, , , ,

Abrimos convocatoria de la 13ª Edición del Proyecto Nahual de la Fundación Utopía

Hoy, 14 de febrero se inicia el proceso de recepción de documentación para la obtención de plazas y participación en el proyecto Nahual 2020.

El objetivo del Proyecto Nahual es facilitar la estancia en Cataluña durante tres meses de personas profesionales de la acción comunitaria llegados desde Guatemala, haciendo partícipe a la sociedad catalana de la realidad guatemalteca, al tiempo que participan y colaboran con grupos de trabajo y asociaciones catalanas aportando todos sus conocimientos y experiencia como profesionales y como beneficiarias de proyectos de cooperación internacional.

Las plazas otorgadas para el año 2020 las otorga la Fundación Utopía con la aportación de diversas entidades donantes, principalmente la Municipalidad de Girona.

Las personas candidatas interesadas en participar deberán rellenar el formulario y enviarlo junto con la documentación adjunta correspondiente a la siguiente dirección de correo electrónico: fundacionutopia@fundacionutopia.org

El proceso de aceptación de solicitudes se cerrará el 14/04/2020 a les 23:59 hora Guatemala. Las personas seleccionadas Nahual serán notificadas durante el periodo del 01 al 15 de mayo de 2020.


Ver: Bases de la convocatoria y Formulario de solicitud beca Nahual 2020

, , , , ,

JORNADES LLAVORS 2020

El passat dissabte 18 de gener de 2020, dues educadores del Pis Tallamar-Helena Prats Moreno i Estefania Ruano González-van assistir a la taula rodona que es va dur a terme a les primeres Jornades Llavors per la Convivència que va organitzar l’associació cultural “Els Trompats” de Palafrugell.Ens ho expliquen elles mateixes:


“Ens hem de replantejar el camí de la integració deixant de veure l’altre des d’una posició de superioritat”

La jornada es va dur a terme a l’auditori Miquel Vinque i Meyer del Museu del Suro de Palafrugell. Es van fer diferents actes, entre ells les conferències del Conseller de treball, afers socials i famílies de la Generalitat, Chakir el Homrani i l’Artista peruana resident a Barcelona, Daniela Ortiz.  Acabades les conferències inaugurals es va donar pas a la taula rodona a la qual les educadores van poder participar, juntament amb la referent per la convivència de Palafrugell Awatef Ahmittach i també s’hi va afegir la conferenciant Daniela Ortiz.

Durant la taula rodona es van tractar diferents temes, posant èmfasi en el debat inicial, la convivència a Palafrugell, expressant com es viu des dels diferents punts de vista i vivències dels assistents a la jornada. Es van parlar de les experiències viscudes, tant des del servei del Pis Tallamar com en els actes que s’havien dut a terme per Referents per la Convivència del poble, com per exemple, l’Iftar popular del passat mes de maig. També es van posar en comú diferents propostes per tal de millorar la convivència en el poble, com seria fer més actes en els quals les diferents comunitats que hi resideixen hi puguin participar tenint un paper més protagonista en l’organització d’aquestes. És a dir, que la integració no consisteixi només en que les comunitats estrangeres participin del que es fa, sinó que prenguin un paper proactiu en l’organització d’aquests conjuntament amb la comunitat d’acollida. Es van realitzar vàries reflexions interessants sobre què significa que un/a s’integri i si és correlatiu a haver de renunciar a aspectes de la cultura d’origen. També de les dificultats que es troben les persones que emigren, com seria el tema documental i certes situacions que viuen d’injustícia i racisme en el món laboral.

Es podria dir que el missatge de la petita llavor d’aquesta part de participació en la Jornada, seria que ens hem de replantejar el camí de la integració deixant de veure l’altre des d’una posició de superioritat, on el respecte de les diferències culturals sigui el punt de trobada i de comunicació entre les parts, col·laborant junts amb aquelles coses positives que cada part té per aportar als altres i a la Comunitat on viu. Entenent així, que el procés migratori i l’adaptació no és fàcil i que finalment el que genera sentiment de comunitat és sentir que un/a forma part d’on està. La pregunta en essència entorn la qual girava el debat era; com fer que el nouvingut senti que forma part del poble?.

La taula rodona va tenir una durada de quaranta minuts, on el públic va poder intervenir per formular algunes preguntes i/o bé per donar la seva opinió, fent de la trobada un acta més distès i participatiu.

Per a l’equip del Pis Tallamar, ha estat una gran oportunitat per poder donar veu a les experiències del dia a dia viscudes per les educadores i els educadors juntament amb els joves que hi resideixen. Creiem que d’aquesta manera es pot trencar amb els prejudicis i els estereotips que van lligats a aquest tipus de recurs i al tipus de cultura dels joves que emigren. Ha suposat una experiència molt enriquidora que esperem que es continuï duent a terme en els pròxims anys.

Donem les gràcies a l’associació cultural “Els Trompats” i a les Referents per la Convivència de Palafrugell per haver-nos donat l’oportunitat de participar en aquestes jornades.

Equip educatiu del Pis Tallamar

, , , ,

Infància en Risc: un projecte revulsiu per a la nutrició de més de 250 infants a Guatemala

Ens escriuen les companyes de Fundació Resilis (entitat que prendrà el relleu a FPE en el lideratge d’aquest projecte) per fer un capmàs del projcete Infància en Risc a Guatemala

Sabeu que des dels projectes de Cooperació de la nostra entitat aquest any 2019 més de 250 nens i nenes menors de 5 anys s’han beneficiat del Projecte Infància en Risc?

Fa 4 anys que treballem amb l’hospital de Totonicapan a Guatemala amb l’objectiu de col.laborar en la reducció de la mortalitat infantil i les malalties associades a la mancança d’una alimentació saludable i la pobresa estructural.

Enguany, hem pogut atendre a famílies de la capçalera Municipal de Totonicapan i a tres pobles del voltant.

La zona, molt empobrida i de caràcter eminentment rural presenta unes taxes de desnutrició crònica rellevant. Amb la contrapart sobre el terreny i l’equip tècnic Guatemalenc, hem estructurat una formació en Nutrició i higiene per tal d’arribar al màxim de famílies en situació de risc greu.

“Hem estructurat una formació en Nutrició i higiene per tal d’arribar al màxim de famílies en situació de risc greu”.

Aquesta formació, impartida per agents indígenes al territori, aporta coneixements i alhora aliments i vitamines per totes aquelles famílies que la reben.

Educació pel desenvolupament

El projecte també compta amb la seva part d’educació al desenvolupament i sensibilització aquí a Catalunya. En aquest cas, és realitza conjuntament amb la UDG, amb la Facultat d’infermeria i medicina.

Cada any, dos joves practicants es desplacen a Guatemala per col.laborar amb el nostre projecte i l’hospital. D’igual manera, arriba una infermera titulada Guatemalenca aquí a Girona, per tal de compartir coneixements i donar a conèixer la realitat de moltes zones del Sud, empobrides sistemàticament per molts motius, entre ells, la minorització de les ètnies indigenes i les zones rurals de Guatemala.

Ens ho explica la practicant Neus Albesa, en aquesta entrevista que li vam quan va tornar de Guatemala 

, , ,

Dia Internacional de les persones migrades

Les companyes de Fundació Resilis ens escriuen per explicar-nos com va anar l’acte de celebració de Dia Internacional de les persones migrades, el passat 17 de desembre


“La societat catalana és, ha estat i serà una societat diversa, construïda des de l’aportació continuada de persones de diferents procedències, cultures, religions i creences, orientacions sexuals o capacitats funcionals”

 

El passat dia 17 de desembre se celebrava el Dia Internacional de les persones migrades en un acte organitzat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, al Palau de la Generalitat. La celebració  va girar entorn a posar en valor la riquesa de la diversitat i del repte que suposa la convivència en la diversitat.

Diverses persones migrades que treballen i viuen a Barcelona van participar d’una taula rodona explicant a través de la seva experiència els reptes que tenim com a societat per millorar la integració i la representació en la vida pública.

Destacar el testimoni de la periodista catalana d’origen africà Betarice Duodu, actualment cara visible d’espais informatius a TV3, va explicar la manca de referents dels catalans amb diversos orígens en la vida pública, destacant la infrarepresenetació de les dones negres en aquest i altres àmbits.

 

Un manifest on ens adherim i vindiquem punt per punt

 

Les entitats que formen part de la permanent de la Taula de Ciutadania i Immigració de la Generalitat de Catalunya van llegir un manifest, compartit per Fundació Resilis i la resta d’entitats de la xarxa Plataforma Educativa que va reivindicar que la societat catalana és, ha estat i serà una societat diversa, construïda des de l’aportació continuada de persones de diferents procedències, cultures, religions i creences, orientacions sexuals o capacitats funcionals. De la mateixa manera, el manifest reivindica que:

La diversitat cultural, la diversitat vinculada a la procedència de les persones, no pot anar vinculada amb la desigualtat social i econòmica.

Que totes les persones, sigui quin sigui el seu bagatge migratori personal o familiar , han de tenir els mateixos drets i tenir dret a les mateixes oportunitats educatives, laborals, d’accés a habitatge, a la cultura, a l’esport, o al lleure.

Que la diversitat que vivim en els carrers dels nostres barris, pobles i ciutats, en les aules i en els mercats, han d’estar també presents en els espais públics, especialment aquells que tenen una funció referencial com, per exemple, els mitjans de comunicació, els àmbits professionals i acadèmics, els agents econòmics i socials, les administracions públiques i les institucions polítiques.

Que la societat catalana vetlli pel respecte dels drets de totes les ciutadanes independentment del seu origen i denunciï la vulneració dels mateixos, evitant la discriminació i els atacs d’índoles racista, posant a disposició les eines per fer-hi front.

L’acte va estar amenitzat per unes interpretacions musicals a càrrec de Baishali Sakar i Adi Mahler.

 

Acte de celebració del Dia Internacional de les persones migrades

Acte de celebració del Dia Internacional de les persones migrades

, , , ,

Diem adéu al projecte Nahual 2019

Un any més, el projecte Nahual (encarnat enguany per la Sucely i la Katty) ha deixat emprempta al nostre territori. Se’n van havent fet sentir la seva expertesa i la seva veu, carregades de bons moments i d’aprenentatges. L’enriquiment ha estat mutu, val a dir! Des de Plataforma Educativa els desitgem un bon viatge de tornada i molta força per continuar treballant per fer d’aquest món un lloc més digne per a totes les dones i les seves famílies. 


Us deixem amb un petit recull del seu pas per Girona:

Programa Televisió de Girona MIRADES

Entrevista de Pau Lanao al Punt Avui

A la 14ena nit del voluntariat acompanyades de voluntàries

Activitat amb el grup de dones del Centre Cívic Ter

Taller amb joves al CREI La Ginesta (projecte educatiu de Fundació Resilis)

 

, , , , , , , ,

Quan arriba la recta final tenim ganes de dir gràcies!

Cap de setmana dedicat als projectes Nahual i Chajinel i als voluntaris i voluntàries que hi participen.

Ja ha arribat el Desembre, això vol dir que estem a la recta final de projectes com el Chajinel i el Nahual. Han estat uns mesos intensos de col·laboració i aprenentage i n’estem segurs que repetirem havent incorporat el millor d’aquestes experiències.

A les imatges podeu veure que ha estat un cap de setmana intens per les integrants dels nostres projectes de cooperació al desenvolupament i el nostre univers constel·lats de persones voluntàries que se sumen a donar suport a la nostra activitat i que fan que l’estança d’aquestes persones i grans professionals sigui encara més profitosa.

Gràcies, Pep, Neus, Javier, Jordi, Susana, Mouna, Christine, Lily… sou tan valuosos!

Gràcies també als finançadors i als col.laboradors que fan possible un aprenentatge mutu com aquest.

Gracias amigas! Gracias amigos!

Els i les participants del projecte Nahual i Chajinel, acompanyades de les persones voluntaries durant la Nit del voluntariat i el comiat que els van fer a Can Moragues

, ,

23N: Vine a celebrar amb nosaltres el Dia Internacional dels Drets dels Infants!

L’acte, una matinal organitzada juntament amb la Llibreria 22 i el suport de l’Ajuntament de Girona, començarà a les 11 del matí i s’allargarà fins les 13h a la plaça Jordi de Sant Jordi.  Comptarà amb la presència d’escriptors vinculats al municipi com són Maria Mercè Roca, Núria Esponellà o Miquel Fañanàs, encarregats de posar veu als drets dels Infants. Hi participaran  els Joves Plus del Galliner i el Trio Jove de violoncels de l’Escola Municipal de Música de Girona. La botiga La Carpa farà jugar als més petits i es presentaran llibres relacionats amb la infància, com el que explicarà Roger Casero, prologuista de “Emocions i sentiments en l’acolliment familiar”, editat per Fundació Plataforma Educativa.

, , , ,

Voluntariat i cooperació, cosins germans

El voluntariat és indispensable en el projecte d’Educació pel Desenvolupament Nahual i pel projecte de Sensibilització i Aprenentatge compartit, Chajinel. Què és, el voluntariat, sinó el parent més directe de la cooperació? ;P

Gràcies als més de 30 voluntaris/es que fan possible unes accions continuades durant gairebé tres mesos.

Cada cop som més les persones implicades, que es mouen per un món més just i la defensa dels drets humans per tothom i a tot arreu. A la imatge, una altra mostra:

La voluntària Belissa Mendez fent d’amfitriona a Barcelona de les participants Nahual i Chajinel 2019

, , ,

10 d’Octubre: Dia Mundial de la Salut Mental

Aquest dijous, dia 10 d’octubre, El Centre Residencial La Duna (Fundació Astres) celebra el Dia Mundial de la Salut Mental, en el qual buscarà, de nou, concentrar l’atenció i la participació  en la pròpia comunitat de Deltebre. Ens escriuen des de Deltebre:


Per Gemma Navarro, psicòloga de La Duna

“Les creences, les actituds i les reaccions socials incideixen en gran mesura a la vida de les persones amb malaltia mental”.  

Les creences, les actituds i les reaccions socials incideixen en gran mesura a la vida de les persones amb malaltia mental. Hem de ser conscients que darrera de cada malaltia mental, hi ha una persona que la posiciona com a eix central en la seva biografia, com la seva marca, la seva essència. En massa ocasions la societat utilitza etiquetes amb marca negativa per parlar de salut mental; el boig, la depressiva, el maníac, el psicòtic, etc. Etiquetatges que donen peu a l’exclusió, a la diferència i a la desigualtat social.

El nostre dia a dia és el de potenciar l’aprenentatge i expressió de nous comportaments per afavorir mecanismes d’autogovern i de resposta. Busquem noves oportunitats, noves formes de fer. Busquem desaprendre conductes per aprendre’n de noves. No es tracta d’obviar les dificultats, la discapacitat ni els factors de risc, sinó d’invertir energia durant tot un procés de descoberta i d’apropament global sobre la pròpia valua i el reconeixement de la seva persona dins una comunitat local. Pertànyer a un espai o grup social és vital.

En massa ocasions la societat utilitza etiquetes amb marca negativa per parlar de salut mental

La interacció directa en i amb la comunitat local és un dels eixos transversals del nostre projecte de centre. Des de La Duna considerem la nostra pròpia Comunitat la xarxa més valuosa i significativa. La comunitat ens ofereix la proximitat, fonamental per treballar des d’una atenció integral i integrada, per crear vincles socials i de confiança i per fomentar el sentiment de pertinença i context. És per això que ens esforcen en obrir-nos cap a ella i aprofitar tots els recursos que ens ofereix, tant a nivell institucional com a nivell de teixit associatiu.

Donar resposta a les persones usuàries que pateixen malaltia mental requereix de la comprensió i coresponsabilitat ciutadana

Donar resposta a les persones usuàries que pateixen malaltia mental requereix de la comprensió i coresponsabilitat ciutadana. Els ciutadans hem de portar a terme accions i establir compromisos per a l’execució; la xarxa ha de reconèixer la importància que pren la integració social en el desenvolupament del individu i és necessari incidir-hi per tal d’afavorir la inclusió, assegurar la participació en la presa de decisions que afecta a les seves vides i l’accés als seus drets fonamentals.

Aprofitant  els serveis i recursos de la nostra Comunitat consolidem la nostra presència participativa al Festival Deltebre Dansa (Festival de dansa internacional), participem de les festes del poble (Carnestoltes, Festa Major, Mercat i Fires, Cavalcada de Reis, etc.), som usuaris habituals de la Biblioteca Municipal i també participem activament amb escoles, associacions esportives, etc. El Grup de Teatre La Duna i l’Escola Riumar és un clar exemple també de com a través dels espectacles, hem aconseguit fer caure el mur d’estereotips i pors que aïllen i fan invisibles aquestes persones i demostrar que ningú pot ser prejutjar per la seva condició. 

Usuàries i usuaris de La Residència Duna en una anterior celebració del Dia Mundial de la Salut Mental

 

Voleu saber més sobre La Duna? Llegiu aquest article que els vam dedicar

, , , ,

Els veïns del mas del Bon Pastor

“Ara, quan passem per davant del Mas del Bon Pastor, sabrem que allà hi viuen uns nois amb il·lusió i ganes de tenir un futur millor per quan s’incorporin, com a adults, a la societat que els acull”

En ocasió de la Festa Major de Palau-Sacosta de Girona, des de l’Associació de veïns del barri han entrevistat a en Marc Cornellà, director del CRAE Abeona (projecte educatiu de Fundació Resilis). En aquesta conversa amb Silvia Valverde, en Marc explica que la masia del Bon Pastor acull actualment aquest centre residencial per a joves menors d’edat amb un equip d’educadors que fan possible el dia a dia del centre. Qui són els  veïns del mas del Bon Pastor?  No us perdeu aquesta entrevista que serveix per obrir el projecte educatiu a la comunitat en què ha de créixer.

 

Entrevista amb Marc Cornellà, director del CRAE Abeona


 

Educador social convençut, en Marc és nascut a Girona l’any 1979,  ha estat molts anys veí del barri,  on encara hi conserva forces amistats i on ha tornat recentment.

 


Si tenim present el complex Santa Clotilde- Bon Pastor, en tots aquests anys és fàcilment reconeixible. Per fora, vull dir. Però per dins ha canviat. Ja no hi acull una família, si més no una família convencional… Quin és l’ús actual d’aquesta casa?

Doncs la masia té una funció eminentment social de vital importància, sobretot pels joves que acull… És el que tècnicament es coneix com un CRAE. Som un CRAE nou de recent obertura però ubicat en un espai a on ja n’existia un. Quan la Congregació del Bon Pastor va decidir deixar de gestionar el CRAE Bon Pastor el juny del 2017, la Fundació Privada Resilis va assumir la gestió de les places del centre, subrogant a tot el personal. Entre octubre i novembre del mateix any, i seguint els criteris i recomanacions de la DGAIA, aquest servei es va dividir en dos serveis més petits ubicats al mateix municipi, abandonant les antigues instal·lacions fins a la nostra arribada.

 

I què volen dir aquestes sigles?

CRAE: Centre Residencial d’Acció Educativa. Els professionals que treballem dia a dia amb els joves que viuen en els centres, solem explicar l’acolliment residencial com una mesura de protecció pels infants i adolescents que, desafortunadament, no poden estar amb la seva família.

Aquest és el sentit que existeixin tant famílies d’acollida com centres com el que dirigeixo: són un  espai de vida per a ells, i vida és  convivència i acompanyament.

“Vida és tenir satisfetes d’una manera adequada les necessitats bàsiques. I no parlo només d’un sostre i un plat a taula”.

 

Els feu de família?

Mai podem suplir el paper d’una família. El CRAE treballa de manera complementària a aquesta, en el seu dia a dia, pensant sempre en el retorn al seu nucli familiar, sempre que sigui possible, és clar. Treballem per a millorar les mancances de la família sense cap intenció de substituir-la, ans el contrari, d’enfortir-la. Comptem amb la família perquè participi de l’educació que se li dóna des del CRAE, en la mesura que puguin participar.  No fem el paper d’una llar familiar; però sí que procurem que totes les coses bones que el vincle social pot aportar a un jove no els manquin.

“Des de la nostra feina com a educadors socials treballem perquè la protecció que se’ls ofereix avui pugui convertir-se, en un futur no gaire llunyà, en el seu desenvolupament com a persones adultes”.

 

I com se’ls protegeix?

Es protegeix cobrint les necessitats bàsiques i sobretot es protegeix educant. Totes aquestes coses essencials que normalment els vindrien enterament d’un entorn familiar i social, la xarxa que tenim i que ens ajuda a desenvolupar-nos, procurem cosir-les des del centre. Parlar amb vosaltres ara, explicar des d’aquesta entrevista qui som i què fem al barri que acull, alhora, el nostre centre és part també de la seva educació i dels nostres objectius.  I és que formar part d’una comunitat, respectar-la, conèixer-la, incloure-s’hi, és un part important de la seva formació com a persones que un dia deixaran el CRAE i oferiran el seu gra de sorra a la societat en què viuen, com fem tots, vaja.

Aquest és el sentit que existeixin tant famílies d’acollida com centres com el que dirigeixo: són un  espai de vida per a ells, i vida és  convivència i acompanyament.

 

I a quants joves hi ateneu?

El CRAE Abeona té l’encàrrec d’atendre i acollir a 17 joves de 12 a 18 anys sota la tutela de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Des que el CRAE Abeona es va obrir a finals de novembre del 2017, hi han viscut 17  joves, repartits en dues unitats vivencials. Ja des dels seus inicis es va estructurar com un servei especialitzat en l’atenció a joves adolescents. Les 17 places, es varen destinar a la franja de 15 a 18 anys.

 

Joves d’origen marroquí, oi?

Principalment, sí. Val a dir que una de les peculiaritats del servei és el fet que aquest s’ha especialitzat en l’atenció a joves migrats, principalment d’origen marroquí, com veus. La idea de promoure unitats convivencials més petites i més familiars, respon al fet de poder fer del CRAE un espai on els joves adquireixi un alt grau d’autonomia a la vegada que projecta una imatge de menys institució.  L’elecció del nom del CRAE ha acabat resultant premonitori.

 

Abeona?

Abeona és una deessa molt antiga de la mitologia romana encarregada de protegir a tot aquell que emprenia un viatge i també als nens quan se n’anaven per primera vegada sols de casa, sense l’aixopluc dels seus pares, Abeona s’assegurava de brindar-los seguretat.

Tots els joves que atenem han iniciat aquest viatge, lluny dels seus, arriscant molts cops la vida per aconseguir oportunitats de futur que als seus països se’ls hi nega, i es la nostra tasca acompanyar-los en aquest viatge.

 


 

Ara, quan passem per davant del Mas Bon Pastor, sabrem que allà hi viuen uns nois amb il·lusió i ganes de tenir un futur millor per quan s’incorporin, com a adults,  a la societat que els acull.

Moltes gràcies Marc per la teva col·laboració.

 

Silvia Valverde