, ,

El CRAE Lo Carrilet al parc de bombers de Tortosa

Les companyes del CRAE Lo Carrilet de Tortosa ens fan arribar aquestes línies per explicar-nos la visita que van fer al parc de bombers de la seva ciutat.


Per segon any consecutiu, el passat dissabte 30 de març infants i adolescents del CRAE Lo Carrilet van poder gaudir d’una experiència educativa, cultural, aproximació a la ciutat i, a la vegada excitant, al Parc de Bombers de Tortosa.

Alguns dels infants i adolescents ja hi van anar l’any anterior però, això no els va fer perdre les ganes i la il•lusió de tornar a fer la visita als bombers de la seva població. Els bombers van ser molt amables en ensenyar-los-hi les instal•lacions i, com no, deixar-los provar allò que més agrada als infants; les instal•lacions del gimnàs i l’equipatge de bomber/a.

Un altre protagonista que no pot faltar, és el camió dels bombers; pujar i fer sonar la sirena també és una gran motivació.

 

Un fet que ha cridat l’atenció ha estat l’interès i la implicació d’especialment dos adolescents; qui sap si aquesta visita els pot fomentar l’interès per esdevenir  bomber de professió en un futur!

Des del CRAE Lo Carrilet volem donar les gràcies a tot el Parc de Bombers de Tortosa per haver-nos obert les seves portes i haver-nos ensenyat i aproximat la realitat de la tasca d’un bomber/a.

, ,

Nou projecte del CET de la Fundació Astres a les Terres de l’Ebre: Manteniment de contenidors 

Les companyes de Fundació Astres Terres de l’Ebre ens expliquen que des de començaments d’any hi ha en funcionament aquest servei de manteniment de contenidors i altre mobiliari urbà. Voleu saber-ne més detalls?


Aquest 2019, ha començat el projecte de manteniment de contenidors de superfície a totes les Terres de l’Ebre. Neix de la contractació d’una brigada per part de Xarxa Ambiental, entitat que ja desenvolupa projectes amb el CET a Girona.

Xarxa Ambiental és una cooperativa barcelonina que té com a objectiu la intermediació entre el teixit empresarial i les entitats del tercer sector per tal d’impulsar la integració laboral de persones amb discapacitat. Aquesta entitat treballa per a l’administració pública oferint tota una sèrie de serveis relacionats amb el manteniment, neteja i senyalització de contenidors, mobiliari urbà i zones de joc infantil.

Aquest projecte, que te una durada de quatre anys, ocupa a jornada completa a una brigada formada per un peó amb discapacitat i un oficial. Mitjançant la coordinació amb Xarxa Ambiental i amb l’ajuda d’un aplicatiu mòbil, es planifiquen les rutes que els duran a visitar tots els pobles de les terres de l’Ebre, des del Montisà fins a la Ribera d’Ebre.

Després d’unes setmanes de formació amb els professionals de Xarxa Ambiental al seu taller de Reus, la nostra brigada va començar a operar al carrer amb autonomia a principis de gener.

La seva tasca consisteix en el manteniment in situ dels contenidors suburbans, duent a terme reparacions de tapes, manetes, gomes i pedals, així com la substitució dels adhesius d’informació i senyalització.

, ,

Inclusió en les entitats socials: Empoderament, acompanyament, implicació comunitària

Raquel Carrión, responsable d’Acció Social Cartitas Diocesana de Girona, ha estat la ponent encarregada de la tercera xerrada del cilcle organitzat per Fundació Plataforma Educativa en el marc del projecte europeu IIIS.

Ha centrat la seva intervenció en quatre idees claus per treballar per una inclusió efectiva des dels projectes socials:

-Empoderament partint de les capacitats i potencialitats de les persones que  acompanyem

-L’obertura dels projectes al territori més proper amb la implicació de la comunitat

-Enfocament de treball des d’una perspectiva d’acompanyament als drets socials

 

En breu parlarem amb ella amb més profunditat d’aquest tema!

, , , ,

“El nostre repte és implicar la comunitat en trobar formes d’atenció més personalitzades”

Núria Curto Ferre (Camarles, 1965). Llicenciada en  Psicologia Clínica de formació, la Núria té una dilatada experiència en el camp social, iniciant-se a principis dels noranta treballant amb menors a càrrec del sistema de protecció. Després d’un recés de 6 anys en l’empresa privada en un altre sector i d’obrir una consulta de psicologia, a finals del 2008 Fundació Resilis li confia la direcció del CRAE Lo Carrilet de Tortosa. El 2013, Fundació Astres engega a Deltebre el projecte La Duna, residència per a persones amb discapacitat intel·lectual i trastorn de conducta, on la Núria s’ocuparà de la coordinació tècnica. Paral·lelament, s’obre el Centre d’Acollia Oikia a Deltebre per atendre joves migrants sense referents familiars (MENA). En ocasió del Dia Mundial del Treball Social parlem amb ella de l’ofici, del dia a dia i del seu punt de vista sobre la realitat de les diferents entitats amb les quals treballa.


 

Tot i que la teva formació inicial no estava encarada al sector social, t’hi has acabat dedicant molts anys. Estàs contenta del camí fet?

Sí, si que estic contenta. Hi vaig arribar gairebé per casualitat i m’hi he quedat. Dedicar-me al mon social és una qüestió de responsabilitat, de justícia, de compromís, d’obrir un camp molt sovint “invisible”. També de descoberta i de repte. Hi ha molta gent que no coneix la infància desemparada o les persones amb necessitats molt especials, vivim en un mon on si la problemàtica no et toca de prop, fem com si no existís i els “excloem” de les nostres vides i de la nostra comunitat. No ens agrada veure allò que no entenem o no coneixem

 

Des que vas començar fins a l’actualitat què penses que ha canviat?

Crec que han canviat les dificultats de les persones que atenem i el com les atenem. Crec que la societat avança poc a poc en el reconeixement dels drets de les persones des del sector social, però avança i això fa que es desenvolupin recursos per a atendre més comunitàriament (pensant amb els infants i joves, es fa una atenció més preventiva on l’ingrés en un centre residencial sigui l’última opció) però al mateix temps  els infants i joves plantegen dificultats més complexes.

 

S’ha de ser d’una determinada manera per dedicar-se al sector social?

Crec que s’ha de ser d’una manera determinada però no et sabria dir de quina. T’has de despullar de prejudicis i mantenir sempre una actitud possibilista, vull dir que t’has d’instaurar en la confiança que gairebé tot és possible, especialment el canvi. També has de ser capaç de cuidar-te, de saber conviure amb el malestar i també saber-te’n separar per poder-hi tornar. Veure i viure la diferència com una oportunitat en la vida, l’oportunitat d’entendre a l’altre i comprendre les realitats diferents.

Aquest és un moment en el que ens plantegem una atenció comunitària però també on ens plantegem recursos cada cop més especialitzats

Quines veus que són les principals dificultats, avui dia, en l’atenció a menors?

En relació a Infància crec que estem immersos en un moment de crisi, no dic res de nou si parlo de l’arribada dels joves estrangers. Aquesta situació ha posat tot el sistema en escac: manca de recursos, no tenir una política de país per a abordar la seua atenció, manca de professionals per atendre’ls, etc.

Però venim d’un període llarg de crisi econòmica i en aquestes situacions qui més pateixen són les persones més vulnerables, per tant infants i joves amb malestars diferents i pocs recursos adaptatius, salut mental i patiment emocional que també desborda el sistema.

Aquest és un moment en el que ens plantegem una atenció comunitària però també on ens plantegem recursos cada cop més especialitzats… És com una contradicció.

 

De tots els oficis del món se n’extreu una ensenyança aplicable a la vida. Quina t’ha aportat a tu dedicar-te al sector social?

Jo he après molt, especialment dels adolescents. He après a tenir diferents mirades d’una mateixa situació, a descobrir que les coses no són com una sempre les havia viscut i a atrevir-me a viure-les com mai havia imaginat, respectant les seues pròpies decisions.

 

Ens podries esbossar el teu dia a dia? La realitat al centre on treballes, amb quines persones tractes, quins son els principals esculls i fortaleses de la tasca que feu, què és el que t’agrada més, etc.

El meu lloc de treball actual no té un dia a dia, cada dia és molt diferent. La coordinació territorial demana estar al cas de molts projectes i programes diferents. És com anar canviant de barret cada cop. Comença el dia abans per preparar on estaré a l’endemà. Em relaciono principalment amb els directors dels serveis que coordino a Terres de l’Ebre, però també amb els professionals d’atenció directa que formen els equips. M’agrada conèixer de molt prop els recursos i això fa que conegue a moltes de les persones que atenem, m’agrada mantenir aquesta miqueta de contacte directe que és des d’on vinc.

Un dels principals esculls és la falta de professionals al territori i la dificultat per atendre les necessitats  de les persones que atenem.

El nostre repte és implicar la nostra comunitat en trobar formes d’atenció més personalitzades i menys segregadores.

M’agrada de la meua feina el contacte amb les persones, escoltar-les, entendre-les, aprendre i aporta el meu punt de vista.

 

I, per acabar, potser la pregunta més difícil:  Què aconsellaries a les persones que compartint les teves aptituds i valors, volen engegar uns estudis de treball social?

 

Uf! No ho sé, que dediquessin part del seu temps a conèixer-se a elles mateixes en profunditat, reconeixent-se a un mateix és un bon camí per reconèixer a l’altre. Potser els diria que fossin molt honestes, amb elles mateixes i amb les persones a qui dedicaran el seu temps.

,

Bicicletes a Tallamar

Les companyes de l’equip Educatiu del Pis Tallamar ens escriuen aquestes paraules per explicar-nos que unes bicicletes han arribat i han anat molt bé per facilitar la vida dels joves residents al pis. Fem extensiva la bona notícia i l’agraïment a Bicicletes sense Fronteres, qui ha fet la celebrada donació.


El passat dia 1 de febrer el Pis Tallamar va rebre una sorpresa molt gran! L’ONG Bicicletes Sense Fronteres va fer una donació de 10 bicicletes per als joves del pis.

Podeu tenir la certesa que aquesta donació ha contribuït a facilitar el desplaçament dels joves a l’entorn, essent un al·licient per practicar activitat física i realitzar sortides conjuntes que fomenten la cohesió social.

El Pis Tallamar està situat a Palafrugell, vila del Baix Empordà. Ens trobem en un entorn privilegiat, ja que la ciutat disposa de tots els recursos que necessiten els joves per treballar el seu procés d’autonomia, mantenint un tarannà proper i acollidor, coma poble que és. Es tracta d’una zona idònia per circular en bicicleta, amb un terreny planer i moltíssims camins per descobrir tant zones boscoses com la impressionat part costanera amb Calella de Palafrugell, Llafranc i Palamós.

L’ús de la bicicleta fomenta l’autonomia dels joves, ja que els permet una àmplia mobilitat per la zona sense haver de dependre del transport públic o de l’acompanyament dels educadors. D’igual manera, ajuda a incorporar el sentit de la responsabilitat que comporta l’ús de la mateixa , tant al que fa referència al seu manteniment com a l’adquisició i seguiment de la normativa de circulació. Això facilita que els joves interioritzin normatives referents a convivència i ús de la via pública d’una manera lúdica.

No podem oblidar la importància del caràcter esportiu de l’ús de la bicicleta. Tenint en compte que al Pis Tallamar hi resideixen 10 joves entre els 16 i els 18 anys, disposar de bicicletes fomenta l’activitat física i l’aprenentatge d’un estil de vida saludable.

D’aquesta manera, el fet de rebre 10 bicicletes ha suposat l’adquisició d’una eina per promoure molts aprenentatges als joves, sent una donació pràctica i molt útil.

Per tot això, volem transmetre el nostre més sincer agraïment a Bicicletes Sense Fronteres i a la Fundació Resilis!

 

L’equip educatiu i els joves del Pis Tallamar

, ,

Els plans d’igualtat de les entitats en xarxa Plataforma Educativa

La Comissió d’Igualtat vol compartir amb vosaltres una bona notícia. La feina feta durant el darrer any s’evidencia en els resultats que us anunciem: totes les entitats de la xarxa ja disposen d’un Pla d’Igualtat aprovat, vigent i executant-se.

Tot i no ser obligatori per llei per a algunes de les entitats, l’aprovació d’aquests Plans són el reflex del compromís de l’organització amb el valor de la igualtat de gènere. I és que, finalment, el Pla d’Igualtat no deixa de ser una eina al servei de la missió de totes i cadascuna de les entitats: una estratègia planificada d’actuacions concretes per convertir-les en agents responsables i dinamitzadors d’aquest compromís en el seu entorn.

Actualment s’està treballant per fer un salt qualitatiu en relació als Plans, coordinadament amb la Generalitat de Catalunya, per tal de poder-los fer complir amb els estàndards de qualitat que marca el Registre Públic de Plans d’Igualtat.

Des d’aquí felicitem a la Fundació Astres per ser la primera entitat amb el Pla registrat, esperem poder-vos comunicar en breus que la resta d’entitats han superat aquest procés!

, ,

La nostra comissió d’igualtat elabora una guia d’ús no sexista del llenguatge i la comunicació

Parlem amb la Mireia Medina, la tècnica d’igualtat de Plataforma Educativa que, sumant esforços amb la comissió d’Igualtat de les entitats de la xarxa, ha portat la batuta en la redacció d’aquesta guia, dedicada a posar atenció en la manera de parlar que tenim quan treballem. I és que, sense adonar-nos-en moltes vegades fem un ús sexista del llenguatge.

Per això, seguint la voluntat de les nostres entitats de fer més bé cada dia la nostra feina, s’ha elaborat aquest document. Ens ho explicarà millor la Mireia:

 


És necessari tenir una guia per parlar correctament? 

Des del moment en què fem servir un llenguatge no inclusiu, sí. En català i en qualsevol altra llengua, tenim un gran ventall de paraules quan volem expressar una mateixa idea. Per tant, no podem dir que la llengua, per si sola, ens marqui a fer servir una o altra manera d’expressar-nos, sinó que nosaltres ens adaptem a diferents situacions, registres, audiències. En aquesta guia que us presentem, posem en èmfasi concretament el llenguatge no sexista, però el llenguatge inclusiu va molt més enllà de qüestions de gènere.

 

És transversal…

Sí. El llenguatge inclusiu, aquesta transversalitat que li és pròpia, pretén un compromís contra altres eixos d’opressió, com la xenofòbia, el capacitisme (fer prevaldre unes capacitats sobre unes altres, menystenint-les) o la homofòbia. La guia sorgeix d’una necessitat: l’anàlisi de la descripció dels llocs de treball que tenim.

el llenguatge inclusiu va molt més enllà de qüestions de gènere.

I parlant de llenguatge no sexista, com heu trobat la nostra manera d’expressar-nos, a nivell corporatiu? 

En general complíem amb els criteris d’adequació a la no discriminació i la inclusió, però hi havia casos concrets que es feien servir paraules que no eren del tot inclusives.

Com per exemple?

Em ve al cap, “netejadora”,  “cuinera”, “psicòloga”… Hi havia una sexualització alhora de referir-nos a la descripció d’aquest lloc de treball. Si pengem una oferta de treball anunciant que busquem “cuinera”, “cambrera de cambra” estem fent un ús esbiaixat del llenguatge…

Deixem fora els homes i, a més, sembla suposar que aquesta tasca només la puguin desenvolupar dones, oi?

Exactament.

La guia sorgeix d’una necessitat: l’anàlisi de la descripció dels llocs de treball que tenim.

I com es va detectar aquesta necessitat?

A través del Pla d’Igualtat, que marca unes accions a seguir. I les encarades a llenguatge i comunicació ens feien parar atenció en aspectes com aquests. A partir d’aquí vam dir: “quina seria l’estratègia per aconseguir millorar-ho?” I llavors vam decidir crear una guia de llenguatge inclusiu a patir de diferents guies existents, adaptant-ho a la nostra realitat. I aquí la teniu. Us la podeu descarregar en aquest enllaç.

 

 

 

 

També hem elaborat un material de sobretaula que els treballadors i treballadores de Plataforma Educativa es podran descarregar  i que servirà per tenir present els continguts que hem desplegat a la guia de llenguatge no sexista.

, ,

Intercanvi d’impressions entre els joves del CA Oikia i els de l’IES de Celrà

Els joves del Centre d’Acollida Oikia de Girona ens han escrit perquè estan contents d’una visita que van rebre per part d’un grup d’estudiants i professors de l’IES de Celrà. Us deixem amb el seu text:


El 28 de febrer van visitar el Centre d’Acollida Oikia de Girona alumnes i professors de l’escola l’IES Celrà. Concretament, eren  una quinzena d’alumnes de 2n d’ESO. Van venir per veure com vivim al centre, com és la vida del Centre d’Acollida Oikia.

Vam explicar-los  com van arribar alguns nens a Espanya i que hi havia nois que van venir sota un camió i alguns d’ells van entrar amb barca.

En acabat els vam ensenyar les habitacions, les aules, la cuina i el despatx d’educadors de grans i petits.

Després d’una estona vàrem anar al pati, vam jugar a futbol , ping pong i volley tots junts.

Vam parlar d’algunes coses com l’escola i els hobbys que practiquem cada dia  i estem contents. També ens van explicar que aquí elles, com nosaltres, volen viure en pau, que no volen  racisme a Catalunya ni enlloc.

Volem donar les gràcies a aquest institut  per la visita al nostre Centre d’Acollida Oikia i també ens agradaria visitar el seu institut algun dia.

 

, , , , ,

La facultat d’infermeria acull la presentació dels projectes oberts a estudiants en pràctiques

Recordeu la Neus Albesa? La vam entrevistar fa un parell de setmanes, en relació al projecte Infància en Risc: Prevenció de la malnutrició infantil a Guatemala perquè ella va fer-hi les pràctiques d’infermeria durant aquest any.

Acompanyada de la directora de la Fundació Utopia, Raquel Sabater, i de l’organització amb el poble Saharaui, ACAPS, van presentar aquest dimecres 27 a la facultat d’infermeria, els projectes que accepten estudiants de pràctiques durant el 2019.

La sala d’actes de la Facultat estava plena de joves estudiants d’infermeria i medicina!

Fer pràctiques a un projecte a l’estranger és una possibilitat que els estudiants de grau, sensibilitzats amb la cooperació internacional, poden trobar interessant. Les places, però, són poques. La Fundació Utopia i la Fundació Plataforma posa anualment entre 4 i 5 espais de pràctiques a la disposició dels estudiants d’infermeria, educació i treball social i fa el seu seguiment i tutorització.