, ,

Posar en joc inclusió, llengua i esperit de barri

Des d’Oikia Girona ens expliquen una activitat que van fer amb l’Ateneu de Santa Eugènia: Petanca! Sí,se’ns fa estrany veure joves jugant a petanca, però ho tenen molt clar: jugar a la pentanca és inclusió, llengua i barri. Voleu veure’ls jugar?


El passat dia 27 i 29 de novembre els nois del centre d’acollida Oikia van jugar a la petanca amb l’Ateneu de santa Eugènia. La petanca és un esport molt popular i valorat al Marroc, els nois hi juguen habitualment.

Abans de començar l’activitat van visitar el centre cívic de Can Ninetes, allà tres educadores els hi van explicar els serveis que s’ofereixen des del centre; orientació laboral, serveis socials, ajuntament, activitats d’oci .a més a més els hi van ensenyar l’espai Marfà on hi havia grups de música assajant, també van poder visitar l’Ateneu de Santa Eugènia.

Ha sigut una gran experiència intergeneracional i intercultural que de ben segur que tornarem a repetir.

Un cop esmorzats i contents per la bona rebuda per part dels professionals de Can Ninetes i de l’Ateneu anem a la plaça del Barco. Allà els esperaven en Paco, en Kike i en Marcel, són voluntaris (la gran majoria) jubilats. Tots tres són jugadors molt experimentats. A més de jugar a la petanca intenten dinamitzar el barri a través d’aquest joc.

Els nois del centre van poder aprendre alguns trucs i estratègies per jugar millor. Després d’escoltar els consells van jugar un parell de partides.

Els Joves d’Oikia els hi ha agradat molt i demanen repetir-ho perquè a més, de passar-ho bé aprenen la llengua catalana i castellana, per què han de comunicar-se amb els voluntaris. Ha sigut una gran experiència intergeneracional i intercultural que de ben segur que tornarem a repetir.

,

Tallers de capacitació per a mares i pares en matèria de salut, nutrició, higiene i lactància materna

Les companyes de Fundació Plataforma Educativa ens fan arribar aquest contingut per compartir una trobada molt especial. Va ser l’últim taller del projecte nfància en risc: Prevenció de la malnutrició infantil a Totonicapán.


El passat dilluns 3 desembre el projecte Infància en risc: Prevenció de la malnutrició infantil a Totonicapán de la Fundació Plataforma Educativa, va executar l’últim taller de l’edició d’enguany al municipi de Totonicapán.

Així mateix, es varen dur a terme tallers de capacitació per a mares i pares de família en matèria de salut i nutrició, higiene i lactància materna als municipis de San Bartolo Aguas Calientes, Santa Maria Chiquimula, Santa Lucia La Reforma i Momostenango, a més de desenvolupar tallers al mateix Hospital Departamental a mares i pares que tenien els seus fills/es ingressats a l’Àrea Critica per raons de desnutrició severa.

En total s’han atès a 453 famílies, de les quals 170 han sigut ateses a l’Hospital José Felipe Flores, i 283 als municipis abans mencionats.

Des de Fundació Plataforma Educativa volem agrair a la nostra contrapart ADJIKA i als professionals del projecte el seu temps i dedicació, així com als diferents centres de salut municipals que hi ha col·laborat d’aquesta iniciativa que ha estat possible gràcies al suport de l’Ajuntament de Girona.

 

En total s’han atès a 453 famílies, de les quals 170 han sigut ateses a l’Hospital José Felipe Flores, i 283 als municipis.

, , ,

Apropar-se junts a les arts escèniques

El Grup de Teatre Escola Riumar i la Residència La Duna, una sinergia que apropa a les persones amb discapacitat intel·lectual a les arts escèniques. Ens ho expliquen els companys i companyes de la Duna


L’Escola Riumar col·labora amb la Residència La Duna un cop més, amb l’objectiu de fomentar la integració social de les persones amb discapacitat intel·lectual en la pràctica de les arts escèniques. L’art és un mitjà privilegiat d’aprenentatge que potencia l’expressió, la comunicació, la imaginació així com la creativitat, oferint una forma alternativa d’aprendre, fomentant autoestima i el desenvolupament personal d’un mateix.

Els actors gaudeixen de la iniciativa que s’emmarca en l’obra de teatre “La Fada Estella”, una peça que dóna veu al conte editat per Carme Franch, veïna de Deltebre. El conte representa la història de la Fada del Delta anomenada Estella, qui marca el camí de la llum per a que els Reis Mags de l’Orient puguin arribar a totes les cases dels xiquets i xiquetes del municipi.

L’art és un mitjà privilegiat d’aprenentatge que potencia l’expressió

El projecte de convertir el conte en obra de teatre l’il·lumina la Rosa Royo, veïna també de Deltebre, que el converteix en un diàleg on interactuen fins a un total de 26 actors entre residents de La Duna i alumnes del CEIP Riumar.

Com apuntava Aristòtil, el teatre és terapèutic en sí mateix, representa un món en el que tot té cabuda ja que un pot representar qualsevol persona, qualsevol situació, viure realitats que d’una altra forma seria impossible sentir, aprendre de les nostres accions i de la dels altres donat que en el teatre s’actua i s’observa, es pot parar i tornar a començar.

El conte es comercialitza a les llibreries del poble on el 25% dels beneficis van destinats als nois i noies del Grup de Teatre La Duna. En breu us comunicarem com comprar-lo online, mentrestant però, des de La Duna ens oferim a comprar-lo nosaltres i fer-vos-el arribar. L’autora, amb el total de les vendes de la presentació del llibre, va realitzar una primera aportació econòmica de 263€.

El conte es comercialitza a les llibreries del poble on el 25% dels beneficis van destinats als nois i noies del Grup de Teatre La Duna

 

, ,

(OPINIÓ) Mena: al voltant de l’imaginari sobre el concepte

“Potser un enfocament positiu és aquell tan senzill de pensar que la diferència ens aporta valor”

En Ferran Capità, director del CA Oikia de Girona, escriu a l’ARA Comarques Gironines sobre com superar l’imaginari que pesa sobre els “menes” Llegiu-lo aquí 👉https://bit.ly/2C6qsCi


El concepte ‘mena’ difumina el que hi ha sota d’aquesta etiqueta: un vida concreta. Serveix per referir-nos-hi, com ho fan tota la resta de conceptes amb les coses, però en casos com aquest, quan el referent és un col·lectiu vulnerable, penso que ens allunya de la veritable realitat dels infants i els joves, amb noms i cognoms, que estan entre nosaltres i sense família.

La conflictivitat d’aquesta paraula amb la realitat la podem fer extensiva a la paraula ‘immigrant’, per exemple. Totes dues (mena i immigrant) són generalistes i despersonalitzen una realitat amb la intenció tranquil·litzadora de veure-la de lluny, des del sofà de la televisió, lamentant la vida de passada, des de la comoditat de la distància.

Si el que pretenem és no aïllar i jutjar aquestes persones, la fórmula és infal·lible: no els anomeneu ‘immigrants’, no incorporeu un fet de seguretat ciutadana i no sumeu al vostre imaginari uns quants titulars tendenciosos. Són els ingredients que asseguren la lectura simple, que dona un resultat clar i ràpid: xenofòbia i racisme, dues patologies socials que s’instal·len en nosaltres amb la mateixa facilitat que un bacteri.

Però l’anàlisi és molt més complexa i multifactorial. Ve de lluny: les persones tenim por, por a allò desconegut, por a allò diferent. Però la realitat és ben diferent de les nostres previsions: si us desfeu d’aquesta mirada, veureu el drama personal d’aquestes persones. I és que totes les seves històries tenen el mateix fil, són relats de desesperació. Històries crues conviuen amb els components socioculturals seductors d’occident, amb una esperança de futur sovint incerta i amb el mur més alt de tots: la soledat.

No són pocs i continuaran venint. Oblideu que aquesta situació és excepcional o d’un parell d’anys, conjuntural. Els processos migratoris formen part de la condició humana des dels orígens. Ho portem a dins, la genètica ens fa lluitar per sobreviure, viure millor, i si cal arriscar ho fem, sempre que les condicions ens empenyin a fer-ho.

Davant el drama migratori que viu el Mediterrani, ens cal una resposta ràpida. Una resposta cívica, com la que sempre hem donat quan ha sigut necessari. El nou país que volem construir també ens ha de fer sentir orgullosos de formar part d’un país obert, amable i acollidor. En aquest sentit, les respostes que es donin des de les administracions i des de la societat civil no poden ser d’urgència com fins ara. Cal organitzar i planificar les accions entre totes les administracions per abordar aquesta nova realitat, instal·lada entre la nostra. Les solucions d’acollida que únicament faciliten la concentració de joves en grans centres no garanteixen els drets que tenen com a infants. Per això cal complementar-la amb acció comunitària provinent del món local, acció que faciliti la integració d’aquests joves amb dificultats. I recursos. I respostes creatives i diferents a aquests reptes. Potser un enfocament positiu és aquell tan senzill de pensar que la diferència ens aporta valor, arriba on no arribem, introdueix mirades noves i maneres de fer diferents. Ens podem enriquir conjuntament i ho necessitem per sobreviure.

 

 

, ,

Lo Carrilet a la recerca del Tió de Nadal

El millor d’aquesta experiència va ser la il·lusió amb la que tots i cadascú dels participants  van viure-la.

El passat diumenge 25 de novembre, infants i adolescents del CRAE Lo Carrilet de Tortosa es van convertir en autèntics caçadors del Tió de Nadal. S’apropen les dates nadalenques i, com bé indica la tradició, s’ha de donar escalfor i acollir a un Tió a la llar. Ens ho expliquen l’Ana, la Maria José i la Mercè, educadores del CRAE Lo Carrilet


Aquest any, per primer cop, els infants i adolescents del CRAE Lo Carrilet s’han convertit en autèntics cercadors i acollidors d’aquest emblemàtic referent del Nadal.

S’han assabentat que al bosc de la població de Prades havia començat la temporada dels Tió i no han dubtat en calçar-se les botes, agafar l’abric i recorrer aquesta distància per anar a cercar el seu.

Un viatge que se’ls va fer un xic llarg, tenint en compte que els més petits, que tenen entre vuit i deu anys, estaven molt emocionats i expectants per arribar i trobar-lo.

Val a dir, que l’indret era idíl·lic, la muntanya de Prades té un encant especial, unes coves i una vegetació impressionant: Que els ho preguntin als adolescents del grup que no varen desaprofitar cap racó per fotografiar-se en grup, selfies i individuals, tot hi tenia cabuda.

Sens dubte, el millor d’aquesta experiència va ser la il·lusió amb la que tots i cadascú dels participants  van viure-la. Alegria, intriga, companyonia i moltes ganes de ser el primer/a en trobar el seu Tió, el qual tenia una nota que els deia:

Hola nens i nenes del CRAE LO CARRILET de Tortosa! Moltes gràcies per venir-me a buscar, tinc moltes ganes d’anar a viure amb vosaltres! Tió.

Ha estat una experiència realment enriquidora, que recomanem compartiu amb els més petits i, des del CRAE Lo Carrilet, farem tot el possible per repetir-la cada any; ja ho tenim anotat a l’agenda!

 

 

 

 

, ,

“M’apassiona compartir el descobriment d’alternatives en situacions complexes i sentir que ens en sortim plegats”

Avui parlem amb en Jordi Rieradevall (Vidreres, 1981), educador al Pis Assistit Tiana, membre del Grup Motor de Participació de Plataforma Educativa i del Comitè Resilis. Ens explica que és el noi de tres germanes i que viu a Cassà de la Selva amb la Cristina, la seva dona, i dos fills menuts, la Laura, de 4 anys, i l’Oriol, que va néixer el passat Sant Jordi. Aquest pare reincident és llicenciat en Història de formació i diplomat en Educació Social, en Jordi també suma un màster en Joventut i Societat. Abans de treballar en l’àmbit social, va compaginar els estudis amb feines a l’hostaleria i la indústria paperera. Partidari de saludar tothom pel carrer, defensor dels somriures, aficionat a les reformes de casa (això ja diu molt de la seva inquietud i creativitat)  ens apunta, satisfet, que ell és les cames que aguanten i l’Isaura i l’Aldric dos gegants que ben segur fa ballar amb la mateixa energia que encara el seu dia a dia.


Llicenciat en història, les lletres de la memòria i el temps. Què va fer que decidissis treballar al tercer sector?

El meu bagatge personal amb les causes perdudes, l’interès per la Història social i la màgia de les relacions humanes. La meva germana Alèxia estava acabant Educació Social quan jo era a Roma d’Erasmus cursant les darreres assignatures d’Història. Viure en una altra realitat com era la romana i tenir algú tan proper que t‘anava explicant conceptes des de la perspectiva de l’Educació Social, va ser determinant a l’hora de lligar-ho tot. Vaig passar de voler contribuir a la transformació social des d’una aula de secundària davant dels joves, a voler-ho fer al seu costat i on fos.

Doncs sí que vas posar fil a l’agulla! Explica’ns una mica el teu camí abans d’arribar a Plataforma Educativa

El meu camí com a Educador Social comença el juny de 2008 al Centre Obert Güell, on vaig tenir la sort de poder treballar amb joves i famílies migrants establertes al barri de Santa Eugènia – Can Gibert del Pla, tastant la pedagogia salesiana. Aleshores també era el meu barri, i jo també era, com elles, un eugenienc més. Des del Centre Obert, vaig poder viure de prop el funcionament del Pla d’Educació i Convivència. Més tard, vaig formar part de l’equip de recerca de la UdG que  va endegar la seva Avaluació Participativa, en el marc d’un estudi sobre l’AP en els Plans de Barris, juntament amb altres universitats. Santa Eugènia de Ter i la seva gent són un exemple de cohesió per a la societat gironina. Trobo molt simbòlic que Plataforma Educativa justament hi tingui la seu central, quasi tant com la fita assolida amb la reposició del Pont del Dimoni després de tants anys de lluita veïnal.

El desembre de 2010, després d’haver fet substitucions als CRAEs i Centre d’Acollida de l’Entitat, vaig  començar a treballar al Pis Bolós, on hi he crescut laborament durant set anys. Al Pis Bolós hem pogut desenvolupar estratègies facilitadores del desenvolupament dels projectes dels joves que hi han anat passant. Sota la direcció d’en Rafa, he pogut fer la transferència entre els aprenentatges a nivell acadèmic i la pràctica educativa. Considero que aquest binomi és un dels motors que avui s’està desaprofitant més en el món social.

Al llarg de l’any 2018, sempre dins l’SPAE, he passat a la intervenció en els Pisos Assistits, i sóc l’educador referent del Pis Assistit Tiana des de l’agost, amb quatre joves que avui són tots ells majors d’edat i que lluiten per anar seguint el projecte d’emancipació que dibuixen amb el nostre suport.

 

I tens dos fills petits. Explica’ns com és un dia a la vida del Jordi Rieradevall…

El matí queda determinat per l’escola de la Laura i les necessitats de l’Oriol. Entremig hi ha tasques domèstiques i cuinar. Havent dinat agafo el cotxe cap al Pis Tiana. Ens saludem a mesura que uns i altres joves van arribant. La variabilitat dels humors i les circumstàncies fa que cada dia sigui una nova oportunitat pel reforçament dels vincles. Com que cadascun té horaris diferents, es pot treballar de manera molt personalitzada, i també i ha els moments per compartir plegats. De tornada cap a casa, música o tertúlia política per processar com ha anat el dia. Abans d’anar a dormir, si el son de l’Oriol m’ho permet, encara puc fer un cop d’ull a articles i vídeos dels mitjans no convencionals.

La variabilitat dels humors i les circumstàncies fa que cada dia sigui una nova oportunitat pel reforçament dels vincles.

I què és el que t’agrada més de la teva feina?

La proximitat en el tracte amb el jove, m’apassiona la seva imprevisibilitat. Compartir el descobriment d’alternatives en situacions complexes i sentir que ens en sortim plegats. M’agrada tenir l’acompanyament incondicional com a punt de partida. Això et fa replantejar constantment com han estat i com poden ser les intervencions educatives.

Un altre dels aspectes que més m’agraden és poder treballar amb el sistema de qualitat que tenim a la casa. En el meu cas, em motiva molt poder fer tota la documentació amb el jove, que sigui protagonista de tot el seu projecte: la redacció del Pla de Treball Individual, de cada tutoria i com ho avaluem. Ajuda molt a l’hora de superar la desconfiança que el jove pugui tenir després de les seves experiències en el sistema de protecció social.

“Es fan necessaris replantejaments que posin el focus en les capacitats de les persones i no en la dimensió dels seus problemes”.

Quins creus que son els principals reptes amb els que ens enfrontem les entitats del tercer sector com la nostra?

El principal repte és arribar a tothom i amb els recursos suficients per arribar-hi. Com que això avui sembla una utopia, el segon repte és allunyar-nos de les polítiques que ens porten cap a una intervenció assistencialista. L’increment d’urgències socials ens estiren cap a aquí, però es fan necessaris replantejaments que posin el focus en les capacitats de les persones i no en la dimensió dels seus problemes.

 

La participació a Plataforma Educativa, un empat tècnic entre diferències i semblances

Plataforma Educativa és una xarxa d’entitats dedicades a l’abordatge social desde l’especificitat de cada organització. És complex gestionar la participació de Plataforma Educativa de manera transversal? Com l’enfoqueu? Des de la participació podem millorar, optimitzar la nostra tasca? 

Podríem dir que estem davant d’un empat tècnic entre diferències i semblances. Determinar una cosa o l’altra dependrà de la variable que agafem. En el Grup Motor de Participació tenim en compte diverses variables a l’hora de saber de quina diversitat estem parlant. Una de molt clara la marca el fet residencial, per exemple. Una altra variable és la feina, una altra la formació, etc. Per això estem treballant en els indicadors que ens permetin determinar qui té més números de voler participar en la millora de l’Entitat. La identificació del grau de sentiment de pertinença és clau a l’hora de debatre de manera realista quina serà la Cultura de Participació de Plataforma Educativa.

Ara estem centrant els esforços en la maduració de les accions que s’han anat produint des de la preparació de la primera Jornada de Participació, l’any 2016. Tenim en fase de proves la Xarxa de participació i durant l’any 2019 aquesta ha d’anar prenent cos. En parlarem properament, però les perspectives d’implementació són molt bones. Una de les coses que valorarem serà quin serà el seu impacte a nivell de millora dels serveis participants.

La participació és un imprescindible si el que realment volem és que la nostra tasca de transformació social sigui significativa: fa identificar problemes, buscar solucions i consensuar les decisions. Després de cada procés, ens trobem que les persones pensen més i millor; i això ho diem des de l’experiència.

 

La setmana passada es va celebrar el congrés de Tercer Sector: en quin punt està la participació en una entitats socials com la nostra? Com la innovació pot incidir positivament a les dinàmiques de Participació?

Els darrers anys la participació s’ha anat aparellant cada cop més amb la paraula governança. Aquest fet és indicatiu del canvi social que estem vivint. Volem ser part d’allò que ens afecta, també en la manera de gestionar-ho. Probablement, les entitats del Tercer Sector acabaran tenint en compte explícitament la participació en la governança, encara que només sigui per dir que no la contemplen.

I nosaltres?

En el nostre cas, estem treballant per obtenir un model de participació que s’apropi en alguns aspectes a aquesta participació en la governança. I la innovació ha de ser un dels grans companys de viatge. L’existència del Grup Motor ja és tota una declaració d’intencions, i en comparació a altres entitats, és una innovació. Sense les innovacions tecnològiques, per exemple, la implementació de la Xarxa de participació no seria possible. L’aprofitament d’aquests recursos a l’hora de desenvolupar les idees ens pot situar com a entitat a l’avantguarda de la innovació social.

 

 

 

 

 

, ,

Un taller dedicat a la gestió de les finances personals i familiars

Les comnpanyes de Fundació Utopia ens fan arribar aquest text per explicar-nos que la setmana passada es va celebrar un taller en clau econòmica i domèstica a molts quilòmetres d’aquí, a Guatemala. Va ser una facilitadora adscrita l’Efci Dones Nahualà, projecte  que l’entitat du a terme a aquell país, l’encarregada de conduir la sessió.


El passat 29 de novembre, el projecte EFCI DONES NAHUALÁ, va executar el taller número 23, dedicat al control de les finances personals i familiars. De la mà de la facilitadora Beatriz Macario, es desenvoluparen treballs individuals i col·lectius per definir la importància d’administrar adequadament els recursos personals i familiars d’acord amb les necessitats més elementals i evitar les despeses innecessàries.

A través de diferents dinàmiques, s’identificaren les causes més comunes de la inadequada administració financera de la llar. Es va parlar sobre la importància d’estalviar i l’ús adequat dels recursos del seu abast amb l’objectiu de millorar l’economia familiar i incentivar l’economia del municipi. Durant tots el tallers, es varen fer intercanvi d’idees i d’opinions, així com alternatives d’ús, consum i d’estalvi.

Van comptar amb la participació de 26 dones indígenes, que, acabat el taller, mostraren el seu agraïment als professionals que els havien donat algunes claus per gestionar el dificultós dia a dia.

Des fundació Utopia-BSF, volem agrair l’esforç que fa l’Associació Swan Tinamit, contrapart nostra al territori, i als professionals implicats, així com a l’Ajuntament de Girona per confiar en aquesta iniciativa que tracta d’apoderar a dones indígenes que es troben en risc d’exclusió social.

, , , ,

“Treballem per innovar en participació dins les entitats”

El passat 22 de Novembre, la nostra companya, Raquel Sabater, va assistir a l´últim dia del Congres del Tercer Sector Social, que es va celebrar al Museu del Disseny de Barcelona, a La Farga de l’Hospitalet.

Com a responsable d’incentivar la  Participació a la xarxa d’entitats i de promoure el nou dispositiu tecnològic de Participació que porta com a nom provisional, “Àgora”, va assistir a la Xerrada sobre Entitats Socials Innovadores en Tecnologia i a l’espai M4social.

El grup motor de Participació, juntament amb diversos directores/es de serveis de Terres de l’Ebre, Barcelona i Girona, estan realitzant una prova pilot per tal de fer possible aquest 2019 una millora substancial de la Participació, posant la tecnologia a l’abast dels usuaris i dels professionals de manera àgil i senzilla d’aplicar.

,

Fundació Utopia BsF a la Fira de Contractació Pública: Cercant nous vincles al territori barceloní

Les companyes de Fundació Utopia van estar presents a la Fira de Contractació pública de Barcelona la setmana passada. Ens expliquen com va ser el seu dia i quines impressions es van emportar.


El passat 20 de novembre al Centre Internacional de Convencions de Barcelona (CCIB) es va dur a terme la Fira de Contractació pública sostenible, transparent i accessible, amb la col·laboració de PIMEC, a la qual va assistir Fundació Utopia-BSF amb l’objectiu de cercar noves aliances i vincles a territori barceloní.

Entre els diversos estands que hi havia, Utopia-BSF, va destinar els seus esforços a l’estand de Serveis Socials i Serveis a les Persones, demanant informació i procurant noves aliances en relació a temàtiques com la recerca de feina, la formació estable, l’assessorament empresarial o la inserció laboral. Aquest interés ve suscitat arrel dels i les participants que formen part dels nostres projectes a Barcelona, fent una especial incidència al projecte INCUBA DONES BCN, un projecte social d’emprenedoria femenina. Amb aquest objectiu es varen mantenir diferents reunions amb els tècnics de Barcelona Activa, els quals ens van atendre molt cordialment.

Des de la nostra entitat, volem agrair als organitzadors i col·laboradors d’aquesta incitativa l’oportunitat que brindaran les entitats socials per obrir nous horitzons al món social i empresarial d’Economia Social i Solidària (ESS).

Continuarem treballant a territori barceloní per donar continuïtat a les iniciatives socials i de millora del benestar de tota la població.

 

, ,

“Treballem i facilitem als infants i joves una resposta a les necessitats materials, afectives i socials, procurant un bon desenvolupament global”

Coneixeu el CRAE Pla de la Selva? Aquest any ha celebrat el seu desè aniversari i els hem demanat que ens expliquin el seu recorregut i filosofia. I ben complidors com son, els companys de Fundació Resilis encarregats del projecte educatiu del Centre, ens fan arribar aquestes línies per explicar-nos el dia a dia d’aquest CRAE, situat actualment  a la població de Sils (Girona). Si mireu la fotografia, podria ben bé ser el menjador de casa vostra, fet que il·lustra força bé com el projecte entén què i com ha de ser un CRAE…


El centre residencial d’acció educativa (CRAE) Pla de La Selva és un servei que acull, de forma temporal, a infants i adolescents a qui les seves famílies, per diferents motius, no han pogut donar una atenció correcta i necessària pel seu desenvolupament integral.

El CRAE Pla de la Selva és un centre col·laborador de la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA), i el seu orígen té relació directe amb el CRAE Sant Daniel, servei amb gestió delegada a la Fundació Plataforma Educativa des de l’any 1995,  mitjançant concurs públic.

A partir de 17 d’octubre de 2008, el CRAE Sant Daniel es trasllada a la població de Sils de Girona, i assumeix definitivament el nom de Pla de La Selva, el març de 2009. En l’actualitat depèn directament de la Fundació Resilis, que està amb col·laboració directe amb la Direcció General d’atenció a la infància i adolescència.

Pla de La Selva és un centre mixte vertical que pot acollir nois/es a partir dels 4 anys. L’atenció als infants i joves la realitza un equip mixte de  professionals, amb una formació adequada d’Educació social.

La nostra decoració s’ha basat en una creació d’ambient casolà i càlid, seguint el criteri de normalització respecte el fet què els espais, equipaments, ritmes i rutines s’assimilin a aquells què gaudeix qualsevol nen o nena quan viu amb la seva família

La guarda legal dels infants i joves ingressats en un centre de les nostres característiques, és delegada a la direcció del centre, i aquest distribueix les funcions oportunes als diferents professionals que hi treballen. La guarda legal ostenta els mateixos drets i deures que un pare de família en relació als seus fills o un tutor en relació als seus pupils. Per tant, aquest nivell d’intervenció i responsabilitat, que en l’àmbit familiar correspon als pares o tutors, a l’Administració, el tema educatiu, formatiu i corrector, és directament assumit per la direcció i els diferents professionals del servei.

El centre treballa i facilita als usuaris una resposta a les necessitats materials, físiques, afectives, psíquiques i socials, procurant un bon desenvolupament global, encaminant a l’autonomia personal i la inserció a la societat de manera satisfactòria.

El model Pla de La Selva, per la situació i context on es troba, pretén apropar a infants i joves del nostre servei a la comunitat del municipi, integrant de manera progressiva, als diferents recursos de la zona, tant del poble com rodalies. Utilitzem recursos que ens ofereix i ens brinda la població de Sils, a través de participacions ciutadanes, agrupació de joves, esplais, casals, centre cívic, etc,.. En aquest sentit,  fem partícips, als infants i joves de la vida del municipi, per tal de realitzar una integració dins la nostre comunitat.

La nostra decoració s’ha basat en una creació d’ambient casolà i càlid, seguint el criteri de normalització respecte el fet què els espais, equipaments, ritmes i rutines s’assimilin a aquells què gaudeix qualsevol nen o nena quan viu amb la seva família. Seguint aquesta línia vàrem optar des d’un inici per mobiliari confortable, càlid i harmonitzat, que juntament amb l’amplitud general de les instal·lacions creen un context residencial normalitzador i amable.

Un altre aspecte que caracteritza a Pla de La Selva és que trenquem el concepte “centre”per integrar el concepte casolà de “casa” com a realitat residencial i aspecte més normalitzat.

Com deiem, seguint el criteri de normalització, els nostre nens i nenes s’integren en activitats de llur municipi o rodalies, utilitzant recursos de la comunitat més propera i fent-nos visibles en poble i voltants. D’aquesta manera es considera ue els nostres infants i joves adquireixen habilitats socials, sabent desenvolupar-se en l’ús de recursos comunitaris i en la xarxa més propera.

El nostre servei sempre ha ofertat un ambient familiar dins del possible, i hem estat capaços d’implementar un treball familiar proper, sempre i quan les famílies han estat disposades a treballar.

“Trenquem  del concepte “centre” per integrar el concepte casolà de “casa” com a realitat residencial”

Després de 10 anys de feina continuada, mantenim la mateixa línia de treball, encoratjats i motivats per arribar i perpetuar amb èxit els propers 10 anys.