“…cap país del món que aspiri a construir una societat basada en la cohesió i les oportunitats pot obviar les polítiques que tinguin com a objectiu la millora de les condicions de vida dels infants”

La complexitat del món actual fa que molts col·lectius amb necessitats socials no rebin els serveis que podrien facilitar la seva inserció en la societat del benestar. Un d’aquests col·lectius, la infància, ha hagut de patir –al llarg de la història de la humanitat– aquest rebuig. I això ha provocat que la seva veu no fos escoltada i els seus drets no fossin garantits fi ns ben entrat el segle XX. Per tot això, un dels grans avenços de les polítiques socials en el marc de l’actual estat del benestar europeu ha estat la consolidació d’un sistema de drets que assegurés a la infància una vida digna i plena.

Avui, cap país del món que aspiri a construir una societat basada en la cohesió i les oportunitats pot obviar les polítiques que tinguin especial interès en la millora de les condicions de vida dels infants. Catalunya no és una excepció en aquest cas, i ja des del temps de la República va construir un model propi d’atenció a la infància i a l’adolescència que es féu gran amb la recuperació de la Generalitat a partir de l’any 1980, i que s’ha anat estenent al llarg del període de democràcia i d’autogovern.

L’atenció a la infància en risc o amb problemes ha anat variant al llarg de tot aquest temps, i ha arribat a un model d’atenció com l’actual que busca un desenvolupament integral del i la menor i la potenciació de la seva autonomia, tot plegat, per a ajudar-los a créixer en societat a partir dels valors de solidaritat i civisme. En aquest sentit, és important recalcar la importància que han tingut en aquest canvi els i les professionals que han treballat en el món de la infància i que, durant aquest temps, han transformat la seva activitat millorant la seva formació i prenent un paper bàsic com a referents dels infants. (…)

Carme Capdevila i Palau
Consellera d’Acció Social i Ciutadania