, ,

Quan l’acció social mereix un reconeixement

premis acció social

Si féssim un núvol de paraules de l’any 2020 segur que entre elles hi apareixeria la paraula reconeixement. Al principi de l’estat d’alarma i confinament el reconeixement va prendre cos i forma en els aplaudiments vespertins que des de les finestres i balcons fèiem al personal sanitari, un reconeixement encara vigent, tot i que menys aplaudit formalment.

premis acció social
Aquest 2020 hem après, per si encara no en sabíem, a reconèixer l’esforç, l’assoliment o la contribució de les persones que s’han situat a la primera línia en la lluita contra aquesta pandèmia. I si ja en sabíem, l’hem perfeccionat. El reconeixement és un ingredient que, d’una manera o altra, tothom necessita, no per a alimentar la vanitat (que en alguns casos també) sinó per a créixer a nivell personal i professional.

El personal sanitari no és l’únic que ha merescut, i mereix encara, el nostre reconeixement, també se’l mereix el món social, el dels i les professionals que es dediquen a l’acció social en tota la seva amplitud, ja sigui en serveis socials i educatius bàsics com especialitzats, acompanyant a les persones que, a banda de les conseqüències sanitàries de la pandèmia, també han patit i pateixen les econòmiques i socials.

L’acció social també mereix un reconeixement i des de Plataforma Educativa li farem el nostre en la 9a edició dels Premis d’Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras, que celebrarem, com és tradicional, la diada de Sant Jordi. Convocats des de l’any 2013, els Premis d’Acció Social mantenen la voluntat de reconèixer la tasca de persones, entitats, serveis i projectes que des de l’acció social contribueixen a la millora de la qualitat de vida de les persones. Els premis tenen tres categories, la d’innovació social i la d’emprenedoria social per a projectes, i la de corresponsabilitat ciutadana, un reconeixement de caràcter personal en el qual es posa de relleu la dedicació i contribució de la persona que el rep a l’acció social al llarg de la seva trajectòria.

Diuen els i les expertes que els reconeixements han de ser honestos, autèntics i genuïns, que han de ser específics, i per tant és necessari identificar el valor de la contribució o benefici que l’esforç o l’assoliment hagin representat, i que és important fer-los públics, exterioritzar-los, formalitzar-los.

Enguany, Premis d’Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras de Plataforma Educativa, a banda de fer els tradicionals reconeixements a l’emprenedoria, a la innovació socials, i a la corresponsabilitat ciutadana, trobarem la manera de fer el reconeixement que, pensem, també mereix l’acció social.

 

Roger Casero Gumbau
És patró de Plataforma Educativa (Fundació Resilis) i va començar a treballar d’educador en un centre de menors (CRAE) l’any 1995; també ha estat director d’una llar residència per a persones amb discapacitat intel·lectual, i des de 2007 coordina un programa d’inserció laboral a les comarques de Girona.

, , , , , ,

Maribel Flores, agent d’igualtat i sostenibilitat

maribel flores

Maribel Flores és l’agent d’Igualtat i Sostenibilitat de Plataforma Educativa. Una posició transversal que ofereix els seus servei a totes les entitats que la conformen.

maribel flores

Podeu veure el vídeo aquí: https://www.youtube.com/watch?v=SZhA4QS7NNo&feature=youtu.be

 

,

S’incorporen 18 garanties juvenils

garantia juvenil

Al llarg d’aquest mes de gener, un total de 18 garanties juvenils s’han incorporat a diferents fundacions de Plataforma Educativa.

garantia juvenil

En concret són 4 a Gentis, 4 a Astres, 4 a Resilis, 4 a Infància i Família i 2 a Utopia. Destaca l’àmplia presència femenina entre aquestes incorporacions i la gran varietat de funcions que portaran a terme al llarg dels sis mesos que estaran prestant els seus serveis a les entitats.

Garantia Juvenil és una iniciativa europea que pretén facilitar l’accés dels i les joves al mercat de treball. Garanteix oportunitats per al jovent i ofereix ajuts per a les empreses, basant-se en programes de:

-FORMACIÓ per a desenvolupar competències professionals.
-INSERCIÓ en el mercat laboral: pràctiques o contractes laborals.
-EMPRENEDORIA i autoocupació.
-ORIENTACIÓ laboral.

, , , ,

Nous serveis oberts

Plataforma Educativa ha obert tres serveis més amb la seva voluntat d’oferir oportunitats a aquells col·lectius més vulnerables. Es tracta d’un Centre Obert a Malgrat de Mar (el Maresme), un pis assistit per a joves de més de 18 anys La Gavina a Palamós (Baix Empordà) i Lo Goleró a Deltebre (Baix Ebre).

El Centre Obert de Malgrat de Mar és un servei socioeducatiu diürn (de 16 a 20h) amb un màxim previst de 30 places. Compta amb 3 professionals i està destinat a famílies i infants en risc d’exclusió social derivats per Serveis Socials.

El pis assistit per a persones de més de 18 anys La Gavina de Palamós està gestionat per Resilis i té un total de 4 places amb  una persona professional de l’educació social. S’ha posat en funcionament aquest 2021.

Lo Goleró està operatiu des de final d’agost. Es tracta d’un dispositiu de suport a la situació Covid per a persones amb discapacitat i es troba ubicat en el Centre Integral La Ribera. Té un funcionament intermitent que activen els departaments de Salut i Afers Socials segons necessitat del territori, amb un total de 20 places.

, ,

Neix la Fundació El 7 d’Astres

el7d'astres

Aquest 2021 neix la Fundació El 7 d’Astres, una entitat del Grup Plataforma Educativa vinculada fins l’any passat a Fundació Privada Astres.

el7d'astres

La Fundació El 7 és un Centre Especial de Treball que té per objectiu principal la millora la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual del territori, fent possible la seva inclusió a la societat, i l’assoliment del màxim grau d’autodeterminació i autogestió des d’un abordatge integral i individualitzat. Aquest objectiu es vol assolir mitjançant la creació de llocs de treball i d’activitats econòmiques dissenyades i adaptades a les persones ateses, millorant la seva ocupabilitat, donant resposta a les seves inquietuds i desitjos, i facilitant la seva plena inclusió social i laboral.

A dia d’avui, el Centre Especial de Treball genera i gestiona un total de 60 llocs de treball per a persones amb diversitat funcional, amb la voluntat de seguir creixent per donar resposta a les necessitats de les persones més vulnerables del territori, essent la seva incorporació en la nostra entitat una eina per aconseguir estabilitat laboral i econòmica, un pas imprescindible per assolir la seva completa autonomia.

A El 7 d’Astres diversifiquem les nostres activitats treballant en diversos sectors, oferint productes i serveis tant a empreses privades com administracions locals, essent un instrument útil, socialment responsable i de valor afegit. Aquesta diversificació també ens permet oferir llocs de treball en diferents sectors d’activitat, com ara la fusteria o el manteniment de mobiliari urbà, per posar dos exemples, el que permet a les persones treballadores ocupar llocs de treball que donen resposta a les seves preferències i anhels.

Per reforçar la seva missió, El 7 d’Astres és l’entitat promotora de l’Empresa d’inserció Eina Activa EI SL, i de la Cooperativa d’inserció Idària. Aquestes dues entitats treballen per a la creació d’activitats econòmiques per a persones en risc d’exclusió social del territori, amb la finalitat de promoure la seva integració i la formació sociolaboral, mitjançant activitats laborals socialment responsables i mediambientalment sostenibles.

, , ,

L’autèntica pandèmia

ferran capità

Us compartim l’article de Ferran Capità, director del Centre d’Acollida Oikia gestionat per la Fundació Resilis.

ferran capità

És tan cert com gastat dir que la Covid-19 ens ha posat a prova davant una situació totalment nova, que no hem disposat de les eines suficients ni tampoc de les fortaleses personals per entomar-la. I que les conseqüències han estat -en massa casos- dramàtiques i difícilment reparables. Voldríem no haver-ho descobert així, però la Covid també ens ha mostrat la gran capacitat de supervivència i adaptació que tenim. I és que l’instint per sobreviure i superar-nos ha permès que estiguéssim activats i atents per minimitzar l’impacte d’aquesta crisi.

Un dels grans aprenentatges del que estem vivint és que no tenim el control sobre el nostre entorn, i que l’única cosa que podem tenir apamada és la manera en què podem reaccionar-hi. En aquest sentit i ara més que mai, cal aprendre a millorar la nostra capacitat d’adaptació a la incertesa. De fet, la vida des dels seus orígens ha estat sempre incerta, perillosa i finita, tot i que en el curs de la història occidental –penso en les societats del primer món, és clar- plani aquesta pau aparent, aquesta manca de perills vitals. Potser aquesta branca acomodada de l’espècie humana s’està creient el miratge d’una vida sense sorpreses? A l’altra banda del mirall -els diria- hi ha persones que coneixen i viuen les crisis com un fet massa habitual, com era habitual reaccionar al perill dels predadors en plena natura, quan començàvem a dir-nos sàpiens.

Les administracions fins ara, han prioritzat -com no pot ser d’altra manera- la cura de la pandèmia, la investigació per trobar solucions ràpides i eficaces per tornar a reactivar l’economia, la prevenció i, en definitiva, retornar a la situació prèvia a l’arribada de la Covid-19.

Semblaria doncs, que la nova normalitat que reiteren els governs capitalistes consisteix en més del mateix. Però, si com a societat volem aprofitar l’oportunitat d’aquesta crisi per iniciar una transformació, no hauran servit de res les pèrdues que s’han generat durant aquest procés: gairebé dos milions de morts a nivell mundial, increment dels nivells de pobresa, exclusió social, desigualtat, greus afectacions emocionals, etc.

Es fa del tot necessari prendre mesures orientades clarament al desenvolupament sostenible: sostenibilitat mediambiental, econòmica i social. En definitiva, un nou model social que posi al centre el benestar de les persones i un nou model econòmic que preservi el nostre entorn. O ens transformem i invertim en les persones i en la preservació del medi ambient o no tindrem ni salut, ni vida ni món on viure.

Deia el filòsof francès Albert Camus que les pitjors epidèmies no són biològiques sinó morals. Potser és ara el moment per abordar una pandèmia molt més perillosa i letal que la del virus: la dels mercats i el sistema financer especulatiu. Uns mercats i una economia subjecte a l’especulació i la productivitat sense aturador i sense cap límit. Potser ara és el moment de posar en marxa un pla de xoc social que rescati les persones i alhora construir una nova política econòmica que transformi en humanes les seves estructures. Humanitzar la política econòmica és també tenir cura del nostre entorn.

Calen més evidències per demostrar que el model econòmic global actual només prioritza el consum i la riquesa per sobre de la justícia social i l’equitat?

Diuen que els números són l’exemple clar i concret de les polítiques públiques. Sorprenen doncs, els pressupostos de l’estat espanyol pel 2021 (PGE-2021) que no van en aquesta direcció i que perpetuen un status quo que ens aboca a un carreró sense sortida. Només cal mirar les xifres del pressupost on, en plena pandèmia, es destinen 9.072 M€ al ministeri de defensa, per sobre dels 7.330 M€ destinats a sanitat i 5.201 M€ destinats a serveis socials. Aquest és el reflex de la voluntat política del govern “més progressista de la història d’Espanya”. De què ens vol defensar amb aquests 9.072 milions?

D’altra banda, la injecció de 27.000 M€ que la Unió Europea ha de remetre a l’estat espanyol durant el 2021, com a avançament dels 140.0000 M€ assignats per fer front a la pandèmia, permet tenir cert optimisme que no sembla tenir en compte l’enorme crisi que estem patint. Tot i que és cert que en bona part les propostes van destinades a despesa social i inversions per crear ocupació i, en aquest sentit, cal celebrar l’increment tan important de la despesa social. Però cal no ens enlluernem amb les xifres i que ponderem el gran forat de la caixa on aniran a parar aquests diners.

I a Catalunya què hem de fer? És obligació del nou govern que s’erigeixi en les pròximes eleccions tenir un paper rellevant en el lideratge d’aquesta necessària transformació; sí, cal lluitar per la sobirania de país, sens dubte. Però sense sobirania energètica, alimentària, sense una redistribució democràtica dels recursos tornarem un model econòmic i social, caduc, incert i finit. Volem viure en llibertat, però en un país nou que assumeixi polítiques humanitzades i per a tothom. El cooperativisme creixent en molts sectors és un potent exemple que aglutina els valors i compromisos de l’economia per a la vida i el bé comú.

Moltes persones, organitzacions i entitats vinculades a l’economia social i solidària ja fa temps que lluiten per un món més just, equilibrat i respectuós. Però per tal de poder disposar de més incidència i impacte ens cal créixer, alçar la veu i, alhora, posar atenció a iniciatives transformadores que fa temps sorgeixen arreu. Ara bé, les propostes alternatives que cal accionar, han de capgirar el món que només dona resposta a uns interessos minoritaris i ho han de fer ara mateix. S’han d’acabar les excuses, o com diria Spike Lee, «Facts!». Comencem a guarir l’autèntica pandèmia?

, ,

Maria Cordón i Chej Ayad, història de Plataforma Educativa

PErsones_desembre

Maria Cordón Pérez i Chej Ayad Kerrum són les dues persones treballadores amb més antiguitat de Plataforma Educativa (sense tenir en compte les seves fundadores i patrones). Presten els seus serveis professionals a l’entitat des del 1999.

PErsones_desembre

Podeu veure el vídeo aquí: https://youtu.be/OYUle1hKQ0A

, ,

La Fundació Gentis aposta per l’esport com a generador d’inclusió social

erasmus esport

La Fundació Gentis, a través del centre Lo Pont, participarà els propers dos anys en l’Erasmus + SPORTME de la Comissió Europea. Es tracta d’un projecte en el qual hi ha implicats 5 socis internacionals de 3 països diferents (Espanya, Portugal i el Regne Unit) que tenen per objectiu de generar la inclusió social a través de l’esport.

erasmus esport

A més de Gentis, hi ha socis socials amb experiència en inclusió social com AE2O (Portugal) i Phoenix Social Enterprise Limited (Regne Unit). A més, hi ha socis esportius a nivell regional com són la Robins Foundation (Regne Unit) com a membre del Bristol City Football Club & Sport Technification Centre, i l’Ajuntament d’Amposta.

Els objectiu del programa són diversos. A més de generar inclusió social a l’esport mitjançant processos de tutoria i voluntariat, també es volen desenvolupar hàbits saludables, competències i coneixement de la gestió emocional en joves de 16 a 24 anys que provenen d’entorns desfavorits mitjançant la pràctica esportiva. Donar suport a clubs i organitzacions esportives en el disseny de processos de cohesió social i inclusius i establir responsabilitats socials en entorns esportius creant una xarxa de socis que desenvolupi estratègies per garantir l’accés a l’esport per a tothom.

La implementació del projecte es realitzarà en diverses fases. La fase preparatòria té com a objectiu extreure i analitzar el modus operandi, les similituds i les bones pràctiques que s’estan duent a terme als diferents països en aquest camp. La següent fase té com a objectiu desenvolupar directrius sobre processos de mentoria social en el camp de l’esport i com els mentors i mentorats poden desenvolupar competències mitjançant l’esport per promoure la inclusió pensant en els resultats obtinguts en la preparatòria. L’entrenament, la següent fase, es centra en la realització d’una càpsula de formació que serà desenvolupada pels socis del projecte i dirigida a formar persones en l’àmbit esportiu perquè siguin mentors. A la quarta fase es durà a terme una prova pilot per avaluar si els processos proposats són rellevants per les persones usuàries potencials. L’última fase se centra en el desenvolupament de vídeos curts que combinen experiències d’inclusió social internacionals.

, , , ,

La pandèmia al Marroc i els projectes de Cooperació al Desenvolupament

Us compartim aquest article d’Hatim Bourkadi, voluntari dels projectes de Cooperació al Marroc de la Fundació Utopia i Coordinador Pedagògic Centre Oikia – Educador Social.

La història del Marroc sempre ha estat marcada per successives onades d’epidèmies. Els i les historiadores destaquen els efectes devastadors de la pesta de 1799 que va buidar el país de la seva població, ciutats com Marràqueix i Fes van perdre respectivament el 83% i el 54% dels seus habitants. El segle XIX va ser testimoni de cinc grans onades de còlera intenses, que van afeblir al país demogràficament i econòmicament.

L’epidèmia del Coronavirus paralitza els sistemes de salut de tot el món així com l’economia mundial i el transcurs de la vida en totes les seves esferes. El Marroc no n’és l’excepció, malgrat l’eficient gestió de la primera onada, la pandèmia provoca una profunda recessió econòmica i social i posa en evidència el seu feble sistema sanitari. No obstant això, aquesta crisi sense precedents, va provocar una onada de solidaritat entre la ciutadania i va mobilitzar a tot el sector industrial per col·laborar amb el sector mèdic a afrontar la situació.

L’economia informal al Marroc és la més damnificada d’aquesta crisi. Un estudi de la confederació general d’empreses marroquines “CGEM”, xifra l’economia informal en més del 20% del PIB, segons les estadístiques de 2016 de l’Organització Mundial del Treball, el sector informal crea entre el 75% i el 89% dels llocs de treball al Marroc. En aquests moments milers de persones treballadores informals que es troben sense activitat i que de facto estan excloses de totes les xarxes de seguretat social. Una exclusió que pot tenir importants conseqüències sobre l’economia nacional, però també sobre la pau social del país.

El projecte de cooperació internacional “Incuba Fes”, coordinat per la fundació Plataforma Educativa, neix l’any 2013, amb l’objectiu d’ajudar a la incorporació de joves del Marroc, majoritàriament professionals i persones emprenedores del sector informal, al teixit empresarial marroquí, formant-les en l’àmbit de la gestió empresarial i ajudant-les a formar les seves pròpies empreses, fer-les duradores en el temps i promoure el desenvolupament sostenible del territori d’acció.

L’any 2017 neix “l’Altra Riba”, una iniciativa liderada per un grup de professionals d’àmplia experiència en el sector social, amb l’objectiu d’acompanyar als i les professionals de l’atenció a les persones amb necessitats especials i als i les joves tutelades pel govern Marroquí. És una iniciativa que pretén proporcionar formació, assessorament i intercanviar experiències entre país d’acollida i país receptor de joves emigrants, amb l’objectiu d’apoderar-nos mútuament, difondre un coneixement real i de primera mà del que significa migrar il·legalment, els problemes que es troben els i les joves menors quan arriben a les nostres costes, i oferir possibilitats laborals i formatives al seu propi municipi i ciutat marroquina, per totes aquelles que no volen deixar les seves famílies enrere, convertint la migració en una opció i no en l’única opció possible i desesperada, posant en perill la seva integritat.

La pandèmia va alentir la nostra tasca durant aquests mesos, però ens ha brindat l’oportunitat de poder exercir la nostra acció sense necessitat de la presència física. El projecte Incuba Fes en la seva actual edició, s’està desenvolupant de manera telemàtica, facilitant els equips informàtics de les sales de la formació a qui no tenen mitjans. En aquest sentit, l’equip pedagògic del projecte està fent un seguiment, des de la distància, dels diferents projectes de les persones emprenedores i un acompanyament físic en les diferents etapes dels projectes.

El projecte “l’Altra Riba” s’ha hagut d’adaptar a la situació obrint un pont de diàleg, i d’intercanvi i assessorament a les persones representants dels i les professionals d’un centre d’acolliment de menors a l’espera del retrobament tan esperat entre una riba del mediterrani i l’altre.

Amb aquest escrit, volem agrair a totes aquelles persones voluntàries, finançadores i col·laboradores dels projectes de la Fundació Utopia al Marroc. Sense vosaltres, i encara menys aquest any, la tasca no hauria estat possible. No ens donem per vençuts ni pervençudes, seguim endavant i ampliant col·laboracions al mateix Marroc alhora que promovem noves iniciatives.

Gràcies per estar al nostre costat un any tan difícil.