, ,

Mesures COVID19

Davant la situació que està provocant el COVID-19, des de Plataforma Educativa estem duent a terme diferents les accions per tal de mantenir informades a totes les persones treballadores i ateses pels nostres serveis així com garantir al màxim la salut de professionals i persones usuàries dels nostres serveis. Clica aquí

#JoTrioSerResponsable  #JoemQuedoaCasa  #Cuidemnos  #EnsEnSortirem  #JoActuo

 

, , , ,

L’Ateneu Cooperatiu Terres de l’Ebre inicia nova etapa

L’Ateneu Cooperatiu de les Terres de l’Ebre enceta nova etapa amb energia renovada, nous reptes, nova imatge corporativa i noves oficines a Amposta. Aquestes situades al C/ Eugeni Ribera número 16, es van inaugurar el passat dijous 27 de febrer, en un acte obert a la ciutadania i en el que s’ha posat de manifest que el cooperativisme i l’economia social, amb la tasca de l’Ateneu durant 4 anys, han anat guanyant presència a les Terres de l’Ebre.

Les noves instal·lacions són un local compartit, en aquest cas, amb el Centre Especial de Treball de la Fundació Astres i l’empresa d’inserció Eina activa i compta amb més espais de treball i sales de reunions (l’anterior local, compartit amb Fundació Gentis s’havia quedat menut). A més a més, se les ha dotat de personalitat pròpia a través d’un mural realitzat pel dissenyador ampostí Hernan en H que reflecteix els valors del cooperativisme i la solidaritat fent servir el seu peculiar estil distès i irònic.

L’objectiu principal de l’Ateneu continua sent impulsar i acompanyar el cooperativisme i l’economia social al territori, i en aquesta nova etapa s’ha fet un esforç descentralitzador per tal d’apropar al màxim els serveis de l’Ateneu al conjunt de les Terres de l’Ebre. Així, al marge d’Amposta, l’Ateneu també tindrà oficina tècnica a Tortosa, al Viver d’Empreses; i a Gandesa, al Centre Empresarial. Això ha representat un lleuger increment de la plantilla que ha passat de 4 a 5 tècnics i com apunten des de l’equip tècnic “Creiem que és important aquesta descentralització perquè millora la nostra visibilitat, a l’hora que facilitem l’accés als nostres serveis”.

L’espai compartit està pensat com un espai de treball inclusiu, sense parets ni murs, són espais transparents on tots ens veiem, compartim i cohabitem l’espai.

L’altra acció realitzada el dijous 27, va ser la presentació de l’espai cedit per l’Ajuntament de Gandesa que passa a ser entitat col·laboradora de l’Ateneu Cooperatiu Terres de l’Ebre. Actualment, aquest projecte està integrat pels ajuntaments d’Amposta, Ulldecona i Tortosa; les fundacions Astres i Gentis , i les cooperatives Surtdecasa, EPI, ALC Assessors i Ateneu informàtic.

 

, , ,

Invisibilitat

M’ha dit la meva companya d’oficina, tècnica d’igualtat, que si no em sap greu fer un petit escrit sobre l’equitat de gènere en els nostres projectes de Cooperació al desenvolupament. I, automàticament he pensat…. és igual que parli des de la perspectiva dels projectes al Marroc, a Guatemala o al Senegal… no importa l’espai d’intervenció, perquè la lluita (tristament) és la mateixa, tot i les distàncies culturals que hi pugui haver.
I he volgut titular aquest escrit amb una paraula que em ve al cap cada vegada que treballo amb dones allà on sigui: Invisibilitat.

I a partir d’aquí, de la Invisibilitat intrínseca de tota dona que és alhora professional, dona i cuidadora (no especifico “mare” donat que mares ho som totes d’una manera o altra), es dissenyen les estratègies a cada projecte, per donar-li veu, vot  i accés a qualsevol espai social i comunitari.

Puc començar a exposar els projectes i a estendre’m en el treball en defensa dels drets humans i socials vulnerats a causa d’aquesta invisibilitat. I com des dels equips de treball al territori i aquí a Catalunya, fem mans i mànigues per buscar recursos i treure energia d’on calgui,  per apoderar i fer brillar tantes i tantes persones, que no per invisibles, deixen de ser el 51% de població als seus països…
Però sabent del cert que no hi ha temps ni espai per un anàlisi acurat en un mitjà divulgatiu com aquest, només permeteu-me uns exemples, que sempre és bo saber que darrere les paraules escrites hi ha vides, somriures i mirades.

La … (posa tu el nom que més t’agradi)… té tres infants menors d’edat i un marit. Ella diu que el marit és com si fossin dos o tres infants més, si s’ha de comptabilitzar la feina (invisible) que porta. A part, ella va demostrar ser una noia espavilada i tossuda, i gràcies a l’educació pública del seu país va poder formar-se i és llicenciada. No ha exercit mai la seva professió. Té 40 anys.

Em mira amb nostàlgia i em diu: “Veig créixer els meus fills i filles, i que la meva família està cuidada i feliç, i això em satisfà molt… encara que ningú em pregunti mai si m’hagués agradat exercir la meva professió, si per un sol dia, m’hagués agradat ser jo mateixa” …

No cal que afegeixi res, no?

La … (ja has triat un altre nom?)… va haver de deixar d’anar a l’escola als 11 anys. La seva mare, que no sap llegir ni escriure perquè no va poder anar fins als 6 anys a l’escola, es va posar malalta i ningú es podia fer càrrec de la casa ni dels germans i germanes petites. El pare treballava tot el dia i somriu burleta quan li pregunto si els germans i germanes grans o ell podrien haver donat un cop de mà a les tasques de la llar perquè ella no hagués d’abandonar l’escolarització…

“M’agrada tant participar dels projectes que es realitzen, ara que sóc més gran, m’adono que tinc tant per aprendre! És una llàstima que el meu futur passi per quedar-me al poble i no poder viure el meu somni d’anar a la capital i estudiar… però saps què et dic? Les meves filles ho tindran ben diferent, perquè els demostraré com d’emprenedora i potent pot ser una mare com jo, que puc aixecar el meu negoci i mantenir-lo, perquè haver organitzat casa meva tants anys, m’ha donat eines imprescindibles”

… sense comentaris. Olé tu!

I ara en ve un altre….

La … és llicenciada, professional reconeguda i guanya un sou equiparable als seus col·legues masculins. Viu en una casa preciosa, es cuida molt i té un càrrec molt important al govern del seu país. Va estudiar als Estats Units gràcies a beques i a les possibilitats i l’esforç de la seva família, és una persona influent i amb poder en un país on és estrany que una dona arribi tant lluny.

Té 37 anys.  La felicito i li faig saber la meva admiració per tot el que està fent.

I em mira, una mica trista i la … em diu “He fet tot el que s’havia de fer per arribar a ser una bona professional i tenir un lloc de responsabilitat des del qual es puguin canviar les coses… i saps que hem diuen el meu pare, la meva mare i els i les germanes cada cop que els vaig a veure? Que quan penso tenir fills o filles i un marit que em cuidi, que se’m passarà l’arròs. I aquest és el seu tema preferit a les reunions familiars…”

Res a dir, oi?

Facis el que facis, al no poder arribar a tot com si fossis superwoman, et fa sentir culpable. Trista. Abatuda. Vençuda. Invisible als ulls que et miren.

Doncs no.

Els projectes de cooperació que desenvolupem volen lluitar contra això i cada pas, cada iniciativa, on les noies poden allargar la seva escolarització  gràcies a una bicicleta, on cada dona pot obrir el seu negoci gràcies a una formació en emprenedoria,  on cada nena és alimentada correctament pel seu creixement òptim… són focus que il·luminen i lluiten per donar llum i visibilitat.

Ah… potser ha semblat que parlo només dels projectes als països on col·laborem, no? Doncs… malauradament, i salvant les distàncies i agraint a tantes dones que han brillat abans que nosaltres, per descomptat, aquí a casa nostra la Invisibilitat també està present en molts camps. No deixem de lluitar, que no està tot guanyat, ni aquí ni allà.

Feliç dècada de la dona visible!

Raquel Sabater i Ten
Coordinació General de Fundació Utopia

, , , , , ,

QÜESTIÓ DE JUSTÍCIA SOCIAL

El present any serà crucial per als drets humans i ho serà, principalment, per tres fites. Comença la dècada de compliment i tancament dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (en especial revisió, el cinquè objectiu que parla de posar fi a la discriminació vers les dones), es desenvoluparà el Fòrum Mundial Itinerant per la Generació d’Igualtat (convocat per l’ONU) i es commemoraran els vint-i-cinc anys de la promulgació de la Plataforma de Beijing (amb la resultant declaració per promoure els drets de les dones).

Grans expectatives per a un assoliment tan lent (per arribar a la plena paritat d’acord amb Global Gender Gap Report necessitaríem 99,5 anys). Segons l’últim informe realitzat per l’Institut Europeu d’Igualtat de Gènere (EIGE), l’Índex d’Igualtat mostra que des de 2017 la UE només ha pujat un punt, fins a 67,4, la qual cosa significa un ritme de creixement insuficient i amb molts àmbits per millorar. Aquest índex mostra una referència per a la igualtat de gènere a la Unió Europea, i situa a gairebé la meitat dels països per sota de 60 punts, una xifra molt baixa per als grans reptes que hem d’afrontar.

Hi ha hagut avenços significatius, però cap país del món ha aconseguit la plena igualtat de gènere. És més, en alguns àmbits podem comprovar un important retrocés en aspectes que ja havíem assolit. La bretxa de gènere en la participació en el mercat laboral s’ha estancat. El treball domèstic i de cures no remunerat recau principalment en les dones, independentment d’on es trobin, i usualment a costa del seu creixement professional. I, si bé la pobresa a escala mundial ha disminuït, continua estant molt feminitzada (les dones d’entre 25 i 34 anys tenen el 25 per cent més de possibilitats de viure en situació de pobresa extrema que els homes). I encara avui, tot i que tres quartes parts dels països de tot el món actualment tenen lleis contra la violència domèstica 137 dones moren assassinades cada dia per un membre de la seva pròpia família al món.

El recorregut a fer encara és llarg, però aturar-se no és una opció. Ja no és una qüestió de col·lectius específics, de justificacions culturals o de moviments excloents. Estem parlant de Justícia Social.

Des de la nostra visió i missió, treball i dedicació, hem de continuar col·laborant conjuntament per enfortir la cohesió social i potenciar la cooperació entre professionals per aconseguir que el nostre esforç compleixi amb la vocació d’animar a vèncer reptes i desafiaments de l’actualitat i ressaltar el paper de la dona en els diferents sectors de la societat a través de representants de la cultura, l’esport, la política, la sanitat, el periodisme i el tercer sector entre altres àmbits. Afavorir la paritat de gènere és crucial per constituir societats més fortes i resilients a tot el món.

Aquest 2020 ens trobem davant d’una oportunitat generacional i en aquesta cursa cap a l’equitat hem de continuar avançant per a promoure els drets i llibertats fonamentals, especialment en un context de transformació social en el qual necessitem l’aportació de totes les veus per a continuar construint el pilar democràtic fonamental que suposa la igualtat entre les persones.

Com deia la poeta anglesa Emily Dickinson, “ignorem la nostra veritable alçada fins que aconseguim posar-nos dempeus”.

Ismael Ot Padilla
Psicòleg, emprenedor social i tècnic d’orientació i inserció a la Fundació Gentis
Membre de la Comissió d’Igualtat de Plataforma Educativa

, , ,

25 anys al costat de la infància en risc

Amigos guay en Campclar tope guay” Així començava fa més de 30 anys la meva vinculació amb la infància en risc. De la mà de la Mercè, que em donava a conèixer allò de què els meus pares ja m’havien parlat: “Regina, per què vols anar a missions?  Aquí hi ha un quart món que també ens necessita”.  I va ser així com vaig iniciar el voluntariat a un esplai, posteriorment casal i més endavant centre obert, en un dels barris més desafavorits i amb majors dificultats de Tarragona, d’on jo sóc.

I va ser durant aquests anys de voluntariat que un dia una de les nenes que ateníem va ser enviada a un centre.  I de la infància en risc passava a conèixer el món de la infància tutelada, el món d’aquells infants que a més de tot el que han viscut i patit els toca separar-se de la seva família.  I vaig viure el dilema des de l’altra banda, que serà més perjudicial per aquesta nena, el dia a dia que viu amb la seva família o, malgrat això, l’estar separada d’ella i viure a un centre?  I aquí va ser on vaig pensar que això no ho podria canviar però que mentre hi hagués infants a qui toqués passar per situacions com aquesta jo miraria d’estar al seu costat, i que treballaria per ells.

Pensareu… perquè us explico això? Doncs perquè aquest, 3 de març de 2020, fa 25 anys que vaig iniciar el meu viatge a Maria Reina, 25 anys al costat dels infants que lluiten cada dia amb un conflicte de lleialtats: voler estar amb els seus pares i veure que el que reben de nosaltres, sovint, malgrat els hi agradaria, no els ho poden donar a casa seva.  25 anys de donació i de vocació, perquè és una feina que és molt més que això, i on només des de la vocació pots ser-hi, i ser-hi sempre.

I tenia moltes ganes de compartir-ho amb tots vosaltres. De moments difícils i complicats n’he viscut molts, com tothom, ara però sota un nou paraigües, que aixopluga un gran nombre de serveis i de persones, i on trobes suport i recolzament.  Espero que el dur dia a dia que vivim, tant per la manca de reconeixement professional com les casuístiques cada cop més complexes, no em facin perdre la il·lusió per continuar desenvolupant aquesta tasca, i poder celebrar no els 50 (arribaré abans a la jubilació!) però si uns quants anys més amb tots vosaltres, i sobretot amb tots aquests infants que tant necessiten ser mirats.

No puc acabar sense expressar el meu agraïment als molts i molts infants que he atès durant aquests anys, per tot el que m’han donat, i a tots els companys i companyes amb qui he compartit part d’aquest viatge.

Regina Pastrana
Directora CRAE Maria Reina
Fundació Resilis

, , , ,

Abrimos convocatoria de la 13ª Edición del Proyecto Nahual de la Fundación Utopía

Hoy, 14 de febrero se inicia el proceso de recepción de documentación para la obtención de plazas y participación en el proyecto Nahual 2020.

El objetivo del Proyecto Nahual es facilitar la estancia en Cataluña durante tres meses de personas profesionales de la acción comunitaria llegados desde Guatemala, haciendo partícipe a la sociedad catalana de la realidad guatemalteca, al tiempo que participan y colaboran con grupos de trabajo y asociaciones catalanas aportando todos sus conocimientos y experiencia como profesionales y como beneficiarias de proyectos de cooperación internacional.

Las plazas otorgadas para el año 2020 las otorga la Fundación Utopía con la aportación de diversas entidades donantes, principalmente la Municipalidad de Girona.

Las personas candidatas interesadas en participar deberán rellenar el formulario y enviarlo junto con la documentación adjunta correspondiente a la siguiente dirección de correo electrónico: fundacionutopia@fundacionutopia.org

El proceso de aceptación de solicitudes se cerrará el 14/04/2020 a les 23:59 hora Guatemala. Las personas seleccionadas Nahual serán notificadas durante el periodo del 01 al 15 de mayo de 2020.


Ver: Bases de la convocatoria y Formulario de solicitud beca Nahual 2020

, , ,

#sijopujotutambe

En Lluís Castells, voluntari de Residència La Duna de Fundació Astres, ens explica en primera persona el seu projecte #sijopujotutambe que ha desenvolupat amb l’ajuda de la Unió Excursionista Lo Passador.

En Lluis ens explica…

Sóc una persona senzilla i de gustos senzills. Un cop ets dins del món Running sempre et marques objectius personals, et fiques un rellotge i encens el cronòmetre…. però em vaig donar compte que allò que feia no em satisfeia….
Penso que som una generació egoista, que només veiem el que tenim davant els nostres ulls. A partir d’aquest moment i participant en una cursa em vaig fer una pregunta.. Totes les persones poden gaudir com jo de fer una cursa?

En aquest moment vaig decidir que aquest viatge de córrer 10 km no els faria sol, sinó que em buscaria un/a company/a de viatge. Els inicis van ser complicats, com totes les coses. Xavier i jo vàrem començar fent les curses de les Running Series de Terres de L’Ebre. Van ser difícils, tot i que Xavier posa les coses molt fàcils i ens vam entendre al moment i cada quilòmetre que fèiem ens apropava més i més, fins al punt que el nostre llenguatge són les mirades i els gestos, les paraules ens sobren.

Xavier és molt pragmàtic i sap aprofitar les oportunitats que li dóna la vida; és capaç de parar el temps, el seu i el de les persones que l’envolten i a conseqüència fa que la resta del món siguin capaces d’aturar el rellotge que porten al canell i veure el que tenen davant i gaudir del que estan fent.

Un dia entrenant vaig anar a pujar a la Foradada. Una muntanya de la serralada del Montsià, em vaig seure a la punta de la Roca del punt més alt i, contemplant el paisatge de Delta, vaig dir “AQUÍ TENIM QUE PUJAR A XAVIER”.

Al baixar i marxar cap a casa, la meva dona (la PAD de La Duna) estava al sofà i li vaig dir:

  • Saps què he pensat avui, quan estava dalt de la Foradada?
  • Què? Em fas por… – em va contestar.
  • Que pujarem en Xavier a la Foradada – i jo, mentre esperava una resposta negativa, la meva dona em va respondre:
  • D’acord, ens fiquem amb això

Vaig pensar, està més boja que jo! I a partir d’aquí vam començar el Projecte #sijopujotutambé.

Vàrem començar a buscar informació sobre cadires de rodes especials i si algú coneixia aquesta pràctica. Aquesta recerca ens va portar a conèixer una associació que es diu Cazaretos, que es troben situats a Valencia, gent que ja fa 3 anys que pugen a persones amb discapacitat a la muntanya amb les cadires Joëlette. Aquestes cadires es fabriquen a França de manera artesanal.

Teníem clar que aquest Projecte no podíem fer-lo sols, i ens vam posar en contacte amb la Unió Esportista Lo Passador de Deltebre, una Associació que practica diferents esports; un grup de persones meravelloses que no van dubtar ni per un moment en unir-se al Projecte #sijopujotutambe. Sense ells no haguéssim pujat a la Foradada amb en Xavier.


Enllaços d’interès:

, , , , ,

JORNADES LLAVORS 2020

El passat dissabte 18 de gener de 2020, dues educadores del Pis Tallamar-Helena Prats Moreno i Estefania Ruano González-van assistir a la taula rodona que es va dur a terme a les primeres Jornades Llavors per la Convivència que va organitzar l’associació cultural “Els Trompats” de Palafrugell.Ens ho expliquen elles mateixes:


“Ens hem de replantejar el camí de la integració deixant de veure l’altre des d’una posició de superioritat”

La jornada es va dur a terme a l’auditori Miquel Vinque i Meyer del Museu del Suro de Palafrugell. Es van fer diferents actes, entre ells les conferències del Conseller de treball, afers socials i famílies de la Generalitat, Chakir el Homrani i l’Artista peruana resident a Barcelona, Daniela Ortiz.  Acabades les conferències inaugurals es va donar pas a la taula rodona a la qual les educadores van poder participar, juntament amb la referent per la convivència de Palafrugell Awatef Ahmittach i també s’hi va afegir la conferenciant Daniela Ortiz.

Durant la taula rodona es van tractar diferents temes, posant èmfasi en el debat inicial, la convivència a Palafrugell, expressant com es viu des dels diferents punts de vista i vivències dels assistents a la jornada. Es van parlar de les experiències viscudes, tant des del servei del Pis Tallamar com en els actes que s’havien dut a terme per Referents per la Convivència del poble, com per exemple, l’Iftar popular del passat mes de maig. També es van posar en comú diferents propostes per tal de millorar la convivència en el poble, com seria fer més actes en els quals les diferents comunitats que hi resideixen hi puguin participar tenint un paper més protagonista en l’organització d’aquestes. És a dir, que la integració no consisteixi només en que les comunitats estrangeres participin del que es fa, sinó que prenguin un paper proactiu en l’organització d’aquests conjuntament amb la comunitat d’acollida. Es van realitzar vàries reflexions interessants sobre què significa que un/a s’integri i si és correlatiu a haver de renunciar a aspectes de la cultura d’origen. També de les dificultats que es troben les persones que emigren, com seria el tema documental i certes situacions que viuen d’injustícia i racisme en el món laboral.

Es podria dir que el missatge de la petita llavor d’aquesta part de participació en la Jornada, seria que ens hem de replantejar el camí de la integració deixant de veure l’altre des d’una posició de superioritat, on el respecte de les diferències culturals sigui el punt de trobada i de comunicació entre les parts, col·laborant junts amb aquelles coses positives que cada part té per aportar als altres i a la Comunitat on viu. Entenent així, que el procés migratori i l’adaptació no és fàcil i que finalment el que genera sentiment de comunitat és sentir que un/a forma part d’on està. La pregunta en essència entorn la qual girava el debat era; com fer que el nouvingut senti que forma part del poble?.

La taula rodona va tenir una durada de quaranta minuts, on el públic va poder intervenir per formular algunes preguntes i/o bé per donar la seva opinió, fent de la trobada un acta més distès i participatiu.

Per a l’equip del Pis Tallamar, ha estat una gran oportunitat per poder donar veu a les experiències del dia a dia viscudes per les educadores i els educadors juntament amb els joves que hi resideixen. Creiem que d’aquesta manera es pot trencar amb els prejudicis i els estereotips que van lligats a aquest tipus de recurs i al tipus de cultura dels joves que emigren. Ha suposat una experiència molt enriquidora que esperem que es continuï duent a terme en els pròxims anys.

Donem les gràcies a l’associació cultural “Els Trompats” i a les Referents per la Convivència de Palafrugell per haver-nos donat l’oportunitat de participar en aquestes jornades.

Equip educatiu del Pis Tallamar

, , , , ,

Els joves del Centre d’Acollida Oikia visiten el museu Dalí

Els nois del centre d’acollida Oikia ens expliquen com van viure la visita al Museu Dalí de Figueres


El dia 14 de Gener vam anar a Figueres per veure el Museu-teatre Dalí. En Tamir, un noi del centre, va fer un maqueta de l’edifici torre Galatea molt maca i realista: era una representació artistica de Salvador Dalí i on va viure.

Aquell dia el matí els educadors i professors agafaven les furgonetes amb els nois amb molta energia i alegria de camí al museu. Un cop allà dins, les dues treballadores ens van realitzar una visita guiada on ens explicaven la història del museu i la vida de l’artista. Dins el museu estàvem envoltats de quadres, tots amb diferentes formes i significats. Cada sala té fotografies d’un mateix tema com pot ser l’amor la guerra, la tristesa, la solitud…etc. Cada sala té un vigilant de seguretat que vigila que no toquis les obres d’art i n’hi ha que no es poden fotografiar ja que són “sagrades” i no les té cap museu més.

Al museu no només hi havien fotografies i quadres, si no que també hi han vehicles com per exemple el seu cotxe amb tres persones d’escultura dins,  i prop d’ell havia una pila de rodes de tractor i, a sobre, havia una pastera de fusta. També hi havien altres escultures com una dona que no té mans i portava una roba d’estil saharawi. Ens van explicar que aquet regal pertanyia a un home que viu a Romania i va  regalar-li a Dalí i també hi havien molts regals a sobre de la paret. Dins del cotxe, comença a ploure si poses una moneda!

A la seva habitació havia al seu llit que estava molt net, hi havia un prestatge amb llibres i flors. A l’entrada de la seva habitació, hi havia una fotografia de Dalí i la seva dona, Gala, que estaven pintant.

També va venir a televisió de Figueres (tramuntana TV), que ens van fer preguntes i van felicitar en Temir per la seva gran obra d’Art.

Ens ha agradat molt el surrealisme de Salvador Dalí.

Annas i Mohamed.

Incuba Dones Barcelona, última sessió carregada d’aprenentatge!

Sota el títol “El meu cos: La meva primera empresa” Pablo Paz va impartir una xerrada sobre salut i alimentació a les participants d’Incuba Dones


Aquest 29 de gener, en Pablo (odontòleg de formació) ha estat la persona voluntària que s’ha incorporat al projecte incuba enguany. I en què s’ha concretat la seva primera aportació com a voluntari? Doncs en compartir allò que sap: ha ofert una xerrada sobre salut a les participants del projecte.

En Pablo és guatemaltec d’origen i va venir a Barcelona a especialitzar-se  en oncologia a la UAB. Tenia la inquietud d’ajudar la gent, de regalar el seu temps i els seus coneixements desinteressadament i així és com va neixer la llavor de poder contrubuir de manera esporàdica impartint formacions com les d’aquest gener.

La xerrada, titulada “El meu cos la meva empresa” versava al voltant de com l’alimentació incideix directament en la nostra salut i en el nostre estat d’ànim.  “Em vaig sentir molt feliç de poder compartir els meus coneixements ahir, amb les participants d’Incuba i estic molt satisfet de la feina que vam poder fer plegats”

A més, aquesta xerrada va estrenar l’ús d’una pantalla digital, motivant a les participants a preparar material per la presentació de final de curs (2021). La Lilian Canté, responsable del projecte, ens explica que  la darrera sessió INCUBA “ha sigut una mostra del treball de la comunitat d’aprenentatge on van fer èmfasi en la creació de vincles que ajudaran en el creixement de la idea de negoci i la reformulació del pla vital, trobant suport en l’aportació de la resta del grup per l’enfortiment emocional i de la seva proposta”.

“Em vaig sentir molt feliç de poder compartir els meus coneixements ahir, amb les participants d’Incuba i estic molt satisfet de la feina que vam poder fer plegats”

Gràcies, Pablo, pel teu temps i expertesa! ens anotem tots els teus consells per a millorar la nostra qualitat de vida.

I gràcies a les participants del projecte que, aquests dies estan fent tutories personalitzades per poder donar continuitat a tot allò après en aquesta iniciativa.

Pablo Paz impartint la xerrada durant l’última sessió del projecte Incuba