,

Lo Pont, finalista al IV Call for good practices 2020

lo pont

El CFA Lo Pont de la Fundació Gentis ha estat un dels dos finalistes del European Network of Innovation for Inclusion en la IV Call for good practices 2020. El centre va presentar-se a la convocatòria amb la bona pràctica que porten a terme amb joves en risc d’exclusió social de 16 a 24 anys amb l’objectiu d’aconseguir-ne el retorn al sistema educatiu o la inserció laboral.

lo pont

Com a reconeixement, les persones integrants de la proposta podran assistir l’any vinent a la conferència europea que organitza l’European Network of Innovation for Inclusion, així com fer visites a altres centres, rebre’n a Lo Pont i participar en formacions.

 

Entre les diferències que el centre va argumentar en la seva gestió hi ha:

1) Abordar la dispersió territorial i la ruralitat: les Terres de l’Ebre (on s’implementa la pràctica) és una zona rural caracteritzada per una densitat de població molt baixa i dispersa. A més, les comunicacions en transport públic són molt escasses. És per aquest motiu que disposem d’un model descentralitzat de serveis a diferents municipis per tal de millorar l’accés a joves amb risc d’exclusió social, persones ateses.

2) Recursos Km 0: utilització i coordinació amb tots els recursos i agents que el territori pot proporcionar per desenvolupar i treballar conjuntament per assolir el projecte professional i vital de la o el jove.

3) Enfocament 360 graus: La persona aprèn dins i fora del centre de formació, durant i fora de l’horari escolar. Per tant, la comunitat també és responsable del seu aprenentatge. Per això ens coordinem amb la seva xarxa personal i professional per garantir la bona adquisició del seu aprenentatge.

4) Enfocament centrat en la persona: La persona se situa al centre del servei i és tractada com a primera persona. El suport se centra a assolir les aspiracions de la persona i adaptar-se a les seves necessitats i circumstàncies úniques.

 

Què és la Xarxa Europea d’Innovació per a la Inclusió?

Representem una nova forma de cooperació entre entitats europees que abans no estaven connectades però que estan unides per un repte social.

Busquem solucions innovadores per resoldre problemes complexos i reptes de la nostra societat, com la inclusió sociolaboral dels grups més desfavorits.

El repte de la inclusió sociolaboral és global i ha de ser treballat a aquesta escala encara integrant de forma localment i adaptat a cada context.

 

Podeu veure els grups finalistes aquí: http://www.europeannetforinclusion.org/call-good-practices-2020-1

, ,

A un clic del teu mòbil

La Fundació Utopia es mou, camina a través d’un món cada vegada més virtual i basat en la comunicació a tots els nivells.

Però sense perdre de vista la nostra missió real i els valors que ens mouen en el món físic, al de cada dia, al que fa front als reptes humans que ens van portar ara fa 12 anys a crear-la i construir-la, conjuntament amb els nostres socis dels països del Sud.

utopia

L’altre dia, un professional del món de l’empresa econòmica tradicional, em va dir una frase que em va fer pensar “em sembla quasi impossible, que tot i les crisis, actuals i passades, la vostra entitat segueixi al peu del canó, col·laborant en fer d’aquest món un món més just. Moltes entitats com la vostra, han caigut, malauradament pel camí, perquè és molt difícil mantenir la qualitat dels projectes en un món tan poc equitatiu econòmicament”.

Em vaig quedar escoltant-lo. I em va venir al cap la cita del filòsof i poeta Ralph Waldo Emerson quan deia: “patinant sobre gel fi, la seguretat es troba en la velocitat”.

Velocitat per adaptar-te al canvi, velocitat per una cerca de recursos eficient, velocitat per atendre unes necessitats imperioses (alimentació, salut, atenció a les dones victimitzades…) i que no tenen espera, que és ara o mai, que fem tard… Recordeu a en Pere Casaldàliga i l’eslògan fantàstic de l’Agenda Llatinoamericana d’aquest any? És tard, però és la nostra hora.

Tot va a parar allà mateix. És tard sempre per aquelles persones que més ho necessiten i per les que pateixen. És tard per aquelles que han perdut la il·lusió i els somnis pel camí, però si no és ara, quan?

Si ens aturem a la pista de gel, caurem, o ens deixaran caure.

La Fundació Utopia ha endengat una campanya per donar a conèixer el que fem arreu del món, a través de Facebook, Instagram i altres xarxes a l’abast de tothom. Aquí a casa nostra i allà, a les cases dels qui més ho necessiten.

Segueix la nostra cursa sobre el gel a #utopiatogether.

En un món de “likes” i de cors en format emoticona, volem arribar als cors de veritat, al m’agrada real i conscient, que vol dir “hi participo”, “ho faig”, “actuo”.

Vols formar part de la nostra tasca? La tens a un clic en el mòbil.

Facebook: https://www.facebook.com/Utopia-Together-102731871460962

Instagram: https://www.instagram.com/utopiatogether/

,

Fundació Resilis, amb Anna M. Suñer, manté la secretaria de la FEPA

El passat 25 de juny es va celebrar l’Assemblea General de la FEPA (Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits). Un dels temes tractats a l’assemblea va ser l’aprovació de la junta directiva. Pepa Arqué (Fundació Mercè Fontanilles) i Ricardo Centellas (Fundació Federico Ozanam), fins ara presidenta i vicepresident de la Federació, van deixar els seus càrrecs. Amb aquests canvis s’hi han incorporat tres noves entitats. La presidència recau ara en la Fundació Eveho (Ferran Rodríguez), mentre que la Fundació Resilis amb Anna M. Suñer manté la secretaria de la federació.

assemblea fepa

 

Les entitats que formen la nova junta directiva i les persones que les representen amb els càrrecs que ocupen són:

Fundació Eveho

President: Ferran Rodríguez

 

Asociación Vasija. Integración social de los menores de protección

Vicepresident 1r: Raúl Rodríguez Montes.

 

Fundación Isos

Vicepresident 2n: Igor Sánchez Álvarez.

 

Fundació Privada Resilis

Secretària: Anna Maria Suñer Damon

 

Associació ‘In Via’

Tresorera: Maria Carme Laorden Medina

 

Fundación Adsis

Vocal: Maria Aurora Corona Velasco

 

Aldees Infantils SOS Catalunya

Vocal: Francisco Javier Gavilán Sarrias

 

Grup Esplai Blanquerna

Vocal: Núria Palau Sendra

 

Fundación Proyecto Don Bosco

Vocal: Esther Muñoz Muñoz

 

Podeu consultar els continguts de la jornada aquí: https://www.fepa18.org/activitats/jornada-institucional-fepa-2020/

, ,

Resilis i Gentis a Reto Futuro 2020

Dos equips de Plataforma Educativa van ser presents la setmana passada a la fase final de Reto Futuro 2020, un programa d’emprenedoria social dirigit a joves en situació de vulnerabilitat perquè, mitjançant continguts educatius, eines tecnològiques accessibles i acompanyament de mentors, puguin viure una experiència formativa i transformadora que els prepari per a un futur que poden crear.

HaragApp Next Station

L’equip del pis assistit Tiana de la Fundació Resilis va ser un dels guanyadors de la convocatòria d’aquest any amb el projecte HaragApp. Sota el nom Next Station, l’equip va voler donar resposta al repte de contribuir a la realització del projecte migratori de les persones amb una app: HaragApp crea una comunitat que s’interrelaciona a partir de quatre perfils d’usuari/a diferents: Somniador/a, Recent arribat/da, Autòcton/a i Expert/a. Aquest darrer perfil és clau per a una òptima gestió de les propostes i les demandes d’ajuda que s’organitzen gràcies a l’app.

Next Station està format pels usuaris del pis Mohamed El Abyad, Mohamed Zallali i Mohamed Seroukh; l’educador Jordi Rieradevall; la facilitadora Diana Ballart; i l’entrenador Mateo Pereira.

Connecting Towns

Connecting Towns

Per la seva part, el CFA Lo Pont de la Fundació Gentis, també va ser finalista d’aquest programa. I tot i no ser un dels guanyadors, l’equip responsable del centre ha decidit executar el projecte igualment. Es tracta de “Connecting Towns” i ha estat motivat pel confinament que hem viscut arran de la COVID-19. Aquest vol construir la relació entre els diferents agents del municipi més enllà de la presencialitat. És un projecte de connexió de les persones, el petit comerç i el voluntariat. Perquè si mai hem de viure un altre període com aquest les relacions entre persones i el comerç local de proximitat, gràcies a l’app i el voluntariat que promou tinguin una sortida.

Enhorabona equips!

, ,

Una visió de la gestió de la Covid-19 al Marroc

Altra Riba

Des del 2014, la Fundació Utopia està treballant ininterrompudament al Marroc, col·laborant amb l’organització civil i les administracions locals del país nord-africà amb qui ens uneix història i veïnatge.

El Marroc, com gran part del món, ha patit els efectes de la pandèmia COVID-19 aquests últims mesos. Ha estat una situació difícil que ha desestabilitzat el precari equilibri en què viuen milers de persones, afectant la societat en totes les seves esferes: l’econòmica, la social i la política.

Altra Riba

Altra Riba

El personal sanitari marroquí, tant civil com militar, ha mostrat un alt compromís per salvaguardar les vides de les persones més vulnerables i les institucions de l’estat han prioritzat la salut dels seus habitants, convertint la lluita contra el virus en un assumpte d’estat, llançant diverses iniciatives i promovent lleis de manera immediata, amb la finalitat de pal·liar efectes encara pitjors en la ciutadania. Marroc, va ser un dels primers països que va tancar les fronteres i va emetre una ordre urgent amb el compromís de salvaguardar els col·lectius més vulnerables a través d’un fons d’urgència social, imprescindible davant del tancament de qualsevol activitat no essencial.

La tasca de cooperació al desenvolupament que promou la nostra entitat està centrada en aquests moments en la zona Fez-Meknés, on, és important destacar, la societat civil ha respòs de manera participativa i solidària, creant grups de suport i col·lectius veïnals actius per protegir a les persones que més ho han necessitat.

La contrapart al territori amb qui ens uneix una llarga trajectòria d’entesa i col·laboració, ha estat una de les entitats que ha participat activament en la resposta imminent. L’Associació Moultaka (Joves pel Desenvolupament) es va organitzar, reestructurant la seva tasca habitual, per tal de distribuir aliments i articles de primera necessitat, als veïns i veïnes greument afectades per la parada forçosa, i fent campanya de sensibilització i coneixement de la realitat a tothom que es troba aïllat i té diferents problemàtiques afegides.

Totes les organitzacions i ONG del territori van aturar també, durant la part més dura del confinament, les seves tasques habituals, reconvertint-se i essent motores i facilitadores de l’atenció més directa. L’Associació Moultaka es va trobar en la tessitura de suspendre els projectes Incuba i l’Altra Riba temporalment, donat que no hi havia una fórmula viable per seguir formant a les persones beneficiàries, donat que la majoria provenen d’entorns molt fragilitats, i amb seriosos problemes per accedir a la tecnologia digital.

En els moments actuals, el jovent i les famílies que atenem, es troben ocupats i preocupades per tal de trobar una sortida a la greu precarietat econòmica en la qual es veuen immerses. La majoria de les famílies vivien fins ara gràcies a l’economia no formal, sense cap cobertura sanitària o prestació.

És en un moment com aquest, on la tasca imprescindible d’entitats socials del territori, recolzades per organitzacions de cooperació al desenvolupament i unides a una política pública marroquí de defensa dels col·lectius més vulnerables, és Urgent i Impostergable.

Dones, infants i adolescents, persones amb diversitat funcional i famílies monoparentals són les principals víctimes dels efectes col·laterals de l’emergència sanitària. Hem d’allargar la mà, donar suport, estar al seu costat en la mesura de les nostres possibilitats, posant èmfasi en la nostra missió i valors: proposar, treballar i no deixar-se vèncer davant les desigualtats en aquest món, amb la mirada posada en la justícia social. I ser més que mai, una comunitat global unida amb un únic objectiu: que ningú quedi enrere.

Si vols saber més sobre els projectes de Cooperació al Desenvolupament al Marroc; Incuba o l’Altra Riba pots seguir-nos a la nostra pàgina web www.fundacionutopia.org o a l’Instagram de la Fundació: https://www.instagram.com/utopiatogether/

, , , ,

Com es viu la COVID-19 a Nahualá

Marleny Macario, responsable del projecte de Fundació Utopia a Nahualà, Guatemala, ens fa un breu apunt sobre la situació de les dones maies rurals guatemalenques que viuen a Nahualà en temps de COVID-19.
Des de la Fundació Utopia, fa més de deu anys que es treballa sobre el terreny amb elles, apoderant i donant veu, perquè són víctimes de triple discriminació: per ser dones, indígenes i en situació de pobresa. La seva veu, és la nostra missió.

Dos meses ya que se registró el primer caso de COVID-19 en nuestro país. Nuestro sistema de salud no está ni remotamente preparado para hacer frente a esta contingencia.
En un primer momento, los medios nacionales en televisión difundieron la noticia y recomendaron una serie de acciones para evitar la propagación del virus. Sin embargo, esta información no llegó a un gran número de población, debido a que la mayoría de familias en nuestro municipio no disponen de luz eléctrica, por lo tanto, las radios comunitarias fueron nuestras aliadas.

Desde el proyecto EFCI Mujeres Emprendedoras asumimos la responsabilidad de realizar una campaña de difusión, llegando al máximo de nuestras posibilidades, puerta a puerta.
El 14 de mayo se diagnosticó el primer caso de contagio en nuestra comunidad y las autoridades cerraron las entradas al municipio y restringieron la movilidad. Estas medidas frenaron el contagio, pero decenas de familias dejaron de abastecer a sus familias de lo más básico. Cabe decir que en la comunidad nos dedicamos en su mayoría, a la economía no formal. Somos personas jornaleras, tejedoras y artesanas.

El miedo, la incertidumbre y la falta de recursos ha provocado un racionamiento de los alimentos diarios entre las familias para poder subsistir… ¿hasta cuándo?

Nuestro Gobierno ha anunciado 10 acciones para ayudar a las familias más necesitadas, pero esta colaboración no ha llegado, ni podrá llegar, dado que los programas gubernamentales pasan por acceder a medios digitales y páginas web donde inscribirse o tomando como base de selección recibos de luz… pero un gran porcentaje de nuestras familias no tienen servicio de energía eléctrica, y mucho menos acceso a medios digitales óptimos y conocimientos para acceder a las ayudas urgentes….
Ya ven ustedes, solo con este apunte, el nivel de exclusión al que estamos sometidos y sometidas.

Las mujeres EFCI, lejos de darnos por vencidas, hemos hecho piña, y vuelto a nuestra filosofía ancestral del Trueque. Gallinas, huevos, pan, alimentos en conserva… no tenemos más herramientas, y más ahora que la violencia de género se convierte en un problema mucho más grave, dado que las mujeres más vulnerables ya no pueden acceder a otras viviendas, y su hogar se convierte en su prisión.

La situación se agrava por momentos, pero como proyecto comunitario tenemos el compromiso firme de seguir siendo un apoyo hacia las mujeres y familias más vulnerables.
No tenemos más medios que nuestra fuerza personal y la certeza que en otros países del mundo, gracias al apoyo de la cooperación internacional, se escuche nuestra voz.

¡Gracias por escucharnos! y muchos ánimos a todos y todas.

, ,

La desnutrición infantil… ¿Qué puedo hacer yo para erradicarla?

Si encuentras una bandera blanca en una ventana o en una puerta, hecha con un trozo de sábana, significa una cosa muy clara: La familia que vive aquí ya no tiene alimentos para subsistir.

Hace más de cinco años que la Fundación Utopía , con sede en Cataluña y que trabaja en diferentes países en situación de fragilidad grave económica para la mayoría de su población, trabaja en el departamento de Totonicapan, Guatemala.

Cinco años en los que, conjuntamente con el hospital de referencia y la contraparte en el territorio, forma en agrocultivos y medidas higiénicas y alimentarias a las familias más vulnerables , para proteger a los y las 7 de cada 10 niños y niñas menores de 5 años que sufren desnutrición crónica. Estas son las cifras que nos hacen llegar desde el país a día de hoy, debido a la pandemia mundial y a la incapacidad de las familias para poder salir a trabajar. Cada vez  en más casas ondean banderas blancas…

Nuestra organización, gracias al apoyo de la cooperación internacional, atiende a más de 250 familias durante el año, No sólo a través de la formación y la educación, sino también ofreciendo canastas básicas de vitaminas y alimentos, tanto a las familias con niños/as ingresadas en el hospital, como las comunidades más alejadas de la ciudad principal y del hospital.

A estas alturas, y debido a la parada forzosa de la financiación en cooperación internacional que las ONG hacemos llegar a los proyectos, hemos tenido que ralentizar nuestras iniciativas con el gran perjuicio que esto conlleva para todas las familias, ya de por sí muy afectadas, y ahora en situación de crisis aumentada extremos intolerables.

¿Qué podemos hacer nosotros? Desde la entidad no hemos parado desde el inicio de la crisis, en buscar colaboraciones y ayudas, ya sea de particulares en Cataluña y / o Europa, como de empresas y otros organismos en el propio país de Guatemala para seguir entregando suministros, pero no llegamos a todo, no llegamos a nada prácticamente.

Es por este motivo que hemos lanzado la campaña Infancia en Riesgo en el portal Migranoderena , entre otras vías de investigación de fondo urgente e imprescindible.

 

¿Qué puedes hacer tú para colaborar con las personas que más lo necesitan?

Sabemos que la situación de muchas casas catalanas también es precaria y difícil…. Pero imagina por un momento, vivir en un país donde no hay servicio de Banco de Alimentos que llegue a todos, ni Servicios Sociales, ni ayudas a las personas trabajadoras en paro … imagina esto y lo que puede hacer tu pequeña ayuda en un territorio como Guatemala. Tú puedes colaborar con las iniciativas del propio país de Guatemala con el fin de erradicar las banderas blancas.
El país y su gente, hacen todo lo que pueden, y desde aquí les podemos brindar una ayuda inestimable, porque más allá de la distancia y de las diferencias Sur-Norte, los niños y las niñas son la realidad del mañana, y la malnutrición afecta el futuro global de toda la población mundial.
Forma parte del cambio!

,

Acolliment i confinament: Carta d’agraïment en temps de COVID-19

Després de tantes setmanes de confinament, volem felicitar els infants i joves acollits per l’enorme esforç que han fet per adaptar-se a la realitat que estem vivint. No ha estat fàcil de cop quedar-se a casa i adaptar-se a unes noves dinàmiques familiars i nous hàbits. Per les famílies acollidores, a més, els hi ha implicat lidiar amb el neguit que podien sentir les i els infants i joves per saber com es trobaven els seus familiars i en algunes ocasions, a més, hem demanat a les famílies acollidores que infant i joves acollits mantinguin el contacte amb les famílies d’origen a través de videotrucada que han hagut de supervisar les pròpies famílies.

Cal dir que, un cop infants i joves han sabut que les seves respectives famílies d’origen estaven bé de salut, malgrat que podríem pensar que es mantingués l’angoixa o patiment per no poder veure’ls, s’han mostrat comprensius de la situació, relaxats, contents, feliços… i sobretot, segurs en companyia de les seves famílies acollidores.

Les famílies acollidores senten que el confinament els hi està donant l’oportunitat de crear una vinculació encara més forta i segura amb els infants acollits. Totes elles remarquen que estan vivint situacions noves i excepcionals, compartint angoixes, dubtes, idees i noves il·lusions. A més, les videotrucades han donat l’oportunitat a les famílies acollidores de conèixer en primera persona com és la relació i com interactua l’infant/jove amb la seva família d’origen i ha facilitat la comunicació.
Amb les famílies d’origen que es va valorar que no era idoni la realització de videotrucades amb les famílies acollidores, aquestes ens han fet arribar constantment fotografies, vídeos i informació de les activitats que feien a casa per poder-les fer arribar a les famílies d’origen. Aquestes famílies acollidores s’han mostrat molt empàtiques i comprensives amb aquests pares i mares que estan vivint aquest confinament sense poder parlar ni veure als seus fills/es i han anat enviant setmanalment (a través nostre i de l’EAIA) fotografies i missatges tranquil·litzadors cap aquests progenitors, avis, tiets, etc.

En definitiva, en aquest temps de tanta incertesa, de patiment i de tant d’esforç de tothom, des d’aquí volem felicitar a aquests infants i joves acollits que ho estan fent tan bé, i que s’han adaptat a la nova situació d’una manera tan madura i conscient. També volem felicitar a les famílies acollidores per haver creat aquest clima de convivència tan càlid i positiu. I com no, no podem acabar sense el reconeixement a les famílies d’origen, que s’estan adaptant a les noves modalitats de contacte que, en la majoria d’ocasions, estan entenent tan bé la situació i prenen paciència en un moment en què la paciència costa molt de mantenir.

Moltes gràcies a tots i totes!

, , , ,

La desnutrició infantil… què puc fer jo per eradicar-la?

Si trobes una bandera blanca en una finestra o en una porta, feta amb un tros de llençol, vol dir una cosa molt clara: La família que viu aquí ja no té aliments per subsistir.

Fa més de cinc anys que la Fundació Utopia, amb seu a Catalunya i que treballa en diferents països en situació de fragilitat greu econòmica per la majoria de la seva població, treballa al departament de Totonicapan, Guatemala.

Cinc anys en què, conjuntament amb l’hospital de referència i la contrapart al territori, forma en agrocultius i mesures higièniques i alimentàries a les famílies més vulnerables, per protegir els i les 7 de cada 10 nens i nenes menors de 5 anys que pateixen desnutrició crònica. Aquestes són les xifres que ens fan arribar des del país a dia d’avui, degut a la pandèmia mundial i a la incapacitat de les famílies per poder sortir a treballar. Cada cop a més cases hi ondegen banderes blanques…
La nostra organització, gràcies al suport de la cooperació internacional, atén a més de 250 famílies durant l’any, no només a través de la formació i l’educació, sinó també oferint cistelles bàsiques de vitamines i aliments, tant a les famílies ingressades a l’hospital, com a les comunitats més allunyades de la ciutat principal i de l’hospital.
A hores d’ara, i degut a la parada forçosa del finançament en cooperació internacional que les ONG’s fem arribar als projectes, hem hagut d’aturar les nostres iniciatives amb el gran perjudici que això comporta per totes les famílies, ja de per si molt afectades, i ara en situació de crisi augmentada a extrems intolerables.

Què podem fer nosaltres? Des de l’entitat no hem parat des de l’inici de la crisi, en buscar col·laboracions i ajudes, ja sigui de particulars a Catalunya i/o Europa, com d’empreses i altres organismes al propi país de Guatemala per seguir entregant subministres, però no arribem a tot, no arribem a res pràcticament.
És per aquest motiu que hem llançat la campanya Infancia en Riesgo al portal Migranoderena, entre altres vies de recerca de fons urgent i imprescindible.

Què pots fer tu per col·laborar amb les persones que més ho necessiten?
Sabem que la situació de moltes cases catalanes també és precària i difícil…. Però imagina per un moment, viure en un país on no hi ha servei de Banc d’Aliments que arribi a tothom, ni Serveis Socials, ni ajudes a les persones treballadores a l’atur… imagina això i el que pot fer la teva petita ajuda en un territori com Guatemala. Tu pots col·laborar amb les iniciatives del propi país de Guatemala per tal d’eradicar les banderes blanques.
El país i la seva gent, fan tot el que poden, i des d’aquí els podem brindar una ajuda inestimable, perquè més enllà de la distància i de les diferències Sud-Nord, els nens i les nenes són la realitat del demà, i la malnutrició afecta el futur global de tota la població mundial.
Forma part del canvi!

, ,

Dolors Bassa, Hipra i el projecte Guia’m els guardons d’enguany

El passat dijous 23 d’abril, vam celebrar l’acte d’entrega de la vuitena edició dels Premis d’Acció Social Mercè Bañeras i Maria Figueras de Plataforma Educativa que aquest any, i a causa de la COVID-19, es va celebrar de forma telemàtica.

L’acte també va comptar amb la presentació de la publicació anual de l’organització, la dotzena ja, que aquest any du per títol “Mentoria social: una eina per treballar la cohesió i la transformació social” i amb l’actuació musical d’Eduard Canimas, qui va fer-nos gaudir amb la interpretació de dues de les cançons que va composar pel documental dels 25 anys de Plataforma Educativa.

Els premis, organitzats per Plataforma Educativa, reconeixen la tasca de les persones, entitats, serveis i projectes que treballen per millorar la qualitat de vida de les persones des de l’acció social. S’atorguen en tres categories: innovació social, responsabilitat social i coresponsabilitat ciutadana.

Enguany, el premi en la categoria d’innovació social ha estat pel projecte “Guia’m”, de la Fundació Friends que ofereix llocs de treball a persones amb síndrome d’Asperger com a guies culturals per normalitzar la seva situació social i laboral a través del potencial transformador de la cultura. En la categoria de responsabilitat social, una nova categoria que s’estrenava en aquesta edició, s’ha reconegut l’empresa Laboratoris Hipra SA, pel seu compromís amb les persones i la societat. Finalment, el premi a la coresponsabilitat ciutadana ha estat per a la Hble. Dolors Bassa, exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies, per la seva tasca al capdavant de la renda garantida així com el seu activisme social.