,

El paper de les famílies col·laboradores

La companya Sílvia Sidera, educadora social a Fundació Infància i Familia, escriu al Punt avui en el marc de la setmana de l’acolliment familiar

Es parla poc, o es desconeixen força encara, les famílies col·laboradores quan parlem d’acolliment familiar. Després de treballar un grapat d’anys en un CRAE, he pogut veure i viure que hi ha infants i joves que necessiten complementar el seu procés educatiu amb un model de relació afectiva diferent al que els ofereix el CRAE degut a lapròpia infraestructura del centre, i que no tenen cap oportunitat de conviure en ambients familiars perquè provenen de situacions socials amb moltes carències i, en la majoria de casos, no tenen uns referents adults, tret dels educadors, mestres o monitors. I aquest model complementari pot ser el d’una família col·laboradora.

Això és possible gràcies al Programa de Famílies Col·laboradores, adreçat a infants a partir de 9 anys, que ofereix la seva integració en famílies durant períodes de caps de setmana i vacances. Aquestes famílies comparteixen el seu temps lliure i un entorn familiar, ajudant-los en el seu procés de formació integral, compartint experiències, i essent un suport emocional i afectiu. Amb tots aquests anys com educadora de CRAE, i ara com a tècnica d’acolliments familiars, puc donar fe que aquest és un projecte bonic i necessari, i que hi ha molts infants i joves a qui les famílies col·laboradores també els poden canviar la vida.