Plataforma Educativa
Treballa amb nosaltres
Publicacions

Joves immigrants marroquins no acompanyats

Presentació del llibre Joves immigrants marroquins no acompanyats

A mitjans de la dècada dels 90 s’inicia a Catalunya un fenomen que afectà de ple el sistema de protecció català a la infància i a l’adolescència: els anomenats MEINA o MENA. Aquest fenomen que s’anomenà així perquè consistia en l’arribada d’adolescents procedents dels països del Magrib, que havien abandonat les seves famílies, el seu país i que es trobaven totalment sols al territori català, va començar de forma paulatina però va anar evolucionant cap a xifres realment signifi catives, de manera que es va fer necessari replantejar molts dels recursos existents fins el moment en la xarxa de protecció, per adaptar-los a les noves necessitats que requeria aquest fenomen.

Tenint com a principal eix vertebrador la Convenció dels Drets dels Infants de 1989 que estableix com a principi fonamental, entre d’altres, la necessitat de donar protecció i assistència especial a tot infant a causa de la seva vulnerabilitat, així com el marc legislatiu vigent, es va anar articulant una xarxa de recursos i de protocols d’actuació que permetés fer front a aquesta arribada, a vegades massiva de joves, especialment nois, que el seu objectiu era cercar una millora en les seves condicions de vida i en les de les seves famílies. Així mateix, i en aquests darrers deu anys, fruit de l’experiència de tots els professionals que conformen l’àmbit de la protecció a la infància i a l’evolució del mateix fenomen, s’ha anat evolucionant cap a un model d’atenció que cerca el desenvolupament integral d’aquests nois però també, comptant amb la seva voluntarietat, la potenciació de la seva autonomia i la seva plena integració a la nostra societat i al nostre país.

En el present estudi, es fa una acurada avaluació del fenomen dels MENA, no sols en la seva descripció, sinó anant molt més enllà, i avaluant aquest fenomen migratori a partir de l’anàlisi de la pròpia vivència del noi, i de com les expectatives inicials que el motivaren a deixar la seva família i el seu país, es poden veure modifi cades per les complicades circumstàncies que els toca viure quan arriben a un país estranger, en aquest cas, Catalunya. Crec que l’estudi des de la perspectiva dels nois és un punt innovador que permet realment conèixer què els motiva a emprendre el viatge, entendre els sentiments, les seves pors i angoixes, … el replantejament del seu projecte de vida d’acord amb la realitat amb què es troben. Tot això ens ha de permetre reajustar els recursos amb que són atesos per crear noves línies d’actuació, tan al nostre país com el seu d’origen, que ofereixin als nois que realment tenen la voluntat de deixar-se ajudar, el que més s’adapti a les seves expectatives, partint de la realitat actual, social i econòmica, que no es pot obviar quan parlem de recursos de protecció.

També, i molt important, aquest treball representa un reconeixement a la tasca professional i a la feina feta que desenvolupen molts educadors anònims de centres d’acollida, centres residencials i recursos per a joves, en descriure com els nois entrevistats, valoren a posteriori positivament, tot l’acompanyament que se’ls va fer mentre varen estar atesos. Valguin també, aquestes ratlles per fer especial esment a la bona feina de tots ells i elles, la intervenció educativa dels quals, en els inicis del fenomen va representar una important innovació, en funció de la realitat de la població canviant que s’estava atenent. La valoració positiva de la intervenció educativa és una de les satisfaccions més grans que podem tenir els professionals que treballem en l’àmbit de la protecció.

Em plau presentar aquest estudi com a resultat del treball d’un excel. lent professional, en Ricard Calvo, i d’una entitat, Fundació Plataforma Educativa, als qui tinc en gran estima, i dels que voldria destacar l’esperit d’iniciativa i innovació en l’àmbit de la protecció a la infància i l’adolescència, així com també l’esperit de col·laboració. Tot plegat fa que sempre els hagi sentit a prop, amb uns mateixos objectius i un mateix full de ruta per continuar avançant en l’àmbit de les polítiques d’infància per aconseguir el somni d’estar treballant pel present d’uns infants que conformaran la nostra societat de demà, lluny de problemàtiques socials.

Sílvia Casellas i Serra
Cap del Servei d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de Girona

PROMOCIÓ I EDICIÓ: Fundació Plataforma Educativa
EDICIÓ: Desembre de 2011
PORTADA: Fundació Plataforma Educativa
IMPRESSIÓ: Impressus S.L.
DIPÒSIT LEGAL: GI-281-2012