, , , ,

Els joves d’Oikia visiten la Universitat de Girona

Ens escriuen els mateixos joves del Centre d’Acollida Oikia de Girona (Fundació Resilis) per explicar-nos la seva visita a la Universitat de Girona


El dimarts 11 de juny els alumnes de l’aula del centre d’acollida Oikia vam poder fer una visitar el Campus de Montilivi de la Universitat de Girona.

Ens van acompanyar a fer la visita la Chiraf, una estudiant de química que ara està fent un màster i farà un doctorat, un professor de química de la universitat i un químic “youtuber” que fa experiments pel seu canal de difusió.

A banda de conèixer els diversos edificis de la universitat i el que s’estudia en cada un d’ells, el professor ens va parlar de la taula periòdica—que aquest any fa 150 anys!—i ens va posar exemples pràctics perquè entenguéssim com la podem aplicar en el nostre dia a dia.

La Chiraf ens va explicar com va arribar fins la universitat i ens va dir que a vegades les coses eren difícils però que si ens hi esforçàvem molt podríem aconseguir el que ens proposéssim. Ens va agradar molt que ens digués això!

Al final de tot el “youtuber” Aytam Soto ens va fer experiments químics amb nitrogen com els que fa en el seu canal. Les demostracions que ens va fer eren molt divertides i ens van sorprendre molt. Fins i tot ens van entrar ganes d’estudiar química!

 

, , , ,

Coneixeu l’Ateneu Cooperatiu de les Terres de L’Ebre?

L’Ateneu Cooperatiu de les Terres de l’Ebre és una agrupació d’entitats de l’economia social i cooperativa que des de finals del 2016 va decidir tirar endavant amb el projecte. Actualment l’Ateneu està format per la Fundació Astres, La Fundació Gentis, Fundació Ulldecona, l’Ajuntament d’Amposta, l’Ajuntament d’Ulldecona i les Cooperatives Surt de Casa, ALC Assessors, EPI (Energia Per a la Igualtat) i Cresol.

L’objectiu principal de l’ateneu és la creació de cooperatives i el foment de l’economia social al territori. Formen l’equip tècnic de l’Ateneu els representants de les entitats agrupades assumint diferents àrees dels eixos a executar. També hi ha un equip tècnic que desenvolupa les activitats de l’ateneu, com el Carlos Lamote responsable de l’ateneu, la Judit Jornet responsable de l’àrea de dinamització, el Pep Simó responsable de l’àrea de educació i comunicació, la Sofia Arques responsable dels acompanyaments a la creació i consolidació de cooperatives i la Mirna Boix coordinadora de l’equip tècnic de l’Ateneu Cooperatiu.

L’ateneu actua realitzant acompanyaments, tallers, mapa de l’economia social, relleu empresarial, etc. Destaca la Fira Àgora, la fira de l’economia social a les Terres de l’Ebre que es va celebrar el passat 11 de maig a Ulldecona sent un èxit de participació. Concretament es desenvolupen  accions que fomentin l’emprenedoria social, com el programa CoopCrea de creació de cooperatives on acompanyen als emprenedors durant tot el procés, des de la creació del pla d’empresa a la recerca de finançament o la constitució de la mateixa cooperativa, i també el programa CoopCreix de consolidació de cooperatives, perquè aquelles cooperatives ja existents puguin ampliar el coneixement i el funcionament de cada un dels projectes.

A banda del foment de l’emprenedoria també es fomenten accions puntuals, com projeccions de documentals, el mapa de l’economia social de les Terres de l’Ebre o dins del món educatiu, la realització de tallers FesCoop perquè els alumnes coneguin què és i com funciona l’economia social o la creació de Cooperatives d’alumnes.

A més, des de l’Ateneu es promouen projectes dins l’economia social com l’habitatge cooperatiu, on s’han realitzat diferents accions per a fomentar el model i que aquest sigui més conegut per la població ebrenca. També s’ha fomentat la creació de Grups de consum al territori per tal d’ajudar a aquells interessats a poder fomentar el consum de proximitat sense intermediaris.

 

 

Entrevista: “M’agrada la meva feina! Ensenyar, conèixer gent, veure les seves habilitats”

Parlem amb la Natividad Merino, cap de brigada al CET de Fundació Astres a Vilablareix

Un mes de novembre de 1960 neix a Gandia (València) una nena, la primera de cinc que vindrien després, filla d’un matrimoni entre una barcelonina i un mexicà. És la Purificación Merino Fernandez. Això posa al seu DNI, però tothom la coneix pel seu segon nom, Natividad. Finalment, els seus amics i gent propera li diuen Nati, com ara la germana amb qui viu des dels nou anys, la Carmen, l’edat que tenia la germana petita quan els va faltar la mare.
De fer-se gran li resten poques coses, ja que té una vida plena, on no li falta l’escalf dels qui l’estimen. Però si una cosa troba a faltar, ens confessa, és anar a ballar!Tanmateix,  ja us podem avançar que si bé ja no balla, fa ballar molts i diversos assumptes a la seva vida: Casa, feina, vida familiar i nets.
Hem parlat amb ella perquè ens expliqui la seva trajectòria laboral i vital a Eina Activa EI i a Fundació Astres, de qui els seus responsables es desfan en elogis, per pencaire i humana: “La Natividad és -diu l’Eloi Palomeras- la persona encarregada de la brigada que fa les espongetes per a Laboratoris Hipra, en produeixen unes 10000 diàries! És molt entregada a la seva feina i implicada i, alhora, es preocupa molt de les persones que té treballant a la seva brigada”.
A banda d’això, la Natividad, mare de dos fills (una filla de 40 i un de 38) també és àvia, faceta que flota amb emoció durant tota la conversa. Ho llegireu a la imatge que té de perfil al seu telèfon, si mai podeu parlar amb ella: “No es que yo sea una abuela consentidora o alcahueta, como tú dices. Lo que pasa es que las abuelas no somos eternas, nuestro tiempo se nos acorta cada día que pasa. Por eso les quiero dar a mis nietos amor y más amor. Para que cuando se me termine el tiempo y me tenga que marchar, me recuerden con cariño”. Així és la Natividad, propera i afable però resolutiva i coratjosa, com ho són les super àvies de l’actualitat. Però res de “marcharse”, eh? Com veureu: li queda corda per anys!

 


 

 

Explica’ns com és un dia a la vida de la Purificación-Natividad-Nati

El meu dia a dia comença a dos quarts de sis del matí, arreglo les coses de casa, després em toca a mi: em dutxo, em preparo jo i abans de les set del matí ja estic al meu centre de treball, situat a Vilablareix. Llavors comença la meva jornada laboral i un cop acabada… (somriu)

 

…I un cop acabada a descansar!

No! (Mai! –li ha faltat dir-) Normalment he de tenir cura d’una néta de 7 anyets. Solen ser les vuit, les nou o les deu de la nit…

 

…La franja horària d’àvia?

Sí. I aquest és el meu dia a dia. I sóc molt feliç perquè gaudeixo de la meva neta i també veig a l’altra neta i m’emplenen, m’emplenen molt. Les meves netes són la meva vida.

 

I quan portes a Fundació Astres?

D’aquí a  un mes aproximadament, l’11 de juny, faré vuit anys treballant a la fundació. Però anteriorment ja havia estat un temps aquí. Vaig entrar com a netejadora (en tenia experiència, de netejadora) a la nau de bicicletes de Vilablareix, a Eina activa. I fent aquella feina em vaig adonar que m’agradaria molt poder treballar en allò de les bicicletes, perquè ho veia i m’engrescava. A la que podia, quan tenia el moment de descans, ajudava als companys que treballaven allà. I va ser així com vaig començar a treballar-hi…

“La primera reacció va ser preguntar-me si seria capaç de portar un equip tan divers. Llavors vaig veure que no se’m donava gens malament”

 

I com va ser l’experiència?

A Eina hi vaig estar 4 anys. I, tot i que m’agradava, la feina va resultar molt dura per a una persona amb la meva discapacitat. Els malucs, l’artrosi… Però mentre va durar, jo vaig estar molt contenta i molt feliç. A resultes d’això vaig progressar de peó ordinari a portar jo la cadena de bicicletes, com a encarregada de l’equip.

 

Però la salut no et va permetre continuar…

Exactament. No podia i punt. Llavors va ser quan l’Albert Rosa em va proposar tornar a Fundació Astres per treballar amb manipulats fent les espongetes.

 

I vas acceptar

És clar que sí. I fins a dia d’avui. Vaig acceptar plenament conscient de les meves limitacions físiques però també de les meves capacitats: volia poder continuar donant-ho tot. Així que vaig començar amb les espongetes. I em va agradar, també! Una feina diferent, amb un equip més petit del que tenim avui dia. Persones amb discapacitat intel·lectual, un repte per a mi. Perquè la primera reacció va ser preguntar-me si seria capaç de portar un equip tan divers. Llavors vaig veure que no se’m donava gens malament tractar-los, conèixer les secves personalitats, les seves debilitats, com en qualsevol equip! Val a dir que les persones amb qui ghe treballat són en general molt agraïdes i molt humanes. M’agrada! Ensenyar, conèixer gent, veure les seves habilitats, l’habilitat de captar allò que els expliques, veure com, amb les seves dificultats, poden arribar a rendir com hem de rendir.

“La feina que faig ara m’agrada i m’emplena molt”

 

I com van ser els teus inicis?

Vaig entrar-hi com a ajudant de l’Angelina, que era l’encarregada dels manipulats. Després quan ella es va jubilar, jo vaig començar a portar l’equip, vaig passar a ser oficial. Era l’any 2011 i produíem unes 35 000 espongetes al mes. Successivament, la producció es va anar augmentant i, naturalment, amb l’augment de la producció també es va haver d’ampliar l’equip de treball.

 

I quant produïu avui?

Unes 10 mil diàries

 

Déu ni do!

Sí, som molt trempats! Ho fem des de zero. Ens ve l’espongeta rasa, hi posem el fil, fem la creu i un nus i després les col·loquem en una espècie de oueres per posar-les en capses. I cap els palets i a Hipra! Allà les desinfecten i hi posen les hormones necessàries perquè facin el seu fet.

 

I quantes persones sou, al vostre equip?

30 persones, jo inclosa. Dir-te que hi ha molt bon companyerisme…

 

I la jefa, com és?

Exigent, em considero exigent. Però també em considero humana, dinàmica, alegre (si es pot fer alguna broma perquè hi hagi bon ambient doncs la faig, sempre i quan es compleixi amb la feina: és la meva manera de treballar i sempre ho serà. Per a mi la feina és molt important). També m’agrada formar-me, quan hi ha cursets a l’empresa sempre que puc els faig, sempre que no em robin temps d’àvia…

 

I, per acabar… Com et veus d’aquí cinc anys?

Jo sóc una persona que qualsevol cosa que pugui fer, atenent a la meva condició física, miro d’aprendre i fer-ho sempre després. I fer-ho ben fet. La feina que faig ara m’agrada i m’emplena molt. Estic bé així. Veure que pots entregar una quantitat tan elevada i que els nois s’esforcen perquè això sigui així és genial. Em sento molt, molt realitzada en aquest aspecte.

 

,

El paper de les famílies col·laboradores

La companya Sílvia Sidera, educadora social a Fundació Infància i Familia, escriu al Punt avui en el marc de la setmana de l’acolliment familiar

 

Es parla poc, o es desconeixen força encara, les famílies col·laboradores quan parlem d’acolliment familiar. Després de treballar un grapat d’anys en un CRAE, he pogut veure i viure que hi ha infants i joves que necessiten complementar el seu procés educatiu amb un model de relació afectiva diferent al que els ofereix el CRAE degut a lapròpia infraestructura del centre, i que no tenen cap oportunitat de conviure en ambients familiars perquè provenen de situacions socials amb moltes carències i, en la majoria de casos, no tenen uns referents adults, tret dels educadors, mestres o monitors. I aquest model complementari pot ser el d’una família col·laboradora.

Això és possible gràcies al Programa de Famílies Col·laboradores, adreçat a infants a partir de 9 anys, que ofereix la seva integració en famílies durant períodes de caps de setmana i vacances. Aquestes famílies comparteixen el seu temps lliure i un entorn familiar, ajudant-los en el seu procés de formació integral, compartint experiències, i essent un suport emocional i afectiu. Amb tots aquests anys com educadora de CRAE, i ara com a tècnica d’acolliments familiars, puc donar fe que aquest és un projecte bonic i necessari, i que hi ha molts infants i joves a qui les famílies col·laboradores també els poden canviar la vida.

, ,

Els joves d’OIKIA s’expressen sense filtres al XIV Festival Inund’art

Els joves d’OIKIA s’expressen sense filtres al XIV Festival Inund’art a Girona

A la deriva és el títol d’aquesta instal·lació artística al Pont de les peixateries durant el Festival Inund’art de Girona.

La proposta ha donat veu a través d’escrits dins ampolles a alguns joves que ara viuen en Centres d’acollida o CRAES.

Dins la franja de taller, alumnes de 3r d’ESO de l’Institut de Sils van proposar als joves de l’aula Oikia i que han marxat sols del seu país, a col·laborar i formar part en el seu projecte d’intervenció artística dins el Festival Inund’art.

Els textos, dins les ampolles, eren escrits fets directament per ells, expressant desitjos, pors, tristeses i il·lusions, destinats als mateixos alumnes de l’IES. La cerca d’una altra vida, la dura realitat viscuda, desitjos pors i il·lusions … Una expressió directa i sense filtres.

,

Abordar el desenvolupament de les habilitats digitals, d’alfabetització i de numeració

La Residència Can Font i els serveis integrals de Santa coloma de Farners ( Centre ocupacional i Llar Residència), participen de la prova pilot que s’ha endegat en el marc del programa I decide: supported decision making using digital literacy & numeracy skills.

I decide és un Projecte Erasmus+ coliderat per diverses entitats internacionals i a Girona per la Fundació Tutelar de les comarques gironines.

Aquest projecte aborda com el desenvolupament de les habilitats digitals, d’alfabetització i de numeració pot  donar suport a la persona en el control de les seves vides i en la presa de decisions. El projecte se centra en l’aplicació d’habilitats digitals, d’alfabetització i numeració en tres àrees importants de la vida:

  • Finances personals
  • Drets del consumidor
  • Salut personal i Benestar.

Actualment participem de les 3 jornades formatives per entendre bé l’eina i seguidament es posarà en pràctica en diverses persones ateses en els serveis de la Fundació ASTRES a Llorà i Santa coloma de Farners.

Volem agrair a la Fundació tutelar l’oportunitat que ens ofereix per ampliar coneixements i oferir noves eines d’intervenció en l’acompanyament i suport a les persones que atenem.

,

1 any de CRAE Maria Reina

Ens escriu la Regina Pastrana, directora del CRAE Maria Reina, projecte educatiu de Fundació Resilis. I és que ja fa un any que el CRAE Maria Reina passava a formar part de la Fundació.

A Maria Reina estem d’aniversari.  Tot just fa un any iniciàvem un procés molt important per nosaltres: entràvem a formar part de la família Resilis.

Una bona part de l’equip havia passat tota la seva vida laboral aquí, creixent-hi com a professionals i contribuint a bastir un projecte compartit, i l’anunci del canvi ens obria tot un seguit d’incerteses i dubtes.  I ara què?  La subrogació s’esdevenia en un moment difícil pel centre: casos complexos, i fins a 4 baixes de llarga durada per maternitat. Un escenari distret, si més no.

“Continuem amb el mateix encàrrec institucional, les mateixes indicacions, temporalitats, etc. però el plantejament és un altre”.

Toca fer balanç, un any després.  Diuen que l’important més que on arribes és el que et vas trobant pel camí, que en el trajecte s’amaga allò més interessant i que ens enriqueix.  I és ben cert que n’hem tingut moltes, d’experiències, aquests mesos.  Continuem amb el mateix encàrrec institucional, les mateixes indicacions, temporalitats i exigències , l’acompanyament i seguiment tutorial que fem dels infants no ha variat, però el plantejament és un altre.

Passar a formar part d’una entitat de la magnitud que té Fundació Resilis té una incidència gens negligible en la quotidianitat, sobretot si hom ve d’un model com el nostre. Sentir-se resguardat sota un paraigües tan ampli i ferm aporta tranquil·litat i serenor, i evita la soledat i la incertesa en la pressa de decisions, acompanyats per una supervisió tècnica que sempre hi és.  I això és important.  Un canvi que ens ha donat també sentiment de pertinença a un entorn més gran, i la possibilitat de compartir experiències i maneres de fer amb altres direccions d’altres recursos.  Els problemes i les dificultats persisteixen i és probable que els gestionem de la mateixa manera, però amb un punt més de convicció en saber-nos acompanyats i validats en la nostra intervenció.

“Diuen que l’important més que on arribes és el que et vas trobant pel camí, que en el trajecte s’amaga allò més interessant i que ens enriqueix”.

No ha estat simple, tampoc ens enganyarem.  Adequar tota una dinàmica molt instaurada a un nou funcionament, condicionat (com ha de ser) a sistemes de qualitat, està significant un esforç important de reestructuració de funcions i responsabilitats, d’incorporació i redistribució de tasques, i està sent una oportunitat per introduir canvis substancials amb l’objectiu sempre de millorar l’atenció que donem com a servei.

Exemples en són haver recuperat el servei propi de neteja i cuina (feina titànica!) o la reordenació més racional dels horaris (potser més titànica encara!).  Integrar circuits i protocols, tasca on encara estem a les beceroles i en queda molt per fer, és una feina àrdua d’entrada, però que poc a poc s’automatitza i es va simplificant.

“Sentir-se resguardat sota un paraigües tan ampli i ferm aporta tranquil·litat i serenor”

En definitiva, que estem de festa, en un any ens hem sentit plenament integrats a la família Resilis, amb la sensació de rebre suport i caliu (n’hem passat alguna de grossa!) però també d’aportar a la comunitat experiències i bones pràctiques per a que puguin ser replicades i compartides per altres serveis.

 

  Regina Pastrana, directora del CRAE Maria Reina

, ,

Plataforma Educativa a la conferència de cloenda del projecte d’EASPD d’inclusió a les escoles

“Que tots els alumnes puguin sentir que tenen el seu espai”

Plataforma Educativa ha participat a la conferència de tancament del projecte EASPD a la ciutat de Gant, Bèlgica.

S’han mostrat els productes creats i s’han realitzat tota una sèrie de workshops (de la mà de la Judith Rufí) per treballar la inclusió.

L’Arnau Taberner ens explica que aquests whorkshops (tallers) estan “no només pensats per a col·lecius amb discapacitat, sinó també per portar la inclusió a un nivell més general”. Això ho fan  intentant dotar de metodologies que puguin servir a les escoles per millorar els seus processos d’inclusió, és a dir:  perquè tots els alumnes puguin sentir que tenen el seu espai.

Plataforma Educativa ha estat acompanyada en aquesta conferència de cloenda dels altres cinc membres del parteneriat del projecte europeu d’educació Inclusiva EASPD, finançat pel fons europeu Erasmus+ (Erasmus Plus).

Bona feina, companys! I bon viatge de tornada.

 

 

, ,

Escalfant motors per la setmana de l’Acolliment Familiar

Com bé sabeu, del 31 de maig al 8 de juny es farà la setmana de l’acolliment familiar en una vintena de municipis de Catalunya. La Fundació Infància i família hi participa organitzant actes a L’Escala, La Bisbal de l’Empordà i Girona.

Avui hem començat gravant programes a Radio l’Escala en el programa “ La plaça” i TV L’Escala en el programa “ Parlem” hi ha participat Olívia Aranda ( treballadora social ICIF Infància i Família) conjuntament amb Carme López (ICAA) i Clara Caballero (mare d’acollida i secretària de l’AFAG).