El Domus Ludens protagonista a les “Càpsules de coneixement” de la FEDAIA

El passat 18 de març vam tenir ocasió de compartir el projecte Domus Ludens a través d’un nou espai impulsat per la FEDAIA, les “Càpsules de coneixement”. Aquest espai ha estat promogut per la Comissió de Centres Residencials i té per objectiu presentar projectes, accions o bones pràctiques que puguin ser interessants per professionals dels serveis residencials. Sota el títol “Jugar és un Dret de la infància i adolescència” el nostre company David Ruiz va explicar com es va dissenyar el projecte i els objectius que planteja i el moment en què es troba la prova pilot.

El projecte persegueix demostrar que fer efectiu el dret al joc a través d’una activitat sostinguda de jocs de taula als serveis residencials de protecció té beneficis emocionals en infants i adolescents, en les seves competències i en el clima relacional del servei. Per desenvolupar la prova pilot el projecte ha creat i format a educadores i educadors com agents lúdics als serveis i ha proporcionat un Manual de suport i una Guia de jocs de taula. La prova pilot compta amb l’avaluació de resultats de la Universitat de Girona per part d’un equip liderat per la doctora Carme Montserrat.

La presentació va generar interès entre el públic assistent i ens vam emplaçar a compartir els diferents materials generats des del projecte i els resultats de l’avaluació un cop estigui finalitzat.

Agraïm doncs a la FEDAIA que ens hagi donat l’oportunitat de compartir un projecte del qual l’entitat està molt satisfeta.

Eina Activa incorpora l’internet de les coses a la seva línia productiva de bicicletes

Eina Activa ha iniciat una associació estratègica amb Vitum Technologies per tal de posar en funcionament un projecte de digitalització i automatització del control d’inventari i producció de bicicletes.

El nou sistema consta d’un monitor, un smartphone i tags QR. Aquests tres dispositius juntament amb una plataforma digital permetran mantenir un control a temps real de la producció, i consultar-la en qualsevol moment i en qualsevol lloc amb connexió a internet.

El sistema s’ha pogut implementar d’una manera ràpida a causa de la seva senzillesa i fàcil ús. Els i les professionals només han de posar el tag QR en el producte finalitzat i escanejar-lo amb l’smartphone mitjançant l’aplicació de Vitum. Un procés que té una durada de pocs segons i pocs clics en l’aplicació. Mitjançant aquesta simple acció, l’equip pot observar a temps real el seu ritme de producció i l’assoliment dels objectius a través del monitor que està connectat amb la plataforma. En les pròximes interaccions es pretén maximitzar el potencial del sistema mitjançant una millor analítica de dades.

Paral·lelament a la incorporació del sistema, també s’ha dut a terme un estudi productiu, de qualitat, i seguretat en el lloc de treball. Un cop finalitzat aquest estudi s’ha iniciat un procés de millora mitjançant accions directes en els processos de producció, aquestes accions ja estan donant un impacte i millora en els resultats i la comoditat dels treballadors i treballadores.

Aquesta novetat forma part de l’estratègia de digitalització i millora continua de Plataforma Educativa i les seves entitats. Vitum Technologies es dedica al desenvolupament de solucions de software IoT (internet de les coses) per a empreses industrials i del tercer sector. L’Internet de les coses es refereix, en termes d’informàtica, a una xarxa d’objectes físics de la vida quotidiana interconnectats mitjançant sensors, programari i altres tecnologies per tal d’intercanviar dades amb altres dispositius i sistemes a través d’Internet. Aquest acord pretén accelerar la digitalització dels diferents llocs de treball i fer un salt de qualitat en les diferents línies d’activitat del grup mitjançant tecnologies IoT. La transformació digital permetrà assolir un increment en l’eficiència operativa que afectarà directament al benestar i la comoditat en el lloc de treball de les persones.

La diputada d’ERC al Parlament de Catalunya, Najat Driouech Ben Moussa, visita la Fundació Idària

A principis del mes de març, la diputada d’Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya, Najat Driouech Ben Moussa, va visitar de forma presencial a Llagostera la Fundació Idària per conèixer de primera mà els seus projectes.

Entre d’altres temes, es van traslladar a la diputada millores sobre temes com la regularització, l’habitatge, el racisme, o l’economia social i solidària.

PErsones març 2022: Albert Garcia

Dediquem el PErsones d’aquest mes de març a un dels responsables de la formació interna de Plataforma Educativa. En aquesta entrevista, Albert Garcia ens explica l’evolució de la formació interna a l’entitat, com ha afectat la situació de pandèmia al departament i els reptes de futur que s’han fixat per donar un bon servei a totes les persones treballadores de les entitats que formen part de Plataforma Educativa.

Podeu veure el vídeo aquí: https://youtu.be/ek8xRn9xRqU

PEnsem març 2022: L’evolució del feminisme, per Ruben Cenamor

Ruben Cenamor és professor al CREI Mas Ritort i amb una àmplia experiència en estudis de gènere. Ha publicat diferents articles i llibres acadèmics (disponibles a : https://scholar.google.com/scholar?hl=es&as_sdt=0%2C5&q=rub%C3%A9n+cenamor&btnG=), així com un llibre sobre homes feministes i ecologistes a la literatura americana. També ha estat membre de l’steering committee (comitè executiu) de l’European Association of American Studies Women’s network (el network de estudis de dones de l’associació europea d’estudis americans).

L’EVOLUCIÓ DEL FEMINISME 

El 12 d’Octubre de 2011, Peggy Noonan, columnista setmanal del The Wall Street Journal, publicà un article amb el títol ‘Welcome Back, Duke’, on argumentava que l’atemptat a les Torres Bessones havia estat, en gran part, culpa del feminisme, perquè aquest moviment alliberador i igualitari havia “afeminitzat” els homes i per això no van poder evitar l’esmentada catàstrofe. Per si això no fos suficient, al llarg de l’article Noonan es congratulava que d’ençà de l’atemptat, havia vist un retorn a una societat més patriarcal on l’home tornava a ser el dominador de la relació. Aquest article no només és preocupant per la (des)informació que mostra, sinó també pel fet que l’ha escrit una dona. La pregunta, doncs, seria: què porta a una dona escriure d’una manera tan negativa contra un moviment que busca la igualtat com és el feminisme?

Una possible resposta ens la dóna Amanda Diekman i Sarah Murnen que, en 2004, van publicar un estudi sobre l’efecte de les narratives, fictícies i reals, en el desenvolupament de la identitat de gènere. Segons les esmentades neurocientífiques, la humanitat crea la seva identitat de gènere mitjançant la imitació dels models que ens mostren com naturals. És a dir, si des de la nostra infància només llegim, veiem i escoltem models on els homes “de debò” són agressius i dominants i les dones “de debò” són passives i submises, creixerem intentant imitar aquests models i, segons DIekman i Murnen, serà molt difícil canviar la nostra identitat de gènere, ja que haurà quedat arrelada en el més profund del nostre ésser. 

Aquest és un dels principals problemes que nosaltres, com a professorat i professionals de l’Educació Social als centres residencials educatius, ens trobem en l’interaccionar amb les nostres noies. La gran majoria venen de contextos on el model de dona que intenten inculcar és un basat en la cega obediència a l’home i en mai qüestionar la forma en què actuen i en què tracten a les mateixes noies. A més a més, l’input aliè que reben es basa en cançons on les noies són, bàsicament, objectes sexuals i la seva vàlua es basa a complaure a l’home. Així doncs, les noies que rebem al centre han passat tota la seva vida veient que si volen ser dones de debò han de ser, essencialment, possessions dels homes i han d’acceptar qualsevol tipus de tracte, per vexatori que sigui.

La pregunta, doncs, sembla clara: podem aconseguir que les noies vegin la seva vàlua i rebutgin seguir aquest tipus de model de dona imposat? La resposta és sí. I és un sí categòric perquè si una cosa ens ha demostrat la història és que no hi ha fita que una dona no pugui obtenir ni batalla que no pugui guanyar. No serà fàcil però les nostres noies es mereixen tot l’esforç que hàgim de fer. A més, tenim diverses eines que podem emprar tant educadors com educadores com professorat.  Una d’aquestes, per exemple, és mostrar a les noies els drets que les dones han guanyat al llarg de la història gràcies al feminisme.

En aquest sentit, m’agradaria compartir amb vosaltres un projecte que des del CREI on exerceixo com a professor hem dut a terme. A l’assignatura de socials vam decidir dedicar tot el mes de febrer a treballar en un projecte que hem anomenat “l’evolució del feminisme”. Aquest projecte s’ha basat a fer que les noies actuessin en grups diferents i busquessin informació sobre les diferents onades del feminisme, els objectius que tenien i els que van assolir. També havien de fer una tria de 2-3 feministes claus per onada i crear uns cartells que resumissin les onades així com un foli, amb una breu descripció de les feministes clau triades (la descripció havia d’incloure una fotografia, una frase motivadora que hagués dit l’autora i el títol i resum del llibre/article més important). Després les noies havien d’exposar el seu treball (cada grup feia una onada del feminisme) i explicar què destacaven de la seva onada. Finalment, i amb la intenció d’ajudar-les a empoderar-se, les noies havien de fer feina en grup i crear la seva pròpia onada de feminisme i explicar quins objectius tindrien i per què elles esdevindrien dones rellevants en la història.

El projecte va agradar molt a les noies i elles mateixes van adonar-se’n de la importància del feminisme. Van entendre, també, la importància de no acceptar qualsevol mena de rol i que elles, per molt que hagin pogut sentir el contrari, valen tant com qualsevol home i tenen els mateixos drets. Per acabar, en veure que havien fet tan bona feina, vam plastificar els seus cartells i presentacions i els vam penjar al passadís de l’aula, creant el nostre propi mural del feminisme, on elles compartien espai amb personatges il·lustres com Betty Friedan o Clara Campoamor. Els hi ha agradat tant que avui en dia encara mostren molta satisfacció pel treball fet i cuiden molt el mural perquè sempre estigui igual de meravellós que el primer dia.

Sí, és cert que tractem amb noies que tenen un context extremadament complex i no sempre és fàcil ajudar-les però ho podem aconseguir i poques coses són tan enriquidores i omplen tant com ajudar-les a veure que valen moltíssim. 

Referències

Diekman, A., & Murnen, S. (2004). Learning to be little women and little men: The inequitable gender equality of nonsexist children’s literature. Sex Roles: A Journal of Research, 50 (5-6), 373-385. 

Noonan, P. (2011). Welcome Back, Duke. The Wall Street Journal. https://www.wsj.com/articles/SB122451174798650085 

Forma part del canvi: “Let’s Clean Up Europe”

Els propers dies 6 i 8 de maig de 2022 se celebra la campanya “Let’s Clean Up Europe”, una iniciativa comuna a tot Europa destinada a conscienciar sobre la quantitat de residus que llencem de forma incontrolada a la natura i promoure accions de sensibilització a través de la recollida d’aquests residus que s’aboquen il·legalment als boscos, platges, marges dels rius, etc.

Des del Departament de Qualitat, SSL i RSC us animem a participar activament en aquesta iniciativa i participar en una acció de neteja en un espai natural proper per a la recollida selectiva de deixalles i per a la seva identificació i geolocalització territorial. Accions com aquestes contribueixen positivament al territori amb els següents ODS: ODS13. Acció pel Clima, ODS14. Vida Submarina i ODS15. Vida dels Ecosistemes Terrestres.

Es tracta d’una activitat oberta a totes i a tots, de manera que si teniu ganes de formar-hi part, ja sigui com a servei o a títol individual, poseu-vos en contacte amb nosaltres a rsc@plataformaeducativa.org.

La data límit per inscriure’s és el proper 1 d’abril de 2022. Formeu part del canvi! Us hi esperem!

,

Plataforma Educativa crea una nova unitat de treball per col·laborar en l’actual crisi humanitària provocada per la guerra d’Ucraïna

Plataforma Educativa i les entitats que la conformen han decidit crear una nova unitat de treball per tal de col·laborar en la situació actual de crisi humanitària provocada per la guerra d’Ucraïna.

En aquest sentit, l’organització s’ha posat en comunicació i a la disposició dels principals operadors que estan treballant a la zona fronterera, i els quals són col·laboradors habituals; i a més s’han establert les reunions pertinents amb els canals oficials de la Generalitat, ajuntaments i altres plataformes i coordinadores implicades en la posada en marxa d’una acollida adequada a les famílies que arriben a Catalunya.

Pròximament es posaran en marxa diverses accions en aquesta línia:

  • Acolliment famílies Ucraïneses. Es crearà una bossa de persones i famílies relacionades amb Plataforma Educativa interessades a acollir, i la posarem a disposició de la Generalitat, per quan sigui necessari.
  • Voluntariat. Creació d’un llistat de Voluntariat Acciona’t relacionat amb la Guerra d’Ucraïna per accions futures.

D’altra banda, actualment, la Creu Roja i les entitats d’Asil i Refugi, així com els organismes responsables ( DGAIA, Generalitat, Ministeri, Ajuntaments… ) estan treballant intensament perquè l’acollida sigui el més eficient possible, però encara hi ha moltes incògnites i fronts obertes davant d’una crisi humanitària com la que provoca una guerra.

Plataforma Educativa vol estar preparada per quan calgui col·laborar de manera imminent i és per aquest motiu que s’han posat en marxa aquestes accions per formar part de la solució. Es posa a disposició per a qualsevol consulta el contacte de la Raquel Sabater Ten, coordinadora de les accions i pla d’acció que s’ha creat a tal efecte: rsabater@pegrup.cat.

Consulta a través del web de la Generalitat de Catalunya totes les novetats sobre aquesta crisi humanitària i les diferents maneres de col·laborar: http://cooperaciocatalana.gencat.cat/ca/que-fem/accio-humanitaria/ucraina/

,

A vegades, m’agradaria trencar-me la cama, només una miqueta

Raquel Sabater és la coordinadora general de la Fundació Utopia i responsable del Voluntariat i la Participació en la governança de la Xarxa Plataforma Educativa. Treballadora social amb 18 anys d’experiència en l’àmbit de l’acció social. Màster en Desenvolupament Humà Sostenible per la Càtedra UNESCO (UDG).

A VEGADES, M’AGRADARIA TRENCAR-ME LA CAMA, NOMÉS UNA MIQUETA

Dies enrere, una de les meves filles (4 anys) va entrar al meu despatx, on acostumo a treballar, i em va mirar fixament, amb aquella intensitat que la caracteritza i no sé d’on ha tret i em va dir;

– Mama, per què treballes?

Ai amics i amigues! Quin raonament més acurat, quina explicació tan estructurada i adaptada li vaig donar sobre la importància de la nostra tasca, sobre l’emancipació laboral i els drets de les dones treballadores!!! Sobre la vocació, la passió per la feina ben feta i sobretot, per marcar-se uns objectius professionals i anar a totes, amb esforç i sense por!!

Va escoltar-me atentament, i vaig veure clarament com el seu petit cervell raonava, i a la finestra dels seus ulls vaig veure el meu reflex, quan va respondre tranquil·lament;

– Si treballa el papa ja n’hi ha prou, i així tu tens temps d’estar amb nosaltres. Per què cuides de l’altra gent, si pots cuidar-nos a nosaltres?

Qualsevol que hagi criat/educat/tractat amb infants pot imaginar la cara d’estupor que se’m va quedar, i la frase que em deien quan jo era petita, va prendre significat amb tota la seva cruesa: “Aquesta nena, massa llarga té la llengua!“.
Si trobeu una resposta adequada, amb molt de gust escolto suggeriments….

La meva amiga X treballa en una coneguda cadena de supermercats. Soltera, sense fills ni filles a càrrec. Fa 25 anys que hi treballa a jornada complerta. Fa uns dies, donat que la seva mare comença a necessitar-la, va pensar que el més adequat era demanar una reducció de jornada.
La seva cap, després de consultar-ho amb les altes instàncies, li va respondre que no podia ser, que si tingués fills o filles podria adaptar l’horari, però que per tenir cura de la pròpia gent gran, aquell “privilegi” (sí, sí, aquesta paraula va sorgir a la conversa) no estava contemplat.

– No és injust? – em deia la meva amiga, desanimada – Només demano poder tenir cura de la meva mare i no anar amb la llengua fora tot el dia…

Qualsevol que hagi cuidat/atès/conviscut amb gent gran depenent, pot entendre la meva manca de resposta convincent davant un criteri a totes llums poc humà.

La meva amiga X és del ram científic, especialista i amb una llarga trajectòria d’èxit en el seu camp. Monomarental, dos fills. Em comentava fa uns dies que estava cansada i decebuda al veure com la seva trajectòria laboral es trobava estancada i en seriós retrocés, perquè no podia seguir el ritme de viatges, nits i dies de feina i havia d’escollir entre tenir cura dels seus fills i deixar aturada, fins ves a saber quan, la seva carrera laboral. “Congelat” el seu creixement professional, el seu sou, compartir el seu saber perquè no pot assumir tanta exigència.

Qualsevol que hagi dedicat temps, esforç, diners i il·lusió a desenvolupar la seva tasca en un entorn laboral exigent pot entendre el sentiment de culpa davant la tria, veritat?

I podria continuar… hi ha tants exemples, que de ben segur us en vénen al cap que podríem anar allargant aquest article…

Ja fa anys, la meva àvia em va dir: “ Cuando era joven, de lo cansada que estaba de criar las niñas, de atender a mi madre enferma, y de trabajar dentro y fuera de casa, pensaba…. Ojalá me rompiera la pierna un poquito, solo un poquito, lo justo para estar en el hospital unos días, y así poder descansar.. Eso no te pasará a ti, porque los tiempos cambian, y todos tendréis más tranquilidad para cuidar de los vuestros..“.

En aquell temps del segle passat, el meu avi feia dues jornades, per tant era impossible la coresponsabilitat, i la meva àvia, que mai va cotitzar per més “inri”, feia feines fora de casa i s’encarregava de la seva, per descomptat. Quina exageració, pensava jo des de la meva talaia jove, sense cap responsabilitat i amb tot el futur meravellós per endavant.

Benvolguts marits, amants, companys i caps…estimats col·legues del gènere masculí, només si tots i totes anem a la una amb la dignificació del treball de cures i el preneu com a propi, estimada societat i administració moderna i que posa “al centre la persona”, només si el treball no remunerat es considera una tasca productiva, indispensable i de responsabilitat compartida, podrem canviar aquesta realitat a totes llums injusta, deshumanitzadora i molt, molt esgotadora….

Perquè si no, amics i amigues, no guanyarem per cames trencades.

Raquel Sabater Ten
Mare, Professional i Amiga. (entre altres)

,

La Fundació Astres participa en el llibre “Salut Mental i Discapacitat Intel·lectual”

Representants de la Fundació Astres van participar, el passat mes de maig, en la 1a Jornada de Salut Mental i Discapacitat Intel·lectual. Una trobada de la qual ara, Granés Fundació, Dincat i la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental, amb la col·laboració de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), han creat la publicació “Salut Mental i Discapacitat Intel·lectual”.

El llibre neix amb la voluntat d’eradicar el desconeixement que, encara avui dia, hi ha entorn els trastorns de salut mental en persones amb discapacitat intel·lectual, un fet que porta a infradiagnòstics i tractaments poc adequats.

Continguts de la publicació
La publicació recull les ponències, reflexions i aportacions en la matèria, així com els enllaços en format vídeo dels i les ponents que van intervenir a la jornada.

El llibret inclou les ponències “La salut mental en les persones amb Trastorn del Desenvolupament Intel·lectual (TDI): un procés d’atenció integral”, “Model català d’atenció a les persones amb TDI i trastorn mental i/o de conducta”, “Salut en persones amb discapacitat intel·lectual, POMONA-ESP”; “Fenotips cognitius conductuals en persones amb DI”; “Catatonia i discapacitat intel·lectual”; “La malaltia mental en el TDI: trastorns psicòtics i trastorns afectius”; i “La malaltia mental en el Trastorn del Desenvolupament Intel·lectual: conductes repetitives”.

,

La Fundació Resilis signa cinc préstecs amb l’ICF per adquirir habitatges destinats a l’acolliment de joves sense recursos

Entre gener i febrer de 2022, Fundació Resilis va signar cinc préstecs ICF Habitatge Social per ampliar els seus serveis residencials i d’acolliment. A través d’aquesta línia, Resilis ha adquirit en total 18 habitatges destinats a millorar la qualitat de vida d’infants i adolescents en risc.

Un dels principals programes de la fundació són els seus serveis residencials i d’acolliment, amb capacitat per a prop de 400 infants i adolescents. A través del finançament de l’ICF, Resilis ha adquirit en total 18 habitatges destinats a ampliar aquests serveis.

El director general de la fundació, Jordi Pascual Pèlach, afirma que “gràcies a la línia ICF Habitatge Social, un producte que s’adequa en temps i forma a la complexitat d’aquest tipus de projectes, hem pogut comptar amb finançament per a la inversió inicial i adequació dels habitatges”. “En aquest sentit, la contribució de l’ICF ha estat imprescindible”, apunta.

Pascual Pèlach assenyala que la relació de la Fundació Resilis amb l’entitat financera ve de lluny i explica que “al llarg dels anys l’ICF ha finançat molts projectes d’inversió que han permès crear noves infraestructures residencials i també millorar les mateixes”.

De cara al futur, la fundació basa els seus projectes en la sostenibilitat i la digitalització amb l’objectiu de continuar oferint una atenció de qualitat i assegurar la continuïtat dels diferents programes. Segons el seu director general, “volem reinvertir en noves tecnologies, digitalització de processos, connectivitat i anàlisi de les bases de dades, així com en sistemes d’autogeneració d’energia, sostenibilitat dels edificis o mobilitat sostenible, entre altres”.