, , ,

10 d’Octubre: Dia Mundial de la Salut Mental

Aquest dijous, dia 10 d’octubre, El Centre Residencial La Duna (Fundació Astres) celebra el Dia Mundial de la Salut Mental, en el qual buscarà, de nou, concentrar l’atenció i la participació  en la pròpia comunitat de Deltebre. Ens escriuen des de Deltebre:


Per Gemma Navarro, psicòloga de La Duna

“Les creences, les actituds i les reaccions socials incideixen en gran mesura a la vida de les persones amb malaltia mental”.  

Les creences, les actituds i les reaccions socials incideixen en gran mesura a la vida de les persones amb malaltia mental. Hem de ser conscients que darrera de cada malaltia mental, hi ha una persona que la posiciona com a eix central en la seva biografia, com la seva marca, la seva essència. En massa ocasions la societat utilitza etiquetes amb marca negativa per parlar de salut mental; el boig, la depressiva, el maníac, el psicòtic, etc. Etiquetatges que donen peu a l’exclusió, a la diferència i a la desigualtat social.

El nostre dia a dia és el de potenciar l’aprenentatge i expressió de nous comportaments per afavorir mecanismes d’autogovern i de resposta. Busquem noves oportunitats, noves formes de fer. Busquem desaprendre conductes per aprendre’n de noves. No es tracta d’obviar les dificultats, la discapacitat ni els factors de risc, sinó d’invertir energia durant tot un procés de descoberta i d’apropament global sobre la pròpia valua i el reconeixement de la seva persona dins una comunitat local. Pertànyer a un espai o grup social és vital.

En massa ocasions la societat utilitza etiquetes amb marca negativa per parlar de salut mental

La interacció directa en i amb la comunitat local és un dels eixos transversals del nostre projecte de centre. Des de La Duna considerem la nostra pròpia Comunitat la xarxa més valuosa i significativa. La comunitat ens ofereix la proximitat, fonamental per treballar des d’una atenció integral i integrada, per crear vincles socials i de confiança i per fomentar el sentiment de pertinença i context. És per això que ens esforcen en obrir-nos cap a ella i aprofitar tots els recursos que ens ofereix, tant a nivell institucional com a nivell de teixit associatiu.

Donar resposta a les persones usuàries que pateixen malaltia mental requereix de la comprensió i coresponsabilitat ciutadana

Donar resposta a les persones usuàries que pateixen malaltia mental requereix de la comprensió i coresponsabilitat ciutadana. Els ciutadans hem de portar a terme accions i establir compromisos per a l’execució; la xarxa ha de reconèixer la importància que pren la integració social en el desenvolupament del individu i és necessari incidir-hi per tal d’afavorir la inclusió, assegurar la participació en la presa de decisions que afecta a les seves vides i l’accés als seus drets fonamentals.

Aprofitant  els serveis i recursos de la nostra Comunitat consolidem la nostra presència participativa al Festival Deltebre Dansa (Festival de dansa internacional), participem de les festes del poble (Carnestoltes, Festa Major, Mercat i Fires, Cavalcada de Reis, etc.), som usuaris habituals de la Biblioteca Municipal i també participem activament amb escoles, associacions esportives, etc. El Grup de Teatre La Duna i l’Escola Riumar és un clar exemple també de com a través dels espectacles, hem aconseguit fer caure el mur d’estereotips i pors que aïllen i fan invisibles aquestes persones i demostrar que ningú pot ser prejutjar per la seva condició. 

Usuàries i usuaris de La Residència Duna en una anterior celebració del Dia Mundial de la Salut Mental

 

Voleu saber més sobre La Duna? Llegiu aquest article que els vam dedicar

, , , ,

Els veïns del mas del Bon Pastor

“Ara, quan passem per davant del Mas del Bon Pastor, sabrem que allà hi viuen uns nois amb il·lusió i ganes de tenir un futur millor per quan s’incorporin, com a adults, a la societat que els acull”

En ocasió de la Festa Major de Palau-Sacosta de Girona, des de l’Associació de veïns del barri han entrevistat a en Marc Cornellà, director del CRAE Abeona (projecte educatiu de Fundació Resilis). En aquesta conversa amb Silvia Valverde, en Marc explica que la masia del Bon Pastor acull actualment aquest centre residencial per a joves menors d’edat amb un equip d’educadors que fan possible el dia a dia del centre. Qui són els  veïns del mas del Bon Pastor?  No us perdeu aquesta entrevista que serveix per obrir el projecte educatiu a la comunitat en què ha de créixer.

 

Entrevista amb Marc Cornellà, director del CRAE Abeona


 

Educador social convençut, en Marc és nascut a Girona l’any 1979,  ha estat molts anys veí del barri,  on encara hi conserva forces amistats i on ha tornat recentment.

 


Si tenim present el complex Santa Clotilde- Bon Pastor, en tots aquests anys és fàcilment reconeixible. Per fora, vull dir. Però per dins ha canviat. Ja no hi acull una família, si més no una família convencional… Quin és l’ús actual d’aquesta casa?

Doncs la masia té una funció eminentment social de vital importància, sobretot pels joves que acull… És el que tècnicament es coneix com un CRAE. Som un CRAE nou de recent obertura però ubicat en un espai a on ja n’existia un. Quan la Congregació del Bon Pastor va decidir deixar de gestionar el CRAE Bon Pastor el juny del 2017, la Fundació Privada Resilis va assumir la gestió de les places del centre, subrogant a tot el personal. Entre octubre i novembre del mateix any, i seguint els criteris i recomanacions de la DGAIA, aquest servei es va dividir en dos serveis més petits ubicats al mateix municipi, abandonant les antigues instal·lacions fins a la nostra arribada.

 

I què volen dir aquestes sigles?

CRAE: Centre Residencial d’Acció Educativa. Els professionals que treballem dia a dia amb els joves que viuen en els centres, solem explicar l’acolliment residencial com una mesura de protecció pels infants i adolescents que, desafortunadament, no poden estar amb la seva família.

Aquest és el sentit que existeixin tant famílies d’acollida com centres com el que dirigeixo: són un  espai de vida per a ells, i vida és  convivència i acompanyament.

“Vida és tenir satisfetes d’una manera adequada les necessitats bàsiques. I no parlo només d’un sostre i un plat a taula”.

 

Els feu de família?

Mai podem suplir el paper d’una família. El CRAE treballa de manera complementària a aquesta, en el seu dia a dia, pensant sempre en el retorn al seu nucli familiar, sempre que sigui possible, és clar. Treballem per a millorar les mancances de la família sense cap intenció de substituir-la, ans el contrari, d’enfortir-la. Comptem amb la família perquè participi de l’educació que se li dóna des del CRAE, en la mesura que puguin participar.  No fem el paper d’una llar familiar; però sí que procurem que totes les coses bones que el vincle social pot aportar a un jove no els manquin.

“Des de la nostra feina com a educadors socials treballem perquè la protecció que se’ls ofereix avui pugui convertir-se, en un futur no gaire llunyà, en el seu desenvolupament com a persones adultes”.

 

I com se’ls protegeix?

Es protegeix cobrint les necessitats bàsiques i sobretot es protegeix educant. Totes aquestes coses essencials que normalment els vindrien enterament d’un entorn familiar i social, la xarxa que tenim i que ens ajuda a desenvolupar-nos, procurem cosir-les des del centre. Parlar amb vosaltres ara, explicar des d’aquesta entrevista qui som i què fem al barri que acull, alhora, el nostre centre és part també de la seva educació i dels nostres objectius.  I és que formar part d’una comunitat, respectar-la, conèixer-la, incloure-s’hi, és un part important de la seva formació com a persones que un dia deixaran el CRAE i oferiran el seu gra de sorra a la societat en què viuen, com fem tots, vaja.

Aquest és el sentit que existeixin tant famílies d’acollida com centres com el que dirigeixo: són un  espai de vida per a ells, i vida és  convivència i acompanyament.

 

I a quants joves hi ateneu?

El CRAE Abeona té l’encàrrec d’atendre i acollir a 17 joves de 12 a 18 anys sota la tutela de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Des que el CRAE Abeona es va obrir a finals de novembre del 2017, hi han viscut 17  joves, repartits en dues unitats vivencials. Ja des dels seus inicis es va estructurar com un servei especialitzat en l’atenció a joves adolescents. Les 17 places, es varen destinar a la franja de 15 a 18 anys.

 

Joves d’origen marroquí, oi?

Principalment, sí. Val a dir que una de les peculiaritats del servei és el fet que aquest s’ha especialitzat en l’atenció a joves migrats, principalment d’origen marroquí, com veus. La idea de promoure unitats convivencials més petites i més familiars, respon al fet de poder fer del CRAE un espai on els joves adquireixi un alt grau d’autonomia a la vegada que projecta una imatge de menys institució.  L’elecció del nom del CRAE ha acabat resultant premonitori.

 

Abeona?

Abeona és una deessa molt antiga de la mitologia romana encarregada de protegir a tot aquell que emprenia un viatge i també als nens quan se n’anaven per primera vegada sols de casa, sense l’aixopluc dels seus pares, Abeona s’assegurava de brindar-los seguretat.

Tots els joves que atenem han iniciat aquest viatge, lluny dels seus, arriscant molts cops la vida per aconseguir oportunitats de futur que als seus països se’ls hi nega, i es la nostra tasca acompanyar-los en aquest viatge.

 


 

Ara, quan passem per davant del Mas Bon Pastor, sabrem que allà hi viuen uns nois amb il·lusió i ganes de tenir un futur millor per quan s’incorporin, com a adults,  a la societat que els acull.

Moltes gràcies Marc per la teva col·laboració.

 

Silvia Valverde

 

, , , ,

Ball al so de l’himne del dia de la Terra

Ens escriuren de del Centre residencial La Duna (Fundació Astres) per explicar-nos que els seus  usuaris i usuàries han  mostrat el seu suport a la vaga mundial pel clima, tot adherint-se a les mobilitzacions que es van convocar  convocar a Deltebre.


“Hem contribuït en aquesta onada reivindicativa en la participació de diferents actes”

El passat dijous participàvem en un col·loqui a Ràdio Delta, la ràdio de Deltebre, on animàvem a la ciutadania ebrenca a la mobilització i els convocàvem a la concentració que s’havia organitzat a Deltebre davant la realitat d’emergència climàtica i per defensar, en especial, lo nostre Delta. La concentració es va realitzar al Pont Lo Passador, una icona emblemàtica del terreno.

Usuaris i ususàries de La Duna participant de la concentració al pont Lo Passador

Allà van utilitzar la cançó Mama Tierra de Macaco, al so de MOVING, que pretén sensibilitzar-nos en el respecte i la cura del planeta en què vivim.

A la Duna anem més enllà i hem decidit que per continuar en la conscienciació davant l’emergència climàtica, aquest dijous 3 d’octubre serà un dia sense l’ús de vehicles al centre.

Us hi  animem!

Participant al col·loqui de Ràdio Delta en ocasió del dia del Clima

Voleu saber més de la Duna? Llegiu aquest article que els vam dedicar

 

, ,

I Jornades Educació de Joves acollits en centres de protecció d’Osona

I Jornades Educació de Joves acollits en centres de protecció d’Osona.

Intervindran Dra Carme Montserrat (UdG) i David Ruiz (#FundResilis @PlatEducativa)
📅15 Octubre 17h-19,30h 🚩Sala Segimon Serrallonga (UVic)

INSCRIPCIONS AQUÍ 👉👉https://bit.ly/2lgWo1k

 

, ,

Fundació Utopia enceta, un any més, el projecte Nahual

Amb l’arribada de les dues participants, es dona el tret de sortida d’aquesta 12a edició del projecte

Avui hem donat la benvinguda a la Jessica i a la Catarina a la seu de Plataforma Educativa . Elles són les dues participants del projecte nahual d’enguany. Les dues tenen molta experiència en l’acció comunitària i són persones vinculades a la transformació social a la població de Nahualá, a Sololá (Guatemala).

Els esperen tres mesos (de setembre a desembre de 2019) en què realitzaran diverses activitats i tallers basats en la creativitat i la innovació social a diferents Centres Cívics de Girona i Salt, així com en altres equipaments públics d’aquestes localitats.

Així doncs, donem per inaugurada la 12a edició d’una iniciativa d’èxit dedicada a fomentar un intercanvi professional i personal entre professionals de l’àmbit social i comunitari de Catalunya i de Guatemala.

Mentre esperem les novetats d’aquesta 12a edició, volem compartir alguns moments que ens van regalar l’Alma i en Gerardo, les dues persones que van formar part del Nahual 2018 i que ens expliquen la seva experiència a Catalunya.

Vols veure el vídeo presentació d’enguany? clica aquí!

 

Les participants del projecte Nahual 2019 acompanyades de la responsable del projecte, Lillian Canté i de Jordi Pascual, director general de Plataforma Educativa.

 

, , , , ,

Raquel Sabater, directora de Fundació Utopia, explica el projecte Nahual

A les portes de la dotzena edició del projecte, hem servit aquesta entrevista a xarxanet per explicar a tothom la il·lusió que ens fa que torni a arribar setembre i amb ell una nova edició del projecte Nahual. Ens ho explica la Raquel Sabater, directora de Fundació Utopia


 

En què consisteix el projecte Nahual?

Nahual és una iniciativa d’educació per al desenvolupament i de sensibilització ciutadana que es tradueix, bàsicament, en què cada any (i ja en fa 12!) una jove facilitadora de la creativitat i la innovació arriba a Girona per realitzar un intercanvi socioeducatiu al territori. L’estada és de tres mesos, si ho comptem en temps.

Ella (perquè gairebé sempre es tracta de dones) prové de Guatemala, i forma part de tots aquells joves líders i lideresses que gràcies als projectes de cooperació internacional que s’han realitzat al seu país, han pogut formar-se, estudiar i convertir-se en agents de canvi i transformació a les seves comunitats.

I com és un jove Nahual?

Són persones amb una gran vinculació amb la seva terra i la seva cultura. Els seus coneixements ancestrals són el punt de partida de l’aprenentatge en comú que construïm entre ells i elles i els agents dels centres cívics del nostre territori, i els seus usuaris i usuàries. Tenen maneres d’abordar diferents, d’abordar realitats que potser no ens són tan llunyanes. D’aquesta manera, el projecte Nahual és un pont entre Catalunya i Guatemala, un pont que construïm plegats.

Cal dir que aquests joves convidats, han pogut estudiar tècniques de creativitat i innovació a l’Escola de Creativitat i Innovació que, des del 2003, es realitza a Guatemala. Primer es van formar més de 300 joves, nois i noies amb ganes i actitud, però en situació de precarietat econòmica i moltes vegades en situacions personals molt dures… Però les seves dificultats no van ser impediment per estudiar i compartir les seves capacitats i il·lusions.

Què és el que fan concretament aquí?

Aquests i aquestes joves valentes, en aquests moments, estan replicant el que van aprendre i formant col·lectius de persones en situació de pobresa extrema a les seves comunitats. Així són els Nahuals. Només cal venir a Girona del 15 de setembre a 15 de desembre i participar en qualsevol dels tallers i xerrades que es realitzen als equipaments municipals de la Ciutat.

Puc parlar-vos de l‘Álvaro (Nahual 2008 i pioner en aquest projecte), activista cultural i lluitador aferrissat contra el narcotràfic al seu país, i que actualment dirigeix un centre comunitari a la seva ciutat; de la Lily (Nahual 2009) que va cocrear durant la seva estada un espai de trobada per dones nou vingudes que encara funciona a les ribes del riu Ter.

Imagino que hi ha molts exemples com aquests…

Sí. La Jackie (Nahual 2010), bibliotecària innovadora que va deixar a Salt la seva empremta amb una iniciativa per infants que continua any rere any; la Brendy (Nahual 2011), mestra en àrea rural i que fa el possible perquè els infants atesos puguin esmorzar cada dia a la seva escola i encara es pregunta què es fa aquí amb tot el menjar que sobra a les nostres taules.

També la Marleny (Nahual 2012), que va ser ambaixadora indígena del seu país i ara dirigeix una ONG al seu poble natal centrada en les dones víctimes d’un sistema heteropatriarcal violent i abusiu; l’Anita, el Pedro, la Maricela… Cada jove Nahual porta tot un univers rere seu, com veus.

Concreta’ns els objectius del projecte.

Conscienciar la població de Girona i Salt de la importància de la lluita pels drets humans, que estan essent vulnerats en molts llocs del món; de la necessitat de no discriminar les ètnies minoritzades que habiten la nostra terra, i de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones allà on sigui i en tot moment.

El projecte l’impulsa la Fundació Utopia… Ens fas cinc cèntims sobre la vostra missió i el que feu?

El projecte Nahual formar part dels 10 projectes que la Fundació Utopia lidera. És una entitat encapçalada per un petit però potent equip tècnic, i que compta amb un grup de voluntaris i voluntàries (en aquest moment més de 30), i de persones i entitats vinculades als països on treballem. Fan possible una altra realitat, vinculada a la defensa dels drets humans, fent especial esment a les vulneracions de drets que pateixen les nenes i les dones, i a la lluita per assolir els objectius de l’agenda 2030.

El Nahual és només la punta visible de l’iceberg de la feina que l’entitat realitza, dia a dia i d’una manera coral amb les persones amb les quals col·laborem a diferents territoris, com són Guatemala, Marroc o Senegal. Per conèixer més sobre la Fundació només heu d’entrar a la seva pàgina web, i si el que us interessa és fer-vos voluntaris o voluntàries del projecte Nahual, podeu seguir-nos pel Facebook Nahuales en Girona. Per qualsevol consulta sobre els projectes podeu escriure a fundacionutopia@fundacionutopia.org i us respondrem amb molt de gust!

Quines altres entitats participen a Nahual i quina és la seva aportació?

Les altres entitats que participen al projecte Nahual són imprescindibles per al seu funcionament, perquè és un projecte coral i construït en base al treball que es realitza als nostres barris i ciutats, on incloem la iniciativa de sensibilització Nahual per arribar al màxim de ciutadania, de diferents col·lectius i edats, sempre amb la idea d’estendre la importància de l’educació pel desenvolupament.

Això no seria possible, sense la vinculació dels centres cívics de Girona, les entitats i ONG’s de Girona i comarques, i fins i tot d’altres entitats amb cobertura a tot Catalunya, com els Minyons Escoltes, que creuen en la justícia social i en la possibilitat de construir entre tots un món millor.

De quina manera fomenta el projecte la cooperació, l’educació per al desenvolupament i els drets humans?

El projecte fomenta la cooperació i la defensa dels drets humans mostrant de primera mà i donant a conèixer els beneficiaris directes de la cooperació internacional, aquells que dia rere dia veuen vulnerats els seus drets, especialment les dones indígenes d’escassos recursos econòmics, que viuen una triple discriminació: ser dona, ser indígena i alhora empobrida.

Si tens aquesta persona davant, si comparteixes els seus problemes, les seves il·lusions, i veus l’efecte positiu que ha tingut en la seva vida el pas per un projecte de cooperació, te n’adones de la importància que té el que es fa en el dia a dia de les entitats socials al territoris on treballen, colze a colze amb els protagonistes. Són aquestes persones les que marquen el camí dels projectes, les seves necessitats… És un esforç comú de tots per fer front a les vulneracions sistemàtiques dels drets humans que pateix una gran part de la població en països com Guatemala.

I quin paper juga en tot això la creativitat i la innovació?

Creiem fermament que la creativitat i la innovació, aplicada a l’entorn social i a la comunitat, és motor de desenvolupament. Tots, siguin quines siguin les nostres circumstàncies vitals o la formació que hem rebut, tenim uns talents innats i una creativitat interior que podem posar al servei dels demés.

D’aquesta premissa, va néixer al 2003 l’Escola de la Creativitat i la Innovació a Guatemala. D’ella van sorgir grans líders comunitaris (vora uns 300!) que actualment estan treballant a Guatemala i a tot Centre Amèrica en diferents camps, on posen la creativitat i els seus talents naturals al servei de la societat i de la feina que realitzen. L’Escola EFCI va ser un punt de partida per molts joves i actualment, 16 anys després, encara s’està estenent com una taca d’oli per les zones més rurals i empobrides de Guatemala.

A què es deu aquest èxit?

Perquè funciona. Perquè apoderar-te i creure en tu, i veure que pots col·laborar fent d’aquest món un lloc més amable i acollidor per tothom, fa que vulguis participar en projecte, fa que tinguis ganes i possis la passió necessària per fer front a les dificultats diàries creient en tu mateix i les teves possibilitats.

La cooperació dóna una empenta a aquestes iniciatives, alè i ales, que són tan necessàries per molta gent.

Amb la d’enguany ja van 12 edicions de Nahual. Quin balanç feu de tots aquests anys de funcionament?

Puc dir que ens sentim molt orgullosos d’aquesta iniciativa. Estem arrelats al territori, els professionals de l’acció social i la cooperació del nostre voltant creuen en la iniciativa i hi participen; els finançadors col·laboren per fer-la possible; els voluntari i voluntàries donen el millor d’ells i ells mateixes…

Ens agradaria fer-la més gran, arribar a més ciutats, a diferents municipis catalans que volguessin conèixer el projecte i participar-hi d’una manera activa i compromesa. La nostra entitat i les convidades Nahual que arriben, estem obertes a noves xerrades, visites i trobades. Només cal que ens contactin i arribarem a acords i col·laboracions.

Què significa participar en aquest projecte?

Val la pena donar un cop d’ull al que passa a l’altra banda del món, sense filtres. És important mirar als ulls dels que arriben i veure-t’hi reflectit. Participar a Nahual és trencar barreres i teixir ponts entre continents… I un cop fet això, comprovar que tots som un. Que entre éssers humans, sota la pell i la indumentària, siguin quines siguin les nostres opinions, creences o cultura, no hi ha diferències, tots som ben iguals i amb els mateixos drets.

 

Raquel Sabater, directora de Fundació Utopia

, , , ,

Els joves d’Oikia visiten la Universitat de Girona

Ens escriuen els mateixos joves del Centre d’Acollida Oikia de Girona (projecte educatiu de Fundació Resilis) per explicar-nos la seva visita a la Universitat de Girona


El dimarts 11 de juny els alumnes de l’aula del centre d’acollida Oikia vam poder fer una visitar el Campus de Montilivi de la Universitat de Girona.

Ens van acompanyar a fer la visita la Chiraf, una estudiant de química que ara està fent un màster i farà un doctorat, un professor de química de la universitat i un químic “youtuber” que fa experiments pel seu canal de difusió.

A banda de conèixer els diversos edificis de la universitat i el que s’estudia en cada un d’ells, el professor ens va parlar de la taula periòdica—que aquest any fa 150 anys!—i ens va posar exemples pràctics perquè entenguéssim com la podem aplicar en el nostre dia a dia.

La Chiraf ens va explicar com va arribar fins la universitat i ens va dir que a vegades les coses eren difícils però que si ens hi esforçàvem molt podríem aconseguir el que ens proposéssim. Ens va agradar molt que ens digués això!

Al final de tot el “youtuber” Aytam Soto ens va fer experiments químics amb nitrogen com els que fa en el seu canal. Les demostracions que ens va fer eren molt divertides i ens van sorprendre molt. Fins i tot ens van entrar ganes d’estudiar química!

, ,

Fundació Utopia repassa el 2018

L’entitat repassa la seva tasca durant el 2018

En el seu àmbit de cooperació internacional, l’entitat ha dut a terme projectes a Guatemala, Senegal i Marroc


Creativitat, innovació, educació, bicicletes per l’educació, cooperació, desenvolupament, emprenedoria… què tenen en comú totes aquestes paraules? Doncs que són les claus d’alguns del projectes que Fundació Utopia, treballant en l’àmbit de cooperació internacional, ha dut a terme a Guatemala, Marroc i al Senegal, així com a Catalunya en la seva línia de Educació pel desenvolupament  i Treball comunitari.

Val a dir que gràcies al finançament rebut per estructura interna i potenciació del teixit associatiu i per col·laborar en l’àmbit de la Sensibilització ciutadana vers la justícia social, han pogut planificar, coordinar i avaluar els projectes, fent equip amb les respectives contraparts i persones beneficiàries de les seves propostes.  Volem compartir amb vosaltres un breu repàs del que ha estat aquest 2018 per a la Fundació Utopia;  


A Guatemala hem continuat desenvolupant el projecte EFCI Dones Emprenedores Nahualà, que des l’any 2014 ha acompanyat a més de 200 dones indígenes i les seves comunitats. Les diferents edicions del projecte han permès realitzar tallers formatius vertebrats en la creativitat i la innovació com a eines de desenvolupament humà integral i sostenible. El projecte ha comptat amb una escola bressol pels fills i filles de les participants per facilitar que poguessin accedir a les formacions i lluitar per la igualtat de gènere des de les coses més bàsiques… amb qui es queden els infants quan la dona es forma? En un país on la conciliació està a anys llum de ser una realitat, projectes com aquest, fan possible la formació de qualitat per les dones-mares i altre càrregues familiars.

L’entitat, des de 2015, també posa els seus esforços al Senegal, concretament a la regió de Palmarin, amb el projecte Bicicletes per l’educació. Aquesta iniciativa ha treballat de manera conjunta amb l’Institut de Palmarin-Facao i amb la seva comunitat, oferint bicicletes per tal de facilitar l’accés a l’educació de joves del territori, que per accedir a l’escola han de desplaçar-se a peu entre 4 i 10 kms diaris, cosa que comporta, com us podeu imaginar, problemes relacionats amb el fracàs escolar o l’absentisme.

El projecte ha entregat més de 700 bicicletes a l’alumnat d’aquesta regió, que han reportat beneficis socials i acadèmics, com la reducció de l’absentisme escolar en un 80%, l’augment en dos punts de la mitjana de l’Institut, i l’èxit de l’alumnat de Palmarin a la prova de selectivitat, on han aprovat el 51% en front de la mitjana nacional (31%).
El projecte ha crescut vers nous territoris, com Fimela i Point-veló, i continua aportant el seu gra de sorra a l’educació de joves del país, especialment de les noies adolescents que veuen en l’ús de la bicicleta una sortida pràctica a les seves necessitats de mobilitat per seguir estudiant.

Aquest 2018, s’ha engegat la iniciativa “L’Altra Riba” al Marroc, amb un profitós intercanvi d’experiències amb educadors voluntaris i els seus homòlegs de l’orfenat amb qui es col·labora a la ciutat de Fez. Només es l’inici de noves formes de col·laboració entre països en matèria de formació entre professionals i intercanvi de bones practiques.

Cal esmentar, que la col·laboració que es rep de l’Agència Catalana de Cooperació, fa possible que puguem participar en la Coordinadora d’ONG´s de Girona i comarques i que puguem participar en les seus actes i companyes. Aquest 2019 seguim sent membres de la Junta, ostentem la representació al Consell Municipal d cooperació de l’Ajuntament i participem activament en totes les iniciatives que s’organitzen.  

La Fundació Utopia començarà un setembre ple de nous reptes i treball conjunt amb les contraparts del territori i totes les persones beneficiàries i que participen en les iniciatives, que són el motor i l’espurna de tot el que la Fundació defensa i lluita per aconseguir.

 

 

 

, ,

Inclusió en les entitats socials: Empoderament, acompanyament, implicació comunitària

Raquel Carrión, responsable d’Acció Social Cartitas Diocesana de Girona, ha estat la ponent encarregada de la tercera xerrada del cilcle organitzat per Fundació Plataforma Educativa en el marc del projecte europeu IIIS.

Ha centrat la seva intervenció en quatre idees claus per treballar per una inclusió efectiva des dels projectes socials:

-Empoderament partint de les capacitats i potencialitats de les persones que  acompanyem

-L’obertura dels projectes al territori més proper amb la implicació de la comunitat

-Enfocament de treball des d’una perspectiva d’acompanyament als drets socials

 

En breu parlarem amb ella amb més profunditat d’aquest tema!