conseqüència sovint per aïllar-se i no sentir-se buits, recorren al consum abusiu de tabac, alcohol i altres tipus de drogues. Aquest fet ve determinat per la manca de relacions sanes i mestratge que han patit en determinats moments de la seva vida. Però hi ha desordres que tot i que existeixen i són molt importants podríem dir que són invisibles.
Una síndrome és un conjunt de fenòmens que concorren en temps i forma els uns amb els altres i caracteritzen una determinada situació.
Partint d’aquesta definició vull afegir un trastorn que aquests dies de confinament està prenent protagonisme d’una manera molt rellevant. És la síndrome del carrer.

El carrer és un lloc de trànsit, un lloc de pas, l’utilitzem per anar d’un costat a l’altre, no hi restem, no ens hi quedem passant l’estona. Això és així menys en l’adolescència. En general els i les joves el converteixen en un lloc d’estada. Aquest fet és veu incrementat de manera exponencial en els grup de joves que atenem.
Els nostres nois i noies són consumidors de carrer, el necessiten, és la seva vàlvula d’escapament, és on poden donar sortida a moltes de les seves idealitzacions, és on es senten lliures i on creuen que aconseguiran tot allò que s’imaginen. La qüestió és d’on surt aquesta necessitat de consumir carrer, d’estar fora.
La majoria han estat víctimes en les quatre parets del domicili familiar. És en aquest espai on han experimentat les situacions que han derivat en la separació i posterior ingrés en un servei residencial. Des d’aquesta perspectiva crec que s’ha d’analitzar la necessitat d’estar al carrer. Segurament de manera inconscient en la majoria de casos, el fet d’estar en un lloc tancat els engega l’automàtic, el nus a l’estómac es fa gran i han de buscar mecanismes per apaivagar-lo. La sortida fàcil, és el carrer.
En els últims anys hem viscut un altre tipus de necessitat d’estar al carrer que és la derivada de la cultura. Els joves estrangers no acompanyats del nord d’Àfrica estan acostumats a fer vida al carrer, és on es desenvolupen tot el batibull d’activitats, relacions i en molts casos la feina. Per tant aquests joves ja son consumidors de carrer des de l’origen.
Amb el confinament obligat per la situació i que hem de complir els més acuradament possible, s’ha tancat una de les vàlvules de distensió més importants que les nostres noies i nois utilitzen per canalitzar el seu estat.
Crec que és important tenir present aquesta situació per poder afrontar el tancament en els serveis i cercar alternatives que promoguin aquesta distensió i els donin alternatives al síndrome del carrer.

Santi Roura Teixidor
Director del CRAE Les Llúdrigues

, ,

Mesures COVID19

Davant la situació que està provocant el COVID-19, des de Plataforma Educativa estem duent a terme diferents les accions per tal de mantenir informades a totes les persones treballadores i ateses pels nostres serveis així com garantir al màxim la salut de professionals i persones usuàries dels nostres serveis. Clica aquí

#JoTrioSerResponsable  #JoemQuedoaCasa  #Cuidemnos  #EnsEnSortirem  #JoActuo

 

, , , ,

L’Ateneu Cooperatiu Terres de l’Ebre inicia nova etapa

L’Ateneu Cooperatiu de les Terres de l’Ebre enceta nova etapa amb energia renovada, nous reptes, nova imatge corporativa i noves oficines a Amposta. Aquestes situades al C/ Eugeni Ribera número 16, es van inaugurar el passat dijous 27 de febrer, en un acte obert a la ciutadania i en el que s’ha posat de manifest que el cooperativisme i l’economia social, amb la tasca de l’Ateneu durant 4 anys, han anat guanyant presència a les Terres de l’Ebre.

Les noves instal·lacions són un local compartit, en aquest cas, amb el Centre Especial de Treball de la Fundació Astres i l’empresa d’inserció Eina activa i compta amb més espais de treball i sales de reunions (l’anterior local, compartit amb Fundació Gentis s’havia quedat menut). A més a més, se les ha dotat de personalitat pròpia a través d’un mural realitzat pel dissenyador ampostí Hernan en H que reflecteix els valors del cooperativisme i la solidaritat fent servir el seu peculiar estil distès i irònic.

L’objectiu principal de l’Ateneu continua sent impulsar i acompanyar el cooperativisme i l’economia social al territori, i en aquesta nova etapa s’ha fet un esforç descentralitzador per tal d’apropar al màxim els serveis de l’Ateneu al conjunt de les Terres de l’Ebre. Així, al marge d’Amposta, l’Ateneu també tindrà oficina tècnica a Tortosa, al Viver d’Empreses; i a Gandesa, al Centre Empresarial. Això ha representat un lleuger increment de la plantilla que ha passat de 4 a 5 tècnics i com apunten des de l’equip tècnic “Creiem que és important aquesta descentralització perquè millora la nostra visibilitat, a l’hora que facilitem l’accés als nostres serveis”.

L’espai compartit està pensat com un espai de treball inclusiu, sense parets ni murs, són espais transparents on tots ens veiem, compartim i cohabitem l’espai.

L’altra acció realitzada el dijous 27, va ser la presentació de l’espai cedit per l’Ajuntament de Gandesa que passa a ser entitat col·laboradora de l’Ateneu Cooperatiu Terres de l’Ebre. Actualment, aquest projecte està integrat pels ajuntaments d’Amposta, Ulldecona i Tortosa; les fundacions Astres i Gentis , i les cooperatives Surtdecasa, EPI, ALC Assessors i Ateneu informàtic.