,

El recurs de Primera Oportunitat al congrés INCLUSIÓ.CAT

“Estem molt satisfets d’haver pogut aprofitar l’oportunitat de contribuir a la construcció del coneixement científic en l’àmbit de l’acció social. Continuarem treballant-hi amb molta empenta per a que les persones amb limitacions funcionals puguin rebre les atencions necessàries a casa seva o des d’institucions vinculades a la comunitat”. Amb aquestes paraules, la Patrícia Perez, l’Efren Cofiné i la Tere Gomez clouen aquest text que aquí us deixem per explicar-nos la seva experiència al Congrés INCLUSIÓ.CAT. Els companys de Fundació Gentis es van centrar en explicar el recurs de Primera Oportunitat, una porta d’entrada a la xarxa comunitària per als joves que migren sols.


Els passats 3 i 4 de juliol va tenir lloc la segona edició del Congrés de l’Acció Social inclusió.cat organitzat per la Universitat de Vic i el Departament d’Afers Socials, Treball i Famílies, abordant en profunditat la promoció de l’autonomia personal i l’atenció des de la proximitat, elements indispensables d’un sistema que amplïi la seva cobertura i intervingui abans en l’entorn més proper de les persones.

En aquest espai de difusió i gestió de coneixement de i des de la intervenció social el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, Chakir El Homrani, va presentar les bases del pla estratègic de Serveis Socials: es planteja un model que prioritza les intervencions apoderadores i de base comunitària, emfatitzant les fortaleses individuals i col·lectives i els suports relacionals, com a elements clau del benestar social prestant molta atenció a la prevenció i anticipació.

Els eixos temàtics de treball que es van anant desenvolupant entre conferències i taules de treball paral·leles, van ser els següents:

  • Preparar el sistema de Serveis Socials per a l’envelliment de la població.
  • La Gestió de la innovació en els Serveis Socials.
  • Models europeus de promoció de l’autonomia personal: cas danès i cas holandès.
  • Cap a nous models organitzatius centrats en les persones.
  • Atenció primària social i sanitària: cap a l’atenció integrada.
  • Prevenció i atenció integrada en l’entorn domiciliari i comunitari.
  • Models organitzatius i plataformes de serveis.
  • Solucions tecnològiques.

En el marc de l’eix “Models organitzatius i plataformes de serveis” vam poder presentar pòster científic per socialitzar amb evidències una experiència comunitària i inclusiva:  El recurs de Primera Oportunitat, una porta d’entrada a la xarxa comunitària per als joves que migren sols.

Reptes

Tant l’educació com a dret, com els plantejaments de l’educació per a tothom, constitueixen pilars per reflexionar sobre la construcció de societats justes, cohesionades i solidàries. L’arribada de joves que migren sols a Catalunya posa sobre la taula la necessitat d’una intervenció socioeducativa diferent per donar una resposta adequada a aquests joves que estan vivint situacions de vulnerabilitat i desprotecció.

La realitat on s’emmarca l’experiència que presentem és complexa.

En primer lloc pel col·lectiu destinatari, joves amb experiències de vida que els duen a emigrar prematurament sense acompanyament per trobar una solució a la seva situació personal i familiar al seu país d’origen. Gairebé el 80% d’aquests joves arriben al nostre territori sense educació secundària i sense conèixer l’idioma, fet que comporta dificultats de comunicació i relació evidents, i que a més són imprescindibles per seguir amb el seu procés de plena inclusió.

En segon lloc, pel marc legal vigent que els situa en un estat de privació de drets i d’extrema vulnerabilitat. Fins que els joves no estan tutelats i/o amb una orientació clara de mesura i recurs no s’inicia el procés administratiu per regularitzar la seva estada. Amb una situació administrativa irregular difícilment poden accedir a accions formatives d’ensenyament reglat o ocupacional.

El recurs de Primera Oportunitat, té com a repte donar una resposta urgent i singular a aquesta problemàtica a través de l’acompanyament i de processos de transició dels joves que migren sols, compartint en les actuacions una perspectiva inclusiva de base comunitària.

Intervenció

La intervenció s’ha construït entorn a dos grups de 30 joves entre 16 i 18 anys, un a Girona i un a Amposta, a partir del curs 2018-2019. Tot i la singularitat territorial i qüestions d’accés i derivació de les persones participants, pivota sobre una base metodològica comuna. Es tracta d’un servei d’acompanyament i formació instrumental i prelaboral de transició per a joves que migren sols. S’inspira en els fonaments teòrics i metodològics de les aules d’acollida del Pla per a la Llengua i la Cohesió en els territoris, les Escoles de Segona Oportunitat i el model de competències professionals elaborat des de l’ISFOL.

Al recurs tenen l’oportunitat i l’espai per millorar les seves competències bàsiques i transversals crítiques per accedir a la xarxa de recursos socioeducatius comunitaris necessaris per donar resposta a les seves diverses situacions. Els participants necessiten itineraris d’orientació i formació propis que facilitin, el més ràpid possible, el seu projecte d’autonomia i emancipació.

La inclusió es veu com el procés per identificar i respondre a la diversitat de les necessitats dels  joves a través de la major participació en l’aprenentatge, les cultures i les comunitats, i reduint l’exclusió en la formació.

S’incorporen canvis i modificacions en continguts, aproximacions, estructures i estratègies existents amb una visió comuna que inclou a tots els joves des d’una intervenció comunitària de tres fases: acollida, itinerari de Projecte Vital i el suport entorn educatiu i laboral

Resultats

Aquesta primera experiència s’ha centrat en millorar les possibilitats de comunicació dels joves, en què coneguin el context laboral del territori i en realitzar una aproximació tecnicoprofessional a diferents ocupacions.

S’ha aconseguit que els participants aprenguin els aspectes clau de l’idioma en un període d’entre un i quatre mesos, durada mitja de la intervenció, millorant la seva comprensió oral i escrita, i treballant alhora cadascuna de les competències instrumentals bàsiques que els permetran una adaptació plena.

El 60% del joves que han passat pel recurs han realitzat el seu pla de treball socioeducatiu plantejat i així han pogut accedir a altres recursos formatius, educatius i/o laborals per continuar creixent competencialment.

S’ha obtingut indicadors que mostren interessos dels joves per la pràctica esportiva i per projectes de voluntariat social i comunitari.

Actualment la meitat del grup de joves estan realitzant el seu itinerari.

Conclusions

  • L’experiència ha provocat un impacte comunitari en l’organització dels Serveis Socials i les altres organitzacions del territori, fent aflorar un circuït d’accés pels joves al recurs de Primera Oportunitat compartint guies de pràctica i protocols d’atenció.
  • Es posen en valor els recursos del territori, aprofitant-los per facilitar l’acompanyament i incorporació del jove a la seva comunitat de referència.
  •  S’ha evidenciat que en l’àmbit local és més fàcil generar recursos específics per la població que ho requereixi. Per a què la inclusió arribi s’ha de negociar en el context concret d’actuació.
  • El jove no podrà aprendre a relacionar-se socialment si no és en formats on se l’accepti i pugui desenvolupar aquestes relacions, tampoc podrà incrementar l’autonomia simplement entrenant-la individualment, perquè la major part dels problemes es resolen en l’àmbit social. S’evidencia la necessitat de participació a la comunitat.

Estem molt satisfets d’haver pogut aprofitar l’oportunitat de contribuir a la construcció del coneixement científic en l’àmbit de l’acció social. Continuarem treballant-hi amb molta empenta per a que les persones amb limitacions funcionals puguin rebre les atencions necessàries a casa seva o des d’institucions vinculades a la comunitat.

Efren, Tere i Patrícia

Fundació Gentis