, , ,

Debatre i posar en comú reflexions al voltant de l’autonomia de les persones a qui atenem

“Cal dimensionar els suports adaptant-nos a les seves necessitats i desitjos”

Les companyes de Fundació Astres ens envien aquest contingut per explicar-nos com va anar la xerrada “Servei a l’autonomia a la llar” organitzat per la Fundació MAP. Qüestions sobre la tercera edat i l’autonomia, els requisits per accedir als serveis de suport i la llibertat d’escollir de les persones ateses als serveis de suport a l’autonomia, van ser alguns dels eixos de la jornada de debat.


El passat 27 de novembre, 5  professionals de Fundació Astres i una usuària del Servei d’Autonomia a la Pròpia Llar gestionat per Fundació Astres, vam assistir a  la jornada de debat sobre el SERVEI D’AUTONOMIA A LA LLAR (SALL),  organitzat per Fundació MAP en l’espai del Casal Cívic Ripoll la Devesa del Pla.

Els  professionals d’entitats que portem a terme aquest tipus de servei i persones usuàries en primera persona vam poder debatre i posar en comú reflexions en torn a 5 temàtiques:

  1. I a partir dels 65 anys, què? Segons normativa vigent les persones a partir dels 65 anys no poden accedir a cap servei de discapacitat, ja sigui residencial o diürn. Ens trobem amb el dilema que les persones han de decidir abans dels 65 anys on viuran els propers anys: si a la residència geriàtrica o entrar precipitadament a la llar residència.
  2. Flexibilitat normativa versus flexibilitat del servei. L’ordre es publica un cop l’any i en aquest període és quan es poden presentar les noves sol·licituds del servei de suport a l’autonomia a la pròpia llar. Per tant, hi ha persones que, tot i tenir-ne necessitat, no poden accedir al servei abans que s’obri la convocatòria i s’aprovi. El servei de suport és un servei molt individualitzat i adaptat a les diferents necessitats de la persona; però hi ha tota una sèrie de requisits per accedir-hi, que poden dificultar aquesta flexibilitat.
  3. Jo o la família, qui decideix? La persona, independentment de si té modificada o no la seva capacitat legal, té dret a decidir, escollir, opinar? Actualment tenim molt clar com a entitat que s’ha de donar veu a les persones ateses, però quina opció és la que preval? La de la persona? La de la família? La del professional?
  4. Servei a mida? Segons el projectes de vida de cada persona. El suport s’hauria d’anar adaptant en funció de les seves preferències, horaris, etapa vital…S’acorda amb la persona qui serà el seu referent? Quants i quins dies rebrà suport? Quines tasques realitzaran durant el suport? Disponibilitat immediata? Atenció 24 hores? Flexibilitat sí però hi ha unes obligacions que cal complir.
  5. Llogater de ple dret? Tot i viure al seu domicili, no vol dir que visquin de manera independent i es pot continuar estant institucionalitzat si les normes de convivència són molt rígides. Hi ha diferència entre un habitatge propietat de l’entitat i un habitatge propietat de la persona en quant a presa de decisions?

Les conclusions van girar entorn a la importància de que sigui la pròpia persona que decideixi on, com i amb qui viure com a ciutadans de ple dret així com la importància de  dimensionar els suports adaptant-nos a les seves necessitats i desitjos. També sobre la importància de facilitar i agilitzar per part de l’administració pública l’accés al Suport a l’Autonomia, flexibilitzant els requisits de convivència, entre altres.