,

Model d’Escola de Segona Oportunitat. Programa de Noves Oportunitats per a Joves

Us deixem amb l’article de Sònia Tomàs, directora del CNO de Terres de l’Ebre de Fundació Privada Gentis, publicat al diari l’Ebre.


Model d’Escola de Segona Oportunitat. Programa de Noves Oportunitats per a Joves

L’any 2015 van iniciar la seva activitat a tot Catalunya vuit Centres de Noves Oportunitats (CNO) per a Joves. Aquests centres naixien com a “pilotatge” del model d’Escola de Segona Oportunitat que ja s’havia implantat en altres països d’Europa.

Aquesta era una iniciativa del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) finançada pel FSE en el marc del Sistema de Garantia Juvenil que permetria a aquests centres atendre a joves de diferents territoris fins a 2020.

Per primera vegada, les Terres de l’Ebre sortíem a l’imaginari del país amb l’assignació d’un d’aquests centres. Massa vegades el nostre territori havia perdut el tren d’alguns serveis d’atenció a col·lectius de major vulnerabilitat per un tema de dispersió territorial i “ratios” poblacionals; però no, aquest cop no, el Servei d’Ocupació de Catalunya feia una mirada equitativa a nivell territorial i ens dotava de recursos per atendre 135 joves.

“Tenim la necessitat de treballar amb aquests joves d’una manera diferent i amb una flexibilitat diferent a la de la resta de recursos existents”

Des dels centres s’havien de treballar amb la mateixa intensitat tant aspectes de millora de l’ocupabilitat dels joves com de formació. Aquest fet posava en evidència la transversalitat d’aquest programa entre el Servei d’Ocupació de Catalunya i el Departament d’Ensenyament.

Teníem reptes importants: un d’ells, atendre joves d’entre 16 i 24 anys que no eren visibles en aquell moment, joves que estaven fora del sistema (tant educatiu com laboral), per als quals, els fracassos constants havien suposat una ruptura del seu projecte vital i professional i que la seva mancança competencial havia situat al marge de la societat. Joves desmotivats, que ja no creien en ells mateixos ni en el sistema, que havien normalitzat l’etiquetatge negatiu del seu entorn més proper, dificultant el seu desenvolupament futur com a persones i com a professionals.

Un altre: posicionar aquest recurs com a producte d’una necessitat i que els diferents agents derivadors de joves al centre també ho entenguessin així. Era una oportunitat que feia evident la necessitat de treballar amb aquests joves d’una manera diferent i amb una flexibilitat diferent a la de la resta de recursos existents. Oportunitat de dotar el jove d’eines transversals per treballar diferents situacions de la seva vida: entorn, família, salut, orientació, formació, explorant els seus interessos i motivacions, des del reforç positiu de la persona i des d’una visualització normalitzada del jove. Tot això amb un objectiu: que el jove fos capaç d’assolir un retorn al sistema educatiu formal o una inserció laboral amb certes garanties d’èxit.

“No és un fracàs del sistema educatiu ni laboral fer evident la realitat dels nostres joves amb programes com el de Noves Oportunitats, és una oportunitat de convertir-nos en veritable motor de transformació social”

En una primera fase de funcionament d’aquests centres, els resultats assolits avalen l’aposta iniciada al 2015. Concretament a les Terres de l’Ebre han estat 250 joves els que han arribat al centre; un 85% d’aquests joves no tenien la ESO i feia més de sis mesos que no estaven a cap recurs ni educatiu ni d’orientació laboral. Un 41% dels joves ha retornat al sistema educatiu i el 19% han estat insercions laborals de més de sis mesos.

El nombre de joves atesos i la data de 2020, quan finalitza Garantia Juvenil, obren la porta a reflexionar sobre la necessitat d’aquest servei i sobre la seva consolidació. Realment no és un fracàs del sistema educatiu ni laboral fer evident la realitat dels nostres joves amb programes com el de Noves Oportunitats, és una oportunitat de convertir-nos en veritable motor de transformació social i contribuir a la millora del sistema a través del canvi.

A partir de 2020 el veritable repte serà dotar de recursos propis a aquests centres per poder funcionar com una escola més dins del sistema educatiu del nostre país, amb normalitat i fent front a la realitat: no tots els joves tenen les mateixes necessitats i resistir-nos a aquesta realitat seria, realment, el fracàs del sistema.

Sònia Tomàs i Roiget. Directora del CNO de Terres de l’Ebre

Fundació Privada Gentis

www.gentis.org @FundGentis