, , , ,

Com es viu la COVID-19 a Nahualá

Marleny Macario, responsable del projecte de Fundació Utopia a Nahualà, Guatemala, ens fa un breu apunt sobre la situació de les dones maies rurals guatemalenques que viuen a Nahualà en temps de COVID-19.
Des de la Fundació Utopia, fa més de deu anys que es treballa sobre el terreny amb elles, apoderant i donant veu, perquè són víctimes de triple discriminació: per ser dones, indígenes i en situació de pobresa. La seva veu, és la nostra missió.

Dos meses ya que se registró el primer caso de COVID-19 en nuestro país. Nuestro sistema de salud no está ni remotamente preparado para hacer frente a esta contingencia.
En un primer momento, los medios nacionales en televisión difundieron la noticia y recomendaron una serie de acciones para evitar la propagación del virus. Sin embargo, esta información no llegó a un gran número de población, debido a que la mayoría de familias en nuestro municipio no disponen de luz eléctrica, por lo tanto, las radios comunitarias fueron nuestras aliadas.

Desde el proyecto EFCI Mujeres Emprendedoras asumimos la responsabilidad de realizar una campaña de difusión, llegando al máximo de nuestras posibilidades, puerta a puerta.
El 14 de mayo se diagnosticó el primer caso de contagio en nuestra comunidad y las autoridades cerraron las entradas al municipio y restringieron la movilidad. Estas medidas frenaron el contagio, pero decenas de familias dejaron de abastecer a sus familias de lo más básico. Cabe decir que en la comunidad nos dedicamos en su mayoría, a la economía no formal. Somos personas jornaleras, tejedoras y artesanas.

El miedo, la incertidumbre y la falta de recursos ha provocado un racionamiento de los alimentos diarios entre las familias para poder subsistir… ¿hasta cuándo?

Nuestro Gobierno ha anunciado 10 acciones para ayudar a las familias más necesitadas, pero esta colaboración no ha llegado, ni podrá llegar, dado que los programas gubernamentales pasan por acceder a medios digitales y páginas web donde inscribirse o tomando como base de selección recibos de luz… pero un gran porcentaje de nuestras familias no tienen servicio de energía eléctrica, y mucho menos acceso a medios digitales óptimos y conocimientos para acceder a las ayudas urgentes….
Ya ven ustedes, solo con este apunte, el nivel de exclusión al que estamos sometidos y sometidas.

Las mujeres EFCI, lejos de darnos por vencidas, hemos hecho piña, y vuelto a nuestra filosofía ancestral del Trueque. Gallinas, huevos, pan, alimentos en conserva… no tenemos más herramientas, y más ahora que la violencia de género se convierte en un problema mucho más grave, dado que las mujeres más vulnerables ya no pueden acceder a otras viviendas, y su hogar se convierte en su prisión.

La situación se agrava por momentos, pero como proyecto comunitario tenemos el compromiso firme de seguir siendo un apoyo hacia las mujeres y familias más vulnerables.
No tenemos más medios que nuestra fuerza personal y la certeza que en otros países del mundo, gracias al apoyo de la cooperación internacional, se escuche nuestra voz.

¡Gracias por escucharnos! y muchos ánimos a todos y todas.

,

Acolliment i confinament: Carta d’agraïment en temps de COVID-19

Després de tantes setmanes de confinament, volem felicitar els infants i joves acollits per l’enorme esforç que han fet per adaptar-se a la realitat que estem vivint. No ha estat fàcil de cop quedar-se a casa i adaptar-se a unes noves dinàmiques familiars i nous hàbits. Per les famílies acollidores, a més, els hi ha implicat lidiar amb el neguit que podien sentir les i els infants i joves per saber com es trobaven els seus familiars i en algunes ocasions, a més, hem demanat a les famílies acollidores que infant i joves acollits mantinguin el contacte amb les famílies d’origen a través de videotrucada que han hagut de supervisar les pròpies famílies.

Cal dir que, un cop infants i joves han sabut que les seves respectives famílies d’origen estaven bé de salut, malgrat que podríem pensar que es mantingués l’angoixa o patiment per no poder veure’ls, s’han mostrat comprensius de la situació, relaxats, contents, feliços… i sobretot, segurs en companyia de les seves famílies acollidores.

Les famílies acollidores senten que el confinament els hi està donant l’oportunitat de crear una vinculació encara més forta i segura amb els infants acollits. Totes elles remarquen que estan vivint situacions noves i excepcionals, compartint angoixes, dubtes, idees i noves il·lusions. A més, les videotrucades han donat l’oportunitat a les famílies acollidores de conèixer en primera persona com és la relació i com interactua l’infant/jove amb la seva família d’origen i ha facilitat la comunicació.
Amb les famílies d’origen que es va valorar que no era idoni la realització de videotrucades amb les famílies acollidores, aquestes ens han fet arribar constantment fotografies, vídeos i informació de les activitats que feien a casa per poder-les fer arribar a les famílies d’origen. Aquestes famílies acollidores s’han mostrat molt empàtiques i comprensives amb aquests pares i mares que estan vivint aquest confinament sense poder parlar ni veure als seus fills/es i han anat enviant setmanalment (a través nostre i de l’EAIA) fotografies i missatges tranquil·litzadors cap aquests progenitors, avis, tiets, etc.

En definitiva, en aquest temps de tanta incertesa, de patiment i de tant d’esforç de tothom, des d’aquí volem felicitar a aquests infants i joves acollits que ho estan fent tan bé, i que s’han adaptat a la nova situació d’una manera tan madura i conscient. També volem felicitar a les famílies acollidores per haver creat aquest clima de convivència tan càlid i positiu. I com no, no podem acabar sense el reconeixement a les famílies d’origen, que s’estan adaptant a les noves modalitats de contacte que, en la majoria d’ocasions, estan entenent tan bé la situació i prenen paciència en un moment en què la paciència costa molt de mantenir.

Moltes gràcies a tots i totes!

, , , ,

La desnutrició infantil… què puc fer jo per eradicar-la?

Si trobes una bandera blanca en una finestra o en una porta, feta amb un tros de llençol, vol dir una cosa molt clara: La família que viu aquí ja no té aliments per subsistir.

Fa més de cinc anys que la Fundació Utopia, amb seu a Catalunya i que treballa en diferents països en situació de fragilitat greu econòmica per la majoria de la seva població, treballa al departament de Totonicapan, Guatemala.

Cinc anys en què, conjuntament amb l’hospital de referència i la contrapart al territori, forma en agrocultius i mesures higièniques i alimentàries a les famílies més vulnerables, per protegir els i les 7 de cada 10 nens i nenes menors de 5 anys que pateixen desnutrició crònica. Aquestes són les xifres que ens fan arribar des del país a dia d’avui, degut a la pandèmia mundial i a la incapacitat de les famílies per poder sortir a treballar. Cada cop a més cases hi ondegen banderes blanques…
La nostra organització, gràcies al suport de la cooperació internacional, atén a més de 250 famílies durant l’any, no només a través de la formació i l’educació, sinó també oferint cistelles bàsiques de vitamines i aliments, tant a les famílies ingressades a l’hospital, com a les comunitats més allunyades de la ciutat principal i de l’hospital.
A hores d’ara, i degut a la parada forçosa del finançament en cooperació internacional que les ONG’s fem arribar als projectes, hem hagut d’aturar les nostres iniciatives amb el gran perjudici que això comporta per totes les famílies, ja de per si molt afectades, i ara en situació de crisi augmentada a extrems intolerables.

Què podem fer nosaltres? Des de l’entitat no hem parat des de l’inici de la crisi, en buscar col·laboracions i ajudes, ja sigui de particulars a Catalunya i/o Europa, com d’empreses i altres organismes al propi país de Guatemala per seguir entregant subministres, però no arribem a tot, no arribem a res pràcticament.
És per aquest motiu que hem llançat la campanya Infancia en Riesgo al portal Migranoderena, entre altres vies de recerca de fons urgent i imprescindible.

Què pots fer tu per col·laborar amb les persones que més ho necessiten?
Sabem que la situació de moltes cases catalanes també és precària i difícil…. Però imagina per un moment, viure en un país on no hi ha servei de Banc d’Aliments que arribi a tothom, ni Serveis Socials, ni ajudes a les persones treballadores a l’atur… imagina això i el que pot fer la teva petita ajuda en un territori com Guatemala. Tu pots col·laborar amb les iniciatives del propi país de Guatemala per tal d’eradicar les banderes blanques.
El país i la seva gent, fan tot el que poden, i des d’aquí els podem brindar una ajuda inestimable, perquè més enllà de la distància i de les diferències Sud-Nord, els nens i les nenes són la realitat del demà, i la malnutrició afecta el futur global de tota la població mundial.
Forma part del canvi!

, ,

Dolors Bassa, Hipra i el projecte Guia’m els guardons d’enguany

El passat dijous 23 d’abril, vam celebrar l’acte d’entrega de la vuitena edició dels Premis d’Acció Social Mercè Bañeras i Maria Figueras de Plataforma Educativa que aquest any, i a causa de la COVID-19, es va celebrar de forma telemàtica.

L’acte també va comptar amb la presentació de la publicació anual de l’organització, la dotzena ja, que aquest any du per títol “Mentoria social: una eina per treballar la cohesió i la transformació social” i amb l’actuació musical d’Eduard Canimas, qui va fer-nos gaudir amb la interpretació de dues de les cançons que va composar pel documental dels 25 anys de Plataforma Educativa.

Els premis, organitzats per Plataforma Educativa, reconeixen la tasca de les persones, entitats, serveis i projectes que treballen per millorar la qualitat de vida de les persones des de l’acció social. S’atorguen en tres categories: innovació social, responsabilitat social i coresponsabilitat ciutadana.

Enguany, el premi en la categoria d’innovació social ha estat pel projecte “Guia’m”, de la Fundació Friends que ofereix llocs de treball a persones amb síndrome d’Asperger com a guies culturals per normalitzar la seva situació social i laboral a través del potencial transformador de la cultura. En la categoria de responsabilitat social, una nova categoria que s’estrenava en aquesta edició, s’ha reconegut l’empresa Laboratoris Hipra SA, pel seu compromís amb les persones i la societat. Finalment, el premi a la coresponsabilitat ciutadana ha estat per a la Hble. Dolors Bassa, exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies, per la seva tasca al capdavant de la renda garantida així com el seu activisme social.

, ,

Feliç Diada de Sant Jordi

, ,

Mentoria Social: una eina per treballar la cohesió i la transformació social

Heu pensat mai quines han estat les persones que han marcat la vostra vida? Segurament, a moltes persones, ens en vindria de seguida alguna al cap, i ens retornarien bons records, oi?(…) Amb aquesta publicació recollim publicacions d’especialistes d’arreu del món, presentant aspectes clau per a les relacions de mentoria i presentant nous projectes i accions.

, ,

23 d’abril a les 12h: Acte d’entrega dels premis d’acció social en directe

L’acte d’entrega de premis d’enguany es realitzarà de forma telemàtica i seguirà reconeixent la innovació social, la responsabilitat social i la coresponsabilitat ciutadana.

Malgrat la situació ocasionada per la COVID-19, els Premis d’Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras han seguit rebent candidatures, de manera que Plataforma Educativa ha decidit tirar-los endavant i seguir reconeixement projectes i iniciatives socials relacionades amb la innovació, la responsabilitat i la coresponsabilitat ciutadana.

L’acte d’entrega de premis tindrà lloc aquest dijous 23 d’abril a les 12h a través d’un acte en directe que es retransmetrà a través del canal de youtube de l’entitat a l’enllaç: https://youtu.be/zQ9L2a6uUSk
Es premiarà amb 3000 euros la categoria d’innovació social i es guardonarà una organització per la seva responsabilitat social i la trajectòria d’una persona en l’àmbit social a proposta oberta a la ciutadania. Enguany la persona reconeguda en aquesta categoria ha estat l’exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies, la Hble. Dolors Bassa, per la seva tasca al capdavant de la renda garantida així com el seu activisme social.
El mateix 23 d’abril se sabran quins han estat els projectes guanyadors en la categoria d’Innovació Social, que reconeix projectes innovadors de l’àmbit social i el reconeixement de Responsabilitat social, pensat per empreses i/o organitzacions que han destacat pel seu compromís i per la seva acció de transformació social amb l’objectiu de millorar la vida de la ciutadania i el desenvolupament sostenible.

L’acte comptarà també amb la presentació de la nova la publicació de Plataforma Educativa, en aquesta ocasió du per títol “Mentoria Social: una eina per treballar la cohesió i la transformació social” de la mà del Dr.Daniel Fierro.
L’acte clourà amb l’actuació d’Eduard Canimas, qui interpretarà dues de les cançons que formen part del documental del 25è aniversari de Plataforma Educativa.

Us hi esperem!

, , , ,

#migranoarena: Infancia en riesgo

La desnutrició crònica és un dels grans problemes pels infants menors de 5 anys que viuen en zones rurals de Guatemala. Les famílies no disposen de recursos materials ni formatius per fer front a aquesta emergència social.

Per fer front a aquesta crua realitat, el projecte Nutrició infantil de Fundació Resilis treballa colze a colze amb l’Hospital departamental de Totonicapan i els centres de salut de la zona, infermeres i nutricionistes, educadores indígenes i la societat civil del territori per a oferir el recolzament necessari a aquestes famílies i aportar el nostre gra de sorra.

Tu pots ser part de la solució, i ens agradaria comptar amb el teu suport en aquesta campanya: amb la teva aportació, podem arribar als 3000€ i així aportar els recursos bàsics pel cultiu i els complements nutricionals i vitamínics que oferim. Ens hi ajudes?

https://www.migranodearena.org/reto/21598/infancia-en-riesgo-nutricion-infantil-guatemala

,

La síndrome del carrer

Els i les joves que atenem en els centres residencials, malauradament, han patit situacions molt negatives que els han marcat, els marquen i els marcaran per la resta de la seva vida.
A les educadores i educadors ens toca fer aflorar i canalitzar les potencialitats que de ben segur tenen i mostrar-los alternatives tot acompanyant-los. A més d’oferir-los, en el dia a dia, eines i recursos per tal que puguin millorar en les relacions i actituds.
Aquesta no és una tasca fàcil ni molt menys, ans el contrari; quasi tot ens va en contra. Comptem amb pocs recursos i les traves i dificultats les hem d’anar sortejant amb imaginació, saber fer i una gran dosi d’optimisme.

Totes les persones que estem implicades en l’acompanyament i gestió dels diferents nois i noies, cerquem a través dels diferents trastorns que han patit o pateixen respostes intentant entendre les seves accions i comportaments. A tots i totes ens ve al cap la manca d’eines per relacionar-se, la desorganització afectiva, el trastorn del vincle, etc. i com a conseqüència sovint per aïllar-se i no sentir-se buits, recorren al consum abusiu de tabac, alcohol i altres tipus de drogues. Aquest fet ve determinat per la manca de relacions sanes i mestratge que han patit en determinats moments de la seva vida. Però hi ha desordres que tot i que existeixen i són molt importants podríem dir que són invisibles.
Una síndrome és un conjunt de fenòmens que concorren en temps i forma els uns amb els altres i caracteritzen una determinada situació.
Partint d’aquesta definició vull afegir un trastorn que aquests dies de confinament està prenent protagonisme d’una manera molt rellevant. És la síndrome del carrer.

El carrer és un lloc de trànsit, un lloc de pas, l’utilitzem per anar d’un costat a l’altre, no hi restem, no ens hi quedem passant l’estona. Això és així menys en l’adolescència. En general els i les joves el converteixen en un lloc d’estada. Aquest fet és veu incrementat de manera exponencial en els grup de joves que atenem.
Els nostres nois i noies són consumidors de carrer, el necessiten, és la seva vàlvula d’escapament, és on poden donar sortida a moltes de les seves idealitzacions, és on es senten lliures i on creuen que aconseguiran tot allò que s’imaginen. La qüestió és d’on surt aquesta necessitat de consumir carrer, d’estar fora.
La majoria han estat víctimes en les quatre parets del domicili familiar. És en aquest espai on han experimentat les situacions que han derivat en la separació i posterior ingrés en un servei residencial. Des d’aquesta perspectiva crec que s’ha d’analitzar la necessitat d’estar al carrer. Segurament de manera inconscient en la majoria de casos, el fet d’estar en un lloc tancat els engega l’automàtic, el nus a l’estómac es fa gran i han de buscar mecanismes per apaivagar-lo. La sortida fàcil, és el carrer.
En els últims anys hem viscut un altre tipus de necessitat d’estar al carrer que és la derivada de la cultura. Els joves estrangers no acompanyats del nord d’Àfrica estan acostumats a fer vida al carrer, és on es desenvolupen tot el batibull d’activitats, relacions i en molts casos la feina. Per tant aquests joves ja son consumidors de carrer des de l’origen.
Amb el confinament obligat per la situació i que hem de complir els més acuradament possible, s’ha tancat una de les vàlvules de distensió més importants que les nostres noies i nois utilitzen per canalitzar el seu estat.
Crec que és important tenir present aquesta situació per poder afrontar el tancament en els serveis i cercar alternatives que promoguin aquesta distensió i els donin alternatives al síndrome del carrer.

Santi Roura Teixidor
Director del CRAE Les Llúdrigues

, ,

Mesures COVID19

Davant la situació que està provocant el COVID-19, des de Plataforma Educativa estem duent a terme diferents les accions per tal de mantenir informades a totes les persones treballadores i ateses pels nostres serveis així com garantir al màxim la salut de professionals i persones usuàries dels nostres serveis. Clica aquí

#JoTrioSerResponsable  #JoemQuedoaCasa  #Cuidemnos  #EnsEnSortirem  #JoActuo