, , , , ,

Raquel Sabater, directora de Fundació Utopia, explica el projecte Nahual

A les portes de la dotzena edició del projecte, hem servit aquesta entrevista a xarxanet per explicar a tothom la il·lusió que ens fa que torni a arribar setembre i amb ell una nova edició del projecte Nahual. Ens ho explica la Raquel Sabater, directora de Fundació Utopia


 

En què consisteix el projecte Nahual?

Nahual és una iniciativa d’educació per al desenvolupament i de sensibilització ciutadana que es tradueix, bàsicament, en què cada any (i ja en fa 12!) una jove facilitadora de la creativitat i la innovació arriba a Girona per realitzar un intercanvi socioeducatiu al territori. L’estada és de tres mesos, si ho comptem en temps.

Ella (perquè gairebé sempre es tracta de dones) prové de Guatemala, i forma part de tots aquells joves líders i lideresses que gràcies als projectes de cooperació internacional que s’han realitzat al seu país, han pogut formar-se, estudiar i convertir-se en agents de canvi i transformació a les seves comunitats.

I com és un jove Nahual?

Són persones amb una gran vinculació amb la seva terra i la seva cultura. Els seus coneixements ancestrals són el punt de partida de l’aprenentatge en comú que construïm entre ells i elles i els agents dels centres cívics del nostre territori, i els seus usuaris i usuàries. Tenen maneres d’abordar diferents, d’abordar realitats que potser no ens són tan llunyanes. D’aquesta manera, el projecte Nahual és un pont entre Catalunya i Guatemala, un pont que construïm plegats.

Cal dir que aquests joves convidats, han pogut estudiar tècniques de creativitat i innovació a l’Escola de Creativitat i Innovació que, des del 2003, es realitza a Guatemala. Primer es van formar més de 300 joves, nois i noies amb ganes i actitud, però en situació de precarietat econòmica i moltes vegades en situacions personals molt dures… Però les seves dificultats no van ser impediment per estudiar i compartir les seves capacitats i il·lusions.

Què és el que fan concretament aquí?

Aquests i aquestes joves valentes, en aquests moments, estan replicant el que van aprendre i formant col·lectius de persones en situació de pobresa extrema a les seves comunitats. Així són els Nahuals. Només cal venir a Girona del 15 de setembre a 15 de desembre i participar en qualsevol dels tallers i xerrades que es realitzen als equipaments municipals de la Ciutat.

Puc parlar-vos de l‘Álvaro (Nahual 2008 i pioner en aquest projecte), activista cultural i lluitador aferrissat contra el narcotràfic al seu país, i que actualment dirigeix un centre comunitari a la seva ciutat; de la Lily (Nahual 2009) que va cocrear durant la seva estada un espai de trobada per dones nou vingudes que encara funciona a les ribes del riu Ter.

Imagino que hi ha molts exemples com aquests…

Sí. La Jackie (Nahual 2010), bibliotecària innovadora que va deixar a Salt la seva empremta amb una iniciativa per infants que continua any rere any; la Brendy (Nahual 2011), mestra en àrea rural i que fa el possible perquè els infants atesos puguin esmorzar cada dia a la seva escola i encara es pregunta què es fa aquí amb tot el menjar que sobra a les nostres taules.

També la Marleny (Nahual 2012), que va ser ambaixadora indígena del seu país i ara dirigeix una ONG al seu poble natal centrada en les dones víctimes d’un sistema heteropatriarcal violent i abusiu; l’Anita, el Pedro, la Maricela… Cada jove Nahual porta tot un univers rere seu, com veus.

Concreta’ns els objectius del projecte.

Conscienciar la població de Girona i Salt de la importància de la lluita pels drets humans, que estan essent vulnerats en molts llocs del món; de la necessitat de no discriminar les ètnies minoritzades que habiten la nostra terra, i de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones allà on sigui i en tot moment.

El projecte l’impulsa la Fundació Utopia… Ens fas cinc cèntims sobre la vostra missió i el que feu?

El projecte Nahual formar part dels 10 projectes que la Fundació Utopia lidera. És una entitat encapçalada per un petit però potent equip tècnic, i que compta amb un grup de voluntaris i voluntàries (en aquest moment més de 30), i de persones i entitats vinculades als països on treballem. Fan possible una altra realitat, vinculada a la defensa dels drets humans, fent especial esment a les vulneracions de drets que pateixen les nenes i les dones, i a la lluita per assolir els objectius de l’agenda 2030.

El Nahual és només la punta visible de l’iceberg de la feina que l’entitat realitza, dia a dia i d’una manera coral amb les persones amb les quals col·laborem a diferents territoris, com són Guatemala, Marroc o Senegal. Per conèixer més sobre la Fundació només heu d’entrar a la seva pàgina web, i si el que us interessa és fer-vos voluntaris o voluntàries del projecte Nahual, podeu seguir-nos pel Facebook Nahuales en Girona. Per qualsevol consulta sobre els projectes podeu escriure a fundacionutopia@fundacionutopia.org i us respondrem amb molt de gust!

Quines altres entitats participen a Nahual i quina és la seva aportació?

Les altres entitats que participen al projecte Nahual són imprescindibles per al seu funcionament, perquè és un projecte coral i construït en base al treball que es realitza als nostres barris i ciutats, on incloem la iniciativa de sensibilització Nahual per arribar al màxim de ciutadania, de diferents col·lectius i edats, sempre amb la idea d’estendre la importància de l’educació pel desenvolupament.

Això no seria possible, sense la vinculació dels centres cívics de Girona, les entitats i ONG’s de Girona i comarques, i fins i tot d’altres entitats amb cobertura a tot Catalunya, com els Minyons Escoltes, que creuen en la justícia social i en la possibilitat de construir entre tots un món millor.

De quina manera fomenta el projecte la cooperació, l’educació per al desenvolupament i els drets humans?

El projecte fomenta la cooperació i la defensa dels drets humans mostrant de primera mà i donant a conèixer els beneficiaris directes de la cooperació internacional, aquells que dia rere dia veuen vulnerats els seus drets, especialment les dones indígenes d’escassos recursos econòmics, que viuen una triple discriminació: ser dona, ser indígena i alhora empobrida.

Si tens aquesta persona davant, si comparteixes els seus problemes, les seves il·lusions, i veus l’efecte positiu que ha tingut en la seva vida el pas per un projecte de cooperació, te n’adones de la importància que té el que es fa en el dia a dia de les entitats socials al territoris on treballen, colze a colze amb els protagonistes. Són aquestes persones les que marquen el camí dels projectes, les seves necessitats… És un esforç comú de tots per fer front a les vulneracions sistemàtiques dels drets humans que pateix una gran part de la població en països com Guatemala.

I quin paper juga en tot això la creativitat i la innovació?

Creiem fermament que la creativitat i la innovació, aplicada a l’entorn social i a la comunitat, és motor de desenvolupament. Tots, siguin quines siguin les nostres circumstàncies vitals o la formació que hem rebut, tenim uns talents innats i una creativitat interior que podem posar al servei dels demés.

D’aquesta premissa, va néixer al 2003 l’Escola de la Creativitat i la Innovació a Guatemala. D’ella van sorgir grans líders comunitaris (vora uns 300!) que actualment estan treballant a Guatemala i a tot Centre Amèrica en diferents camps, on posen la creativitat i els seus talents naturals al servei de la societat i de la feina que realitzen. L’Escola EFCI va ser un punt de partida per molts joves i actualment, 16 anys després, encara s’està estenent com una taca d’oli per les zones més rurals i empobrides de Guatemala.

A què es deu aquest èxit?

Perquè funciona. Perquè apoderar-te i creure en tu, i veure que pots col·laborar fent d’aquest món un lloc més amable i acollidor per tothom, fa que vulguis participar en projecte, fa que tinguis ganes i possis la passió necessària per fer front a les dificultats diàries creient en tu mateix i les teves possibilitats.

La cooperació dóna una empenta a aquestes iniciatives, alè i ales, que són tan necessàries per molta gent.

Amb la d’enguany ja van 12 edicions de Nahual. Quin balanç feu de tots aquests anys de funcionament?

Puc dir que ens sentim molt orgullosos d’aquesta iniciativa. Estem arrelats al territori, els professionals de l’acció social i la cooperació del nostre voltant creuen en la iniciativa i hi participen; els finançadors col·laboren per fer-la possible; els voluntari i voluntàries donen el millor d’ells i ells mateixes…

Ens agradaria fer-la més gran, arribar a més ciutats, a diferents municipis catalans que volguessin conèixer el projecte i participar-hi d’una manera activa i compromesa. La nostra entitat i les convidades Nahual que arriben, estem obertes a noves xerrades, visites i trobades. Només cal que ens contactin i arribarem a acords i col·laboracions.

Què significa participar en aquest projecte?

Val la pena donar un cop d’ull al que passa a l’altra banda del món, sense filtres. És important mirar als ulls dels que arriben i veure-t’hi reflectit. Participar a Nahual és trencar barreres i teixir ponts entre continents… I un cop fet això, comprovar que tots som un. Que entre éssers humans, sota la pell i la indumentària, siguin quines siguin les nostres opinions, creences o cultura, no hi ha diferències, tots som ben iguals i amb els mateixos drets.

 

Raquel Sabater, directora de Fundació Utopia

, , , ,

Els joves d’Oikia visiten la Universitat de Girona

Ens escriuen els mateixos joves del Centre d’Acollida Oikia de Girona (Fundació Resilis) per explicar-nos la seva visita a la Universitat de Girona


El dimarts 11 de juny els alumnes de l’aula del centre d’acollida Oikia vam poder fer una visitar el Campus de Montilivi de la Universitat de Girona.

Ens van acompanyar a fer la visita la Chiraf, una estudiant de química que ara està fent un màster i farà un doctorat, un professor de química de la universitat i un químic “youtuber” que fa experiments pel seu canal de difusió.

A banda de conèixer els diversos edificis de la universitat i el que s’estudia en cada un d’ells, el professor ens va parlar de la taula periòdica—que aquest any fa 150 anys!—i ens va posar exemples pràctics perquè entenguéssim com la podem aplicar en el nostre dia a dia.

La Chiraf ens va explicar com va arribar fins la universitat i ens va dir que a vegades les coses eren difícils però que si ens hi esforçàvem molt podríem aconseguir el que ens proposéssim. Ens va agradar molt que ens digués això!

Al final de tot el “youtuber” Aytam Soto ens va fer experiments químics amb nitrogen com els que fa en el seu canal. Les demostracions que ens va fer eren molt divertides i ens van sorprendre molt. Fins i tot ens van entrar ganes d’estudiar química!

 

, ,

Fundació Utopia repassa el 2018

L’entitat repassa la seva tasca durant el 2018

En el seu àmbit de cooperació internacional, l’entitat ha dut a terme projectes a Guatemala, Senegal i Marroc


Creativitat, innovació, educació, bicicletes per l’educació, cooperació, desenvolupament, emprenedoria… què tenen en comú totes aquestes paraules? Doncs que són les claus d’alguns del projectes que Fundació Utopia, treballant en l’àmbit de cooperació internacional, ha dut a terme a Guatemala, Marroc i al Senegal, així com a Catalunya en la seva línia de Educació pel desenvolupament  i Treball comunitari.

Val a dir que gràcies al finançament rebut per estructura interna i potenciació del teixit associatiu i per col·laborar en l’àmbit de la Sensibilització ciutadana vers la justícia social, han pogut planificar, coordinar i avaluar els projectes, fent equip amb les respectives contraparts i persones beneficiàries de les seves propostes.  Volem compartir amb vosaltres un breu repàs del que ha estat aquest 2018 per a la Fundació Utopia;  


A Guatemala hem continuat desenvolupant el projecte EFCI Dones Emprenedores Nahualà, que des l’any 2014 ha acompanyat a més de 200 dones indígenes i les seves comunitats. Les diferents edicions del projecte han permès realitzar tallers formatius vertebrats en la creativitat i la innovació com a eines de desenvolupament humà integral i sostenible. El projecte ha comptat amb una escola bressol pels fills i filles de les participants per facilitar que poguessin accedir a les formacions i lluitar per la igualtat de gènere des de les coses més bàsiques… amb qui es queden els infants quan la dona es forma? En un país on la conciliació està a anys llum de ser una realitat, projectes com aquest, fan possible la formació de qualitat per les dones-mares i altre càrregues familiars.

L’entitat, des de 2015, també posa els seus esforços al Senegal, concretament a la regió de Palmarin, amb el projecte Bicicletes per l’educació. Aquesta iniciativa ha treballat de manera conjunta amb l’Institut de Palmarin-Facao i amb la seva comunitat, oferint bicicletes per tal de facilitar l’accés a l’educació de joves del territori, que per accedir a l’escola han de desplaçar-se a peu entre 4 i 10 kms diaris, cosa que comporta, com us podeu imaginar, problemes relacionats amb el fracàs escolar o l’absentisme.

El projecte ha entregat més de 700 bicicletes a l’alumnat d’aquesta regió, que han reportat beneficis socials i acadèmics, com la reducció de l’absentisme escolar en un 80%, l’augment en dos punts de la mitjana de l’Institut, i l’èxit de l’alumnat de Palmarin a la prova de selectivitat, on han aprovat el 51% en front de la mitjana nacional (31%).
El projecte ha crescut vers nous territoris, com Fimela i Point-veló, i continua aportant el seu gra de sorra a l’educació de joves del país, especialment de les noies adolescents que veuen en l’ús de la bicicleta una sortida pràctica a les seves necessitats de mobilitat per seguir estudiant.

Aquest 2018, s’ha engegat la iniciativa “L’Altra Riba” al Marroc, amb un profitós intercanvi d’experiències amb educadors voluntaris i els seus homòlegs de l’orfenat amb qui es col·labora a la ciutat de Fez. Només es l’inici de noves formes de col·laboració entre països en matèria de formació entre professionals i intercanvi de bones practiques.

Cal esmentar, que la col·laboració que es rep de l’Agència Catalana de Cooperació, fa possible que puguem participar en la Coordinadora d’ONG´s de Girona i comarques i que puguem participar en les seus actes i companyes. Aquest 2019 seguim sent membres de la Junta, ostentem la representació al Consell Municipal d cooperació de l’Ajuntament i participem activament en totes les iniciatives que s’organitzen.  

La Fundació Utopia començarà un setembre ple de nous reptes i treball conjunt amb les contraparts del territori i totes les persones beneficiàries i que participen en les iniciatives, que són el motor i l’espurna de tot el que la Fundació defensa i lluita per aconseguir.

 

 

 

, ,

Inclusió en les entitats socials: Empoderament, acompanyament, implicació comunitària

Raquel Carrión, responsable d’Acció Social Cartitas Diocesana de Girona, ha estat la ponent encarregada de la tercera xerrada del cilcle organitzat per Fundació Plataforma Educativa en el marc del projecte europeu IIIS.

Ha centrat la seva intervenció en quatre idees claus per treballar per una inclusió efectiva des dels projectes socials:

-Empoderament partint de les capacitats i potencialitats de les persones que  acompanyem

-L’obertura dels projectes al territori més proper amb la implicació de la comunitat

-Enfocament de treball des d’una perspectiva d’acompanyament als drets socials

 

En breu parlarem amb ella amb més profunditat d’aquest tema!

, , , , ,

La facultat d’infermeria acull la presentació dels projectes oberts a estudiants en pràctiques

Recordeu la Neus Albesa? La vam entrevistar fa un parell de setmanes, en relació al projecte Infància en Risc: Prevenció de la malnutrició infantil a Guatemala perquè ella va fer-hi les pràctiques d’infermeria durant aquest any.

Acompanyada de la directora de la Fundació Utopia, Raquel Sabater, i de l’organització amb el poble Saharaui, ACAPS, van presentar aquest dimecres 27 a la facultat d’infermeria, els projectes que accepten estudiants de pràctiques durant el 2019.

La sala d’actes de la Facultat estava plena de joves estudiants d’infermeria i medicina!

Fer pràctiques a un projecte a l’estranger és una possibilitat que els estudiants de grau, sensibilitzats amb la cooperació internacional, poden trobar interessant. Les places, però, són poques. La Fundació Utopia i la Fundació Plataforma posa anualment entre 4 i 5 espais de pràctiques a la disposició dels estudiants d’infermeria, educació i treball social i fa el seu seguiment i tutorització.

, , , ,

Entrevista: Evelyn Zambrano, voluntariat en acció

Parlem amb l’Evelyn Zambrano, tècnica al departament de Finances de Plataforma Educativa però també voluntària a una de les entitats de la xarxa: Acciona’t. A l’Evelyn li queden pocs dies per acomiadar-se de la feina feta a Girona i de tots els companys i companyes, perquè en breu emprendrà una  nova etapa professional que va començar a Plataforma Educativa de la mà del programa Garantia juvenil i que continuarà a Malta ampliant les seves competències en anglès i el seu horitzó laboral. Desitjant-li tota la sort del món, no la volem deixar marxar sense que ens expliqui la seva contribució en el món del voluntariat a través d’Acciona’t, entre altres assumptes professionals i humans que us oferim a continuació.


“Sempre he tingut la curiositat per col·laborar en projectes socials, viure el que suposa formar part d’una causa on sentir-me implicada”

L’Evelyn Zambrano Ramirez va néixer a Guayaquil (Equador) el 1991. Abans de parlar d’ella s’atura en qui confessa són els seus dos grans pilars: La seva mare Marilyn i la seva germana gran, la Tatiana. Amb elles fa pinya i caliu, ja que la seva família per part de mare viu a Catalunya i la branca paterna viu a New Jersey.  Ens explica que va arribar a Espanya amb deu anys d’edat i en acabar l’ESO tenia clar que volia estudiar Administració (ho confirmem: l’Evelyn és una dona que té el somriure tan clar com les idees). Així que va començar amb un Cicle mitjà de Gestió Administrativa i després va fer una prova d’accés al grau superior pel Cicle superior d’Administració i Finances.

Acabats els estudis, tot va canviar… Ja canvia normalment per a la gent, la sortida de la bombolla dels llibres  i l’entrada al món laboral, tot un altre univers. Però a ella encara li va canviar més, la vida. Un dels seus dos pilars, la seva mare, va marxar a l’Equador, llavors. Des d’aleshores que comparteix pis amb una amiga. Però que ens ho expliqui ella:


 

I d’aquella etapa estudiantil fins arribar a ser companya nostra, a Plataforma, què ha passat?

Doncs ho podríem resumir com que estava “a la recerca d’experiència”

 

“Evelyn Zambrano a la recerca d’experiència”, tot un títol de pel·lícula d’aventures!

Doncs gairebé! Com que no tenia experiència en l’àrea d’Administració (requisit indispensable en totes les empreses) vaig estar quatre anys treballant en diverses botigues de roba, també vaig fer cambrera i donant classes de reforç a nois d’educació primària i secundària.

 

El fabulós món laboral, que ens ajuda a reinventar-nos contínuament…

I tant! Però s’ha de mirar pel costat positiu. Durant el transcurs d’aquest temps, també anava realitzant cursos/certificats de professionalitat amb l’objectiu de continuar mantenint els meus coneixements actualitzats esperant el dia que arribés la meva oportunitat.

I sempre arriba?

A mi, almenys sí! Buscant per internet vaig descobrir el programa de Garantia Juvenil i em vaig inscriure amb la il·lusió que em truquessin per realitzar pràctiques en una empresa relacionades amb els meus estudis.

I…

Que em van trucar diverses empreses, però la primera va ser Plataforma Educativa (en Lluís Casanovas, cap d’administració d’unitats productives) per a concertar una entrevista. El mateix dia en finalitzar l’entrevista em va dir que estava seleccionada.

 

Ets a dins. Des d’aleshores fins ara què has après? (o desaprès, que també va bé)

Des d’aquell moment, el moment en què poses els peus per primera vegada en un lloc nou fins avui, ha estat un llarg recorregut dins de l’entitat. Que és una i en són moltes, això té de bo. He après moltíssim i continuo aprenent gràcies a l’ajuda, confiança i paciència dels meus companys. Ha sigut un plaer i una sort treballar amb aquest gran equip. I sempre estaré agraïda per aquesta primera oportunitat.

Ha sigut un plaer i una sort treballar amb aquest gran equip. I sempre estaré agraïda per aquesta primera oportunitat.

 

I quines són les teves funcions, exactament?

En aquests anys, he realitzat diverses funcions, com el control documental de les oficines de Fundació Gentis, contractes de lloguer de les oficines, Equips informàtics i de formadors externs, validacions de factures i la seva comptabilització. També el seguiment del pressupost d’inversió assignat a cada oficina de Fundació Gentis, i la creació i gestió d’una petita base de dades que recull tota la informació de les oficines i dels programes atorgats a Fundació Gentis.

 

No és pas poca cosa! Una base de dades… Per on es comença?

Pel començament! (riu)  La Base de dades inicialment es deia GLOBAL G i actualment gràcies a l’ajuda, confiança i col·laboració del tots els companys, s’ha transformat en GPS on s’han anat incorporant altres entitats del grup, amb l’objectiu de treballar amb un mateix programa.

 

Però uns altres companys, diferents dels que tens al departament de finances, ens expliquen que tens una altra faceta. La de treballar com a voluntària i pels voluntaris d’una entitat  que també forma part de Plataforma Educativa, Acciona’t, dedicada a aquest tema. Quina és la teva tasca aquí?

Col·laboro amb el disseny de la plataforma de la base de dades de tots els voluntaris i col·laboradors de Acciona’t, amb l’objectiu de donar una bona atenció i agilitzar les gestions que ha de fer el voluntari/col·laborador des del moment que es dona d’alta. I a la vegada, que permeti augmentar l’eficàcia, rapidesa  i agilitat tant per l’equip de treball com per als col·laboradors.

La meva aportació a més de la creació de la base de dades “Gestor de voluntaris”,  és fer acompanyament amb l’equip per la socialització del coneixement de l’us d’una eina que permeti maximitzar el temps i els esforços del equip, amb l’ objectiu de millorar la productivitat.

També participo dins el Projecte Nahual, el coneixes? És tan interessant i necessari! Aquí deixo el barret de voluntària comptable, diguem, i faig més de referent del territori per persones que venen com becàries durant 3 mesos a la ciutat de Girona: compartim activitats i aprenem de la seva experiència i cultura.

És enriquidor ser voluntària del Nahual (us ho recomano per futures edicions!) perquè es poden compartir les curiositats que ofereix el descobriment de una nova cultura.

Com els vas conèixer?

Després de veure diverses noticies relacionades amb el projecte Nahual, se’m va encendre la guspireta de participar com a voluntària. Vaig demanar informació i, en la mesura de conèixer més detalls i vincular les meves habilitats i les ofertes que té Acciona’t,  vaig trobar el meu espai dins aquest projecte.

Som un equip  que de moment esta format per dones, cadascuna aporta una part important pel desenvolupament de la nostra tasca. Elles aporten informació de l’ús de  l’eina i jo aprofito per fer les millores necessàries per adaptar la base de dades a les seves necessitats. Això fa que les millores siguin contínues.

Se’m va encendre la guspireta de participar com a voluntària. Vaig demanar informació i, en la mesura de conèixer més detalls i vincular les meves habilitats i les ofertes que té Acciona’t,  vaig trobar el meu espai dins aquest projecte.

 

Què et mou a dedicar hores del teu temps lliure al voluntariat? 

El voluntariat és una experiència molt personal i precisament el que em va moure a participar va ser experimentar una vivència diferent del que faig habitualment, que m’aportés més a nivell personal.  Sempre he tingut la curiositat per col·laborar en projectes socials, i viure el que suposa forma part d’una causa des de la que sentir-me implicada.

 

Quines han estat les últimes activitats d’Acciona’t?

Una de les últimes activitats que van fer és la participació en la Nit del Voluntariat de Girona, per mi va ser la primera vegada i va ser una experiència única.

També va ser gratificant conèixer més persones amb aquest desig de col·laborar i participar en diferents projectes i accions socials, molts d’elles desconegudes però amb el seu estil propi.

 

Què els diries al altres treballadors de les diferents entitats i departaments de Plataforma Educativa que tinguin curiositat per l’activitat d’Acciona’t? Val la pena enrolar-se a la comunitat del voluntariat?

Doncs els diria que ser voluntari Acciona’t és donar una mica del teu temps a una realitat que moltes vegades no coneixem fins que no la tenim a tocar.

Els voluntaris que alhora som treballadors de les entitats a vegades estem a departaments com Recerca o Administració, i essent voluntaris dels projectes socials ens adonem d’on van dirigits els nostres esforços i per a qui treballem en el nostre dia a dia. És molt enriquidor i animem a tots i totes a formar part dels projectes de cooperació que s’hi desenvolupen, de l’acció social que defensem i de la tasca que es fa cada dia per un món més just.

 

I el farem, un món més just?

No ho sé, però segur que no el farem si ens quedem de braços creuats. Per ser voluntari Acciona’t només has de posar el teu talent, els teus dons, al servei dels altres. Acciona’t té unes dinamitzadores molt alegres (coneixeu la Raquel? Coneixeu la Lily? Per favor: no us les podeu perdre!)  i hem pogut gaudir d’una trobada de voluntaris de tot Girona i d’altres activitats comunes que ens uneixen molt com a equip. És una experiència que recomano!

, , ,

Xerrada i exposició Fundació Infància i Família

La Fundació Infància i Famíliaresponsable de la difusió, la valoració i el seguiment dels acolliments familiars a les comarques gironines, ensompromís, implicació i generador de canvis.

Us animem a conèixer aquest projecte visitant l’exposició i assistint a la xerrada informativa que portaran a terme les professionals de l’equip el dia 14 de febrer a les 14:00h, a la Biblioteca del Campus Montilivi.

, , , , , ,

Entrevista a l’Anna Navio, practicant a Montevideo

“Esperava aquesta realitat però no és el mateix viure-la  que saber què hi ha”

 

Hem parlat amb l’Anna Navio, practicant a través de Fundació Utopia a Montevideo, l’Uruguai. L’Anna és de Ripoll, té 21 anys i està cursant l’últim any del grau de Treball Social a la Universitat de Girona. També és monitora de lleure i vetlladora escolar.

“Sempre he treballat amb infants i adolescents, de fet és la meva passió” –ens explica.” Tot i així, sempre he tingut inquietud pel que fa a la societat i, sobretot, per les persones més vulnerables”.

És per això que va decidir fer aquesta carrera i sempre que està a les seves mans fa aportacions socials (aquells petits grans de sorra que fan grans les platges) per lluitar per la millora de la societat.

 


Les companyes de Fundació Utopia ens parlen, orgulloses, de les practicants que fan una tasca tan valuosa lluny de casa. Una d’aquestes estudiants ets tu. Explica’ns en què consisteix el projecte que estàs duent a terme.

Actualment estic realitzant les meves pràctiques a Montevideo, a l’Uruguay, més concretament a una associació dedicada a infants i adolescents amb risc social, anomenada La Barca, que és la contrapart de Fundació Utopia al territori. Abans que res, vull dir que em sento afortunada d’estar treballant amb els dos àmbits dels quals tinc vocació: l’àmbit social i els infants i adolescents.

En aquesta associació estic treballant amb dos projectes: D’una banda, el d’intervenció amb famílies i per l’altra el del procés d’autonomia amb joves. El primer es tracta d’un acompanyament i vinculació familiar de forma econòmica, social i emocional i el segon, treballa amb adolescents i amb el seu procés d’autonomia i això suposa un acompanyament a través de la gestió que fan de l’econòmica, les seves relacions socials, la seva educació i enfocament laboral i emocional.

És un acompanyament transversal, vaja. I quant de temps hi estaràs?

Estaré treballant amb aquesta associació (La Barca) durant tres mesos, que és el període de les pràctiques corresponents als meus estudis.

Des de la teva arribada, t’has incorporat a un equip de treball, a un engranatge que ja funcionava…

Sí. L’engranatge és l’equip de l’associació La Barca, és a dir, els meus companys/es de feina han estat educadors i treballadors socials i també hi havia una psicòloga i una professora que tenen rols més específics.

Cada un dels usuaris té assignat un educador/a o treballador/a social referent. Jo m’he afegit a dos casos de cadascun dels projectes i acompanyo al referent de cada un dels usuaris en totes les intervencions i accions.

I com són els perfils de les persones que s’atenen des de l’associació?

El tipus d’usuari que atenc són persones en risc: infants i adolescents que han estat vivint un període de la seva vida en “hogares” i en aquest moment en surten i són derivats a la l’associació. Per tant, en el cas del projecte de família, per exemple, és molt important treballar la vinculació familiar, ja que pot ser que l’infant es retrobi amb la família d’origen o bé que sigui una “família amiga”. En el cas dels adolescents és un treball molt decisiu també ja que han d’aprendre a autogestionar la seva vida: els acompanyem en el camí de fer-se grans.

“En el cas dels adolescents és un treball molt decisiu també ja que han d’aprendre a autogestionar la seva vida: els acompanyem en el camí de fer-se grans”.

Com veus l’estat del jovent a l’Uruguai?

Complicat. Molt complicat… És un context amb violència i molta pobresa, gens bons acompanyants ni pel jovent ni per ningú. Molts dels joves treballen amb xarxes de tracta de persones o amb màfies de drogues, per poder sobreviure. Sincerament, sí que esperava aquesta realitat però no és el mateix viure-la d’aprop que saber el què hi ha. És molt dur veure la vida dels joves que estant en risc d’aquí, la majoria pateixen violència de tot tipus, física, psicológica, sexual…I és una tasca complexa la que s’ha de fer per a que puguin tenir una vida autònoma, sana i feliç.

Ells hi tenen molt a dir, però l’entorn és advers… Potser no ens en fem prou a l’idea…

Exactament. Abans de venir vaig parlar amb les noies que van fer la pràctica l’any passat i per això ja sabia del cert la realitat a la que anava, però com ja he dit, quan ho vius en persona és brutal. Penso que em serà del tot útil, com a estudiant i com a persona, ja que toco temes molt diversos en cada cas i professionalment m’estic omplint de coneixements que em serviràn en el futur.

I parlant de futur…què els diries als practicants que l’any vinent viuran una experiència semblant a la teva?

Als practicants del futur els hi diria que els recomano fer-ho si tenen vocació i passió ja que és una experiència impressionant i molt gratificant. També que és una feina molt dura emocionalment però aprèns i fas un creixement personal i professional gegant. Gegant.

“És una tasca complexa la que s’ha de fer per a que puguin tenir una vida autònoma, sana i feliç”

M’agradaria afegir que treballar amb persones és una feina extraordinaria però treballar amb persones d’aquesta realitat ho és encara més. És com una barreja d’emocions diverses; entusiasme, felicitat, tristesa i impotència que et fa obrir el cor. Des del meu punt de vista, estic molt contenta d’haver pogut fer una aportació, per petita que sigui, a la vida d’aquests infants i adolescents, perquè és tan cert com dur saber que per ells tot acompanyament i ajuda els pot canviar la vida.

Per a mi, està ha estat una gran experiència i la tornaria a fer-ho si en tingués oportunitat, perquè aquí valores més la feina que fas i, per impotent que sigui saber que no pots fer res eminentment decisiu per canviar aquesta la vida de tots i totes, jo sé que estic fent tot el possible per canviar petites coses d’algunes persones que he conegut aquí. A l’Uruguai he après que no podem fer-ho tot ni ajudar a tothom, però sí que podem donar-ho tot de nosaltres en la mesura que ens sigui possible.

 

 

, , ,

Tirant pel dret per a una condició humana més justa

Les companyes de Fundació Utopia BsF ens expliquen com va anar el concert solidari del passat dia 15 de desembre a la Mirona, organitzat per celebrar el 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans


El passat 15 de desembre  la sala  LaMirona de Salt va acollir el concert solidari que celebrava el 70 aniversari de la Declaració de DD.HH.

Unes 370 persones  vna gaudir de dos concerts dels grups: “Germà Negre” i “Orquestra Maribel”. A més, a la mitja part de l’esdeveniment es va procedir a fer un sorteig de 4 lots, cortesia de diverses entitats del tercer sector, establiments, restauració, etc. on es sortejaven sopars, paneres, tallers, materials de papereria, llibrets, entre altres coses.

Des de la Fundació Utopia-BSF, volem agrair a la Sala la Mirona els serveis prestats, als grups que hi participaren i, en especial, a l’equip tècnic de la Coordinadora d’ONG’s Solidàries i de l’Alt Maresme per fer-ho possible, sense el seu esforç, temps i dedicació no haguera estat possible tant d’èxit. Així mateix, volem fer una menció especial a totes les entitats que van participar en la comissió d’organització i logística.

Enguany, podem afirmar que els drets humans han arribat a un públic molt diferent, ja que als concerts hi van anar persones grans, adults, nens, etc. Entre les persones que hi assistirem hem de remarcar la presència del Regidor de Cooperació de l’Ajuntament de Girona, Cristobal Sànchez.

Així mateix, volem agrair el suport i la col·laboració de Dipsalut, l’Agència Catalana de Cooperació i l’Ajuntament de Girona.