Incuba Dones Barcelona 2018 atura màquines per vacances d’estiu

Les participants treballaran individualment el seu projecte durant aquest mes de juliol


“Incuba vol ser un referent de formació en emprenedoria personal, basada en el valors de l’Economia Social i Solidària convertint somnis i il·lusions en realitats sostenibles”El 28 de Juny va ser l’últim dia del curs abans de l’aturada per vacances del Projecte Incuba Dones Barcelona 2018, un projecte finançat per l’Ajuntament de Barcelona en la seva línia d’Economia Social  i Solidària.

La cloenda del projecte es va vehicula a través de la xerrada realitzada per la tècnica formativa de Coopolis (Ateneu Cooperatiu de Barcelona ).

Durant el Juliol, les dones participants treballaran activament amb l’orientadora laboral de la Fundació Utopia-BSF, Mònica López, que de manera individualitzada les ajudarà a aterrar les seves idees de negoci, a través de tutories. D’aquesta manera, cada una de les participants podran veure reflectit el seu Pla d’empresa o Projecte Personal Emprenedor sobre el paper  i faran realitat les seves aspiracions laborals i personals.

Les idees de les participants en aquest projecte són variades i molt innovadores, des de dissenys de joies amb marca pròpia, medicina xinesa aplicada a les necessitats occidentals o cura de la gent gran d’una manera propera i creativa.

Des de l’entitat es recolza a les dones emprenedores d’Incuba, que tot i els reptes personals als que han d’afrontar, s’apoderen i treballen per millorar la seva qualitat de vida, la d’elles i les seves famílies.

Val a dir que la majoria són mares i caps de família, i no han trobat en el mercat laboral tradicional una sortida efectiva a la seva situació social i econòmica. Incuba vol ser un referent de formació en emprenedoria personal, basada en el valors de l’Economia Social i Solidària, convertint somnis i il·lusions en realitats sostenibles.

 

 

,

Gent Plataforma: En Sisu Vendrell, l’alegria de construir

“Si bé dominava el meu ofici, el món social era un món nou per a mi”

Parlem amb Sisu Vendrell, qui s’encarrega des de fa una colla d’anys del manteniment i reparacions de tota mena en les diferents instal·lacions de les entitats de la nostra agrupació.

Us deixem amb l’entrevista que li hem fet en què ens parla de la seva feina, de la seva manera d’encarar-la i de la seva experiència a Plataforma Educativa. No us la perdeu!


 

Sisu Vendrell Panella (Vilobí d’Onyar 1969) va néixer el maig del 69 i du la revolució dels somriures a les venes, aviat entendreu per què, aquells qui encara no el coneixeu. És el mitjà de tres germans, dos nois i una noia i també pare de tres filles, la Meritxell, la Mireia i la Carme. S’encarrega des de fa una colla d’anys del manteniment i reparacions de tota mena en les diferents instal·lacions de les entitats de la nostra agrupació. Actualment treballa en equip amb en Toni, que gestiona i coordina tota la part de lampisteria l’activitat de manteniment en general, amb en Sergi, el seu jove ajudant i l’Abdulah, usuari de la Fundació Astres, qui li dona un valuós cop de mà des de fa temps. A més, ara compta amb el suport d’un aparellador, en Dani, recent incorporat a la nostra plantilla.

 


Mar Bosch. Girona. Avui parlem amb ell, un dels treballadors més veterans (que no antic!) de Plataforma Educativa. I és que ja fa més de 18 anys que en Sisu (en 61, tal i com ho escriu ell, ben enginyós com és) s’encarrega del manteniment de les instal·lacions, centres i oficines de les diferents entitats de la nostra agrupació. Però no és només per la seva activitat professional que més d’un de vosaltres ja el deu conèixer, sinó sobretot pel seu caràcter jovial i alegre. Us ho podem confirmar els treballadors d’oficines de la seu de Girona: quan en Sisu arriba tremolen les parets! Els ho hem preguntat i ens diuen d’ell que és divertit, resolutiu, acollidor, cordial, amable… un “torbellino”!

Tots coincideixen amb la seva espontaneïtat explosiva. I és que sempre té una broma (o dues) a punt per arrencar un somriure al més encarcarat (o al més concentrat de tots, “que a oficines, venint de fora, sembleu un cementiri!”). Perquè la vida, tal i com ell afirma “són quatre dies i no ens els podem passar capficats ni seriosos tots quatre. Hem de riure, passar-ho bé. I és clar que hem de treballar però crec que també hem d’ esforçar-nos perquè aquest estat d’ànim li encomani l’alegria i el bon fer a la feina. I això penso que es nota, que es tradueix en el resultat final. Les coses es poden de moltes maneres, jo m’estimo molt més fer-les de bon humor”.

I és clar que hem de treballar però crec que també hem d’ esforçar-nos perquè aquest estat d’ànim li encomani l’alegria i el bon fer a la feina.

 

I no cal que ho digui perquè només de començar ja ens ha arrencat un somriure: us podeu creure que a aquest home, tan provocador com lliure com sembla, ens diu que li feia il·lusió anar a fer la mili? “Sort de la mili! Si no arriben a enviar-me allà baix (a Ceuta, es refereix), jo ara seria mecànic i no paleta. I no hauria viscut tot el que he viscut”. I és que la seva idea inicial, això després de decidir que no volia continuar estudiant després del batxillerat, era ser mecànic. De fet va començar treballant en un taller, fins que li va arribar l’edat de fer el servei militar. Tornant, tenia més ganes de treballar que de res més i la primera feina que li va sortir va ser fer en paleteria. Però això ens ho explica ell mateix:

 

Com van ser els teus inicis? Recordes quina va ser la teva primera feina, a la teva primera construcció, em refereixo…

Aixecar una paret. Ho vaig fer tan bé que, un cop acabada, me la van fer tirar a terra. Imagina’t quina traça que hi tenia, al principi. Com tothom, vaja. Ara tinc un ajudant, saps? Quan el miro,  recordo els meus començaments (ara n’ha après molt, eh? I jo també, d’ensenyar, vull dir, per a un futur…) estic molt content de tenir-lo! Treballar acompanyat, sempre és molt millor.

Sempre havies treballat sol, aquí a Plataforma?

Al començament sí. Recordo un dels meus primers treballs dins les entitats. Era a Mas Garriga. Hi vaig tenir-hi una feinada… També recordo una rectoria a Sant Esteve de Guialbes, havíem de reparar perquè no sé quins nanos de no sé quin centre havien de fer-hi una estada. A partir d’aleshores les feines han estat molt diverses, com quan es va muntar El Pedrenyal, que també hi era. Totes aquestes primeres experiències com a treballador d’aquí les recordo molt bé, perquè si bé dominava el meu ofici, el món social era un món nou per a mi. Perquè treballar aquí no vol dir no només vol dir fer de paleta, vol dir moltes coses més.

No té res a veure ser un paleta fa uns anys que ara, les màquines i la tècnica faciliten molt les coses

Tenies, “sota les teves ordres”, l’Abdulah, una persona usuària de la Fundació Astres…

I el tinc! Ara és a fora esperant-nos, que tenim feina! L’Abdulah és quasi com de la familia, ja. Són quinze anys treballant colze a colze. A vegades penso que li he fet una mica de pare i una mica de germà gran, perquè a banda d’ensenyar-li una mica l’ofici penso que ens hem empeltat una mica l’un de l’altre, jo també n’he après coses d’ell… Vam començar Centre Ocupacional d’Astres a Girona i seguim! són  molts anys, molta feina feta. Molta que ens queda per fer…

Ara tinc un ajudant, saps? Quan el miro,  recordo els meus començaments

I una de les feines que més t’ha agradat?

Doncs veure créixer aquestes oficines del no res, per exemple. Això era una càrnica, saps? Ho vam tirar tot a terra, els baixos també, el primer pis on hi ha el Suport a l’Autonomia… Tot de zero fins a tenir això que teniu avui, ple d’oficinistes i d’ordinadors. Era un repte i crec que ens vam sortir prou bé, trobant espai per a tanta gent, espai pels despatxos, per les sales de formació, etc.

I de la primera paret (la que et van fer tirar a terra) fins a la feina que facis quan acabis de parlar amb mi, què ha canviat?

L’ofici, ha canviat! Abans era una feina molt més dura, la de paleta. S’hi deixaven la carcanada. Ens hi deixàvem la carcanada! Pensa que, abans de treballar aquí, ja feia de paleta per a una empresa del meu poble entre setmana i els caps de setmana (era jove, tenia 27 anys) em dedicava a construir la nostra casa, a Domeny. Vaig dir prou. Va haver-hi un moment que no podia més. Però després d’aquella època em va sortir la oportunitat de treballar aquí i hi estic bé, la prova és que segueixo dret! L’ofici ha canviat molt, de totes maneres. No té res a veure ser un paleta fa uns anys que ara, les màquines i la tècnica faciliten molt les coses i la nostra qualitat de vida. Saps allò que diuen que els capellans són els que la dinyen més tard i els paletes són els que ho fan de més joves? Doncs això, perquè era esgotador. Ara no, ara podem viure tant com un capellà vell (riu, ens fa riure: en Sisu en estat pur).

, ,

Visita d’alumnes del curs de català de Sant Hilari al CA Oikia de Girona

Els responsables del CA Oikia de Girona ens expliquen la visita que van rebre per part d’un grup d’alumnes marroquines: Van compartir experiències i un plat a taula!


El passat 4 de juny els joves del centre d’acollida Oikia van rebre la visita del grup d’alumnes marroquines  del curs de català i castellà de Sant Hilari de Sacalm. La visita va permetre intercanviar experiències i posar en pràctica el català i castellà que aprenem a l’aula.

A més, ens van portar tot tipus plats típics de la gastronomia marroquina com la  Harira o sopa tradicional marroquí, Shabaquia (postres dolços amb mel), batbout (pa marroquí). Tot ho van elaborar elles mateixes i estava boníssim!

 

 

, , ,

Fundació Plataforma Educativa i la seva tasca de cooperació al desenvolupament durant l’any 2017

A continuació us deixem amb el balanç que Fundació Plataforma Educativa fa en relació a la seva tasca de cooperació al desenvolupament durant l’any 2017. Com sabeu, l’entitat ha desenvolupat projectes al Marroc i Guatemala durant l’any passat, que han comptat amb el finançament de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la col·laboració de la Coordinadora d’ONG’s Solidàries.


Mirar enrere per continuar mirant endavant

Durant l’any  passat (2017) Fundació Plataforma Educativa ha estat beneficiària de l’impuls econòmic vingut de l’Agència Catalana de Cooperació al

Desenvolupament.

L’ajuda ha garantit en la seva mesura la sostenibilitat  de recursos que calen habitualment per dur a terme l’activitat habitual, i alhora, ha permès crear solucions mitjançant els projectes de caràcter social que planifiquen i executen en benefici de les persones més vulnerables.

Aquest finançament, en definitiva, ha servit a l’entitat per enfortir-se estructuralment i així poder participar més activament en les xarxes Catalanes, Nacionals i Internacionals.

I és que Fundació Plataforma Educativa, en el seu àmbit de cooperació internacional, col·labora activament amb projectes al Marroc i a Guatemala. És el cas del projecte Incuba Joves Fez, que es troba en el seu quart any de vida, i que ja ha format a 80 Joves dels quals el 40% són dones.

En aquest sentit Fundació Plataforma Educativa continua treballant amb el govern regional i nacional del Marroc per implementar el projecte en la seva versió encarada a la dona, és l’Incuba Dones, centrat en l’atenció i la formació a dones víctimes de la violència de gènere i en situació de precarietat econòmica de la ciutat de Fez.

Ara mateix, s’estan desenvolupant les primeres fases del projecte i amb la voluntat que en el futur també sigui gestionat per la mateixa comunitat i ja no depengui del finançament de la cooperació internacional, com va ser el cas d’Incuba Joves Fez, traspassat amb èxit al govern marroquí, qui s’encarrega actualment de dur-lo a terme.

En quant a la feina de Fundació Plataforma Educativa  a Guatemala, els esforços s’han centrat en la realitat de l’infant desnodrit del departament de Totonicapan, atenent durant el 2017 a 389 famílies. Ja ateses des del mateix hospital o bé en els diversos municipis de la regió,  la tasca que s’hi ha dut dit a terme (xerrades, tallers sobre nutrició, etc.) també ha servit per crear sinèrgies de treball amb RELAF, organisme internacional que s’ocupa de la infància en situació d’institucionalització a l’Amèrica Llatina.

Finalment,  Fundació Plataforma Educativa ha participat activament en la Coordinadora d’ONG’s Solidàries de Girona i comarques en diferents actes com són la Campanya Pobresa Zero, la campanya de commemoració dels Drets Humans i la jornada anual sota la temàtica “Antimilitarisme i Cultura de Pau”. Així mateix, ha participat en altres activitats com el Dia de la Violència contra la Dona i la Nit del Voluntariat.

 

,

Jornada de Presentació de la 2a Edició del Programa Noves Oportunitats

Segona Edició del Programa Noves Oportunitats 2018-2020 Centre de Noves Oportunitats de Terres de l’Ebre Fundació Gentis


Data: Divendres, 6 de juliol de 2018

Hora: 17:30 h

Lloc: Ajuntament de Roquetes.

17.30-17.35- Audiovisual:  imatges i moments del Centre de Noves Oportunitats de les Terres de l’Ebre 2015-2017

17.35-17.40- Benvinguda a càrrec de l’Il·lm. Alcalde de Roquetes, Francesc A. Gas

17.40-17.45- Parlament de Marta Cid en representació de la Fundació Privada Gentis, entitat gestora del Programa de Noves Oportunitats a les Terres de l’Ebre

17.45- 18.00-Presentació del Programa de Noves Oportunitats per a Joves a càrrec de Marta Masagué responsable de Serveis d’Atenció i Suport als joves de l’Àrea d’Ocupació Juvenil del SOC

18.00-18.15- Presentació del Centre de Noves Oportunitats de les Terres de l’Ebre a càrrec de:

  • Sònia Tomàs Roiget, directora
  • Efrén Cofiné  Escudero, coordinador Pedagògic

18.15-18.30- Cloenda a càrrec de l’Hble. Conseller del departament de  Treball i Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani

 

, ,

El ioga com a eina de relaxació dels joves del CRAE Lo Carrilet

L’Ana, en Josep i la Mercè, educadors del CRAE Lo Carrilet que Fundació Resilis gestiona a Tortosa, ens escriuen per explicar-no com ha estat el primer contacte amb el ioga dels/les joves del centre.


El passat dissabte 19 de juny, infants i adolescents del CRAE Lo Carrilet de Tortosa van realitzar una activitat d’iniciació al Ioga. Tot i que al principi semblava tot un desafiament poder fer-los partícips d’una activitat que, com ells van pensar, era avorrida, les ganes i l’esforç dels educadors/es per provar i experimentar amb una activitat relaxant, tot el contrari a la seva personalitat, es va viure com un repte. I la realitat va ser sorprenent.

Hem d’agraïr-ho a l’Anna, la mestra de Ioga que, de forma voluntària i completament altruista, ens ha regalat aquesta sessió d’iniciació a una tècnica de relaxació

La realitat i la història de vida de part dels infants i adolescents del centre, els porta a ser moguts, nerviosos, impacients i a cansar-se aviat d’allò que fan. Amb aquests adjectius no se’ls vol etiquetar, simplement fer una fotografia visual de com es manifesten, sense oblidar-nos que només pel fet de ser infants i adolescents, això sol, ja implica aquest moviment. Justament per aquest moviment es tenia la incertesa de si podrien seguir una hora d’activitat de relaxació i, sorprenentment de forma satisfactòria, no només van aguantar com a campions, sinó que van participar activament, es van implicar, varen gaudir i es van quedar amb ganes de repetir; fet que es tindrà en compte per intentar  introduir aquesta activitat de forma més continua dintre de la programació de les activitats de tarda.

Des de l’equip educatiu del centre és creu un èxit que el vuitanta per cent dels infants i adolescents que es trobaven al centre decidiren, de forma voluntària, participar en l’activitat. Al principi van començar sent quatre i de mica en mica ja estava l’espai ple.

Cal agrair aquesta activitat a l’Anna, la mestra de Ioga que, de forma voluntària i completament altruista, ens ha regalat aquesta sessió d’iniciació a una tècnica de relaxació i ens ha fet veure i creure que aquestes activitats són possibles.

Des de l’equip educatiu del CRAE Lo Carrilet se li agraeix tant la seva participació com la seva professionalitat a l’hora de dur a terme aquesta sessió.

Ana, Josep i Mercè

, , ,

El Crae Lo Carrilet es posa la gorra

L’Anna i la Mercè, ens fan arribar des de Tortosa aquest text per parlar-nos d’una jornada molt especial de voluntariat en la que els joves del CRAE Lo Carrilet hi van tenir molt a veure.


Voluntariat la Caixa: Posa’t la gorra

El passat dissabte 9 de maig, infants i adolescents del CRAE Lo Carrilet de Tortosa (gestionat per Fundació Resilis) van viure un gest de solidaritat a través de  l’Obra Social Fundació la Caixa. Des d’aquesta entitat se’ls va convidar a ser partícips d’una de les accions més solidàries que es poden realitzar com ara ajudar en l’organització  dels actes pensats amb la finalitat per obtenir uns beneficis econòmics i humans per a que els infants malalts de càncer tinguin una millor oportunitat de vida.

Com cada any per aquestes dates s’organitza l’activitat “Posa’t la gorra”, per recaptar fons per la investigació i el suport a infants afectats per la malaltia del càncer. Aquest any els joves del CRAE han pogut participar activament d’aquesta activitat. Han pogut realitzar la caminada solidària amb la resta de la comunitat de Tortosa i amb totes aquelles persones que s’hi ha volgut sumar, defensant i contribuint, com uns ciutadans més, a que aquests infants tinguin una millor oportunitat clínica per superar aquesta la malaltia i puguin, d’aquesta forma, gaudir de la qualitat de vida que es mereixen.

No ha estat difícil convèncer-los per a participar, ja que els infants i adolescents del CRAE Lo Carrilet tenen molt arrelada la creença de la participació, la lluita per un bé comú i l’esperit de solidaritat tan necessari per poder formar part de la societat d’una forma activa.

Per als que som part d’aquesta família que forma el CRAE Lo Carrilet és un orgull participar en jornades com aquestes ja que aquestes activitats ajuden a tots els participants a ser millors persones i ha interioritzar els valors de l’humanisme i la solidaritat
tant necessaris per poder sentir-se bé amb un mateix i amb la societat de la qual forma part. Això és el sentiment que els mateixos participants han fet arribar a l’organització, als quals, des d’aquestes línies, els agraïm que hagin comptat amb nosaltres i esperem que ho continuen fent ja que així, tots creixem com a persones.

,

Ens apropem al Centre d’Acollida Oikia de Girona

El director del Centre d’Acollida Oikia , gestionat per Fundació Resilis, ens acosta al servei que l’entitat té a Girona, emplaçat recentment a El Puig d’en Roca


El Centre d’Acollida Oikia de Girona, gestionat per la Fundació Resilis, és un servei integrat a la xarxa de Centres d’Acollida de Catalunya. Com a tal té per objecte acollir de forma immediata i transitòria els joves menors d’edat que, per motius justificats, requereixin una atenció urgent i es trobin en una situació de risc que fa que calgui una separació del seu context familiar i/o social.

La finalitat és la d’exercir la funció substitutòria temporal de la família, realitzar l’observació i el diagnòstic de la seva situació personal i familiar i elaborar la corresponent proposta de mesura.

Oikia acull de forma immediata i transitòria els joves menors d’edat que, per motius justificats, requereixin una atenció urgent

El Centre d’Acollida garanteix un entorn educatiu i assistencial pels nois acollits i resta obert a les urgències detectades els 365 dies de l’any, les 24 hores del dia i  atén nois d’entre 12 i 18 anys que provinguin o hagin estat detectats a les comarques gironines en situació de desprotecció.

En tant que el nostre servei exerceix la guarda dels joves des del moment que arriben, procura facilitar-los una resposta a les necessitats materials, físiques, psíquiques i socials que presenten. La nostra intervenció sempre va encaminada a potenciar les necessitats dels menors a partir d’una aproximació acollidora, seguritzant i estructuradora, i vetlla també perquè la funció educativa sigui garant dels drets i necessitats dels menors.

En aquest sentit entenem que contribuir al procés de socialització dels joves passa per la transmissió d’uns valors, hàbits i normes que facilitin la seva integració. Per nosaltres aquesta transmissió esdevé significativa quan s’ha pogut fer a través d’una vinculació que ha sabut posar en joc la funció acollidora i limitadora de forma harmònica, és doncs des d’aquesta línia educativa que el nostre centre procura adreçar-se als joves acollits.

exercim la guarda dels joves des del moment que arriben, procurem facilitar-los una resposta a les necessitats materials, físiques, psíquiques i socials que presenten.

En la seva vessant diagnòstica el Centre d’Acollida disposa d’un Equip Tècnic format per diferents professionals (psicòleg, treballador social, pedagog, metge i educador-tutor) que treballen seguint les línies de la interdisciplinarietat, amb l’objectiu principal d’avaluar i diagnosticar possibles situacions de desemparament i desprotecció infantil.

El Centre d’Acollida és un centre laic en el que es respecten les diversitats de pràctiques religioses i espirituals, facilitant-ne la pràctica en la mesura que és possible.

A més, el centre disposa a la seva plantilla d’educadors socials d’origen marroquí, amb l’objectiu de facilitar el procés d’adaptació i acollida, començant pels primers contactes telefònics a familiars o altres adults referents.

El passat mes de maig 2017, el centre es trasllada al nou complex del Puig de Roca, i el nou servei passa a denominar-se Centre d’Acollida Oikia, que conjuntament amb el Centre d’Acollida Llar Infantil, constitueixen l’oferta de places d’acolliment i urgència a comarques de Girona.

,

El CREI LA Ginesta de Juià celebra el seu primer aniversari

El Crei La Ginesta, gestionat per Fundació Resilis, celebra el seu primer any de vida. Dos dels  seus educadors ens fan arribar aquest text per explicar-nos  com va anar aquesta celebració tan especial.


El passat divendres dia 22 de juny, el CREI La Ginesta va celebrar el seu primer aniversari.

La Candela i l’Edu, educadors de La Ginesta, van ser els encarregats de preparar i dinamitzar la diada, plena d’emocions intenses, que van fer-nos saltar les llàgrimes a més d’un!

Després del dinar de germanor amb tota la família Ginesta, es va llegir el pregó que posava èmfasi en tot l’aprenentatge per part de tots i cadascun dels integrants de la família, joves i adults.

Tot i només tenir un any, hem estat capaços de consolidar un equip educatiu implicat i entregat al màxim, que senten la feina amb passió i que dia a dia mostren la seva autenticitat.

Tot seguit, es va passar la reproducció d’imatges i vídeos de tants i tants moments inoblidables viscuts en el transcurs d’aquest any. La gala va finalitzar amb una entrega de “bandes” per a joves i personal del centre, realçant alguna característica personal.

També es va fer la graduació d’un noi i una noia que aquest juny han aprovat quart d’ESO.

Amb tot, es va posar de manifest, que tot i només tenir un any, hem estat capaços de consolidar un equip educatiu implicat i entregat al màxim, que senten la feina amb passió i que dia a dia mostren la seva autenticitat.

Omplia de joia veure tots els i les adolescents connectats amb les activitats i emocionant-se en diferents moments.

, ,

Ja falta menys! tot a punt per la conferència a Zagreb del projecte Sapere Aude

La ciutat croata acollirà aquesta conferència de tancament del projecte europeu Sapere Aude on es presentaran els resultats que la recerca conjunta dels cinc països participants

Aquest 5 de Juliol el projecte SAPERE AUDE organitza una conferència Internacional on es presenten els resultats que la recerca conjunta dels cinc països participants que s’ha portat a terme durant aquests dos anys de desenvolupament del projecte.

El projecte consistia en dotar de formació en mentoria social a un grup de persones voluntàries interessades en esdevenir mentors d’infants en risc d’exclusió, específicament nens i nenes que es troben sota tutela de l’estat.

Un cop presentats infant i mentor, acordaven trobades setmanals en les que construïen un vincle de confiança i suport durant tot el curs escolar. Aquest vincle i els efectes beneficiosos que té en els infants en risc –menys probabilitats d’abandonament escolar, desenvolupament de competències personals, clarificacions d’objectius, estabilitat emocional, etc-, és el que el projecte ha estudiat en els cinc països participants.

En aquest sentit, el recull de tota aquesta valuosa experiència ha portat com a resultat la creació d’una guia transnacional sobre com efectuar mentories socials, així com un anàlisis profund de com aquesta pot beneficiar a infants i joves de tot el continent.

Amb aquesta recerca ja recopilada us convidem a tots aquells interessats en el món de l’educació, l’atenció a la infància i el paper de la comunitat en el suport social a assistir a la conferència de cloenda del Sapere AUDE que es celebrarà el 5 de Juliol a Croàcia de 8.30h a 16.00h al centre Tribina Grada Zagreba (Kaptol 27, 10 000, Zagreb)

Durant la conferència els equips cada país mostraran la seva experiència durant aquest any i mig,trobarem testimonis de mentors i finalitzarem amb una taula de discussió en la que investigadors europeus experts en els camps de l’atenció social i l’educació posaran de manifest l’actual situació europea.

Si voleu més informació sobre el programa o les activitats de  podeu contactar via mail a info@sapereaude-project.com