, , , , ,

Sigues una persona extraordinària

sapere aude 4a edició

Sabies que hi ha persones extraordinàries que encara no ho saben? I tu pots ser una d’elles! Arriba la 4a edició del Sapere Aude, un projecte de mentoria que treballa per la millora del rendiment escolar i la integració social de joves en acolliment residencial. Enguany els mentoratges es faran a la demarcació de Girona, Tarragona i Terres de l’Ebre.

Així que si ets o coneixes una persona activa, dinàmica, solidària i compromesa; i disposes de temps que vols dedicar als altres, i tens ganes de fer activitats i compartir noves experiències, aquesta iniciativa va amb tu.

sapere aude 4a edició

Unir-te a la iniciativa és molt senzill:

  1. Accedeix a https://www.plataformaeducativa.org/portal/mentor/#toggle-id-2
  2. Clica el botó vull ser mentor i omple el formulari d’inscripció,
    • Si vols ser mentor@ a la província de Girona: clica aquí
    • Si vols ser mentor@ a Tarragona o Terres de l’Ebre: clica aquí
  1. Quan rebem la teva inscripció, ens posarem en contacte amb vosaltres per concertar una entrevista: on explicar-vos més el projecte, conèixer-nos, saber les vostres expectatives i poder valorar el vostre perfil;
  2. Després de conèixer-nos, si hi esteu d’acord i el vostre perfil encaixa, passareu a formar part de la borsa de mentors/es i t’informarem de les següents passes.

Quines tasques faràs com a persona mentora?:

Durant un curs escolar, de setembre a juny, realitzaràs un acompanyament setmanal, per espai de dues hores, a un infant/jove, de 12 a 18 anys en acolliment residencial. Les activitats combinarien aspectes d’orientació, formatius, culturals i lúdics amb l’objectiu de contribuir a la millora dels seus resultats acadèmics, la motivació, l’augment de les seves expectatives formatives i el seu benestar general.

I aquest any, amb la Covid-19, extremarem les mesures de seguretat i combinarem trobades presencials i telemàtiques. Perquè si ens hem de tornar a confinar, la mentoria no s’aturi!

Si encara tens algun dubte i/o vols més informació abans d’inscriure’t ens pots trucar al 972 40 54 54 o envieu-nos un correu a oficinatecnica@accionat.org

, , ,

David Ruiz escriu sobre la mentoria social a joves que viuen en centres Residencials

David

, , , ,

Finalitza la 1a edició del Sapere Aude

Avui, 4 de setembre finalitzem el Sapere Aude, un projecte de mentoria social centrat en la millora de l’èxit acadèmic, el suport emocional i social d’infants que es troben en centres residencials sota la tutela de l’estat que hem desenvolupat durant el curs escolar 2017-18.

El projecte, finançat pels fons europeus Erasmus +, ha estat desenvolupat per sis entitats internacionals del sector social i ha tingut un gran èxit als 5 països on s’ha aplicat, mostrant que el vincle entre mentors i infants/joves pot millorar el desenvolupament d’aquests en els seus reptes educatius, mostrant tots ells després del procés de mentoria el seu interès a continuar estudiant i una major motivació per a fer-ho.

El projecte ens deixa molts resultats d’interès així com dos productes intel·lectuals per a totes aquelles persones que vulguin iniciar, o estiguin interessats, ens els processos de mentoria social i com portar-los a terme. Si hi esteu interessats, podeu consultar aquests i altres recursos que ha generat el projecte als apartats de ‘Products’ o ‘Newsletters’ de la web del projecte: http://sapereaude-project.com

Ha sigut un plaer compartir la nostra experiència amb tots vosaltres i ens agradaria agrair especialment a totes les persones que han format part de l’equip del projecte Sapere Aude, als professionals que hi han participat, i especialment, als mentors i als infants i joves que han participat d’aquesta iniciativa social pionera. Gràcies a tots per fer-ho possible.

<Artículo compleo – Versión en español>

, ,

Sapere Aude: Un setembre carregat de novetats

Aquest mes de setembre, la primera edició del projecte de mentoria social Sapere Aude tancarà portes amb la publicació de dos recursos d’alt interès com són el ‘Practical Case Handbook’, que podreu descarregar en diferents idiomes de la web del projecte i la guia de mentoratge, un document guia per a totes aquelles entitats i associacions que vulguin tenir models o guies per implementar un projecte de mentoria com el que hem tingut la sort de desenvolupar.

Abans de l’arribada d’aquestes dues publicacions, us fem partícips de l’últim newsletter del projecte, el quart ja, que du per títol ‘Gràcies!’ i on les entitats participants d’aquesta iniciativa agraeixen l’esforç de totes les persones que l’han fet possible i també hi trobareu quatre pinzellades sobre la conferència internacional del Sapere Aude celebrada a Croàcia el passat mes de juliol i on s’hi van presentar alguns dels resultats més rellevants del projecte.

Us animem a llegir el nou butlletí i a consultar els altres que hem anat penjant durant els mesos del projecte i us encoratgem a seguir-nos aquest mes de setembre, que tindrem moltes novetats i… una nova edició del Sapere Aude a Catalunya.

, , , ,

Una radiografia detallada del projecte Sapere Aude

 

Us presentem el ‘Practical Case Handbook’ una de les fites del projecte de mentoria social liderat per Plataforma Educativa Sapere Aude.

Aquest document inclou la descripció de tot el procés del pilot Sapere Aude,  descriu i mostra els avantatges i desavantatges d’aquest procés de tutoria social, com s’han desenvolupat i dut a terme parts essencials, com ara la contractació de mentors o la selecció de parelles mentor i mentorat.

En aquest document també podeu trobar els resultats de la recerca per part de l’equip de la Universitat de Girona i la descripció dels resultats del projecte.

Podeu llegir-lo en  anglès, francès, alemany, espanyol, croat i català.

 

, ,

Sapere Aude: algunes conclusions

 L’avaluació del pilot

L’Equip de recerca de la Universitat de Girona (Equip de Recerca en Infància, Adolescència, Drets dels Infants i la seva Qualitat de Vida (ERIDIQV) ha estudiael  pilot del  projecte Sapere Aude que s’ha implementat aquest any per avaluar-lo.

 

A resultes d’aquest estudi, hem pogut saber si s’han millorat els resultats acadèmics o si els joves que vivien en centres residencials tenen més ganes d’estudiar o d’assistir a l’escola, entre d’altres aspectes.

 

L’objectiu final és saber si la iniciativa de mentoria ha tingut un impacte positiu en els joves que es troben acollits en centres residencials i conèixer si han millorat els seus resultats acadèmics. Tenint en compte els resultats obtinguts, els socis del projecte en podran treure conclusions i recomanacions sobre com implementar una iniciativa de mentoria per millorar els resultats acadèmics de joves acollits en centres residencials.

La realitat de les dades

 

Menys absentisme escolar, segons joves i professors 

Veure com ha anat un projecte pilot com aquest és un gran repte ja que hi han participat diferents països, diferents entitats del tercer sector, amb diversos idiomes i amb la implicació de diferents agents socials. La complexitat, per tant, estava servida!

A més, treballar amb el sistema de protecció, els seus joves i professionals suposa sovint comptar amb un handicap inherent a la realitat que envolta aquests joves: la inestabilitat. No és nou: hem trobat amb situacions personals i familiars complexes, canvis d’educadors en alguns centres, etc.

A més, no tothom s’ha sentit implicat de la mateixa manera. Alguns professors, per exemple, s’hi han sentit menys cridats. Això té una explicació: la seva tasca del dia a dia no està centrada en el sistema de protecció.

També hem vist que hi ha diferències entre els centres residencials dels diferents països:
• En uns només hi havia nois i altres eren mixtes;
• En alguns no hi havia estrangers mentre que en altres eren la majoria;
• En uns eren centres de poques places i altres eren enormes;
• En uns les plantilles de treballadors eren bastant estables, en altres ben poc.

Per tant, en cap cas l’objectiu ha estat el de comparar els resultats obtinguts en el si dels diferents països participants, sinó que s’han tractat les dades en el seu conjunt, assumint la seva diversitat i entomant-la com una eina més per fer un retrat més viu de la realitat que ens expliquen les dades.

Un apunt important:Per més dades que haguem recollit no podem dir que totes són conseqüència del programa. Això sí: El Sapere Aude i la seva avaluació ens han permès veure les seves fortaleses i febleses, i també altres factors que caldrà tenir en compte per a properes edicions.

Algunes conclusions destacables

 

ELS JOVES

1. A la majoria dels joves els agradat tenir un mentor (i als mentors tenir-los com a mentorats!) Tenir una persona en qui confiar, que dona seguretat, amb qui es pot parlar de moltes aspectes de la vida i demanar consells.
2. Reconeixen ls mentors us han ajudat amb els deures i organitzar el treball escolar. Per tant, podríem dir que és un resultat molt positiu pensant en reedicions.
3. La majoria voldrien continuar el curs vinent i recomanen aquesta experiència.
4. No els agrada anar a l’escola. De fet, si els continua agradant l’entorn escolar és sobretot gràcies a la relació amb els companys.
5. Després del projecte, expressen que les assignatures els van en general millor i han augmentat les espectatives de seguir estudiant.

 

Augment de la voluntat de continuar estudiant dins de l’ensenyament secundari postobligatori, ja sigui per la via acadèmica o per la vocacional

 

ELS MENTORS

1. Els preocupava com motivar els joves
2. S’esforçaven en centrar-se en el tema formatiu
3. Declaren que han fet gran avenços través de la relació personal, la confiança mútua i l’acompanyament personalitzat, mentre que altres els hi ha costat molt més.
4. Valoren molt bé el paper de les respectives organitzacions pel que fa al Suport rebut

 

CONCLUSIONS GENERALS EN CLAU POSITIVA

La personalització ha estat la clau: Han pogut conversar sobre el futur com a estudiants, tenir algú que es preocupa d’aquest tema, que li dona importància i intenta ajudar pensant en la seva manera de ser i en les teves circumstàncies. A més, quan la mentoria s’ha fet en grup, no ha estat tan satisfactòria. Personalitzar, adaptar-se a cada jove, trobar el mentor adequat per a cada jove, també ha estat clau.

Per a tots, el temps ha quedat curt, és aviat encara per veure’n més resultats a mig i llarg termini. Però els primers resultats obtinuguts animen a continuar i a fer-ho amb els mateixos referents. La inestabilitat (en plantilles d’educadors, en situacions referencials i socials complexes) és l’escull principal a superar.

Una de les conclusions més importants que hem extret d’aquesta experiència és que amb reforçant l’estabilitat es podrà reforçar el vincle, el suport emocional i l’acompanyament en el procés escolar.

 

, , ,

La figura del mentor social, entre l’educador i el germà gran

Marta Garcia Molsosa, de l’equip coordinador del projecte europeu de mentoria social Sapere Aude, escriu aquesta reflexió al voltant de la figura del mentor social a Social.cat. 


La paraula “mentoria” sembla que està molt de moda. És difícil definir què és un mentor. Fins i tot a mi se’m fa complicat, i això que porto tot un any gestionant el projecte europeu de mentoria social Sapere Aude, dedicat a obtenir la millora dels resultats escolars dels adolescents que viuen en centres residencials d’acció educativa mitjançant el vincle amb un mentor/a que, al llarg de tot aquest curs escolar (2017/18) l’ha acompanyat en algun aspecte de la seva escolarització. Això sobre el paper, perquè la mena de mentoria que he vist aquest any va més enllà de fer els deures: s’han establert veritables vincles que, a més de resultar efectius de cares a la millora dels resultats d’aquests joves, també han estat, essencialment, vincles afectius marcats per la confiança, el respecte i el reconeixement a l’altre.

Sobre què és un mentor o una mentora hi ha molta literatura. Durant aquest any he tingut l’oportunitat de viure-ho i conèixer-ho de prop i podria dir que una de les grans dificultats a l’hora de definir aquesta figura és que els perfils són molt i molt diversos. Els programes de mentoria tenen diferents enfocaments i objectius i, per tant, encomanen tasques diferents als mentors/es i cada relació de mentoria es construeix de manera dinàmica al llarg del temps. Recordo que a la formació que vam fer abans de començar el projecte ens van dir que, en definitiva, un mentor era algú més gran que ofereix guiatge i acompanyament a una altra persona, més petita. Naturalment, en base a aquesta definició la figura del mentor o mentora té molts punt de connexió amb altres, com per exemple, amb la de l’educador o educadora.

s’han establert veritables vincles que, a més de resultar efectius de cares a la millora dels resultats d’aquests joves, també han estat, essencialment, vincles afectius marcats per la confiança, el respecte i el reconeixement a l’altre.

Suposo que la diferència entre aquestes dues figures rau en el poder que tenen l’un i l’altre sobre el noi o noia a qui dirigeixen la seva acció educativa: mentre que l’educador pot decidir en determinats aspectes de la vida del jove, el mentor o mentora se centra a guiar o acompanyar en certes decisions que pugui fer el/la propi/a jove. És a dir: un educador pot decidir si un noi/noia pot sortir o no, a quines hores pot tenir el mòbil, si ha d’anar al metge, a quina hora sopa, etc. I, en canvi, un mentor, no.

A més, el tipus de relació que s’estableix amb el/la jove també és diferent. L’educador està amb ells/elles cada dia (o gairebé cada dia) i gestiona la quotidianitat del centre on resideix. En definitiva, l’educador conviu amb el jove. En canvi, el mentor o mentora té una relació més puntual, esporàdica, si bé constant (i en els casos en què hi ha hagut molts canvis d’educadors podríem dir que més constant i tot).

Finalment, una diferència que els propis joves han coincidit en assenyalar i valorar de manera molt positiva durant aquest any de projecte és que el mentor/a és un voluntari. És a dir, la relació no està marcada per unes condicions laborals (d’horaris, de torns, de canvis de feina,…) ni mediada per una contraprestació econòmica. Si bé puc dir, com a educadora que soc, la nostra tasca és bàsicament vocacional i que ens l’estimem com una part essencial de la nostra vida, sempre hi ha el pes d’aquestes limitacions i els nois/es les tenen molt presents. Per això, poder gaudir d’una relació sense intermediaris, lliure de contraprestacions, els fa sentir valorats i estimats d’una manera incondicional, necessitat bàsica que tenen tots els infants i joves, no només aquells a qui els manca la xarxa relacional habitual, com és el cas dels i les joves residents en centres d’acció educativa.

Tot plegat fa que ens puguem aproximar una mica més a la figura del mentor i atrevir-nos a assajar-ne una característica que esbossi temptativament quin és el seu paper: el mentor és una figura educativa referent externa, de suport i confiança, que pot arribar a ser tan influent i generadora de benestar com l’educador o educadora del centre residencial.

A més, el mentor gaudeix de la posició privilegiada de no haver de jutjar, saber només allò que el noi o la noia li vol explicar. Com diu en David Ruiz, company d’aquest primer any de vida del projecte, el mentor/a és algú que ve amb una “mirada neta”, i que complementa el paper que fan la resta d’adults que es relacionen amb aquests nois i noies en pro de millorar les seves oportunitats en el futur.

poder gaudir d’una relació sense intermediaris, lliure de contraprestacions, els fa sentir valorats i estimats d’una manera incondicional, necessitat bàsica que tenen tots els infants i joves

Per acabar no puc deixar d’adreçar-me als mentors/es del futur. Els diria que tenen la oportunitat d’ajudar a algun jove a millorar la seva situació escolar d’una manera molt senzilla, personalitzada, flexible,… aportant els recursos personals de què disposin. Els engrescaria a emprendre un camí incert, però, segur, molt gratificant, establint una relació positiva (perquè sempre és positiva, almenys amb l’experiència d’aquesta prova pilot) amb un/a jove que es troba en una situació difícil, però que té un munt d’oportunitats al seu davant. Els diria també que implicar-se en una acció social d’aquestes característiques té un impacte en la millora de la nostra societat i en la cohesió social molt valuós. Ser mentor/ra té a veure amb ser molt conscient d’això: trencar barreres i implicar-se amb la comunitat és una necessitat primordial dels nois/es que viuen en situació de risc. Amb el Sapere Aude aquest trencament de barreres es produeix d’una manera bidireccional i natural, tenint com a base la creació d’un vincle personal de confiança.


 

 


 

, ,

Primeres impressions de la conferència final del projecte Sapere Aude a Zagreb

L’Arnau Taberner, coordinador a Catalunya del projecte Sapere Aude, juntament amb la resta de l’equip, va viatjar la setmana passada fins a Zagreb, ciutat que va acollir la darrera conferència del projecte, on es posaven en comú les experiències en mentoria dels cinc països participants. Tot seguit, ens fa cinc cèntims de les primeres impressions del que va ser la trobada, a l’espera d’analitzar les conclusions d’aquest primer any de projecte.


“Els ecos de la conferència no s’han fet esperar i moltes entitats a nivell europeu han fet difusió de la metodologia o s’han interessat en utilitzar els productes i les investigacions resultants”

La Conferència del projecte Europeu Sapere que va tenir lloc el 5 de juliol a la ciutat de Zagreb va tenir una gran acollida omplint l’aforament de  més de 100 persones del centre Tribina Zagreba.

Durant la conferència tots els socis van mostrar el desenvolupament d’un projecte que tenia per objectiu mostrar el potencial que la mentoria social té sobre els joves en risc d’exclusió.

La conferència va tenir intervencions destacades d’experts europeus com Robert Cimperman cap de l’agència nacional d’educació de Croàcia o Mariana Kashchak experta Ucrainesa en procesos de mentoria als països de l’est d’Europa.

El públic en les nombroses rondes de preguntes es va mostrar molt participatiu i va mostrar una satisfacció de 4,5 sobre 5 en les enquestes entregades al final de la mateixa.

La conferència va tenir intervencions destacades d’experts europeus com Robert Cimperman cap de l’agència nacional d’educació de Croàcia

En aquest sentit els ecos de la conferencia no s’han fet esperar i moltes entitats a nivell europeu han fet difusió de la metodologia o s’han interessat en utilitzar els productes i les investigacions resultants

En conjunt s’ha mostrat com una experiència positiva en que el projecte i els seus resultats han demostrat ser interessant i, esperem, puguin ser inclosos en futures experiències per tot el continent en relació al món de la mentoria, els infants en risc d’exclusió i l’educació a nivell europeu.

 

, ,

El projecte europeu de mentoria social Sapere Aude celebra la seva conferència final a Zagreb

El disseny i el desenvolupament de la prova pilot s’ha desenvolupat durant dos anys a diferents paisos de la Unió Europea


 Aquest dijous, 5 de juliol, s’ha celebrat a Zagreb la conferència final del Projecte Sapere Aude, liderat per Plataforma Educativa. El projecte finançat per la Unió Europea a través d’un programa Erasmus+, ha consistit a desenvolupar una prova pilot de mentoria social orientada a la millora dels resultats acadèmics d’adolescents en acolliment residencial. El disseny i el desenvolupament de la prova pilot s’ha desenvolupat durant dos anys a diferents països de la Unió Europea: França, Alemanya, Àustria, Croàcia i Espanya i ha comptat amb una avaluació dels resultats per part de la Universitat de Girona.

Durant la conferència, més enllà de fer una presentació general del projecte, els diferents socis han posat en comú les bones pràctiques generades en l’aplicació de la prova pilot a cada país. La veu dels mentors també hi ha estat present a través del testimoni i el relat de l’experiència d’una mentora del país d’acollida de la conferència.

També s’han presentat alguns dels productes Intel.lectuals generats, el Manual de formació per als Mentors, que es va dissenyar el mes de maig del 2017 a Viena. Els resultats i l’avalaució de l’impacte de la prova Pilot elaborat per la Universitat de Girona  ha estat una de les presentacions centrals. L’avaluació mostra un impacte positiu respecte als objectius plantejats i sobretot planteja recomanacions i àrees de millora per a pròximes edicions.

Durant el metting celebrat ens els dies previs a la conferència, les organitzacions participants han posat de manifest que el desenvolupament de la prova pilot ha sigut una experiència molt positiva per als joves participants, molt satisfàctoria també pels mentors. S’ha traduït, en definitiva, en un procés de creixement i de coneixement molt significatiu per les organitzacions i és que la majoria d’elles aposten per mantenir aquest projecte de mentoria social als seus respectius països.