, ,

Gentis coordinarà un projecte europeu d’art i creativitat

gentis CHIMES

Fundació Gentis coordinarà el projecte europeu CHIMES -COMPETENCES, CITIZENSHIP AND INCLUSION THROUGH MUSIC EDUCATION SOLUTIONS enfocat a treballar competències de joves en risc d’exclusió a través de l’art i la creativitat.

Aquest projecte vol donar resposta a l’impacte que la pandèmia està tenint en els àmbits de la cultura i la creativitat a causa de la cancel·lació i tancament de gran part dels festivals, fires i concerts i teatres i reconèixer els seus beneficis en el benestar, la salut, l’educació i la inclusió de les persones.

gentis CHIMES

El projecte CHIMES s’adreça a la joventut desfavorida que se sent aïllada o exclosa de la societat ja sigui en termes d’exclusió social i econòmica o per motius culturals, personals o de salut mental.

El projecte CHIMES vol utilitzar les arts creatives i escèniques com a vehicle, unint la indústria de les arts creatives amb el sector educatiu en el marc de les escoles de segona oportunitat. CHIMES ajudarà als i les joves desfavorides que estan en escoles de segona oportunitat a desenvolupar habilitats i competències transferibles en els àmbits de la ciutadania activa, la comunicació, el treball en equip i la resolució de problemes. Això ha de contribuir a millorar la seva ocupabilitat i resiliència, augmentar l’autoestima i la confiança en si mateixos i mateixes, i donar valor dins de la comunitat.

Els objectius de CHIMES són els següents:
• Millorar l’experiència d’aprenentatge i promoure la ciutadania mitjançant activitats basades en la comunitat
• Donar suport a la integració i inclusió social / econòmica de joves en risc d’exclusió social
• Desenvolupar habilitats i competències clau mitjançant arts creatives

En el marc del projecte CHIMES s’organitzaran festivals locals i exposicions de caràcter cultural i creatiu amb la participació activa de joves en situació de vulnerabilitat. També s’elaborarà una guia metodològica dirigida a professionals de l’àmbit educatiu i cultural.

El projecte té una duració de 24 mesos i té previst iniciar-se aquest març. El pressupost és de 121.316 euros. Aquest projecte es farà amb entitats d’Irlanda, Portugal, Hongria, UK i Romania.

, ,

La Fundació Astres gestionarà 4 habitatges d’inclusió social a Barcelona

pis astres

El passat 2 de febrer Fundació Astres va signar amb Fundació Habitat3 un contracte de cessió d’ús de 4 habitatges d’inclusió social en l’emblemàtic i històric edifici Llar Casa Bloc, en el barri de Sant Andreu de Barcelona.

pis astres

La Fundació Astres destinarà aquests habitatges a persones amb discapacitat, oferint l’allotjament a un preu social i amb la prestació d’un suport intermitent per part de l’equip de persones integradores socials de la nostra Fundació.

El propi edifici Llar Cas Bloc disposarà d’un espai comú per dissenyar accions comunitàries entre les diferents persones residents, així com diverses actuacions amb les entitats del barri i teixit associatiu per integrar als i les residents a la comunitat.

Aquesta podria ser la notícia, però la veritable “bona nova” és que 7 persones amb discapacitat podran millorar la seva qualitat de vida, en poder disposar d’un habitatge digne amb els suports necessaris per poder sostenir i materialitzar els seus projectes de vida independents.

Com el cas del Manel, que finalment podrà viure sol després de molts anys residint en diverses institucions i pisos compartits, o de l’Emilia que després de viure 13 anys en una pensió pot finalment disposar d’un espai on poder gaudir dels seus hobbies i interessos com cuinar, tenir cura dels seus i seves companyes de viatge (2 hàmsters i un ocell cantaire) o de la Mercedes, que pot deixar enrere un habitatge que no complia amb els mínims de salubritat i podrà descansar amb el seu fill en un entorn segur i confortable.

Podeu veure el vídeo que va emetre TV3 aquí.

, , ,

Convocats els Premis d’Acció Social 2021

premis acció social 2021

Ja està oberta la convocatòria de la 9a edició dels Premis d’Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras que organitza anualment Plataforma Educativa amb la voluntat de reconèixer la tasca de persones, entitats, serveis i projectes que des de l’acció social, contribueixen a millorar la qualitat de vida de les persones que viuen i treballen a Catalunya.

premis acció social 2021

Els premis reconeixen aquests projectes i iniciatives a través de 3 categories:
1) Innovació Social;
2) Emprenedoria Social;
3) Coresponsabilitat Ciutadana;

La categoria d’Innovació Social està oberta a tothom amb una convocatòria externa, mentre que les categories d’Emprenedoria Social i Corresponsabilitat Ciutadana estan més enfocats a les persones treballadores de Plataforma Educativa.

Com veureu a les bases dels premis (les podeu trobar al web dels premis), els projectes es poden ser en català o castellà i per presentar candidatura cal seguir dos passos:
1. Omplir el formulari que trobareu al web dels premis: https://premisacciosocial.plataformaeducativa.org/participa/ i
2. Enviar el projecte a premis@plataformaeducativa.org en format pdf o word amb un pes màxim de 8Mb.

El termini de presentació de les candidatures ja està obert i acaba el 6 d’abril a les 23.59h.

El veredicte es farà públic durant l’acte que se celebrarà el 23 d’abril en format online al qual rebreu una invitació per presenciar-lo.

, ,

Quan l’acció social mereix un reconeixement

premis acció social

Si féssim un núvol de paraules de l’any 2020 segur que entre elles hi apareixeria la paraula reconeixement. Al principi de l’estat d’alarma i confinament el reconeixement va prendre cos i forma en els aplaudiments vespertins que des de les finestres i balcons fèiem al personal sanitari, un reconeixement encara vigent, tot i que menys aplaudit formalment.

premis acció social
Aquest 2020 hem après, per si encara no en sabíem, a reconèixer l’esforç, l’assoliment o la contribució de les persones que s’han situat a la primera línia en la lluita contra aquesta pandèmia. I si ja en sabíem, l’hem perfeccionat. El reconeixement és un ingredient que, d’una manera o altra, tothom necessita, no per a alimentar la vanitat (que en alguns casos també) sinó per a créixer a nivell personal i professional.

El personal sanitari no és l’únic que ha merescut, i mereix encara, el nostre reconeixement, també se’l mereix el món social, el dels i les professionals que es dediquen a l’acció social en tota la seva amplitud, ja sigui en serveis socials i educatius bàsics com especialitzats, acompanyant a les persones que, a banda de les conseqüències sanitàries de la pandèmia, també han patit i pateixen les econòmiques i socials.

L’acció social també mereix un reconeixement i des de Plataforma Educativa li farem el nostre en la 9a edició dels Premis d’Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras, que celebrarem, com és tradicional, la diada de Sant Jordi. Convocats des de l’any 2013, els Premis d’Acció Social mantenen la voluntat de reconèixer la tasca de persones, entitats, serveis i projectes que des de l’acció social contribueixen a la millora de la qualitat de vida de les persones. Els premis tenen tres categories, la d’innovació social i la d’emprenedoria social per a projectes, i la de corresponsabilitat ciutadana, un reconeixement de caràcter personal en el qual es posa de relleu la dedicació i contribució de la persona que el rep a l’acció social al llarg de la seva trajectòria.

Diuen els i les expertes que els reconeixements han de ser honestos, autèntics i genuïns, que han de ser específics, i per tant és necessari identificar el valor de la contribució o benefici que l’esforç o l’assoliment hagin representat, i que és important fer-los públics, exterioritzar-los, formalitzar-los.

Enguany, Premis d’Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras de Plataforma Educativa, a banda de fer els tradicionals reconeixements a l’emprenedoria, a la innovació socials, i a la corresponsabilitat ciutadana, trobarem la manera de fer el reconeixement que, pensem, també mereix l’acció social.

 

Roger Casero Gumbau
És patró de Plataforma Educativa (Fundació Resilis) i va començar a treballar d’educador en un centre de menors (CRAE) l’any 1995; també ha estat director d’una llar residència per a persones amb discapacitat intel·lectual, i des de 2007 coordina un programa d’inserció laboral a les comarques de Girona.

, , , , , ,

Maribel Flores, agent d’igualtat i sostenibilitat

maribel flores

Maribel Flores és l’agent d’Igualtat i Sostenibilitat de Plataforma Educativa. Una posició transversal que ofereix els seus servei a totes les entitats que la conformen.

maribel flores

Podeu veure el vídeo aquí: https://www.youtube.com/watch?v=SZhA4QS7NNo&feature=youtu.be

 

,

S’incorporen 18 garanties juvenils

garantia juvenil

Al llarg d’aquest mes de gener, un total de 18 garanties juvenils s’han incorporat a diferents fundacions de Plataforma Educativa.

garantia juvenil

En concret són 4 a Gentis, 4 a Astres, 4 a Resilis, 4 a Infància i Família i 2 a Utopia. Destaca l’àmplia presència femenina entre aquestes incorporacions i la gran varietat de funcions que portaran a terme al llarg dels sis mesos que estaran prestant els seus serveis a les entitats.

Garantia Juvenil és una iniciativa europea que pretén facilitar l’accés dels i les joves al mercat de treball. Garanteix oportunitats per al jovent i ofereix ajuts per a les empreses, basant-se en programes de:

-FORMACIÓ per a desenvolupar competències professionals.
-INSERCIÓ en el mercat laboral: pràctiques o contractes laborals.
-EMPRENEDORIA i autoocupació.
-ORIENTACIÓ laboral.

, , , ,

Nous serveis oberts

Plataforma Educativa ha obert tres serveis més amb la seva voluntat d’oferir oportunitats a aquells col·lectius més vulnerables. Es tracta d’un Centre Obert a Malgrat de Mar (el Maresme), un pis assistit per a joves de més de 18 anys La Gavina a Palamós (Baix Empordà) i Lo Goleró a Deltebre (Baix Ebre).

El Centre Obert de Malgrat de Mar és un servei socioeducatiu diürn (de 16 a 20h) amb un màxim previst de 30 places. Compta amb 3 professionals i està destinat a famílies i infants en risc d’exclusió social derivats per Serveis Socials.

El pis assistit per a persones de més de 18 anys La Gavina de Palamós està gestionat per Resilis i té un total de 4 places amb  una persona professional de l’educació social. S’ha posat en funcionament aquest 2021.

Lo Goleró està operatiu des de final d’agost. Es tracta d’un dispositiu de suport a la situació Covid per a persones amb discapacitat i es troba ubicat en el Centre Integral La Ribera. Té un funcionament intermitent que activen els departaments de Salut i Afers Socials segons necessitat del territori, amb un total de 20 places.

, ,

Neix la Fundació El 7 d’Astres

el7d'astres

Aquest 2021 neix la Fundació El 7 d’Astres, una entitat del Grup Plataforma Educativa vinculada fins l’any passat a Fundació Privada Astres.

el7d'astres

La Fundació El 7 és un Centre Especial de Treball que té per objectiu principal la millora la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual del territori, fent possible la seva inclusió a la societat, i l’assoliment del màxim grau d’autodeterminació i autogestió des d’un abordatge integral i individualitzat. Aquest objectiu es vol assolir mitjançant la creació de llocs de treball i d’activitats econòmiques dissenyades i adaptades a les persones ateses, millorant la seva ocupabilitat, donant resposta a les seves inquietuds i desitjos, i facilitant la seva plena inclusió social i laboral.

A dia d’avui, el Centre Especial de Treball genera i gestiona un total de 60 llocs de treball per a persones amb diversitat funcional, amb la voluntat de seguir creixent per donar resposta a les necessitats de les persones més vulnerables del territori, essent la seva incorporació en la nostra entitat una eina per aconseguir estabilitat laboral i econòmica, un pas imprescindible per assolir la seva completa autonomia.

A El 7 d’Astres diversifiquem les nostres activitats treballant en diversos sectors, oferint productes i serveis tant a empreses privades com administracions locals, essent un instrument útil, socialment responsable i de valor afegit. Aquesta diversificació també ens permet oferir llocs de treball en diferents sectors d’activitat, com ara la fusteria o el manteniment de mobiliari urbà, per posar dos exemples, el que permet a les persones treballadores ocupar llocs de treball que donen resposta a les seves preferències i anhels.

Per reforçar la seva missió, El 7 d’Astres és l’entitat promotora de l’Empresa d’inserció Eina Activa EI SL, i de la Cooperativa d’inserció Idària. Aquestes dues entitats treballen per a la creació d’activitats econòmiques per a persones en risc d’exclusió social del territori, amb la finalitat de promoure la seva integració i la formació sociolaboral, mitjançant activitats laborals socialment responsables i mediambientalment sostenibles.

, , ,

L’autèntica pandèmia

ferran capità

Us compartim l’article de Ferran Capità, director del Centre d’Acollida Oikia gestionat per la Fundació Resilis.

ferran capità

És tan cert com gastat dir que la Covid-19 ens ha posat a prova davant una situació totalment nova, que no hem disposat de les eines suficients ni tampoc de les fortaleses personals per entomar-la. I que les conseqüències han estat -en massa casos- dramàtiques i difícilment reparables. Voldríem no haver-ho descobert així, però la Covid també ens ha mostrat la gran capacitat de supervivència i adaptació que tenim. I és que l’instint per sobreviure i superar-nos ha permès que estiguéssim activats i atents per minimitzar l’impacte d’aquesta crisi.

Un dels grans aprenentatges del que estem vivint és que no tenim el control sobre el nostre entorn, i que l’única cosa que podem tenir apamada és la manera en què podem reaccionar-hi. En aquest sentit i ara més que mai, cal aprendre a millorar la nostra capacitat d’adaptació a la incertesa. De fet, la vida des dels seus orígens ha estat sempre incerta, perillosa i finita, tot i que en el curs de la història occidental –penso en les societats del primer món, és clar- plani aquesta pau aparent, aquesta manca de perills vitals. Potser aquesta branca acomodada de l’espècie humana s’està creient el miratge d’una vida sense sorpreses? A l’altra banda del mirall -els diria- hi ha persones que coneixen i viuen les crisis com un fet massa habitual, com era habitual reaccionar al perill dels predadors en plena natura, quan començàvem a dir-nos sàpiens.

Les administracions fins ara, han prioritzat -com no pot ser d’altra manera- la cura de la pandèmia, la investigació per trobar solucions ràpides i eficaces per tornar a reactivar l’economia, la prevenció i, en definitiva, retornar a la situació prèvia a l’arribada de la Covid-19.

Semblaria doncs, que la nova normalitat que reiteren els governs capitalistes consisteix en més del mateix. Però, si com a societat volem aprofitar l’oportunitat d’aquesta crisi per iniciar una transformació, no hauran servit de res les pèrdues que s’han generat durant aquest procés: gairebé dos milions de morts a nivell mundial, increment dels nivells de pobresa, exclusió social, desigualtat, greus afectacions emocionals, etc.

Es fa del tot necessari prendre mesures orientades clarament al desenvolupament sostenible: sostenibilitat mediambiental, econòmica i social. En definitiva, un nou model social que posi al centre el benestar de les persones i un nou model econòmic que preservi el nostre entorn. O ens transformem i invertim en les persones i en la preservació del medi ambient o no tindrem ni salut, ni vida ni món on viure.

Deia el filòsof francès Albert Camus que les pitjors epidèmies no són biològiques sinó morals. Potser és ara el moment per abordar una pandèmia molt més perillosa i letal que la del virus: la dels mercats i el sistema financer especulatiu. Uns mercats i una economia subjecte a l’especulació i la productivitat sense aturador i sense cap límit. Potser ara és el moment de posar en marxa un pla de xoc social que rescati les persones i alhora construir una nova política econòmica que transformi en humanes les seves estructures. Humanitzar la política econòmica és també tenir cura del nostre entorn.

Calen més evidències per demostrar que el model econòmic global actual només prioritza el consum i la riquesa per sobre de la justícia social i l’equitat?

Diuen que els números són l’exemple clar i concret de les polítiques públiques. Sorprenen doncs, els pressupostos de l’estat espanyol pel 2021 (PGE-2021) que no van en aquesta direcció i que perpetuen un status quo que ens aboca a un carreró sense sortida. Només cal mirar les xifres del pressupost on, en plena pandèmia, es destinen 9.072 M€ al ministeri de defensa, per sobre dels 7.330 M€ destinats a sanitat i 5.201 M€ destinats a serveis socials. Aquest és el reflex de la voluntat política del govern “més progressista de la història d’Espanya”. De què ens vol defensar amb aquests 9.072 milions?

D’altra banda, la injecció de 27.000 M€ que la Unió Europea ha de remetre a l’estat espanyol durant el 2021, com a avançament dels 140.0000 M€ assignats per fer front a la pandèmia, permet tenir cert optimisme que no sembla tenir en compte l’enorme crisi que estem patint. Tot i que és cert que en bona part les propostes van destinades a despesa social i inversions per crear ocupació i, en aquest sentit, cal celebrar l’increment tan important de la despesa social. Però cal no ens enlluernem amb les xifres i que ponderem el gran forat de la caixa on aniran a parar aquests diners.

I a Catalunya què hem de fer? És obligació del nou govern que s’erigeixi en les pròximes eleccions tenir un paper rellevant en el lideratge d’aquesta necessària transformació; sí, cal lluitar per la sobirania de país, sens dubte. Però sense sobirania energètica, alimentària, sense una redistribució democràtica dels recursos tornarem un model econòmic i social, caduc, incert i finit. Volem viure en llibertat, però en un país nou que assumeixi polítiques humanitzades i per a tothom. El cooperativisme creixent en molts sectors és un potent exemple que aglutina els valors i compromisos de l’economia per a la vida i el bé comú.

Moltes persones, organitzacions i entitats vinculades a l’economia social i solidària ja fa temps que lluiten per un món més just, equilibrat i respectuós. Però per tal de poder disposar de més incidència i impacte ens cal créixer, alçar la veu i, alhora, posar atenció a iniciatives transformadores que fa temps sorgeixen arreu. Ara bé, les propostes alternatives que cal accionar, han de capgirar el món que només dona resposta a uns interessos minoritaris i ho han de fer ara mateix. S’han d’acabar les excuses, o com diria Spike Lee, «Facts!». Comencem a guarir l’autèntica pandèmia?

, ,

Maria Cordón i Chej Ayad, història de Plataforma Educativa

PErsones_desembre

Maria Cordón Pérez i Chej Ayad Kerrum són les dues persones treballadores amb més antiguitat de Plataforma Educativa (sense tenir en compte les seves fundadores i patrones). Presten els seus serveis professionals a l’entitat des del 1999.

PErsones_desembre

Podeu veure el vídeo aquí: https://youtu.be/OYUle1hKQ0A