, ,

Publicat l’Eix 13, guia de l’exemplaritat

#13Exemplaritat

Eixos 13 consisteix en un recull d’accions relacionades amb el bon fer de les entitats de Plataforma Educativa, basat en normes bàsiques per la lluita contra la corrupció. Deriva de la prevenció de riscos de caràcter penal (Compliance penal), és a dir, és un recull de normes i actes que s’han de realitzar per l’entitat i les persones que tenen relació amb ella, a fi d’evitar la perpetració de delictes penal que comportin responsabilitat tant per les entitats de PE com per la persona que realitza l’acte. Així mateix, va lligat a què les entitats de PE se sustenten sobre la base d’uns principis de qualitat, professionalitat i excel·lència, que fan necessari que en tots els actes que es realitzen es caracteritzin per l’honradesa.

#13Exemplaritat

Eixos 13 constitueix un protocol d’actuació on es concreten les pautes adients, i té com a objecte i finalitat establir pautes d’actuació i documentació per evitar el risc de corrupció, i inclou els models i protocols per evitar-la.

El responsable de vetllar pel compliment és el Comitè de Compliance de Plataforma Educativa, com a òrgan de supervisió i control del compliment normatiu en matèria de prevenció de riscos penals.

A fi d’evitar determinats riscos penals, Eixos 13 inclou 4 llibres:
1. Llibre de regals: es basa en recollir tots aquells obsequis rebuts o fets per les entitats de PE, amb indicació de qui l’ha fet, el valor aproximat, la data, i la finalitat que se’n fa, entre d’altres. A Eixos 13 es recull un seguit de prohibicions pel que fa als regals, límits, etc, a fi de no incórrer en cap tipus delictiu.
2. Llibre d’indemnitzacions per raó del servei: inclou despeses per desplaçaments, assistència a cursos, viatges, manutenció i allotjament, i es plasmen els límits i les prohibicions.
3. Llibre de reunions: es basa en recollir totes aquelles reunions, entrevistes, visites, trucades, amb clients, proveïdors, o alts càrrecs de l’administració pública, a fi d’evitar tipus delictius com ara el tràfic d’influències.
4. Llibre d’incompatibilitats, conflicte d’interessos: s intenta evitar la presa de decisions per part de persones directives respecte d’aquelles operacions amb entitats amb les quals hi estiguin vinculades d’una forma o una altra.

Amb aquest llibre no només s’intenta evitar la perpetració de riscos penals, sinó que s’aconsegueix donar transparència a les accions dutes a terme en el si de les entitats de PE, actuant sempre des de l’ètica professional i el bon fer.

Consulta’l aquí.

, ,

PErsones: Enric Gasull, tècnic de recerca i administració de la Fundació Gentis

enric gasull

Enric Gasull, tècnic del departament de recerca i administració de la Fundació Gentis ens explica els seus inicis a Plataforma Educativa i les seves funcions actuals. També fa una valoració de la formació interna de la casa que s’organitza des de Forgen.

enric gasull

Mira el vídeo aquí.

,

8 de març. Dia Internacional de les Dones

Dia Internacional de les Dones
Les entitats i persones que conformen Plataforma Educativa ens adherim a les reivindicacions en motiu del Dia Internacional de les Dones.
Dia Internacional de les Dones
Mira el vídeo aquí: https://youtu.be/sVlJ5jEI1-0
,

S’incorporen 18 garanties juvenils

garantia juvenil

Al llarg d’aquest mes de gener, un total de 18 garanties juvenils s’han incorporat a diferents fundacions de Plataforma Educativa.

garantia juvenil

En concret són 4 a Gentis, 4 a Astres, 4 a Resilis, 4 a Infància i Família i 2 a Utopia. Destaca l’àmplia presència femenina entre aquestes incorporacions i la gran varietat de funcions que portaran a terme al llarg dels sis mesos que estaran prestant els seus serveis a les entitats.

Garantia Juvenil és una iniciativa europea que pretén facilitar l’accés dels i les joves al mercat de treball. Garanteix oportunitats per al jovent i ofereix ajuts per a les empreses, basant-se en programes de:

-FORMACIÓ per a desenvolupar competències professionals.
-INSERCIÓ en el mercat laboral: pràctiques o contractes laborals.
-EMPRENEDORIA i autoocupació.
-ORIENTACIÓ laboral.

, , , ,

Nous serveis oberts

Plataforma Educativa ha obert tres serveis més amb la seva voluntat d’oferir oportunitats a aquells col·lectius més vulnerables. Es tracta d’un Centre Obert a Malgrat de Mar (el Maresme), un pis assistit per a joves de més de 18 anys La Gavina a Palamós (Baix Empordà) i Lo Goleró a Deltebre (Baix Ebre).

El Centre Obert de Malgrat de Mar és un servei socioeducatiu diürn (de 16 a 20h) amb un màxim previst de 30 places. Compta amb 3 professionals i està destinat a famílies i infants en risc d’exclusió social derivats per Serveis Socials.

El pis assistit per a persones de més de 18 anys La Gavina de Palamós està gestionat per Resilis i té un total de 4 places amb  una persona professional de l’educació social. S’ha posat en funcionament aquest 2021.

Lo Goleró està operatiu des de final d’agost. Es tracta d’un dispositiu de suport a la situació Covid per a persones amb discapacitat i es troba ubicat en el Centre Integral La Ribera. Té un funcionament intermitent que activen els departaments de Salut i Afers Socials segons necessitat del territori, amb un total de 20 places.

, ,

Neix la Fundació El 7 d’Astres

el7d'astres

Aquest 2021 neix la Fundació El 7 d’Astres, una entitat del Grup Plataforma Educativa vinculada fins l’any passat a Fundació Privada Astres.

el7d'astres

La Fundació El 7 és un Centre Especial de Treball que té per objectiu principal la millora la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual del territori, fent possible la seva inclusió a la societat, i l’assoliment del màxim grau d’autodeterminació i autogestió des d’un abordatge integral i individualitzat. Aquest objectiu es vol assolir mitjançant la creació de llocs de treball i d’activitats econòmiques dissenyades i adaptades a les persones ateses, millorant la seva ocupabilitat, donant resposta a les seves inquietuds i desitjos, i facilitant la seva plena inclusió social i laboral.

A dia d’avui, el Centre Especial de Treball genera i gestiona un total de 60 llocs de treball per a persones amb diversitat funcional, amb la voluntat de seguir creixent per donar resposta a les necessitats de les persones més vulnerables del territori, essent la seva incorporació en la nostra entitat una eina per aconseguir estabilitat laboral i econòmica, un pas imprescindible per assolir la seva completa autonomia.

A El 7 d’Astres diversifiquem les nostres activitats treballant en diversos sectors, oferint productes i serveis tant a empreses privades com administracions locals, essent un instrument útil, socialment responsable i de valor afegit. Aquesta diversificació també ens permet oferir llocs de treball en diferents sectors d’activitat, com ara la fusteria o el manteniment de mobiliari urbà, per posar dos exemples, el que permet a les persones treballadores ocupar llocs de treball que donen resposta a les seves preferències i anhels.

Per reforçar la seva missió, El 7 d’Astres és l’entitat promotora de l’Empresa d’inserció Eina Activa EI SL, i de la Cooperativa d’inserció Idària. Aquestes dues entitats treballen per a la creació d’activitats econòmiques per a persones en risc d’exclusió social del territori, amb la finalitat de promoure la seva integració i la formació sociolaboral, mitjançant activitats laborals socialment responsables i mediambientalment sostenibles.

, , ,

L’autèntica pandèmia

ferran capità

Us compartim l’article de Ferran Capità, director del Centre d’Acollida Oikia gestionat per la Fundació Resilis.

ferran capità

És tan cert com gastat dir que la Covid-19 ens ha posat a prova davant una situació totalment nova, que no hem disposat de les eines suficients ni tampoc de les fortaleses personals per entomar-la. I que les conseqüències han estat -en massa casos- dramàtiques i difícilment reparables. Voldríem no haver-ho descobert així, però la Covid també ens ha mostrat la gran capacitat de supervivència i adaptació que tenim. I és que l’instint per sobreviure i superar-nos ha permès que estiguéssim activats i atents per minimitzar l’impacte d’aquesta crisi.

Un dels grans aprenentatges del que estem vivint és que no tenim el control sobre el nostre entorn, i que l’única cosa que podem tenir apamada és la manera en què podem reaccionar-hi. En aquest sentit i ara més que mai, cal aprendre a millorar la nostra capacitat d’adaptació a la incertesa. De fet, la vida des dels seus orígens ha estat sempre incerta, perillosa i finita, tot i que en el curs de la història occidental –penso en les societats del primer món, és clar- plani aquesta pau aparent, aquesta manca de perills vitals. Potser aquesta branca acomodada de l’espècie humana s’està creient el miratge d’una vida sense sorpreses? A l’altra banda del mirall -els diria- hi ha persones que coneixen i viuen les crisis com un fet massa habitual, com era habitual reaccionar al perill dels predadors en plena natura, quan començàvem a dir-nos sàpiens.

Les administracions fins ara, han prioritzat -com no pot ser d’altra manera- la cura de la pandèmia, la investigació per trobar solucions ràpides i eficaces per tornar a reactivar l’economia, la prevenció i, en definitiva, retornar a la situació prèvia a l’arribada de la Covid-19.

Semblaria doncs, que la nova normalitat que reiteren els governs capitalistes consisteix en més del mateix. Però, si com a societat volem aprofitar l’oportunitat d’aquesta crisi per iniciar una transformació, no hauran servit de res les pèrdues que s’han generat durant aquest procés: gairebé dos milions de morts a nivell mundial, increment dels nivells de pobresa, exclusió social, desigualtat, greus afectacions emocionals, etc.

Es fa del tot necessari prendre mesures orientades clarament al desenvolupament sostenible: sostenibilitat mediambiental, econòmica i social. En definitiva, un nou model social que posi al centre el benestar de les persones i un nou model econòmic que preservi el nostre entorn. O ens transformem i invertim en les persones i en la preservació del medi ambient o no tindrem ni salut, ni vida ni món on viure.

Deia el filòsof francès Albert Camus que les pitjors epidèmies no són biològiques sinó morals. Potser és ara el moment per abordar una pandèmia molt més perillosa i letal que la del virus: la dels mercats i el sistema financer especulatiu. Uns mercats i una economia subjecte a l’especulació i la productivitat sense aturador i sense cap límit. Potser ara és el moment de posar en marxa un pla de xoc social que rescati les persones i alhora construir una nova política econòmica que transformi en humanes les seves estructures. Humanitzar la política econòmica és també tenir cura del nostre entorn.

Calen més evidències per demostrar que el model econòmic global actual només prioritza el consum i la riquesa per sobre de la justícia social i l’equitat?

Diuen que els números són l’exemple clar i concret de les polítiques públiques. Sorprenen doncs, els pressupostos de l’estat espanyol pel 2021 (PGE-2021) que no van en aquesta direcció i que perpetuen un status quo que ens aboca a un carreró sense sortida. Només cal mirar les xifres del pressupost on, en plena pandèmia, es destinen 9.072 M€ al ministeri de defensa, per sobre dels 7.330 M€ destinats a sanitat i 5.201 M€ destinats a serveis socials. Aquest és el reflex de la voluntat política del govern “més progressista de la història d’Espanya”. De què ens vol defensar amb aquests 9.072 milions?

D’altra banda, la injecció de 27.000 M€ que la Unió Europea ha de remetre a l’estat espanyol durant el 2021, com a avançament dels 140.0000 M€ assignats per fer front a la pandèmia, permet tenir cert optimisme que no sembla tenir en compte l’enorme crisi que estem patint. Tot i que és cert que en bona part les propostes van destinades a despesa social i inversions per crear ocupació i, en aquest sentit, cal celebrar l’increment tan important de la despesa social. Però cal no ens enlluernem amb les xifres i que ponderem el gran forat de la caixa on aniran a parar aquests diners.

I a Catalunya què hem de fer? És obligació del nou govern que s’erigeixi en les pròximes eleccions tenir un paper rellevant en el lideratge d’aquesta necessària transformació; sí, cal lluitar per la sobirania de país, sens dubte. Però sense sobirania energètica, alimentària, sense una redistribució democràtica dels recursos tornarem un model econòmic i social, caduc, incert i finit. Volem viure en llibertat, però en un país nou que assumeixi polítiques humanitzades i per a tothom. El cooperativisme creixent en molts sectors és un potent exemple que aglutina els valors i compromisos de l’economia per a la vida i el bé comú.

Moltes persones, organitzacions i entitats vinculades a l’economia social i solidària ja fa temps que lluiten per un món més just, equilibrat i respectuós. Però per tal de poder disposar de més incidència i impacte ens cal créixer, alçar la veu i, alhora, posar atenció a iniciatives transformadores que fa temps sorgeixen arreu. Ara bé, les propostes alternatives que cal accionar, han de capgirar el món que només dona resposta a uns interessos minoritaris i ho han de fer ara mateix. S’han d’acabar les excuses, o com diria Spike Lee, «Facts!». Comencem a guarir l’autèntica pandèmia?

, ,

Maria Cordón i Chej Ayad, història de Plataforma Educativa

PErsones_desembre

Maria Cordón Pérez i Chej Ayad Kerrum són les dues persones treballadores amb més antiguitat de Plataforma Educativa (sense tenir en compte les seves fundadores i patrones). Presten els seus serveis professionals a l’entitat des del 1999.

PErsones_desembre

Podeu veure el vídeo aquí: https://youtu.be/OYUle1hKQ0A

, ,

Marta Cid, secretària i vocal d’internacional i innovació social d’ECAS

Marta Cid

Marta Cid, gerent de Fundació Gentis, ha estat nomenada secretària així com vocal d’Internacionalització d’ECAS. Va ser a l’assemblea que es va celebrar el passat divendres 23 d’octubre i que va servir per nomenar Xavier Puig com a president de la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social pels pròxims 3 anys. L’elecció suposa la ratificació de Puig, que va prendre el relleu de l’anterior presidenta, Sonia Fuentes, ara fa un any i ha exercit com a president en funcions des de llavors.

Marta Cid

La nova Junta Directiva d’ECAS la formen un total de 23 persones incloent el president, 12 dones i 11 homes, en representació de les 112 entitats associades que sumen gairebé un milió de persones ateses a Catalunya. L’acompanyament als col·lectius en risc i la defensa dels drets socials són el denominador comú de les organitzacions membres de la federació i el nou equip de govern reafirma la voluntat de “continuar fent acció social arreu del territori català, treballant al costat de les persones en situació de vulnerabilitat“, així com el ferm compromís “amb elles i amb la comunitat, sense decaure malgrat les circumstàncies”.

, ,

PErsones: Víctor Mármol, director del CREI El Guaret

victor marmol

Víctor Mármol és el director de El Guaret. I en aquest vídeo ens explica el funcionament del CREI i les seves experiències al llarg de l’etapa professional en el centre.

victor marmol

 

Podeu veure el vídeo aquí: https://youtu.be/8ceSsBhkbQg