Jara Mena Curiá; Graduada en Ciències Polítiques i de l’Administració i Màster en Relacions Internacionals i diplomàtiques, és treballadora de Plataforma Educativa. En aquest article d’opinió del PEnsem del mes de juny valora la importància del projecte Nahual.
Ser dona arreu de món és sempre complicat. Contínuament estem exposades a situacions de major vulnerabilitat o discriminació pel fet de ser el gènere no dominant. Malgrat això, la realitat que viuen les dones en el seu dia a dia canvia molt segons el lloc de el món en el qual ens trobem. Encara que en la societat europea es viu un elevat nivell d’inclusió, integració i igualtat, en la majoria de països del món, les dones encara no tenen un estatus igualitari en la societat, tant a nivell professional com social, essent relegades exclusivament a l’esfera familiar.
M’agradaria parlar avui de el cas de Guatemala, on el 59,3% de les dones són pobres (segons l’Institut Nacional d’Estadística, 2014) i amb prou feines el 41% de la població femenina té una ocupació. Allà, les oportunitats d’accedir al mercat laboral, participar en els espais polítics o ser subjectes actius de l’economia són gairebé inexistents de manera que ser independent econòmicament és una tasca complicadíssima.
No és d’estranyar doncs, que Guatemala sigui el país d’Amèrica Llatina amb la major bretxa de gènere (66,6%), mesurada per la participació de les dones en l’economia de país i el món laboral qualificat, en la participació política, en l’accés a l’educació i l’esperança de vida (Índex Global de bretxa de gènere Guatemala, 2020). El 48,7% de les guatemalenques de 15 a 24 anys es dediquen a tasques de la llar i aquesta xifra augmenta entre les dones de 25 a 64 anys (60,1%) i les de més de 65 anys (66,5%), segons dades de l’ONU dones Guatemala 2019. És fàcil imaginar que davant aquestes dades, les dones no tinguin espais, oportunitats, incitacions i, fins i tot, interès per desenvolupar-se de forma personal més enllà del seu paper en l’esfera familiar.
En aquest context d’extrema desigualtat cap a les dones i falta d’oportunitats, fan d’especial importància projectes d’empoderament femení que promoguin el desenvolupament personal i la pròpia autonomia permetent a les dones reconèixer els seus propis drets, guanyar confiança i seguretat en elles mateixes i aprendre i desenvolupar noves competències i capacitats.
Les dones que tenen l’oportunitat de participar en aquest tipus de formacions viuen veritables canvis en les seves vides i, a més, generen canvis en les seves comunitats. Per això és important que puguem conscienciar i sensibilitzar la població sobre la importància d’aquest tipus de programes.
En aquesta línia, el projecte Nahual que executa la Fundació Utopia, és una oportunitat única que va més enllà de la formació en emprenedoria femenina i pretén oferir l’oportunitat a una participant de viatjar a Catalunya i viure una experiència personal i professional durant 3 mesos.
Personalment, crec que la dona que viatja, surt i descobreix, mai més tornarà a mirar el món amb els mateixos ulls, i per això crec que un projecte que promou l’intercanvi cultural, social i d’experiències és una eina molt útil per al desenvolupament del seu futur i per a la lluita per la igualtat.
