, , , ,

Plataforma Educativa contra l’assetjament i la violència

cartell no assetjament

Les entitats que formem part de Plataforma Educativa treballem per fomentar la Igualtat d’oportunitats entre homes i dones.

cartell no assetjament

Actualment disposem de diverses eines i recursos per fomentar la perspectiva de gènere a través de:

  • La Comissió d’Igualtat de Plataforma Educativa
  • Els Agents d’Igualtat de les entitats
  • El Pla d’Igualtat de cada una de les entitats
  • El Protocol d’Assetjament de Plataforma Educativa
  • Cartelleria NO a l’Assetjament
  • La Guia de Llenguatge no Sexista

A més a més, hem treballat i desenvolupat diversos projectes en relació amb la igualtat i la no violència a les diferents entitats de Plataforma Educativa per a donar suport i sensibilitzar en aquesta línia que es troben en diversos processos actualment:

  • Subvenció per a la contractació d’un perfil Agent d’Igualtat.
  • Subvenció per al desenvolupament del Pla d’Igualtat.
  • Subvenció per a l’adaptació a lectura fàcil del Protocol d’Assetjament i Plans d’Igualtat.
  • Tallers per a aprofundir en l’equitat de gènere a les entitats del tercer sector.
  • Formació específica en igualtat i perspectiva de gènere per a persones Treballadores.
  • Adaptació de la formació en igualtat i perspectiva de gènere per a tots els perfils.
  • Sensibilització per a la igualtat i contra la violència de gènere.
  • Creació de maleta pedagògica sobre perspectiva de gènere.
  • Subvenció per a l’atenció terapèutica de dones.
  • Licitació per a desenvolupar un servei d’informació i atenció a la dona.

Des de l’equip de persones que conformen la Comissió d’Igualtat seguim treballant per a millorar i ampliar aquestes eines, sensibilitzant en perspectiva de gènere i contra la violència i l’assetjament.

, ,

Feliç Diada de Sant Jordi

, ,

Mentoria Social: una eina per treballar la cohesió i la transformació social

Heu pensat mai quines han estat les persones que han marcat la vostra vida? Segurament, a moltes persones, ens en vindria de seguida alguna al cap, i ens retornarien bons records, oi?(…) Amb aquesta publicació recollim publicacions d’especialistes d’arreu del món, presentant aspectes clau per a les relacions de mentoria i presentant nous projectes i accions.

, ,

23 d’abril a les 12h: Acte d’entrega dels premis d’acció social en directe

L’acte d’entrega de premis d’enguany es realitzarà de forma telemàtica i seguirà reconeixent la innovació social, la responsabilitat social i la coresponsabilitat ciutadana.

Malgrat la situació ocasionada per la COVID-19, els Premis d’Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras han seguit rebent candidatures, de manera que Plataforma Educativa ha decidit tirar-los endavant i seguir reconeixement projectes i iniciatives socials relacionades amb la innovació, la responsabilitat i la coresponsabilitat ciutadana.

L’acte d’entrega de premis tindrà lloc aquest dijous 23 d’abril a les 12h a través d’un acte en directe que es retransmetrà a través del canal de youtube de l’entitat a l’enllaç: https://youtu.be/zQ9L2a6uUSk
Es premiarà amb 3000 euros la categoria d’innovació social i es guardonarà una organització per la seva responsabilitat social i la trajectòria d’una persona en l’àmbit social a proposta oberta a la ciutadania. Enguany la persona reconeguda en aquesta categoria ha estat l’exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies, la Hble. Dolors Bassa, per la seva tasca al capdavant de la renda garantida així com el seu activisme social.
El mateix 23 d’abril se sabran quins han estat els projectes guanyadors en la categoria d’Innovació Social, que reconeix projectes innovadors de l’àmbit social i el reconeixement de Responsabilitat social, pensat per empreses i/o organitzacions que han destacat pel seu compromís i per la seva acció de transformació social amb l’objectiu de millorar la vida de la ciutadania i el desenvolupament sostenible.

L’acte comptarà també amb la presentació de la nova la publicació de Plataforma Educativa, en aquesta ocasió du per títol “Mentoria Social: una eina per treballar la cohesió i la transformació social” de la mà del Dr.Daniel Fierro.
L’acte clourà amb l’actuació d’Eduard Canimas, qui interpretarà dues de les cançons que formen part del documental del 25è aniversari de Plataforma Educativa.

Us hi esperem!

, ,

Mesures COVID19

Davant la situació que està provocant el COVID-19, des de Plataforma Educativa estem duent a terme diferents les accions per tal de mantenir informades a totes les persones treballadores i ateses pels nostres serveis així com garantir al màxim la salut de professionals i persones usuàries dels nostres serveis. Clica aquí

#JoTrioSerResponsable  #JoemQuedoaCasa  #Cuidemnos  #EnsEnSortirem  #JoActuo

 

, , ,

Invisibilitat

M’ha dit la meva companya d’oficina, tècnica d’igualtat, que si no em sap greu fer un petit escrit sobre l’equitat de gènere en els nostres projectes de Cooperació al desenvolupament. I, automàticament he pensat…. és igual que parli des de la perspectiva dels projectes al Marroc, a Guatemala o al Senegal… no importa l’espai d’intervenció, perquè la lluita (tristament) és la mateixa, tot i les distàncies culturals que hi pugui haver.
I he volgut titular aquest escrit amb una paraula que em ve al cap cada vegada que treballo amb dones allà on sigui: Invisibilitat.

I a partir d’aquí, de la Invisibilitat intrínseca de tota dona que és alhora professional, dona i cuidadora (no especifico “mare” donat que mares ho som totes d’una manera o altra), es dissenyen les estratègies a cada projecte, per donar-li veu, vot  i accés a qualsevol espai social i comunitari.

Puc començar a exposar els projectes i a estendre’m en el treball en defensa dels drets humans i socials vulnerats a causa d’aquesta invisibilitat. I com des dels equips de treball al territori i aquí a Catalunya, fem mans i mànigues per buscar recursos i treure energia d’on calgui,  per apoderar i fer brillar tantes i tantes persones, que no per invisibles, deixen de ser el 51% de població als seus països…
Però sabent del cert que no hi ha temps ni espai per un anàlisi acurat en un mitjà divulgatiu com aquest, només permeteu-me uns exemples, que sempre és bo saber que darrere les paraules escrites hi ha vides, somriures i mirades.

La … (posa tu el nom que més t’agradi)… té tres infants menors d’edat i un marit. Ella diu que el marit és com si fossin dos o tres infants més, si s’ha de comptabilitzar la feina (invisible) que porta. A part, ella va demostrar ser una noia espavilada i tossuda, i gràcies a l’educació pública del seu país va poder formar-se i és llicenciada. No ha exercit mai la seva professió. Té 40 anys.

Em mira amb nostàlgia i em diu: “Veig créixer els meus fills i filles, i que la meva família està cuidada i feliç, i això em satisfà molt… encara que ningú em pregunti mai si m’hagués agradat exercir la meva professió, si per un sol dia, m’hagués agradat ser jo mateixa” …

No cal que afegeixi res, no?

La … (ja has triat un altre nom?)… va haver de deixar d’anar a l’escola als 11 anys. La seva mare, que no sap llegir ni escriure perquè no va poder anar fins als 6 anys a l’escola, es va posar malalta i ningú es podia fer càrrec de la casa ni dels germans i germanes petites. El pare treballava tot el dia i somriu burleta quan li pregunto si els germans i germanes grans o ell podrien haver donat un cop de mà a les tasques de la llar perquè ella no hagués d’abandonar l’escolarització…

“M’agrada tant participar dels projectes que es realitzen, ara que sóc més gran, m’adono que tinc tant per aprendre! És una llàstima que el meu futur passi per quedar-me al poble i no poder viure el meu somni d’anar a la capital i estudiar… però saps què et dic? Les meves filles ho tindran ben diferent, perquè els demostraré com d’emprenedora i potent pot ser una mare com jo, que puc aixecar el meu negoci i mantenir-lo, perquè haver organitzat casa meva tants anys, m’ha donat eines imprescindibles”

… sense comentaris. Olé tu!

I ara en ve un altre….

La … és llicenciada, professional reconeguda i guanya un sou equiparable als seus col·legues masculins. Viu en una casa preciosa, es cuida molt i té un càrrec molt important al govern del seu país. Va estudiar als Estats Units gràcies a beques i a les possibilitats i l’esforç de la seva família, és una persona influent i amb poder en un país on és estrany que una dona arribi tant lluny.

Té 37 anys.  La felicito i li faig saber la meva admiració per tot el que està fent.

I em mira, una mica trista i la … em diu “He fet tot el que s’havia de fer per arribar a ser una bona professional i tenir un lloc de responsabilitat des del qual es puguin canviar les coses… i saps que hem diuen el meu pare, la meva mare i els i les germanes cada cop que els vaig a veure? Que quan penso tenir fills o filles i un marit que em cuidi, que se’m passarà l’arròs. I aquest és el seu tema preferit a les reunions familiars…”

Res a dir, oi?

Facis el que facis, al no poder arribar a tot com si fossis superwoman, et fa sentir culpable. Trista. Abatuda. Vençuda. Invisible als ulls que et miren.

Doncs no.

Els projectes de cooperació que desenvolupem volen lluitar contra això i cada pas, cada iniciativa, on les noies poden allargar la seva escolarització  gràcies a una bicicleta, on cada dona pot obrir el seu negoci gràcies a una formació en emprenedoria,  on cada nena és alimentada correctament pel seu creixement òptim… són focus que il·luminen i lluiten per donar llum i visibilitat.

Ah… potser ha semblat que parlo només dels projectes als països on col·laborem, no? Doncs… malauradament, i salvant les distàncies i agraint a tantes dones que han brillat abans que nosaltres, per descomptat, aquí a casa nostra la Invisibilitat també està present en molts camps. No deixem de lluitar, que no està tot guanyat, ni aquí ni allà.

Feliç dècada de la dona visible!

Raquel Sabater i Ten
Coordinació General de Fundació Utopia

, , , , , ,

QÜESTIÓ DE JUSTÍCIA SOCIAL

El present any serà crucial per als drets humans i ho serà, principalment, per tres fites. Comença la dècada de compliment i tancament dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (en especial revisió, el cinquè objectiu que parla de posar fi a la discriminació vers les dones), es desenvoluparà el Fòrum Mundial Itinerant per la Generació d’Igualtat (convocat per l’ONU) i es commemoraran els vint-i-cinc anys de la promulgació de la Plataforma de Beijing (amb la resultant declaració per promoure els drets de les dones).

Grans expectatives per a un assoliment tan lent (per arribar a la plena paritat d’acord amb Global Gender Gap Report necessitaríem 99,5 anys). Segons l’últim informe realitzat per l’Institut Europeu d’Igualtat de Gènere (EIGE), l’Índex d’Igualtat mostra que des de 2017 la UE només ha pujat un punt, fins a 67,4, la qual cosa significa un ritme de creixement insuficient i amb molts àmbits per millorar. Aquest índex mostra una referència per a la igualtat de gènere a la Unió Europea, i situa a gairebé la meitat dels països per sota de 60 punts, una xifra molt baixa per als grans reptes que hem d’afrontar.

Hi ha hagut avenços significatius, però cap país del món ha aconseguit la plena igualtat de gènere. És més, en alguns àmbits podem comprovar un important retrocés en aspectes que ja havíem assolit. La bretxa de gènere en la participació en el mercat laboral s’ha estancat. El treball domèstic i de cures no remunerat recau principalment en les dones, independentment d’on es trobin, i usualment a costa del seu creixement professional. I, si bé la pobresa a escala mundial ha disminuït, continua estant molt feminitzada (les dones d’entre 25 i 34 anys tenen el 25 per cent més de possibilitats de viure en situació de pobresa extrema que els homes). I encara avui, tot i que tres quartes parts dels països de tot el món actualment tenen lleis contra la violència domèstica 137 dones moren assassinades cada dia per un membre de la seva pròpia família al món.

El recorregut a fer encara és llarg, però aturar-se no és una opció. Ja no és una qüestió de col·lectius específics, de justificacions culturals o de moviments excloents. Estem parlant de Justícia Social.

Des de la nostra visió i missió, treball i dedicació, hem de continuar col·laborant conjuntament per enfortir la cohesió social i potenciar la cooperació entre professionals per aconseguir que el nostre esforç compleixi amb la vocació d’animar a vèncer reptes i desafiaments de l’actualitat i ressaltar el paper de la dona en els diferents sectors de la societat a través de representants de la cultura, l’esport, la política, la sanitat, el periodisme i el tercer sector entre altres àmbits. Afavorir la paritat de gènere és crucial per constituir societats més fortes i resilients a tot el món.

Aquest 2020 ens trobem davant d’una oportunitat generacional i en aquesta cursa cap a l’equitat hem de continuar avançant per a promoure els drets i llibertats fonamentals, especialment en un context de transformació social en el qual necessitem l’aportació de totes les veus per a continuar construint el pilar democràtic fonamental que suposa la igualtat entre les persones.

Com deia la poeta anglesa Emily Dickinson, “ignorem la nostra veritable alçada fins que aconseguim posar-nos dempeus”.

Ismael Ot Padilla
Psicòleg, emprenedor social i tècnic d’orientació i inserció a la Fundació Gentis
Membre de la Comissió d’Igualtat de Plataforma Educativa

, , , , ,

Diem adéu al projecte Nahual 2019

Un any més, el projecte Nahual (encarnat enguany per la Sucely i la Katty) ha deixat emprempta al nostre territori. Se’n van havent fet sentir la seva expertesa i la seva veu, carregades de bons moments i d’aprenentatges. L’enriquiment ha estat mutu, val a dir! Des de Plataforma Educativa els desitgem un bon viatge de tornada i molta força per continuar treballant per fer d’aquest món un lloc més digne per a totes les dones i les seves famílies. 


Us deixem amb un petit recull del seu pas per Girona:

Programa Televisió de Girona MIRADES

Entrevista de Pau Lanao al Punt Avui

A la 14ena nit del voluntariat acompanyades de voluntàries

Activitat amb el grup de dones del Centre Cívic Ter

Taller amb joves al CREI La Ginesta (projecte educatiu de Fundació Resilis)

 

, , , ,

Entrevistem al president del CE Horitzó, Josep Bernabeu.

L’Escola de circ social del CE Horitzó de Terrassa:

Burlant els límits d’allò possible

“El circ serveix per treballar la persona de forma integral, buscant desenvolupar habilitats físiques, cognitives i socials”


Josep Bernabeu (Barcelona, 1958) Ens explica que l’afició per l’esport va ser segurament herència del seu pare, que havia estat atleta del F.C. Barcelona de jove i que fa propiciar que, a casa, es “respirés esport pels quatre cantons”.  En Josep Bernabeu va començar la seva trajectòria com esportista adaptat als 16 anys, quan es va inscriure en un equip de bàsquet en cadira de rodes de la seva ciutat. Durant més de vint anys va ser jugador de diversos equips d’aquest esport, tots ells ubicats a Barcelona o a poblacions del seu cinturó urbà. A mitjans dels anys noranta, juntament amb companys vinculats al món de l’esport, van fundar el Club Esportiu Horitzó, organització reconeguda en la VI edició dels premis d’Acció Social Mercè Bañeras i Maria Figueras que atorga Plataforma Educativa als projectes capdavanters en innovació i emprenedoria social a Catalunya. En concret, a la passada edició dels nostres premis es va reconèixer la seva Escola de Circ social a Terrassa, iniciativa amb reconeixement i recorregut del qual parlarem a continuació.


Com va néixer el CE Horitzó?

Va ser a  partir de 1994. Un grup d’esportistes vàrem detectar certes mancances en el món de l’esport adaptat, que ens van fer dissenyar un projecte alternatiu i fundar el Club Esportiu Horitzó. A partir d’aquell moment, em vaig dedicar a desenvolupar aquest projecte que, per a mi, era molt engrescador, tot i que ho compatibilitzava amb la meva feina i amb el bàsquet en cadira de rodes, primer com a jugador i posteriorment com a tècnic. Des de fa 25 anys que sóc el president del Club Esportiu Horitzó i en fa uns 12 que m’hi dedico exclusivament en cos i ànima, perquè crec que el nostre és encara un projecte que està molt vigent, que any rere any va creixent i que encara té un marge molt substancial.

 

I l’escola de circ social?

En el marc de les activitats físiques adaptades a persones amb diversitat funcional que organitza el Club Esportiu Horitzó, l’octubre de 2017 es va iniciar un nou projecte en el qual hi vàrem posar tota la nostra il·lusió i el nostre esforç. Es tracta d’una escola de Circ Social que, amb seu a Terrassa, pretén aglutinar nens i joves, amb funcionalitats diverses, que se sentin atrets per aprendre o perfeccionar les tècniques del mon del circ. El Circ Social utilitza les tècniques pròpiament  dites del circ més conegut (malabars, trapezi, teles, acrobàcia, teatre, dansa, equilibris, etc.) per treballar la persona de forma integral, buscant desenvolupar habilitats físiques, cognitives i socials. El circ és un art que sempre ha intentat burlar els límits d’allò que és possible.

Així doncs, en aquesta activitat, tothom te l’oportunitat de treballar amb els seus propis límits, potenciant les seves capacitats de forma creativa. Es tracta d’un projecte innovador, unificador i inclusiu, en el qual hi participen persones amb o sense diversitat funcional, la qual cosa planteja el repte seriós d’anar cap el camí de la inclusió i l’ integració.

“Tothom te l’oportunitat de treballar amb els seus propis límits, potenciant les seves capacitats de forma creativa”

Doncs està molt clar, oi? Amb tot això que ens explica, el CE Horitzó és més que un club!

Des del nostre punt de vista, sense cap mena de dubte, és molt més que un club. Les connotacions que el fan diferent són la participació i el contacte directe de les famílies i els cuidadors dels nostres socis amb l’entitat, el fet que cada cop més s’estan engegant activitats socials que no es poden emmarcar de forma estricta en el món de l’esport i el factor inclusiu que estem donant a l’entitat admetent, cada cop més, persones sense diversitat funcional en algunes de les nostres activitats.

D’altra banda, no es pot dir que en la nostra entitat hi hagi un sentiment de “país” com en altres que estan considerades “més que un club” per aquesta connotació, però sí que hi ha un sentiment de cercar “l’horitzó personal” en cada un dels nostres socis i dels seus familiars.

Ben mirat, compartir un horitzó també crea un vincle! I parlant de vincles i horitzons compartits, com ha estat el darrer any de l’Escola de circ social des que el projecte va ser reconegut als premis d’acció social de Plataforma Educativa?

El projecte de l’Escola de Circ Social ha sofert en el darrer any un canvi important pel que fa al seu desenvolupament.  El reconeixement de Plataforma Educativa va suposar, més enllà del premi econòmic, un punt d’inflexió en el grup, que en el darrer any ha vist com creixia en qualitat i en quantitat d’usuaris, com es tecnificava molt més l’activitat i com es començaven a plantejar petits grans reptes com poden ser l’organització d’una representació de circ social a finals del curs (juny de 2018) o la inclusió de col·lectius d’usuaris en risc d’exclusió social provinents de CRAES de la nostra zona d’influència. Aquest darrer repte ve a ser com la quarta pota d’una cadira que coixejava (la inclusió social) i que ara ja tenim.  Estem molt i molt satisfets del desplegament del projecte, tot i que som conscients que encara ens resta un llarg camí per recórrer fins que veiem el nostre somni complert.

Com ja he dit, el premi de la Plataforma Educativa va ser un punt d’inflexió en l’activitat. Per una banda, tot i que això no ha estat el més important, el premi econòmic va ajudar molt a que els comptes de l’activitat per l’any 2017 sortissin sense dèficit. Però el més important va ser que, arrel de la recepció d’aquest reconeixement, els usuaris van augmentar i es va poder assolir el concepte d’”inclusió” dintre del projecte, gràcies a la participació de nens de la Fundació Busquets de Terrassa i el CRAE l’Espurna de Rubí.

Escola de circ social del CE Horitzó

 

Fantàstic! I i l’horitzó d’aquest projecte del CE horitzó, com es presenta? Quines són les vostres fites de futur?

El projecte té encara un llarg recorregut per davant. Molts dels nostres usuaris són encara nens i cal anar veient si el circ es va interioritzant dins seu com una afició ferma o només es tracta d’una experiència passatgera. D’altra banda, cal fomentar més el tema inclusiu, obrint l’activitat a nenes i nens que no tinguin cap tipus de discapacitat i treballant molt més la relació d’un grup amb l’altre fins que es fonguin en un de sol.

“Estem molt i molt satisfets del desplegament del projecte, tot i que som conscients que encara ens resta un llarg camí per recórrer”

Pel que fa a les condicions de treball,  estem en contacte amb l’Ajuntament de Terrassa per tal de gestionar un nou espai de la nostra activitat en un futur a mig termini. I finalment, hi ha un projecte per implementar l’activitat de Circ social al municipi de Rubí, tot i que s’està avaluant si es disposa d’una infraestructura adient a aquesta activitat.

Finalment, voldria agrair a  Plataforma Educativa el reconeixement i el tracte que ens va donar en l’acte d’entrega de Premis de l’any 2017. Mai haguéssim esperat que una entitat gironina pogués reconèixer un projecte realitzat al Vallès Occidental i, amb sinceritat, els records d’aquell acte i del tracte que vàrem rebre per part de les persones que organitzàveu, encara resta molt viu per a nosaltres i és un motiu més que ens ajuda a tirar endavant un projecte que no està exempt de dificultats en el seu dia a dia.

Gràcies a vosaltres i a continuar treballant per burlar els límits d’allò possible!