, , ,

Eina Activa, entre els impulsors del servei de repartiment a domicili que potencia el comerç de proximitat i la sostenibilitat

Diversos mitjans parlen d’aquesta iniciativa que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona i la participació d’Ecosol i Eina Activa. Es tracta d’un servei de repartiment a domicili en bicicleta  per potenciar el comerç de proximitat i la sostenibilitat en pro de les persones en situació de risc d’exclusió social.

Us deixem amb un recull de premsa on podreu llegir com va anar la presentació que va tenir lloc la setmana passada a Girona:

,

Deltebre Dansa amb la Duna

Un any més, els nois i noies del Centre Residencial la Duna de Fundació ASTRES han participat en la 14è Festival de Deltebre Dansa.

En aquesta edició, hem representat la metàfora sobre la bellesa que es troba a la vida quotidiana, sobre el simple i el senzill.

Aborden el cos des de la quotidianitat, utilitzant la sensibilitat com eina escènica donant valor a les accions belles, habituals i simples, que sorgeixen al llarg del dia en una casa, en un barri i en un poble.

La peça , creada per  l’Erick Jimenez juntament amb la Nuria Sotelo i Thomas Guiraud han donat lloc a que els  nois i noies de La Duna hagin representat la subtilesa del cos i els múltiples aspectes socials.

Aborden el cos des de la quotidianitat, utilitzant la sensibilitat com eina escènica donant valor a les accions belles, habituals i simples

 

,

El programa CoopCREA de l’Ateneu Cooperatiu acompanya la creació de deu noves cooperatives a les Terres de l’Ebre

L’educació alternativa, el turisme o les noves tecnologies són alguns dels
àmbits en què treballen aquests projectes


Un dels objectius principals de l’Ateneu Cooperatiu Terres de l’Ebre és aconseguir la creació i implantació de noves cooperatives al territori i fomentar l’economia social com a model econòmic més just i sostenible.

En aquest àmbit juga un paper primordial el programa CoopCREA que té com a funció principal acompanyar la creació de noves cooperatives i altres entitats de l’economia social, com associacions o fundacions, ja sigui a partir de projectes de nova creació o bé a través de la transformació en cooperativa de projectes ja existents.

En el que portem d’any disset projectes de les Terres de l’Ebre s’han interessat en esdevenir cooperativa i han requerit l’acompanyament del programa CoopCREA a través de l’Ateneu Cooperatiu Terres de l’Ebre.

“S’han presentat més projectes dels que esperàvem, alguns han desistit però en deu encara hi estem treballant i hi veig implicació ja que tenen clar que si estan aquí es perquè creuen en l’economia social i plantegen alternatives per fer un món més sostenible, on es tinguin en compte les persones”, apunta Sofia Arques, tècnica d’acompanyament de projectes de l’Ateneu Cooperatiu Terres de l’Ebre, tot i que precisa que probablement no tots acabaran convertint-se en cooperativa.

Entre els projectes que l’Ateneu acompanya a través del CoopCREA hi ha l’Espai Tataküa d’Amposta, una associació sense ànim de lucre que treballa els conceptes d’escola viva, educació lliure i pedagogia verda; Som Internet, una associació que opera en diversos municipis de les Terres de l’Ebre portant-hi fibra òptica i internet; La Segona Volta, associació dedicada a la recuperació i reciclatge d’objectes en desús que té un punt de venda a Roquetes; o Scultur, un projecte de nova creació a mig camí entre Ulldecona i la Terra Alta que treballa en la dinamització d’espais turístics i catalogació d’espais històrics.

També s’ha d’incloure l’Scape Room La Gavina d’Amposta, la primera cooperativa ebrenca creada amb l’acompanyament del CoopCREA. Tots ells són projectes vinculats a l’entorn, la natura i arrelats al territori i que van des de l’àmbit turístic fins al de les noves tecnologies.

@ A la fotografia podeu veure una de les activitats educatives desenvolupades per l’associació Tataküa d’Amposta, una de les entitats que ha requerit l’assessorament del programa CoopCREA.

, ,

TROBANT ELS COLORS DE LA NIT

Parlem amb en Pep Plana i Farré, mestre i educador social vinculat des de fa una colla d’anys amb Plataforma Educativa. Ho  fem amb l’excusa de la reedició del llibre que vam publicar l’any 2012, el Colors de nit, en el marc dels premis d’Acció Social Mercè Bañeras i Maria Figueras. Parlem amb ell també, d’aquest vincle amb la nostra agrupació a través dels projectes de cooperació internacional de Fundació Utopia BsF i les seves rèpliques al nostre país. Però sobretot, coneixerem una mica més la persona que hi ha darrere d’aquesta llarga carrera professional, plena d’aprenentatges i vivències dignes de compartir. No us la perdeu!


“La creativitat és una poderosa eina de treball social per a la reducció de desigualtats”

Pep Plana i Farré (Santiago de Chile, 1961) mestre, educador social des de fa més de 30 anys en diferents àmbits, centres i entitats de les comarques gironines i màster en Desenvolupament Humà Sostenible i Atenció psicològica a víctimes per l’UdG.

Actualment, treballa al Centre d’Acollida Misericòrdia de Girona i col·labora amb el projecte INCUBA  de Fundació Utopia BsF a Barcelona. I en  moments “recuperats” escriu per afició. El seu caràcter inquiet l’ha portat a viatjar per participar en projectes de cooperació internacional de Fundació Utopia BsF a Guatemala amb l’EFCI (Escola de Facilitadors de la Creativitat i la Innovació) el 2006 i 2008. L’any 2012, aprofitant la festa de l’acció social de la nostra entitat, els Premis d’Acció social Mercè Banyeras i Maria Figueras, podem tenir a les mans el seu “Colors de Nit” (Que, per cert, us podeu descarregar de franc en aquest web).

Parlem amb  ell d’aquelles seves reflexions “interactives” i d’alguns aspectes més de la seva relació amb el món social i el seu ofici, el d’educador. Ofici que coincideix abastament amb la seva passió. També hi ha molta esperança en la manera que enfoca l’educació: Creu fermament en  la capacitat de les persones que, assumint els reptes que la vida els llença (sovint amb el vent de cara), poden tirar endavant.

I tot plegat no només és qüestió d’entusiasme, sinó també de sensibilitat, experiència i altruisme. Perquè l’educació, l’acompanyament en el creixement humà, és l’eina fonamental, el desllorigador que permet moure situacions que d’entrada semblen indissolubles. I sempre, en aquest ofici, “cal cedir a la comunitat el que de manera individual s’ha après treballant”.

 


Des de 2012 (any en què podem llegir el  Colors de Nit)  fins ara, què podries sumar a la teva experiència com a educador?

Bona pregunta ! Crec que cada dia s’aprèn alguna cosa, la meva àvia que sense saber-ho em va parlar de la Resiliència, em deia de ben petit que ella era com aquella vella (llavors tenia 80 anys) que no es volia morir mai perquè cada nou dia aprenia una cosa nova.

Em cal, i ho estic fent, una nova reflexió per encarar el camí cap a la jubilació professional amb dignitat i de manera útil per a les persones amb les quals treballo en la professió.

Aquests darrers anys he après molt sobre els immigrants infantils  i les seves peripècies, m’agradaria saber-ne més per treballar més bé. També crec que podria afegir una visió diferent vers les famílies dels infants.

També he après molt sobre el treball de diferents generacions de professionals ens els equips educatius.  També m’agradaria parlar i reivindicar el paper que juguen les figures teòricament no educatives que participen en el dia a dia dels centres ( neteja, cuina, seguretat, administració, porteria,…)

Em considero privilegiat per haver estat en tot el procés que ha seguit la nostra professió des de ser considerats mers cuidadors fins  a esdevenir actors importants i amb una tasca professional diferenciada

 

Explica’ns la teva relació amb Fundació Plataforma Educativa i més concretament  amb Fundació Utopia BsF, la teva experiència aquí i a Guatemala, en quins projectes vas col·laborar…

La meva relació amb Plataforma Educativa ve de lluny, primer de caire personal amb les persones que la van fundar i més tard intentant aportar la meva experiència i coneixement en els  seus projectes i iniciatives.

Aquesta relació em va portar a col·laborar amb l’entitat i la seva contrapart El Sitio Cultural a Guatemala en el projecte EFCI (Escola de Facilitadors de la creativitat i la innovació)- de Fundació Utopia BsF, que ha demostrat que la creativitat és una poderosa eina de treball social per a la reducció de desigualtats.

Vaig estar-m’hi tot el 2006 i vaig col·laborar en la direcció d’una de les  seus del projecte a la ciutat de Quetzaltenango ( Xela pels amics) a l’ Occidente de Guatemala.

Una vegada retornat he col·laborat i encara ho faig, com a formador amb l’entitat en els projectes EFCI i INCUBA de Salt i Barcelona.

“Cal cedir a la comunitat el que de manera individual s’ha après treballant”

Déu ni do! no et falten les energies…

Personalment em considero una persona inquieta i amb ganes de conèixer, he voltat tant com he pogut i he intentat estar a l’alçada i ser coherent entre el que penso i el que se m’ha demanat professionalment en totes les situacions que he afrontat. M’agrada estar amb la família, mirar sèries i cinema,  escriure de tant en tant, anar en moto, fer excursions, viatjar i portar un petit hort. També m’emociono quan dues joves encantadores em diuen “papa”.

La feina l’he viscut de maneres diferents segons les etapes vitals que he passat i també els moments que ha passat la pròpia professió i les institucions.

Fèiem el que cal fer a la vida, veure els diferents caires de les coses i cercar en situacions fosques els colors que si amaguen.

Em considero privilegiat per haver estat en tot el procés que ha seguit la nostra professió des de ser considerats mers cuidadors fins  a esdevenir actors importants i amb una tasca professional diferenciada d’altres actors socials.

L’escriptura de “colors de nit” intenta parlar d’aquesta trajectòria tant personal com professional i deixar-la allà per si a algú li pot servir.

 

I durant tot el teu “periple” professional”, amb què et quedes (per ara!)?

En més de trenta anys de professió he vist moltes coses i n’he après una de molt important: cal ser coherent entre el que penses i el que fas i que cal tenir clar que petites intervencions professionals poden ser les més importants per  a la persona que acompanyes en un moment especialment difícil de la seva vida.

També he arribat a la conclusió que he de trobar eines i oferir-les per que la persona es recuperi, creixi i esdevingui important per a la col·lectivitat. En resum, que sigui capaç d’activar la seva resiliència per tirar endavant.

En més de trenta anys de professió he vist moltes coses i n’he après una de molt important: cal ser coherent entre el que penses i el que fas i que cal tenir clar que petites intervencions professionals poden ser les més importants per  a la persona que acompanyes

 

I ara, una pregunta tècnica: Com creus que la formació en recursos d’apoderament pot incidir en la inclusió social?

Considero que hi ha un concepte bàsic en el treball socio-educatiu que és la resiliència. Aquesta, com a la capacitat de recuperació de situacions complicades,  esdevé sovint la pedra angular sobre la qual suportar el treball de l’educador.

Quan un professional no creu en general en la capacitat de recuperació de la persona que està acompanyant el treball esdevindrà molt poc efectiu.

Les persones que acompanyem no tenen massa temps; hem de rendibilitzar esforços i a més de establir pràctiques terapèutiques per moments de crisi cal establir processos per a que la persona s’apoderi, activi la capacitat de resiliència i sigui capaç d’agafar les regnes de la seva vida.

 

Per acabar… Què t’agradaria que et preguntés i no t’he preguntat?

Potser aquesta: “com vols que et recordin quan pleguis de treballar des del món professional?”. Crec que el record és important, és el que pots deixar en llegat; ja ho deien els egipcis. Crec que quan plegui intentaré ser-hi però no fer nosa i estar amatent per si puc aportar alguna cosa des de l’experiència.

Quan vaig començar a treballar una germana de la Caritat davant de les nostres “deliris” educatius centrava el tema i aportava per fer-nos aterrar. Sempre començava igual “si es interessante lo que dices i nosotros en el 56 (o l’any que fos) hicimos algo parecido y pasó que…”). En aquelles reunions barrejaven el seny i la rauxa, l’experiència i la novetat. Fèiem el que cal fer a la vida, veure els diferents caires de les coses i cercar en situacions fosques els colors que si amaguen.

Els colors de la nit?

Els colors de la nit.

 

 

, , ,

La figura del mentor social, entre l’educador i el germà gran

Marta Garcia Molsosa, de l’equip coordinador del projecte europeu de mentoria social Sapere Aude, escriu aquesta reflexió al voltant de la figura del mentor social a Social.cat. 


La paraula “mentoria” sembla que està molt de moda. És difícil definir què és un mentor. Fins i tot a mi se’m fa complicat, i això que porto tot un any gestionant el projecte europeu de mentoria social Sapere Aude, dedicat a obtenir la millora dels resultats escolars dels adolescents que viuen en centres residencials d’acció educativa mitjançant el vincle amb un mentor/a que, al llarg de tot aquest curs escolar (2017/18) l’ha acompanyat en algun aspecte de la seva escolarització. Això sobre el paper, perquè la mena de mentoria que he vist aquest any va més enllà de fer els deures: s’han establert veritables vincles que, a més de resultar efectius de cares a la millora dels resultats d’aquests joves, també han estat, essencialment, vincles afectius marcats per la confiança, el respecte i el reconeixement a l’altre.

Sobre què és un mentor o una mentora hi ha molta literatura. Durant aquest any he tingut l’oportunitat de viure-ho i conèixer-ho de prop i podria dir que una de les grans dificultats a l’hora de definir aquesta figura és que els perfils són molt i molt diversos. Els programes de mentoria tenen diferents enfocaments i objectius i, per tant, encomanen tasques diferents als mentors/es i cada relació de mentoria es construeix de manera dinàmica al llarg del temps. Recordo que a la formació que vam fer abans de començar el projecte ens van dir que, en definitiva, un mentor era algú més gran que ofereix guiatge i acompanyament a una altra persona, més petita. Naturalment, en base a aquesta definició la figura del mentor o mentora té molts punt de connexió amb altres, com per exemple, amb la de l’educador o educadora.

s’han establert veritables vincles que, a més de resultar efectius de cares a la millora dels resultats d’aquests joves, també han estat, essencialment, vincles afectius marcats per la confiança, el respecte i el reconeixement a l’altre.

Suposo que la diferència entre aquestes dues figures rau en el poder que tenen l’un i l’altre sobre el noi o noia a qui dirigeixen la seva acció educativa: mentre que l’educador pot decidir en determinats aspectes de la vida del jove, el mentor o mentora se centra a guiar o acompanyar en certes decisions que pugui fer el/la propi/a jove. És a dir: un educador pot decidir si un noi/noia pot sortir o no, a quines hores pot tenir el mòbil, si ha d’anar al metge, a quina hora sopa, etc. I, en canvi, un mentor, no.

A més, el tipus de relació que s’estableix amb el/la jove també és diferent. L’educador està amb ells/elles cada dia (o gairebé cada dia) i gestiona la quotidianitat del centre on resideix. En definitiva, l’educador conviu amb el jove. En canvi, el mentor o mentora té una relació més puntual, esporàdica, si bé constant (i en els casos en què hi ha hagut molts canvis d’educadors podríem dir que més constant i tot).

Finalment, una diferència que els propis joves han coincidit en assenyalar i valorar de manera molt positiva durant aquest any de projecte és que el mentor/a és un voluntari. És a dir, la relació no està marcada per unes condicions laborals (d’horaris, de torns, de canvis de feina,…) ni mediada per una contraprestació econòmica. Si bé puc dir, com a educadora que soc, la nostra tasca és bàsicament vocacional i que ens l’estimem com una part essencial de la nostra vida, sempre hi ha el pes d’aquestes limitacions i els nois/es les tenen molt presents. Per això, poder gaudir d’una relació sense intermediaris, lliure de contraprestacions, els fa sentir valorats i estimats d’una manera incondicional, necessitat bàsica que tenen tots els infants i joves, no només aquells a qui els manca la xarxa relacional habitual, com és el cas dels i les joves residents en centres d’acció educativa.

Tot plegat fa que ens puguem aproximar una mica més a la figura del mentor i atrevir-nos a assajar-ne una característica que esbossi temptativament quin és el seu paper: el mentor és una figura educativa referent externa, de suport i confiança, que pot arribar a ser tan influent i generadora de benestar com l’educador o educadora del centre residencial.

A més, el mentor gaudeix de la posició privilegiada de no haver de jutjar, saber només allò que el noi o la noia li vol explicar. Com diu en David Ruiz, company d’aquest primer any de vida del projecte, el mentor/a és algú que ve amb una “mirada neta”, i que complementa el paper que fan la resta d’adults que es relacionen amb aquests nois i noies en pro de millorar les seves oportunitats en el futur.

poder gaudir d’una relació sense intermediaris, lliure de contraprestacions, els fa sentir valorats i estimats d’una manera incondicional, necessitat bàsica que tenen tots els infants i joves

Per acabar no puc deixar d’adreçar-me als mentors/es del futur. Els diria que tenen la oportunitat d’ajudar a algun jove a millorar la seva situació escolar d’una manera molt senzilla, personalitzada, flexible,… aportant els recursos personals de què disposin. Els engrescaria a emprendre un camí incert, però, segur, molt gratificant, establint una relació positiva (perquè sempre és positiva, almenys amb l’experiència d’aquesta prova pilot) amb un/a jove que es troba en una situació difícil, però que té un munt d’oportunitats al seu davant. Els diria també que implicar-se en una acció social d’aquestes característiques té un impacte en la millora de la nostra societat i en la cohesió social molt valuós. Ser mentor/ra té a veure amb ser molt conscient d’això: trencar barreres i implicar-se amb la comunitat és una necessitat primordial dels nois/es que viuen en situació de risc. Amb el Sapere Aude aquest trencament de barreres es produeix d’una manera bidireccional i natural, tenint com a base la creació d’un vincle personal de confiança.


 

 


 

, , , , ,

Castell-Platja d’Aro amb Bicicletes per l’Educació al Senegal

El passat dilluns 9 de juliol, la Fundació Utopia-BsF amb la col·laboració de l’Ajuntament Castell-Platja d’Aro, va dur a terme una activitat amb els i les joves del Casal d’estiu del municipi, 14 joves i 3 monitors, i que s’emmarca dins del projecte Bicicletes per l’Educació al Senegal.

La primera part de l’activitat va consistir en una presentació del projecte a Senegal: les persones assistents van poder conèixer una mica la realitat i l’educació a Senegal, remarcant el dret a l’educació i es van presentar els beneficis que ha reportat el projecte.

La segona part, va estar dirigida a la participació directa dels i les joves que durant dues hores, van poder realitzar un taller de mecànica de bicicletes on van aprendre com muntar i desmuntar una bicicleta, arreglar una roda punxada o instal·lar els pedals, entre d’altres. El taller va anar estar dirigit per Claudio Albornoz, professional expert en mecànica de bicicletes i col·laborador del projecte.

Paral·lelament a l’activitat, i  gràcies a la col·laboració dels monitors/es, es va dur a terme,una recollida de bicicletes de segona mà, on la ciutadania del municipi va donar al projecte 5 bicicletes que seran enviades al Senegal.

Des de Fundació Utopia-Bsf, volem agrair als monitors i monitores del Casal d’estiu i a l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro la seva col·laboració en aquest projecte, i a totes les persones que durant la jornada van participar-hi.

, ,

Primeres impressions de la conferència final del projecte Sapere Aude a Zagreb

L’Arnau Taberner, coordinador a Catalunya del projecte Sapere Aude, juntament amb la resta de l’equip, va viatjar la setmana passada fins a Zagreb, ciutat que va acollir la darrera conferència del projecte, on es posaven en comú les experiències en mentoria dels cinc països participants. Tot seguit, ens fa cinc cèntims de les primeres impressions del que va ser la trobada, a l’espera d’analitzar les conclusions d’aquest primer any de projecte.


“Els ecos de la conferència no s’han fet esperar i moltes entitats a nivell europeu han fet difusió de la metodologia o s’han interessat en utilitzar els productes i les investigacions resultants”

La Conferència del projecte Europeu Sapere que va tenir lloc el 5 de juliol a la ciutat de Zagreb va tenir una gran acollida omplint l’aforament de  més de 100 persones del centre Tribina Zagreba.

Durant la conferència tots els socis van mostrar el desenvolupament d’un projecte que tenia per objectiu mostrar el potencial que la mentoria social té sobre els joves en risc d’exclusió.

La conferència va tenir intervencions destacades d’experts europeus com Robert Cimperman cap de l’agència nacional d’educació de Croàcia o Mariana Kashchak experta Ucrainesa en procesos de mentoria als països de l’est d’Europa.

El públic en les nombroses rondes de preguntes es va mostrar molt participatiu i va mostrar una satisfacció de 4,5 sobre 5 en les enquestes entregades al final de la mateixa.

La conferència va tenir intervencions destacades d’experts europeus com Robert Cimperman cap de l’agència nacional d’educació de Croàcia

En aquest sentit els ecos de la conferencia no s’han fet esperar i moltes entitats a nivell europeu han fet difusió de la metodologia o s’han interessat en utilitzar els productes i les investigacions resultants

En conjunt s’ha mostrat com una experiència positiva en que el projecte i els seus resultats han demostrat ser interessant i, esperem, puguin ser inclosos en futures experiències per tot el continent en relació al món de la mentoria, els infants en risc d’exclusió i l’educació a nivell europeu.

 

,

Joves del CA Oikia visiten el Centre Jove de Salut de Girona

 

El dimarts 26 de juny i 9 de juliol, dins les activitats programades de l’aula del Centre d’Acollida OIKIA, els joves van visitar i participar en la xerrada sobre sexualitat al Centre Jove de Salut de Girona.

També ens van explicar quins serveis ofereixen: informar i orientar sobre dubtes en relació amb les drogues, sexualitat, alimentació, etc.

,

El CREI La Ginesta de Juià estrena piscina!

El passat cap de setmana, el CREI La Ginesta gestionat per fundació Resilis va estrenar piscina. Els seus responsables ens expliquen la feina que han fet entre tots per poder-la gaudir aquest estiu


Els adolescents del taller han estat treballant dur durant les darreres dues setmanes, per deixar-ho tot a punt. Han elaborat la tarima del voltant de la piscina amb fusta, que prèviament han tractat i pintat, que acaba en una passarel·la que condueix a una dutxa exterior, que també han muntat ells mateixos.

“Amb aquest tipus de treball, s’aconsegueix despertar una motivació interior dels joves”

El taller de La Ginesta, impulsat pel Gerard, està especialitzat en fusteria. Amb aquest tipus de treball, s’aconsegueix despertar una motivació interior dels joves, a part que paral·lelament es treballen molts aspectes de fons, com l’autoestima, el sentiment de vàlua personal i el treball en equip, per citar-ne algun.

Ha estat molt gratificant per tots i cadascun dels joves que ha participat en l’elaboració de la piscina, veure com la dedicació i l’esforç emprat es reconvertia en l’adequació d’aquest espai tan bonic i relaxant i, que ha agradat tant a la resta del centre que no hi ha participat tan directament.

El projecte de la piscina ha estat una altra realitat que s’ha pogut aconseguir gràcies a la il·lusió i entrega de l’equip educatiu. En aquest cas els qui han portat la iniciativa han estat en Gerard, la Itziar i en Jordi.

“El projecte de la piscina ha estat una altra realitat que s’ha pogut aconseguir gràcies a la il·lusió i entrega de l’equip educatiu”

 

,

Us apropem al nou CRAE Maria Reina, gestionat per la Fundació Resilis a Barcelona

Des d’aquest juliol, la Fundació Resilis comença a gestionar el CRAE Maria Reina.  La Regina, la directora del centre, ens explica el dia a dia d’aquest nou servei que gestiona la fundació a la ciutat de Barcelona


“Procurem vetllar per la implicació del centre al barri i a les escoles, per obrir-los-hi finestres a altres experiències”

El CRAE Maria Reina està situat a la part alta de Barcelona, tot just a tocar de la serra de Collserola. “De fet en deu minuts la mainada ja pot anar a fer cabanes!” -ens explica la seva directora.

Atenen a vint-i-quatre infants, d’edats entre 3 i 12 anys.

Per donar un caliu familiar i més individual, estan dividits en tres llars verticals, amb un funcionament autònom.

Els seus responsables ens expliquen que es procura vetllar per la implicació del centre al barri i a les escoles, “per obrir als infants finestres a altres experiències”.

Els agrada que els infants que acullen puguin viure, durant el seu internament, de la forma més semblant als seus companys d’escola o de jocs, i per això obren les seves portes a que els amics i les amigues puguin venir a fer deures, celebrar l’aniversari o simplement a jugar una tarda plegats.

“Donar l’espai i les eines per a que els infants puguin reeixir acadèmicament, és un dels tresors importants que s’emportaran del CRAE”.

Ha resultat positiu participar en el teixit associatiu del barri, participant en activitats com pujar a una carrossa en la cavalcada de reis, fomentant la pertinença a clubs de bàsquet o futbol de la zona, o sortint de casa per anar al parc i a la biblioteca de la zona.

Un altre valor cabdal, destaca la seva directora, és acostar-se a l’èxit escolar. “Donar l’espai i les eines per a que els infants puguin reeixir acadèmicament, doncs és un dels tresors importants que s’emportaran del CRAE”.

I el que té molt clar és que res de tot això podria ser sense la implicació i l’energia d’un equip vital, amb mirada positiva, que és capaç de trobar i explotar les potencialitats de cada un dels nens i nenes.

“Res de tot això podria ser sense la implicació i l’energia d’un equip vital, amb mirada positiva, que és capaç de trobar i explotar les potencialitats de cada un dels nens i nenes.”