Plataforma Educativa
Treballa amb nosaltres
Fundació Resilis - General - Novetats

La diversitat: una revisió històrica i un projecte esperançador, per Ruben Cenamor

Aquí l’escrit de Rubén Cenamor Pons sobre la tasca que han fet amb la Cristina Àvila Rodríguez a CREI MAS RITORT  de Resilis.

LA DIVERSITAT: UNA REVISIÓ HISTÒRICA I UN PROJECTE ESPERANÇADOR

Afortunadament, en els darrers anys, el concepte de “diversitat” és cada cop més present en el nostre dia a dia. De fet, si ens fixem en un dels consums majoritaris de la població com són les sèries, aquestes cada cop intenten ser més diverses. Desgraciadament, encara hi ha sectors de la població que entenen la diversitat com quelcom negatiu i critiquen durament la seva representació a la ficció. De fet, en Forocoches, el foro de parla hispànica més popular i amb més persones usuàries del món, és habitual trobar temes oberts on es parla de que les sèries i pel·lícules d’avui en dia mostren “massa” diversitat i que ho fan per “rentar el cervell” al públic, ja que no és “normal” ni “natural” que es mostrin tantes persones que no siguin blanques, homes i heterosexuals. És més, quan una persona fa una recerca ràpida a Google amb les paraules “diversidad” i “forocoches” el primer tema que apareix és un que té com a títol “¿De dónde sale que la diversidad es ‘buena?” Irònicament, potser buscar en els orígens de la paraula és una bona idea per veure què significa realment.

Etimològicament, diversidad ve de la paraula diversitas, que significava “múltiple” i “abundant”. El primer significat s’emprava, principalment, per parlar de les diferents flors i plantes que es podien trobar a la natura. El segon significat es relacionava amb els diferents pensaments i idees que podien haver a les ciutats així com amb les riqueses materials. Com es desprèn d’aquests dos significats hi ha dos conceptes clau per entendre la paraula “diversitat”. El primer és la seva connotació de “natural”. És a dir, el que prima a la naturalesa és la multiplicitat no la unicitat. El segon és que la diversitat és quelcom positiu ja que a més diversitat més riquesa, tant cultural com a nivell més personal.

La pregunta, doncs, sembla clara: com pot ser que una paraula que des del seu origen ha tingut connotacions positives hagi passat a rebre tanta negativitat? Tal i com indica Nadar (2020) en el seu espectacular article publicat per la Oxford University Press, la resposta sembla estar lligada a la combinació d’una interpretació particular de textos de caire religiós i a interessos econòmics al llarg de la història. Això ho podem veure en tres tipus de diversitat: la racial (que en aquest article es centrarà en la dualitat persones blanques-persones negres) i sexual.

Pel que fa a la diversitat racial, un dels primers moments en que es va considerar negatiu va ser durant l’època de la esclavitud. Per interessos econòmics, els i les Americanes necessitaven justificar d’alguna manera que persones cristianes permetessin aquest tracte vers altres éssers humans. Per aconseguir-ho, es van remuntar al mite de Cam. Aquest mite explica que Cam, fill de Noé, va cometre un acte deplorable vers el seu pare i com a càstig, Déu el va condemnar a ell i a totes les seves persones descendents a ser “servent de servents” i per tal que tothom els pogués distingir, els i les va tenyir de “fosc”. Aquest mite va anar com anell al dit als i les Americanes ja que semblava suggerir que les persones de pell negre havien de ser esclaves per voluntat de Déu. De fet, l’Estat de Virginia al 1705 va dictar que es consideraria esclau a tota persona que no fos Cristiana. D’aquesta manera, ja des dels inicis, s’ha intentat adoctrinar amb la idea de que no ser blanc (i Cristià) era sinònim de ser inferior i, fins i tot, de ser maligne.

Respecte a la diversitat sexual, moltes lectures de textos religiosos han instruït a la població que no ser heterosexual era pecat. Aquesta interpretació s’ha basat en una sèrie de levítics, com per exemple el 20:13 que indica que “si alguien se acuesta con un hombre como si se acostara con una mujer, se condenará a muerte a los dos, y serán responsables de su propia muerte, pues cometieron un acto infame”. Aquest versicles, juntament amb altres, es va emprar sobretot en la dècada de 1950 a Estats Units, quan va haver-hi un esclat d’homofòbia arreu del país que, com indiquen diversos sociòlegs i sociòlogues (Ehrenreich 1987; Kimmel 2006) es va estendre arreu del món. El motiu d’aquest esclat està lligat a interessos econòmics, ja que els polítics estadounidencs estaven promovent una societat basada en el capitalisme i el consumisme i necessitaven que la ciutadania creessin famílies amb tants fills i filles com fos possibles per exacerbar el consum (Kimmel 2006).

Posant l’atenció en el nostre àmbit, sovint treballem amb persones que mostren algun tipus de diversitat. Tanmateix, en alguns casos podem trobar-nos que treballem amb persones que rebutgen la diversitat (perquè així ho han après a casa seva) cosa que a més dificulta la seva relació amb els i les companyes residents del seu centre. Així, doncs, ajudar a que es torni a visualitzar la diversitat com quelcom positiu i, sobretot, natural, és un objectiu vital a la nostra feina. Per aconseguir-ho el primer es ensenyar a les nostres persones residents què és la diversitat i els efectes nocius de deixar-la de banda i advocar a favor d’un únic model normatiu.

Aquesta ensenyança és, precisament, la feina que hem fet la meva companya Cristina i jo al centre on treballem. Per celebrar el mes de la diversitat vam iniciar un projecte basat en conèixer i actuar respecte a la diversitat racial, sexual i cognitiva.

A la primera part del nostre projecte vam explicar a les nostres residents l’etimologia de la paraula diversitat i tot seguit vam mostrar a les nostres noies la diversitat racial basada en la dicotomia persona blanca – persona negra. Vam treballar vocabulari específic relacionat amb aquest àmbit (xenofòbia, racisme, antisemitisme, etc) i vam mostrar els inicis de la esclavitud i els motius amb els que es va justificar (els esmentats en aquest article). També vam treballar les lleis sobre l’esclavitud i com es va abolir. Finalment vam treballar una presentació oral sobre diferents personatges il·lustres, incloent Martin Luther King, Malcom X, Rosa Parks i James Baldwin entre d’altres. En el cas de Martin Luther King, a més, els vam mostrar el seu famós discurs “I have a dream” (amb subtítols) i es van emocionar molt.

La segona part del nostre projecte consistia en entendre i donar visibilitat a la diversitat sexual. En aquest cas ens vam centrar tant en exemples de persones il·lustres que van decidir mostrar la seva condició sexual i aquells i aquelles que van decidir fer un canvi de gènere. Ens vam centrar en estudiar la seva vida, els èxits que havien aconseguit i la valentia que havien mostrat al ensenyar a tothom la seva vertadera identitat sexual. Vam demanar a les noies que expliquessin que sentien respecte aquestes persones i totes van mostrar molta admiració. Finalment vam demanar que fessin un petit escrit a mode de manifest sobre la diversitat i llibertat sexual.

Finalment com afegit vam tractar la diversitat cognitiva. Vam decidir fer aquest apartat perquè, sovint, molts i moltes residents tenen algun tipus de diversitat a nivell cognitiu/mental (TDAH, TEA, Síndrome de Down, etc). De forma semblant al cas anterior, vam agafar persones famoses amb diversitat cognitiva i estudiar les seves vides i carreres. Després vam demanar a les noies que miressin en què creien semblar-se a aquestes persones i com plantejarien activitats a fer a una classe d’un institut per ajudar a que tothom entengués què és la diversitat cognitiva i com millorar les relacions entre la gent que mostra reticència a relacionar-se amb persones amb TDAH o altres. Totes les noies es van mostrar extremadament interessades en aquest tema i van estar molt motivades i amb moltes ganes de fer noves activitats i proposar nous reptes que anaven més enllà del que inicialment teníem preparat el professorat. Va ser una experiència extraordinàriament gratificant.

En conclusió, és evident que la diversitat és quelcom natural i positiu però malauradament hi ha sectors de la població que no ho veu així. Malgrat tot, el projecte que vam fer a classe ens ha mostrat que els i les nostres joves estan molt obertes a canviar i deixar de banda opinions negatives vers la diversitat i a abraçar la multiplicitat en tots els aspectes de la vida. Ha estat un projecte que ens ha marcat molt i de forma molt positiva al professorat i hem vist que a les nostres noies també els hi ha arribat al cor i han agafat models molt positius en persones que han fet història.