Plataforma Educativa
Treballa amb nosaltres
General - Novetats

“M’apassiona compartir el descobriment d’alternatives en situacions complexes i sentir que ens en sortim plegats”

Avui parlem amb en Jordi Rieradevall (Vidreres, 1981), educador al Pis Assistit Tiana, membre del Grup Motor de Participació de Plataforma Educativa i del Comitè Resilis. Ens explica que és el noi de tres germanes i que viu a Cassà de la Selva amb la Cristina, la seva dona, i dos fills menuts, la Laura, de 4 anys, i l’Oriol, que va néixer el passat Sant Jordi. Aquest pare reincident és llicenciat en Història de formació i diplomat en Educació Social, en Jordi també suma un màster en Joventut i Societat. Abans de treballar en l’àmbit social, va compaginar els estudis amb feines a l’hostaleria i la indústria paperera. Partidari de saludar tothom pel carrer, defensor dels somriures, aficionat a les reformes de casa (això ja diu molt de la seva inquietud i creativitat)  ens apunta, satisfet, que ell és les cames que aguanten i l’Isaura i l’Aldric dos gegants que ben segur fa ballar amb la mateixa energia que encara el seu dia a dia.


Llicenciat en història, les lletres de la memòria i el temps. Què va fer que decidissis treballar al tercer sector?

El meu bagatge personal amb les causes perdudes, l’interès per la Història social i la màgia de les relacions humanes. La meva germana Alèxia estava acabant Educació Social quan jo era a Roma d’Erasmus cursant les darreres assignatures d’Història. Viure en una altra realitat com era la romana i tenir algú tan proper que t‘anava explicant conceptes des de la perspectiva de l’Educació Social, va ser determinant a l’hora de lligar-ho tot. Vaig passar de voler contribuir a la transformació social des d’una aula de secundària davant dels joves, a voler-ho fer al seu costat i on fos.

Doncs sí que vas posar fil a l’agulla! Explica’ns una mica el teu camí abans d’arribar a Plataforma Educativa

El meu camí com a Educador Social comença el juny de 2008 al Centre Obert Güell, on vaig tenir la sort de poder treballar amb joves i famílies migrants establertes al barri de Santa Eugènia – Can Gibert del Pla, tastant la pedagogia salesiana. Aleshores també era el meu barri, i jo també era, com elles, un eugenienc més. Des del Centre Obert, vaig poder viure de prop el funcionament del Pla d’Educació i Convivència. Més tard, vaig formar part de l’equip de recerca de la UdG que  va endegar la seva Avaluació Participativa, en el marc d’un estudi sobre l’AP en els Plans de Barris, juntament amb altres universitats. Santa Eugènia de Ter i la seva gent són un exemple de cohesió per a la societat gironina. Trobo molt simbòlic que Plataforma Educativa justament hi tingui la seu central, quasi tant com la fita assolida amb la reposició del Pont del Dimoni després de tants anys de lluita veïnal.

El desembre de 2010, després d’haver fet substitucions als CRAEs i Centre d’Acollida de l’Entitat, vaig  començar a treballar al Pis Bolós, on hi he crescut laborament durant set anys. Al Pis Bolós hem pogut desenvolupar estratègies facilitadores del desenvolupament dels projectes dels joves que hi han anat passant. Sota la direcció d’en Rafa, he pogut fer la transferència entre els aprenentatges a nivell acadèmic i la pràctica educativa. Considero que aquest binomi és un dels motors que avui s’està desaprofitant més en el món social.

Al llarg de l’any 2018, sempre dins l’SPAE, he passat a la intervenció en els Pisos Assistits, i sóc l’educador referent del Pis Assistit Tiana des de l’agost, amb quatre joves que avui són tots ells majors d’edat i que lluiten per anar seguint el projecte d’emancipació que dibuixen amb el nostre suport.

 

I tens dos fills petits. Explica’ns com és un dia a la vida del Jordi Rieradevall…

El matí queda determinat per l’escola de la Laura i les necessitats de l’Oriol. Entremig hi ha tasques domèstiques i cuinar. Havent dinat agafo el cotxe cap al Pis Tiana. Ens saludem a mesura que uns i altres joves van arribant. La variabilitat dels humors i les circumstàncies fa que cada dia sigui una nova oportunitat pel reforçament dels vincles. Com que cadascun té horaris diferents, es pot treballar de manera molt personalitzada, i també i ha els moments per compartir plegats. De tornada cap a casa, música o tertúlia política per processar com ha anat el dia. Abans d’anar a dormir, si el son de l’Oriol m’ho permet, encara puc fer un cop d’ull a articles i vídeos dels mitjans no convencionals.

La variabilitat dels humors i les circumstàncies fa que cada dia sigui una nova oportunitat pel reforçament dels vincles.

I què és el que t’agrada més de la teva feina?

La proximitat en el tracte amb el jove, m’apassiona la seva imprevisibilitat. Compartir el descobriment d’alternatives en situacions complexes i sentir que ens en sortim plegats. M’agrada tenir l’acompanyament incondicional com a punt de partida. Això et fa replantejar constantment com han estat i com poden ser les intervencions educatives.

Un altre dels aspectes que més m’agraden és poder treballar amb el sistema de qualitat que tenim a la casa. En el meu cas, em motiva molt poder fer tota la documentació amb el jove, que sigui protagonista de tot el seu projecte: la redacció del Pla de Treball Individual, de cada tutoria i com ho avaluem. Ajuda molt a l’hora de superar la desconfiança que el jove pugui tenir després de les seves experiències en el sistema de protecció social.

“Es fan necessaris replantejaments que posin el focus en les capacitats de les persones i no en la dimensió dels seus problemes”.

Quins creus que son els principals reptes amb els que ens enfrontem les entitats del tercer sector com la nostra?

El principal repte és arribar a tothom i amb els recursos suficients per arribar-hi. Com que això avui sembla una utopia, el segon repte és allunyar-nos de les polítiques que ens porten cap a una intervenció assistencialista. L’increment d’urgències socials ens estiren cap a aquí, però es fan necessaris replantejaments que posin el focus en les capacitats de les persones i no en la dimensió dels seus problemes.

 

La participació a Plataforma Educativa, un empat tècnic entre diferències i semblances

Plataforma Educativa és una xarxa d’entitats dedicades a l’abordatge social desde l’especificitat de cada organització. És complex gestionar la participació de Plataforma Educativa de manera transversal? Com l’enfoqueu? Des de la participació podem millorar, optimitzar la nostra tasca? 

Podríem dir que estem davant d’un empat tècnic entre diferències i semblances. Determinar una cosa o l’altra dependrà de la variable que agafem. En el Grup Motor de Participació tenim en compte diverses variables a l’hora de saber de quina diversitat estem parlant. Una de molt clara la marca el fet residencial, per exemple. Una altra variable és la feina, una altra la formació, etc. Per això estem treballant en els indicadors que ens permetin determinar qui té més números de voler participar en la millora de l’Entitat. La identificació del grau de sentiment de pertinença és clau a l’hora de debatre de manera realista quina serà la Cultura de Participació de Plataforma Educativa.

Ara estem centrant els esforços en la maduració de les accions que s’han anat produint des de la preparació de la primera Jornada de Participació, l’any 2016. Tenim en fase de proves la Xarxa de participació i durant l’any 2019 aquesta ha d’anar prenent cos. En parlarem properament, però les perspectives d’implementació són molt bones. Una de les coses que valorarem serà quin serà el seu impacte a nivell de millora dels serveis participants.

La participació és un imprescindible si el que realment volem és que la nostra tasca de transformació social sigui significativa: fa identificar problemes, buscar solucions i consensuar les decisions. Després de cada procés, ens trobem que les persones pensen més i millor; i això ho diem des de l’experiència.

 

La setmana passada es va celebrar el congrés de Tercer Sector: en quin punt està la participació en una entitats socials com la nostra? Com la innovació pot incidir positivament a les dinàmiques de Participació?

Els darrers anys la participació s’ha anat aparellant cada cop més amb la paraula governança. Aquest fet és indicatiu del canvi social que estem vivint. Volem ser part d’allò que ens afecta, també en la manera de gestionar-ho. Probablement, les entitats del Tercer Sector acabaran tenint en compte explícitament la participació en la governança, encara que només sigui per dir que no la contemplen.

I nosaltres?

En el nostre cas, estem treballant per obtenir un model de participació que s’apropi en alguns aspectes a aquesta participació en la governança. I la innovació ha de ser un dels grans companys de viatge. L’existència del Grup Motor ja és tota una declaració d’intencions, i en comparació a altres entitats, és una innovació. Sense les innovacions tecnològiques, per exemple, la implementació de la Xarxa de participació no seria possible. L’aprofitament d’aquests recursos a l’hora de desenvolupar les idees ens pot situar com a entitat a l’avantguarda de la innovació social.