, , , , ,

A Plataforma Educativa premiem l’acció social Ajudeu-nos a fer extensiva aquesta convocatòria!

:

, , ,

Xerrada i exposició Fundació Infància i Família

La Fundació Infància i Famíliaresponsable de la difusió, la valoració i el seguiment dels acolliments familiars a les comarques gironines, ensompromís, implicació i generador de canvis.

Us animem a conèixer aquest projecte visitant l’exposició i assistint a la xerrada informativa que portaran a terme les professionals de l’equip el dia 14 de febrer a les 14:00h, a la Biblioteca del Campus Montilivi.

, ,

Concurs El meu Nadal: Molt més que un premi

El passat 7 de gener l’espai Marfà va acollir l’acte d’entrega de premis del concurs El meu Nadal, tot un clàssic a casa nostra ja, amb l’escalf de més una seixantena de d’assistents dels diferents serveis de la xarxa d’entitats Plataforma Educativa.

Durant l’acte es van fer públiques les obres premiades (3 premis, 3 accèssits que podreu consultar a la web.

Finalment, un pica-pica va servir per celebrar el nou any.

Gràcies a tothom qui hi va participar i fins l’any vinent!

, ,

Cooperació entre països i transformació

La Raquel Sabater, responsable de Fundació Utopia BsF, escriu aquest breu d’opinió a El Punt Avui

,

Capgirant el format clàssic de la institucionalització

En Ferran Capità, director del CA Oikia escriu aquest article d’opinió al social.cat

Si parlem avui en dia de centres de menors i d’institucions de protecció és per evidenciar la seva profunda crisi. Ja fa un temps que s’han accentuat les dificultats de legitimació d’unes institucions creades per mantenir un tipus de control social que està en procés de desaparició.

Que les institucions que ofereixen protecció a aquests menors han de ser més petites i més normalitzadores, és una frase que, només a nivell intuïtiu ja es mostra clarament plausible. En aquesta línia, els estudis ens mostren que és possible viure satisfactòriament en un entorn residencial, sempre que sigui de qualitat i el més semblant al nucli familiar. A més, hi hauria un acord més o menys ampli en el sentit que la millora de la situació de les institucions requereix l’augment de la inversió pública per tal de reduir-ne la capacitat, millorar la gestió i definir un pla organitzatiu per perfils que garanteixi els drets dels infants i adolescents, però que alhora no els estigmatitzi segons les problemàtiques.

Tanmateix, per complir amb la garantia de drets dels infants i joves es fa absolutament necessari que hi hagi una harmonització de condicions. Sota aquesta premissa, resulten inadmissibles les desigualtats actuals entre centres segons titularitat, tant de les condicions físiques dels serveis, com de les condicions laborals dels professionals i el seu reconeixement. Cal portar a la realitat i als fets la condició de serveis públics i treballadors públics a través de la millora de les clàusules de contractació i la supervisió, incloent-hi l’avaluació tècnica dels projectes educatius.

Caldria explorar aquestes vies i potser incorporar certes figures professionals provinents de l’àmbit de la discapacitat com l’assistent personal; rol que proporciona el suport necessari a una persona per tal de poder dur a terme el seu projecte de vida amb la màxima autonomia

Es posa de manifest dia rere dia la situació actual dels centres de menors quant a conflictivitat, sobreocupació i manca de recursos (tant professionals com econòmics dels mateixos), incloent-hi la gran arribada de menors no acompanyats, que pressiona la seva sostenibilitat. La relació entre la vigilància i el control obert i continu no es pot donar a partir del confinament en establiments massificats sinó que caldria que fos a partir de la creació de xarxes de lligam dels infants i joves amb diferents agents, col·lectius i entitats de la comunitat. En aquest sentit, i tal com habitualment es diu, davant de situacions diferents no podem donar les respostes de sempre.

La millora del benestar dels infants i joves tutelats implica potenciar decididament els acolliments familiars tant en família extensa com en família aliena. La família és l‘element socialitzador per excel·lència. En elles es poden produir accions facilitadores de tal socialització. També exigeix posar la formació i l’escola com a elements centrals que compensin i afavoreixin el seu benestar. La integració escolar millora a mitjà i llarg termini els processos d’inclusió social. També potenciar el paper de les amistats i de les activitats de lleure fomenten de forma exponencial la normalització.

La família és l‘element socialitzador per excel·lència. En elles es poden produir accions facilitadores de tal socialització. També exigeix posar la formació i l’escola com a elements centrals que compensin i afavoreixin el seu benestar.

De rebot de totes les dificultats que deriven del format clàssic de la institucionalització, darrerament han sorgit reflexions i propostes complementàries al manteniment d’algunes institucions especialitzades i que recauen sota el concepte de “extitució”. El prefix ‘ex’ ens indica treballar des de fora, i reconeix poder intervenir des d’altres entorns no residencials, més comunitaris. Per exemple, ara parlem de “centres de dia”, és a dir, sorgeixen formats no presencials d’intervenció. Caldria explorar aquestes vies i potser incorporar certes figures professionals provinents de l’àmbit de la discapacitat com l’assistent personal; rol que proporciona el suport necessari a una persona per tal de poder dur a terme el seu projecte de vida amb la màxima autonomia i autodeterminació, tot garantint l’exercici de drets i la igualtat de condicions de la resta de la ciutadania.

Tal com diu el psicòleg i educador Jaume Funes, “encara que no confiem en la institució (segurament hem de continuar essent un punt desconfiats) s’haurà de seguir educant, ajudant”. Necessitem, però, d’unes noves polítiques adaptades, que tinguin la vista posada al nou món i receptives a les necessitats. La nova política necessita la participació activa dels professionals del sector des d’un inici. I el sector clama per un reconeixement social i laboral de la complexa tasca que es desenvolupa, sovint de forma anònima i desconeguda per la societat.

,

el CA Oikia va participar en una iniciativa del club de petanca de Santa Eugènia

Girona. Activitats a la plaça del Barco de Girona amb menors immigrants no acompanyats.

Més activitats educatives i d’acollida i menys actuacions policials. Aquesta és la reivindicació que va fer el president de la mancomunitat de veïns de Santa Eugènia, Ramon Macaya, durant la jornada que es va desenvolupar a diferents indrets del barri adreçada als menors estrangers no acompanyats (MENA) que es troben en aquests moments al centre d’acollida Oikia”.
El dia 20 de desembre el CA Oikia va participar en una iniciativa del club de petanca de Santa Eugènia.El Punt Avui se’n va fer ressò i ho recollim aquí.

, , , , , ,

Entrevista a l’Anna Navio, practicant a Montevideo

“Esperava aquesta realitat però no és el mateix viure-la  que saber què hi ha”

 

Hem parlat amb l’Anna Navio, practicant a través de Fundació Utopia a Montevideo, l’Uruguai. L’Anna és de Ripoll, té 21 anys i està cursant l’últim any del grau de Treball Social a la Universitat de Girona. També és monitora de lleure i vetlladora escolar.

“Sempre he treballat amb infants i adolescents, de fet és la meva passió” –ens explica.” Tot i així, sempre he tingut inquietud pel que fa a la societat i, sobretot, per les persones més vulnerables”.

És per això que va decidir fer aquesta carrera i sempre que està a les seves mans fa aportacions socials (aquells petits grans de sorra que fan grans les platges) per lluitar per la millora de la societat.

 


Les companyes de Fundació Utopia ens parlen, orgulloses, de les practicants que fan una tasca tan valuosa lluny de casa. Una d’aquestes estudiants ets tu. Explica’ns en què consisteix el projecte que estàs duent a terme.

Actualment estic realitzant les meves pràctiques a Montevideo, a l’Uruguay, més concretament a una associació dedicada a infants i adolescents amb risc social, anomenada La Barca, que és la contrapart de Fundació Utopia al territori. Abans que res, vull dir que em sento afortunada d’estar treballant amb els dos àmbits dels quals tinc vocació: l’àmbit social i els infants i adolescents.

En aquesta associació estic treballant amb dos projectes: D’una banda, el d’intervenció amb famílies i per l’altra el del procés d’autonomia amb joves. El primer es tracta d’un acompanyament i vinculació familiar de forma econòmica, social i emocional i el segon, treballa amb adolescents i amb el seu procés d’autonomia i això suposa un acompanyament a través de la gestió que fan de l’econòmica, les seves relacions socials, la seva educació i enfocament laboral i emocional.

És un acompanyament transversal, vaja. I quant de temps hi estaràs?

Estaré treballant amb aquesta associació (La Barca) durant tres mesos, que és el període de les pràctiques corresponents als meus estudis.

Des de la teva arribada, t’has incorporat a un equip de treball, a un engranatge que ja funcionava…

Sí. L’engranatge és l’equip de l’associació La Barca, és a dir, els meus companys/es de feina han estat educadors i treballadors socials i també hi havia una psicòloga i una professora que tenen rols més específics.

Cada un dels usuaris té assignat un educador/a o treballador/a social referent. Jo m’he afegit a dos casos de cadascun dels projectes i acompanyo al referent de cada un dels usuaris en totes les intervencions i accions.

I com són els perfils de les persones que s’atenen des de l’associació?

El tipus d’usuari que atenc són persones en risc: infants i adolescents que han estat vivint un període de la seva vida en “hogares” i en aquest moment en surten i són derivats a la l’associació. Per tant, en el cas del projecte de família, per exemple, és molt important treballar la vinculació familiar, ja que pot ser que l’infant es retrobi amb la família d’origen o bé que sigui una “família amiga”. En el cas dels adolescents és un treball molt decisiu també ja que han d’aprendre a autogestionar la seva vida: els acompanyem en el camí de fer-se grans.

“En el cas dels adolescents és un treball molt decisiu també ja que han d’aprendre a autogestionar la seva vida: els acompanyem en el camí de fer-se grans”.

Com veus l’estat del jovent a l’Uruguai?

Complicat. Molt complicat… És un context amb violència i molta pobresa, gens bons acompanyants ni pel jovent ni per ningú. Molts dels joves treballen amb xarxes de tracta de persones o amb màfies de drogues, per poder sobreviure. Sincerament, sí que esperava aquesta realitat però no és el mateix viure-la d’aprop que saber el què hi ha. És molt dur veure la vida dels joves que estant en risc d’aquí, la majoria pateixen violència de tot tipus, física, psicológica, sexual…I és una tasca complexa la que s’ha de fer per a que puguin tenir una vida autònoma, sana i feliç.

Ells hi tenen molt a dir, però l’entorn és advers… Potser no ens en fem prou a l’idea…

Exactament. Abans de venir vaig parlar amb les noies que van fer la pràctica l’any passat i per això ja sabia del cert la realitat a la que anava, però com ja he dit, quan ho vius en persona és brutal. Penso que em serà del tot útil, com a estudiant i com a persona, ja que toco temes molt diversos en cada cas i professionalment m’estic omplint de coneixements que em serviràn en el futur.

I parlant de futur…què els diries als practicants que l’any vinent viuran una experiència semblant a la teva?

Als practicants del futur els hi diria que els recomano fer-ho si tenen vocació i passió ja que és una experiència impressionant i molt gratificant. També que és una feina molt dura emocionalment però aprèns i fas un creixement personal i professional gegant. Gegant.

“És una tasca complexa la que s’ha de fer per a que puguin tenir una vida autònoma, sana i feliç”

M’agradaria afegir que treballar amb persones és una feina extraordinaria però treballar amb persones d’aquesta realitat ho és encara més. És com una barreja d’emocions diverses; entusiasme, felicitat, tristesa i impotència que et fa obrir el cor. Des del meu punt de vista, estic molt contenta d’haver pogut fer una aportació, per petita que sigui, a la vida d’aquests infants i adolescents, perquè és tan cert com dur saber que per ells tot acompanyament i ajuda els pot canviar la vida.

Per a mi, està ha estat una gran experiència i la tornaria a fer-ho si en tingués oportunitat, perquè aquí valores més la feina que fas i, per impotent que sigui saber que no pots fer res eminentment decisiu per canviar aquesta la vida de tots i totes, jo sé que estic fent tot el possible per canviar petites coses d’algunes persones que he conegut aquí. A l’Uruguai he après que no podem fer-ho tot ni ajudar a tothom, però sí que podem donar-ho tot de nosaltres en la mesura que ens sigui possible.

 

 

,

Bones Festes i Feliç 2019

, ,

La Reinserció, Feina de Tots

Les companyes de Fundació Gentis ens envien aquest contingut per parlar-nos de la jornada “La Reinserció, Feina de Tots” que va tenir lloc a Barcelona el 30 de novembre


El passat 30 de novembre, va tenir lloc al CaixaForum de Barcelona, la jornada “La Reinserció, Feina de Tots”.

El programa Reincorpora de “la Caixa”, ofereix a persones privades de llibertat l’oportunitat de construir un futur diferent i plenament integrat en la societat a través d’itineraris personalitzats.

Fundació Gentis porta a terme el programa des de la seva creació ara fa 7 anys gràcies al suport de Fundació Bancària “la Caixa” i en coordinació amb el CIRE (Centre d’Iniciatives per a la Reinserció) del Departament de Justícia. La tècnica d’inserció de Gentis atén a persones derivades pel CIRE en la fase final de les seves condemnes amb l’objectiu de millorar la seva ocupabilitat.

En un dels punts del programa de la jornada, Fundació Gentis amb les restants 20 entitats que porten a terme el programa Reincorpora de Fundació Bancària “la Caixa”, va rebre un reconeixement de la mà de la consellera de Justícia, Ester Capella, i del director General de la Fundació Bancària “la Caixa”.

També en el marc de la jornada, vam poder escoltar la conferència del Sr. Grant Duwe, responsable del sistema de presons de l’estat de Minessota que va exposar els diferents programes que desenvolupen i  l’impacte i/o retorn que tenen aquestes mesures en la societat.

Les aportacions del mateix participant del programa Reincorpora van posar en evidència la importància de la voluntat de canvi que han de tenir les persones per poder iniciar un veritable procés de reinserció

A més vam poder reflexionar sobre la reinserció de les persones privades de llibertat gràcies a la taula rodona composada per personal de RRHH d’una empresa col·laboradora del programa Reincorpora, d’un participant del programa, d’una entitat social i d’un acadèmic de la Universitat de Barcelona.

Les aportacions del mateix participant del programa Reincorpora van posar en evidència la importància de la voluntat de canvi que han de tenir les persones per poder iniciar un veritable procés de reinserció, així com la importància de participar dels programes existents que ofereixen eines i recursos per millorar les competències de base,  tècniques i transversals necessàries per incorporar-se de nou al món laboral.

, , ,

Tirant pel dret per a una condició humana més justa

Les companyes de Fundació Utopia BsF ens expliquen com va anar el concert solidari del passat dia 15 de desembre a la Mirona, organitzat per celebrar el 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans


El passat 15 de desembre  la sala  LaMirona de Salt va acollir el concert solidari que celebrava el 70 aniversari de la Declaració de DD.HH.

Unes 370 persones  vna gaudir de dos concerts dels grups: “Germà Negre” i “Orquestra Maribel”. A més, a la mitja part de l’esdeveniment es va procedir a fer un sorteig de 4 lots, cortesia de diverses entitats del tercer sector, establiments, restauració, etc. on es sortejaven sopars, paneres, tallers, materials de papereria, llibrets, entre altres coses.

Des de la Fundació Utopia-BSF, volem agrair a la Sala la Mirona els serveis prestats, als grups que hi participaren i, en especial, a l’equip tècnic de la Coordinadora d’ONG’s Solidàries i de l’Alt Maresme per fer-ho possible, sense el seu esforç, temps i dedicació no haguera estat possible tant d’èxit. Així mateix, volem fer una menció especial a totes les entitats que van participar en la comissió d’organització i logística.

Enguany, podem afirmar que els drets humans han arribat a un públic molt diferent, ja que als concerts hi van anar persones grans, adults, nens, etc. Entre les persones que hi assistirem hem de remarcar la presència del Regidor de Cooperació de l’Ajuntament de Girona, Cristobal Sànchez.

Així mateix, volem agrair el suport i la col·laboració de Dipsalut, l’Agència Catalana de Cooperació i l’Ajuntament de Girona.