, , ,

Un curs de vincle mentor s’acomiada a Can Moragues

Avui dijous, 21 de juny, els mentors/es del projecte europeu Sapere Aude i els seus mentorats/des es trobaran a Can Moragues, que acollirà la primera ( i la darrera!) reunió entre mentors/mentores i mentorats/des.

I és que trobades com aquesta no s’han donat donat tot el curs, ja que els mentors i els seus mentorats mantenien un vincle individual, com a dinàmica habitual.

La jornada, que prendrà un to lúdic i distès (amb dinàmiques grupals i d’oci) alhora que reflexiu, servirà per posar en comú les seves experiències durant aquest primer any de vida del projecte i acomiadar-se amb un berenar sopar a la salut d’aquest vincle que s’ha forjat enguany.

Sapereaude

 

 

 

 

, , ,

La mentoria social, vincle efectiu i afectiu

El company Arnau Taberner López, coordinador a Catalunya del projecte europeu #SapereAude escriu sobre la mentoria social el  El Punt Avui


Vivim en una societat immersa en una exigència aclaparadora. Se’ns demana que siguem independents i, alhora, socialment acceptats; que aportem valor, que busquem sempre noves oportunitats per oferir el millor de nosaltres mateixos. I molts ho mig aconseguim perquè els sistemes educatius, familiars i el propi context ens ajuden, ens embolcallen, ens fan de xarxa de seguretat per si caiem; ens preparen, en definitiva, per entendre i respondre a aquest enorme grau d’exigència.

Però què passa quan no es disposa d’aquest suport? Què passa quan aquest espai en la societat està en risc perquè no hi ha aquesta família, perquè el context social o econòmic no només no els ajuda sinó que els marca indefectiblement? Com a ciutadans, com podem donar-hi resposta? Qui s’atreveix a donar-hi resposta?

El concepte de mentoria social, avui ja d’ús comú, consisteix a oferir a aquests joves un referent alternatiu i complementari als suports de què ja disposa

Precisament perquè és qüestió de consciència però també d’atreviment, que no puc deixar-vos de parlar d’una resposta que se suma a totes aquelles que aborden aquesta realitat: la de la mentoria social com a vincle efectiu (i afectiu) dels joves en risc d’exclusió. I és que actualment a Catalunya hi ha més de 14.000 joves que presenten un expedient obert en el sistema de protecció a la infància, una situació d’emergència social que, lluny de solucionar-se, s’agreuja any rere any.

Els motius són tan diversos com us pugueu imaginar, i van des de l’arribada de menors estrangers sense cap vincle amb la societat d’acollida fins als casos de desemparament. Programes de suport social protagonitzats per persones no vinculades directament a l’administració pública, com ara el Sapere Aude, s’han demostrat eficaços. Els mentors?, simples veïns de realitat que veuen que aquesta situació els interpel·la.

els sistemes educatius, familiars i el propi context ens ajuden, ens embolcallen, ens fan de xarxa de seguretat per si caiem

El concepte de mentoria social, avui ja d’ús comú, consisteix a oferir a aquests joves un referent alternatiu i complementari als suports de què ja disposa, per ajudar-lo acadèmicament però, sobretot, per oferir-li una guia personal que el mantingui vinculat a una societat de la qual forma part, ampliant i enfortint la seva xarxa relacional amb nous ancoratges de camí cap a la maduresa.

 Arnau Taberner, coordinador a Catalunya del projecte europeu SAPERE AUDE

 

, ,

El projecte Sapere Aude organitza la darrera conferència internacional de la present edició a Zagreb

A la trobada es presentaran els resultats anuals dels 5 països participants


Aquest 5 de Juliol el projecte SAPERE AUDE organitza la seva darrera conferència Internacional on es presenten els resultat que la recerca conjunta dels cinc països participants que s’ha portat a terme durant aquest any de desenvolupament.

El projecte consistia en dotar de formació en mentoria social a un grup de persones voluntàries interessades en esdevenir mentors d’infants en risc d’exclusió, específicament nens i nenes que es troben sota tutela de l’estat.

Aquesta valuosa experiència ha portat com a resultat la creació d’una guia transnacional sobre com efectuar mentories socials, així com un anàlisis profund de com aquesta pot beneficiar a infants i joves de tot el continent.

Un cop presentats infant i mentor, acordaven trobades setmanals en les que construïen un vincle de confiança i suport durant tot el curs escolar. Aquest vincle i els efectes beneficiosos que té en els infants en risc –menys probabilitats d’abandonament escolar, desenvolupament de competències personals, clarificacions d’objectius, estabilitat emocional, etc-, és el que el projecte ha estudiat en els cinc països participants.

En aquest sentit, el recull de tota aquesta valuosa experiència ha portat com a resultat la creació d’una guia transnacional sobre com efectuar mentories socials, així com un anàlisis profund de com aquesta pot beneficiar a infants i joves de tot el continent.

Amb aquesta recerca ja recopilada us convidem a tots aquells interessats en el món de l’educació, l’atenció a la infància i el paper de la comunitat en el suport social a assistir a la conferència de cloenda del Sapere AUDE que es celebrarà el 5 de Juliol a Croàcia de 8.30h a 16.00h al centre Tribina Grada Zagreba (Kaptol 27, 10 000, Zagreb)

Durant la conferència els equips cada país mostraran la seva experiència durant aquest any i mig, trobarem testimonis de mentors i finalitzarem amb una taula de discussió en la que investigadors europeus experts en els camps de l’atenció social i l’educació posaran de manifest l’actual situació europea.

Si voleu més informació sobre el programa o les activitats de  podeu contactar via mail a info@sapereaude-project.com

, , , , ,

Caminar pel dret a l’educació i la defensa dels drets humans

Aquest divendres, 15 de juny, l’Institut Narcís Monturiol de Figueres, realitzarà una caminada de 12 km per Figueres amb l’alumnat de  d’E.S.O.

L’objectiu és simular la distància que recorren alguns dels alumnes de l’Institut de Palmarin, Senegal, per arribar a l’escola, i d’aquesta manera sensibilitzar i conscienciar-los de la importància d’exercir el dret a l’educació, la promoció i defensa dels DD.HH, així com del valor de la cooperació i la solidaritat internacional per fer d’aquest món, un lloc més just on tothom tinga les mateixes oportunitats.

Aquesta caminada començara a les 8:30h i finalitzarà a les 14:45h. La caminada està emmarcada dins d’una activitat de “Geocaching (a partir d’unes coordenades l’alumnat recorrerà els quilòmetres, i, quan arriben a la meta, hi haurà un tresor esperant-los.  Aquest serà la descripció del projecte “Bicicletes per l’educació a Senegal”, i l’antecedent a l’intercanvi educatiu, per tal que tinguin coneixement d’aquest.

, ,

Visió de conjunt d’un any de mentoria social

Trobada de mentors/es del projecte europeu Sapere Aude a la seu de Plataforma Educativa

Aquest  dilluns, 11 de juny, els mentors/es del projecte europeu Sapere Aude es van trobar a a la seu de Plataforma Educativa de Girona per posar en comú les seves experiències durant aquest primer any de vida del projecte.

Els 16 mentors/es van compartir reflexions sobre la vivència de cadascú i van recollir propostes de millora de cara a futures edicions del programa (ja s’està preparant la segona edició i començant el procés de selecció de nous mentors/es).

La seva responsable, Marta Garcia, destaca el caire profitós i enriquidor de la trobada: “Poder tenir contacte amb els altres mentors ha estat una activitat molt enriquidora. En una tasca de voluntariat tan individual, tenir una visió de conjunt ajuda”.

En una tasca de voluntariat tan individual, tenir una visió de conjunt ajuda

Com sabreu, el projecte Sapere Aude és una iniciativa que vol mostrar els beneficis que reporta la presència d’un/a referent per a un infant i/o adolescent en risc d’exclusió en el seu desenvolupament vital, tant a nivell de creixement personal com de projecció acadèmica.

El projecte, finançat per la unió europea, en el marc dels projectes Erasmus + del pla europeu EUROPA 2020 que compta amb la participació de 5 països i Fundació Plataforma Educativa és l’organització responsable de la coordinació del seu desenvolupament global.

 

,

Reconeixement al CREI El Guaret de Fundació Resilis per la seva tasca social

Aquest dissabte, 9 de juny, es va celebrar la Nit de Premis de Valls, l’acte de l’entrega dels premis i reconeixements organitzat conjuntament per l’Ajuntament de Valls, la Cambra de Comerç i Indústria de Valls i la Fundació Ciutat de Valls.

I és que, com sabeu, aquest any 2018, el Ple de la Cambra ha acordat distingir a diferents empreses i entitats de la comarca, entre elles hi ha el RECONEIXEMENT PER LA TASCA SOCIAL, ECONÒMICA I DE SERVEI, a la FUNDACIÓ PRIVADA RESILIS  amb el Crei “EL GUARET” de Valls.

,

Representants d’entitats de codesenvolupament es reuneixen amb l’equip de govern de l’Ajuntament de Girona

L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, es va reunir ahir amb representants de la Fundació UtopiaBsF,  l’Associació Social i Cultural d’Hondures, de la Federació Gironina de la Coordinadora d’Associacions Senegaleses de Catalunya; de l’Associació Oudiodial, de Girona Acull, de Dagua ONG d’Ajuda a Colòmbia, i de l’Associació de Dones Sudsaharianes Legki Yakaru, així com a representants de la junta i de l’equip tècnic de la Coordinadora d’ONG Solidàries.

La reunió d’ahir respon a la voluntat de l’alcaldessa de conèixer d’a prop les preocupacions de les persones d’origen immigrat que viuen a la ciutat i l’àrea urbana. A la trobada, que va tenir lloc a la Sala de Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Girona, també hi va participar el regidor de Sostenibilitat, Medi Ambient, Participació, Seguretat i Cooperació, Eduard Berloso i la regidora d’Igualtat i Drets Socials, Salut i Dinamització del Territori, Eva Palau.

Foto: Ajuntament de Girona

Text: Coordinadora ONG’s Solidàries

, ,

Emocions i sentiments en l’acolliment familiar

El primer pas cap a una societat més acollidora recau en donar a conèixer aquesta mesura de protecció, en fer-la present dins la societat. I publicacions com la que teniu a les mans ens ajuden a avançar en la difusió de la cultura de l’acolliment familiar a casa nostra. Gràcies, junts garantim el dret dels infants a viure en família, junts #femgranlacolliment!

, , ,

Empreses amb valor social: un enfocament renovat al concepte d’emprenedoria

Cal obrir una bretxa entre l’emprenedoria social i l’ordinària? Quins handicaps tenen els emprenedors socials? Aquestes i altres reflexions a l’article que l’Albert Rosa Congost, director executiu de la #FundacióAstres escriu avui a @Socialpuntcat


Diu el diccionari que un emprenedor és aquell que té iniciativa i coratge per emprendre i dur a terme, amb gran activitat, les pròpies empreses, especialment empreses difícils, arriscades. A l’entrada posterior, es fa referència al seu sentit econòmic: “Persona que crea, desenvolupa i implanta un projecte empresarial”. Però, i els emprenedors socials? Que no els recull, el diccionari? Com els definim? Cal obrir una bretxa entre l’emprenedoria “ordinària” i l’emprenedoria social, quan l’àmbit econòmic va tan estretament lligat a l’acció social?

Escric això perquè tinc en ment reconèixer (al diccionari, a l’hora de parlar-ne, on sigui) el valor d’aquells projectes que vagin més enllà de la pura productivitat econòmica i tinguin valor social intrínsec, un valor que sobrepassi, fins i tot, la voluntat de responsabilitat social corporativa, allò políticament correcte per ser una empresa que es mostra sensible a les dificultats dels més desfavorits en la nostra societat. I més enllà del compliment d’aquesta condició complementària: parlo de projectes empresarials on la responsabilitat social és essencial i constitutiva de la seva activitat, projectes que es realitzen a través de persones amb difícil accés al mercat laboral per la seva discapacitat, per exemple, o per la seva situació personal que els situa en risc d’exclusió. Projectes que procurin treballar per gestionar una relació sostenible amb l’entorn, també. Això ja és la quadratura del cercle, ho sabem, però s’esdevé i, afortunadament, en tenim molt exemples.

 

Ens hi atrevim perquè creiem fermament que pot funcionar i posarem totes les eines i experiència perquè pugui ser viable. Perquè cal que sigui econòmicament viable, però no només: ha de ser humanament sostenible

 

Ho he constatat des de fa anys, tots els que fa que em dedico al món social. Catalunya està plena de petites i grans iniciatives que s’han emprès des de diferents àmbits professionals amb recursos i abast que no sempre son proporcionals al seu talent i capacitat transformadora. Projectes enfocats a millorar la qualitat de vida de les persones, que reben el suport d’entitats socials o nascudes d’iniciatives individuals, ja sigui des de la tecnologia, la innovació en abordatges existents o través d’accions que se sumen a l’objectiu comú de la naturalesa que compartim els emprenedors socials, que és la voluntat de fer un món més just i més accessible per a tothom. En aquest sentit, quan diem (les entitats, els actors socials) que no estem sols i que convé saber-se part d’un món que pugna per la seva humanitat, cal cuidar l’acció social, cal reconèixer-la, buscar punts de suport, encara que siguin modestos. Aquest és el motiu pel qual Plataforma Educativa, per exemple, va convocar ara fa sis anys els Premis d’Acció Social Mercè Bañeras i Maria Figueras.

Cal obrir una bretxa entre l’emprenedoria “ordinària” i l’emprenedoria social, quan l’àmbit econòmic va tan estretament lligat a l’acció social?

Per aquest propòsit és evident que s’ha d’esperonar l’esperit emprenedor als quatre vents, que s’han de sembrar les llavors de l’acció social arreu, fins i tot a aquells llocs on sembla que no hi pot créixer res. Que no hi ha ni el sòl adequat ni allò necessari per fer-hi créixer cap cosa precisament perquè mai abans ningú hi ha plantat res. En aquest sentit, penso en un projecte en concret que gestionem des de la Fundació de dirigeixo: El Taller Canigó. Es tracta d’un petit projecte empresarial situat a la ciutat de Girona, el primer taller de tot Europa gestionat per una entitat social i que dona feina a persones amb discapacitat intel·lectual. I per què no? Ens hi atrevim perquè creiem fermament que pot funcionar i posarem totes les eines i experiència perquè pugui ser viable. Perquè cal que sigui econòmicament viable, però no només: ha de ser humanament sostenible pel propòsit que ens hem marcat. I aquest és el valor essencial que té el nostre projecte: les capacitats de persones amb discapacitat, les que posem al servei del client. Les posem en valor i les visibilitzem només a través de la feina ben feta, no pel fet de ser realitzades des de la diferència. I us podria parlar també de la botiga del Palet, situada a Tordera Allà s’hi poden adquirir els mobles fets amb material recuperat i que fabriquen al Centre Especial de Treball d’Astres.

Dites aquestes coses, sembla que no hi ha d’haver diferència pel que fa a l’actitud entre emprenedoria social i ordinària, detectareu que cal un grau d’optimisme que tots necessitem com l’aigua. Tanmateix l’emprenedor social ha d’haver-se-les amb un handicap: amb el projecte i la il·lusió sota el braç ha de fer el que és més difícil per a una empresa social, que és trobar l’equilibri entre el valor social que sense dubte genera i el valor econòmic inherent a qualsevol empresa. Això estaria bé que ho recollís algun diccionari.


Albert Rosa és director executiu de la Fundació ASTRES, entitat que desenvolupa projectes, programes i serveis per a l‘atenció integral de persones amb discapacitat intel·lectual per a la millora de la seva autonomia.

 

,

Model d’Escola de Segona Oportunitat. Programa de Noves Oportunitats per a Joves

Us deixem amb l’article de Sònia Tomàs, directora del CNO de Terres de l’Ebre de Fundació Privada Gentis, publicat al diari l’Ebre.


Model d’Escola de Segona Oportunitat. Programa de Noves Oportunitats per a Joves

L’any 2015 van iniciar la seva activitat a tot Catalunya vuit Centres de Noves Oportunitats (CNO) per a Joves. Aquests centres naixien com a “pilotatge” del model d’Escola de Segona Oportunitat que ja s’havia implantat en altres països d’Europa.

Aquesta era una iniciativa del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) finançada pel FSE en el marc del Sistema de Garantia Juvenil que permetria a aquests centres atendre a joves de diferents territoris fins a 2020.

Per primera vegada, les Terres de l’Ebre sortíem a l’imaginari del país amb l’assignació d’un d’aquests centres. Massa vegades el nostre territori havia perdut el tren d’alguns serveis d’atenció a col·lectius de major vulnerabilitat per un tema de dispersió territorial i “ratios” poblacionals; però no, aquest cop no, el Servei d’Ocupació de Catalunya feia una mirada equitativa a nivell territorial i ens dotava de recursos per atendre 135 joves.

“Tenim la necessitat de treballar amb aquests joves d’una manera diferent i amb una flexibilitat diferent a la de la resta de recursos existents”

Des dels centres s’havien de treballar amb la mateixa intensitat tant aspectes de millora de l’ocupabilitat dels joves com de formació. Aquest fet posava en evidència la transversalitat d’aquest programa entre el Servei d’Ocupació de Catalunya i el Departament d’Ensenyament.

Teníem reptes importants: un d’ells, atendre joves d’entre 16 i 24 anys que no eren visibles en aquell moment, joves que estaven fora del sistema (tant educatiu com laboral), per als quals, els fracassos constants havien suposat una ruptura del seu projecte vital i professional i que la seva mancança competencial havia situat al marge de la societat. Joves desmotivats, que ja no creien en ells mateixos ni en el sistema, que havien normalitzat l’etiquetatge negatiu del seu entorn més proper, dificultant el seu desenvolupament futur com a persones i com a professionals.

Un altre: posicionar aquest recurs com a producte d’una necessitat i que els diferents agents derivadors de joves al centre també ho entenguessin així. Era una oportunitat que feia evident la necessitat de treballar amb aquests joves d’una manera diferent i amb una flexibilitat diferent a la de la resta de recursos existents. Oportunitat de dotar el jove d’eines transversals per treballar diferents situacions de la seva vida: entorn, família, salut, orientació, formació, explorant els seus interessos i motivacions, des del reforç positiu de la persona i des d’una visualització normalitzada del jove. Tot això amb un objectiu: que el jove fos capaç d’assolir un retorn al sistema educatiu formal o una inserció laboral amb certes garanties d’èxit.

“No és un fracàs del sistema educatiu ni laboral fer evident la realitat dels nostres joves amb programes com el de Noves Oportunitats, és una oportunitat de convertir-nos en veritable motor de transformació social”

En una primera fase de funcionament d’aquests centres, els resultats assolits avalen l’aposta iniciada al 2015. Concretament a les Terres de l’Ebre han estat 250 joves els que han arribat al centre; un 85% d’aquests joves no tenien la ESO i feia més de sis mesos que no estaven a cap recurs ni educatiu ni d’orientació laboral. Un 41% dels joves ha retornat al sistema educatiu i el 19% han estat insercions laborals de més de sis mesos.

El nombre de joves atesos i la data de 2020, quan finalitza Garantia Juvenil, obren la porta a reflexionar sobre la necessitat d’aquest servei i sobre la seva consolidació. Realment no és un fracàs del sistema educatiu ni laboral fer evident la realitat dels nostres joves amb programes com el de Noves Oportunitats, és una oportunitat de convertir-nos en veritable motor de transformació social i contribuir a la millora del sistema a través del canvi.

A partir de 2020 el veritable repte serà dotar de recursos propis a aquests centres per poder funcionar com una escola més dins del sistema educatiu del nostre país, amb normalitat i fent front a la realitat: no tots els joves tenen les mateixes necessitats i resistir-nos a aquesta realitat seria, realment, el fracàs del sistema.

Sònia Tomàs i Roiget. Directora del CNO de Terres de l’Ebre

Fundació Privada Gentis

www.gentis.org @FundGentis