,

“Els accidents laborals són el símptoma de que hi ha aspectes en el sistema de prevenció que hem de millorar”

Andrea Karina Villareal Zurita és nacuda a Quito, capital de l’Ecuador, casada i mare d’un nen de quasi tres anys. Va venir a Espanya amb disset anys a estudiar a Valencia, on es va graduar en Enginyeria Química i també va cursar un màster de Prevenció de riscos laborals. Ha treballat com a Tècnic de Seguretat, Qualitat i Medi Ambient a Repsol a la Direcció de Seguretat i Medi Ambient Industrial (Downstream) i també com a Responsable de Seguretat i Medi Ambient a la Fàbrica de Lubrificants de Puertollano. Actualment, porta una mica més de dos anys treballant a Plataforma Educativa: va començar treballant aquí com a treballadora cedida per PREVINT (el nostre Servei de Prevenció Aliè), i al cap de nou mesos (deu ser el temps que necessita per gestar-se un treballador de la casa) va passar a formar part de la plantilla de Plataforma Educativa. Avui hem volgut parlar amb ella perquè ens expliqui unes quantes coses relacionades amb la seva feina que sempre havíem tingut el cuquet de preguntar. Aprofitem també per acostar-nos a l’Andrea a tall humà, sense gaire més prevenció de riscos que l’atreviment de qui pregunta i la prudència de qui respon.


Botes de seguretat, cascs, protocols de prevenció… Et sentim parlar per telèfon, però no ens fem una idea de la complexitat de la teva feina. Explica’ns en què consisteix

Ocupo el puesto de Coordinadora de Seguridad y Salud Laboral y mi trabajo consiste en coordinar las actividades preventivas con el Servicio de Prevención Ajeno que tenemos contratado (PREVINT), velar por el cumplimiento de los requerimientos legales en el ámbito de la Prevención de Riesgos Laborales (PRL), integrar la PRL a todos los niveles jerárquicos y en todas las áreas de Plataforma Educativa. En resumen, mi principal objetivo es promover lugares de trabajo seguros, saludables y productivos.

 

El passat 21 de juny, vam rebre la visita de la senyora Montse Heredia, la directora de la Mútua  Intercomarcal. Va venir per entregar un certificat d’accitents zero a la Fundació Gentis. En què consisteix aquest certificat?

Consiste en que Mutua Intercomarcal como entidad colaboradora de la Seguridad Social reconoce el trabajo y esfuerzo de Plataforma Educativa por implementar medidas preventivas orientadas a eliminar o disminuir el riesgo en las instalaciones y puestos de trabajo, con el fin de evitar los accidentes laborales.

“Mi principal objetivo es promover lugares de trabajo seguros, saludables y productivos”.

 

I què s’ha fet per arribar a aquest nivell d’excel·lència? (zero accidents?!)

Se han realizado muchas mejoras de gestión interna, se ha reforzado la formación relativa a los riesgos específicos de los puestos de trabajo, se han actualizado las evaluaciones de riesgos con el fin de mejorar la identificación de los riesgos existentes en las instalaciones y puestos de trabajo, se ha identificado perfiles de personas trabajadoras que requieren de una formación complementaria.

No obstante, no podemos bajar la guardia. Este reconocimiento es un pequeño éxito, pero hemos de seguir trabajando con un enfoque de mejora continua orientado hacia la excelencia

 

 És una cosa extraordinària, que no hi hagi ni un sol accident a una empresa?

Si, decididamente es algo extraordinario. Lastimosamente, los accidentes laborales están presentes en nuestro día a día,  es un síntoma de que hay aspectos en el sistema de prevención que debemos mejorar.

La Accidentabilidad Laboral es un área de gran importancia, donde estamos invirtiendo tiempo y esfuerzo con el fin de conseguir una tendencia hacia la Accidentabilidad 0.

 

I com és el teu dia a dia?

Mi día a día es demandante y gratificante. Me motiva ver que tras el esfuerzo y trabajo de todos se consiguen resultados que ayudan a mejorar las condiciones de seguridad y salud en los puestos de trabajo. Las entidades de mayor plantilla son Resilis y Astres, sin embargo nuestro objetivo es aplicar  medidas preventives en todas las entidades con el fin de reducir la accidentabilidad.

“Me motiva ver que tras el esfuerzo y trabajo de todos se consiguen resultados que ayudan a mejorar las condiciones de seguridad y salud”

I per acabar, una comparació una mica personal, si m’ho permets: Em consta que ets mare … Quins paral·lelismes creus que podem establir entre una mare que té cura que el seu fill no es faci mal i una professional com tu, que la seva feina consisteix en què el treball d’altres sigui el màxim de segur possible? És la mateixa actitud? es tracta de protegir o de només establir normes, un marc perquè l’activitat de l’empresa / nen es desenvolupi amb seguretat?

El paralelismo que existe entre mi faceta de madre y de profesional  deriva en la necesidad de saber comunicar y hacerlo de tal forma que consiga hacer entender el mensaje. Por ejemplo: cuando mi hijo se sube en una mesa e intenta saltar, no funciona el mensaje “no hagas eso”, el niño ha de entender por qué es peligroso y las consecuencias que tiene. Cuando le explico, que se puede caer y hacer daño en el cuerpo es cuando lo entiende y no lo vuelve hacer.

Segur?

Seguro. Pero a lo que íbamos: A nivel profesional es una situación similar, hemos de ser capaces de transmitir la importancia de trabajar en condiciones de seguridad con el fin de no poner en riesgo nuestra seguridad y salud personal.

, , , ,

Un pont entre el Marroc i Catalunya

“Creiem que Incuba és un projecte exemplar i que, gràcies a la tasca coral d’organitzacions públiques i entitats socials, pot donar resposta a les necessitats reals dels joves, i especialment les dones marroquins”


Del 16 al 20 d’Agost un equip encapçalat per la Fundació Utopia i voluntaris en cooperació internacional de la Fundació Resilis, van poder viure una experiència d’intercanvi entre les realitats de l’Accio Social a Catalunya i al Marroc respectivament.

El viatge tenia dos objectius: En primer lloc, començar a establir aliances per tal de replicar el Projecte Incuba a la ciutat de Tetuan, i en segon lloc, dur a terme per primera vegada, un intercanvi professional entre Educadors socials del centre Oikia de Girona i professionals de l’orfanat de Fez que van visitar.

El projecte Incuba s’està realitzant amb èxit des del 2014 a Fez i ara des de la Fundació Utopia,dedicada a la cooperació internacional,  es vol realitzar la mateixa tasca a la ciutat de Tetuan, on molts joves arriben de tot el Marroc, per buscar oportunitats i una vida millor.

El projecte de cooperació l’Altra Riba, centrat en menors d’edat en situació de vulnerabilitat greu o acollits en orfanats del país.

“Creiem que Incuba és un projecte exemplar i que, gràcies a la tasca coral d’organitzacions públiques i entitats socials, pot donar resposta a les necessitats reals dels joves, i especialment les dones marroquins” -Ens explica la Raquel Sabater, responsable de la Fundació Utopia.

En quant a la Formació i intercanvi entre Educadors, es tracta d’un dels objectius del nou projecte de cooperació l’Altra Riba, centrat en menors d’edat en situació de vulnerabilitat greu o acollits en orfanats del país.

La formació va consistir en 12 hores de reunions i trobades entre els voluntaris de Resilis i els professionals que tenen cura dels infants en un dels centres d’acollida de menors orfes més grans de tot Fez. 140 nens acollits i més de 60 professionals.

 

 

 

,

Parlem de Salut: La inclusió com a factor de salut social

Fundació Astres organitza el proper dimarts, 2 de juliol aquesta xerrada titulada “La inclusió, factor de salut social” impartida per Eduard Brignani i adreçada a famílies.

Tindrà lloc al Centre Ocupacional de la Fundació Astres a Girona (Carrer Rius Cardener, 32) a les 18h. Per tal d’assistir-hi cal confirmar-ho trucant al 972 21 44 04 i demanar per la Cristina.

 

 

 

, ,

S’obre la convocatòria de la dotzena edició del projecte Nahual

Participants del projecte Nahual 2018, amb membres de Fundació Utopia

Avui, 25 de juny la Fundació Utopia obre la convocatòria de beques per participar en el Projecte Nahual 2019 que facilita l’estada a Catalunya durant tres mesos de professionals de l’acció comunitària arribats des de Guatemala, fent partícip a la societat catalana de la realitat guatemalenca, alhora que participen i col·laboren amb grups de treball i entitats catalanes aportant la seva expertesa i experiència com a professionals de la cooperació internacional.

Si voleu saber més sobre el projecte Nahual, Bases i convocatòria Cliqueu al següent enllaç:

, , , ,

Els joves d’Oikia visiten la Universitat de Girona

Ens escriuen els mateixos joves del Centre d’Acollida Oikia de Girona (projecte educatiu de Fundació Resilis) per explicar-nos la seva visita a la Universitat de Girona


El dimarts 11 de juny els alumnes de l’aula del centre d’acollida Oikia vam poder fer una visitar el Campus de Montilivi de la Universitat de Girona.

Ens van acompanyar a fer la visita la Chiraf, una estudiant de química que ara està fent un màster i farà un doctorat, un professor de química de la universitat i un químic “youtuber” que fa experiments pel seu canal de difusió.

A banda de conèixer els diversos edificis de la universitat i el que s’estudia en cada un d’ells, el professor ens va parlar de la taula periòdica—que aquest any fa 150 anys!—i ens va posar exemples pràctics perquè entenguéssim com la podem aplicar en el nostre dia a dia.

La Chiraf ens va explicar com va arribar fins la universitat i ens va dir que a vegades les coses eren difícils però que si ens hi esforçàvem molt podríem aconseguir el que ens proposéssim. Ens va agradar molt que ens digués això!

Al final de tot el “youtuber” Aytam Soto ens va fer experiments químics amb nitrogen com els que fa en el seu canal. Les demostracions que ens va fer eren molt divertides i ens van sorprendre molt. Fins i tot ens van entrar ganes d’estudiar química!

, , , ,

Coneixeu l’Ateneu Cooperatiu de les Terres de L’Ebre?

L’Ateneu Cooperatiu de les Terres de l’Ebre és una agrupació d’entitats de l’economia social i cooperativa que des de finals del 2016 va decidir tirar endavant amb el projecte. Actualment l’Ateneu està format per la Fundació Astres, La Fundació Gentis, Fundació Ulldecona, l’Ajuntament d’Amposta, l’Ajuntament d’Ulldecona i les Cooperatives Surt de Casa, ALC Assessors, EPI (Energia Per a la Igualtat) i Cresol.

L’objectiu principal de l’ateneu és la creació de cooperatives i el foment de l’economia social al territori. Formen l’equip tècnic de l’Ateneu els representants de les entitats agrupades assumint diferents àrees dels eixos a executar. També hi ha un equip tècnic que desenvolupa les activitats de l’ateneu, com el Carlos Lamote responsable de l’ateneu, la Judit Jornet responsable de l’àrea de dinamització, el Pep Simó responsable de l’àrea de educació i comunicació, la Sofia Arques responsable dels acompanyaments a la creació i consolidació de cooperatives i la Mirna Boix coordinadora de l’equip tècnic de l’Ateneu Cooperatiu.

L’ateneu actua realitzant acompanyaments, tallers, mapa de l’economia social, relleu empresarial, etc. Destaca la Fira Àgora, la fira de l’economia social a les Terres de l’Ebre que es va celebrar el passat 11 de maig a Ulldecona sent un èxit de participació. Concretament es desenvolupen  accions que fomentin l’emprenedoria social, com el programa CoopCrea de creació de cooperatives on acompanyen als emprenedors durant tot el procés, des de la creació del pla d’empresa a la recerca de finançament o la constitució de la mateixa cooperativa, i també el programa CoopCreix de consolidació de cooperatives, perquè aquelles cooperatives ja existents puguin ampliar el coneixement i el funcionament de cada un dels projectes.

A banda del foment de l’emprenedoria també es fomenten accions puntuals, com projeccions de documentals, el mapa de l’economia social de les Terres de l’Ebre o dins del món educatiu, la realització de tallers FesCoop perquè els alumnes coneguin què és i com funciona l’economia social o la creació de Cooperatives d’alumnes.

A més, des de l’Ateneu es promouen projectes dins l’economia social com l’habitatge cooperatiu, on s’han realitzat diferents accions per a fomentar el model i que aquest sigui més conegut per la població ebrenca. També s’ha fomentat la creació de Grups de consum al territori per tal d’ajudar a aquells interessats a poder fomentar el consum de proximitat sense intermediaris.

 

 

Entrevista: “M’agrada la meva feina! Ensenyar, conèixer gent, veure les seves habilitats”

Parlem amb la Natividad Merino, cap de brigada al CET de Fundació Astres a Vilablareix

Un mes de novembre de 1960 neix a Gandia (València) una nena, la primera de cinc que vindrien després, filla d’un matrimoni entre una barcelonina i un mexicà. És la Purificación Merino Fernandez. Això posa al seu DNI, però tothom la coneix pel seu segon nom, Natividad. Finalment, els seus amics i gent propera li diuen Nati, com ara la germana amb qui viu des dels nou anys, la Carmen, l’edat que tenia la germana petita quan els va faltar la mare.
De fer-se gran li resten poques coses, ja que té una vida plena, on no li falta l’escalf dels qui l’estimen. Però si una cosa troba a faltar, ens confessa, és anar a ballar!Tanmateix,  ja us podem avançar que si bé ja no balla, fa ballar molts i diversos assumptes a la seva vida: Casa, feina, vida familiar i nets.
Hem parlat amb ella perquè ens expliqui la seva trajectòria laboral i vital a Eina Activa EI i a Fundació Astres, de qui els seus responsables es desfan en elogis, per pencaire i humana: “La Natividad és -diu l’Eloi Palomeras- la persona encarregada de la brigada que fa les espongetes per a Laboratoris Hipra, en produeixen unes 10000 diàries! És molt entregada a la seva feina i implicada i, alhora, es preocupa molt de les persones que té treballant a la seva brigada”.
A banda d’això, la Natividad, mare de dos fills (una filla de 40 i un de 38) també és àvia, faceta que flota amb emoció durant tota la conversa. Ho llegireu a la imatge que té de perfil al seu telèfon, si mai podeu parlar amb ella: “No es que yo sea una abuela consentidora o alcahueta, como tú dices. Lo que pasa es que las abuelas no somos eternas, nuestro tiempo se nos acorta cada día que pasa. Por eso les quiero dar a mis nietos amor y más amor. Para que cuando se me termine el tiempo y me tenga que marchar, me recuerden con cariño”. Així és la Natividad, propera i afable però resolutiva i coratjosa, com ho són les super àvies de l’actualitat. Però res de “marcharse”, eh? Com veureu: li queda corda per anys!

 


 

 

Explica’ns com és un dia a la vida de la Purificación-Natividad-Nati

El meu dia a dia comença a dos quarts de sis del matí, arreglo les coses de casa, després em toca a mi: em dutxo, em preparo jo i abans de les set del matí ja estic al meu centre de treball, situat a Vilablareix. Llavors comença la meva jornada laboral i un cop acabada… (somriu)

 

…I un cop acabada a descansar!

No! (Mai! –li ha faltat dir-) Normalment he de tenir cura d’una néta de 7 anyets. Solen ser les vuit, les nou o les deu de la nit…

 

…La franja horària d’àvia?

Sí. I aquest és el meu dia a dia. I sóc molt feliç perquè gaudeixo de la meva neta i també veig a l’altra neta i m’emplenen, m’emplenen molt. Les meves netes són la meva vida.

 

I quan portes a Fundació Astres?

D’aquí a  un mes aproximadament, l’11 de juny, faré vuit anys treballant a la fundació. Però anteriorment ja havia estat un temps aquí. Vaig entrar com a netejadora (en tenia experiència, de netejadora) a la nau de bicicletes de Vilablareix, a Eina activa. I fent aquella feina em vaig adonar que m’agradaria molt poder treballar en allò de les bicicletes, perquè ho veia i m’engrescava. A la que podia, quan tenia el moment de descans, ajudava als companys que treballaven allà. I va ser així com vaig començar a treballar-hi…

“La primera reacció va ser preguntar-me si seria capaç de portar un equip tan divers. Llavors vaig veure que no se’m donava gens malament”

 

I com va ser l’experiència?

A Eina hi vaig estar 4 anys. I, tot i que m’agradava, la feina va resultar molt dura per a una persona amb la meva discapacitat. Els malucs, l’artrosi… Però mentre va durar, jo vaig estar molt contenta i molt feliç. A resultes d’això vaig progressar de peó ordinari a portar jo la cadena de bicicletes, com a encarregada de l’equip.

 

Però la salut no et va permetre continuar…

Exactament. No podia i punt. Llavors va ser quan l’Albert Rosa em va proposar tornar a Fundació Astres per treballar amb manipulats fent les espongetes.

 

I vas acceptar

És clar que sí. I fins a dia d’avui. Vaig acceptar plenament conscient de les meves limitacions físiques però també de les meves capacitats: volia poder continuar donant-ho tot. Així que vaig començar amb les espongetes. I em va agradar, també! Una feina diferent, amb un equip més petit del que tenim avui dia. Persones amb discapacitat intel·lectual, un repte per a mi. Perquè la primera reacció va ser preguntar-me si seria capaç de portar un equip tan divers. Llavors vaig veure que no se’m donava gens malament tractar-los, conèixer les secves personalitats, les seves debilitats, com en qualsevol equip! Val a dir que les persones amb qui ghe treballat són en general molt agraïdes i molt humanes. M’agrada! Ensenyar, conèixer gent, veure les seves habilitats, l’habilitat de captar allò que els expliques, veure com, amb les seves dificultats, poden arribar a rendir com hem de rendir.

“La feina que faig ara m’agrada i m’emplena molt”

 

I com van ser els teus inicis?

Vaig entrar-hi com a ajudant de l’Angelina, que era l’encarregada dels manipulats. Després quan ella es va jubilar, jo vaig començar a portar l’equip, vaig passar a ser oficial. Era l’any 2011 i produíem unes 35 000 espongetes al mes. Successivament, la producció es va anar augmentant i, naturalment, amb l’augment de la producció també es va haver d’ampliar l’equip de treball.

 

I quant produïu avui?

Unes 10 mil diàries

 

Déu ni do!

Sí, som molt trempats! Ho fem des de zero. Ens ve l’espongeta rasa, hi posem el fil, fem la creu i un nus i després les col·loquem en una espècie de oueres per posar-les en capses. I cap els palets i a Hipra! Allà les desinfecten i hi posen les hormones necessàries perquè facin el seu fet.

 

I quantes persones sou, al vostre equip?

30 persones, jo inclosa. Dir-te que hi ha molt bon companyerisme…

 

I la jefa, com és?

Exigent, em considero exigent. Però també em considero humana, dinàmica, alegre (si es pot fer alguna broma perquè hi hagi bon ambient doncs la faig, sempre i quan es compleixi amb la feina: és la meva manera de treballar i sempre ho serà. Per a mi la feina és molt important). També m’agrada formar-me, quan hi ha cursets a l’empresa sempre que puc els faig, sempre que no em robin temps d’àvia…

 

I, per acabar… Com et veus d’aquí cinc anys?

Jo sóc una persona que qualsevol cosa que pugui fer, atenent a la meva condició física, miro d’aprendre i fer-ho sempre després. I fer-ho ben fet. La feina que faig ara m’agrada i m’emplena molt. Estic bé així. Veure que pots entregar una quantitat tan elevada i que els nois s’esforcen perquè això sigui així és genial. Em sento molt, molt realitzada en aquest aspecte.

 

,

El paper de les famílies col·laboradores

La companya Sílvia Sidera, educadora social a Fundació Infància i Familia, escriu al Punt avui en el marc de la setmana de l’acolliment familiar

Es parla poc, o es desconeixen força encara, les famílies col·laboradores quan parlem d’acolliment familiar. Després de treballar un grapat d’anys en un CRAE, he pogut veure i viure que hi ha infants i joves que necessiten complementar el seu procés educatiu amb un model de relació afectiva diferent al que els ofereix el CRAE degut a lapròpia infraestructura del centre, i que no tenen cap oportunitat de conviure en ambients familiars perquè provenen de situacions socials amb moltes carències i, en la majoria de casos, no tenen uns referents adults, tret dels educadors, mestres o monitors. I aquest model complementari pot ser el d’una família col·laboradora.

Això és possible gràcies al Programa de Famílies Col·laboradores, adreçat a infants a partir de 9 anys, que ofereix la seva integració en famílies durant períodes de caps de setmana i vacances. Aquestes famílies comparteixen el seu temps lliure i un entorn familiar, ajudant-los en el seu procés de formació integral, compartint experiències, i essent un suport emocional i afectiu. Amb tots aquests anys com educadora de CRAE, i ara com a tècnica d’acolliments familiars, puc donar fe que aquest és un projecte bonic i necessari, i que hi ha molts infants i joves a qui les famílies col·laboradores també els poden canviar la vida.

, ,

Els joves d’OIKIA s’expressen sense filtres al XIV Festival Inund’art

Els joves d’OIKIA s’expressen sense filtres al XIV Festival Inund’art a Girona

A la deriva és el títol d’aquesta instal·lació artística al Pont de les peixateries durant el Festival Inund’art de Girona.

La proposta ha donat veu a través d’escrits dins ampolles a alguns joves que ara viuen en Centres d’acollida o CRAES.

Dins la franja de taller, alumnes de 3r d’ESO de l’Institut de Sils van proposar als joves de l’aula Oikia i que han marxat sols del seu país, a col·laborar i formar part en el seu projecte d’intervenció artística dins el Festival Inund’art.

Els textos, dins les ampolles, eren escrits fets directament per ells, expressant desitjos, pors, tristeses i il·lusions, destinats als mateixos alumnes de l’IES. La cerca d’una altra vida, la dura realitat viscuda, desitjos pors i il·lusions … Una expressió directa i sense filtres.