Plataforma Educativa
Treballa amb nosaltres
Novetats

Karima El Ouarti, una vida que ha conquerit la seva autonomia

Parlem amb la Karima El Ouarti per conèixer com ha estat la seva relació amb les diferents Entitats de Plataforma Educativa durant tots aquests anys que fa que hi treballa (ja en fa dotze, va entrar amb 18 anys i avui en compta 30). Li preguntem per la etapa anterior a treballar amb nosaltres. Ens explica que va arribar a Catalunya de ben petita i que va passar per diferents centres educatius de Girona i Salt, població on s’establiren finalment amb la seva familia. Això va ser fins els 16 anys, just abans de fer el salt al món laboral que se li obria de la mà de Fundació Astres.


Karima El Ouarti El Allali (Nador, Bougafer. Març del 1988) Mare d’un nen de dos anys, el petit Mohamed, la Karima és la baula del mig de 6 germans: l’Abdelkarim, l’Ibrahim, la Hanan, la Hayat i la Salma. Els primers nascuts al Marroc i les petites nascudes a Girona. Una família vinguda al nostre país per falta d’oportunitats, com tantes altres, establertes plenament a la nostra societat i part integral del que significa, avui dia, ser un català marroquí de Salt.

 

La Karima és un exemple d’aquesta integració o del que ens agradaria que fos una autèntica inclusió. És això i molt més, perquè ella, a diferència dels seus germans i germanes té un grau lleu de discapacitat. Tanmateix, aquesta realitat no li ha impedit progressar laboralment ni en autonomia personal i social, en part pel seu caràcter tenaç i obert.  I és que la Karima sempre té un somriure atent per a tothom. Sempre amatent a aprendre coses noves, segura del que sap, perquè cada cosa apresa és ben seva. Per això i per molts altres motius podem estar molt orgullosos que durant tants anys ella hagi estat la primera cara que veuen les persones que entren a la seu de Plataforma Educativa a Girona. La que hi ha darrere el taulell i telèfon de recepció. Perquè la Karima representa l’esforç reexit d’una vida que ha conquerit la seva autonomia.


 

Recordes els primers anys a Girona?

Jo vaig venir a Catalunya quan tenia 3 anys, amb els meus dos germans grans i el meu pare sense feina (ep! Que després en va trobar. Avui està jubilat, una altra etapa) Primer ens vam instal·lar a la Creueta, allà vaig anar a les Dominiques, de Vila Roja. Després vaig anar amb els germans a Montilivi i d’allà, com que ens vam instal·lar a Salt, ja vaig anar a la Farga fins a sisè. I de sisè em van portar a Font de l’Abella, que hi ha gent de tot tipus. De tot tipus de discapacitat, vull dir… Hi vaig estar fins els 16, que vaig anar a treballar al CO d’Astres, amb les espongetes.

Espongetes?

Era una feina que fèiem per l’empresa Hipra dels del Centre Ocupacional, els meus companys de taller i jo…

I t’agradava?

M’agradava treballar, els meus companys, sentir-me útil… però potser, per a mi,   era una feina una mica massa repetitiva…

I  com va començar aquest gir cap a tasques més administratives?

Doncs quan van confiar en mi per fer altres coses! Suposo que em van veure responsable i que ho podia fer bé. Em va costar, no et pensis! Primer em van posar a administració a Astres, a l’altell del mateix Centre Ocupacional. Com que van veure que me’n sortia, vaig passar després, amb una persona fent-me suport,  a recepció de Plataforma Educativa, que no era aquí on estem ara, era en un altre lloc. Tenia 18 anys i el meu referent va ser la Carme Bosch, ella em va ensenyar moltes coses i me’n recordo d’aquella època. Després també vaig estar fent feines semblants per Resilis, amb una encarregada diferent. També era a un altre lloc, pels que no ho sabeu: Carrer doctor Ferran número 4, l’antiga seu de Platafoma Educativa a Salt. Resilis també estava en un altre lloc carrer Santa Eugènia 107, allà la meva referent es deia Marta.

Quin camí! Astres (Centre Ocupacional), l’antiga seu de Fundació Plataforma Educativa a Salt i l’antiga seu de Fundació Resilis… Karima, t’adones que has viscut molts canvis de les nostres Entitats? Ets una històrica!

Però no sóc tant vella! (riu)

I a banda de progressar professionalment i créixer amb els canvis de les entitats de l’agrupació, també ets mare. Això és una cosa molt bonica però també una dificultat… com ho portes?

Com tothom, suposo! Treballar i cuidar un nen tan petit no és fàcil, però ho faig, com tu, com qualsevol mama. Jo m’aixeco a les 6,25 del matí, preparo esmorzars, dono el pit al meu fill, em vesteixo, dic adéu al meu marit i cap a la feina! La meva mare m’ajuda amb el nen, perquè vivim molt a prop i va molt bé… A casa hi tinc un gran suport, l’he tingut sempre. Ells m’han aconsellat des de l’amor pel què em convé i jo els he fet cas, perquè sé que tot ho diuen pel meu bé i perquè m’estimen. De les meves germanes petites també he après moltes coses, en com portar això de tenir fills, també. Ens ajudem els uns als altres.

“Per a mi Plataforma Educativa és com una segona casa. Hi estic còmoda, contenta, segura”.

I què és el més t’agrada de la teva feina?

Tot! També he de dir que em poso nerviosa i trista quan em truquen o venen persones  de fora mal educades al taulell o per telèfon. Hi ha gent molt poc amable i que diu les coses malament. Treballar de cares al públic té això… Però és excepció. I no sempre és així.  Jo ja sé què els he de dir i com tractar-los. Però apunta: De la meva feina m’agrada tot, tot i tot! -fa, alegre i conveçuda.

Tot?

Tot… Fins i tot els companys!

És que n’hi ha cada un…

(Riem amb complicitat, que la Karima té aquesta capacitat: amb una mirada sap connectar ràpidament amb aquelles coses que se saben però que no es diuen) Sí, n’hi ha de molt bons, que em fan riure molt i venir de bon humor a la feina (Penso en en Sisu o en Josep Maria, que em diuen “bon Nadal” en ple estiu i “bones Pasqües” quan no toca. Són la pera!) I durant les hores que estic aquí, a part de treballar també s’hi està bé perquè m’ho passo bé. L’entorn és molt agradable, la veritat. M’hi sento molt bé aquí. Em sento valorada i apreciada i això és molt maco. Sobretot per la meva referent, la cap de recepció, que es diu Susana Soler i la meva companya la Cristine, amb qui ens repartim les tasques.

“Per aprendre tot això que hagut de preguntar molt i al principi em costava preguntar. Perquè pensava: estaràs preguntant massa? Els meus companys preguntaran tant com jo? Em faré pesada? I no, tot el contrari.”

I en què consisteix el teu dia a dia a Plataforma?

A recepció no hi estic sola. Som un equip. Ara mateix ella (la Cristine) està fent Suport a RRHH i jo aquí a recepció: Agafo el telèfon, ordeno albarans, classifico factures, quan venen paquets els recullo, les cartes també. Faig fotocòpies, escanejo documents, passo trucades, enquaderno impressions. En això de les cartes, per exemple, com en moltes altres cartes ens ho partim:  ella fa les cartes i jo les poso dins el sobre. També envio correus electrònics i sol·licito als missatgers que vinguin a recollir paquets…

Fas moltes coses!

Sí, però no sempre ha estat així. Per aprendre tot això que hagut de preguntar molt i al principi em costava preguntar. Perquè pensava: estaràs preguntant massa? Els meus companys preguntaran tant com jo? Em faré pesada? I no, tot el contrari. Aquí sempre tothom m’ha ajudat i guiat amb com he de gestionar les coses, atendre les persones o fer les coses com cal. He perdut la vergonya a preguntar. Tothom pregunta, jo també. Tothom ha de ser ajudat, alguna vegada. Jo també ajudo, la feina és això.

I la fas bé! He preguntat a la teva cap i em diu que actues amb seguretat. Diuen també que ets amable, alegre i resolutiva, que saps quines són les prioritats en les tasques i que es pot confiar que, si t’encarrega alguna feina, la faràs bé. Això és el que m’ha dit!

(riu) Doncs deu ser veritat!

Acabem posant-nos serioses? Ara en ve una de difícil: Què significa Plataforma Educativa per a tu?

Per a mi això és com una segona casa. Hi estic còmoda, contenta, segura. Com una família: aquí amb els companys som tots iguals. I jo em dic (quan tinc vergonya o dubto) “haig de deixar-ho a fora: aquí a dins haig de ser igual que els meus companys”.

 

 La Karima amb la Susana i la Cristine al seu lloc de treball, a la recepció de la seu de Plataforma Educativa a Girona