,

El paper de les famílies col·laboradores

La companya Sílvia Sidera, educadora social a Fundació Infància i Familia, escriu al Punt avui en el marc de la setmana de l’acolliment familiar

 

Es parla poc, o es desconeixen força encara, les famílies col·laboradores quan parlem d’acolliment familiar. Després de treballar un grapat d’anys en un CRAE, he pogut veure i viure que hi ha infants i joves que necessiten complementar el seu procés educatiu amb un model de relació afectiva diferent al que els ofereix el CRAE degut a lapròpia infraestructura del centre, i que no tenen cap oportunitat de conviure en ambients familiars perquè provenen de situacions socials amb moltes carències i, en la majoria de casos, no tenen uns referents adults, tret dels educadors, mestres o monitors. I aquest model complementari pot ser el d’una família col·laboradora.

Això és possible gràcies al Programa de Famílies Col·laboradores, adreçat a infants a partir de 9 anys, que ofereix la seva integració en famílies durant períodes de caps de setmana i vacances. Aquestes famílies comparteixen el seu temps lliure i un entorn familiar, ajudant-los en el seu procés de formació integral, compartint experiències, i essent un suport emocional i afectiu. Amb tots aquests anys com educadora de CRAE, i ara com a tècnica d’acolliments familiars, puc donar fe que aquest és un projecte bonic i necessari, i que hi ha molts infants i joves a qui les famílies col·laboradores també els poden canviar la vida.

, ,

Els joves d’OIKIA s’expressen sense filtres al XIV Festival Inund’art

Els joves d’OIKIA s’expressen sense filtres al XIV Festival Inund’art a Girona

A la deriva és el títol d’aquesta instal·lació artística al Pont de les peixateries durant el Festival Inund’art de Girona.

La proposta ha donat veu a través d’escrits dins ampolles a alguns joves que ara viuen en Centres d’acollida o CRAES.

Dins la franja de taller, alumnes de 3r d’ESO de l’Institut de Sils van proposar als joves de l’aula Oikia i que han marxat sols del seu país, a col·laborar i formar part en el seu projecte d’intervenció artística dins el Festival Inund’art.

Els textos, dins les ampolles, eren escrits fets directament per ells, expressant desitjos, pors, tristeses i il·lusions, destinats als mateixos alumnes de l’IES. La cerca d’una altra vida, la dura realitat viscuda, desitjos pors i il·lusions … Una expressió directa i sense filtres.

,

Abordar el desenvolupament de les habilitats digitals, d’alfabetització i de numeració

La Residència Can Font i els serveis integrals de Santa coloma de Farners ( Centre ocupacional i Llar Residència), participen de la prova pilot que s’ha endegat en el marc del programa I decide: supported decision making using digital literacy & numeracy skills.

I decide és un Projecte Erasmus+ coliderat per diverses entitats internacionals i a Girona per la Fundació Tutelar de les comarques gironines.

Aquest projecte aborda com el desenvolupament de les habilitats digitals, d’alfabetització i de numeració pot  donar suport a la persona en el control de les seves vides i en la presa de decisions. El projecte se centra en l’aplicació d’habilitats digitals, d’alfabetització i numeració en tres àrees importants de la vida:

  • Finances personals
  • Drets del consumidor
  • Salut personal i Benestar.

Actualment participem de les 3 jornades formatives per entendre bé l’eina i seguidament es posarà en pràctica en diverses persones ateses en els serveis de la Fundació ASTRES a Llorà i Santa coloma de Farners.

Volem agrair a la Fundació tutelar l’oportunitat que ens ofereix per ampliar coneixements i oferir noves eines d’intervenció en l’acompanyament i suport a les persones que atenem.

,

1 any de CRAE Maria Reina

Ens escriu la Regina Pastrana, directora del CRAE Maria Reina, projecte educatiu de Fundació Resilis. I és que ja fa un any que el CRAE Maria Reina passava a formar part de la Fundació.

A Maria Reina estem d’aniversari.  Tot just fa un any iniciàvem un procés molt important per nosaltres: entràvem a formar part de la família Resilis.

Una bona part de l’equip havia passat tota la seva vida laboral aquí, creixent-hi com a professionals i contribuint a bastir un projecte compartit, i l’anunci del canvi ens obria tot un seguit d’incerteses i dubtes.  I ara què?  La subrogació s’esdevenia en un moment difícil pel centre: casos complexos, i fins a 4 baixes de llarga durada per maternitat. Un escenari distret, si més no.

“Continuem amb el mateix encàrrec institucional, les mateixes indicacions, temporalitats, etc. però el plantejament és un altre”.

Toca fer balanç, un any després.  Diuen que l’important més que on arribes és el que et vas trobant pel camí, que en el trajecte s’amaga allò més interessant i que ens enriqueix.  I és ben cert que n’hem tingut moltes, d’experiències, aquests mesos.  Continuem amb el mateix encàrrec institucional, les mateixes indicacions, temporalitats i exigències , l’acompanyament i seguiment tutorial que fem dels infants no ha variat, però el plantejament és un altre.

Passar a formar part d’una entitat de la magnitud que té Fundació Resilis té una incidència gens negligible en la quotidianitat, sobretot si hom ve d’un model com el nostre. Sentir-se resguardat sota un paraigües tan ampli i ferm aporta tranquil·litat i serenor, i evita la soledat i la incertesa en la pressa de decisions, acompanyats per una supervisió tècnica que sempre hi és.  I això és important.  Un canvi que ens ha donat també sentiment de pertinença a un entorn més gran, i la possibilitat de compartir experiències i maneres de fer amb altres direccions d’altres recursos.  Els problemes i les dificultats persisteixen i és probable que els gestionem de la mateixa manera, però amb un punt més de convicció en saber-nos acompanyats i validats en la nostra intervenció.

“Diuen que l’important més que on arribes és el que et vas trobant pel camí, que en el trajecte s’amaga allò més interessant i que ens enriqueix”.

No ha estat simple, tampoc ens enganyarem.  Adequar tota una dinàmica molt instaurada a un nou funcionament, condicionat (com ha de ser) a sistemes de qualitat, està significant un esforç important de reestructuració de funcions i responsabilitats, d’incorporació i redistribució de tasques, i està sent una oportunitat per introduir canvis substancials amb l’objectiu sempre de millorar l’atenció que donem com a servei.

Exemples en són haver recuperat el servei propi de neteja i cuina (feina titànica!) o la reordenació més racional dels horaris (potser més titànica encara!).  Integrar circuits i protocols, tasca on encara estem a les beceroles i en queda molt per fer, és una feina àrdua d’entrada, però que poc a poc s’automatitza i es va simplificant.

“Sentir-se resguardat sota un paraigües tan ampli i ferm aporta tranquil·litat i serenor”

En definitiva, que estem de festa, en un any ens hem sentit plenament integrats a la família Resilis, amb la sensació de rebre suport i caliu (n’hem passat alguna de grossa!) però també d’aportar a la comunitat experiències i bones pràctiques per a que puguin ser replicades i compartides per altres serveis.

 

  Regina Pastrana, directora del CRAE Maria Reina

, ,

Plataforma Educativa a la conferència de cloenda del projecte d’EASPD d’inclusió a les escoles

“Que tots els alumnes puguin sentir que tenen el seu espai”

Plataforma Educativa ha participat a la conferència de tancament del projecte EASPD a la ciutat de Gant, Bèlgica.

S’han mostrat els productes creats i s’han realitzat tota una sèrie de workshops (de la mà de la Judith Rufí) per treballar la inclusió.

L’Arnau Taberner ens explica que aquests whorkshops (tallers) estan “no només pensats per a col·lecius amb discapacitat, sinó també per portar la inclusió a un nivell més general”. Això ho fan  intentant dotar de metodologies que puguin servir a les escoles per millorar els seus processos d’inclusió, és a dir:  perquè tots els alumnes puguin sentir que tenen el seu espai.

Plataforma Educativa ha estat acompanyada en aquesta conferència de cloenda dels altres cinc membres del parteneriat del projecte europeu d’educació Inclusiva EASPD, finançat pel fons europeu Erasmus+ (Erasmus Plus).

Bona feina, companys! I bon viatge de tornada.

 

 

, ,

Escalfant motors per la setmana de l’Acolliment Familiar

Com bé sabeu, del 31 de maig al 8 de juny es farà la setmana de l’acolliment familiar en una vintena de municipis de Catalunya. La Fundació Infància i família hi participa organitzant actes a L’Escala, La Bisbal de l’Empordà i Girona.

Avui hem començat gravant programes a Radio l’Escala en el programa “ La plaça” i TV L’Escala en el programa “ Parlem” hi ha participat Olívia Aranda ( treballadora social ICIF Infància i Família) conjuntament amb Carme López (ICAA) i Clara Caballero (mare d’acollida i secretària de l’AFAG).

3a Jornada de Participació de la Xarxa d’Entitats Plataforma Educativa

El passat dijous 23 de maig vam omplir la sala d’actes de Torre Jussana (Centre de Serveis a les Associacions, Barcelona) amb més d’un centenar de participants a la 3a Jornada de Participació de la Xarxa d’Entitats Plataforma Educativa. Hi havia representants dels diferents territoris de Resilis, Astres, Gentis, Utopia, Oficines, Equips Transversals i Eina Activa.

Per a escalfar motors, vam passar el vídeo amb la veu dels joves de més de 20 serveis que han opinat sobre el Pla Estratègic. L’acte central el va protagonitzar l’aparició en públic per primera vegada del portal de participació de l’Entitat. Els tècnics d’Eral Group van facilitar la demostració pràctica d’una experiència de participació. Aquesta va ser treballada per 9 grups i tenia com a objectiu l’organització del concurs artístic de Nadal. Amb la demostració de la recol·lecta de dades es va poder visualitzar les potencialitats de l’eina telemàtica.

La Jornada va cloure’s amb unes paraules del Director General agraint la feina feta per tots els serveis i l’empenta de totes les persones participants a l’hora de construir de manera conjunta el camí cap a la felicitat compartida. Finalment, el berenar va ser l’espai que permeté a tothom acabar de conèixer-se abans de donar per finalitzat l’acte.

Des del Grup Motor de Participació us volen agrair la vostra col·laboració i animar-vos a continuar participant!

 

, ,

Un sopar més que bo al CRAE Les Llúdrigues

Avui parlem amb dues germanes, la Mouna i la Majda Belayachi. Alguns coneixereu a la Mouna, la petita de les dues, perquè treballa a les oficines de Plataforma Educativa de Girona, concretament al departament  de selecció de l’entitat. La Majda treballa de traductora al CPE (Centre de Primera Emergència) El Far, també a la ciutat de Girona. Totes dues doncs, estan sensibilitzades a tall laboral i humà amb la realitat dels joves amb qui el passat 24 de maig van compartir un sopar ben especial. Ens ho expliquen elles mateixes:


 

Vau compartir un sopar i una mica més: el vau fabricar! (Ens han explicat que sou unes grans cuineres, per cert!)  En què va consistir aquesta activitat de voluntariat?

Ens ho van proposar des de la casa i no ens ho vam pensar dues vegades! (Formem part d’Acciona’t, entitat dedicada a articular voluntariat).

Ens va agradar molt la idea de cuinar plats típics del nostre país i poder-los compartir amb joves que ara es fan grans a Catalunya. Vam fer un sopar marroquí al CRAE Les Llúdrigues per tots els joves que hi viuen. Tot plegat, aprofitant que és el Ramadà: vam fer un menjar típic d’aquest mes…

Hem fet harira que és una sopa tradicional marroquí i és imprescindible durant el mes de Ramadà per trencar el dejú de tot el dia. L’hem acompanyat amb dàtils i chebaka (un dolç típic marroquí, especialment present durant l’època del Ramadà).

 

Mmm!

Sí que ens va quedar bo! També vam preparar te amb rghayef, és un tipus de pa marroquí fullat (una mena de crep marroquina). I tajine de carn amb pa marroquí.

 

És la primera vegada que feu una activitat com aquesta?

Sí, és la primera vegada. Si que havíem fet altres voluntariats però com aquest, no.

 

Existeixen moltes raons per les que hem de fer voluntariats. La més important és que t’enriqueix com a persona i millores les relacions que tens amb els altres

 

I repetirieu? 

I tant! Ha estat una experiència molt maca, ho faríem una altra vegada i les que fes falta.

Veure com esperaven que arribés aquest dia, que estiguin impacients per veure què havíem preparat, que ens ajudin a parar la taula i que després del sopar vinguin i ens donin les gràcies…És molt gratificant, la veritat. Vam estar molt a gust al centre amb les educadores, amb el director i els joves. Vam sortir molt contentes de la feina feta i el tracte que vam rebre per part de tots.

 

 

Què els diríeu a altres professionals d’aquest sector o d’un altre perquè s’animessin a fer voluntariat?

Existeixen moltes raons per les que hem de fer voluntariats. La més important és que t’enriqueix com a persona i millores les relacions que tens amb les persones que t’envolten, coneixes i comparteixes moments amb gent nova. I que l’enriquiment és per les dues bandes, vaja.

 

Creieu que s’ha de ser d’una determinada pasta per ser voluntari o ho pot fer tothom?

Qualsevol persona que disposi de temps lliure en algun moment i el vulgui dedicar als altres fent qualsevol tipus d’activitat pot ser voluntari.

 

 

El CRAE Lo Carrilet participa al Dia del Voluntari de “La Caixa”

 

Dissabte, 18 de maig, es va celebrar de manera conjunta a 41 ciutats d’Espanya el Dia del Voluntari de “La Caixa”, aquest any dedicat a la infància amb risc de vulnerabilitat.

El CRAE Lo Carrilet, com a membre dels Voluntaris de la Caixa, hi va participar al seu territori.

Aquest any Poblet va ser la ciutat escollida per gaudir d’un dia ple de tallers lúdics,  artístics, culturals i mediambientals  i un dinar per compartir.

Amb la celebració d’aquest dia es consolida el voluntariat com una activitat més d’integració dels nostres infants i joves del CRAE, els quals gaudeixen en participar a totes les activitats que s’organitzen a Tortosa i rodalies.