, , ,

25 anys al costat de la infància en risc

Amigos guay en Campclar tope guay” Així començava fa més de 30 anys la meva vinculació amb la infància en risc. De la mà de la Mercè, que em donava a conèixer allò de què els meus pares ja m’havien parlat: “Regina, per què vols anar a missions?  Aquí hi ha un quart món que també ens necessita”.  I va ser així com vaig iniciar el voluntariat a un esplai, posteriorment casal i més endavant centre obert, en un dels barris més desafavorits i amb majors dificultats de Tarragona, d’on jo sóc.

I va ser durant aquests anys de voluntariat que un dia una de les nenes que ateníem va ser enviada a un centre.  I de la infància en risc passava a conèixer el món de la infància tutelada, el món d’aquells infants que a més de tot el que han viscut i patit els toca separar-se de la seva família.  I vaig viure el dilema des de l’altra banda, que serà més perjudicial per aquesta nena, el dia a dia que viu amb la seva família o, malgrat això, l’estar separada d’ella i viure a un centre?  I aquí va ser on vaig pensar que això no ho podria canviar però que mentre hi hagués infants a qui toqués passar per situacions com aquesta jo miraria d’estar al seu costat, i que treballaria per ells.

Pensareu… perquè us explico això? Doncs perquè aquest, 3 de març de 2020, fa 25 anys que vaig iniciar el meu viatge a Maria Reina, 25 anys al costat dels infants que lluiten cada dia amb un conflicte de lleialtats: voler estar amb els seus pares i veure que el que reben de nosaltres, sovint, malgrat els hi agradaria, no els ho poden donar a casa seva.  25 anys de donació i de vocació, perquè és una feina que és molt més que això, i on només des de la vocació pots ser-hi, i ser-hi sempre.

I tenia moltes ganes de compartir-ho amb tots vosaltres. De moments difícils i complicats n’he viscut molts, com tothom, ara però sota un nou paraigües, que aixopluga un gran nombre de serveis i de persones, i on trobes suport i recolzament.  Espero que el dur dia a dia que vivim, tant per la manca de reconeixement professional com les casuístiques cada cop més complexes, no em facin perdre la il·lusió per continuar desenvolupant aquesta tasca, i poder celebrar no els 50 (arribaré abans a la jubilació!) però si uns quants anys més amb tots vosaltres, i sobretot amb tots aquests infants que tant necessiten ser mirats.

No puc acabar sense expressar el meu agraïment als molts i molts infants que he atès durant aquests anys, per tot el que m’han donat, i a tots els companys i companyes amb qui he compartit part d’aquest viatge.

Regina Pastrana
Directora CRAE Maria Reina
Fundació Resilis

, , , ,

Abrimos convocatoria de la 13ª Edición del Proyecto Nahual de la Fundación Utopía

Hoy, 14 de febrero se inicia el proceso de recepción de documentación para la obtención de plazas y participación en el proyecto Nahual 2020.

El objetivo del Proyecto Nahual es facilitar la estancia en Cataluña durante tres meses de personas profesionales de la acción comunitaria llegados desde Guatemala, haciendo partícipe a la sociedad catalana de la realidad guatemalteca, al tiempo que participan y colaboran con grupos de trabajo y asociaciones catalanas aportando todos sus conocimientos y experiencia como profesionales y como beneficiarias de proyectos de cooperación internacional.

Las plazas otorgadas para el año 2020 las otorga la Fundación Utopía con la aportación de diversas entidades donantes, principalmente la Municipalidad de Girona.

Las personas candidatas interesadas en participar deberán rellenar el formulario y enviarlo junto con la documentación adjunta correspondiente a la siguiente dirección de correo electrónico: fundacionutopia@fundacionutopia.org

El proceso de aceptación de solicitudes se cerrará el 14/04/2020 a les 23:59 hora Guatemala. Las personas seleccionadas Nahual serán notificadas durante el periodo del 01 al 15 de mayo de 2020.


Ver: Bases de la convocatoria y Formulario de solicitud beca Nahual 2020

, , ,

#sijopujotutambe

En Lluís Castells, voluntari de Residència La Duna de Fundació Astres, ens explica en primera persona el seu projecte #sijopujotutambe que ha desenvolupat amb l’ajuda de la Unió Excursionista Lo Passador.

En Lluis ens explica…

Sóc una persona senzilla i de gustos senzills. Un cop ets dins del món Running sempre et marques objectius personals, et fiques un rellotge i encens el cronòmetre…. però em vaig donar compte que allò que feia no em satisfeia….
Penso que som una generació egoista, que només veiem el que tenim davant els nostres ulls. A partir d’aquest moment i participant en una cursa em vaig fer una pregunta.. Totes les persones poden gaudir com jo de fer una cursa?

En aquest moment vaig decidir que aquest viatge de córrer 10 km no els faria sol, sinó que em buscaria un/a company/a de viatge. Els inicis van ser complicats, com totes les coses. Xavier i jo vàrem començar fent les curses de les Running Series de Terres de L’Ebre. Van ser difícils, tot i que Xavier posa les coses molt fàcils i ens vam entendre al moment i cada quilòmetre que fèiem ens apropava més i més, fins al punt que el nostre llenguatge són les mirades i els gestos, les paraules ens sobren.

Xavier és molt pragmàtic i sap aprofitar les oportunitats que li dóna la vida; és capaç de parar el temps, el seu i el de les persones que l’envolten i a conseqüència fa que la resta del món siguin capaces d’aturar el rellotge que porten al canell i veure el que tenen davant i gaudir del que estan fent.

Un dia entrenant vaig anar a pujar a la Foradada. Una muntanya de la serralada del Montsià, em vaig seure a la punta de la Roca del punt més alt i, contemplant el paisatge de Delta, vaig dir “AQUÍ TENIM QUE PUJAR A XAVIER”.

Al baixar i marxar cap a casa, la meva dona (la PAD de La Duna) estava al sofà i li vaig dir:

  • Saps què he pensat avui, quan estava dalt de la Foradada?
  • Què? Em fas por… – em va contestar.
  • Que pujarem en Xavier a la Foradada – i jo, mentre esperava una resposta negativa, la meva dona em va respondre:
  • D’acord, ens fiquem amb això

Vaig pensar, està més boja que jo! I a partir d’aquí vam començar el Projecte #sijopujotutambé.

Vàrem començar a buscar informació sobre cadires de rodes especials i si algú coneixia aquesta pràctica. Aquesta recerca ens va portar a conèixer una associació que es diu Cazaretos, que es troben situats a Valencia, gent que ja fa 3 anys que pugen a persones amb discapacitat a la muntanya amb les cadires Joëlette. Aquestes cadires es fabriquen a França de manera artesanal.

Teníem clar que aquest Projecte no podíem fer-lo sols, i ens vam posar en contacte amb la Unió Esportista Lo Passador de Deltebre, una Associació que practica diferents esports; un grup de persones meravelloses que no van dubtar ni per un moment en unir-se al Projecte #sijopujotutambe. Sense ells no haguéssim pujat a la Foradada amb en Xavier.


Enllaços d’interès:

, , , , ,

JORNADES LLAVORS 2020

El passat dissabte 18 de gener de 2020, dues educadores del Pis Tallamar-Helena Prats Moreno i Estefania Ruano González-van assistir a la taula rodona que es va dur a terme a les primeres Jornades Llavors per la Convivència que va organitzar l’associació cultural “Els Trompats” de Palafrugell.Ens ho expliquen elles mateixes:


“Ens hem de replantejar el camí de la integració deixant de veure l’altre des d’una posició de superioritat”

La jornada es va dur a terme a l’auditori Miquel Vinque i Meyer del Museu del Suro de Palafrugell. Es van fer diferents actes, entre ells les conferències del Conseller de treball, afers socials i famílies de la Generalitat, Chakir el Homrani i l’Artista peruana resident a Barcelona, Daniela Ortiz.  Acabades les conferències inaugurals es va donar pas a la taula rodona a la qual les educadores van poder participar, juntament amb la referent per la convivència de Palafrugell Awatef Ahmittach i també s’hi va afegir la conferenciant Daniela Ortiz.

Durant la taula rodona es van tractar diferents temes, posant èmfasi en el debat inicial, la convivència a Palafrugell, expressant com es viu des dels diferents punts de vista i vivències dels assistents a la jornada. Es van parlar de les experiències viscudes, tant des del servei del Pis Tallamar com en els actes que s’havien dut a terme per Referents per la Convivència del poble, com per exemple, l’Iftar popular del passat mes de maig. També es van posar en comú diferents propostes per tal de millorar la convivència en el poble, com seria fer més actes en els quals les diferents comunitats que hi resideixen hi puguin participar tenint un paper més protagonista en l’organització d’aquestes. És a dir, que la integració no consisteixi només en que les comunitats estrangeres participin del que es fa, sinó que prenguin un paper proactiu en l’organització d’aquests conjuntament amb la comunitat d’acollida. Es van realitzar vàries reflexions interessants sobre què significa que un/a s’integri i si és correlatiu a haver de renunciar a aspectes de la cultura d’origen. També de les dificultats que es troben les persones que emigren, com seria el tema documental i certes situacions que viuen d’injustícia i racisme en el món laboral.

Es podria dir que el missatge de la petita llavor d’aquesta part de participació en la Jornada, seria que ens hem de replantejar el camí de la integració deixant de veure l’altre des d’una posició de superioritat, on el respecte de les diferències culturals sigui el punt de trobada i de comunicació entre les parts, col·laborant junts amb aquelles coses positives que cada part té per aportar als altres i a la Comunitat on viu. Entenent així, que el procés migratori i l’adaptació no és fàcil i que finalment el que genera sentiment de comunitat és sentir que un/a forma part d’on està. La pregunta en essència entorn la qual girava el debat era; com fer que el nouvingut senti que forma part del poble?.

La taula rodona va tenir una durada de quaranta minuts, on el públic va poder intervenir per formular algunes preguntes i/o bé per donar la seva opinió, fent de la trobada un acta més distès i participatiu.

Per a l’equip del Pis Tallamar, ha estat una gran oportunitat per poder donar veu a les experiències del dia a dia viscudes per les educadores i els educadors juntament amb els joves que hi resideixen. Creiem que d’aquesta manera es pot trencar amb els prejudicis i els estereotips que van lligats a aquest tipus de recurs i al tipus de cultura dels joves que emigren. Ha suposat una experiència molt enriquidora que esperem que es continuï duent a terme en els pròxims anys.

Donem les gràcies a l’associació cultural “Els Trompats” i a les Referents per la Convivència de Palafrugell per haver-nos donat l’oportunitat de participar en aquestes jornades.

Equip educatiu del Pis Tallamar

, , , , ,

Els joves del Centre d’Acollida Oikia visiten el museu Dalí

Els nois del centre d’acollida Oikia ens expliquen com van viure la visita al Museu Dalí de Figueres


El dia 14 de Gener vam anar a Figueres per veure el Museu-teatre Dalí. En Tamir, un noi del centre, va fer un maqueta de l’edifici torre Galatea molt maca i realista: era una representació artistica de Salvador Dalí i on va viure.

Aquell dia el matí els educadors i professors agafaven les furgonetes amb els nois amb molta energia i alegria de camí al museu. Un cop allà dins, les dues treballadores ens van realitzar una visita guiada on ens explicaven la història del museu i la vida de l’artista. Dins el museu estàvem envoltats de quadres, tots amb diferentes formes i significats. Cada sala té fotografies d’un mateix tema com pot ser l’amor la guerra, la tristesa, la solitud…etc. Cada sala té un vigilant de seguretat que vigila que no toquis les obres d’art i n’hi ha que no es poden fotografiar ja que són “sagrades” i no les té cap museu més.

Al museu no només hi havien fotografies i quadres, si no que també hi han vehicles com per exemple el seu cotxe amb tres persones d’escultura dins,  i prop d’ell havia una pila de rodes de tractor i, a sobre, havia una pastera de fusta. També hi havien altres escultures com una dona que no té mans i portava una roba d’estil saharawi. Ens van explicar que aquet regal pertanyia a un home que viu a Romania i va  regalar-li a Dalí i també hi havien molts regals a sobre de la paret. Dins del cotxe, comença a ploure si poses una moneda!

A la seva habitació havia al seu llit que estava molt net, hi havia un prestatge amb llibres i flors. A l’entrada de la seva habitació, hi havia una fotografia de Dalí i la seva dona, Gala, que estaven pintant.

També va venir a televisió de Figueres (tramuntana TV), que ens van fer preguntes i van felicitar en Temir per la seva gran obra d’Art.

Ens ha agradat molt el surrealisme de Salvador Dalí.

Annas i Mohamed.

Incuba Dones Barcelona, última sessió carregada d’aprenentatge!

Sota el títol “El meu cos: La meva primera empresa” Pablo Paz va impartir una xerrada sobre salut i alimentació a les participants d’Incuba Dones


Aquest 29 de gener, en Pablo (odontòleg de formació) ha estat la persona voluntària que s’ha incorporat al projecte incuba enguany. I en què s’ha concretat la seva primera aportació com a voluntari? Doncs en compartir allò que sap: ha ofert una xerrada sobre salut a les participants del projecte.

En Pablo és guatemaltec d’origen i va venir a Barcelona a especialitzar-se  en oncologia a la UAB. Tenia la inquietud d’ajudar la gent, de regalar el seu temps i els seus coneixements desinteressadament i així és com va neixer la llavor de poder contrubuir de manera esporàdica impartint formacions com les d’aquest gener.

La xerrada, titulada “El meu cos la meva empresa” versava al voltant de com l’alimentació incideix directament en la nostra salut i en el nostre estat d’ànim.  “Em vaig sentir molt feliç de poder compartir els meus coneixements ahir, amb les participants d’Incuba i estic molt satisfet de la feina que vam poder fer plegats”

A més, aquesta xerrada va estrenar l’ús d’una pantalla digital, motivant a les participants a preparar material per la presentació de final de curs (2021). La Lilian Canté, responsable del projecte, ens explica que  la darrera sessió INCUBA “ha sigut una mostra del treball de la comunitat d’aprenentatge on van fer èmfasi en la creació de vincles que ajudaran en el creixement de la idea de negoci i la reformulació del pla vital, trobant suport en l’aportació de la resta del grup per l’enfortiment emocional i de la seva proposta”.

“Em vaig sentir molt feliç de poder compartir els meus coneixements ahir, amb les participants d’Incuba i estic molt satisfet de la feina que vam poder fer plegats”

Gràcies, Pablo, pel teu temps i expertesa! ens anotem tots els teus consells per a millorar la nostra qualitat de vida.

I gràcies a les participants del projecte que, aquests dies estan fent tutories personalitzades per poder donar continuitat a tot allò après en aquesta iniciativa.

Pablo Paz impartint la xerrada durant l’última sessió del projecte Incuba

,

“Aquest no és només un documental per celebrar els nostres 25 anys, és una ocasió per celebrar la resiliència de totes les persones per qui treballem”

Vespre de cinema i calidesa en la projecció del documental Calidoscopi d’Afectes

Ahir al vespre, dimecres 28 de gener, els cinemes Òscar de Girona acollien la segona sessió del documental produït per Tururut Art Infogràfic i dirigit pel Gerard Bagué Calidoscopi d’Afectes. Prop de 160 persones, entre amics, persones usuàries i representants d’entitats van assistir en aquesta ocasió a Girona. Jordi Pascual, director general de la xarxa d’entitats, Eduard Canimas, músic, i Gerard Bagué, director del documental van presentar la projecció. “Aquest no és només un documental per celebrar els nostres 25 anys, és una ocasió per celebrar la resiliència de totes les persones per qui treballem” va dir en Jordi Pascual, en el moment de la presentació.  La nota divertida la va posar el músic, qui va confessar haver recordat de sobte haver treballat de jove per la Fundació Astres.  Finalment, també es va agraïr la participació de totes les persones, professionals i serveis que havien fet possible aquesta producció, enregistrada al llarg del 2019 i que s’estrenava el passat 28 de desembre, coincidint amb el 25è aniversari de Plataforma Educativa.

 

Cinemes Òscar de Girona, moments abans de la projecció del documental Calidoscopi d’afectes

, , ,

EFCI Dones Guatemala

EFCI Dones Guatemala o com un projecte de cooperació amb el desenvolupament pot canviar de cap a peus una comunitat.

Fundació Utopia. Girona. Fa 7 anys no imaginàvem que el fet de portar una formació en emprenedoria i apoderament femení a un municipi indígena de caire Rural de Guatemala, seria un motor de canvi social i econòmic per tot el poble.

I així està essent i esperem que encara ho sigui més durant els propers anys.

Ja són més de 3oo les dones que els últims anys s’han format a la escola EFCi de creativitat i innovació, conduida per l’organització Guatemalenca Swan Tinamit. Les dones formades han estat un puntal per a les seves famílies, han canviat la realitat de la seva vida i del seu voltant a través de la creació de projectes vitals i comunitaris que canvien la realitat imposada. A part, es fa veure com a colectiu femení minoritzat, pel sol fet de ser dona, indígena i d’escàs poder adquisitiu.

Les dones formades han estat un puntal per a les seves famílies

EFCI dones continuarà un any més apostant per les dones i els seus talents i ho farà a través de la cooperació internacional. La Fundació Utopia aposta des dels seu inici per la Cultura i l’educació com a motor de desenvolupament integral i un any més ens porta els resultats obtinguts en els projectes que col.labora i impulsa a través de la seva memòria i la seva web.

Elles han canviat la realitat de la seva vida i del seu voltant a través de la creació de projectes vitals i comunitaris

Pots seguir-nos a www.fundacioutopia.org

, , , ,

Infància en Risc: un projecte revulsiu per a la nutrició de més de 250 infants a Guatemala

Ens escriuen les companyes de Fundació Resilis (entitat que prendrà el relleu a FPE en el lideratge d’aquest projecte) per fer un capmàs del projcete Infància en Risc a Guatemala

Sabeu que des dels projectes de Cooperació de la nostra entitat aquest any 2019 més de 250 nens i nenes menors de 5 anys s’han beneficiat del Projecte Infància en Risc?

Fa 4 anys que treballem amb l’hospital de Totonicapan a Guatemala amb l’objectiu de col.laborar en la reducció de la mortalitat infantil i les malalties associades a la mancança d’una alimentació saludable i la pobresa estructural.

Enguany, hem pogut atendre a famílies de la capçalera Municipal de Totonicapan i a tres pobles del voltant.

La zona, molt empobrida i de caràcter eminentment rural presenta unes taxes de desnutrició crònica rellevant. Amb la contrapart sobre el terreny i l’equip tècnic Guatemalenc, hem estructurat una formació en Nutrició i higiene per tal d’arribar al màxim de famílies en situació de risc greu.

“Hem estructurat una formació en Nutrició i higiene per tal d’arribar al màxim de famílies en situació de risc greu”.

Aquesta formació, impartida per agents indígenes al territori, aporta coneixements i alhora aliments i vitamines per totes aquelles famílies que la reben.

Educació pel desenvolupament

El projecte també compta amb la seva part d’educació al desenvolupament i sensibilització aquí a Catalunya. En aquest cas, és realitza conjuntament amb la UDG, amb la Facultat d’infermeria i medicina.

Cada any, dos joves practicants es desplacen a Guatemala per col.laborar amb el nostre projecte i l’hospital. D’igual manera, arriba una infermera titulada Guatemalenca aquí a Girona, per tal de compartir coneixements i donar a conèixer la realitat de moltes zones del Sud, empobrides sistemàticament per molts motius, entre ells, la minorització de les ètnies indigenes i les zones rurals de Guatemala.

Ens ho explica la practicant Neus Albesa, en aquesta entrevista que li vam quan va tornar de Guatemala 

, ,

Més d’un any del projecte “Des de l’Altra Riba”

L’altra Riba ja fa un any que està en marxa i, com ja us vam informar , ha estat guardonat amb el premi del Col.legi d’Educadors Socials de Catalunya.

La bona notícia és que la Unió Europea ha apostat aquest 2020 per finançar una part de la Formació a joves professionals Marroquins en l’àmbit de la Educació social, ampliant-se a l’àmbit de la formació a treballadors/es de l’àmbit de la diversitat Funcional.

Aquest projecte realitzat coralment entre la Fundació Resilis, la Fundació Gentis i la Fundació Utopia es un exemple de treball coordinat entre entitats socials.

Aquí us deixem amb l’enllaç del vídeo que vam fer per explicar el projecte